1. Colomí

L'home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.

2. Conill Conill, per què tems el temps? La pineda està tranquil.la i tanmateix mous ensems musell, orella i pupil.la. --Escolto la veu dels pins, flairo l’oratge que em fibla i esguardo vers els camins de la ciutat invisible on homes de cor mesell desengreixen el fusell que fa aquell pet tan terrible.

3. Porc

Em cal un règim per a amagrir. La pell em tiba, panteixo massa. No em moc de casa, menjo a desdir:

és clar, m’engreixo com un garrí, -allò que passa. Però, ara sí: poques segones, gens de carbassa i les cent passes cada matí. Ja tothom parla de Sant Martí!

4. Vaca Suïssa Quan jo m’embranco en una causa justa com En Tell sóc adusta i arrogant: prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta! La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut ànima d’esclau. A mi em muny ni qui s’acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l’he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me’n desencamini la llepolia d’un manat d’alfals. Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo sóc la vaca de la mala llet!

5. ZEBRA

Pel desert corre la brama que no et saps treure el pijama.

6. Tigre Captiu

¿Les fuetades t’han ratllat la pell, o potser l’ombra de la reixa?

7. Rata-pinyada Esparracada, negra i nocturna rata-pinyada. Errant espurna tost apagada d’un braserar on manta bruixa rosteix la cuixa d’un ermità.

8. GUINEU

¿Què en faria --pregunteu-- de la pell de cortesana? Abrics per a la germana guineu.

9. ASE No capten tes orelles el reny injust, l’ordre abusiva. Meselles han esdevingut tes anques de tantes vergassades gratuïtes. Practiques la doctrina de l’esforç mínim. Només el deure estricte! No ets servil com el gos, ni complaent com el cavall. Ni ensuperbit esclau com l’home que et fustiga.

10. COLOMÍ

L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.

11. PAPAGAI Com a l’ombra de seny que mostren qualques dames, gran mèrit atorguem als tres mots que declames.

12. MUSCLO

Anà perdent la salut de tant beure a doble queix. Fou enterrat en taüt amb fons d’un arròs amb peix.  

 13. CRANC

Si a Tossa l’amiga que es banya s’exclama: --Un cranc em pessiga el tou de la cama!, el fet no propala quan el cranc l’escull en obscura sala o en cotxe curull.

14. BACIL

Ni bri bo: mi- cro- bi.

15. POLLASTRET --Ai, que se’n pensa una la masovera, tant mirar! --Emmalalteix, dejuna si vols viure demà. --I si fugís a França? Què et sembla si ho provés? --Allí no hi ha esperança. Encara agrades una mica més!

16. PEIX MORTEl cos remunta i sura, mes l’animeta, on vols que vagi? Als cels marins, a l’aigua obscura on mortal vida ja no hi hagi, allèn el sostre on fins s’atura el més feixuc naufragi.

17. GRIPAUEts àgil, ets au, s’eixampla ton cau, les ales espolses i voles suau per un cel de molses.

Somia el gripau i passa hores dolces.

18. MOSQUES I MOSQUITS

La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia. Si a les fosques ja nok piquen les mosques, hi ha els mosquits, que treballen de nits.

19. OSTRA

Gargall de sirena! (Àdhuc tapadora té per higiene cada escopidora.)

20. L'HIPOPÒTAM -El meu caparràs espanta amb més morro que no front, i tinc una pell tan dura, que és la més dura del món! Nedo com una sirena, menjo herbeta al regadiu i sé durar sota l'aigua: sóc un elefant de riu. El present que a mi em plauria (per a dur-lo sobre els lloms) fóra un piano de cua amb mànec de dar-hi tombs. He vist micos, he vist lloros. Trobo que no valen res: gent lleugera, estrafolària... Sóc un animal de pes. Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970)

21. LA VACA CEGA  Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d'altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot, mentres pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

22. L'ALBATROS

 Ocell amb dits que un guant de pell defensa, cos vigorós, bec potent i bon cap, navegant de l'espai a bella altura damunt la gran estesa de la mar, ocell d'incomparable senyoria, car sota el cel no en passen de més grans, ni hi ha qui voli tan amunt, enlaire d'illes, de continents i de penyals! De lluny, deia l'albatros si no amb la veu, amb son esguard: -A mi no em plauen sinó estels i escumes: goig que dura, s'atura i es refà.  Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970)

23. ESCARABATS Lents, lluents, per les coves més fosques que ells mateixos excaven, fan camí consirosos. Senten l'altra presència? Altres èlitres durs? Dubten, retrocedeixen, tots amb el seu fardell. De cop, hi ha un refrec instintiu. Goig o dolor? S'ataquen acarnissadament, llancen sucs verinosos. Una dansa macabra de taüts xarolats. Hi ha qui perd i qui guanya. Tu mira-te'ls: recorda que també et són germans Narcís Comadira

24. TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABSUn xic de béi un xic de mal.Un poc de meli un poc de fel.

I un poc de niti un xic de por,i un poc de piti un xic de cori un poc de crit.

I un xic de llumi un xic de so:un poc de llampi un xic de tro.

Un poc de goigi un xic de besi un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del forti un poc del fluix.I un poc de romi un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc-tres reis, dos nous.

I un poc de groci un xic de grisi un xic de verd.I un xic de blau.

Un poc de treni un poc de nau;i un xic de rem.

Un xic de vent.I un poc de neu. I un poc de rou.

I un poc de veu-i un poc de vot.I un poc de cant.I un xic de vers.I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.

I un poc de greix.

I un xic de feix.I un poc de gruix.I un poc de carni un poc de sang;i un poc de pèl.I un poc de fangi un xic de pols.

Un xic de flami un poc de gel.

Un poc de santi un xic de drac.Un xic de risci un poc de res-i un poc de rus.

I un tros de campi un xic de fruit;un tros de closprop de la llaramb aus i flors.I un poc de boscamb pins i brins.

I un xic de font.I un xic de riui un poc de reci un poc de pont.I un poc de gorg.

I un poc de mari un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de llii un poc de cuiri un poc de pelli un xic de fil.

Un poc de lluci un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gusti un xic de rang.

I a més del meuun poc del seui un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?bell? lleig? dret? tort?gras? prim? llest? llosc?nou? vell? ferm? flac?bla? dur? buit? pledolç? tosc? sec? moll?greu? lleu? curt? llarg?fosc? clar? xaix? fi?Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.I un poc de temps.I un xic de món.I un poc de sort.I un poc de mort.I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Déu-I tu, què vols?

Jo-Doncs jo sols vull-ei, si pot ser-:

Un poc de fami un xic de pa.Un poc de fredi un poc de foc.Un xic de soni un poc de llit.Un xic de seti un poc de vii un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,un poc de pesi un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pici un poc de pac-o un xic de soui un xic de xec.

I un poc de soli un poc de sal.I un poc de cel.

25. HISTÒRIA DEL SOLDAT

Això era i no era quan naixia la Primavera. Ai-do, ai-do, trompeta de Borbó.

La tarda del dissabte m’enamoro a la plaça. La nit del diumenge, a la cantonada. El dilluns, a la fira. El dimarts, a l’hostal!... Febres de maig  duren tot l’any!

Quan toquen bota-selles, el diumenge de matí, totes volen anar amb mi. Ai, Amor, jo no partiria! Tàtara, tarara ri, amor, he de partir.

Avui ja no és avui. Ahir no era ahir... El cul del meu cavall només veureu de mi, ai els marits! Camins d’Igualada, camins de Fraga, les esperances! Per l’Ascensió, cortines al balcó. Ai-do, ai-do, trompeta de Borbó.  Bartomeu Rosselló-Pòrcel

26. COMPLIMENT A MERCEDES

Els clavells s'incendien, per imitar-te, quan tu passes per davant. I, per felicitar-te, les pluges ploren, fan damunt els vidres, vidre damunt el vidre, cant. El carrer de Montcada, el dia del teu sant, t'abraci, vell, galant. Per brodar-te la gràcia no trobo diamant.   Bartomeu Rosselló-Pòrcel

27. Drap de la pols...

Drap de la pols, escombra, espolsadors,  plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,  sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra  i sabó en pols, blauet, netol, galleda.  Cossi, cubell, i picamatalassos,  esponja, pala de plegar escombraries,  gibrell i cendra, salfumant, capçanes.  Surt el guerrer vers el camp de batalla.   Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998)

28. CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa.  Matinet matí, no ballis amb la calitja. A l'escarabat bum bum  les ales li frisen. Les flors de la perera  riuen i riuen. Una mica de cel blau,  una mica mica. El núvol empeny el núvol  i llisca que llisca. Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s'encén i s'apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s'apaga i s'encén, farigola, romeguer.  El sol és aquí, entre la rosa i el molí.  Matinet matí, les bruixes es pentinen.  El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja!

 Bartomeu Rosselló-Pòrcel

40. DE PARAR I DESPARAR TAULA Amor, saps?, tot avui, la meva

porta frisant per fer-te pas s'obria sola. S'han omplert de viandes plats i taula. Tot resplendia en els cristalls de l'aigua. El julivert s'ha refet. (El rellotge toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa. Creix l'orenga i s'enfila per la porta. La fruita accepta el repte del rellotge. (Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!) A l'aigüera vessunya un somni d'aigua i plou desig a raig sobre la taula.

Amor... (Les set: no véns. Sota la taula s'amaguen els neguits. Fora de casa, la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua acaronant rajoles! Pany i porta com floriran quan tu arribis! Sola- ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge que amb minuts i segons paro la taula. Toco les vuit i, del cap a la sola de la sabata, sento que la casa ja no sé si és meva. Per la porta fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.

Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua gebrada a les agulles del rellotge. Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.

Per enc obrir neguits ja no tinc taula. Trenco el mirall i em rediu que sóc sola. Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa, raiera d'aquest foc que invoca l'aigua. (Vindràs quan morirà l'hora més sola?) La fruita perd l'aposta amb el rellotge i la tardor fa el ple damunt la taula. Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola: desparo taula i nego dins de l'aigua desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

Maria Mercè Marçal

41. NOVA ORACIÓ DEL PARENOSTRE

Pare Nostre que esteu en el celSia augmentat sovint el nostre souVingui a nosaltres la jornada de set hores,Facis un xic la nostra voluntatAixí com la d'aquells que sempre manen.

 El nostre pa de cada dia,

Doneu-nos-el més fàcil que no pas el d'avui,Perdoneu els nostres pecatsAixí com nosaltres perdonemEls dels nostres encarregatsI nos ens deixeu caure a les mans del director,Ans advertiu-nos si s'apropa.

Amén.

Miquel Martí i Pol

42. CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa, rosella, cascall, lletsó, vinagrella, corritjola, ginesta, aritja, fonoll, passionera, cugula, mare-selva, safrà bord, floravia, canyaferla, baladre, argelaga, albó, falguera, olivarda, estepa, clavell de moro, coscoll, heura, contell, englantina, vidalba, murta, maimó, cama-roja, campaneta, ravenissa, bruc, guixó (i en l'aire color de vauma l'esgarrifança d'un poll). Josep Maria Llompart 1925-1993

43. FLORS DE BALADRE

Flors de baladre en un torrentper on no passa mai sa gent,amb poca cosa tenen prouper treure un altre color nou.Flors de baladre en un torrenttenen el cor de sol i vent.viuen només d'allò que cau:aigua de núvol i cel blau. Flors de baladre en un torrentno es venen per deu ni per cent.Creuen que tenen un gran riuquan fa un ruixim de mig estiu, i es deixen dur torrent avall com ses al·lotes cap a un ball. I ses que queden quan no plou obrin es ulls per veure el sol, i dos teulats? que tenen set en es cocons? fan un glopet.Flors de baladre en un torrent, no es venen per deu ni per cent.

44. ODA A PEP GUARDIOLA

Salut, germà dels poltresde peülla de tro!Per tu,la catifa de gespa arranadaes torna un univers de planetes que giren al teu voltant.Tu t'alces i renillesi amb ulls punyents escrutesl'horitzó bramador.Sacseges la crineradel teu dorsal, l'espinadas'arqueja, mous les cames esveltes i

fràgils i amb els braços obertsdebanes la madeixa invisible del joc. Salut, germà dels poltresde peülla de tro! 

Salut, símbol del goig mentalde les ciències exactes!Salut, cadell suat,soldat enjogassat _i subtil estrateg de les batalles!Tu, l'heroi del present,per més que els segles passin,no passaràs amb ells.Romandràs, quan tu i jo siguem cendra, vivent en la llegenda de la famai en aquesta corona modesta que ara treno, amb vers balbucejant,per no entorpir l'esclat meravellósdels versos certs de les teves passades.Salut, símbol del goig mentalde les ciències exactes! Narcís Comadira