AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX · 2016-01-04 · 43a Palomeres 44a Can Trull 45a Can Vinyoles 46a...

AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Aprovació inicial gener 2011 1 Memòria descriptiva i justificativa 2 Memòria social 3 Annexes: estudi de la mobilitat generada estudi d’inundabilitat del veïnat de Fluvià 4 Normes urbanístiques 5 Catàleg de béns protegits 6 Plànols d’informació i d’ordenació 7 Agenda i avaluació econòmica i financera 8 Documentació ambiental

Catàleg de béns protegits Pla d’Ordenació Urbanística Municipal – Montagut i Oix [2]

1. INTRODUCCIÓ 2. COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ VIGENT

2.1. Béns culturals d’interès nacional (BCIN) 2.2. Béns culturals d’interès local (BCIL) 2.3. Àrees de protecció arqueològica (APA) 3. CATÀLEG DE BÉNS ARQUITECTÒNICS 4. CATÀLEG DE BÉNS ARQUEOLÒGICS


1. INTRODUCCIÓ L’objecte de la realització d’aquest Catàleg de béns protegits és assolir els objectius que marca la legislació vigent en matèria d’urbanisme: el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, el Decret 305/2006 de 18 de Juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, de la Llei de patrimoni i altres normatives vigents a Catalunya. La normativa especifica que s’ha d’incloure, en la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, un catàleg de béns a protegir, els quals estiguin catalogats pel Departament de Cultura de la Generalitat o que s’hagin d’incloure en virtut de les seves característiques d’alt valor arquitectònic, arqueològic o històric. 2. COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ VIGENT El Decret legislatiu 1/2010, de 3 de d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, estableix en diferents articles la necessitat i objectius de protecció: “Article 3.1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.” “Article 9.3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.” La Llei de Patrimoni Cultural Català 9/1993, de 30 de setembre, i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de Protecció del Patrimoni Arqueològic o Paleontològic, estableixen quins béns s’han de catalogar, i quines categories de protecció es poden establir. Aquestes categories bàsiques son les que s’han d’emprar, per a la confecció del catàleg de Montagut i Oix. S’estableixen tres categories de protecció: a) Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) b) Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) o Béns catalogats c) Àrees de Protecció Arqueològica (APA) 2.1. Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) La categoria de BCIN és la que té el grau de protecció de major rang. Correspon al govern de la Generalitat de Catalunya la facultat de declarar els béns com a tals i protegir-los, ja siguin de propietat pública o privada. La declaració d’un immoble com a bé cultural d’interès nacional l’acorda el Govern de la Generalitat, després de la proposta del conseller de Cultura, i passa a ser inscrit en el Registre de béns culturals d’interès nacional, que gestiona el Departament de Cultura (LPCC, articles 10 i 13). La declaració d’un immoble com a BCIN pot implicar la modificació o la suspensió d’una llicència urbanística per part de l’ajuntament i a requeriment del Departament de Cultura, que en farà un informe vinculant i que està obligat a fer-se càrrec de la indemnització corresponent, aplicant els criteris que estableix la legislació urbanística (LPCC, article 31 i TRLUC, article 200), la qual remet a la Llei de l’Estat, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Les obres o intervencions en un BCIN han de ser autoritzades pel Departament de Cultura abans de procedir-ne a la concessió i han d’incloure un informe sobre els valors diversos de l’immoble i també sobre l’impacte de la intervenció a l’edifici i a l’entorn (LPCC, article 34.1,2 i 3). L’Ajuntament notificarà al Departament de Cultura i als interessats les llicències urbanístiques que afecten elements declarats BCIN (LPCC, article 34.5).


La declaració d’un immoble com a BCIN preval sobre els plans i les normes urbanístiques en curs de redacció que el puguin afectar, la qual cosa implica l’adequació o la modificació de la legalitat urbanística vigent (LPCC, article 33.1). Per part dels Ajuntaments, la incoació de l’expedient de declaració comporta la suspensió de la tramitació de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o enderrocament en la zona afectada, i també la suspensió de les llicències ja concedides (LPCC, article 8). 2.2. Béns culturals d’interès local (BCIL) Gaudeixen de la categoria BCIL tots els béns ubicats en el terme municipal de Montagut i Oix que estan inclosos en el present Catàleg i els jaciments arqueològics que hagin estat declarats àrees de protecció arqueològica. La protecció d’un BCIL és un grau de protecció de segon rang, i es regula mitjançant la Llei de Patrimoni Cultural 9/1993, el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’ urbanisme i el Decret 305/2006 que desenvolupa el Reglament de la mateixa llei. Tenen la obligació de preservar-los i mantenir-los en bon estat, els propietaris, titulars o posseïdors dels immobles declarats BCIL, perquè l’ús al qual es destinin en garanteixi la conservació. De cap manera no els poden destruir, i han de permetre l’entrada a especialistes per poder-los estudiar (LPCC, article 25). En l’article 68 de la Llei LPCC, s’especifica que l’Ajuntament o la Generalitat han d’ordenar als responsables de danys causats il·lícitament a immobles declarats BCIL les reparacions necessàries per restituir el bé al seu estat anterior, independentment de la sanció que correspongui. 2.3. Àrees de protecció arqueològica (APA) Àmbits específics delimitats pel Departament de Cultura i subsidiàriament per un àmbit de diàmetre de 50 m a l’entorn de l’àrea d’expectativa arqueològica que quedaran protegits. Les llicències d’obres dins d’aquests àmbits hauran de ser objecte d’informe previ del Servei d’arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, la qual podrà dictaminar la realització de sondeigs arqueològics per tal de delimitar el jaciment, i requerir al promotor per tal que presenti un estudi de la incidència que les obres poden tenir en les restes arqueològiques. Tindran el nivell de protecció integral que els assigna la Llei 9/1993 i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció arqueològic i paleontològic de Catalunya.


3. CATÀLEG DE BÉNS ARQUITECTÒNICS 01a Castell de Montagut (o castell del Cós) 02a Castell d’Oix (o casal del Barutell) 03a Castell del Montpetit 04a Castell masia de Pera 05a Torre de Talaixà 06a Cabeces 07a Església de Nostra Senyora de les Agulles 08a Església de Sant Miquel de Pera 09a Església de Sant Feliu de Riu 10a Església de Santa Maria d’Escales 11a Font del poble d’Oix 12a Església de Sant Pere de Montagut 13a Església de Sant Aniol d’Aguja 14a Casa Rectoral de Sant Aniol d’Aguja 15a Església de Santa Bàrbara de Pruneres 16a Casa de portes adovellades al carrer Major d’Oix 17a El Mercer de Toralles 18a Església de Sant Miquel d’Hortmoier 19a Restes de l’antiga capella del Vilar de Talaixà 20a Església de Sant Eudald de Jou 21a Pont medieval d’Oix 22a Masia de Can Coromina 23a Masia del Seguer de Pera 24a La Quera de Talaixà 25a Corral de Mas Mitjà 26a Masia de Can Bolós 27a Masia de Can Agustí 28a Casa de la Plana de Riu 29a Fàbrica als peus del cingle basàltic de Castellfollit 30a Pont Trencat 31a Santuari de la Mare de Déu de la Devesa 32a Església de Sant Miquel de Meians 33a Església de Sant Feliu de Monars 34a Casa i cabana del mas de l’Om a Monars 35a Església de Sant Llorenç d’Oix 36a Santuari de la Mare de Déu del Cós 37a La Sala de Santa Bàrbara de Pruneres 38a Església de Sant Martí de Talaixà 39a Masia de la Masó de Talaixà 40a Església romànica de Sant Martí de Toralles 41a Masia de la Costa de Toralles 42a Castell d’Espasa 43a Palomeres 44a Can Trull 45a Can Vinyoles 46a Pont de Valentí


Castell de Montagut (o castell del Cós) 01a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464800.31 Y: 4675708.57 Accés Bo Estil / època Defensiu Estat de conservació Ruïna Ús original Defensiu – castell Ús actual En desús Grau de protecció BCIN Monument històric // R-I-51-5958 / 1054-MH // Decret 22/04/1949 BOE 05/05/1949 Descripció Queda una torre circular i panys de muralla, prop del santuari del Cós. Flanquejant la porta d’ingrés al castell hom es situa al pati d’armes, on al costat dret hi ha ubicada l’esglesiola de la Mare de Déu del Cós. Es creu que fou bastida damunt de l’església de Sant Pere, capella del castell. A l’altre costat del pati i pel costat nord s’aixeca una torre de base circular que fou restaurada el segle XIX en el decurs de la guerra carlista. És coberta amb una teulada cupulada i s’hi va construir una cisterna central. La forma general del castell és irregular per tal d’adequar-se al terreny.


Castell d’Oix (o casal del Barutell) 02a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 461477.32 Y: 4680459.39 Accés Bo Estil / època Gòtic Estat de conservació Bo Ús original Defensiva – Castell Ús actual Habitatge - Segona residència Grau de protecció BCIN Monument històric // R-I-51-5959 / 1055-MH // Decret 22/04/1949 BOE 05/05/1949 Descripció Casa forta de planta rectangular i pati interior bastida amb carreus ben escairats amb diferents pisos d'espitlleres a les quatre façanes i una torre de l'homenatge de planta quadrada, construïda-restaurada per l'actual propietari (la torre no havia arribat als nostres dies i s'ignora si realment havia existit mai). Està situada a l'angle de tramuntana i llevant. La façana més remarcable està orientada a ponent, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt feta amb senzilles dovelles i un matacà de nova construcció amb una creu grega on es poden llegir els noms del matrimoni propietari i la data de construcció. S'han obert nombroses finestres, algunes formades amb doble arc de mig punt, amb columna i capitell central, la major part de nova factura.


Castell del Montpetit 03a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 458835.14 Y: 4679375.42 Accés Difícil Estil / època Defensiu Estat de conservació Ruïna Ús original Defensiu – torre de guaita Ús actual En desús Grau de protecció BCIN Monument històric // R-I-51-5961 / 1056-MH // Decret 22/04/1949 BOE 05/05/1949 Descripció Consultant les publicacions de Francesc Montsalvatge fetes a principis de la nostra centúria trobem ubicat dalt del Montpetit el “castrum de Toraies”, documentat en el s. XI. Cèsar August Torras, basant-se amb l’historiador esmentat escriu: “en un indret derivat del Montpetit, s'hi trobem les restes d'un castell senyorial, citat en documents medievals, conegut amb el nom de Torre de Castellar i pertanyent als comtes de Besalú. Segons la tradició hi havia existit un convent de monges”;. Ramon Grabolosa (any 1973): “El castell, bastant modest -que hi havia al cim del Montpetit- és una ruïna deplorable i insignificant. El s. XI, fou possessió dels comtes de Besalú, que són, possiblement, els qui l'edificaren. Des del segle XII, passà als comtes de Ba, i l'any 1698 encara pertanyia al comte de Montagut”. Cal, però, tenir en compte que en el document del s. XI es va escriure: “apud castrum de Toraies, sive in ipsa sacraria... El castell no fou mai dalt del Montpetit si no molt proper a l'església de Sant Martí”. Les restes que hom pot apreciar dalt del puig corresponen, per les seves mesures, a una antiga torre de guaita, on potser hi haurien destacats un nombre molt reduït d'homes.


Castell masia de Pera 04a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 458432.74 Y: 4681653.31 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Masia Ús actual Habitatge Grau de protecció BCIN Monument històric // R-I-51-5960 / 1057-MH // Decret 22/04/1949 BOE 05/05/1949 Descripció Masia que formava part de l’antic poble de Pera, dins el municipi de Montagut de Fluvià. És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals. Disposa de baixos destinats al bestiar, amb tres grans arcades de mig punt fetes de carreus molt ben tallats i petites obertures de ventilació. La planta habitatge està organitzada a partir d’una àmplia sala de convit de la que parteixen nombroses portes que menen a les cambres i altres dependències. Les obertures son rectangulars, molt senzilles, la majoria amb llinda de fusta. Disposa d’una eixida coberta per un empostissat que mira al costat de migdia. El pis superior o golfes estaven destinades a guardar el gra i la palla i tenen, així mateix, una eixida que mira a migdia amb baranes de fusta. Fou bastida amb pedra del país no treballada, llevat dels carreus emprats per fer els cantoners i algunes de les seves obertures.


Torre de Talaixà 05a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464654.83 Y: 4683648.69 Accés Difícil Estil / època Defensiu Estat de conservació Ruïna Ús original Defensiu – Torre de defensa Ús actual En desús Grau de protecció BCIN Monument històric // R-I-51-5962 / 1058-MH // Decret 22/04/1949 BOE 05/05/1949 Descripció Fortalesa. Torre de guaita medieval. Torre de guaita de planta rectangular, adaptada al terreny. Es poden veure les dovelles que formaven la porta d’entrada. Els murs són de grans pedres poc tallades. Enrunada. Es troba a poca distància del poble de Talaixà, al costat del camí que mena al Comanegra, damunt un petit pujolet.


Cabeces 06a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 461915.43 Y: 4683378.17 Accés Estil / època Defensiu Estat de conservació Bo Ús original Defensiu – Casa forta Ús actual Agropecuària – Masia Grau de protecció BCIN Monument històric // R-I-51-5963 / 1059-MH // Decret 22/04/1949 BOE 05/05/1949 Descripció Casal fortificat, a la vall d’Hortmoier. Cabesses és un gran casal situat a poca distància de l’església de Sant Miquel d’Hortmoier, dins la vall del mateix nom. És de planta rectangular, amb ampli teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, planta habitatge i golfes. Els primers foren destinats a bestiar i sobresurten dues portes adovellades situades a les façanes de migdia i ponent. La porta d’accés a l’habitatge es troba a tramuntana. Cabesses és un gran casal fortificat, ple de nombroses i estilitzades espitlleres repartides per totes les seves façanes. Enganxats en el mas hi ha diverses construccions de fàbrica molt posterior.


Església de Nostra Senyora de les Agulles 07a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 468959.24 Y: 4684014.59 Accés Difícil Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte - església Ús actual Culte - església Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Santuari marià situat al vessant meridional del Puig de Bassegoda, en un petit replà des del que es domina la vall de Riu. És un temple del segle XII, d’una sola nau, allargat posteriorment per la banda de ponent, on hi ha actualment el campanar d’espadanya d’un ull, que s’alça descentrat a la banda septentrional del mur. Hi ha també la porta d’accés actual i una espitllera a sobre. La porta d’entrada primitiva, dovellada, és a migjorn. Va ser acuradament restaurada l’any 1982.


Església de Sant Miquel de Pera 08a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 458442.36 Y: 4681623.12 Accés Bo Estil / època Romànic Estat de conservació Mitjà Ús original Culte – església Ús actual Culte – església Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Antiga església parroquial del poble de Pera. Construcció romànica del segle XII, modificada en gran part en època més avançada. La volta de la seva nau és apuntada i l’absis, a llevant, es va suprimir al segle XVII o XVIII i en el seu lloc es bastí la sagristia. A migjorn hi ha un fris amb mènsules, cornisa i una construcció annexa, així com una renglera de nínxols adossats als murs i la porta d’entrada, sota porxo, amb l’arcada ornada amb diverses boles. A ponent hi ha el campanar d’espadanya de doble obertura, convertit posteriorment en torre.


Església de Sant Feliu de Riu 09a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 466619.72 Y: 4682958.68 Accés VTT Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte - església Ús actual Culte - església Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Església situada a l’antic poble de Riu, en el sector nord-oest de la serra de Guitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol. És una construcció romànica del segle XII, d’una sola nau amb volta apuntada. L’absis és semicircular i presenta una finestra de doble esqueixada al centre i un fris senzill, sostingut per mènsules, sota la cornisa. A migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada. La part més interessant és a ponent, on hi ha la porta d’ingrés formada per tres arcs en degradació, una finestra delicadament decorada amb un semicercle de dents de serra i el reixat d’època, i el campanar d’espadanya de doble obertura. El finestral i la ferramenta es troben a la façana occidental, lloc per on s’accedeix al temple per mitjà de la porta d’ingrés. Aquesta té una llinda i un timpà llis, i està formada per tres arcs en degradació. Conserva en un batent, la ferramenta original romànica. Damunt seu hi ha una finestra de doble esqueixada i dos arcs en degradació, sobre els quals es pot admirar una ornamentació semicircular formada per dents de serra. La pica d’oli conservada a l’interior de l’església, és l’únic element decoratiu present dins del temple. La seva destinació originària, era la de contenir oli. Posteriorment, s’hi va esculpir un calvari popular amb Crist crucificat, la Verge i Sant Joan, i per damunt dels braços de la Creu, un sol a l’esquerra i una lluna a la dreta. Les seves mides són: 62 cm. d’alçada, una amplada total de 45 cm., una amplada interior de 35 cm. i una profunditat de 73 cm.


Església de Santa Maria d’Escales 10a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464257.53 Y: 4682093.76 Accés Fàcil Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte – Església Ús actual Culte - Església Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Santuari situat sota els cingles de Ferran, a l’alta Garrotxa, a l’esquerra del riu Llierca i a poca distància de l’aiguabarreig de les rieres d’Oix i Beget. L’arquitectura de Santa Maria d’Escales respon a diverses èpoques del romànic. La part baixa dels murs de la nau correspon al segle X, la part superior i la coberta de llosa daten del segle XI, la galilea adossada a la façana de ponent és del XII i l’absis semicircular, amb cornisa i finestral central, ha estat datat del segle XIII. Al mur de migdia hi ha quatre finestres i cornisa. Galilea El porxo de l’església ha estat datat del segle XIII. Es troba vers nord, adossat a la façana de ponent. La porta té la llinda inscrita amb la data de 1838 i la llegenda “HECE S T SCALI” dins un emmarcament. Es conserven dues piques a l’interior de l’església; una d’elles és baptismal, senzilla i sense decoració. La seva alçada és de 68 cm. i té un diàmetre de 51 cm. L’altra pica és d’oli, és rectangular amb un orifici de sortida pels líquids. Les seves mides exteriors són de 56x42 cm, i les interiors són de 36x30 cm.


Font del poble d’Oix 11a Règim i tipus de sòl Sòl Urbà Consolidat (SUC) Coordenades UTM X: 461199.64 Y: 4680306.46 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Font Ús actual Font Grau de protecció BCIL Descripció Font situada al final del c/Major d’Oix, pel costat de tramuntana, lloc on parteix la pista de muntanya que, passant pel Pairé, mena al coll de Bestrecà. Va ésser realitzada amb carreus ben tallats, utilitzant la pedra del país. A la zona inferior hi ha el doll d’aigua. A la part central hi ha la següent llinda “AÑO 1873”.


Església de Sant Pere de Montagut 12a

Règim i tipus de sòl Sòl urbà consolidat (SUC) Coordenades UTM X: 466796.31 Y: 4675615.92 Accés Fàcil Estil / època Romànic i Barroc Estat de conservació Bo Ús original Culte - Església Ús actual Culte - Església Grau de protecció BCIL Descripció Església parroquial del poble de Montagut, es troba aixecada al punt més elevat del nucli urbà i encara conserva restes importants de la seva primitiva factura romànica que posteriorment va ser modificada. La planta es defineix per les seves tres naus amb els seus corresponents absis encara que, des de l’exterior, només és visible la part superior del central: unes dependències parroquials construïdes poc temps després d’acabada la guerra civil (1936-1939) que amaguen la resta. Dins, una cornisa recorre tota la nau principal que està separada de les laterals per pilars distribuïts irregularment a cada costat del temple. Les naus laterals havien estat plenes d’altars que avui es troben mal conservats o desfets. A la dreta hi ha Sant Isidre, amb Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua; el Sagrat Cor i Sant Miquel Arcàngel. A l’esquerra hi ha Crist amb la Creu, La Puríssima i una gran estàtua de Sant Pere. Pica baptismal situada en una petita capella als peus de la nau esquerra del temple. És vuitavada, presentant una decoració a base de cares humanes que reprodueixen testes d’homes i dones amb llargues cabelleres. L’àmplia base que la sosté disposa igualment de vuit costats. Amida 90cm. d’alçada (amb base) i 30 cm. (únicament la copa). Piques d’aigua beneïda situades als peus de les naus, al costat de la porta d’ingrés. Les copes són rodones, presentant la decoració de testes humanes (quatre en cada una) i entre elles arquets cecs; el fust és molt esvelt i estriat i la menuda base que les sosté és cilíndrica. Amiden 100cm. d’alçada total: 81 cm. de diàmetre i 19 cm. de l’alçada de la copa. Ferramenta romànica de la porta de l’església situada a la façana principal a ponent. Cal remarcar que la porta conserva tota la ferramenta així com els forrellats romànics originals. Tota la façana ponentina res conserva, llevat de l’esmentada porta. Sota el teulat hi ha una pedra on es llegeix: “A 26 AB 1669” data que respon a l’ampliació aleshores efectuada. El campanar, modern, s’assenta sobre l’extrem sud-ponentí i no ofereix res de remarcable.


Església de Sant Aniol d’Aguja 13a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 466146.75 Y: 4685247.36 Accés Difícil Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte - Església Ús actual Culte - Església Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció L’església de Sant Aniol ha sofert en el decurs del temps moltes modificacions que han desfigurat la seva primitiva fàbrica romànica, tot i que encara conserva la planta. La nau original és de volta de canó, allargada en època posterior per la banda de ponent, hi trobem la porta d’ingrés, que fins fa poc conservava la ferramenta romànica original. Al timpà hi ha una creu esculpida envoltada per cinc boles. Per sobre la porta hi ha un ull de bou i el campanar d’espadanya d’un sol ull, construït en temps més moderns. Des de l’interior s’accedeix a la Cova de l’abat, bauma subterrània formada per les filtracions de les aigües i que s’ha convertit en capella, amb un altar d’obra adossat a la pedra. És de tradició que Sant Aniol vingué des de Vallespir a fer penitència aquí, fins que fou descobert el seu amagatall i tornà a França, on fou martiritzat. Absis i porta Absis semicircular ubicat a llevant i decorat amb faixes i arquets llombards repartits de manera desigual entre les faixes. Al centre presenta una finestra de doble esqueixada. A ponent hi ha la porta d’entrada, que fins fa poc conservava la ferramenta romànica original. El timpà presenta una creu esculpida envoltada per cinc boles.


Casa Rectoral de Sant Aniol d’Aguja 14a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 466109.99 Y: 4685255.25 Accés Difícil Estil / època Obra popular Estat de conservació Ruïna Ús original Habitatge - Rectoria Ús actual En desús Grau de protecció BCIL Descripció La casa rectoral de l’antic veïnat de Sant Aniol d’Aguja es troba situada a pocs metres del temple romànic. És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Disposa de baixos -amb accés des de la façana de migdia i de tramuntana-, un pis -amb ingrés directe des de l’exterior mitjançant una àmplia escala de pedra situada a ponent- i golfes. L’aparell constructiu de la rectoria és molt senzill, llevat dels carreus ben tallats emprats per fer les cantonades, i les llindes són de fusta.


Església de Santa Bàrbara de Pruneres 15a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 463716.90 Y: 4680655.07 Accés Fàcil Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte - Església Ús actual Culte - Església Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció L’edifici romànic és de finals del segle XII o començaments del XIII. D’absis semicircular, volta apuntada, porta a migdia sense decoració i campanar d’espadanya. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una a l’absis i l’altra a la façana de ponent i una altra de biaix senzill al mur sud. Galilea La peculiaritat més destacable de l’església de Santa Bàrbara de Pruneres és el pòrtic o galilea situat a la banda de migdia i al davant de la porta d’entrada. Tant per l’estructura com per la qualitat dels materials emprats en llur construcció, es creu que es tracta d’una obra posterior a la de l’edifici principal, afegida segurament a finals del S.XIII o principis del XIV. Consta de cinc arcs de mig punt i en el seu interior hi havia, fins a començaments de segle XX, un ossari, del qual s’ha perdut el rastre, i una làpida sepulcral d’alabastre del segle XIV. De l’any 1972 al 1981 s’hi han efectuat obres de restauració, que han suposat prescindir de la construcció bastida sobre la nau durant els segles XVII-XVIII i també la que convertí en torre la vella espadanya, refeta després que un llamp la destruís, pel setembre de 1978.


Casa de portes adovellades al carrer Major d’Oix 16a Règim i tipus de sòl Sòl urbà consolidat (SUC) Coordenades UTM X: 461220.60 Y: 4680219.14 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Habitatge Ús actual Restauració i hoteler Grau de protecció BCIL Descripció Casa situada al final del carrer Major d’Oix, de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Als baixos té una àmplia porta principal i una altra, més petita, al seu costat, totes dues adovellades. A la banda dreta de l’edifici hi ha una altra porta d’accés feta de carreus ben tallats i llinda sense inscripció. Al primer pis hi ha dos senzills balcons amb llindes de fusta i al pis superior, dues finestres realitzades amb el mateix sistema constructiu. El parament de l’edifici, restaurat fa poc, va ser fet amb pedra poc treballada del país.


El Mercer de Toralles 17a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 458276.97 Y: 4678969.07 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Habitatge – Casa senyorial Ús actual Habitatge i turisme rural Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció El Mercer és l’edifici més important del poble de Toralles. Està situat en posició dominant sobre la vall de Castellar de la Muntanya i controla tots els camins d’accés al poble. És una construcció aixecada damunt un desnivell, fet que provoca l’existència de diverses portes que menen directament a qualsevol dels pisos. És de planta irregular, producte de la incorporació de diversos cossos, bastits en èpoques diferents. Els teulats són a diversos nivells, alternant els de dues aigües amb els d’un sol vessant. Les obertures, distribuïdes sense cap simetria, són molt senzilles i estan formades per llindes de fusta. Els murs són de pedra del país poc treballada, llevat dels carreus ben escairats que formen els nombrosos angles. El Mercer ha estat objecte d’una acurada restauració realitzada a principis dels anys 80.


Església de Sant Miquel d’Hortmoier 18a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 462066.16 Y: 4683211.20 Accés VTT Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte - Església Ús actual Culte - Església Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Església, situada a la vall d’Hortmoier, prop de la masia del Ripoll (habitada), a l’esquerra de la riera de Beget i accessible des d’Oix per una pista de terra regular, en un paratge de singular bellesa. Edifici romànic, bastit cap a finals del segle XI, d’una sola nau, volta apuntada, campanar de cadireta i absis semicircular situat a sol ixent, amb finestra central i cornisa. La porta d’ingrés està orientada a ponent, estreta i rectangular, damunt la qual hi ha una finestra i l’airosa espadanya de doble obertura. La porta de la façana de ponent està modificada i és estreta i rectangular. A migdia d’aquesta façana té dues finestres de doble baix (en total l’edifici en té dues al mur sud, una a l’absis i una a ponent) i cornisa.


Restes de l’antiga capella del Vilar de Talaixà 19a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 462995.57 Y: 4683453.33 Accés VTT Estil / època Obra popular Estat de conservació Dolent Ús original Capella Ús actual En desús Grau de protecció BCIL Descripció La gran masia del Vilar de Talaixà esta situada a mig camí entre la Vall d’Hortmoier i el poble de Sant Martí de Talaixà. A principis de segle Cèsar August Torras escrivia sobre aquesta masia: “...gran i antiga casa pintorescament situada sobre el camí. Té una capella annexa. En son gran menjador hi ha penjants per les parets notables exemplars d’àligues, ducs, xutes i tota llei d’ aus carnisseres, caçades en els cingles del voltant. Els amos de la casa, que sols hi viuen en temporades, i als qui pertany a la vegada el Vilar d’Oix, són en extrem amables, cavallers i hospitalaris...” D’aquesta antiga capella, avui, resten la majoria dels seus murs, malgrat estar tapats per una exhuberant vegetació. És d’una sola nau amb absis semicircular i porta d’ingrés a la façana de ponent damunt la qual s’alçava un campanar de cadireta, d’una sola obertura. La masia del Vilar de Talaixà avui és una ruïna total, restant difícilment dempeus (i amb gran dificultat) restes de les antigues quadres i corrals, situats en els baixos del mas, formats per nombrosos arcs de mig punt i coberta amb voltes d’aresta.


Església de Sant Eudald de Jou 20a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464637.64 Y: 4677378.18 Accés Fàcil Estil / època Molt modificat - Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte - Església Ús actual Culte – Església / Habitatge Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Edifici religiós, situat en un torrent, a mà dreta de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix. Per arribar-hi, cal agafar un camí de terra, que neix poc abans de la fàbrica de ciment de Can Bundanci. Tot i que ha sofert moltes modificacions, es conserva en la part baixa l’estructura romànica original, amb l’absis arrodonit, la volta apuntada i el campanar d’espadanya que s’insinua a la façana de ponent. En el segle XVIII es construí la vivenda que ocupa tota la part superior de la nau, s’hi afegí el porxo d’entrada i s’adossà a la paret de migdia la galeria que es veu actualment. En aquesta mateixa època, hom modificarà la façana de ponent, obrint-hi dues finestres, una a cada costat de la porta. Porta Conserva les ferramentes d’època romànica malgrat que fou substituïda per una de nova al segle XVIII. El forrellat és acabat en cap de drac i presenta diverses decoracions geomètriques que es repeteixen a la resta de les ferramentes. Als batents de fusta es gravà la següent inscripció: 1651 · S // EUDALI ·


Pont medieval d’Oix 21a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 461462.12 Y: 4680151.59 Accés Fàcil Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Espais de comunicació Ús actual Espais de comunicació Grau de protecció BCIL Descripció És conegut com a Pont Romà, tot i que la construcció actual és d'època romànica. És probable que aquest nom sigui degut a l'existència d'algun pont anterior en aquest indret, hipòtesi que fins ara no s'ha pogut documentar. El seu gran arc de mig punt permetia als veïns d'Escales, Talaixà, Hortmoier, Monars, Santa Bàrbara i Oix creuar la riera en els moments que baixava tanta aigua, que no podien fer-ho pels guals. Al seu costat un petit arc permetia agafar el camí, que hi ha paral·lel a la riera, cap a Pruneres i Castellfollit. Després d'haver estat abandonat durant molts anys, l’any 1991 va ser restaurat pels Amics de l'Alta Garrotxa i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.


Masia de Can Coromina 22a Règim i tipus de sòl Sòl urbà consolidat (SUC) Coordenades UTM X: 466559.32 Y: 4675810.29 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Agropecuària – Masia Ús actual Habitatge i turisme rural Grau de protecció BCIL Descripció Can Coromina és una gran casa pairal situada al poble de Montagut. És de planta rectangular i té un ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Als baixos hi ha unes petites obertures de ventilació i a l’interior trobem una escala de pedra per la qual s’accedeix a la planta d’habitatge que s’organitza a partir de la sala de convit, on trobem les portes que duen cap a la cuina i les cambres. A la part superior hi ha unes golfes de reduïdes dimensions. Del costat de llevant cal destacar la presència d’una eixida descoberta sostinguda per quatre grans arcades de mig punt fetes de pedra poc treballada. Vàries cabanes i pallisses senzilles envolten l’edifici.


Masia del Seguer de Pera 23a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 456845.98 Y: 4681036.30 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Dolent Ús original Agropecuària – Masia Ús actual En desús Grau de protecció BCIL Descripció El Seguer de Pera és la primera masia important que trobem al camí que des de la Vall del Bac porta cap a Pera i Oix. Està formada per diferents cossos d’edificis bastits en diferents moments constructius. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Disposa d’uns baixos destinats al bestiar que tenen unes petites obertures per garantir la ventilació. La planta d’habitatge té accés des de l’exterior gràcies a una escala de pedra. L’edifici també té un pis superior destinat a golfes. Al costat del mas hi ha una àmplia pallissa, de doble obertura que disposa de baixos i pis. El Seguer fou bastit amb pedra del país, poc treballada, llevat dels carreus cantoners i dels que formen algunes de les obertures. Altres edificis, avui en ruïnes, voltaven el mas.


La Quera de Talaixà 24a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 465279.14 Y: 4683799.14 Accés Difícil Estil / època Gòtic Estat de conservació Mitjà Ús original Masia Ús actual En desús Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Situada al costat del camí que mena a Sant Aniol d’Aguja des de Talaixà i passant pel salt de la Núvia, a mig faldar de la serra de Talaixà, permet contemplar i vigilar tota la vall de riu. La Quera és un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Està formada per diferents cossos, bastits durant els segles XVIII-XIX. L’accés al mas es realitza pel costat de tramuntana, amb un pas molt estret i fàcilment defensable, entre el mas i la pallissa grossa. La porta principal, feta de grans carreus tallats, té gravat a la llinda el nom del propietari i l’any d’alguna de les remodelacions. L’interior es troba distribuït a partir de la gran sala de convit. Un dels elements més destacables de l’estructura arquitectònica són les grans sales subterrànies, amb arcs de volta apuntada, la funció dels quals desconeixem, tot i que podrien ser presons. Fou el mas més important de Talaixà i les rodalies i, malgrat que no conservi elements defensius, per la seva estructura podria haver estat un casal fortificat. A la banda de ponent de la casa hi ha una capella sense culte.


Corral de Mas Mitjà 25a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 461695.26 Y: 4686286.00 Accés Difícil Estil / època Obra popular Estat de conservació Dolent Ús original Agropecuària – Corral Ús actual En desús Grau de protecció BCIL Descripció El corral de Mas Mitjà és la primera construcció remarcable que trobem al camí que des del refugi de la Figuera porta a la Vall de Monars. Ramón Sala en diu: “el corral del mas Mitjà, edifici certament impressionant, amb un embigat de roure digne de contemplar, destinat a aixoplugar el bestiar. I, un xic més avall, el mas Mitjà pròpiament dit, el qual, malgrat el seu actual esfondrament, conserva força vestigis de la seva pretèrita puixança”. El corral del Mas Mitjà és una construcció de planta rectangular i ampli teulat de dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Està sostingut per tres fileres de pilars rectangulars realitzats amb pedra del país poc treballada. Actualment el corral de Mas Mitjà està del tot abandonat i a punt d’enrunar-se una de les seves parets i la teulada ha cedit en diferents llocs.


Masia de Can Bolós 26a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 466160.98 Y: 4675903.23 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Agropecuària – Masia Ús actual Agropecuària – Masia Grau de protecció BCIL Descripció També és coneguda per la gent del país amb el nom de Can Ferrussola. És de planta rectangular i té un ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Cal destacar la façana de migdia, amb tres grans arcs de mig punt als baixos, que sustenten l’eixida del primer pis al qual s’accedeix mitjançant alguna de les tres obertures rectangulars que presenta. A les golfes també hi ha tres finestres conformades per arcs de mig punt. Els murs de Can Bolós estan emblanquinats llevat dels carreus visibles de les cantonades i les obertures. Fa poc, el mas ha estat objecte d’una acurada restauració. Al seu costat hi ha una àmplia pallissa de dos pisos amb teulat a dues aigües.


Masia de Can Agustí 27a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 468110.62 Y: 4683632.54 Accés VTT Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Agropecuària – Masia Ús actual Agropecuària – Masia Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Gran casal format per dos cossos de planta rectangular amb teulats a dues aigües i els vessants vers les façanes principals. Està situat al fons de la vall de Riu, als peus del cimal del Bassegoda. Disposa de baixos, planta i dos pisos superiors. La façana principal està orientada a llevant, lloc on hi ha la porta d’accés que mena directament a la planta. Els baixos són accessibles des de la façana de migdia. Volten el mas nombroses cabanes i pallisses d’una sola planta, estructura rectangular i teulat a dues aigües. Can Gustí va ser bastit amb carreus poc treballats, exceptuant els emprats per fer els cantoners i les obertures. Es veuen clarament dues èpoques de construcció, una del segle XIV o XV i l’altra del segle XVIII.


Casa de la Plana de Riu 28a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 467585.24 Y: 4683428.30 Accés VTT Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Agropecuària – Masia Ús actual Agropecuària – Masia Grau de protecció BCIL Descripció Casa situada al fons de la Vall de Riu, propera a la gran masia de Can Gustí o Agustí, és de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Disposa d’uns baixos, destinats al bestiar, als quals s’accedeix pel costat de ponent; també n’hi ha un primer pis, amb ingrés directe des de l’exterior i les golfes. La Plana de Riu va ésser bastida amb pedra poc treballada del país llevat dels cantoners. Les obertures són rectangulars i moltes d’elles tenen un petit arc de descàrrega. Al costat del mas hi ha una bonica pallissa de teulat a dos vessants que disposa de baixos i pis.


Fàbrica als peus del cingle basàltic de Castellfollit 29a Règim i tipus de sòl Sòl urbà consolidat (SUC) Coordenades UTM X: 463404.02 Y: 4674518.62 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Industrial – Fàbrica Ús actual Industrial - Fàbrica Grau de protecció BCIL Descripció Fàbrica situada al costat del riu Fluvià, als peus del cingle basàltic de Castellfollit de la Roca. És de planta rectangular i nombrosos cossos afegits en diverses direccions. Els teulats tenen els vessants a dues aigües fets amb teulades i plaques de fibrociment. Aquest cos central disposa de baixos, dos pisos i golfes i està emmarcat per dues torres (angles nord-est i nord-oest) de teulats a quatre aigües, disposants de baixos, tres pisos i golfes. Els murs varen ésser aixecats amb pedra basàltica del país i morter, remarcant les obertures que es troben en gran nombre, repartides per les façanes. A trenta metres aigües amunt es pot veure l’àmplia resclosa i els conductes i canalitzacions que menen el líquid fins els edificis. Darrerament s’han fet diverses reformes i ampliacions, conservant la tipologia primitiva.


Pont Trencat 30a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464536.38 Y: 4674462.47 Accés Fàcil Estil / època Medieval Estat de conservació Bo Ús original Espais de comunicació – Pont Ús actual En desús Grau de protecció BCIL Descripció El Pont Trencat o Pont de Castellfollit de la Roca es troba ubicat a un quilòmetre aigües avall de l’esmentat poble. Cal tenir en compte que en l’aspecte administratiu pertany al municipi de Montagut de Fluvià. Avui, el monument, es troba enrunat. Abans de l’aiguat del 18 d’octubre de 1977 disposava de tres arcades: dues de laterals petites i la gran arcada central de punt rodó. Eren visibles dos sobreeixidors situats al costat esquerre de l’arc central, i així mateix les arrencades dels arcs dels dos que un dia ocupaven els basaments de les pilastres, que per la seva perfecció tècnica fan pensar en un origen romà. Segons els historiadors, “el pont trencat”, formava part de la via romana que travessava la Garrotxa des del Coll de Capsacosta fins a Besalú. Naturalment, el pont, amb el temps va sofrir moltes modificacions i el que en resta dempeus de la seva estructura pot datar-se entre el segles XIV i XV. Fins fa uns deu anys es creu que la destrucció de les arcades del costat dret del pont va ser portada a terme pels francesos. Gràcies a uns documents existents a l’Arxiu Municipal d’Olot es dedueix que el pont de Castellfollit fou arrossegat per un aiguat pels voltants de l’any 1643. I, com ja hem dit, el dia de Sant Lluc de l’any 1977 les aigües s’emportaren bona part de les restes.


Santuari de la Mare de Déu de la Devesa 31a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464430.79 Y: 4672975.15 Accés VTT Estil / època Romànic, amb reformes Estat de conservació Dolent Ús original Culte - Santuari Ús actual Culte - Santuari Grau de protecció BCIL Descripció Santuari situat als estreps nord orientals de la serra de Sant Julià del Mont, a la dreta del riu Fluvià, al veïnat dels Angles. El Temple té una estructura primitiva, d’època romànica, que fou notablement modificada durant el segle XVI. Té una única nau amb un absis semicircular (amb finestra inclosa); a la façana de ponent hi ha una porta d’entrada adovellada, amb dos arcs en gradació, així com el campanar de cadireta que havia estat de doble obertura però, actualment, només en resta una. El santuari es troba en molt mal estat de conservació.


Església de Sant Miquel de Meians 32a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 462137.76 Y: 4684843.68 Accés Difícil Estil / època Romànic Estat de conservació Ruïna Ús original Culte - Església Ús actual En desús Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Antiga església parroquial, avui gairebé desapareguda, coneguda també amb el nom de Sant Miquel de Mitjà. De la seva factura romànica resten únicament en peu uns panys de paret pràcticament ensorrats i diversos carreus que formen part del corral de la masia de Meians. Està ubicada al veïnat de Monars, just a tocar la masia de Meians, al vessant meridional de la serra de Monars, dins l’antic terme municipal d’Oix, agregat l’any 1972 al de Montagut de Fluvià.


Església de Sant Feliu de Monars 33a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 462089.45 Y: 4686273.16 Accés Difícil Estil / època Romànic Estat de conservació Mitjà Ús original Culte - Església Ús actual En desús Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Construcció romànica dels segles XI i XII, d’una sola nau amb volta de canó apuntada. L’absis carrat és trapezoïdal, preromànic. A migdia, l’edifici presenta una cornisa i la porta d’entrada d’arc de mig punt recolzat damunt una simple cornisa, amb llinda llisa. A ponent hi ha una finestra i el campanar d’espadanya de doble obertura. Al costat nord hi ha una cornisa i una sagristia, afegida en temps més avançats. El temple apareix documentat per primer cop l’any 1064, sota l'advocació de Sant Sebastià, que és el nom amb que es coneix l’església popularment.


Casa i cabana del mas de l’Om a Monars 34a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 462335.85 Y: 4686128.47 Accés Difícil Estil / època Obra popular Estat de conservació Mitjà Ús original Agropecuària – Masia Ús actual Grau de protecció BCIL Descripció Mas de l’Om està situat no gaire lluny de l’església de Sant Feliu de Monars, a l’altra banda del rierol. Des de fa uns anys, i de manera intermitent, s’ha tornat a habitar amb la intenció de recuperar la vida i l’activitat de fa uns vint anys. L’edifici està format per cossos bastits en èpoques diverses. La casa, pròpiament dita, és de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. De la planta baixa destaca l’antiga cuina; aquí hi havia hagut una taula massissa – de fusta de roure, amb capacitat per a més de vint persones- i un bonic escó al costat de la llar. Ambdós estris han desaparegut malgrat les dificultats que hi ha per accedir-hi. El pis superior era destinat a graner, disposant d’àmplies obertures rectangulars. Propera a la casa es conserva bastant sencera, una antiga cabana de planta rectangular i teulat a dues aigües . Als baixos té dues obertures (una a la façana de migdia i l’altra a tramuntana) conformades per arcs de mig punt. El pis superior, amb accés directe des de l’exterior, té finestres rectangulars amb llindes de fusta.


Església de Sant Llorenç d’Oix 35a

Règim i tipus de sòl Sòl urbà consolidat (SUC) Coordenades UTM X: 461248.12 Y: 4680225.19 Accés Fàcil Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte - Església Ús actual Culte - Església Grau de protecció BCIL Descripció Església parroquial del poble d’Oix, és una construcció romànica, dels segles X-XII, que va ser sobrealçada en èpoques posteriors per necessitats d’ordre defensiu. D’una sola nau amb volta de canó apuntada, té un absis semicircular a llevant. A migjorn hi ha una cornisa, dues finestres i la porta d’entrada -oberta de nou l’any 1977 amb motiu de les obres de restauració portades a terme per la Diputació de Girona- amb arcuacions però de llum rectangular. La seva porta, de fusta clavetejada, no és la pròpia sinó que pertanyia a l’església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. A migdia, també trobem quatre carteles alineades que en temps passats havien sostingut una galilea romànica. El campanar d’espadanya de doble obertura, ara convertit en una torre, s’assenta sobre la façana oest. A l’interior, una cornisa recorrre les parets. Porta de fusta clavetejada amb forrellat decorat amb motius geomètrics i amb forma de cap de drac. Dues reixes de ferro forjat protegeixen les obertures. Situada a la façana de migdia, la portalada presenta diversos arcs en degradació i un timpà llis. Absis Ubicat a llevant, és semicircular i fou sobrealçat en època posterior a la romànica amb un clar sentit defensiu. Presenta fris de dents de serra trencat per mènsules ornamentades, cornisa i finestra central amb dos arcs en degradació. La pica baptismal conservada a l’interior del temple, és d’època romànica. Té forma d’olla, i presenta unes característiques senzilles sense cap tipus d’ornamentació. Les seves mides són: 100cm. de diàmetre, 125cm. d’alçada total i 105cm. d’alçada sense la base. L’escut d’armes de la noble família de Barutell, es conserva a l’interior del temple. La família, en el decurs del segle XV, va deixar el castell de Bestracà i es traslladà al poble d’Oix. L’escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l’església de Sant Andreu de Bestrecà l’any 1957. L’escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.


Santuari de la Mare de Déu del Cós 36a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464816.38 Y: 4675688.74 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Culte - Santuari Ús actual Culte - Santuari Grau de protecció INCOAT BIC/Monument//Resol/198311187DOGC457/ 19840801(Notes) Descripció Nostra senyora del Cós es troba situat en el mateix espai on s’assentava el castell de Montagut, a 603 metres d’altitud. De l’estructura feudal només resten fragments de muralles i una de les torres, que s’utilitza com a pou i cisterna. El temple és d’una sola nau amb absis semicircular orientat a l’est. Sembla que aquest absis es construí aprofitant una antiga torre circular de la fortalesa. L’ingrés, a través d’una porxada, es fa per la façana de ponent.


La Sala de Santa Bàrbara de Pruneres 37a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 463598.36 Y: 4681008.55 Accés Fàcil Estil / època Obra popular Estat de conservació Bo Ús original Agropecuària - Masia Ús actual Agropecuària – Masia Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Edifici civil situat al vessant nord de la muntanya de Santa Bàrbara de Pruneres, accessible des de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix, km 7 i escaig, mitjançant una pista forestal d’uns 5 km. Edifici cobert de teulat a dues vessants, amb molts afegits a la construcció primitiva.


Església de Sant Martí de Talaixà 38a

Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464830.24 Y: 4683526.58 Accés Difícil Estil / època Barroc Estat de conservació Dolent Ús original Culte - Església Ús actual En desús Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció L’església de Sant Martí de Talaixà es troba abandonada, igual que el poble. Construïda en època barroca sobre una església anterior, és d’una sola nau, amb capelles laterals, l’absis encarat a nord i la porta a migdia. A la façana, damunt la porta d’entrada, hi ha una petita capelleta, ara buida, i més amunt un ull de bou que dóna llum a l’interior. A la banda esquerra d’aquesta façana s’alça un campanaret acabat en piràmide. La volta està totalment enfonsada. La pica baptismal romànica d’immersió, es troba empotrada al mur i està pràcticament amagada. Està decorada amb motius d’arcs de mig punt.


Masia de la Masó de Talaixà 39a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464771.70 Y: 4683498.54 Accés Difícil Estil / època Obra popular Estat de conservació Dolent Ús original Agropecuària – Masia Ús actual En desús Grau de protecció BCIL Descripció L’antiga casa de la Masó de Talaixà està situada a poca distància de l’església de Sant Martí. És de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos amb dues portes (amb llindes de fusta) d’accés: una pel costat del migdia i l’altra a la de llevant; la planta d’habitatge té accés directe des de l’exterior. El pis superior estava destinat a golfes i graner. La Masó de Talaixà va ser bastida amb pedra del país poc treballada encara que moltes de les seves obertures i cantoneres en tenen de molt ben escairats. Unit als murs del mas hi havia hagut un gran corral pel bestiar i també té una bonica cabana de planta rectangular amb teulat a dos vessants, baixos i pis superior.


Església romànica de Sant Martí de Toralles 40a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 458301.12 Y: 4678967.59 Accés Fàcil Estil / època Romànic Estat de conservació Bo Ús original Culte - Església Ús actual Culte – Església Grau de protecció Incoat-BCIN Monument històric // Resolució 08/07/1983 DOGC 07/09/1983 Descripció Edifici religiós que s’alça a migdia del Montpetit, accessible des d’Oix pel coll del Mercer, o des de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix, agafant, a l’esquerra, la pista forestal que surt del collet de Camporiol (senyalitzada). Construcció romànica d’una sola nau, volta de canó apuntada i porta a migdia, que conserva part de la ferramenta i el forrellat romànic. L’absis és a llevant, semicircular i té cornisa amb fris sostingut amb elements geomètrics. Per sobre d’aquesta encara s’hi veu la coberta de llosa mig amagada per les teules actuals. Té finestra central, protegida per una cornisa semicircular. Tres finestres, una a ponent i dues al migdia, proporcionen llum a l’interior. La finestra de l’absis, ara tapiada, es convertí en una fornícula que conté una imatge moderna de Sant Martí. El mur de migdia té dues finestres, cornisa i fris sostingut per mènsules sense ornamentació. Porta situada al mur de migdia i emmarcada per dos arcs en degradació. Cal destacar que conserva els batents originals amb la ferramenta d’època romànica així com un bonic forrellat amb cap de drac. La pica baptismal romànica conservada a l’interior de l’església, no presenta cap mena d’ornamentació. Amida 70 cm. de diàmetre i té una alçada de 45 cm. Pica beneitera en forma de petxina.


Masia de la Costa de Toralles 41a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 457771.95 Y: 4679268.31 Accés Difícil Estil / època Obra popular Estat de conservació Mitjà Ús original Agropecuària – Masia Ús actual Agropecuària – Masia Grau de protecció BCIL Descripció La Costa és una gran masia del disseminat poble de Toralles. Està formada per dos cossos principals d’èpoques constructives diferents. El cos superior és de planta rectangular i teulat a dues aigües; l’altre cos, més modern disposa de baixos i dos pisos superiors, amb teulada a dos vessants orientats vers les façanes laterals; té uns ràfecs interessants, ornats amb motius geomètrics. La façana principal està orientada a migdia i la porta d’ingrés, protegida per un porxo i ubicada entre els dos cossos esmentats, està adovellada. A la dovella central podem llegir: “BAPTISTA/COSTA/1784”. Algunes de les obertures d’aquesta façana sud varen ser realitzades amb carreus molt ben tallats. Volten el mas diverses construccions destinades a pallisses, corts i quadres. A uns cent metres de la casa hi ha una bonica font amb la data: “1729”.


Castell d’Espasa 42a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 466176.70 Y: 4681306.37 Accés Difícil Estil / època Defensiu Estat de conservació Ruïna Ús original Defensiu - Castell Ús actual En desús Grau de protecció BCIL Descripció Passat el pont romànic, travessat un estret pont sobre la riera, aproximadament 1,5 km després es troba una petita plana. Immediatament per sobre d’aquesta i a l’esquerra, es veu una llarga roca calcària entre dos impressionants tallats, on s’aixequen les restes del castell.


Palomeres 43a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 463718.49 Y: 4679871.11 Accés Estil / època Obra popular Estat de conservació Ús original Agropecuària - Masia Ús actual Grau de protecció BCIL Descripció


Can Trull 44a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464272.91 Y: 4677116.32 Accés Estil / època Obra popular Estat de conservació Ús original Agropecuària - Masia Ús actual Grau de protecció BCIL Descripció


Can Vinyoles 45a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 464340.57 Y: 4675174.27 Accés Estil / època Obra popular Estat de conservació Ús original Agropecuària - Masia Ús actual Grau de protecció BCIL Descripció


Pont de Valentí 46a Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM X: 466254.88 Y: 4681814.93 Accés Estil / època Estat de conservació Ús original Espais de comunicació Ús actual Grau de protecció BCIL Descripció


4. CATÀLEG DE BÉNS ARQUEOLÒGICS 01b Castell d’Espasa 02b Cingles d’Escales – Santa Bàrbara de Pruneres 03b Cova d’en Jaume Puigmal 04b Cova de les Monges 05b Cova s’Espasa 06b Desdoblament N-260 – Camí empedrat 07b Església de Sant Llorenç d’Oix 08b Pont Trencat 09b Sant Miquel de Pera


Castell d’Espasa 01b Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM i altitud X: 466184.00 Y: 4681256.00 387m Context Terreny erm. Situat sobre un petit penyassegat a l’esquerra de la riera de Sant Aniol. S’hi arriba des de Montagut, per la carretera local (GIP-5233) que porta a Sant Aniol d’Aguja. Tipus de jaciment Lloc o centre de producció, explotació i taller de sílex. Varis desconegut. Cronologia -3000000 / -9000 Paleolític -1200 / -650 Bronze Final Estat de conservació Destruït Grau de protecció BCIN: D-22-04_1949; BOE 5-05-1949; R-I-51-6064 Descripció Passat el pont romànic, travessat un estret pont sobre la riera, aproximadament 1,5 km després es troba una petita plana. Immediatament per sobre d’aquesta i a l’esquerra, es veu una llarga roca calcària entre dos impressionants tallats, on s’aixequen les restes del castell. Segons el Dr. Narcís Soler, el sr. Ramon Sacrest va recollir fragments d’indústria lítica en sílex en les proximitats del castell s’Espasa. Segons el sr.Ramon Sala Canadell, el 25 de març de 1973, el Dr. Oliva i Prat va recollir dues destrals de bronze, en el programa de visita de l’Associació Arqueològica de Girona.


Cingles d’Escales – Santa Bàrbara de Pruneres 02b Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM i altitud X: 463743.30 Y: 4680677.62 670 m Context Terreny erm. Seguint la carretera GI-5221 direcció Oix, la qual surt de la N-260 a l’altura de Castellfollit de la Roca, a uns 7 km del trencant amb la N-260 i a 2 km abans d’arribar a Oix (Coll de Camporiol). Tipus de jaciment Varis desconegut Cronologia -218 / 476 Romà -1200 / -650 Bronze Final Estat de conservació Desconegut Grau de protecció APA Descripció A la banda dreta de la carretera, hi ha un camí (la primera part del qual està empedrat) que ens porta a Santa Bàrbara de Pruneres (uns 15 minuts en VTT) Els cingles d’Escales i la Serra de Santa Bàrbara de Pruneres són terrenys calcaris eocènics. Estan delimitats i configurats per les rieres de Beget i d’Oix. El territori, molt accidentat, és poblat en part per boscos mediterranis de muntanya i pasturatges. El punt concret on es troba situat el jaciment és desconegut, ja que únicament es coneix la seva existència per una fitxa feta pel Dr. Miquel Oliva, conservada al Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, on es menciona la troballa de fragments ceràmics: hallstàtics fets a mà, romans i medievals als cingles d’Escales / Santa Bàrbara de Pruneres, trobats a uns 670m. d’altitud. Degut a que la zona mencionada és molt àmplia i a que no es menciona el lloc concret de les troballes, no s’ha localitzat el jaciment, però cal destacar que per l’alçada citada, no pot trobar-se als cingles de Santa Bàrbara perquè aquests es troben a 719 m.


Cova d’en Jaume Puigmal 03b Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM i altitud X: 465475.00 Y: 4681425.00 780 m Context Terreny erm. Situat sobre un penyassegat de reduïdes dimensions a l’esquerra de la riera de Sant Aniol. S’hi arriba des de Montagut, per la carretera local (GIP-5233) que porta a Sant Aniol d’Aguja. Tipus de jaciment Cova natural d’habitació sense estructures Cronologia -1800 / -1500 Bronze Antic Estat de conservació Regular Grau de protecció APA Descripció Es tracta d’una cova d’una única galeria de considerable alçada i poca profunditat. Jaciment que ha donat material ceràmic en superfície: una nansa en forma de colze, fragments amb cordons llisos, un vas de fons pla, una nansa d’apèndix de llengüeta i un cardium. Cronològicament s’atribueix al Bronze Antic, amb reserves.


Cova de les Monges 04b Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM i altitud X: 466199.02 Y: 4681542.44 400 m Context Terreny erm. Cova situada al damunt del marge dret de la Riera de Sant Aniol, en els cingles calcaris eocènics de la Serra de Guitarriu. Tipus de jaciment Cova natural d’habitació sense estructures Cronologia -900/ -650 Bronze Final III Estat de conservació Destruït Grau de protecció APA Descripció S’accedeix per la carretera de Montagut (GIV–5231), a Sant Aniol d’Aguja, entre el pont de l’Hort d’en Roca i el pont Valentí, a uns 400 m. del primer dels ponts esmentats (es veu des del camí) Cova d’origen càrstic situada al marge esquerre de la riera de Sant Aniol. Forma part de la vessant S.O. de la Serra de Guitarriu. Cova de secció triangular que finalitza en una volta suau, amb l’entrada orientada a l’est. Amida 27 m. de llargada x 10 m. d’amplada màxima i 14 m. d’alçada. Es tracta d’una cova d’habitació d’un únic moment cronològic atribuïble a l’horitzó cultural del bronze final IIIB (850-725 a.C.), estaria representat per una població ramadera ben establerta. L’ocupació es caracteritza per pertànyer a un grup de forta tradició local davant de les novetats transpirinenques que hi arriben per aquestes dates. Quan al material recuperat, destaca un conjunt de 3.013 fragments ceràmics, del que destaquen vasos sense coll diferenciat i grans atuells ovoides, urnes de vores excavades, plats/tapadora amb acanalats interiors, bols amb vora bisellada i tasses carenades. Cal dir que la ceràmica amb decoració mailhaciana és present de forma molt minoritària respecte a les ceràmiques autòctones, representades per la decoració tipus Cerdà. Hi ha 4 peces metàl·liques (1 punta de fletxa i 1 punxó de bronze), 8 peces lítiques (6 sílex, 1 quars), 1 punta d’aletes i peduncles feta sobre os i un gran d’enfinall en os. Quan a la fauna de les 702 restes documentades, predominen els ovicèprids (52,96%), sobre el porc (22,8%), el bou (21,46%) i el cèrvol (2,7%) Segons A. Toledo, hi ha possibilitats de l’existència de diferents nivells d’habitació, que podria matitzar el període transicional de l’edat del bronze a l’edat del ferro.


Cova s’Espasa 05b Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM i altitud X: 465925.70 Y: 4680926.78 360 m Context Terreny erm. Cova d’origen càrstic enmig del penyassegat del marge dret de la Riera d’Oix, a uns 100 m. de l’aiguabarreig de la riera d’Oix i la de Sant Aniol, en els darrers contraforts calcaris de la serra de Santa Bàrbara de Pruneres. Tipus de jaciment Cova natural Cronologia -3500 / -2200 Neolític Mig-Recent / Neolític Final Estat de conservació Dolent Grau de protecció APA Descripció És possible veure-la des del camí que voreja el riu Llierca. La vegetació és de bosc mediterrani, amb predomini de l’alzinar muntanyenc. Cova amb entrada de forma triangular, oberta al bell mig del cingle, amb l’entrada orientada cap a l’est. Consta d’una sala de petites dimensions amb el sòl irregular, al final de la qual una gatera i un passadís porten a una altra sala. La cova amida uns 43 m. de llargada. El jaciment arqueològic queda situat a l’entrada, el passadís i la primera sala, la resta de la cova conté únicament nivells paleontològics, on es va recuperar bona part de l’esquelet d’una pantera (Felis panthera pardus L. fossilis). El jaciment consta de 6 nivells, dels quals els dos primers són arqueològics, el nivell 4 és paleontològic i els nivells 3, el 5 i el 6 són estèrils. Es tracta d’una cova d’utilització incerta, culturalment atribuïble al Neolític Mitjà i Final. S’han recuperat un total de 800 fragments de ceràmica feta a mà de pasta negrosa, mal cuita i que conté molt de quars com a desgraixant. La majoria d’aquests fragments estan engalvats en la seva cara interior i la part externa és de pasta marró molt fina i ben allisada. Els fragments pertanyen a 6 o 7 grans vasos cilíndrics i esfèrics, amb o sense coll, amb nanses de cinta impreses a la seva vora, els quals presenten una base rodona. Cal destacar que la majoria de decoracions són de cordons amb decoració incisa i impresa, encara que també estan representats els llisos, i de vegades llisos dobles.


Desdoblament N-260 – Camí empedrat 06b Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM i altitud X: 465025.00 Y: 4674725.00 247 m Context Explotació agropecuària. El tram de via es troba situat a tocar de la N-260, poc abans d’agafar el desviament que porta a Montagut, a la banda dreta de la carretera. Es troba coberta per la nova carretera (desdoblament) que li passa per sobre. Tipus de jaciment Obra pública via Cronologia -218 / 1789 Romà / Modern Estat de conservació Regular Grau de protecció APA Descripció Al llarg de diversos seguiments arqueològics, sondejos i excavacions que s’han dut a terme, s’ha pogut seguir un bon tram d’aquest antic camí que va des del pont trencat fins quasi a tocar el trencant que porta fins a Montagut. Durant les tasques de desbrossament general del traçat de la N-260, just al sud de la urbanització “La Cometa”, en un vessant sota l’actual carretera, s’ha pogut localitzar un nou tram d’aquesta via. Es tracta d’una obra d’enginyeria formada per una paret de contenció exterior de la via, un contrafort i un enllosat, que travessa d’est a oest un petit torrent, d’uns 2 metres de llargària i 2,5 metres d’alçada. El mur de contenció està fet amb blocs de mida mitjana, de tendència rectangular, units en sec i lleugerament intraplomat. Perpendicular a aquesta paret existeix un altre parament una mica atalussat que actua de contrafort. La calçada està formada per un empedrat de lloses, amb una amplada conservada d’uns 3 metres i una llargària de 5,5 metres. Uns 4 metres més cap a l’est d’aquesta paret, s’ha identificat una altra resta estructural. Es tracta d’una estructura de planta circular, a la qual hi manca la part occidental, construïda amb carreus de formes rectangulars i units amb morter de calç. Es desconeix la seva funcionalitat, però pel tipus de parament (són molt semblants) es relacionaria amb la masis de “Les Tries” que s’emplaça uns metres més cap al nord. Aquesta estructura estava amortitzant part de la via. A uns 100 metres d’aquest tram excavat es va realitzar un sondeig amb màquina. A una profunditat d’1,70 metres es va documentar el que hauria estat la darrera filada (situada sobre el terreny natural) d’un mur de contenció de la via. Es va poder seguir al llarg de 6 metres. Es tractava d’un mur que mesurava 70 cm. d’ample, format per pedres de tamany mitjà intercalades aproximadament cada 3 metres amb blocs de tamany més gran, tots ells sense escairar i sense estar lligats amb cap mena de morter. Els espais que quedaven reomplerts amb pedres de tamany petit, també lligades amb sec. Malauradament no es va poder documentar cap material ceràmic. Finalment es va excavar un darrer tram d’aquest mateix camí, 200 metres més avall en direcció a Castellfollit de la Roca i molt aprop del Pont Trencat. En aquest tram es podia observar al llarg de 10 metres el mur de contenció del camí i la intervenció arqueològica es va dur a terme a sobre del mur, amb la intenció de documentar el que podia quedar de l’empedrat de la via. Així es va obrir un sondeig que mesurava 2 metres de llarg per 1,50 metres d’ample. Es va localitzar i documentar la part superior del mur de contenció i la preparació de l’empedrat de la via, format per pedres de petit tamany barrejades amb terra, a manera de “rudus”. Per sota d’aquest nivell ja apareixia el terreny natural.


Església de Sant Llorenç d’Oix 07b

Règim i tipus de sòl Sòl urbà consolidat (SUC) Coordenades UTM i altitud X: 461248.03 Y: 4680225.90 413 Context Zona urbana. En el nucli històric del poble d’Oix, a l’interior del massís de l’Alta Garrotxa. Tipus de jaciment Edifici religiós església Cronologia 1150 / 1230 Medieval Consolidació Corona d’Aragó Estat de conservació Excel·lent Grau de protecció APA Descripció L’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix es troba al nucli històric del poble d’Oix, a l’interior del massís de l’Alta Garrotxa. Es tracta d’un temple romànic del segle XII, de planta molt senzilla, d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i capçat a llevant amb un absis semicircular. La porta d’accés es troba al mur de migdia, i a l’exterior, a la part superior dels murs, hi destaca la presència d’una cornisa que assenyala l’arrencada de la volta. L’any 1968 es va rebaixar el nivell del terra al voltant de la pica baptismal del temple, que es trobava sota l’escala d’accés al cor (avui dia enderrocat). Durant aquests treballs es va poder documentar el sòcol de pedres que feia de basament a la pica; i entre les terres extretes es pogueren recuperar alguns fragments de ceràmica. Aquests materials foren ingressats en dipòsit al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, a Girona, els inventaris del qual ressenyen la presència de diversos fragments de ceràmica de reflexos metàl·lics i dos fragments de ceràmica vidrada, tot plegat, poc significatiu i, sens dubte, d’una cronologia molt posterior a la construcció del temple.


Pont Trencat 08b Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM i altitud X: 464492.00 Y: 4674410.00 327m Context Terreny erm. Situat a tocar de la N-260, poc abans d’agafar el trencant que porta a Montagut, a la banda dreta de la carretera, en direcció al barri dels Angles. Tipus de jaciment Obra pública pont Cronologia 1230 / 1789 Medieval Baixa Edat Mitjana / Modern Estat de conservació Regular Grau de protecció APA Descripció A tocar d’un dels pilons que sostenen el viaducte en direcció cap als Túnels de Montros. El pont trencat són les restes d’un pont que permetia travessar el riu Llierca poc més avall de Castellfollit de la Roca. La única part que es conserva actualment es troba a la riba dreta del riu formant un angle i amb uns 13m. de construcció paral·lels al curs del mateix. A la riba esquerra hi ha el pas que encara rep el nom de Pont trencat. Històricament aquest pont estaria directament relacionat amb un tram de la via del Capsacosta, amb una perduració en la mateixa que anava de Castellfollit de la Roca a Olot en un moment més tardà. Sembla que hauria estat construït vers el segle XIII i destruït durant la retirada de l’exèrcit francès l’any 1659. La intervenció duta a terme durant les obres de desdoblement de l’antiga N-260 l’any 2001 està relacionada amb una altra intervenció anterior, de 1999 en el tram de via que es va documentar entre la urbanització La Cometa i el riu Fluvià. Amb aquesta nova intervenció es pretenia aprofundir en el coneixement d’aquest antic camí i de passada repassar la història del Pont trencat. Tot i que inicialment no quedava afectat per les obres del desdoblement es va decidir fer un seguiment arqueològic juntament amb un sondeig en el camí d’accés al pont a fi de datar la construcció o reforma d’aquesta zona, i un altre a tocar del primer arc situat sota la rampa d’accés al pont, arran de la decisió de restaurar-lo. Aquests sondejos varen aportar la següent informació:

- Sondeig 1: Situat a l’inici de la rampa d’accés al pont, tenia com a finalitat documentar l’existència de més paviment de la via romana, alguna reforma i si fos així, veure com funcionava el camí en aquesta zona abans i després. Es va fer un sondeig de 4 x 4m. en què es van recuperar dues filades laterals exteriors esquerres del pont col·locades una a sobre de l’altra, i la presència d’un mur de pedra de 2,20m. de llarg per 70 cm. d’amplada, perpendicular a la rampa i adossat a una


d’aquestes dues filades, efectuant una funció de contrafort a mode de reforma. No es localitzà cap resta de pavimentació de la via romana.

- Sondeig 2: Situat a tocar el primer arc, sota la rampa d’accés al pont. Tenia la finalitat de documentar si la rampa d’accés era contemporània a la construccció del pont. Sondeig de 50 cm. d’ample per 2,90m. de llargada i 60 cm. de profunditat, per poder excavar les fonamentacions del pont, donant com resultat que la rampa d’accés al pont es troba cimentada directament sobre argiles i còdols de totes mides aportats per una riuada i que, degut a la nul·la aparició d’estrats arqueològics amb materials ni enderrocs peribles no s’ha pogut constatar si la rampa discorria en el mateix sentit del pont, ni si hagués canviat posteriorment formant un angle recte a causa d’una riuada que destruiria el camí en questió.

Les conclusions extretes d’aquests sondejos és que el Pont Trencat ha estat afectat al llarg del temps per diverses avingudes o riuades que n’han modificat la seva forma. Sobre una d’elles es va assentar la plataforma d’accés al pont, i sobre l’altra es va dur a terme una reforma o remodelació de la mateixa plataforma. Aquests fets estan avalats per la mateixa estructura del pont, amb una remodelació a l’arcada més gran conservada avui dia, on s’entreveu l’arrencament d’un arc més antic per sota de l’arc que funciona avui en dia.


Sant Miquel de Pera 09b Règim i tipus de sòl Sòl no urbanitzable (SNU) Coordenades UTM i altitud X: 458452.00 Y: 4681662.00 795 m Context Terreny erm. Seguint la carretera GI-5231 direcció Oix, la qual surt de la N-260 a l’altura de Castellfollit de la Roca, a 9 km del trencall amb la N-260 s’arriba a Oix. Tipus de jaciment A l’aire lliure Cronologia Desconeguda Estat de conservació Desconegut Grau de protecció APA Descripció Per arribar a Sant Miquel de Pera cal seguir la carretera local nova que surt d’Oix en direcció a Beget i que enllaça aquesta part de l’Alta Garrotxa amb el Ripollès. Segons el Sr. Ramon Sala i Canadell, va recollir fragments de dolia, al costat del camí que va a Salarsa.

AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX · 2016-01-04 · 43a Palomeres 44a Can Trull 45a Can Vinyoles 46a...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX · 2016-01-04 · 43a Palomeres 44a Can Trull 45a Can Vinyoles 46a...