LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

EN PARELLES DEL MATEIX SEXE

Albert Aguilar

Va entrar en vigor el gener de 2005.

Busca donar resposta al greu problema de la violència domèstica que cada any es cobra múltiples víctimes.

Llei integral contra la violència de gènere

Té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui són o han estat els seus cònjuges o companys sentimentals, fins i tot sense convivència.

S’estableixen mesures de protecció integral amb la finalitat de prevenir, sancionar i erradicar aquesta violència i prestar assistència a les seves víctimes.

Finalitat d’aquesta llei

La violència de gènere comprèn tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat.

S’ha assenyalat que l’agreujament de les penes quan l’agressor és un home suposa una vulneració del principi d’igualtat consagrat en l’article 14 de la Constitució, però el Tribunal Constitucional ha avalat la constitucionalitat de la llei.

Una altra crítica és que la llei no protegeix a les parelles homosexuals, a la gent gran, als nens o als discapacitats.

Crítiques

També s’ha criticat l’eficàcia de la llei, tant per la manca de mitjans de què s’ha vist acompanyada, com per les múltiples morts que es continuen produint i, fins i tot, per les denúncies falses que es presenten.

El maltractament en parelles del mateix sexe existeix, es produeix en uns percentatges similars als de les parelles de diferent sexe.

LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA EN PARELLES DEL MATEIX SEXE

Encara es nega que les dones puguin ser maltractadores i que els homes puguin ser víctimes.

Aquest prejudici està molt més estès del que ens podem imaginar i afecta inclús a professionals implicats en la detecció del maltractament domèstic.

Prejudicis

També dificulta la visibilitat del maltractament domèstic en parelles homosexuals el “silenci comunitari”, que és l’actitud sobreprotectora que porta a molts gais i lesbianes a no reconèixer el maltractament domèstic quan succeeix entre nosaltres.

Aquesta actitud sobreprotectora ha sorgit de la necessitat de defensar aquestes relacions de la discriminació que encara patim.

“Silenci comunitari”

La violència domèstica inclou diverses formes d’abús que sovint es donen de manera simultània i seguint un patró que s’incrementa amb el temps en les relacions més duradores.

Abús és qualsevol tipus de conducta no consentida que atemoreix l’altre membre de la parella, el perjudica emocionalment, físicament o econòmicament, o restringeix la seva llibertat, drets o privacitat.

Abús i formas d’abús

Les formes d’abús més comunes són l’abús verbal (incloent les amenaces), l’abús emocional o psicològic, l’abús físic, l’abús sexual, l’abús econòmic i la persecució.

Cicle de la violència

1) Fase de tensió: El maltractador/a es mostra irritable amb freda indiferència, sarcasmes menyspreus, ira continguda, llargs silencis. Li repeteix a la víctima que la seva percepció de la realitat és incorrecta, fent-la sentir culpable del que succeeix.

2) Fase d’explosió: Es passa a les agressions amb insults, frases feridores, cops i/o abusos sexuals. La víctima és incapaç de reaccionar. No troba resposta a aquestes actituds. Està vivint una indefensió apresa.

3. Fase d’amabilitat i afecte, coneguda com “lluna de mel”: L’agressor/a es penedeix de la seva actitud: promet no tornar-ho a fer. La víctima se sent reforçada erròniament.

4. El cicle torna a repetir-se: A aquesta falsa il.lusió segueix la repetició del cicle. Es repeteixen de nou les tensions quan el maltractador/a considera que està perdent el control sobre la víctima (home o dona).

Hi ha el mite de que les relacions entre persones del mateix sexe són més “gualitàries” i que per tant la violència domèstica entre elles seria un “combat” equilibrat entre contendents “iguals”.

Cal deixar clar que no té res d’”equilibrat” un maltractament domèstic -ni que sigui entre dos homes o dues dones-, perque hi ha una víctima sobre la que l’agressor/a excerceix la seva dominació i control.

Mites

Així doncs, el maltractament domèstic no és exclusiu entre homes i dones, existeix en tot tipus de relacions, tant hetero com homosexuals.

I negar aquesta realitat impedeix a les víctimes reconèixer-se a si mateixes com a tals, pas imprescindible per intentar superar-ho.

Violència en tot tipus de relacions

El patró heterosexista home-maltractador /dona-víctima porta als que no responen a aquest estereotip a avergonyir-se de si mateixos, a atribuir la violència a factors situacionals i fins i tot a aferrar-se a una irreal esperança de canvi.

Cal diferenciar aquests dos conceptes.

En les relacions sadomasoquistes consen-suades, la violència ocorre en un context de mutu plaer i amb un acord entre les parts dels límits a respectar.

Sadomasoquisme/Violència domèstica

En canvi, en la violència domèstica no hi ha cap acord mutu i no és en absolut agradable per a la víctima. A més, el maltractament no solament afecta les relacions sexuals, sinó que envaeixen també altres molts aspectes de la relació.

La vergonya i els sentiments de culpa en la víctima agreugen la seva situació i són perjudicials a l’hora d’enfrontar el maltractament.

Si la família de la víctima no assumeix la seva orientació sexual, tendirà a atribuir la situació de violència a la seva condició sexual; conclusió greu que augmenta el grau de vergonya i culpabilitat de la víctima, i que no ajuda a resoldre el probleme.

La influència dels entorns

També pot passar que la violència domèstica no es reconegui en el propi entorn homosexual; el que també agreuja la situació de les víctimes.

El “silenci comunitari” obeeix de vegades a la creença que les víctimes exageren el grau d’abús, ja que si fos tal haurien abandonat a les seves parelles maltractadores.

Molts homosexuals (homes o dones) tendeixen a minimitzar davant dels seus amics la violència que sofreixen perque pensen que no els creuran o fins i tot que rebutjaran escoltar-los.

La violència domèstica afecta persones de tot tipus i condició i reconèixer-ho en el propi entorn és de gran ajuda per als qui la sofreixen

Moltes de les víctimes homosexuals del maltractament domèstic tenen dificultat per obtenir suport institucional a causa de la preponderància heterosexista a l’hora d’abordar aquest problema.

Al nostre país, ni les associacions GLTB ni les institucions dedicades al maltractament domèstic en general tenen línies específiques de treball que se’n ocupin.

Suport institucional i de les associacions

En canvi, ara com ara no hi ha organització GLTB als EEUU que no tingui una línia específica de treball i atenció sobre violència domèstica; fins i tot, existeixen organitzacions que s’hi dediquen en exclusiva.

El NCAVP elabora un informe anual sobre violència domèstica en parelles del mateix sexe.

Aquest tipus d’estudi manca tant a Espanya com en la resta d’Europa.

Comptem amb els estudis traduits dels anys 1997 i 1998, que, tot i ser antics, ens serviran per fer-nos una idea de la violència domèstica en parelles del mateix sexe als EEUU.

El NCAVP (National Coalition of Antiviolence Programs)

CONCLUSIONS d’aquests estudis:

Entre el 25 i el 35% de les parelles homosexuals dels EEUU han viscut situacions de maltractament, els mateixos percentatges que és possible trobar en parelles heterosexuals.

El progressiu increment dels casos reportats indica que la presa de consciència del problema i la necessitat de buscar ajuda augmenten en les víctimes de manera significativa.

Existeix un retard d’entre deu i vint anys en l’estudi i coneixement del maltractament domèstic en parelles homosexuals respecte amb al que es té de les parelles heterosexuals.

Es recomana que s’augmenti la protecció legal de les víctimes, per això és important aconseguir el reconeixement legal de la convivència entre persones del mateix sexe. No existir tal reconeixement en molts llocs dels EEUU, impedeix a moltes víctimes homosexuals del maltractament domèstic accedir als serveis socials o jurídics que sí tenen les víctimes heterosexuals.

Hauria d’haver un programa bàsic d’atenció a les víctimes del maltractament domèstic per a tot tipus de víctimes, independenment de la seva orientació sexual o de gènere, així com línies de crisi, assistència mèdica i psicològica, suport legal i assistència en l’obtenció d’ordres d’allunyament. També són convenients els grups de suport, xarxes d’allotjaments d’emergència, educació comunitària i serveis multiculturals.

Tot i que existeixen fons estatals i federals per a l’assistència de dones, homes i dones homosexuals víctimes de violència domèstica, no s’hi pot accedir per les traves burocràtiques.

Els resultats d’aquest estudi publicat el 2002 són:

El 18’20% dels entrevistats havien sofert múltiples abusos, el 39’2% algun tipus d’abús, el 22% abús sexual i el 34% abús físic (% molt alts).

Dos de cada cinc homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes han sofert algun tipus de maltractament.

L’edat de les víctimes és el factor de risc més consistent (igual que en les dones heterosexuals víctimes).

Estudi Greenwood et al. sobre la violència domèstica entre homes

Els homes joves (<40) que mantenen relacions amb altres homes són els més exposats a episodis de violència domèstica, perque són més vulnerables, influenciables o tenen menys opcions per evadir-se d’una situació de maltractament.

A mesura que s’avança en edat descendeix dràsticament la possibilitat de sofrir violència, fins pràcticament desaparèixer en el grup d’edat >60 anys.