Alan Stivelman Entrevista
1
n jove viatja a les muntanyes andines per conèixer l’origen de l’home.” Aquesta és la sinopsi curta del documen- tal Humano, que el seu realitza- dor, l’argentí Alan Stivelman, presentarà a Andorra. Es projec- tarà divendres i dissabte, a la sa- la Rocafort, amb presència de l’autor. Comencem per presentar Alan Stivelman, oi? Tinc 28 anys, sóc cineasta i l’any 2011 decideixo fer un viatge als Andes a la recerca de respostes existencials, tot sol, amb la cà- mera i 200 preguntes. 200? De quin tipus? Durant molts anys havia investi- gat els Andes com un lloc on hi ha molts misteris, com les ciu- tats que hi ha amagades per exemple sota el llac Titicaca. I on hi ha restes arqueològiques amb inscripcions fenícies, sumèries, coses que estan desaparegudes de la història oficial i obligarien a reescriure-la. A tota la infor- mació arqueològica, antropolò- gica, etcètera, de partida, vaig afegir dubtes existencials: qui som, d’on venim, si hi ha un ob- jectiu pel qual estem vius. Sentir parlar de fenicis als An- des grinyola. Ah! és clar, també a mi em va semblar una incongruència. Es van trobar atuells, fins i tot es- criptures protosumèries, i tot ai- xò l’arqueologia oficial no ho va contemplar. Bé, jo m’hi vaig tro- bar un món desconegut i total- ment manipulat. I arriba a la serralada i es troba amb Plácido. Un xaman. Quan li dic: “Hola, xaman, com estàs?”, m’explica que ve d’un lloc on va arribar la llum el 1960 i que la seva gent no havia estat mai contactada per Occident: ni pels conqueridors espanyols, ni per ningú, tothom va ignorar la seva existència. Li dic: “Tinc 200 preguntes.” I em respon: “Les meves respostes no et serviran perquè no ets humà.” ..? Ah! i què vol dir ser humà?, li pregunto. I aleshores m’explica el seu concepte filosòfic sobre l’ésser humà des del punt de vis- ta de la tradició andina. Així que per ser humà haig d’emprendre un viatge. Faci’ns cinc cèntims. El missatge dels Andes és sim- ple: si a 5.000 metres d’alçada no estàs calmat, el cor t’esclatarà perquè no tens oxigen. I en la vi- da de les ciutats això no ho veiem, per estrès, per ritme de vida; a les muntanyes vaig ob- servar un munt de coses que abans no veia i vaig depurar les meves preguntes i, amb el xa- man, em vaig quedar amb l’ es- sencial: qui sóc. Qui és Plácido? Què és un xa- man? Potser no en teníem re- ferències més que pels llibres de Castaneda o Jodorowski. En principi jo el vaig conèixer com un simple guia. Però des- prés em va començar a parlar del seu llinatge, del xamanisme, d’un món del qual no en tenia ni idea. Què és el xamanisme? En Plácido em va explicar que una forma de reestructurar la ment, de canviar la forma de pensar la vida. Ens en pot posar un exemple? Hi ha una escena en la pel·lícula on jo intento parlar amb el foc. El xaman em pregunta: “Pots parlar amb el foc?” “No, jo no, li responc, tu sí?” I em diu que sí: el foc no sap espanyol, no sap català, no va anar a l’escola, però té un llenguatge; ell en diu Ícar. Ell parla de comunicació amb la matèria emprant un no-llen- guatge, és a dir, parlar però sense estructura. Així que si jo dic “bla, bla, blu, blu, ra, wa, ta, ta”, des- prés d’una estona començo a sentir una comunicació amb l’e- lement. I què li deia el foc? No, no vaig arribar a rebre el que em deia, però sí que vaig sentir quelcom. Et sents connectat. Si ho repeteixes durant dies, segur que reps la resposta del foc. Jo no, perquè no vaig seguir. Per què no? Perquè jo tenia un altre tipus de preguntes. El xamanisme em va ajudar a trobar-me a mi mateix, però estic en una altra recerca, en unes altres preguntes. Una recerca amb un investigador ca- talà, Anselm Pi Rambla, que l’any 2000 va descobrir els túnels subterranis dels Andes, que es pensava fins aleshores que eren part d’una faula: es parlava que tot Amèrica del sud està teixida per una vasta xarxa de túnels subterranis, teixida no pels in- ques, sinó molt abans. I tot això va quedar tapat pel convent de Santo Domingo de Cuzco, per l’Església. I pel govern del Perú. Amagat, per què? Durant la conquesta, es cons- trueix una església sobre cada temple inca. El convent de Santo Domingo de Cuzco és dels més importants de l’orde, sobre el temple inca del Sol. Garcilaso de la Vega, molts altres, parlen de les chinkanas, els túnels, que es dirigeixen a un lloc específic so- ta la superfície de la Terra. Que encara desconeixem. L’Església té una de les entrades principals als túnels i el 2000, quan Pi Ram- bla obté permís per començar a excavar de debò, detecta que un dels túnels on havia entrat quin- ze anys abans havia estat tapat. Però per què? Perquè no els facin enderrocar el seu edifici. Perquè el que hi ha sota el convent és molt més im- portant, són els vestigis més an- tics de la Humanitat. I els túnels tenen un significat? Sí, estem parlant del món intra- terrenal, una ciutat amb una ge- ometria perfecta, guiada per les estrelles, que no es podria dibui- xar ni amb la tecnologia capda- vantera d’avui en dia. I parlem de milers d’any enrere. Només recorren el subsòl de l’Amèrica Llatina? No es pot provar, però hi ha lle- gendes, que diuen que discorren també sota la superfície de l’o- ceà. No en tinc proves, però per- sonalment penso que pot ser. EL REALITZADOR ARGENTÍ VA MARXAR AMB L’ÚNICA COMPANYIA DE LA CÀMERA A FER UN VIATGE INICIÀTIC PER LA SERRALADA DELS ANDES. VA REFLECTIR LA PERIPÈCIA AL FILM ‘HUMANO’ “El xaman em va ensenyar a parlar amb el foc amb un no-llenguatge” A. DORAL Andorra la Vella U CINEASTA AMB Tot Amèrica del sud està teixida per una vasta xarxa de túnels subterranis oci & Cultura 18A Diari d’Andorra Dijous, 20 de novembre del 2014 www.diariandorra.ad
-
Upload
alan-stivelman -
Category
Documents
-
view
216 -
download
0
description
Diario de Andorra
Transcript of Alan Stivelman Entrevista
-
n jove viatja a lesmuntanyes andinesper conixer lorigende lhome. Aquesta
s la sinopsi curta del documen-tal Humano, que el seu realitza-dor, largent Alan Stivelman,presentar a Andorra. Es projec-tar divendres i dissabte, a la sa-la Rocafort, amb presncia delautor.
Comencem per presentar AlanStivelman, oi?Tinc 28 anys, sc cineasta i lany2011 decideixo fer un viatge alsAndes a la recerca de respostesexistencials, tot sol, amb la c-mera i 200 preguntes.
200? De quin tipus?Durant molts anys havia investi-gat els Andes com un lloc on hiha molts misteris, com les ciu-tats que hi ha amagades perexemple sota el llac Titicaca. I onhi ha restes arqueolgiques ambinscripcions fencies, sumries,coses que estan desaparegudesde la histria oficial i obligariena reescriure-la. A tota la infor-maci arqueolgica, antropol-gica, etctera, de partida, vaigafegir dubtes existencials: quisom, don venim, si hi ha un ob-jectiu pel qual estem vius.
Sentir parlar de fenicis als An-des grinyola.Ah! s clar, tamb a mi em vasemblar una incongruncia. Esvan trobar atuells, fins i tot es-criptures protosumries, i tot ai-x larqueologia oficial no ho vacontemplar. B, jo mhi vaig tro-bar un mn desconegut i total-ment manipulat.
I arriba a la serralada i es trobaamb Plcido.Un xaman. Quan li dic: Hola,xaman, com ests?, mexplicaque ve dun lloc on va arribar lallum el 1960 i que la seva gent nohavia estat mai contactada perOccident: ni pels conqueridorsespanyols, ni per ning, tothom
va ignorar la seva existncia. Lidic: Tinc 200 preguntes. I emrespon: Les meves respostes noet serviran perqu no ets hum.
..?Ah! i qu vol dir ser hum?, lipregunto. I aleshores mexplicael seu concepte filosfic sobrelsser hum des del punt de vis-ta de la tradici andina. Aix queper ser hum haig demprendreun viatge.
Facins cinc cntims.El missatge dels Andes s sim-ple: si a 5.000 metres dalada noests calmat, el cor tesclatarperqu no tens oxigen. I en la vi-da de les ciutats aix no hoveiem, per estrs, per ritme devida; a les muntanyes vaig ob-servar un munt de coses queabans no veia i vaig depurar lesmeves preguntes i, amb el xa-man, em vaig quedar amb l es-sencial: qui sc.
Qui s Plcido? Qu s un xa-man? Potser no en tenem re-ferncies ms que pels llibresde Castaneda o Jodorowski.En principi jo el vaig conixercom un simple guia. Per des-prs em va comenar a parlardel seu llinatge, del xamanisme,dun mn del qual no en tenia niidea. Qu s el xamanisme? EnPlcido em va explicar que unaforma de reestructurar la ment,de canviar la forma de pensar lavida.
Ens en pot posar un exemple?
Hi ha una escena en la pellculaon jo intento parlar amb el foc.El xaman em pregunta: Potsparlar amb el foc? No, jo no, liresponc, tu s? I em diu que s:el foc no sap espanyol, no sapcatal, no va anar a lescola, pert un llenguatge; ell en diu car.Ell parla de comunicaci amb lamatria emprant un no-llen-guatge, s a dir, parlar per senseestructura. Aix que si jo dic bla,bla, blu, blu, ra, wa, ta, ta, des-prs duna estona comeno asentir una comunicaci amb le-lement.
I qu li deia el foc?No, no vaig arribar a rebre el queem deia, per s que vaig sentirquelcom. Et sents connectat. Siho repeteixes durant dies, segurque reps la resposta del foc. Jono, perqu no vaig seguir.
Per qu no? Perqu jo tenia un altre tipus de
preguntes. El xamanisme em vaajudar a trobar-me a mi mateix,per estic en una altra recerca,en unes altres preguntes. Unarecerca amb un investigador ca-tal, Anselm Pi Rambla, quelany 2000 va descobrir els tnelssubterranis dels Andes, que espensava fins aleshores que erenpart duna faula: es parlava quetot Amrica del sud est teixidaper una vasta xarxa de tnelssubterranis, teixida no pels in-ques, sin molt abans. I tot aixva quedar tapat pel convent deSanto Domingo de Cuzco, perlEsglsia. I pel govern del Per.
Amagat, per qu? Durant la conquesta, es cons-trueix una esglsia sobre cadatemple inca. El convent de SantoDomingo de Cuzco s dels msimportants de lorde, sobre eltemple inca del Sol. Garcilaso dela Vega, molts altres, parlen deles chinkanas, els tnels, que esdirigeixen a un lloc especfic so-ta la superfcie de la Terra. Queencara desconeixem. LEsglsiat una de les entrades principalsals tnels i el 2000, quan Pi Ram-bla obt perms per comenar aexcavar de deb, detecta que undels tnels on havia entrat quin-ze anys abans havia estat tapat.
Per per qu? Perqu no els facin enderrocar elseu edifici. Perqu el que hi hasota el convent s molt ms im-portant, sn els vestigis ms an-tics de la Humanitat.
I els tnels tenen un significat? S, estem parlant del mn intra-terrenal, una ciutat amb una ge-ometria perfecta, guiada per lesestrelles, que no es podria dibui-xar ni amb la tecnologia capda-vantera davui en dia. I parlemde milers dany enrere.
Noms recorren el subsl delAmrica Llatina? No es pot provar, per hi ha lle-gendes, que diuen que discorrentamb sota la superfcie de lo-ce. No en tinc proves, per per-sonalment penso que pot ser.
EL REALITZADOR ARGENT VA MARXAR AMB LNICA COMPANYIA DE LA CMERA A FER UN VIATGEINICITIC PER LA SERRALADA DELS ANDES. VA REFLECTIR LA PERIPCIA AL FILM HUMANO
El xaman em va ensenyar a parlaramb el foc amb un no-llenguatge
A. DORAL
Andorra la Vella
U
CINEASTA
AMB
Tot Amrica del sudest teixida per unavasta xarxa de tnelssubterranis
oci&Cultura18A Diari dAndorraDijous, 20 de novembre del 2014
www.diariandorra.ad
