Sessió d’investigació

Intervenció en el marcde l’execució de mesurespenals a la comunitat

Barcelona, 15 d’octubre de 2013

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement– No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .

Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu en violència

domèsticaNúria Civit Bel

Núria Iturbe FerréAna Martínez CatenaAlba Muro Marquina

Thuy Nguyen Vo

Agraïments

Equip de Mesures Penals Alternatives de Girona

Entitats ADIPS i TD3

Fundació INTRESS

Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

La violència contra la parella

La violència contra la parella és un fenomen mundial i multicultural (OMS, 2002).

Hi ha hagut una gran proliferació d’estudis sobre el perfil psicopatològic (Browne, 1989; Echeburúa i Redondo, 2010).

o Permet la individualització dels tractaments

o Associació de certes característiques personals al desistiment del comportament delictiu (Huss i Ralston, 2008; Walker, Bowen i Brown, 2012)

o Classificació dels agressors (Holtzworth-Munroe i Stuart,1994; Loinaz, Echeburúa i Torrubia, 2010; etc.)

Organització institucional

Maximització de l’eficàcia dels tractaments

Avaluació del risc

Introducció

Intervencions terapèutiques i educatives

Els programes formatius en violència domèsticaSón una mesura penal alternativa de caire psicoeducatiu.

Objectius: evitar la reincidència i dotar d’habilitats per establir relacions de parella saludables.

Programa marc dels programes formatius i de tractament de la violència de gènere.

Utilitzen el grup com a eina terapèutica.

Les intervencions psicològiques han mostrat un nivell d’eficàcia moderat (d= 0,09 a d= 0,34) (Babcock, Green i Robie, 2004).

Diversos estudis indiquen una relació positiva entre la motivació per al canvi i l’eficàcia dels tractaments (Barbaree i Marshall,

2006; Harkins i Beech, 2007; Tierney i McCabe, 2004).

Introducció

Motivació per al canvi

Motivació per al canvi: probabilitat que una persona iniciï, continuï i mantingui un procés de millora en la seva vida (Miller,1985).

Model transteòric de Prochaska i DiClemente (1979)El canvi de conducta és un procés dinàmic.

S’avança a través dels estadis de canvi.

Introducció

El subjecte no és conscient de tenir un problema que hagi de resoldre.

Adquireix consciència de les dificultats i comença a pensar seriosament a fer-hi alguna cosa.

Ha iniciat conductes dirigides a resoldre elseu problema i ha obtingut algunes millores.

Ja ha aconseguit canviar el seu comportament problemàtic.

RECAIGUDA

Estadis de canvi

Introducció

Objectius

Avaluar la motivació per al canvi en una mostra d’agressors de parella que realitzen el programa formatiu en VIDO i en els que no fan cap intervenció.

Analitzar les necessitats criminogèniques, especialment les característiques psicopatològiques, de la mostra i la seva relació amb la motivació per al canvi.

Valorar si el nivell de risc dels subjectes de la mostra es relaciona significativament amb la seva disposició per al canvi.

Objectius

Mètode

Disseny experimental: intrasubjectes i intergrups

Grup de tractament (GT1) Grup de tractament (GT2)

Grup de control (GC1) Grup de control (GC2)

Període d’avaluació pretractament Període d’avaluació posttractament

Mètode

ParticipantsMètode

Total de la mostra116 homes condemnats a una

mesura penal alternativa de PF VIDO

Grup de tractament

48 agressors

Grup de control23 agressors

Instruments

Protocol de recollida de dades sociodemogràfiques i criminològiques

Escala de motivació per al canvi (URICA) (McConnaughy, Prochaska, i Velicer, 1983)

Inventari d’avaluació de la personalitat (PAI), versióabreujada (Morey, 1991; adaptat per TEA Ediciones, 2011)

Mètode

ValidesaInconsistènciaInfreqüènciaImpressió (-)Impressió (+)

ClíniquesQueixes somàtiquesAnsietatTrastorns relacionats amb l’ansietatDepressióManiaParanoiaEsquizofrèniaTrets límitTrets antisocialsProblemes amb l’alcoholProblemes amb les drogues

ClíniquesQueixes somàtiquesAnsietatTrastorns relacionats amb l’ansietatDepressióManiaParanoiaEsquizofrèniaTrets límitTrets antisocialsProblemes amb l’alcoholProblemes amb les drogues

Resposta al tractamentAgressióIdeacions suïcidesEstrèsManca de suport socialRebuig al tractament.

Resposta al tractamentAgressióIdeacions suïcidesEstrèsManca de suport socialRebuig al tractament.

Relacions InterpersonalsDominànciaAfabilitat

Relacions InterpersonalsDominànciaAfabilitat

Resultats descriptius del PAI

0

10

20

30

40

50

60

70

Grup Control Grup Tractament

Resultats

Resultats descriptius de la motivació per al canvi

0

10

20

30

40

50

60

Grup Control

Pre‐tractament Post‐tractament

0

10

20

30

40

50

60

Grup  Tractament

Pre‐tractament Post‐tractament

Resultats

Comprovació de la hipòtesi 1: «Els individus que realitzen el PF VIDO es trobaran en estadis de motivació inicials (precontemplació o contemplació) en el moment previ a la realització del programa i se situaran en estadis més avançats (acció o manteniment) quan hagi acabat.»

Els resultats de la prova de Wilcoxon de comparació de intrasubjectes no van ser significatius, tant del GC com del GT.

Els resultats de la prova U de Mann Whitney per comparar el GC amb el GT tampoc van ser significatius.

Resultats

HIPÒTESI REBUTJADAHIPÒTESI REBUTJADA

Variables sociodemogràfiquesEdat de l’agressor (p>0.01)

Nivell d’estudis (F(5)=0,533, p=0,751)

Situació laboral actual (F(3)=1,639, p=0,186).

Consum de drogues (chi2 (2)= 4,616, p=0,99)

Variables criminològiquesReconeixement del delicte (F(2)=0,186, p=0,032)

Fets condemnats (chi2 (3)=1,152, p=0,764)

Antecendents delictius (t(104)=-0,423, p=0,673)

Temps de pena de presó imposada (p>0.01)

Comprovació de la hipòtesi 2: «Hi ha una relació significativa entre les necessitats criminogèniques i l’estadi de canvi en què es troben els individus.»

Variables PAIAnsietat (r= 0,456**)

Trastorns relacionats amb l’ansietat (r= 0,405**)

Mania (r= 0,341**)

Esquizofrènia (r= 0,382**)

Trets límit (r= 0,469**)

Rebuig al tractament (r= -0,541**)

Resultats

HIPÒTESI PARCIALMENT ACCEPTADA

HIPÒTESI PARCIALMENT ACCEPTADA

Comprovació de la hipòtesi 3: «Hi ha una relació significativa entre el nivell risc dels individus i el nivell de motivació que presenten en el moment previ a la seva participació en el programa formatiu.»

No s’aprecien diferències significatives en els estadis de canvi en relació amb el nivell de risc que presenten els subjectes (F(2)= 1,678,

p=0,192).

RISC BAIX (n=35)

RISC MODERAT

(n=61)

RISC ALT(n=12)

Resultats

HIPÒTESI REBUTJADAHIPÒTESI REBUTJADA

Perfils psicopatològics de la mostraResultats

Diferències en el nivell de motivació segons els diferents perfils de subjectes

Diferència de

mitjanesError típic Sig.

Interval de confiança 95 %

Límit inferior

Límit superior

Negadors vs.

moderats-2,32* 0,74 0,007 -4,13 -0,50

Negadors vs.

realistes-3,23* 1,38 0,006 -5,72 -0,74

Moderats vs.

realistes-0,91 1,44 1,000 -3,75 1,94

Taula 1. Resultats Anova

Resultats

Conclusions

Després de la realització del programa, els dos grups continuen sense mostrar diferències entre ells en el seu nivell de motivació.

Això suggereix que el PF no ha produït cap efecte sobre el grau de motivació.

Cap de les variables sociodemogràfiques i criminològiques térelació amb el nivell de motivació dels infractors.

Però certs problemes psicopatològics (ansietat, trastorns relacionats amb l’ansietat, mania, esquizofrènia i trets límit) s’associen a una major motivació al canvi.

El nivell de risc dels subjectes no s’associa al seu grau de motivació.

L’anàlisi de conglomerats va classificar la mostra en tres grups amb perfils psicopatològics diferents: “negadors”, “moderats” i “realistes”.

El perfil de “negadors” es presenta significativament menys motivat per al canvi que els perfils de “moderats” i “realistes”.

Conclusions

Propostes

Avaluar sistemàticament el nivell de motivació per al canvi dels individus i de responsabilització dels fets abans de l’inicide la intervenció terapèutica.

Incloent-hi indicadors de la predisposició dels subjectes al tractament, com algunes de les escales que conté el PAI.

Dotant els professionals de MPA dels recursos i la formacióadient.

Seria necessari un treball previ a l’inici del programa formatiu per impulsar la motivació per al canvi.

Adaptar el tractament a les característiques individuals dels subjectes i al seu nivell de risc.

Propostes

Gràcies per la vostra atenció!

nuria.Iturbe@gencat.cat

a.martinez.catena@ub.edu

Sessió d’investigació

Recerques consultables a:www.gencat.cat/justicia/investigacions

i a la Biblioteca del CEJFE

Després de la presentació podreuveure-la a www.cejfe.tvi descarregar-la a www.slideshare.net/justicia