Aigua de vida

1

AIGUA DE VIDA

Josep Aracil i Xarrié

AIGUA DE VIDA

MOVIMENT SÈNIOR


AIGUA DE VIDA

Història inacabada del Moviment Sènior

El text i les imatges d’aquest llibre, excepte l’entrevista a La Vanguardia, sónpropietat del Consell Sènior de Premià de Mar.

Està autoritzada la seva publicació en qualsevol idioma, sempre que el seulliurament sigui gratuït. Cal però demanar prèviament permís al ConsellSènior de Premià de Mar.

En les seves edicions s’han d’incloure sempre el logotip d’Eurosenior, elnom de l’autor del text, Josep Aracil i Xarrié, i el de les imatges AdolfoUsero. En el cas que es reprodueixi l’entrevista de La Vanguardia, cal queconsti també el nom de l’autora, Ima Sanchís.

Està autoritzada la publicació de parts del llibre, sense petició de permís,sempre que es faci constar la seva procedència.

Febrer 2008

Idea original: Josep Aracil i XarriéIl·lustracions: Adolfo UseroDisseny i maquetació: Joan CastillaRevisió i actualització: Josep-Maria Regàs

A la meva dona Mari Pau per la seva paciència i comprensió.

A les moltes persones que han creguten un projecte que té més futur que present.


Esquema del procés evolutiu humà

SOCIETATSENVELLIDES

CONSCIÈNCIA

CIÈNCIACULTURA UNIVERSAL

Tercer mil·lenni

FILOSOFIA

CULTURA OCCIDENTAL

Fa 2.500 anys

MATÈRIA

HUMANITAT

Fa 2,5 milions

d’anys

VIDA

Fa 3,5 milions

d’anys

Tercer mil·lenni

Món: MOVIMENT SÈNIOREuropa: XARXA EUROSENIOR

Premià de Mar: CONSELL SÈNIOR

EL MOVIMENT SÈNIOR

Tots els moviments tenen una direcció i la del Moviment

Sènior assenyala cap a la creació d’una fórmula

anomenda Viure vitalment, la qual suposa que la vida és un

repte que s’acaba amb la mort i que té com a principals

els següents ingredients:

L’autorealització personal

com l’opció més vàlida per donar sentit a la vida.

La liberactuació

com l’alternativa a les activitats de treball i d’oci.

L’alfabetització digital

per dominar el nou llenguatge de comunicació del segle XXI.

L’ajuda mútua

basada en la solidaritat del «tu m’ajudes, jo t’ajudo».

Objectius sèniors

Demostrar que hi ha vida en la jubilació.

Optimitzar els recursos sèniors en benefici de tota la societat.

9

ÍNDEX

Pròleg 11

Historieta d'una trobada 13Una trobada estel·lar 15Immortalitat dels éssers humans 17Planeta Remotus de la galàxia Imaginarium 19Aigua de vida estel·lar (fa 4.000 milions d'anys) 21L'origen de la vida 23Aigua de vida de la filosofia (Grècia clàssica) 25Bressol de la democràcia 27Sòcrates, terrorista social 29Societat desconcertada 31Una societat envellida 33Paper de la gent gran 35Encesa de bombeta 37Aigua de vida de la ciència (segle XXI) 39Recerca vital del Consell Sènior de Premià de Mar 41Aportació de l'Eudald 43Principis socràtics (I) 45Principis socràtics (II) 47Principi de la liberactuació (segle XXI) 49Altres principis del segle XXI 51La fórmula 53Respecte als ecosistemes 55Acomiadament d'en Cosmogenvit 57Què cal fer? 59

En Cristòfol Colom 61Tenir una idea innovadora i pionera 63El moment històric 65Emprenedors socials 67La buidor existencial 69La formació educativa sènior 71Alfabetització digital 73Internet 75La revolució positiva 77Sèniors i joves 79Aquest conte s'ha acabat 81

L'autor (entrevista a La Vanguardia) 83Crida a la liberactuació 89Memòria breu del Consell Sènior de Premià de Mar 92Bibliografia 95Adreces electròniques d'interès 99

10

11

PRÒLEG

Tot el que és jove i viu es farà vell. Tot el que neix mor, i tot el que mor es

transforma, es descompon analíticament i torna a constituir formes elemen-

tals de la base de la vida.

El sol i l'aigua són la base material de l'espai-temps singular del procés de la

vida, també de la consciència dels humans, per tant de la nostra espècie.

Ara el planeta està madurant, això passa després de 3.500 milions d'anys d'e-

xistència orgànica. Els humans hem de ser conscients que després de 2,5

milions d'anys d'evolució del nostre gènere també ens fem grans. Ara hem de

ser responsables del que som i del que s'ha de fer.

És el que em sembla que està en la base de la reflexió d'aquest conte.

Llegiu el llibre.

Eudald Carbonell

13

AIGUA DE VIDA

HISTORIETA D'UNA TROBADA

L'avi Pep va néixer a Premià de Mar (Catalunya) i va ser durant molts

anys professor d'ensenyament. És una persona xerraire i molt coneguda,

que es fa amb tothom, que té, però, la dèria, potser pel fet de tenir molts

anys, d'explicar moltes historietes, fins que fa poc, degut a una trobada

estel·lar que assegura va ser totalment real, només explica la historieta

d'aquesta trobada.

Aquesta és doncs la historieta fantàstica d'aquesta trobada, que s'inicia

amb una conversa entre en Cosmogenvit i l'avi Pep, el qual creu que està

obligat a donar-la a conèixer a tothom que el vulgui escoltar, per al bé

de tota la humanitat.

15

UNA TROBADA ESTEL.LAR

- Em dic Cosmogenvit, si bé els meus amics i coneguts em diuen

Cosmo. Sóc un habitant vell del planeta Remotus de la galàxia

Imaginarium. En el nostre planeta gairebé hem aconseguit la immorta-

litat. La qual cosa no exclou l'existència de joves i vells.

- Però, escolta Cosmo -diu en Pep-, amb un tan alt grau d'immortali-

tat, quina diferència hi ha entre joves i vells?

- La diferència, Pep, és molt clara. Els vells ens caracteritzem pel

principi que val més donar que rebre. Amb els anys t'adones de la para-

doxa que realment quan més dónes més reps.

- Això, Cosmo, ho dius perquè vosaltres que viviu tants anys no patiu

el que nosaltres anomenem la quarta edat o la dependència.

- Mira Pep, seria molt llarg d'explicar els processos amb els quals hem

aconseguit gairebé la immortalitat, però, t'asseguro, que vosaltres els

humans potencialment teniu la capacitat d'aconseguir-ho, sobretot amb

la nova activitat de la liberactuació que proposeu aplicar en el vostre ter-

cer mil·lenni.

17

IMMORTALITAT DELS ÉSSERSHUMANS

- Què vols dir amb això, que genèticament estem constituïts per esde-

venir immortals?

- Sí, encara que totalment immortals serà molt difícil d'aconseguir-ho.

Nosaltres, tot i estar molt més avançats que vosaltres, encara som míni-

mament mortals.

- Però, Cosmo, com ho saps això?, en què et bases per afirmar-ho?

- Pep, ha arribat el moment d'explicar-te un secret, una història molt

antiga de la qual en vaig ser protagonista.

- Ara, Cosmos -digué en Pep-, m'has intrigat. Per què no m'ho expli-

ques?

19

PLANETA REMOTUS DE LA GALÀXIA IMAGINARIUM

- Bé, Pep, en primer lloc et voldria dir que en el nostre planeta

Remotus, amb una cultura per a vosaltres actualment inassolible, impos-

sible de comprendre, vàrem arribar a la conclusió que la totalitat de l'u-

nivers és un organisme viu que forma una unitat còsmica en vies de

constitució i autocreació.

- Vols dir, amic Cosmo, que nosaltres també formem part d'aquesta

unitat còsmica?

- Està clar que sí, Pep, si bé en un estat evolutiu poc desenvolupat.

Nosaltres, atenent al nostre principi d'ajuda mútua i, també, tenint en

compte el que et vull continuar explicant, us volem ajudar en el vostre

progrés, respectant en tot moment la vostra llibertat per escollir els vos-

tres propis camins d'acord amb el nostre principi inviolable de no inter-

ferència.

- T'adones, Cosmo, que, potser degut a que ja ets vell, t'estàs enrot-

llant massa i encara no m'has explicat en quina acció vas ser protago-

nista?

21

AIGUA DE VIDA ESTEL·LAR(fa 4.000 milions d'anys)

- Mira, Pep, va succeir ara fa molts milions d'anys, quan encara jo era

jove. Em van encarregar una exploració estel·lar per descobrir l'estat de

l'univers. Per pura casualitat vaig haver de realitzar una parada tècnica

en el vostre planeta, en una muntanya del vostre continent d'Àfrica. En

aquest cas cal entendre que l'atzar, que té coses impredictibles, no va

suposar un atemptat contra el principi sagrat de no interferència. En

aquell temps, en el vostre planeta no existia la vida. Resulta que em vaig

aturar al costat d'un llac i la meva energia va modificar la composició de

l'aigua amb partícules energètiques que combinades amb l'estat físic del

vostre planeta va propiciar l'inici de la vida.

- Vols dir, Cosmo, que la nostra vida és el fruit de la teva llavor?

- Doncs, sí, Pep. Aquella aigua enriquida va baixar per rierols fins

arribar al mar, on la pluja la va estendre per tot el vostre planeta.

23

L'ORIGEN DE LA VIDA

- Vet aquí, Cosmo, el teu interès per tenir aquesta conversa, perquè en

definitiva es podria afirmar que tu ets el pare i mare de la criatura que

ha donat vida a la terra.

- Aquesta pregunta, Pep -contesta Cosmo-, no té resposta. En el nos-

tre planeta, molt més avançat que el vostre, encara no hem arribat a des-

cobrir l'origen de la vida. Hi ha qui diu que aquesta pregunta només la

pot contestar Déu, quina existència és un altre de les grans incògnites

per descobrir.

- En el nostre planeta, la teoria de l'evolució és la hipòtesi més accep-

tada per explicar el procés evolutiu de la vida, que s'inicia amb la gran

explosió del Big Bang, inici de tot el que és i no és.

- Nosaltres, Pep -contesta Cosmo-, també partim del Big Bang, enca-

ra que amb un coneixement molt més avançat del que teniu vosaltres.

25

AIGUA DE VIDA DE LA FILOSOFIA

(Grècia clàssica)

En Cosmogenvit li va explicar a l'avi Pep que des de llavors, tot i no

haver tornat al nostre planeta, donat el seu protagonisme fortuït, va fer

des del seu planeta Remotus, un seguiment acurat dels fruits de l'aigua

de la vida estel·lar que ell involuntàriament havia deixat al nostre pla-

neta.

- Ara fa dos mil cinc-cents anys -va dir en Cosmo a l'avi Pep- es va

produir a Grècia el fenomen insòlit d'una societat envellida. La gent

gran socialment compromesa va preguntar als déus que calia fer per

viure millor, i aquests li van dir:

La gent gran ha de simbolitzar la immensitat d'una gran muntanya dequin interior brolli aigua de vida anomenada filosofia, la qual heu defacilitar a la joventut perquè la utilitzi per al bé de tota la humanitat.

27

BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA

- Aquella aigua va convertir Grècia en el bressol de la democràcia i

de la cultura del món occidental.

- Escolta, Cosmo -va preguntar en Pep-, i tu quin paper vas jugar en

aquell consell dels déus?

- Ja saps, Pep, que no podem intervenir en el vostre procés evolutiu,

la qual cosa no exclou l'enviament d'alguna llum energètica que els déus

grecs podien o no haver acceptat.

- Pel que sembla, Cosmo, aquesta llum va ser ben rebuda.

- Jo diria que sí -va contestar rient en Cosmo.

29

SÒCRATES, TERRORISTA SOCIAL

- Va passar, però -va dir en Cosmo-, que a Grècia hi va haver un savi

anomenat Sòcrates que va advertir sobre les contradiccions que podia

generar aquella aigua de la filosofia. No es va cansar de pregonar "No

és això!, no és això!" de forma tan insistent que finalment va ser consi-

derat terrorista social i condemnat a mort. Davant la possibilitat de sal-

var la seva vida renunciant als seus principis o acceptant l'exili va pre-

ferir, als seus setanta anys, la mort, al·legant que valia més morir digna-

ment que viure indignament.

- Escolta, Cosmo -va dir en Pep-, creus que tenia raó Sòcrates?

- Mira, Pep, crec que sí i que no. M'explicaré. En aquell temps el que

volia en Sòcrates no era possible i per tant no tenia raó.

- Què vols dir amb això? -va preguntar en Pep.

- Doncs que ara, en la societat actual, el que va dir Sòcrates té plena

validesa.

31

SOCIETAT DESCONCERTADA

La conversa va continuar, amb una reflexió que fa fer l'avi Pep a en

Cosmogenvit.

- Cosmo, -va dir en Pep-, en l'actualitat ens tornem a trobar davant

d'una societat envellida que, tot i viure la millor etapa de la seva vida,

es troba desconcertada. Hom s'adona que aquella aigua de la filosofia,

només serveix pel primer món, que de forma violenta la preserva per al

seu ús exclusiu. També s'adona -continuà dient l'avi Pep- que el camí

encetat pels grecs només porta cap un precipici que cal evitar. Tu,

Cosmo, què hi dius de tot això?

- Tens tota la raó, Pep. Per aquest motiu, una altra vegada, he enviat

un raig de llum energètica a una persona anomenada Miquel, del poble

de Premià de Mar, a la comarca del Maresme. Espero que aquesta llum

hagi resultat positiva i doni els seus fruits.

- Cosmo -va dir en Pep-, et puc assegurar que així ha estat. Per fer-ho

palès, per què no invitem en Miquel a participar en aquesta conversa.

Què hi dius, Cosmo?

- Em sembla perfecte -contestà en Cosmo.

33

UNA SOCIETAT ENVELLIDA

L'avi Pep es posà en contacte amb en Miquel, que era del seu mateix

poble i havia treballat d'enginyer de projectes en una empresa d'auto-

moció, i el va invitar a participar en la conversa. Quan en Miquel va

acceptar participar-hi, va quedar bocabadat en veure que en Cosmogen-

vit, no tenia forma humana sinó la d'una bola de llum contínuament

variable en la seva lluminositat i forma. Una vegada fetes les presenta-

cions arrencà de nou la conversa.

- Hola Miquel, -diu en Cosmo-, benvingut a la nostra conversa. He

observat que t'has sorprès de la meva forma, Pensa que el que veus no

sóc jo, sinó la meva imatge, Si algun dia arribem a ser totalment immor-

tals serem invisibles, ens convertirem en pura energia.

- Bé, ja ho he superat, m'agrada molt poder conversar amb vosaltres

-va dir en Miquel-. En primer lloc voldria explicar-vos el meu punt de

vista sobre una societat envellida.

- Molt bé, Miquel -digué l'avi Pep-, ens agradarà saber les teves refle-

xions.

- Una societat envellida -diu en Miquel- suposa un gran repte histò-

ric, quina solució passa per replantejar el paper social i polític de l’im-

mens capital humà que representa la gent gran.

35

PAPER DE LA GENT GRAN

- Segons tu, Miquel -pregunta l'avi Pep-, quin hauria de ser?

- Els seus principals valors -digué en Miquel- són el temps lliure i la

capacitat intel·lectual, i cal afegir-hi la saviesa dels anys que produeix la

serenor de saber que no saps res, que tot és relatiu, que cal viure i morir

amb dignitat i de ser suficientment magnànim i condescendent per supe-

rar les misèries humanes, sense oblidar que la vida és un joc que ens

invita a participar.

- Crec, amic Miquel -va dir en Cosmo-, que això coincideix molt amb

el que anteriorment he dit a l'avi Pep, respecte a que la gent gran es

caracteritza per practicar el principi que val més donar que rebre, degut

a la seva gran experiència acumulada.

37

ENCESA DE BOMBETA

- Cal també tenir en compte -va continuar dient l'avi Pep- que una

societat envellida com l'actual, amb una esperança de vida que aviat

superarà els 100 anys, no té cap referent històric, si més no en el nostre

planeta, vàlid per ser aplicat.

L'avi Pep mira de reüll a en Cosmo i pregunta a en Miquel:

- Escolta, Miquel, és veritat que totes les teves accions obeeixen a una

clàssica encesa de bombeta que en un moment donat es va produir en el

teu inconscient?

- Realment ha estat així, avi Pep -contesta en Miquel-. Et convertei-

xes en allò que avui dia s'anomena un emprenedor social que es carac-

teritza, per la seva inicial soledat, en tirar endavant un projecte que

requereix un gran esforç personal. Recordo que la meva dona, Mari Pau,

em deia que somiava truites i estava sol i incomprès, tot i que ella en tot

moment em va deixar fer. Darrerament, moltes altres persones han cre-

gut, també, en el projecte.

39

AIGUA DE VIDA DE LA CIÈNCIA

(segle XXI)

L'avi Pep que coneixia perfectament tot el que havia fet en Miquel, es

va dirigir novament a en Cosmogenvit per explicar-li quines havien estat

les accions promogudes per en Miquel, al qual va advertir que en qual-

sevol moment podia intervenir per corregir o ampliar el que ell comen-

tava.

- Cosmo, et diré que en Miquel va mobilitzar a molta gent gran social-

ment compromesa, que va preguntar, en aquest cas, als savis què calia

fer, i la resposta fou:

L'aigua de vida de la filosofia ja no serveix, cal buscar una nova aiguade vida. La gent gran ha de simbolitzar la immensitat dels mars i delsoceans, quina aigua, degudament tractada i anomenada ciència, heu defacilitar la joventut perquè la utilitzi per al bé de tota la humanitat. Calque tingueu en compte incloure en la fórmula d'aquesta nova aigua elsprincipis defensats per Sòcrates i aquells que considereu que cal afegir.

41

RECERCA VITAL DEL CONSELL SÈNIOR

DE PREMIÀ DE MAR

- Cosmo -digué en Pep-, vull continuar explicant-te que en Miquel va

crear el Consell Sènior de Premià de Mar, gràcies al qual, després de deu

anys de recerca vital, va ser possible plantejar una proposta concreta que

respectés les relacions entre la gent gran i la joventut que tan bons resul-

tats els havien donat als grecs.

- Aquestes relacions, però, situades en les coordenades del segle XXI

i, per tant, configurades en un projecte intergeneracional que apostés per

una cultura del ser en lloc de l'actual del tenir.

- Escolta, Miquel -continuà dient en Pep-, suposo que en aquesta recer-

ca vital vàreu consultar amb moltes persones destacades. Ens podries

explicar, a tall d'exemple, la intervenció d'alguna d'elles?

- N'hi va haver moltes i totes elles molt valuoses -contestà en Miquel-,

però potser la que considero més significativa va ser la de l'Eudald.

43

APORTACIÓ DE L'EUDALD

- Però, Miquel -replicà en Pep-, qui és l'Eudald?

- L'Eudald és un paleontòleg -respongué en Miquel- que ha estudiat

el naixement de la vida i el seu desenvolupament humà des dels seus ini-

cis. Aquests estudis li han permès establir una filogènesi, el camí mar-

cat per l'evolució humana, la qual cosa li ha servit per realitzar prospec-

cions i pronòstics sobre el possible desenvolupament evolutiu de l'espè-

cie humana.

- Vols dir, Miquel -preguntà en Pep-, que heu tingut en compte aquests

possibles camins evolutius?

- Per descomptat -contestà en Miquel-. El futur sempre és una conse-

qüència del passat i del present. Sempre s'ha de tenir en compte el pas-

sat, inclús quan es pensa que cal enderrocar-lo per poder fer possible la

construcció del futur.

45

PRINCIPIS SOCRÀTICS (I)

Una vegada aclarits aquests punts amb en Miquel, l'avi Pep continuà

amb la seva historieta.

- D'acord amb els consells dels savis - digué l'avi Pep -, calia en pri-

mer lloc tenir present els principis defensats per Sòcrates, i que ell va

assenyalar amb la denúncia de les seves contradiccions.

i» La primera de les quals consistia en l'existència de veritats absolu-

tes contràries a l'afirmació ‘Jo només sé que no sé res, però sé que he de

saber més’. Per aquest motiu el primer principi és, doncs, el de la cièn-cia.

i» La segona, la proclamació de ‘Coneix-te a tu mateix, per ser tu

mateix’, que no era possible sense conèixer els altres en una societat

d'explotadors i explotats. Tenim el segon principi, el de l'ajuda mútua.

47

PRINCIPIS SOCRÀTICS (II)

i» La tercera és el raonament com una forma pacífica de solucionar

problemes, en lloc de l'agressivitat pròpia de la llei del més fort. El ter-

cer principi és doncs el del diàleg.

i» Finalment, la democràcia, que hauria de defensar valors universals

i no els interessos egoistes d'aprofitadors i vividors. Ja tenim el quart

principi, el d'una democràcia real de govern del poble per al poble.

T'adones, Pep -digué en Cosmo-, de l'actualitat d'aquests principis

defensats per Sòcrates que en el seu temps eren impossibles d'assolir?

49

PRINCIPI DE LA LIBERACTUACIÓ

(segle XXI)

- Tot continuant en la composició de la fórmula científica -digué l'avi

Pep-, calia afegir altres principis no inclosos en els socràtics, com el de

la liberactuació, entesa com una acció per passar-ho bé, amb molt sen-tit de l'humor, realitzant lliurement activitats sense ànim de lucre peraconseguir la autorealització personal en un entorn individualistacomunitari, que vol dir ser més amb els altres.

- Vols afegir alguna cosa? -va preguntar l'avi Pep a en Miquel.

- Sí. Entenc que la liberactuació s'ha de prendre com una alternativa

del segle XXI a les activitats de treball i d'oci i, també, com una de les

característiques peculiars que defineix l'estratègia de creació de capital

social amb lideratge sènior mitjançant accions culturals i sociopolítiques.

- Es tracta de la substitució de conceptes obsolets, propis de segles

passats, com el voluntariat i la participació ciutadana, que tot i conser-

var els seus valors cal batejar de nou perquè continuïn essent vigents.

51

ALTRES PRINCIPIS DEL SEGLE XXI

- Arribem a un altre principi que calia afegir -va dir l'avi Pep-, com

és el de la creativitat, que aspira a recuperar el joc creatiu, simbolitzat

per la il·lusió i la curiositat que caracteritzen l'esperit jove, sigui quina

sigui l'edat que es tingui, i imprescindible per progressar com a persona.

i» Finalment, Cosmo, ha arribat el moment del principi de la unitatcòsmica, que considera els éssers humans capaços d'assumir la seva per-

tinença a un cosmos desconegut, el descobriment del qual suposarà un

repte que hauran d'afrontar les properes generacions.

i» T'adones, Cosmo -continuar l'avi Pep-, de la coincidència d'aquest

principi amb el postulat per vosaltres.

- Aquesta coincidència -digué en Cosmo- no fa res més que reafirmar

aquesta unitat còsmica.

53

LA FÓRMULA

- Finalment, Cosmo -digué l'avi Pep-, ja tenim la fórmula: la ciència,l'ajuda mútua, el diàleg, la democràcia, la liberactuació, el joc creatiui la unitat còsmica.

- Me n’alegro -digué en Cosmo- de la composició d'aquesta fórmula

que trobo molt adient en el vostre estat evolutiu. També m'adono -con-

tinua en Cosmo- que potser ha arribat el moment d'acabar la nostra tro-

bada. Entenc que des d'aquest moment sou vosaltres i només vosaltres

qui heu de fer possible que aquesta fórmula sigui realment profitosa en

el vostre procés evolutiu.

55

RESPECTE ALS ECOSISTEMES

- Voldria afegir -digué en Cosmo- que tingueu molta cura en la utilit-

zació dels vostres ecosistemes, que en cap cas heu de destruir, la qual

cosa podria provocar també la vostra extinció com a espècie vivent.

i» Finalment -va acabar dient en Cosmo-, suposo que no cal insistir en

la importància històrica que les societats envellides han representat, de

forma positiva, en el desenvolupament social i polític de la humanitat.

- Aquesta afirmació, Cosmo -van contestar plegats l'avi Pep i en

Miquel-, queda clarament palesa a Grècia i segurament en l'actualitat.

57

ACOMIADAMENT D'EN COSMOGENVIT

L'avi Pep i en Miquel es van acomiadar d'en Cosmogenvit, donant-li les

gràcies per la seva ajuda i demanant-li en última instància que si en el

futur fos necessari rebre la seva energia il·luminadora ho tornés a fer.

Aquí acaba la historieta que l'avi Pep explica a totes les persones que,

des de diferents contrades, no paren de venir-lo a veure per escoltar-la

de primera veu i que ell no es cansa mai de repetir.

Moltes persones li han suggerit, a l'avi Pep, que el més segur és que

aquesta historieta sigui realment un somni, donat que una persona nor-

mal de cap de les maneres la pot acceptar com a verdadera.

Però, ell repeteix, una i altra vegada: «Ara fa 4.000 milions d’anys en

una muntanya de l'Àfrica... En fa 2.500 que a Grècia... i finalment als

anys 2000, en Miquel, de Premià de Mar...». Hi ha qui diu que aquesta

obligació, que se l'ha imposada ell mateix, d'explicar la trobada fa que a

poc a poc vagi aconseguint la immortalitat.

59

QUÈ CAL FER?

Passat un cert temps, l'avi Pep s'adonà que la seva explicació de la tro-

bada deixava moltes incògnites que requeririen respostes que ell no

tenia. Va pensar que calia parlar un altre cop amb en Miquel.

- Escolta, Miquel -digué l'avi Pep-, hi ha moltes persones que em pre-

gunten què cal fer una vegada aconseguida la fórmula de l'aigua, que qui

ha de prendre la iniciativa, si els sèniors o la joventut. També em pre-

gunten, com començar-ho a fer.

- En sembla, avi Pep, que aquestes preguntes són molt normals -con-

testà en Miquel-, jo mateix me les he fetes i me les faig. Crec que tu, que

tens més experiència, podries fer algun suggeriment.

- Doncs a mi, en aquest moment -contestà l'avi Pep-, em ve a la memò-

ria la història que, un amic meu de Mataró, em va explicar sobre en

Cristòfol Colom.

- Per què no me l'expliques? -digué en Miquel.

61

EN CRISTÒFOL COLOM

- Aquest amic -explica l'avi Pep- està molt convençut, i té dades his-

tòriques que ho confirmen, que en Cristòfol Colom va ser un català nas-

cut a Mataró, que està a deu quilòmetres de Premià de Mar, també al

costat del mar i per tant sota l'influx de la brisa mediterrània.

- Cal recordar -digué en Miquel- que Mataró ha estat sempre una ciu-

tat innovadora i pionera, que va tenir el primer tren i la primera auto-

pista de l'estat espanyol.

- És així -contestà l'avi Pep-. Aquest esperit és el que va impulsar

Colom a l'aventura de descobrir un nou món.

- La història explica -digué en Miquel- que Colom va cercar la com-

plicitat econòmica de mecenes i la d'aventurers disposats a arriscar la

seva vida per fer possible aquest descobriment, el d'una terra completa-

ment desconeguda.

- Em sembla -digué l'avi Pep- que el que toca fer és aprofitar l'espe-

rit aventurer de la comarca del Maresme per endegar la gran aventura de

donar a conèixer la fórmula de l'aigua de la ciència, de forma gratuïta, a

tota la humanitat.

63

TENIR UNA IDEA INNOVADORA I PIONERA

- Tens tota la raó -contestà en Miquel-. Hem d'aprofitar el planteja-

ment de Colom, el seu convenciment de tenir una idea que volia con-

vertir en una realitat, costés el que costés, fins que finalment ho va acon-

seguir. Realment no hi ha massa diferència en el fet de voler descobrir

un món nou o en voler crear una nova cultura basada en l'aigua de la

ciència.

- Per cert, Miquel -comentà l'avi Pep-, segons els darrers descobri-

ments de la ciència, la física quàntica ha posat en evidència la llei d'a-

tracció de l'energia, que en els éssers humans es manifesta mitjançant el

pensament.

- És així -replicà en Miquel-, caldrà explorar amb molta cura el fet que

una persona acabi essent el que pensa, la qual cosa porta a considerar el

pensament com el nou motor del progrés del procés evolutiu humà.

65

EL MOMENT HISTÒRIC

- Recordo -va dir l'avi Pep- haver llegit un escrit de Victor Hugo on

afirmava Hi ha quelcom més fort que tots els exèrcits del món: la forçad'una idea el moment històric de la qual ha arribat.

- Tens tota la raó -va contestar en Miquel-, crec que a la idea de l'ai-

gua de vida de la ciència, promoguda pel Moviment Sènior, li ha arribat

el seu moment històric. Cal doncs que la posem en marxa.

- Ep! Un moment! -replicà l'avi Pep-, a mi no m'emboliquis, és a tu i

als teus col·laboradors a qui els pertoca fer-ho. Jo, amb molt de gust,

explicaré a qui m'ho demani la història de la trobada i, si et sembla bé,

també el que penseu fer vosaltres.

- Em sembla molt bé que ho facis -contestà en Miquel-, deixa’m, però,

que t'expliqui com crec que s'hauria de fer. En primer lloc cal cercar,

com va fer Colom, el mecenatge econòmic d'entitats convençudes de

que és possible convertir en realitat la idea proposada.

67

EMPRENEDORS SOCIALS

- Sí, però solament amb diners -digué l'avi Pep- no ho tirareu enda-

vant. Cal també cercar la complicitat d'aventurers, d'emprenedors sè-

niors que hi destinin els seus dos principals valors, la seva capacitat

intel·lectual i el temps lliure.

- Això que dius, avi Pep, ja ho he pensat. En aquests moments els sè-

niors, gairebé una tercera part de la població, tenim molt de temps lliu-

re i molt anys per viure amb una cada vegada més alta qualitat de vida.

i»Tampoc, però, podem oblidar que els éssers humans estem configu-

rats genèticament per funcionar amb una estructura jeràrquica de tres

nivells: el cap de tribu (emprenedor), el cap de ramat (dirigent) i el

ramat (simple col·laborador).

- Tens raó, Miquel, cada persona en un moment determinat pot actuar

en un o altre nivell jeràrquic en funció del seus coneixements i capaci-

tats sobre un tema. Cada persona ha de trobar el seu sentit personal de

la vida i actuar en conseqüència.

69

LA BUIDOR EXISTENCIAL

- Escolta, Miquel, ha arribat a les meves orelles que, tot i viure més

bé que mai, hi ha cada vegada més sèniors que s'avorreixen, que no tro-

ben sentit a la seva vida. És veritat, això?

- Sí -digué en Miquel-, encara que aquesta buidor existencial només

és percebuda per una minoria, que potser en aquests moments seria la

més propera a assumir l'aventura de donar a conèixer i utilitzar la fór-

mula de la nova aigua de vida.

- Arribat en aquest punt -replicà l'avi Pep-, aquesta minoria potser

hauria de promoure els principis de l'ajuda mútua i de la liberactuació,per aconseguir el creixement personal.

- Jo diria -contestà en Miquel- que si haguessim de fixar la ruta d'un

viatge, la brúixola marcaria l'aplicació d'aquests dos principis com el

seu nord.

71

LA FORMACIÓ EDUCATIVA SÈNIOR

- Tot això que m'expliques -digué l'avi Pep- no és fàcil de fer. Segura-

ment caldria donar una formació pràctica que ensenyés com fer-ho.

- Has tocat un punt crucial, avi Pep -contestà en Miquel-, semblant a

allò d'esbrinar què va ser primer si l’ou o la gallina, o el d'un peix que

es mossega la cua.

- Vols que et digui una cosa? -replicà l'avi Pep-, el més important és

trencar el cercle viciós, de la manera que sigui, i una vegada dins anar

reconduint la situació.

- Així ho farem -contestà en Miquel-. En aquest moment el més

important, per entrar en el segle XXI, consisteix en superar la fractura

digital. Aquest és un objectiu prioritari.

- Vols dir, Miquel -digué l'avi Pep-, que la gent gran ho voldrà fer?

73

ALFABETITZACIÓ DIGITAL

- La resposta és sí, ja ho està fent amb resultats sorprenents, encara

que actualment sigui de forma minoritària. Això demostra que la capa-

citat intel·lectual i l'aprenentatge tenen poc a veure amb l'edat.

- M'agrada que diguis això -digué l'avi Pep-. Sempre he pensat que

l'envelliment comença quan s'ha perdut la il·lusió per aprendre coses

noves.

- Tens tota la raó -replicà en Miquel-. Una vegada superada la fractu-

ra digital, l'ordinador es converteix en l'eina de comunicació i d'aprenen-

tatge imprescindible per entrar en la societat del segle XXI.

75

INTERNET

- Em sembla -digué l'avi Pep- que tot el que fins ara m'has explicat és

molt assenyat, però suposo que tot això s'hauria d'explicar al màxim de

gent possible. Com ho fareu, Miquel?

- Avui la resposta és senzilla -contesta en Miquel-, s'ha de fer sobre-

tot per internet i, també, pels mitjans de comunicació.

- Vols dir -preguntà l'avi Pep- que s'hauria de fer un portal a internet,

multillenguatge i interactiu?

- Això mateix -contestà en Miquel-. Cal arribar a tota la societat, sigui

d'on sigui. No podem oblidar que estem en un món globalitzat que es

caracteritza per una plena interactivitat.

- Saps què, Miquel? -digué l'avi Pep-. Potser ha arribat el moment

d'acabar aquesta conversa i deixar que els aventurers del desplegament

sènior trobin el seu propi camí per donar a conèixer la fórmula de la

nova aigua de vida.

77

LA REVOLUCIÓ POSITIVA

- Completament d'acord -replicà en Miquel-. Cal que cada persona

trobi el sentit de la seva vida i el seu propi camí.

- Vols dir, Miquel -pregunta l'avi Pep-, que finalment no caldrà fer una

revolució?

- És així, avi Pep -contesta en Miquel-. Tenim la sort que el doctor

Edward de Bono ha definit molt bé el que pot ser una revolució positi-

va. És la que exclou la violència i la negativitat i es recolza amb la crea-

tivitat del pensament humà.

- I quins són els seus principis? -pregunta l'avi Pep.

- Doncs són cinc, com els dits de la mà: l'efectivitat de disposar-se a

fer quelcom i fer-ho; la construcció i el pensament positiu en lloc de la

destrucció i el pensament negatiu; el respecte als ésser humans, tots ells

necessaris en un món globalitzat; l'autosuperació personal d'un mateix;

i, finalment, la contribució de tothom, realitzant petites aportacions que,

acumulades, permeten aconseguir grans efectes.

79

SÈNIORS I JOVES

- Completament d'acord -replicà en Miquel-, si bé m'agradaria acabar

responent a una de les teves primeres preguntes, concretament la d'es-

brinar qui ha de prendre la iniciativa.

- Sí, recordo que la meva pregunta -digué l'avi Pep- anava dirigida a

conèixer el paper dels sèniors i de la joventut.

- A mi, em sembla que han de ser els sèniors -contestà en Miquel-, per

que són els que tenen més temps lliure i una necessitat vital de sentir-se

útils i necessaris. Dit això, cal afirmar que si mitjançant aquesta inicia-

tiva no s'aconsegueix connectar amb la joventut, la moguda sènior haurà

servit de ben poc.

- Recordo -digué l'avi Pep- que en la Grècia clàssica s'aplicava el prin-

cipi fonamental de debatre qualsevol tema que afectava tota la societat

de forma conjunta els joves i la gent gran.

- I això ha de ser així -contestà en Miquel-. D'acord amb el principi

d'una possible unitat còsmica, en aquest món totes les persones són

necessàries, i hem de començar a plantejar que el progrés humà és una

cosa de tots, sense cap tipus de discriminacions, siguin les que siguin.

81

AQUEST CONTE S'HA ACABAT

Fins aquí, la conversa entre l'avi Pep i en Miquel. Tal com diu l'avi Pep,

queden moltes qüestions sense resoldre i que segurament ho hauran de

fer les properes generacions d'emprenedors socials, ja siguin sèniors o

joves.

És molt possible que l’afany de contestar a massa preguntes hagi con-

vertit el contingut d’aquest conte en excessivament dispers. En tot cas,

darrere d’aquest conte hi ha el clar missatge de que cal començar un nou

camí, del qual només entreveiem la direcció, però que, no obstant aixó,

les persones emprenedores socials estan disposades a explorar.

ARA FA 2.500 ANYS ELS SENIORS GRECS VAN CREAR

L’ACTUAL CULTURA OCCIDENTAL.

ALS SÈNIORS EUROPEUS ACTUALS ENS PERTOCA CREAR

UNA NOVA CULTURA UNIVERSAL

BASADA MÉS EN EL SER QUE EN EL TENIR.

COMENCEM A CAMINAR, A FER-HO POSSIBLE,

A ENTENDRE QUE LA VIDA ÉS UN REPTE

QUE S’ACABA AMB LA MORT.

L’AUTOREntrevista a La Vanguardia

La vida es un reto que termina con la muerte

IMA SANCHÍS - 08/08/2007

Me llamo Josep Aracil y soy presidente del Consell Sènior de Premià de Mary de Eurosenior.

Tengo 70 años. Nací en Premià de Mar y allí vivo. Estoy casado y tengo doshijos y seis nietos. Me retiré de ingeniero de proyectos en la Pegaso a los 54años. Me considero un social-demócrata. Defiendo los valores cristianos ymi religión es el amor, que al final es de lo que todas hablan. Promuevo anivel mundial el movimiento sénior.

- Imagine un puzzle.

- ¿Cómo de grande?

- Enorme. Cada cual ocupa su espacio, pero ¿quién determina qué lugarocupa cada cual?

- La economía.

- ¡Pues eso hay que cambiarlo! El movimiento sénior quiere que el puzzleesté guiado por la creatividad cultural y el amor universal. Esta civilizaciónse está agotando y queremos participar en la creación de una nueva civiliza-ción.

83

84

- ¿Y quiénes son ustedes?

- Gente retirada con capacidad intelectual (que no se agota con la edad) ytiempo libre. En breve los séniors seremos un tercio de la población y noqueremos seguir siendo el grupo de los parásitos. Tenemos mucho que apor-tar a esta sociedad tan aburrida.

- ¿Le parece aburrida la sociedad?

-... Y desilusionada, hoy todo es relativo y nada tiene importancia. Hay queescoger el camino en el que sea posible progresar como persona. Nuestromovimiento arranca en la Grecia de Pericles, donde las personas de edadmarcaron la pauta de nuevos valores. Queremos colaborar para montar unademocracia que no sea exclusiva de los ricos.

- Le veo radical.

- Hay que serlo, nosotros podemos, ya no tenemos que decir sí a nadie.Debemos recuperar la idea de Aristóteles: los humanos somos animales polí-ticos, todos debemos participar en la polis. Hay que encontrar la manera deque la aldea global participe.

- ¿Y cómo piensan llevarlo a cabo?

- Con la fuerza de esa nueva edad recién nacida, humanos a partir de los 50años, que en Europa ya somos 100 millones.

-... Que hace cien años estarían muertos.

- Lo que pasa es que el modelo actual consumista genera gente pasiva. Hastael tiempo se ha convertido en artículo de consumo. Es triste comprobar quela gente se da cuenta de que ha perdido el tiempo cuando se jubila.

- Triste, sí.

- Pero hay un camino ilusionante: la posibilidad de transformar el mundo através de una red europea que cuente con todos. Los séniors necesitamosaliarnos con los jóvenes.

85

- ¿Y qué harán?

- Las pautas son recuperar el espíritu de la Segunda República, es decir, cen-tros cívicos intergeneracionales, nada de divisiones entre abuelos y jóvenes.Espacios en los que se prime el vivir en libertad, lo que supone entrar en laidea de Eudald Carbonell.

- Catedrático de Prehistoria.

- Sí, que opina que aún no somos humanos. Venimos de solucionar nuestrosproblemas como bestias, mediante guerras, y tenemos que pasar a la etaparacional en la que las cosas se solucionen, no por mayoría, sino por consen-so. Y esto lo podemos hacer los séniors, es lo que más nos conviene, nosmantendrá jóvenes y ágiles. ¿Sabe en definitiva de qué se trata?

- ¿De qué?

- La vida es un juego, y por tanto la persona debe jugar a vivir la aventura dehacerse mayor de una manera creativa e innovadora. Y para eso hay queretornar a la infancia.

- La reniñez, que decía el poeta.

- Sin ilusión, curiosidad y ganas de jugar, la vida es aburrida; es lo que ocu-rre ahora.

- ¿Grupos de influencia en la UE?

- Sí. El problema es que los jóvenes no quieren contar con la clase política,pero no podemos vivir creando guetos, en el puzzle todas las piezas sonnecesarias, todas sirven.

- También proponen el movimiento sénior de emprendedoressociales.

- Cuando a una persona la han sacado del trabajo como un trasto viejo deberrecuperar su autoestima, es decir, sentirse útil.

86

- ¿Qué le ha hecho tan revolucionario?

- Cuando me retiré entendí que un grado de estrés en la vida es necesario ydecidí que había que morir con las botas puestas. Primero miré alrededor.

- ¿Y qué vio?

- Que en los centros sociales se jugaba a cartas, se comía y se bailaba. Decidícrear una asociación en la que invertir el intelecto. Hacen falta personasmotores de los cambios. La receta es la ilusión y el motor la libertad.

- Así cualquiera.

- El principio básico es pasarlo bien, sin sentido del humor no se construyenada válido. Y no nos olvidemos de Gaia, de respetar los ecosistemas, basarel comportamiento en la tolerancia y el respeto sin exclusión.

- ¿Y qué tiene que ver todo esto con la Segunda República?

- Después de diez años de búsqueda volvemos a los planteamientos de nues-tros abuelos: los centros intergeneracionales, el aprendizaje permanente, enel que predomine la práctica sobre la teoría, y la ayuda mutua, el mutualis-mo social y cultural. Es imprescindible que los mayores entremos en las nue-vas tecnologías y en el juego creativo.

- ¿Qué tipo de juego?

- Cuando la sociedad empezó a dar importancia al dinero dejamos de pro-gresar humanamente porque nos convertimos en moneda de cambio, traba-jamos a cambio de vivir, y eso se tiene que superar.

- Totalmente de acuerdo.

- La autorrealización y el crecimiento personal son indispensables para ser-vir a los demás. La propiedad privada ha de desaparecer, ya lo estamos vien-do en la música y la cultura. La última meta será el comunismo libertario:que cada uno reciba según sus necesidades y aporte según sus capacidades.

87

- Y más allá de la teoría, ¿qué?

- Algo muy difícil: la empatía, deberíamos ser capaces de amar a los demás.Más que explicar, comprender. Y tener claro que la vida es un reto que ter-mina con la muerte.

GRAN INFARTO

«De los 14 a los 18 años trabajé como ajustador mecánico y matri-cero, pero a los 18 años estuve dos años de baja por el mal de Pot.Estudié formación profesional y acabé de ingeniero de proyectos enla Pegaso. A los 54 me retiré y tuve un infarto»... ¿Fin de la pelícu-la? Casi, por eso decidió hacer algo con los muchos años que la vidale regalaba y creó la asociación Consell Sènior, desde la que se pro-mueve la asociación Eurosenior ([email protected]) y un mo-vimiento mundial que pretende poner a los retirados a trabajar suexperiencia y su talento para un mundo mejor. Pero hay más, es unpotencial grupo de poder inédito en la historia, ya que nunca había-mos vivido tanto y con tan buena salud, que en Europa llega a los100 millones de personas.

.

88

La generació dels 100 o més.

OCI?

TREBALL?

LIBERACTUACIÓPassar-ho bé, amb molt sentit de l’humor i

creativitat, realitzant lliurement activitats sense ànimde lucre. Per aconseguir la autorealització personal

en un entorn individualista comunitari(ser més amb els altres)

89

CRIDA A LA LIBERACTUACIÓ

Les afirmacions del nostre personatge fictici Cosmogenvit sobre la

immortalitat humana i la unitat còsmica, tenen una importància irrelle-

vant. Poden ser o no compartides, si bé en tot cas suposen posar el llis-

tó de la meta en un nivell suficientment alt com per qüestionar el camí

triat per poder-hi arribar.

EL CAMÍ, I NO LA META, ÉS EL QUE DÓNA VIDA ALS ANYS.

CAMINANTE, NO HAY CAMINO, SE HACE CAMINO AL ANDAR.

El Moviment Sènior suposa una gran moguda, la creació d'una nova

consciència social. És tanta la seva envergadura que requereix una

àmplia participació de tot el teixit social, sobretot de les properes gene-

racions envellides del baby-boom, disposat a participar en la construc-

ció d'un món millor.

És un projecte que afecta tota la humanitat conscienciada, motiu pel

qual aquest llibre forçosament ha de tenir una difusió completament gra-

tuïta. Totes les persones que vulguin participar en el projecte ho han de

poder fer.

90

La història demostra que tots els moviments socials neixen com una

infecció vírica que afecta inicialment a poques persones, que a poc a

poc, la van encomanant a d'altres, fins que finalment arribar a ser una

epidèmia.

També, que la bona sort no és fortuïta ni té a veure amb l'atzar, sinó en

el fet d'estar en el lloc adequat quan aquesta arriba i de realitzar les

accions necessàries per estar en aquest lloc.

En aquests moments, els llocs adequats són els centres cívics intergene-

racionals i les accions a realitzar consisteixen en la creació d'organitza-

cions horitzontals en xarxa que facilitin la liberactuació.

Per fer-ho possible, en primer lloc

NECESSITEM EL LIDERATGE ACTIU

DE MOLTES PERSONES DE DIFERENTS CONTRADES

QUE VULGUIN FER DE MOTOR,

per animar a d'altres persones més passives que simplement estan

disposades a col·laborar, ja sigui personalment o econòmicament.

SÈNIORS UNITS MÉS QUE MAI DECISIUS!

91

En segon lloc

NECCESSITEM EL PORTAL EUROSENIOR.NET

per poder-nos comunicar i les

INFRAESTRUCTURES I ORGANITZACIONS NECESSÀRIES,

ENTRE D’ALTRES UNA FUNDACIÓ

per poder anar consolidant el projecte.

Trobareu les nostres dades a continuació,

en la Memòria Breu del Consell Sènior de Premià de Mar.

Les persones que vulguin col·laborar econòmicament, ho poden fer

al compte de La Caixa2100 0331 37 0200171426

92

MEMÒRIA BREUDEL CONSELL SÈNIOR

DE PREMIÀ DE MAR

Dades generals:

Denominació: Consell Sènior de Premià de Mar

Tipus d'associació: Gent gran (Persones Sènior) Sense afany de lucre

Membres: Persones de 50 anys o més

Registrada a: Dept. Justícia (Generalitat de Catalunya)

Número de registre: 19.373

Data de registre: 24-03-97

CIF: G61319877

Domicili social: Esperança, 19-21

Municipi: Premià de Mar

Codi Postal: 08330

Comarca: El Maresme

Tel. / Fax: 93 754 84 47

Correu electrònic : [email protected]

Pàgina web: www.euroseniorpremia.net

Nombre d'associats: 2.200

200 establiments comercials adherits al Servei Carnet Gran

Som fundadors de la xarxa europea Eurosenior.net

93

Responsable de l'associació

President: Josep Aracil i Xarrié

Domicili particular: Joan XXIII, 7, 1r 3a - 08330 Premià de Mar

Telèfon: 93 751 10 61 (Mòbil 667 03 78 49)

Correu electrònic: [email protected]

Objectius

Amb la creació de la xarxa europea Eurosenior es proposa conser-

var, millorar i donar sentit a la qualitat de vida de les persones majors

de 50 anys, a través d’una xarxa que ompli les seves necessitats, apro-

fitant la seva experiència, esperit creatiu i temps lliure, creant un ampli

moviment intergeneracional de «Joves i Sèniors en acció».

Activitats

a) Impulsar la Targeta Eurosenior (Carnet Gran), equivalent al Carnet

Jove europeu.

b) Organització de viatges culturals.

c) Promoure una àmplia formació sènior per poder viure vitalment,

aprofitant el coneixement i l’ús de les noves tecnologies.

d) Promocionar la salut, impulsant l’autonomia personal i l’atenció a la

dependència.

e) Aprofundir en l’ús del temps per afavorir el creixement personal.

f) Constituir una xarxa d’assessors i consultors sèniors intercomunicada

amb altres col·lectius similars.

g) Creació del Moviment per a una Ciutadania activa fomentant l’ajuda

mútua i la liberactuació, entesa com una forma de Passar-ho bé, ambmolt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurement activitatssense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal en unentorn individualista comunitari per ser més amb els altres.

94

95

BIBLIOGRAFIA

Aguer Hortal, Mario. La era de las organizaciones virtuales. Pirámide,2005.

Attali, Jacques. Breve historia del futuro. Ara, 2007.

Barash, David P. El envejecimiento. Salvat, 1994.

Bazo, María Teresa. Los mayores en Europa. Caja Madrid, 1999.

Beauvoir, Simone de. La vejez. Edhasa, 1983.

Berney Alberti, Joan. De l'estat del benestar a una societat del benestar.El paper de la gent gran. Edicions Raima, 1996.

Bono, Edward de. Yo tengo razón tu estás equivocado. Ediciones B, 1992.

Bono, Edward de. La revolución positiva. Paidós, 2011.

Bornstein, David. Cómo cambiar el mundo. Debate, 2005.

Cabrillo, Francisco. La revolución gris. Ediciones del Drac, 1990.

Carbonell, Eudald, i d'altres. Encara no som humans. Empúries, 2002.

Castells, Manuel. La galaxia internet. Plaza & Janes, 2001.

Castells, Manuel. Poder y comunicación. Alianza Editorial, 2009.

Comfort, Álex. La edad dorada. Grijalbo, 1991.

96

Contreras, Juan Manuel. Como trabajar en grupo. San Pablo, 1997.

Chopra, Deepak. Cuerpos sin edad, mentes sin tiempo. RBA Ediciones,2008.

Dispenza, Joe. Desarrolla tu cerebro. Palmyra, 2008.

Domínguez Angulo, Javier. ¿Qué hacen las personas mayores por nos-otros? Ediciones Delfín, 1998.

Drucker, Peter. El management del siglo XXI. Edhasa, 2000.

Fergurson, Marilyn. La conspiración de acuario. Año Cero, 1994.

Frankl, Viktor E. El hombre en busca de sentido. Editorial Herder, 1991.

Fuster, Valentín, La ciencia de la vida. Editorial Planeta, 2007.

Gil Calvo, Enrique. El poder gris. Mondadori, 2003.

Izquierdo Moreno, Ciriaco. La ancianidad. Ediciones Mensajero, 1994.

Jung, C. G. Recuerdos, sueños, pensamientos. Seix i Barral, 2004.

Keeton, Kathy. El secreto de la longevidad. Ediciones B, 1993.

López Ibor, J. M., i d'altres. Saber envejecer. Planeta, 1996.

Machado, Luis Alberto. La revolución de la inteligencia. Seix i Barral, 1979.

Molina Foix, Vicente. La edad de oro. El Pais-Aguilar, 1997.

Moliner Tena, Miguel Ángel. Marketing social. Editorial Esic, 1998.

97

Moragas, Ricardo. La Jubilación. Grijalbo, 1989.

Navarro, Vicenç. Bienestar insuficiente, democracia incompleta.Anagrama, 2002.

Pàmies, Teresa. L'aventura d'envellir. Editorial Empúries, 2002.

Rifkin, Jeremy. El sueño europeo. Paidós, 2004.

Rojas Marcos, Luis. La fuerza del optimismo. Plaza edición, 2007.

Romero, Ana. Retratos del XXI. Editorial Debate, 2000.

Schirrmacher, Frank. El complot de Matusalén. Taurus, 2004.

Serleyx, Herve. El Big Bang de las organizaciones. Ediciones B, 1994.

Servan-Schreiber, Jean Louis, i d'altres. Una vida extra. La Campana,2006.

Simon, Herman. Líderes en la sombra. Editorial Planeta, 1997.

Teilhard de Chardin, Pierre. El porvenir del hombre. Taurus, 1967.

Vernis, Alfred, i d'altres. Los retos en la gestión de las organizacionesno lucrativas. Esade, 2004.

Voli, Franco. El jubilado feliz. Musivisual, 2010.

Wilhelm, Richard. I Ching - El libro de las mutaciones. Edhasa, 2005.

Zohar, Danah, i Marshall, Ian. Inteligencia espiritual. Plaza Janes, 2002.

ADRECES ELECTRÒNIQUESD’INTERÈS

Pàgines Webwww.eurosenior.net - El portal dels sèniors europeus.

www.aarpsegundajuventud.org/spanish - AARP - USA.

www.age-platform.org - EDAT-PLATAFORMA EUROPA.

www.era-age.group.shef.ac.uk/about_spain.php - ERA -AGE.

www.ceoma.org - CEOMA Confederación Española de Organizacionesde Mayores.

www.mayoresudp.org - UDP Unión Democrática de Pensionistas yJubilados de España.

www.gentgran.org - FATEC El portal de la gent gran.

Projectes culturals avançatshttp://ca.wikipedia.org/wiki/New_Age

www.culturalcreatives.org

www.thevenusproject.com

www.age-platform.org

99

MOVIMENT SÈNIOR

Si el cervell és l’únic òrgan humà que no envelleix,la seva utilització, el més àmplia possible, per partdels sèniors es converteix en una qüestió bàsica desupervivència per frenar les seqüeles del fins ara

inevitable envelliment.

Si un dels pilars bàsics d’una possible novacivilització pot ser la societat del coneixement,caracteritzada per l’ús prioritari del cervell,

l’existència d’una quarta part de la població sèniorjubilada, capaç d’utilitzar el seu cervell, es

converteix en un important i significatiu valorhumà que és aconsellable aprofitar.

El Moviment Sènior pretén utilitzar aquestaenorme quantitat de matèria grisa sènior

infrautilitzada per millorar la seva qualitat de vidai la de la resta de la població, ajudant en la

construcció d’una societat per a totes les edats, que faci possible l’autorealització personal

en un entorn individualista comunitari, per ser més amb els altres.

Aigua de vida

Documents

Transcript of Aigua de vida