Al voltant d'una crisi: des de Kant a nosaltres Aquesa any es' compleix el bicentenari de la publicaci6 de la "crítica de la rac5 pdc- tica". Amb aquesta obra, Kant es converteix, junta- ment amb Arisaltil, el cristi- anisme i Nietzsche, en un dels marcs de referkncia m6s importants a I'hora de medi- tar sobre la ghnesi de I'actual crisi de valors. Aquesta es tradueix en la impotkncia ge- neralitzada de sancionar kti- cament les actituds que ens envolten, la qual cosa es ma- nifesta en un "deixar fer mentre no afecti els meus interessos", fruit de la p&rdua de valor dels mateixos valors que té, com a resultat, la ine ficacia de qualsevol insh- cia ktica feta a I'acci6 d'in- dividus i d'estats. Avui dia la postura ktica nomes és pos- sible testimonialment, com un fet puntual d'algun indi- vidu que, pel mateix, es troba absolutament desprotegit davant qualsevol agressi6 contra la seva moralitat.

De fet, aquesta no és una crisi mes: és la nostra crisi; on "nostra" significa, per pri- mer cop a la hisaria, "mun- dial". Segons alguns aquesta crisi manifesta certes carac- thtiques que fan pensar en el seu carhckr quasi, sin6 del tot, definitiu. Aquests símp- tomes foren ja denunciats per Nietzsche. Podem resumir- 10s en:

a) Pkrduade tot sentit de la grandesa, de la noblesa, de la magnanimitat generosa, hd- huc de la bellesa. La qual cosa revesteix una especial gravetat. Aixb provoca que la humanitat estigui mes se- gura i satisfeta de si mateixa aue mai. lliurada al vertieen

vivkncia, com un supbsitm6s o menys actiu, esd poten- ciant, tal com diria Nietzs- che, l'activitat "figurativa, filodfica i valorativa, a ma- nera de fuga: "Com la visi6 extatica del mhrtir torturat es comporta en relaci6 amb els seus turments".

Com menys seriosament es ~reneui hom la vida s'es-

sense cap "anhel" ni "estre- lla". Nietzsche el qualifica d'"úItim homen:

"Ai! arriba el temps en quk l'home ja no don& a llum cap estrella Ai! arriba el temps de l'home més des- preciable, el que ja no és capa$ de despreciar-se a si mateix. Mireu! us mostro l'últim home*'. - - ~

hgístic he la seva eficibñcia tadi ;és lluny d'ella, fins i b) Conseqiikncia d'aixb realitzadora en tots els Bm- tot arribarh a perdre en el pur 6s la buidedat de sentit de tots bits: tecnolbgic, científic, econbmic.. . etc. Aquesta si- tuaci6 fa que aquelles qües- tions, com tota autkntica qüesti6, no tinguin la mes mínima importancia, ja que, en darrer terme, suposen sempre un prendre's la vida seriosament per a viure-la amb tot el seu dolor, inquie- tud, gratultat, inestabilitat, inseguretat.. . i por. Aquesta

no-res tota facultat -de

B üestionar i valorar, mentre s capbussa en aquesta mo-

bilitat dispersiva que anome- nem comunament, i no és per casualitat, "vida", en la qual se sent l'encís del funciona- ment de les coses, el goig del treball exhauridor, el verti- gen del dlcul, la fru'ici6 mercantil o l'estremiment burdtil; i es resta en aixb

aquells termes que expressen quelcom gran i admirable, de qualsevol terme que connoti valor, els quals queden con- vertits en "paraules, parau- les, paraules". Llavors diem que hem adquirit conscikncia lhgiiística", la qual cosa comporta poder fer una au- tkntica logística del llenguat- ge que serveixi els "eslb gans" publicitaris o la propa-

ganda política, com a eina de manipulaci6 calculada de masses:

"Quk és amor? Qub 6s creaci6? Qui? 6s anhel? Qub és estrella? -així pregunta l'últim home, i parpalleja. La terra s'ha fet petita i damunt d'ella va botant i'últim ho- me, que ho fa tot petit. El seu gknere és inextingible, com el de la pup. L'últim home b el que viu mes temps. - Hem inventat la gaubanp- diuen els últims homes.. . Han abandonat les regions on lavidaerad ura... etc"

Nietzsche diagnostica: "Goa ist tot". La "mort de D6u7' significa la culminaci6 i la fi del platonisme. El m6n de la realitat vera, dels para- digmes, dels valors, i el m6n de la realitat aparent, de les ombres valorables, dels re- flexos, s'han volatiiiízat al- hora, ja que es constitulen com a tals en la mútua dife- &ncia i respectivitat. L'ho- ritz6 vital que s'obre imme- diatament ala mort de Déu 6s aquell que viu encara sense assumir-la i, per tant, sense responsabilitzar-se de la vi- da, per la qual cosa esta abo- cat a la buidedat del m6n: sense realitat, sense aparenp (aixb el distingeix de l'ho- riu6 de la sofística. Pel ma- teix, avui Shcrates no seria gens perill6s), sense decidit res d'important, es deixapor- tar per la irresponsabilitat i l'oblit més pregon cap al vertigen en qub es perd tota difehcia i deterrninacid en el no-res ("Una davallada al MaestrClm). Per aixb consti- tueix el platonisme més con- sumat, la fuga mes terrible davant la serietat de la vida: parlem del nihilisme.

En el p m & de consuma- ci6 del platonisme ocupa un lloc destacat el "formalisme" moral de la "Crítica de la ra6 pdctica". Kant, en situar el problema de la llibertat sobre la base de l'autodetermina- ci6 racional de l'home, vei6 que els fins (valors) pels quals es realitza fenomhi- cament l'acci6 voluntaria, no poden ser extrínsecs a la ra6, ja que impedirien la llibertat

MONTEGO

-. 2.0 ~ a ~ f a i r

AUSTIN ROVER -Sm!mBiBii

MONTEGO 2.0 MAYFAIR V Direcci6n asistida V Tapacubos embellecedores integrales. V Ventila!or con calefacci6n con 3

vebddades. V Apertura ~nterior de tapa de combustible y

maletem. V Reposa cabezas delanteros y traseros. V Acabado de puertas en madera. V Luces en guantera y maletero. V Techo corredizo. V Preinstalaci6n de radio, con 4 akavoces y

antena. V Cierre cenlralizado en puertas y maletem. V Dos espejas retrovisores extenores, con

mando interior elbdrico. V Tapkados asientos y puertas en terciopelo. . V ElevaIunas eléctronicos delanteros. V Modelo: Montego 2.0 Mayiair. V Motor: CaftnJraci6n electrdnica 1.994c.c. V Potencia: 100 CV a 5.500 r.p.m. V Velocidad máx.: 173 Kmh. V hlaraci6n 0-100 en 105 seg. V Consumo a 90 .... 5,61. .

a 120.:.. 761. circuito u h h ... 921. 1

A 1.949.000 IVA incluido

A A

1

A , Y

~ A ~ A F E ~ L/

LLIBRES I REGALS DISSENY EN PAPERIA I REGAL INFORMAL

I PRAT DE LA RIBA 12 CARRER DELS RECS 28 GALERIES QUER TDA. N ~ M 10" TEL. 320452 t t

de l'home: lara6, en tant 6s el constitutiu essencial de l'home, es determinaria he- t'erbnomament en ordre a l'acci6 racional (volunthria). En tal cas, l 'hbi t de l'acci6 tampoc no permetria un Ús absolut de la ra6 perquk de- pendria d'altres inshcies, tal i com en l 'hbi t científic depenia de la intu'ici6 sensi- ble. En l'ambit de l'acci6, la ra6 pot ser absoluta en la mesura en quk pot determi- nar-se autbnomament en ordrea constituir un ideal que imperi sobre l'acci6 humana (has de fer.. .) Aquesta auto- determinaci6 racional fa possible l 'hbi t dels valors perquk actua com la seva "condici6 de possibilitat", com la "forma" de tot valor possible. Aquesta "forma" és la racionalitat de l'acci6, expressada en l'imperatiu categbric: "Actua de tal ma- nera que sempre tractis la humanitat en la teva persona i en la dels altres com un fi i mai com un mitjh"

Amb aquesta posici6 s'anihilen tots els continguts (valors) heterbnoms que fo- namentaven les merals ob- jectives i dogmitiques, com

s6n la felicitat, el bé, la utili- tac la compassi6, el plaer o la sanci6 divina.. . etc. La mo- ralitat o immoralitat d'un ac- te no dependrh del seu con- tingut valorable realitzat f e nomknicament, sin6 de la "forma" i intenci6 impresa en ell (element noiimbnic) Tot valor objectiu és contin- gent i relatiu a una cultura. No hi ha possibilitat d'una moral universal i necesaa per a tots els homes que no asseguri la igualtat i frater- nitat en la llibertat, si no 6s la moral de la racionlaitat pura, forma de qualsevol valor. Aixb comporta que la matei- xa forma racional b un no- valor. El m6n diví dels va- lors ha desaparegut; els dt5us que guiaven els homes han mort, només resta 1"'espai buit" que ocupaven "no-res d'objectiu" que es realitza imperativament en el m6n fe- nomknic i que en donar-li va- lor i finalitat, hiconstitueix la "Histbria del progrés de la humanitat". Aquest no-ser, condició de possibilitat en Kant, s'afimad en Hegel com a idkntic al ser, en ordre a superar l'escisi6 de caire platbnic entre fenomen i noü-

men per mitjh de la dialkti- ca. Aixb converteix la "for- ma", "el buit de valor", en el contingut (la serietat del no- res), i així redueix tota rea- litat a racionalitat i considera aquell no-res com el més real. Aixb suposa l'elimina- ci6, no ja dels valors, sin6 de la possibilitat mateixa de constituir valors, i, conse- güentment, de tot h b i t del que és valorable O'acci6 lliu- re regulada pel valor que és desenvolupa en el m6n fe- nombnic). Només resta l'es- devenir, l'acci6.del concepte ("en el principi hi havia l'ac- ci6") que es desenvolupa necessluiament i dialktica- ment en ordre a l'autocons- titució explícita de la seva ra- cionalitat sistemitica: la "Idea". La dicotomia entre idea i aparenca, fonamental per a valorar qualsevol cosa o acci6, s'ha difuminat en l'abstracci6. El platonisme s'ha quedat sense realitat aparent; ara l'aparenca s'a- f m a com la parcialitat inhe- rent al coneixement vulgar, nomes la ignorhcia pot pre- tendre valorar les accions i les coses, que en el fons s6n expressi6 necesskia del des-

plegament racional & la Idea

El darrer pas, el protago- nitza Nietzsche quan es qüestiona per quamantenir la determinaci6 de la "Idea" si aquesta és correlativa a la de Saparenca. Si l'aparenca es volatilitza, amb ella s'ha & volatilitzar necessbiarnent la idea per la qual es regia i es valorava (la idea no és tal, si no determina quelcom).

A partir &ara els fdbsofs no podrin cercar nous fona- ments per a establir valors que possibilitin la sortida de la crisi. La seva feina s'ha fet impossible perquk els valors no poden tenir mai mt5s cap valor ("si Dt5u no existeix, tot és permks"). Proliferaran, aixb sí, la diversitat d'acti- tuds ktiques, es buscaran per tot arreu, a l'orient i a l'oc- cident, al nord i al sud, o fins i tot, s'intentarh viure dels valors de temps passats; tam- bé l'elaboraci6 filosbfica po- dril ser més gran que mai, i el canvi de corrents més dpid que mai, ja que no hi pot haver nord ..., manca ja el motiu per a pensar

Secció de música Secció de llengua i literatura

Commemoració del Centenari de Mossen Higini Angles Mn. Higini Anglks, nascut a Maspujols el primer dia de l'any 1988, fou un dels sin- gulars casos de personalitat científica enmig d'un medi no solament poc propici sin6 que a vegades, fins i tot hos- til. Hostils ho eren (i ho s6n) determinats sectors socials quan sentien a parlar de mú- sica i músics, creguts de la poca impohcia d'aquella i de la dubtosa moralitat d'a- quests. Malgrat aixb, Mn. Higini no volgut5 només dedicar-s'hi sin6 que tria una de les activitats menys conegudes i rreballades en aquell temps: la musico- . logia, tant en la seva vessant paleogrhfica com einomusi- colbgrca.

La seva feina, impulsada

per Felip Pedrell (al qual també cald& commemorar- li alguna cosa per recordar- 10) el portii a desempolsinar un gran nombre de partitures que dormien en l'oblit dels arxius i, un cop transcritaa la notaci6 moderna, donar-la a conaixer, acompanyada d'estudis crítics que en facili- tessin la seva comprensi6 i la interpretaci6.

A més, des dels 16 anys dedica una bona part del seu temps a recollir música po- pular pels pobles de Cata- lunya, encoratjat per Pedrell: Corre muntanyes; dona't forca manya. Jo ja no puc fer aquest treball, s6c massa vell. Perd sino esfa depressa, es perdrd per sempre una gran part de les nostres

cancons. Aquesta consthncia i tre-

ball incansable, afegit a la seva extensa i rigorosa pro- ducci6, s6n els motius que han decidit les seccions de Música i Llengua i Literatura 'del Centre de Lectura a or- ganitzar un seguit d'actes dedicats a recordar-10, en alguns casos, i a donar-10 a conkixer en la majoria.

Els actes previstos co- mencen el dia 2 de maig amb una exposicid de llibres i ma- terial provinent de la biblio- teca de la casa i de la biblio- teca de Catalunya. A la sala Argilaga fins al 16. Con- ferkncia sobre la seva obra, a c k e c de Francesc Bonastre i Josep Crivillt5. El dia 6 de maig a les 8 del vespre.

Concert, a la Prioral, de la coral "Antics escolans de Montserrat" amb obres poli- fbniques i drames litúrgics medievals transcrits per Mn. Higini. Dissabte 28 de maig a les 10 del vespre. Per al se-

7 tembre hi ha previst editar un monoflc sobre l'obra i la persona de Mn. Higini, i també el "Cantoner tradi- cional del Baix Camp i el Montsant" per al mes d'octu- bre, obra del Centre de Docu- mentaci6 sobre Cultura Po- pular / Carrutxa, dedicat a la membria de Mn. Higini Anglh.

Hem d'agrair la col-la- boraci6 de I'IMAC de 1'A- juntament de Reus i del de- partament de Cultura de la Generalitat.