ACTIVITAT ECONÒMICA ALS PAE DE TERRASSA 2010xifres.terrassa.cat/estudis/2011cens_poligons.pdf ·...

Observatori Econòmic i Social i dela Sostenibilitat de Terrassa

Ctra. Martorell 95, 08224 TerrassaT. 937891111 ext. 2348a/e: [email protected]

ISO 9001 FS 549538

ACTIVITAT ECONÒMICA ALS

PAE DE TERRASSA

Actualització del cens d’empreses dels Polígons d’Activitat Econòmica de Terrassa (2010)

Foment de Terrassa, SA Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de

Terrassa (OESST)

Terrassa, març del 2011

ACTIVITAT ECONÒMICA ALS PAE DE TERRASSA Actualització del cens d’empreses dels Polígons d’Activitat

Econòmica de Terrassa (2010)

AMB EL SUPORT DE:

.

REALITZACIÓ DE L’ESTUDI:

OBSERVATORI ECONÒMIC I SOCIAL I DE LA SOSTENIBILITAT DE TERRASSA (OESST) - FOMENT DE TERRASSA, SA

Equip de l’OESST: Xavier Muñoz i Torrent

Marc Armengol i Rabal (ponent) Enric Sanllehí i Bitrà

Maria Llordella i Puig

Treball de camp i processament de dades: Cristina Campderros Vidal

Manuel Ruano i Cívico Maria José Domínguez Romero

Roser Terrades Morera

Terrassa, març del 2011

Activitat econòmica als PAE de Terrassa 2010 / 1

1. INTRODUCCIÓ El present informe és el resultat d’una primera explotació de les dades recollides al llarg del procés d’actualització del cens d’empreses dels Polígons d’Activitat Econòmica1 (PAE) de Terrassa realitzat al llarg del segon semestre del passat any 2010, per part de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST) de Foment de Terrassa, SA. Un procés d’actualització que ha suposat la continuïtat de la línia de treball endegada el darrer trimestre de l’any 2004, amb el desenvolupament del projecte Mobilitat i Sistema Urbà de Terrassa (Fase I), que significà la realització d’un primer catàleg d’empreses localitzades als aleshores encara denominats polígons industrials existents a la ciutat de Terrassa, i que trobà continuïtat en les accions desenvolupades en el marc del Projecte pilot de suport als polígons industrials, impulsat per l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, al llarg dels anys 2006 i 2007, que suposaren poder comptar amb noves edicions d’aquest cens d’activitat localitzada als àmbits d’especialització productiva de la ciutat per als anys 2006 i 2008. D’aquesta manera, transcorreguts dos anys des de la darrera edició d’aquest cens, era del tot pertinent plantejar-se la necessitat de procedir a actualitzar les dades disponibles, i més si teníem en compte la conjuntura econòmica viscuda en aquest període de temps. Una conjuntura especialment adversa per a l’activitat econòmica, que actuava com a accelerador del desfasament inevitable de les dades disponibles com a conseqüència de l’inexorable transcurs del temps. Cal tenir en compte que aquesta radiografia de l’activitat localitzada en aquests àmbits de la ciutat, que aglutinen una part rellevant de l’estructura econòmica local, és d’especial interès de cara a les línies de treball desenvolupades des de l’administració local per al reforçament de la competitivitat d’aquests territoris i de l’activitat que hi és localitzada. D’aquesta manera, un cop evidenciada aquesta necessitat, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, aquesta darrera a través dels plans extraordinaris d’ocupació locals, es procedí a iniciar aquest procés d’actualització aprofitant el bagatge metodològic acumulat en les anteriors edicions. En aquesta ocasió però, per primera vegada, mitjançant un procés de treball que ha estat desenvolupat integrament per l’OESST, des de la planificació i disseny inicial, passant per la realització del treball de camp i el sistemàtic procés de contrast de la informació recollida, fins arribar al 1 El terme polígon d’activitat econòmica (PAE) fa referència a aquelles zones urbanes destinades específicament a la instal·lació de tot tipus d’activitats econòmiques, delimitades i qualificades en el planejament urbanístic per a aquests usos i dotades de subministraments (energia, aigua, recollida de residus), de determinats serveis operatius (infraestructures) i de serveis estratègics, adreçats a la millora de la competitivitat de les empreses que s’hi troben. Els canvis ocorreguts en l’estructura econòmica, caracteritzats per una pèrdua de la significació de les activitats industrials i un creixent auge de les activitats terciàries i de serveis, ha fet abandonar la terminologia emprada tradicionalment i que es referia a aquests àmbits com a polígons industrials.

2 / Activitat econòmica als PAE de Terrassa 2010

processament d’aquesta informació a través de la seva digitalització i integració en una base de dades georeferenciada. Un control sobre la totalitat del procés d’actualització que s’apunta com un factor important, en termes d’assoliment de l’exhaustivitat de la informació recollida, de cara a explicar que malgrat el context econòmic especialment advers viscut en els darrers anys, que ens hauria de fer pensar en una disminució de l’activitat localitzada als PAE de la ciutat, la present edició del cens comptabilitzi 1.365 establiments amb activitat econòmica (un 8,9% més que en la darrera edició, pràcticament un 5% si prenem en consideració els mateixos àmbits inclosos en aquella) i 18.118 treballadors (una força de treball que s’incrementa entre un 13,4% i 16,3% en relació al procés censal dut a terme dos anys abans). I no només la recerca d’exhaustivitat en relació a la identificació de l’activitat econòmica localitzada en aquests àmbits especialitzats en la localització d’activitat productiva, sinó que a més a més, i a diferència de les edicions anteriors, com un valor afegit més del producte dut a terme, en la present edició del cens ha permès identificar també aquells espais susceptibles d’acollir nova activitat productiva. És a dir, la base de dades resultant del procés conté informació de més de 600 establiments que malgrat trobar-se en els PAE no comptaven en el moment de realització del treball de camp amb activitat localitzada: majoritàriament establiments en venda o lloguer (un 35,9% del total), establiments sense activitat aparent (un 31,8%), o equipaments dels propis polígons (un 15,7% dels establiments sense activitat productiva). El present informe conté una primera explotació de les dades recollides en aquest procés de treball que s’ha allargat des del mes de juny fins al mes de desembre del passat 2010, especialment pel que fa referència a les dades relatives a l’activitat econòmica identificada. Unes dades que es presenten en una primera part per al conjunt dels polígons d’activitat econòmica de la ciutat de Terrassa, i que en una segona part passen a territorialitzar-se en funció d’aquests àmbits definits a partir del planejament urbanístic. Com en les darreres edicions del cens, les dades bàsiques de cada un dels establiments amb activitat identificats, serviran per, amb la col·laboració del Servei del Sistema d’Informació Territorial i Padró d’Habitants de l’Ajuntament de Terrassa, actualitzar el Sistema d’Informació Geogràfica dels PAE de la ciutat, accessible on-line (www.terrassa.cat/poligons), amb la qual cosa s’assoleix optimitzar l’ús de les mateixes posant-les al servei de la ciutadania i de les pròpies empreses.

http://www.terrassa.cat/poligons


2. NOTES METODOLÒGIQUES 2.1. NECESSITAT D’INFORMACIÓ L’1 de gener de l’any 2003, amb la desaparició de l’obligatorietat de fer efectiu l’Impost sobre activitats econòmiques (IAE), per part d’aquelles empreses que facturaven per als seus serveis menys d’1 milió d’euros a l’any, es posava fi a l’existència d’un registre que podia desenvolupar un important paper en el moment d’intentar conèixer l’activitat econòmica localitzada efectivament en un territori. Sota el precepte que el coneixement de la realitat resulta indispensable de cara al disseny, desenvolupament i avaluació de les diferents iniciatives centrades en l’actuació en aquesta realitat, esdevenia una necessitat el fet de posar fil a l’agulla en el desenvolupament d’aquells processos que permetessin la generació d’aquella informació a la qual difícilment es podia donar resposta des dels registres d’informació existents i a l’abast de l’administració local, sota la premissa de l’exhaustivitat i l’actualització de la informació. La voluntat d’intervenir mitjançant la definició i execució de les polítiques de promoció econòmica i social en el teixit econòmic local feia del tot necessari incidir en aquesta direcció, en aquesta línia de treball, per tal de fer front als dèficits d’informació derivats de fonts d’informació sobre la realitat econòmica local que resultaven del tot parcials i esbiaixades de cara a aquest pretès coneixement exhaustiu de la mateixa. Calia avançar en l’obtenció d’una font d’informació més individualitzada, capaç de copsar allò que passa en els diferents nivells del territori, que en relació al coneixement del teixit econòmic local possibilités anar més enllà d’aquelles unitats empresarials més representatives d’un àmbit concret, d’aquells agents econòmics que constitueixen els màxims exponents de l’estructura econòmica local. 2.2. ELS ANTECEDENTS Foment de Terrassa, SA, mitjançant la tasca desenvolupada per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST), ha realitzat un important esforç per tal de millorar la informació relativa a les activitats desenvolupades en l’interior dels polígons i zones d’activitat econòmica (PAE) de la ciutat de Terrassa. Aquesta millora s’emmarca en l’aplicació dels preceptes de la planificació estratègica en els processos de decisió en la definició de les polítiques de promoció econòmica i social, i especialment, en el treball sobre la base del coneixement i la transparència de l’estructura econòmica local, així com de l’evidència, fruit de l’experiència adquirida al llarg dels anys, de la insuficiència dels sistemes d’informació existents al servei de l’administració local, sobretot pel que fa a aquella informació de caràcter més individualitzat.


Amb aquesta voluntat, al llarg dels anys 2004 i 2005, es va desenvolupar el projecte Mobilitat i sistema urbà de Terrassa (Fases 1 i 2) que, entre d’altres objectius, es plantejava l’obtenció d’un primer catàleg (registre) de la totalitat d’empreses i activitats localitzades en les zones industrials de la ciutat, i la consulta i explotació d’aquest mitjançant un sistema d’informació geogràfica (SIG). Durant l’any 2006, en el marc del Projecte pilot de suport als polígons industrials executat per la Diputació de Barcelona a través de la seva Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació, entre d’altres accions, es va procedir a l’elaboració del primer cens d’empreses dels polígons industrials de la ciutat de Terrassa, que tenia com a objectiu millorar sensiblement la informació continguda, tant en termes quantitatius com qualitatius, en aquell primer catàleg elaborat a cavall dels anys 2004 i 2005. L’extensió en el temps d’aquest projecte pilot de la Diputació de Barcelona, al llarg de l’any 2007, permeté procedir a l’actualització d’aquest primer cens a la vegada que, a banda de la renovació de la informació recollida, s’aprofundia en l’establiment d’una metodologia d’actualització del mateix, entenent que el valor afegit del producte resultant de l’acció estava sotmès a caducitat i que la perennitat d’aquest només era garantida mitjançant l’establiment d’un procés de renovació periòdica. Així mateix, també s’aprofundia, com a objectiu d’aquesta segona edició del projecte, en la millora de l’accessibilitat de la informació recollida, per part de la població en general i específicament pel conjunt de l’estructura econòmica i productiva local, entenent que aquesta revertia en la competivitat del teixit productiu local. D’aquesta manera, el juny de l’any 2009, es procedia a la presentació pública del portal web centrat en els polígons d’activitat econòmica existents a la ciutat de Terrassa, elaborat conjuntament per l’OESST, el Servei d’Imatge i Comunicació i la Unitat de Sistemes d’Informació Geogràfica de l’Ajuntament de Terrassa, on, entre d’altra informació relativa a aquestes àrees especialitzades en la localització d’activitat econòmica, s’hi integrava el SIG dels PAE de Terrassa que contenia, com a informació de base, la informació recollida en aquest procés d’actualització del cens (any 2008) i la integrava a la resta d’informació continguda en el servidor de mapes desenvolupat per l’Ajuntament de Terrassa. 2.3. UNA NOVA ACTUALITZACIÓ Així, després d’aquest llarg trajecte iniciat l’any 2004, s’han dut a terme millores significatives i constants en la informació relativa a l’estructura econòmica local, en especial d’aquella localitzada a les àrees d’especialització econòmica existents a la ciutat, a la vegada que s’han desenvolupat aquells canals d’accés a la informació que n’asseguren la seva accessibilitat amb immediatesa. Arribats en aquest punt, i tal com ja s’havia evidenciat en reiterades ocasions, un cop s’havien desenvolupat aquests canals d’accés a la informació, el valor


afegit dels mateixos depenia, en bona mesura, del nivell d’actualització de la informació que contenien (fins ara referida al mes de març de l’any 2008), més enllà de possibles propostes de millora que es derivessin de l’ús d’aquesta mateixa informació. Aquesta necessitat d’actualització esdevenia fins i tot encara més necessària si teníem en compte la conjuntura econòmica en la qual s’ha vist immersa l’estructura productiva local d’ençà de l’emergència d’una crisi econòmica generada a nivell global però amb notables conseqüències i repercussions a nivell municipal. Tinguem en compte que d’ençà de l’any 2007 el teixit productiu local entrà en una marcada dinàmica regressiva que motivà que en 3 anys desapareguessin un 16,6% dels centres de cotització de la ciutat (1.233 empreses menys entre l’any 2006 i l’any 2009), un 21,8% dels treballadors assalariats (pràcticament 15.000 assalariats menys en aquest període), i un 10,9% dels treballadors autònoms (una 1.600 treballadors autònoms menys en relació als existents en acabar l’any 2006).

Evolució del nombre d'empreses. 1981 i 1983-3r trim. 2010

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1981

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

3r 2

010

Figura 1: Evolució del nombre d’empreses a la ciutat de Terrassa, 1981-2010. Font: OESST.

De manera anàloga, en aquest mateix període previ a la realització del cens, el nombre d’aturats a la ciutat havia passat dels 9.412 de l’any 2006, que suposaven una taxa d’atur estimada del 8,85%, als 19.681 aturats que hi havia en finalitzar l’any 2009, una xifra que comportava un substancial increment d’aquesta taxa d’atur fins al 17,5% (del 22,5% si es considerava la població activa censal de l’any 2001). És a dir, un increment en el nombre de persones aturades superior al 109% en només 3 anys. Resultava obvi pensar que el context econòmic viscut no feia res més que, per a l’objecte que ens ocupava, accelerar el propi i intrínsec procés de desactualització al qual es veu sotmès qualsevol tipus d’informació de caràcter censal amb l’inexorable pas del temps. I més encara, si teníem en compte l’impacte que aquest context havia tingut, per dessota de la construcció (el sector més damnificat per l’actual conjuntura econòmica en volum de destrucció d’activitat), en les activitats industrials, que havien vist desaparèixer un 16,8% de les seves empreses i un 21,2% dels seus assalariats a finals de l’any 2009.


Evolució del nombre d'assalariats. 1981 i 1983-3r trim. 2010

25.00030.00035.00040.00045.00050.00055.00060.00065.00070.00075.000

1981

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

3r 2

010

Figura 2: Evolució del nombre de treballadors assalariats a la ciutat de Terrassa, 1981-2010. Font: OESST.

ual foren concebuts els actuals polígons d’activitat econòmica desenvolupats

.4. ÀMBIT DE TREBALL I OBJECTIU DEL PROCÉS

’aquesta informació, corporant al registre noves àrees que evidencien una funcionalitat similar a

AE xistents, i desenvolupats fins al moment, a la ciutat i considerats com a zones

Tinguem present que és precisament la indústria aquell sector d’activitat per al qa la ciutat d’ençà de la dècada dels seixanta del segle passat. Uns àmbits planificats generalment amb un marcat caràcter excèntric en relació a la trama urbana residencial tot buscant de minimitzar les incompatibilitats existents entre els usos productius i residencials, a la vegada que s’aconseguia maximitzar la seva accessibilitat amb una excel·lent connectivitat en relació a la xarxa viària d’alta capacitat articuladora d’un entorn metropolità que cada vegada més ha resultat més integrat. 2 Així mateix, també era convenient revisar l’abast urbà dinles fins ara considerades en els anteriors cens elaborats, en tant que receptacles específics d’activitat econòmica, però que no havien estat incloses en les anteriors edicions del projecte. Ja sigui per tractar-se d’espais de nova creació, amb unes característiques sensiblement diferents a les de la resta de sectors, com l’àmbit del Parc Audiovisual de Catalunya, ja fos perquè formen part de desenvolupaments urbans pretèrits de naturalesa eminentment no industrial, com l’àmbit desenvolupat a Can Parellada, al peu de la C-58, al voltant del centre comercial avui propietat de la cadena francesa Carrefour. En les anteriors edicions del cens s’havia treballat en l’àmbit definit pels 14 Ped’especialització productiva pel planejament urbanístic vigent.


Imatge 1: Polígons d’activitat econòmica considerats com a àmbit de realització del cens d’empreses dels PAE de Terrassa en les edicions de 2006 i 2008.

Aquest àmbit, però, s’havia vist modificat a mitjan any 2008, per acord de la Gerència Municipal d’Urbanisme de Terrassa (GMUT) i la Unitat de Sistemes d’Informació Geogràfica de l’Ajuntament de Terrassa, en un intent d’uniformitzar per part d’ambdós serveis la delimitació dels tradicionalment anomenats polígons industrials tot adequant-los a les previsions del planejament urbanístic vigent d’ençà de l’any 2003.

D’aquesta manera, fruit d’aquesta modificació, en la present edició del cens calia adoptar aquest nou univers territorial que ha modificat sensiblement l’àmbit considerat en les anteriors edicions del projecte, en concret, pel que fa referència a la delimitació dels polígons Est, Segle XX, Sector Montserrat, i Can Palet, als quals els ha manllevat 26,6 hectàrees. Però també, en sentit invers, pel que fa a la incorporació d’un nou polígon absent en les edicions anteriors, el PAE del Carrer d’Alemanya, i l’ampliació del PAE Can Farcan. En total, aquestes addicions totalitzen 16,9 noves hectàrees de sòl, 10,3 hectàrees corresponents al PAE del Carrer d’Alemanya i les restants 6,6 hectàrees noves que es deriven de l’ampliació dels límits del PAE Can Farcan a l’altra banda de la N-150.


Imatge 2: Àmbit dels polígons d’activitat econòmica adoptat per diferents unitats de l’Ajuntament de Terrassa a mitjan any 2008.

Imatge 3: Diferències en la delimitació dels polígons d’activitat econòmica a partir de mitjan 2008. Àmbits comuns (en taronja); àmbits exclosos a partir de mitjan 2008 (en vermell); i àmbits incorporats a partir de l’any 2008 (en lila).


Així mateix, en la present edició també es considerava oportú poder incorporar al projecte, malgrat restar al marge d’aquesta delimitació de sectors d’activitat econòmica adoptada per diferents unitats de l’Ajuntament sota paràmetres urbanístics, el pol d’activitat del sector audiovisual localitzat a l’antic Hospital del Tòrax, seu del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC), i un dels elements vertebradors del Parc Científic i Tecnològic de Terrassa – Orbital 40.

Imatge 4: Àmbit del cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

I si bé pel que respecta als límits urbans de la base de dades hi ha hagut algunes modificacions substancials, que han modificat per tant, de manera més o menys significativa, l’univers territorial del projecte, allà on no hi ha hagut canvis més significatius és en l’objecte final del cens que es concreta en cada un dels registres que s’inclouen en la base de dades. Així, malgrat que el projecte, tal com passava en les edicions anteriors, ha tingut per objectiu recollir el conjunt de l’activitat econòmica localitzada als PAE, en la present edició s’ha ampliat l’objecte d’aquest inventari de manera que el producte resultant de l’acció esdevingués una fotografia complerta i exhaustiva d’aquests àmbits urbans.


D’aquesta manera, anàlogament a edicions anteriors, cada registre inclòs en la base de dades conté informació sobre cada un dels establiments amb activitat econòmica localitzats a l’interior dels àmbits definits pels límits urbanístics que es desprenen de les consideracions anteriors. Les diferents fases de treball han estat dissenyades específicament per a la recollida d’aquesta informació, per a la identificació i registre de la totalitat d’establiments amb activitat localitzats en els 16 àmbits urbans considerats com a pols d’activitat, recollint, per a cada un d’ells, un conjunt de variables que han estat definides en la fitxa d’establiments. Una fitxa elaborada per a la present edició del projecte sota criteris restrictius pel que fa a aquesta informació recollida, en relació a edicions anteriors, atenent, d’una banda a l’agilització del procés de realització de recollida de la informació, però sobretot, i fruit de l’experiència derivada de la gestió i explotació de les bases de dades elaborades en aquestes edicions anteriors, en resposta a la funcionalitat real de la informació recollida. Però a banda d’aquesta informació que respon als objectius finals de l’acció, s’ha plantejat també, atenent al criteri d’exhaustivitat de la fase de treball de camp presencial, recollir també informació relativa a aquelles localitzacions que en el moment de desenvolupament del projecte no acullen activitat econòmica. En la majoria dels casos es tractarà d’establiments potencials per a l’acolliment d’aquesta activitat (aquelles naus, locals o solars en venda o lloguer), en d’altres casos respondran a d’altres usos i funcions urbanes (usos residencials o equipaments), i en d’altres ocasions haurà estat impossible determinar si contenien o no activitat en el moment de realització de la fase de treball de camp presencial. Per últim, cal tenir present en tot moment que l’elaboració i gestió de la base de dades ha estat i està sotmesa a la Llei Orgànica de Protecció de Dades (Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal), i més d’ençà que l’any 2009 l’accés a la mateixa és possible, parcialment, a través del servidor de mapes de l’Ajuntament de Terrassa. Per aquest motiu, el desenvolupament metodològic del treball de camp ha tingut en compte, en tot moment, les prescripcions que al respecte han emès, prèvia consulta específica, des del Departament de Protecció de Dades i Administració Electrònica de l’Ajuntament de Terrassa. 2.5. LA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ Cal tenir present que el projecte actual d’actualització es deriva de la gestació del propi cens d’empreses, realitzat l’any 2006, i de la seva primera actualització al llarg del primer trimestre de l’any 2008. Un cens d’empreses que, a la vegada, recollia l’herència del catàleg d’empreses dels polígons industrials de Terrassa realitzat a inicis de l’any 2005 en el marc del projecte Mobilitat i sistema urbà de Terrassa. Així doncs, a aquestes alçades, i fruit de l’experiència acumulada, el projecte s’havia de recolzar en una metodologia de recollida de la informació que s’ha


anat perfeccionat amb el temps, en les diferents versions del cens, i que ha demostrat la seva validesa, resultant perfectament adaptada a la realitat local. Val a dir que, a diferència d’edicions anteriors, el procés d’actualització a desenvolupar al llarg de l’any 2010 és el primer que es realitza internament des de Foment de Terrassa, SA, donat que en les edicions anteriors el procés havia estat coordinat per l’empresa municipal però executat en la seva integritat mitjançant assistència tècnica prestada per l’empresa MDK. Investigación de Mercados.

Imatge 5: Esquema del procés de treball per a l’actualització del cens d’empreses dels PAE de Terrassa). Font: elaboració pròpia.

Aquest procés s’ha estructurat en dues fases seqüencials de treball de camp, per a la recopilació de la informació, i en una fase que, coexistint temporalment amb les anteriors, consisteix en la introducció d’aquesta informació en la base de dades tot garantint la qualitat i consistència de la mateixa i, en especial, la seva georeferenciació, que n’ha de possibilitar la seva operabilitat directa i immediata al servei del SIG dels PAE de la ciutat de Terrassa. Prèviament a aquestes fases d’execució del projecte, s’ha desenvolupat una fase de disseny del projecte en la qual s’ha procedit a definir la necessitat real d’informació, tenint en compte les característiques de la base de dades vigent, resultat de les anteriors edicions del cens, i s’han planificat els aspectes procedimentals que havien de garantir el correcte desenvolupament del treball de camp. La recollida d’informació s’ha recolzat en una fase de validació d’aquesta informació, a través del contrast d’aquesta amb la informació existent en


d’altres bases de dades d’activitat, ja siguin internes a la pròpia administració local, com ara el cens d’activitat econòmica que inventaria les llicències d’alta d’activitat, ja siguin externes, com ara la informació inclosa en el registre mercantil, o bé siguin de naturalesa no econòmica, com ara l’anàlisi de la informació cartogràfica existent i disponible. Aquesta fase de contrast i identificació de buits d’informació ha retroalimentat el propi treball de camp i ha acabat redundant en l’exhaustivitat de la informació recollida en el cens. Finalment, el procés ha conclòs amb la digitalització d’aquesta informació recopilada, amb la premissa bàsica de la correcta georeferenciació de la mateixa que permet la seva correcta localització en l’espai, amb les potencialitats posteriors que es deriven d’aquesta característica. 2.6. LA BASE DE DADES RESULTANT El procés de treball ha finalitzat amb la constitució d’una base de dades composta de dos arxius perfectament vinculats, un de naturalesa podríem dir que econòmica, ja que és on hi ha inclosos la totalitat de registres inventariats en el procés de recollida de la informació, i l’altre de naturalesa territorial, ja que està integrat per la totalitat de portes (adreces) incloses en els polígons d’activitat econòmica de la ciutat. L’arxiu principal és aquell que recull la informació relativa a la totalitat d’establiments localitzats als polígons i que han estat identificats al llarg del procés de treball, ja sigui en la primera fase de recollida de la informació telefònica, sobre la base de la darrera edició del cens, ja sigui en la posterior fase de treball de camp presencial.

Amb activitat67,9%

Sense activitat32,1%

Figura 3: Distribució dels establiments inventariats en el Cens 2010 segons la seva relació amb l’activitat econòmica. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Aquest arxiu conté informació sobre 2.009 registres, dels quals 1.365, el 68%, corresponen a establiments amb activitat econòmica localitzada en el moment de realització del cens, mentre que el 32% restant, 644 registres, fan referència a establiments en els quals no s’hi ha identificat activitat: ja sigui perquè es tracta d’establiments sense activitat i que estan disponibles per a la localització de noves activitats productives (sostre o sòl en venda o lloguer); ja sigui perquè no ha estat possible contactar amb ningú i per tant no


s’ha pogut determinar si hi ha o no activitat; o bé per tractar-se d’establiments dedicats a altres usos.

En construcció3,4%

Ús residencial7,6%

Solar venda/lloguer0,9%

Sense activitat aparent31,8%

Parcel·la buida4,7%

Equipament PAE15,7%

Nau venda/lloguer35,9%

Figura 4: Distribució dels establiments sense activitat econòmica en el Cens 2010. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Imatge 6: Qüestionari de recollida d’informació per a la realització del treball de camp presencial en el procés d’actualització del cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010. Pel que fa als 1.365 establiments amb activitat econòmica identificada, l’arxiu conté informació amb caràcter bàsic de la mateixa relatives a la seva identificació (nom legal i comercial de l’empresa localitzada a l’establiment, número d’identificació fiscal i forma jurídica de la mateixa), a la localització i altra informació que en possibilita el contacte (adreça postal, telèfons de contacte, número de fax, pàgina web, adreces de correu electrònic i persones de contacte), a l’activitat econòmica realitzada (descripció de l’activitat realitzada a l’establiment, sector d’activitat econòmica al qual pertany l’empresa, i codificació de l’activitat principal de la mateixa segons la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE) 2009 a 3 o 4 dígits), a


la força de treball (número de treballadors en l’establiment), i a la seva antiguitat (l’any de fundació de l’empresa, de la instal·lació a la ciutat de Terrassa, i de la localització de l’establiment en el polígon d’activitat econòmica de referència).

Figura 5: Índex de cobertura de la informació (en %) per a les diferents variables recollides per aquells establiments amb activitat econòmica. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

De la totalitat de variables considerades s’ha obtingut, per al conjunt de la base de dades d’activitat econòmica localitzada als polígons, un índex de resposta global del 72,1% que assoleix el 86,2% si no considerem aquells camps que aporten informació addicional amb caràcter de duplicitat (bàsicament aquella informació de contacte que podríem considerar no bàsica). Així, els valors més baixos de resposta són en camps com el de la segona adreça de correu electrònic (un 99,2% dels registres sense dades), un segon telèfon de contacte (amb un 80% de registres buits en aquest camp), o les adreces de correu electrònic tant del representant legal com de la persona de contacte. Al costat d’aquests valors, camps referits al sector d’activitat de l’empresa que ocupa l’establiment i a la codificació de l’activitat principal de l’empresa (a 3


dígits segons la CCAE 2009) aconsegueixen cobrir la totalitat dels registres identificats, amb uns índexs de cobertura de la informació recollida superiors al 99,4%. L’altre arxiu, dels dos que configuren aquesta base de dades resultant del treball dut a terme, conté 2.849 registres, dels quals 2.694, és a dir el 94,6%, corresponen a adreces postals (carrer i número) existents en l’actualitat en l’àmbit dels polígons d’activitat econòmica de la ciutat, mentre que els 155 registres restants són adreces inexistents, ja sigui perquè el treball de camp ha evidenciat la inexistència de la mateixa, ja sigui perquè fan referència a àmbits productius previstos en el POUM 2003 però encara pendents de desenvolupament. La totalitat d’aquestes 2.694 adreces estan vinculades a l’arxiu que recull les característiques pròpies de cada establiment pel que fa a l’activitat que s’hi realitza, distingint però si es tracta de l’adreça principal de l’establiment o no. Per tant, ens trobem amb 2.009 portes principals corresponents als 1.365 establiments amb activitat i a les 644 adreces sense activitat econòmica identificada, mentre que els 685 registres restants corresponen a portes considerades no principals (per exemple, una mateixa empresa ocupant parcel·les contigües). Així mateix, aquest arxiu de base territorial conté també, quan ha estat possible la seva assignació, el lligam necessari per a la vinculació de la base de dades produïda en l’actualització del cens d’empreses dels PAE de Terrassa amb el registre d’activitat de l’Ajuntament de Terrassa, possibilitant-se així el bolcatge d’informació entre ambdues fonts d’informació: dels 2.009 establiments identificats, ja tinguin activitat econòmica o no, l’arxiu conté referències al cens d’activitat de l’Ajuntament per un 67,5% de les adreces, mentre que dels 1.365 establiments amb activitat el lligam amb el registre de l’Ajuntament s’ha generat en un 82,3% dels casos a través del titular de l’activitat. 2.7. LA VISUALITZACIÓ I CONSULTA DE LA INFORMACIÓ La base de dades resultant d’aquest procés de treball, de naturalesa eminentment econòmica, ha estat concebuda sota la premissa de la necessària georeferenciació de la informació recollida, amb la qual cosa cada registre de la base de dades compta amb el seu corresponent parell de coordenades UTM que permet la seva immediata localització en l’espai. Aquesta característica és la que permetrà integrar, amb la col·laboració del Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i PMH de l'Ajuntament de Terrassa, els resultats d’aquest procés de treball, tal com ja s’està fent des de la tercera edició del cens (any 2008), al visor de mapes de l’Ajuntament de Terrassa, amb les possibilitat de consulta que aquesta plataforma ofereix (vegeu, al respecte l’article publicat a la passada edició de l’Informe de Conjuntura de Terrassa 2009: “El portal SIG dels polígons d’activitat econòmica de Terrassa”). D’aquesta manera es garanteix la plena accessibilitat a la

http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/ic09/10ic09portalsig.pdf

http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/ic09/10ic09portalsig.pdf


informació recollida a la vegada que se’n potencien les capacitats i potencialitats de la mateixa.

Imatge 7: Imatge del visor de mapes de l’Ajuntament de Terrassa amb la informació incorporada de l’anterior edició (2008) del cens d’empreses dels PAE de Terrassa. Font:www.terrassa.cat/poligons.

2.8. NOVETATS DE LA PRESENT EDICIÓ A mode de conclusió d’aquest primer apartat de caràcter metodològic, es destaquen aquells aspectes que es consideren més rellevants de la present edició del cens d’empreses dels PAE de Terrassa. Aspectes que, al nostre entendre, han suposat un salt qualitatiu important en relació a les anteriors edicions i que acaben redundant en la qualitat final del producte elaborat. En aquesta edició, tal com ja s’ha comentat, per primera vegada s’ha prescindit d’assistència tècnica externa per a la realització del treball de camp i la digitalització de la informació. Aquest fet, amb avantatges i inconvenients en relació a edicions anteriors, és innegable que ha possibilitat un major control sobre la totalitat del procés, en totes les seves fases però especialment en l’establiment de mecanismes de contrast de la informació recollida durant el treball de camp, possibilitant així avançar significativament en l’exhaustivitat de la informació recollida. Sens dubte és la introducció d’aquesta fase de contrast i identificació de possibles buits d’informació la que permet explicar, en bona mesura, que malgrat el context econòmic viscut, el volum d’activitat econòmica identificada s’hagi incrementat en relació a edicions anteriors. És a dir, en una estructura econòmica local que per al conjunt de la ciutat ha vist disminuir el nombre d’empreses, de treballadors assalariats i de treballadors autònoms, en l’àmbit urbà del procés de treball aquestes variables han vist incrementar els seus valors.


D’aquesta manera, si en el cens realitzat durant l’any 2008 s’identificaren 1.254 establiments amb activitat, en la present edició s’han censat 1.365 establiments en total (un increment del 8,9%), 60 més que en l’anterior edició si considerem només els 14 àmbits d’activitat que integraven l’àmbit urbà de treball del projecte desenvolupat dos anys enrere (un 4,8% d’increment en el nombre d’establiments). Així mateix, aquest procés de contrast ha permès assolir una cobertura en determinades variables per part de la informació recopilada molt propera al 100%. És el cas, a part de variables com el nom de l’empresa instal·lada en l’establiment, de la informació relativa al sector d’activitat o la codificació de l’activitat principal de l’empresa a 3 dígits en la CCAE 2009, que assoleix un índex de cobertura superior al 99%. A la vegada que ha possibilitat millorar la georeferenciació de la informació recollida, incrementant-se de manera substancial la consistència espacial de la mateixa. D’aquesta manera, i per primera vegada, la totalitat de la informació està referenciada en relació als registres propis de l’administració local, donant peu, en els casos d’establiments amb més d’una activitat, a la creació d’etiquetes multiregistre que milloren no només la qualitat de la visualització de la informació, sinó que també milloren les potencialitats d’anàlisi de la base de dades en permetre l’enllaç directe amb d’altres registres. Així, per exemple, aquest procés de contrast i validació de la informació recopilada en el treball de camp ha possibilitat introduir a la base de dades dos camps d’enllaç que permeten el vincle directe entre la base de dades i la informació recollida en el cens d’activitat de l’Ajuntament de Terrassa. Una major exhaustivitat en la identificació de l’activitat present als polígons d’activitat econòmica de la ciutat, però també en la cobertura final del propi treball de camp. Tinguem en compte que aquesta és la primera edició del cens en el qual s’ha recollit i sistematitzat la totalitat de la informació disponible: el producte final recull informació sobre la totalitat de portes existents, independentment de si hi ha presència d’activitat econòmica o no. A més a més, de l’experiència metodològica heretada d’anteriors edicions i de la gestió pròpia de la informació recollida durant aquests anys, en la present edició s’ha procedit a una reformulació del qüestionari de recollida d’informació per tal de, mitjançant l’eliminació de variables que recopilaven informació d’escassa utilitat o que podia resultar fins i tot redundant, optimitzar el procés de treball en totes les seves fases, especialment en la seva fase de treball de camp. Un treball de camp que ha estat possible de realitzar gràcies als plans extraordinaris d’ocupació local de la Generalitat de Catalunya que han permès la provisió de fins a tres agents de camp per a la recollida de la informació i el processament de la mateixa, un cop havien rebut la formació adient per al desenvolupament específic d’aquesta tasca; i el suport econòmic


de la Diputació de Barcelona, per al proveïment d’una administrativa al servei del projecte.


3. DADES GENERALS D’ACTIVITAT Els treballs realitzats en el marc del projecte d’Actualització del cens d’empreses dels Polígons d’Activitat Econòmica de Terrassa 2010 tenen com a resultat tangible una base de dades configurada per 2009 registres que inventarien l’activitat continguda als establiments dels PAE de la ciutat de Terrassa. D’aquests 2.009 registres, el 67,9% corresponen a activitats econòmiques, mentre que el 32,1% restant fan referència a aquells establiments existents als PAE en els quals no hi ha activitat en el moment de realitzar el treball de camp. 3.1. ESTABLIMENTS AMB ACTIVITAT 3.1.1. Activitat localitzada D’aquesta manera, i segons el treball d’inventari dut a terme, els 16 àmbits analitzats totalitzen 1.365 establiments amb activitat. Una xifra que suposa un increment de 111 establiments en relació a la darrera versió del cens realitzada l’any 2008 (un 8,9% més d’establiments censats), que comptabilitzava 1.254 establiments amb activitat. Evidentment l’ampliació de l’àmbit de treball, amb la incorporació dels PAE del carrer d’Alemanya i de l’àmbit d’activitat configurat a l’Hospital del Tòrax (Parc Audiovisual de Catalunya), explica en part aquest increment d’activitat detectada en un context dominat per restricció de l’activitat econòmica. Ara bé, la consideració del mateix univers territorial que en l’edició anterior del cens, permet constatar un increment en el nombre d’establiments amb activitat del 4,8%. Una dada que contrasta amb l’evolució seguida per l’estructura empresarial del conjunt de la ciutat que, entre l’any 2008 i el tercer trimestre de l’any 2010 (darrera dada disponible en el moment d’elaboració del present informe), ha perdut un 11,5% de les empreses, un 19,7% dels treballadors assalariats i un 10,5% dels treballadors autònoms. Sembla evident, un cop contrastades aquestes dades globals, que l’aflorament de dinàmiques contraposades pot respondre, en bona mesura, a la substancial millora experimentada pel procés metodològic de treball que ha permès aproximar-nos amb molt més detall a l’activitat realment radicada als polígons d’activitat econòmica de la ciutat. De totes maneres, també poden plantejar-se altres hipòtesis explicatives que sumant-se a aquest guany d’exhaustivitat poden tenir a veure amb les característiques pròpies de l’activitat localitzada en aquests àmbits de la ciutat, així com amb la capacitat dels mateixos d’acollir projectes d’emprenedoria.


3.1.2. Distribució sectorial de l’activitat Pel que fa a l’activitat realitzada en aquests establiments identificats, tal com passava en l’anàlisi sectorial de les dades recopilades en el cens de l’any 2008, s’evidencia un notable predomini del sector dels serveis, que representa més de la meitat de l’activitat econòmica que hi és localitzada. Un 53,5% d’aquests pertanyen a aquest sector d’activitat econòmica (728 establiments), mentre que el sector industrial aglutina un 39% de les empreses (531 establiments). La construcció, com a tercer gran sector d’activitat econòmica, hi és representada en un 7,4% dels establiments amb activitat inventariats (101 establiments).

Serveis53,5%

Construcció7,4%

Indústria39%

Figura 6: Distribució sectorial dels establiments amb activitat identificats als polígons d’activitat econòmica de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

La caracterització sectorial de l’activitat localitzada als PAE és, tal com ja s’apuntava, molt similar a l’existent en l’edició anterior del cens, tot i que en aquella edició el predomini dels serveis era sensiblement menys accentuat, fet que ens apunta a una possible tendència a la terciarització progressiva: els serveis aglutinaven un 51,4% dels establiments identificats en aquella edició, mentre que la indústria era representada per un 41,4% de les empreses. La posada en relació d’aquestes distribució sectorial de l’activitat econòmica localitzada als PAE de la ciutat, amb les dades globals de l’estructura productiva local, permet constatar que malgrat que aquestes àrees especialitzades en la localització d’activitat econòmica han anat perdent progressivament el predomini de l’activitat industrial que les caracteritzava, continuen però mantenint un accent industrial en relació al conjunt del teixit productiu local que els dota d’un caràcter d’especificitat. D’aquesta manera, mentre que el sector industrial aglutina un 39% dels establiments amb activitat als polígons, en el conjunt de la ciutat passa a representar només el 16% del conjunt d’empreses. Tinguem en compte que aquesta especificitat té molt a veure amb les característiques urbanístiques, morfològiques i territorials d’aquestes àrees que varen començar a desenvolupar-se a la ciutat a partir de la dècada dels seixanta del segle passat, per acollir, inicialment, activitats industrials amb uns requeriments espacials importants i que manifestaven fortes incompatibilitats amb els usos residencials predominants en la trama urbana consolidada


Lògicament, i d’acord amb aquesta consideració anterior, el predomini del sector dels serveis serà més marcat en el global de l’estructura econòmica local (representen un 69% dels centres de cotització localitzats a la ciutat), que no pas en l’àmbit dels polígons (són un 53% de les empreses amb activitat censades), i de manera paral·lela, la representació del sector de la construcció en el conjunt de la ciutat (el 15,6% del total de les empreses), serà superior a l’adquirida per aquest sector en els PAE (constitueixen un 7,4% del total dels establiments amb activitat).

Construcció15,6%

Serveis,68,6%

Agricultura0,1%

Indústria15,8%

Figura 7: Distribució sectorial de les empreses terrassenques (3r trimestre 2010). Font: INSS 2010.

Tinguem present, pel que fa a l’evolució seguida per aquestes dades que representen el conjunt de l’activitat econòmica terrassenca en els darrers dos anys, que de manera paral·lela a allò que ha succeït als polígons el gruix del teixit econòmic local ha experimentat també una lleugera tendència a l’especialització productiva de la mà d’una creixent terciarització: els serveis aglutinaven l’any 2008 un 67,9% del conjunt de les empreses de la ciutat, mentre que la indústria ho feia amb un 16,3%. Malgrat tot, però, les dades censals dels dos anys respectius posen de manifest que aquesta tendència a la terciarització i a la pèrdua de pes i significació de l’activitat industrial és més acusada en els polígons de la ciutat que no pas en el conjunt de l’estructura econòmica local. Així, mentre que la pèrdua de significació de la indústria en el conjunt de la ciutat ha estat en aquests dos anys de mig punt percentual (del 16,3% al 15,8% del conjunt d’empreses de la ciutat), i el guany dels serveis s’ha situat lleugerament per sobre (en una mica menys d’un punt percentual, passant del 67,9% al 68,6% del total d’empreses), en els PAE aquestes variacions en la significació global han estat superiors als dos punts percentuals (del 41,4% al 39% en el cas de la indústria, i del 51,4% al 53,5% en el cas dels serveis). L’anàlisi de detall de les activitats econòmiques identificades en el procés de realització de la present edició del cens posa de manifest el marcat predomini que en els PAE de la ciutat hi tenen les indústries manufactureres, que ocupen un 38% dels establiments amb activitat, i les activitats de caràcter comercial, presents en un 31% dels establiments. A molta distància d’aquests dos principals vectors d’activitat, que caracteritzen des del punt de vista de l’activitat desenvolupada a un 69% dels establiments


localitzats als polígons, hi trobem les activitats lligades al sector de la construcció (un 7,3% del total dels establiments), les activitats lligades al subsector de l’hostaleria (amb un 5,4% de les empreses), o les activitats de transport i emmagatzematge (un 3,2% de les empreses presents als PAE).

Empreses % PAE % Terrassa Empreses % Terrassa

A Agricultura, ramaderia 0 0,0% 0,0% 5 0,1%C Indústries manufactureres 520 38,1% 57,4% 906 15,3%D Energia 3 0,2% 100,0% 3 0,1%E Aigua, sanejament i gestió de residus 8 0,6% 36,4% 22 0,4%F Construcció 100 7,3% 11,1% 899 15,2%G Comerç 420 30,8% 26,7% 1.574 26,7%H Transport i emmagatzematge 43 3,2% 20,9% 206 3,5%I Hostaleria 73 5,4% 16,7% 438 7,4%J Informació i comunicacions 20 1,5% 28,6% 70 1,2%K Actv. financeres i assegurances 12 0,9% 16,9% 71 1,2%L Activitats immobiliàries 18 1,3% 10,6% 170 2,9%M Actv. professionals i tècniques 40 2,9% 9,9% 406 6,9%N Actv. Adm. i serveis auxiliars 36 2,6% 13,9% 259 4,4%O Administració pública 0 0,0% 0,0% 21 0,4%P Educació 7 0,5% 4,1% 172 2,9%Q Actv. sanitàries i de serveis socials 2 0,1% 1,0% 208 3,5%R Activ. recreatives i d'entreteniment 38 2,8% 37,3% 102 1,7%S Altres serveis 16 1,2% 4,4% 365 6,2%T Activitats llars 0 0,0% 0,0% 8 0,1%

Sense adscripció 8 0,6% - 0 0,0%

Total empreses 1.364 100% 23,1% 5.905 100%

Cens empreses 2010 Terrassa 2010 (INSS)Seccions econòmiquesCCAE 2009 (1 dígit)

Taula 1: Distribució sectorial de les empreses dels PAE i representativitat en l’estructura econòmica local . Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010 i INSS 2010. En relació a l’estructura econòmica local, aquest detall per seccions econòmiques de l’activitat desenvolupada als polígons permet constatar el caràcter específic d’aquests àmbits de la ciutat en els quals es posen de manifest certs fenòmens d’especialització productiva amb diferents nivells d’intensitat. Així, els àmbits dels polígons, que aglutinen un 23% de les empreses terrassenques, presentarien una marcada concentració d’indústries manufactureres (amb un 57% de les presents a la ciutat); d’empreses dedicades a activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment (un 37% de les empreses de la ciutat); o del camp de la informació i les comunicacions (un 29% del total d’empreses de la ciutat dedicades a aquestes activitats); i finalment, també, d’establiments dedicats a activitats comercials (en aquest cas amb un índex de concentració proper al 27%). El nivell d’especialització d’aquests àmbits també és acusat pel que fa a empreses dedicades a activitats relacionades amb l’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat, o també a l’aigua, el sanejament i la gestió de residus, però en ambdós casos es tracta de seccions econòmiques amb una escassa representativitat tant als polígons com en el conjunt del teixit productiu local.


-2,0

0,0

2,0

4,0Agricultura

Indústries manufactureres

Energia

Sanejament i residus

Construcció

Comerç

Transport i emmagatzematge

Hostaleria

Informació i comunicacionsActv. financeres i assegurancesActivitats immobiliàries

Actv. professionals i tècniques

Actv. Adm. i serveis auxiliars

Administració pública

Educació

Sanitat i serveis socials

Activ. d'entreteniment

Altres serveis

Activitats llars

Polígons d'activitat econòmica Terrassa

Figura 8: Nivell d’especialització sectorial dels PAE de Terrassa per seccions econòmiques (CCAE 2009). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010 i INSS 2010.

L’anàlisi de detall de cada un dels grans sectors d’activitat, permet aprofundir en la caracterització precisa de l’activitat econòmica radicada als polígons d’activitat presents a la ciutat. 3.1.3. La indústria Així, i pel que fa a l’activitat industrial, que recordem que suposa un 39% dels establiments localitzats als PAE, hi destaquen per damunt de tot els dedicats a la fabricació de productes metàl·lics, que suposen pràcticament un 21% de les empreses industrials dels polígons, per davant dels establiments de la indústria tèxtil, que representen un 17% de les empreses del sector, i ja a una certa distància dels dedicats a la fabricació de maquinària i equips, que són un 11% dels establiments industrials dels polígons. Es tracta doncs de tres activitats que representen conjuntament un 50,4% de les indústries manufactureres radicades als polígons d’activitat econòmica, un 49,3% del conjunt de les empreses industrials, i un 19,2% dels establiments amb activitat dels polígons. Tres activitats que sobresurten per damunt de la resta pel que fa a la representativitat de les seves empreses en el conjunt del sector industrial, ja que per darrere d’aquests hi trobarem els establiments dedicats a les arts gràfiques (són un 6,4% del total d’establiments industrials), els dedicats a la fabricació de mobles (representen un 5,6% del total), seguit d’aquells que es dediquen a la reparació i instal·lació de maquinària i equips (un 5,5% del total del sector), per damunt de les indústries químiques (un 4,7% de les empreses industrials), aquells establiments dedicats a la fabricació de


matèries plàstiques (un 4,5% de les empreses), o els dedicats a la fabricació de materials i equips elèctrics (un 4,1% dels establiments industrials).

Empreses % Indústria % PAE

10 Indústries de productes alimentaris 17 3,2% 1,2%13 Indústries tèxtils 92 17,3% 6,7%14 Confecció de peces de vestir 6 1,1% 0,4%15 Indústria del cuir i del calçat 1 0,2% 0,1%16 Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles 13 2,4% 1,0%17 Indústries del paper 9 1,7% 0,7%18 Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 34 6,4% 2,5%20 Indústries químiques 25 4,7% 1,8%21 Fabricació de productes farmacèutics 3 0,6% 0,2%22 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 24 4,5% 1,8%23 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 9 1,7% 0,7%24 Metal·lúrgia 11 2,1% 0,8%25 Fabricació de productes metàl·lics 110 20,7% 8,1%26 Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics 8 1,5% 0,6%27 Fabricació de materials i equips elèctrics 22 4,1% 1,6%28 Fabricació de maquinària i equips ncaa 60 11,3% 4,4%29 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 13 2,4% 1,0%30 Fabricació d'altres materials de transport 0 0,0% 0,0%31 Fabricació de mobles 30 5,6% 2,2%32 Indústries manufactureres diverses 4 0,8% 0,3%33 Reparació i instal·lació de maquinària i equips 29 5,5% 2,1%35 Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor 3 0,6% 0,2%38 Activitats de recollida, tractament i eliminació de residus 7 1,3% 0,5%39 Activitats de descontaminació 1 0,2% 0,1%

Sector industrial 531 100% 38,9%

Total 1.364 - 100%

Cens empreses 2010Divisions econòmiquesCCAE 2009 (2 dígits)

Taula 2: Distribució de les empreses industrials dels PAE segons divisions econòmiques de la CCAE 2009 (2 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010. Una caracterització de l’activitat industrial als polígons d’activitat econòmica de la ciutat que, malgrat algunes notables excepcions, segueix la del sector industrial en el conjunt de la ciutat de Terrassa, en el qual les activitats de fabricació de productes metàl·lics representen, precisament també, un 20,7% del conjunt d’empreses industrials, seguides de les indústries tèxtils, que són un 13,9% del total d’empreses del sector, i ja a certa distància aquelles empreses dedicades a la fabricació de maquinària i equips (un 8,9%) i a les arts gràfiques (un 8,3%). Precisament les empreses dedicades a les arts gràfiques, seguit de les indústries de productes alimentaris, i de les dedicades a la confecció de peces de vestir o a la fabricació de mobles, són aquelles més significatives, atenent al seu pes en el conjunt del sector industrial, que exerceixen en els polígons un pes inferior al que els correspondria atenent a la caracterització del sector industrial terrassenc. Per altra banda, altres activitats presenten una notable concentració als polígons de la ciutat si prenem en consideració, precisament, el pes i representativitat que exerceixen en al conjunt del teixit econòmic local. És el cas de les empreses dedicades a la fabricació de materials i equips elèctrics, a la metal·lúrgia, a la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, les indústries químiques, o les empreses dedicades a la reparació i instal·lació de maquinària.


-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5Fabricació de productes metàl·lics

Indústries tèxtils

Fabricació de maquinària i equips

Arts gràfiques

Fabricació de mobles

Reparació i instal·lació de maquinària

Indústries químiquesFabricació de matèries plàstiques

Fab. de materials i equips elèctrics

Ind. productes alimentaris

Indústria de la fusta

Fabricació de vehicles de motor

M etal·lúrgia


Figura 9: Nivell d’especialització industrial dels PAE de Terrassa per principals divisions econòmiques (CCAE 2009) (s’han inclòs en el gràfic aquelles divisions amb 10 o més establiments identificats en l’àmbit dels PAE). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010 i INSS 2010. D’aquesta manera, certs subsectors industrials tendirien, segons allò que posen de manifest les dades, a una localització preferencial als polígons d’activitat econòmica, mentre d’altres subsectors presentarien tendències localitzadores força més urbanes. Finalment, incrementant el nivell de detall en relació a l’activitat continguda en els polígons de la ciutat, segons grups econòmics (3 dígits de la classificació catalana d’activitats econòmiques 2009), s’observa que un 9% de les empreses identificades del sector industrial (48 establiments) es dediquen a la fabricació d’elements metàl·lics per a la construcció. A una certa distància, amb 33 establiments identificats (un 6,2% dels establiments industrials), hi trobem les activitats de les arts gràfiques i dels serveis que s’hi relacionen; seguides de la fabricació de mobles, amb un 5,6% dels establiments del sector; de les activitats de fabricació de maquinària per a usos específics, amb un 5,6%; de la fabricació de productes tèxtils, o de la fabricació de productes metàl·lics, ambdues activitats amb 28 establiments cadascuna (un 5,3% de les empreses industrials).


Empreses % Indústria PAE % acumulat

251 Fabricació elements metàl·lics per a la construcció 48 9,0% 9,0%181 Arts gràfiques i serveis relacionats 33 6,2% 15,3%310 Fabricació de mobles 30 5,6% 20,9%289 Fabricació de maquinària per a usos específics 29 5,5% 26,4%139 Fabricació d'altres productes tèxtils 28 5,3% 31,6%259 Fabricació d'altres productes metàl·lics 28 5,3% 36,9%331 Reparació de productes metàl·lics i maquinària 25 4,7% 41,6%133 Acabament de tèxtils 24 4,5% 46,1%132 Fabricació de teixits tèxtils 21 4,0% 50,1%222 Fabricació de productes de matèries plàstiques 21 4,0% 54,0%131 Preparació i filatura de fibres tèxtils 19 3,6% 57,6%282 Fabricació de maquinària d'ús general 17 3,2% 60,8%256 Tractament i revestiment de metalls 16 3,0% 63,8%162 Fabricació de productes de fusta 12 2,3% 66,1%205 Fabricació d'altres productes químics 11 2,1% 68,2%279 Fabricació de materials i equips elèctrics 11 2,1% 70,2%281 Fabricació de maquinària d'ús general 11 2,1% 72,3%293 Fabricació de components per a vehicles de motor 11 2,1% 74,4%257 Fabricació d'eines i ferreteria 8 1,5% 75,9%172 Fabricació d'articles de paper i de cartó 7 1,3% 77,2%101 Conservació i elaboració de productes carnis 6 1,1% 78,3%108 Fabricació d'altres productes alimentaris 6 1,1% 79,5%252 Fabricació de contenidors de metall 6 1,1% 80,6%201 Fabricació de productes químics bàsics 5 0,9% 81,5%204 Fabricació de detergents; cosmètics 5 0,9% 82,5%

Altres 93 17,5% 100%

Total sector industrial 531 100% -

Grups econòmicsCCAE 2009 (3 dígits)

Cens empreses 2010

Taula 3: Distribució de les empreses industrials dels PAE segons grups econòmics de la CCAE 2009 (3 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

3.1.4. La construcció Amb un 7,3% dels establiments amb activitat identificats als PAE de la ciutat enquadrats en aquest sector a partir de l’activitat principal que desenvolupen, el sector de la construcció és aquell amb una representativitat menor en aquestes àrees de la ciutat. Si tenim en compte que en el conjunt de l’estructura productiva local el sector representa un 15,6% de les unitats empresarials, xifra que suposa una situació de pràcticament equilibri amb el sector industrial, les activitats constructives són aquelles que compten amb una major subrepresentació en els polígons d’activitat en relació a la composició de l’estructura econòmica local.

Empreses % Construcció % PAE

41 Construcció d'immobles 25 25,0% 1,8%42 Construcció d'obres d'enginyeria civil 6 6,0% 0,4%43 Activitats especialitzades de la construcció 69 69,0% 5,1%

Sector construcció 100 100% 7,3%

Total 1.364 - 100%

Divisions econòmiquesCCAE 2009 (2 dígits)

Cens empreses 2010

Taula 4: Distribució de les empreses de la construcció dels PAE segons divisions econòmiques de la CCAE 2009 (2 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.


D’aquesta manera, mentre que un 57% de l’activitat industrial terrassenca es troba localitzada als polígons d’activitat econòmica, i de l’ordre d’un 18% de les activitats terciàries, en el cas del sector de la construcció aquesta significació dels polígons d’activitat econòmica es redueix fins al 11,1%. D’entre les diferents activitats del sector, aquelles que compten amb una major representació, atenent al nombre d’establiments identificats en el procés de realització del cens, són les dedicades a activitats especialitzades del sector, amb 69 establiments que representen un 69% del total de les empreses del sector i un 5,1% dels establiments presents als polígons, seguit dels establiments dedicats, pròpiament, a la construcció d’immobles, amb un 25% de les empreses del sector, i dels establiments dedicats a la construcció d’obres d’enginyeria civil (amb 6 establiments que representen un 6% de les empreses del sector).

-0,5

0,5Construcció d'immobles

Construcció d'obresd'enginyeria civil

Activitats especialitzadesde la construcció


Figura 10: Nivell d’especialització en la construcció dels PAE de Terrassa per divisions econòmiques (CCAE 2009). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010 i INSS 2010.

Pel que fa a la similitud del sector en el context de l’estructura productiva terrassenca, i el grau d’especialització dels polígons d’activitat econòmica de la ciutat en relació a diverses activitats pròpies del sector de la construcció, aquest es manifesta, sens dubte, com el més homogeni en relació a l’estructura productiva local. D’aquesta manera, si el conjunt dels PAE de la ciutat aglutinen un 11,1% de les empreses del sector presents a la ciutat, en relació a les diferents divisions econòmiques, en que s’estructura el sector a partir de la CCAE 2009 (2 dígits), els polígons presenten una modesta especialització en l’acolliment d’aquelles empreses dedicades a activitats especialitzades del sector (un 13,2% de les empreses terrassenques es localitzen als PAE), i, encara en major mesura, en relació a aquelles empreses dedicades a la construcció d’obres d’enginyeria civil (un 15% de les empreses amb seu a la ciutat). Mentre que en direcció oposada, els establiments dedicats a la construcció d’immobles patiran una


lleu subrepresentació en l’estructura econòmica dels polígons (un 7,5% de les empreses terrassenques es trobarien localitzades als polígons).

Empreses % Construcció PAE % acumulat

432 Instal·lacions d'edificis i obres 30 30,0% 30,0%433 Acabament d'edificis 25 25,0% 55,0%412 Construcció d'edificis 22 22,0% 77,0%439 Altres activitats especialitzades de la construcció 10 10,0% 87,0%421 Construcció viària i ferroviària 5 5,0% 92,0%431 Preparació d'obres 4 4,0% 96,0%411 Promoció immobiliària 3 3,0% 99,0%422 Construcció de xarxes 1 1,0% 100%

Total sector construcció 100 100% -


Cens empreses 2010

Taula 5: Distribució de les empreses de la construcció dels PAE segons grups econòmics de la CCAE 2009 (3 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Incrementant el nivell de detall de l’anàlisi de presència, en aquest cas fins a grups econòmics que és el nivell màxim que possibilita el cens d’empreses dels PAE de Terrassa per aquest passat any 2010, es constata que un 30% dels establiments del sector identificats s’emmarquen en aquelles activitats dedicades a la realització d’instal·lacions elèctriques, de lampisteria, i d’altres instal·lacions d’edificis i obres; seguit per aquells establiments que tenen com a activitat principal l’acabament d’edificis, amb un 25% del total d’empreses identificades del sector; i d’aquells establiments que com a activitat principal tenen la pròpia construcció d’edificis, amb un 22% de les empreses del sector radicades als polígons. A molta distància, aquelles empreses dedicades a d’altres activitats especialitzades de la construcció representen un 10% del total d’establiments del sector en els PAE. Destacar, això sí, malgrat aquesta homogeneïtzació de l’estructura interna del sector en els polígons en relació a la que té en el gruix de l’estructura econòmica local, que mentre en el conjunt del sector constructiu terrassenc les activitats de promoció immobiliària apareixen en un lloc destacat (un 16% de les empreses del sector), aquestes adquireixen en els polígons d’activitat econòmica un paper escassament rellevant que sens dubte té a veure amb la pròpia naturalesa de l’activitat, que no requereix de grans espais per al seu desenvolupament, i amb els requisits de centralitat de la mateixa, entre d’altres associada a elements de proximitat a la població i de visibilitat (amb un 3% dels establiments del sector en els polígons, representen només un 2,4% del conjunt d’empreses dedicades a la promoció immobiliària existents a la ciutat). 3.1.5. Els serveis En el sector dels serveis, que recordem aglutinen fins a un 54,5% del total d’establiments amb activitat identificats en el procés d’elaboració de la present edició del cens, hi exerceixen un protagonisme destacat aquells establiments dedicats al desenvolupament d’alguna activitat comercial, ja que suposen un 31% del total d’empreses localitzades als polígons. Així doncs, pràcticament 1 de cada 3 establiments amb activitat econòmica localitzats als polígons estarien desenvolupant algun tipus d’activitat comercial.


Aquest protagonisme comercial s’accentua en aquestes àrees de la ciutat en relació al pes que el sector comercial exerceix en el si de l’estructura econòmica terrassenca, dins la qual representa un 27% de les empreses existents en el tercer trimestre de l’any 2010. Així doncs, ens trobem davant d’un sector en el qual es constata una marcada polarització, tot i que menys accentuada que la identificada en la indústria pel que fa a l’anàlisi des del punt de vista de les seccions econòmiques (CCAE 2009 a 1 dígit), ja que les activitats comercials suposen un 58% de les activitats desenvolupades pels establiments del sector dels serveis. Molt per dessota d’aquest marcat i accentuat protagonisme comercial, dins del propi sector terciari, hi trobarem aquelles empreses dedicades a l’hostaleria, que representen un 10,1% de les empreses del sector; molt per damunt del pes específic exercit per aquelles activitats de transport i emmagatzematge (un 5,9% dels establiments terciaris identificats); les activitats professionals, científiques i tècniques (amb un 5,5% de les empreses del sector serveis); les activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment (un 5,2% de les empreses de serveis localitzades als polígons); o les activitats administratives i de serveis auxiliars (amb un 5% del total d’empreses sectorials). Vist aquest clar i marcat predomini comercial, és lògic que a nivell de divisions econòmiques (CCAE 2009 a 2 dígits) hi destaquin per damunt de tot aquells establiments que tenen com a activitat principal el comerç a l’engròs i la intermediació comercial (són un 26,2% dels establiments terciaris i un 45,2% de les empreses comercials); per davant dels establiments de comerç al detall (representen un 19,6% dels establiments del sector serveis i un 33,8% d’aquelles empreses que tenen l’activitat comercial com a principal). Per darrere d’aquestes, la venda i reparació de vehicles a motor (amb un 12% dels establiments del sector), es situa per damunt d’aquells establiments dedicats al servei de menjars i begudes (amb un 10% dels establiments terciaris dels polígons), i molt per damunt d’aquelles activitats d’emmagatzematge o afins al transport (amb un 3,4% dels establiments terciaris). En aquest cas, i tal com ja succeïa en el sector industrial, malgrat que la distribució per activitats del sector pugui presentar certes similituds amb la del conjunt del sector dels serveis en l’estructura econòmica de la ciutat, hi ha notables diferències que expressen, d’una banda, certes tendències concentracionàries per part de determinades activitats a aquestes àrees de la ciutat especialitzades en l’acolliment d’activitats de caràcter productiu, i de l’altra, certs fenòmens de subrepresentació en relació a determinades activitats del sector que poden requerir d’uns paràmetres de proximitat a la població que no tenen als PAE.


Empreses % Serveis % PAE

45 Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes 88 12,1% 6,5%46 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 190 26,2% 13,9%47 Comerç al detall 142 19,6% 10,4%49 Transport terrestre; transport per canonades 16 2,2% 1,2%50 Transport marítim i per vies navegació interiors 1 0,1% 0,1%52 Emmagatzematge i activitats afins al transport 25 3,4% 1,8%53 Activitats postals i de correus 1 0,1% 0,1%55 Serveis d'allotjament 1 0,1% 0,1%56 Serveis de menjar i begudes 72 9,9% 5,3%59 Actv. de cine, vídeo i TV; enregistrament i edició musical 6 0,8% 0,4%61 Telecomunicacions 6 0,8% 0,4%62 Serveis de tecnologies de la informació 7 1,0% 0,5%63 Serveis d'informació 1 0,1% 0,1%64 Mediació financera 9 1,2% 0,7%65 Assegurances, reassegurances i fons de pensions 2 0,3% 0,1%66 Actv. auxiliars de la mediació financera i d'assegurances 1 0,1% 0,1%68 Activitats immobiliàries 18 2,5% 1,3%69 Activitats jurídiques i de comptabilitat 6 0,8% 0,4%70 Actv. de consultoria de gestió empresarial 8 1,1% 0,6%71 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria 11 1,5% 0,8%72 Recerca i desenvolupament 2 0,3% 0,1%73 Publicitat i estudis de mercat 4 0,6% 0,3%74 Altres activitats professionals, científiques i tècniques 7 1,0% 0,5%75 Activitats veterinàries 2 0,3% 0,1%77 Activitats de lloguer 13 1,8% 1,0%78 Activitats relacionades amb l'ocupació 1 0,1% 0,1%79 Actv. de les agències de viatges, i serveis de reserves 1 0,1% 0,1%80 Activitats de seguretat i investigació 3 0,4% 0,2%81 Serveis a edificis i activitats de jardineria 10 1,4% 0,7%82 Actv. Adm. d'oficina i altres actv. auxiliars a l'empresa 8 1,1% 0,6%85 Educació 7 1,0% 0,5%86 Activitats sanitàries 2 0,3% 0,1%90 Activitats de creació, artístiques i d'espectacles 6 0,8% 0,4%91 Activitats biblioteques, arxius i museus 1 0,1% 0,1%92 Jocs atzar i apostes 10 1,4% 0,7%93 Activitats esportives, recreatives i entreteniment 21 2,9% 1,5%94 Activitats associatives 4 0,6% 0,3%95 Reparació ordinadors, efectes personals i domèstics 4 0,6% 0,3%96 Altres activitats de serveis personals 8 1,1% 0,6%

Sector serveis 725 100% 53,2%

Total 1.364 - 100%


Cens empreses 2010

Taula 6: Distribució de les empreses del sector serveis dels PAE segons divisions econòmiques de la CCAE 2009 (2 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010. Pel que fa a aquests fenòmens de concentració, és a dir, activitats que apareixen sobrerepresentades als PAE en relació al pes que tenen i exerceixen en el si de l’estructura econòmica terrassenca, pel volum d’empreses implicades caldria destacar aquelles activitats d’emmagatzematge i transport (amb la totalitat de les empreses locals localitzades als polígons); les activitats esportives, recreatives i d’entreteniment (amb un 51% de les empreses de la ciutat ubicades als PAE); aquelles activitats de venda i reparació de vehicles (un 46%), o les pròpies activitats de comerç a l’engròs i intermediació comercial (un 43% són radicades als polígons). Altres activitats, tot i que amb un volum d’activitat molt menor, i per tant amb una representativitat molt minvada en relació al gruix d’activitat terciària,


presentaran valors de concentració als polígons propers al 100%, com són les activitats de cinematografia, de vídeo i programes de televisió, o d’enregistrament de so i edició musical, propers al 50% com en el cas de les activitats de telecomunicacions; o per dessota però amb valors superiors a la mitjana com ara les activitats de creació artística, entreteniment, i d’espectacles o els serveis de tecnologies de la informació.

-1

0

1

2

3

4

5

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç

Comerç al detall

Venda i reparació de vehicles

Serveis de menjar i begudes

Emmagatzematge i transport

Activitats recreatives i entreteniment

Activitats immobiliàries

Transport terrestre

Activitats de lloguer

Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria

Serveis a edificis i activitats de jardineria

Jocs atzar i apostes


Figura 11: Nivell d’especialització en serveis dels PAE de Terrassa per principals divisions econòmiques (CCAE 2009) (s’han inclòs en el gràfic aquelles divisions amb 10 o més establiments identificats en l’àmbit dels PAE). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010 i INSS 2010. Tinguem present, en el moment de valorar aquestes dades que, en el seu conjunt, els establiment del sector serveis als PAE representen un 17,8% de les empreses terrassenques del sector, i recordem que els PAE acullen un 22,9% de les empreses presents a la ciutat. Lògicament, la sobrerepresentació del sector comercial, especialment de les activitats de comerç a l’engròs i intermediació comercial, però també de la venda i reparació de vehicles, va molt relacionada amb el pes exercit en l’estructura econòmica dels polígons per part d’aquelles activitats lligades al transport i, sobretot, a l’emmagatzematge. En tots tres casos, cercant factors explicatius a aquestes lògiques concentracionàries, als requeriments espacials per al desenvolupament de l’activitat, només assolibles en els polígons d’activitat econòmica, caldria afegir-hi també el requeriment d’accessibilitat i accés que proporciona el caràcter perifèric dels polígons d’activitat econòmica en relació a la xarxa viària metropolitana de gran capacitat (la C-58 i la C-16). Pel que fa a les activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, a banda de l’accessibilitat en vehicle privat que els PAE els ofereixen, també caldria considerar els requeriments d’espai d’algunes d’aquestes activitats, difícilment


assolibles en alguns casos en la trama urbana, o a la incompatibilitat d’algunes d’aquestes activitats amb els usos residencials. L’exemple més representatiu, en aquest cas, el trobem a Santa Margarida II, en el cas del Parc Vallès i el conglomerat d’activitat que hi és associat, tot i que n’hi ha d’altres exemples menys evidents.

Empreses % Serveis PAE % acumulat

561 Restaurants i establiments de menjars 69 9,5% 9,5%467 Altres tipus de comerç a l'engròs especialitzat 63 8,7% 18,2%452 Manteniment i reparació de vehicles de motor 55 7,6% 25,8%475 Comerç al detall d'altres articles d'ús domèstic 55 7,6% 33,4%464 Comerç a l'engròs d'articles d'ús domèstic 39 5,4% 38,8%466 Comerç a l'engròs d'altra maquinària 31 4,3% 43,0%477 Comerç al detall d'altres articles 31 4,3% 47,3%451 Venda de vehicles de motor 28 3,9% 51,2%463 Comerç a l'engròs de productes alimentaris 23 3,2% 54,3%932 Altres activitats recreatives i d'entreteniment 18 2,5% 56,8%473 Comerç al detall de combustibles per a l'automoció 16 2,2% 59,0%494 Transport mercaderies per carretera i mudances 15 2,1% 61,1%521 Dipòsit i emmagatzematge 15 2,1% 63,2%469 Comerç a l'engròs no especialitzat 13 1,8% 65,0%472 Comerç al detall de productes alimentaris 13 1,8% 66,8%682 Lloguer de béns immobiliaris per compte propi 13 1,8% 68,6%471 Comerç al detall en establiments no especialitzats 12 1,7% 70,2%465 Comerç a l'engròs d'equips per a les TIC 10 1,4% 71,6%522 Activitats afins al transport 10 1,4% 73,0%773 Lloguer d'altres tipus de maquinària i equips 10 1,4% 74,3%920 Activitats relacionades amb els jocs d'atzar 10 1,4% 75,7%461 Intermediaris del comerç 9 1,2% 77,0%476 Comerç al detall d'articles culturals i recreatius 9 1,2% 78,2%711 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria 9 1,2% 79,4%812 Activitats de neteja 9 1,2% 80,7%

Altres 140 19,3% 100%

Total sector serveis 725 100% -


Cens empreses 2010

Taula 7: Distribució de les empreses del sector serveis dels PAE segons grups econòmics de la CCAE 2009 (3 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

En el cas de les activitats del subsector de la informació i les comunicacions, sens dubte el factor explicatiu rau en la incorporació a la present edició del cens del clúster d’activitat que s’està desenvolupant al voltant de l’edifici de l’antic Hospital del Tòrax de la mà del Parc Audiovisual de Catalunya. En la banda contrària, determinades activitats del sector tenen com a requisit bàsic per al seu desenvolupament la proximitat a l’usuari final, el ciutadà, juntament amb la incompatibilitat de coexistència amb d’altres activitats econòmiques per les característiques pròpies de l’activitat que duen a terme, motiu pel qual són activitats absents als polígons d’activitat econòmica. És el cas de les activitats del camp de l’educació, les activitats sanitàries i de serveis socials, de l’administració pública o d’altres serveis.

3.1.6. Forma jurídica de les empreses Pel que fa a la forma jurídica que prenen aquestes empreses localitzades als polígons d’activitat econòmica de la ciutat, es constata un marcat predomini de


les societats limitades, ja que constitueixen un 56,8% del total de les empreses sobre les quals s’ha obtingut informació relativa a aquesta variable (1.275 del total de 1.365 empreses censades, el 93,4%). A molta distància hi trobem les societats anònimes, que és la forma jurídica adoptada en un 23,9% de les empreses dels PAE, i aquells establiments en els quals el representant legal és un treballador autònom, que representen un 9,7% del total. Aquestes tres formes jurídiques representen el 90,4% de les empreses instal·lades als PAE de la ciutat, amb una significació molt similar a l’adquirida en l’anterior edició del cens.

Ns/Nc6,6%

Altres5,8%SCP

3,2%Autònom

9%

Societat Anònima (SA)

22,3%

Societat Limitada (SL)53%

Figura 12: Forma jurídica de les empreses dels establiment identificats als polígons d’activitat econòmica de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

3.2. TREBALLADORS Del total d’establiments amb activitat identificats (1.365), per un 86,9% d’aquests (1.186) es disposa d’informació relativa a la força de treball que tenen ocupada, en total 18.118 treballadors. Aquesta dada global, que ens remet a una dimensió empresarial mitjana de 15,3 treballadors (lleugerament per dessota de la dimensió mitjana del cens anterior, que es situava en els 16 treballadors per establiment), permet realitzar una aproximació prou acurada a la força de treball total localitzada als PAE de la ciutat, que podríem situar propera als 21 mil treballadors, significant un increment del 4,1% en relació als treballadors identificats l’any 2008, o d’un 0,2% si passem a considerar únicament el mateix àmbit censal de l’edició anterior. Una tendència a l’estabilització de la força de treball, que malgrat aquesta major precisió en la identificació de l’activitat econòmica localitzada, s’explicaria per la reducció constatada en la dimensió empresarial mitjana, que experimentaria una caiguda del 4,4%, passant dels 16 als 15,3 treballadors per unitat empresarial.


Sectorialment, pràcticament la meitat d’aquests treballadors pertanyen al sector dels serveis (el 48,1% del total), mentre que els treballadors ocupats en la indústria suposarien un 44,6% del total, i els ocupats al sector de la construcció serien el 7,2% restant.

Indústria44,6%

Construcció7,2%

Serveis48,1%

Figura 13: Distribució sectorial dels treballadors en els establiments amb activitat identificats als polígons d’activitat econòmica de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

En relació a la força de treball censada en l’edició anterior del cens s’aprecia, tal com es constatava en l’anàlisi empresarial, una progressiva, encara que lleugera, tendència a la terciarització, o a l’increment de la significació del sector dels serveis, malgrat que pel que fa referència a la força de treball, la significació i impacte d’aquesta tendència és menor (es troba per dessota dels dos punts percentuals, mentre que en el cas de l’evolució seguida pels establiments hi estava pel damunt). Tinguem present que l’any 2008 la indústria ocupava un 46% dels treballadors localitzats als PAE de la ciutat, mentre que els serveis ocupaven al 47,4%. El sector de la construcció, per la seva banda, donava feina a un 6,6% dels treballadors dels polígons. I de la mateixa manera a allò que succeïa en l’anàlisi des de la perspectiva empresarial, el contrast de les dades censals amb les de l’estructura econòmica terrassenca aporta una aproximació a l’índex d’especialització industrial d’aquestes àrees de la ciutat que, malgrat la tendència terciaritzadora, continuen mantenint de manera marcadament acusada i que, des de la perspectiva de la força de treball, veuen encara accentuada.


Indústria18,2%

Agricultura0,1%

Serveis69%

Construcció12,7%

Figura 14: Distribució sectorial dels treballadors terrassencs, assalariats i autònoms (3r trimestre 2010). Font: INSS 2010.

Així, si bé els treballadors industrials representen pràcticament un 45% de la força de treball localitzada als PAE, en el conjunt dels assalariats i autònoms locals representen només un 18,2% del total. Mentre que la situació és a la inversa, lògicament, en el cas dels treballadors del sector terciari, que representen un 69,1% de la força de treball local per només un 48,1% dels treballadors dels polígons, i en menor mesura en el sector de la construcció, que amb un 12,7% de la mà d’obra local representa tan sols un 7,2% dels treballadors dels PAE. Es constata, de manera immediata, que el nivell d’especialització en els serveis s’alleugereix en relació a l’existent quan s’analitzava l’estructura econòmica a nivell d’establiments o unitats empresarials.

16,4

15,6

14,3

13,0 13,5 14,0 14,5 15,0 15,5 16,0 16,5

Indústria

Construcció

Serveis

Conjunt PAE

15,3

Figura 15: Dimensió empresarial mitjana dels establiments amb activitat localitzats als PAE de la ciutat de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

L’explicació a aquestes divergències de representativitat sectorial, en aquesta anàlisi en funció dels treballadors declarats de cada establiment, en relació a l’anàlisi feta a partir de les unitats empresarials, rau inevitablement en les diferències existents en la dimensió empresarial mitjana en funció del sector d’activitat de l’empresa.


D’aquesta manera, mentre que la dimensió mitjana per al conjunt dels polígons d’activitat de la ciutat es situa en els 15,3 treballadors per establiment, en funció del sector d’activitat de l’establiment es constaten variacions substancials i significatives entre els 16,4 treballadors per establiment en les empreses industrials, els 15,6 treballadors per aquelles empreses del sector de la construcció, i els 14,3 treballadors que de mitjana tenen aquelles empreses del sector dels serveis. L’anàlisi per seccions econòmiques de l’estructura econòmica dels polígons, atenent a la força de treball, posa de manifest una major polarització d’aquelles activitats dominants, en relació al predomini exercit en l’anàlisi realitzada a partir de les unitats empresarials. Així, les indústries manufactureres aglutinen pràcticament un 45% dels treballadors existents als polígons, mentre que les activitats comercials fan el mateix amb el 26% de la força de treball. Per tant, 7 de cada 10 treballadors presents en l’àmbit dels polígons estarien ocupats en una d’aquestes dues seccions econòmiques d’acord amb la CCAE 2009.

Treballadors % PAE % Terrassa Treballadors % Terrassa

A Agricultura, ramaderia 0 0,0% 0,0% 45 0,1%B Indústries extractives 0 0,0% 0,0% 3 0,0%C Indústries manufactureres 8.073 44,6% 12,9% 10.760 17,2%D Energia 4 0,0% 0,0% 18 0,0%E Aigua, sanejament i gestió de residus 59 0,3% 0,1% 659 1,1%F Construcció 1.261 7,0% 2,0% 7.270 11,6%G Comerç 4.700 25,9% 7,5% 11.453 18,3%H Transport i emmagatzematge 453 2,5% 0,7% 1.999 3,2%I Hostaleria 656 3,6% 1,0% 2.811 4,5%J Informació i comunicacions 177 1,0% 0,3% 804 1,3%K Activitats financeres i assegurances 28 0,2% 0,0% 803 1,3%L Activitats immobiliàries 92 0,5% 0,1% 466 0,7%M Actv. professionals i tècniques 254 1,4% 0,4% 3.576 5,7%N Actv. Adm. i serveis auxiliars 1.590 8,8% 2,5% 4.592 7,3%O Administració pública 0 0,0% 0,0% 1.639 2,6%P Educació 109 0,6% 0,2% 3.570 5,7%Q Actv. sanitàries i de serveis socials 204 1,1% 0,3% 8.028 12,8%R Activ. recreatives i d'entreteniment 310 1,7% 0,5% 1.451 2,3%S Altres serveis 140 0,8% 0,2% 2.535 4,1%T Activitats llars 0 0,0% 0,0% 38 0,1%

Sense adscripció 7 0,0% 0,0% 0 0,0%

Total treballadors 18.117 100% 29,0% 62.520 100%

Seccions econòmiquesCCAE 2009 (1 dígit)

Cens empreses 2010 Terrassa 2010 (INSS)

Taula 8: Distribució sectorial de les empreses dels PAE i representativitat en l’estructura econòmica local . Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010 i INSS 2010. Tinguem en compte que es tracta de dos grans àmbits d’activitat que si bé en el conjunt de l’estructura econòmica de la ciutat ja hi exerceixen un pes preponderant, ja que les activitats comercials esdevenen la principal secció econòmica a la ciutat amb el 18,3% del gruix d’assalariats i autònoms locals, i les indústries manufactureres en són la segona amb el 17,2% d’aquests, en els polígons d’activitat econòmica veuen accentuar significativament la seva preponderància fins a suposar, tal com hem vist, el 70,5% del total de la força de treball enfront del 35,5% que conjuntament representen en el conjunt de l’economia local.


A molta distància d’aquests nivells de significació hi trobarem seccions com les activitats administratives i de serveis auxiliars, que representarien un 9% de la força de treball localitzada als polígons, o les activitats de la construcció, amb un 7%, seguides encara a més distància d’activitats de l’hostaleria, amb menys d’un 4% dels treballadors, o pròpies del transport i l’emmagatzematge, amb tot just un 2,5% dels treballadors censats. Tinguem en compte, que només la primera d’aquestes seccions econòmiques exerciria en els polígons una significació lleugerament superior a la desenvolupada en el conjunt del teixit econòmic terrassenc (un 7,3% del total de treballadors locals), mentre que la resta d’activitats es trobarien en aquests àmbits en una situació d’infrarepresentació atenent al paper exercit en l’estructura econòmica local. 3.2.1. La indústria En l’anàlisi a un major nivell de detall, per tal d’intentar radiografiar aquest conglomerat que conformen les indústries manufactures que aglutinen pràcticament la meitat dels treballadors censats als polígons, es posa de manifest, primer a nivell de divisions econòmiques, el pes que desenvolupen en el sector industrial radicat als polígons tres grans grups d’activitat que conjuntament representen un 40% de la força de treball industrial i un 18% dels treballadors dels polígons: en primer lloc, dos grups d’activitats vinculats a la indústria del metall, la fabricació de maquinària, amb pràcticament un 14% dels treballadors del sector, i la fabricació de productes metàl·lics, amb poc més del 13%; i per darrere d’aquestes, les indústries tèxtils, que amb poc menys d’un miler de treballadors, concentren un 12% de la força de treball industrial dels polígons. Per darrere d’aquestes principals divisions econòmiques, hi trobarem aglutinant poc més del 8% dels treballadors industrials cadascuna, les activitats de fabricació de materials i equips elèctrics, i aquelles dedicades a la fabricació de productes farmacèutics. I per dessota d’aquestes, tot i que encara superant el mig miler de treballadors cada una, les indústries de productes alimentaris i les indústries químiques, amb un pes relatiu en el conjunt del sector industrial proper al 7% de la força de treball total cada una. De totes maneres, l’increment en el detall de l’anàlisi, en aquest cas segons grups econòmics (3 dígits de la CCAE 2009), i per tant incrementant el nivell de desagregació del mateix, permet fer aflorar la rellevància que en el si de les indústries manufactureres hi tenen aquelles activitats dedicades a la fabricació de preparats farmacèutics i d’altres productes farmacèutics d’ús medicinal, ja que amb un 8,4% del conjunt dels treballadors industrials constitueixen el primer dels grups econòmics atenent al volum de treballadors ocupats.


Treballadors % Indústria % PAE

10 Indústries de productes alimentaris 541 6,6% 3,0%13 Indústries tèxtils 980 12,0% 5,4%14 Confecció de peces de vestir 82 1,0% 0,5%15 Indústria del cuir i del calçat 10 0,1% 0,1%16 Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles 113 1,4% 0,6%17 Indústries del paper 183 2,2% 1,0%18 Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 435 5,3% 2,4%20 Indústries químiques 535 6,6% 3,0%21 Fabricació de productes farmacèutics 683 8,4% 3,8%22 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 439 5,4% 2,4%23 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 64 0,8% 0,4%24 Metal·lúrgia 298 3,7% 1,6%25 Fabricació de productes metàl·lics 1.091 13,4% 6,0%26 Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics 160 2,0% 0,9%27 Fabricació de materials i equips elèctrics 686 8,4% 3,8%28 Fabricació de maquinària i equips ncaa 1.126 13,8% 6,2%29 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 271 3,3% 1,5%30 Fabricació d'altres materials de transport 0 0,0% 0,0%31 Fabricació de mobles 146 1,8% 0,8%32 Indústries manufactureres diverses 35 0,4% 0,2%33 Reparació i instal·lació de maquinària i equips 195 2,4% 1,1%35 Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor 4 0,0% 0,0%38 Activitats de recollida, tractament i eliminació de residus 47 0,6% 0,3%39 Activitats de descontaminació 12 0,1% 0,1%

Sector industrial 8.136 100% 44,9%

Total 18.117 - 100%


Cens empreses 2010

Taula 9: Distribució dels treballadors industrials dels PAE segons divisions econòmiques de la CCAE 2009 (2 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010. Per darrere d’aquest, s’hi situen diverses activitats relacionades amb la indústria del metall, com ara la fabricació de maquinària d’ús general (amb un 6,1% dels treballadors del sector), la fabricació d’elements metàl·lics per a la construcció (amb un 6%), la fabricació de materials i equips elèctrics (un 5,6%), o la fabricació de maquinària per a usos específics (un 5,2% dels treballadors industrials dels polígons). I ja per darrere d’aquestes, la fabricació de productes de matèries plàstiques, o aquelles activitats de les arts gràfiques i serveis relacionats, amb un 5% dels treballadors industrials cada una.


Treballadors % Indústria PAE % acumulat

212 Fabricació productes farmacèutics 683 8,4% 8,4%282 Fabricació de maquinària d'ús general 500 6,1% 14,5%251 Fabricació elements metàl·lics per a la construcció 486 6,0% 20,5%279 Fabricació de materials i equips elèctrics 454 5,6% 26,1%289 Fabricació de maquinària per a usos específics 426 5,2% 31,3%222 Fabricació de productes de matèries plàstiques 408 5,0% 36,3%181 Arts gràfiques i serveis relacionats 405 5,0% 41,3%133 Acabament de tèxtils 311 3,8% 45,1%101 Conservació i elaboració de productes carnis 299 3,7% 48,8%259 Fabricació d'altres productes metàl·lics 281 3,5% 52,3%293 Fabricació de components per a vehicles de motor 265 3,3% 55,5%139 Fabricació d'altres productes tèxtils 239 2,9% 58,5%132 Fabricació de teixits tèxtils 219 2,7% 61,2%205 Fabricació d'altres productes químics 216 2,7% 63,8%131 Preparació i filatura de fibres tèxtils 211 2,6% 66,4%245 Fosa de metalls 201 2,5% 68,9%172 Fabricació d'articles de paper i de cartó 177 2,2% 71,1%255 Forja, estampació i embotició de metalls 173 2,1% 73,2%331 Reparació de productes metàl·lics i maquinària 173 2,1% 75,3%281 Fabricació de maquinària d'ús general 167 2,1% 77,4%310 Fabricació de mobles 146 1,8% 79,2%108 Fabricació d'altres productes alimentaris 131 1,6% 80,8%274 Fabricació de llums elèctrics i aparells d'il·luminació 128 1,6% 82,3%204 Fabricació de detergents; cosmètics 122 1,5% 83,8%261 Fabricació de components electrònics 109 1,3% 85,2%

Altres 1.206 14,8% 100%

Total sector industrial 8.136 100% -


Cens empreses 2010

Taula 10: Distribució dels treballadors industrials dels PAE segons grups econòmics de la CCAE 2009 (3 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

3.2.2. La construcció D’entre les activitats pròpies del sector de la construcció, són les activitats especialitzades de la construcció les que concentren una part més important de la força de treball del sector ja que els seus pràcticament nou-cents treballadors suposen un 70% de la força de treball, i pràcticament un 5% dels treballadors localitzats als polígons. Per darrere d’aquestes, aquelles activitats pròpies de la construcció d’immobles, i les de construcció d’obres d’enginyeria civil, es reparteixen pràcticament a parts iguals la resta de la força de treball sectorial.

L’anàlisi a un nivell més de desagregació, per grups econòmics, posa de manifest el pes que des del punt de vista de la força de treball exerceixen aquelles activitats de realització d’instal·lacions elèctriques, de lampisteria i altres instal·lacions d'edificis i obres, que si ja aglutinaven un 30% de les empreses del sector, concentren un 35% dels treballadors, amb un marcat predomini en relació a aquells treballadors emmarcats en l’acabament d’edificis (el 19%), en la pròpia construcció d’edificis (un 17%), en d’altres activitats especialitzades del sector (el 14%), o en la Construcció de carreteres, vies fèrries, ponts i túnels (el 12%).


Treballadors % Construcció % PAE

41 Construcció d'immobles 211 16,7% 1,2%42 Construcció d'obres d'enginyeria civil 171 13,6% 0,9%43 Activitats especialitzades de la construcció 879 69,7% 4,9%

Sector construcció 1.261 100% 7,0%

Total 18.117 - 100%


Cens empreses 2010

Taula 11: Distribució dels treballadors de la construcció dels PAE segons divisions econòmiques de la CCAE 2009 (2 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Treballadors % Construcció PAE % acumulat

432 Instal·lacions d'edificis i obres 442 35,1% 35,1%433 Acabament d'edificis 242 19,2% 54,2%412 Construcció d'edificis 210 16,7% 70,9%439 Altres activitats especialitzades de la construcció 179 14,2% 85,1%421 Construcció viària i ferroviària 156 12,4% 97,5%431 Preparació d'obres 16 1,3% 98,7%422 Construcció de xarxes 15 1,2% 99,9%411 Promoció immobiliària 1 0,1% 100%

Total sector construcció 1.261 100% -


Cens empreses 2010

Taula 12: Distribució dels treballadors de la construcció dels PAE segons grups econòmics de la CCAE 2009 (3 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

3.2.3. Els serveis L’anàlisi amb més detall de les activitats que dominen el sector dels serveis, posa de manifest, tal com passava en l’anàlisi centrada en les unitats empresarials, que aquella divisió econòmica (CCAE 2009 a 2 dígits) que aglutina una part més important de la força de treball és la del comerç a l’engròs i intermediaris de comerç, amb un 26% de la força de treball terciària present als polígons i pràcticament un 13% del gruix de la mà d’obra existent en aquests àmbits urbans. Per dessota, amb un 17% dels treballadors dels serveis i un 8% de la mà d’obra dels polígons, hi trobarem el comerç al detall, amb una significació notablement superior a l’exercida per aquelles activitats de venda i reparació de vehicles a motor, que constitueixen la quarta divisió econòmica del sector pel que fa a la força de treball, i que amb menys d’un miler de treballadors ocupats representen un 10% de la força de treball del sector als polígons.


Treballadors % Serveis % PAE

46 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 2.261 25,95% 12,5%47 Comerç al detall 1.524 17,49% 8,4%81 Serveis a edificis i activitats de jardineria 990 11,4% 5,5%45 Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes 915 10,5% 5,1%56 Serveis de menjar i begudes 636 7,3% 3,5%80 Activitats de seguretat i investigació 370 4,2% 2,0%52 Emmagatzematge i activitats afins al transport 300 3,4% 1,7%86 Activitats sanitàries 204 2,3% 1,1%92 Jocs atzar i apostes 165 1,9% 0,9%77 Activitats de lloguer 161 1,8% 0,9%49 Transport terrestre; transport per canonades 144 1,7% 0,8%93 Activitats esportives, recreatives i entreteniment 137 1,6% 0,8%96 Altres activitats de serveis personals 130 1,5% 0,7%85 Educació 109 1,3% 0,6%71 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria 105 1,2% 0,6%68 Activitats immobiliàries 92 1,1% 0,5%62 Serveis de tecnologies de la informació 76 0,9% 0,4%59 Actv. de cine, vídeo i TV; enregistrament i edició musical 67 0,8% 0,4%82 Actv. Adm. d'oficina i altres actv. auxiliars a l'empresa 62 0,7% 0,3%72 Recerca i desenvolupament 47 0,5% 0,3%70 Actv. de consultoria de gestió empresarial 45 0,5% 0,2%61 Telecomunicacions 31 0,4% 0,2%75 Activitats veterinàries 24 0,3% 0,1%55 Serveis d'allotjament 20 0,2% 0,1%74 Altres activitats professionals, científiques i tècniques 15 0,2% 0,1%64 Mediació financera 14 0,2% 0,1%69 Activitats jurídiques i de comptabilitat 13 0,1% 0,1%65 Assegurances, reassegurances i fons de pensions 11 0,1% 0,1%90 Activitats de creació, artístiques i d'espectacles 8 0,1% 0,0%95 Reparació ordinadors, efectes personals i domèstics 8 0,1% 0,0%50 Transport marítim i per vies navegació interiors 5 0,1% 0,0%73 Publicitat i estudis de mercat 5 0,1% 0,0%53 Activitats postals i de correus 4 0,0% 0,0%78 Activitats relacionades amb l'ocupació 4 0,0% 0,0%63 Serveis d'informació 3 0,0% 0,0%66 Actv. auxiliars de la mediació financera i d'assegurances 3 0,0% 0,0%79 Actv. de les agències de viatges, i serveis de reserves 3 0,0% 0,0%94 Activitats associatives 2 0,0% 0,0%

Sector serveis 8.713 100% 48,1%

Total 18.117 - 100%


Cens empreses 2010

Taula 13: Distribució dels treballadors dels serveis dels PAE segons divisions econòmiques de la CCAE 2009 (2 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010. Així doncs, amb aquesta clara i evident jerarquia atenent als treballadors ocupats, les activitats comercials representen un 54% de la força de treball terciària existent als polígons d’activitat econòmica de la ciutat i un 26% del total dels treballadors que hi desenvolupen la seva activitat. Una significació en el conjunt del sector que recordem és superior a l’exercida si el punt de vista d’anàlisi són els establiments, ja que suposen un 45% de les empreses dels serveis. L’anàlisi més detallada d’aquesta activitat comercial permet posar de manifest que el grup econòmic més rellevant és el del comerç al detall en establiments no especialitzats, amb un 8% dels treballadors dels serveis, seguit dels treballadors ocupats en altres tipus de comerç a l’engròs especialitzat, que suposen un 6,9% dels ocupats terciaris, immediatament per


damunt d’aquells ocupats en la venda de vehicles de motor, que són un 6,8%, i d’aquells treballadors del comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic, que són un 6,7%. A certa distància, amb un 4,8% dels treballadors ocupats al sector hi trobarem ja el comerç a l’engròs de productes alimentaris, o amb un 3,2% dels treballadors les activitats de manteniment i reparació de vehicles de motor.

Treballadors % Serveis PAE % acumulat

812 Activitats de neteja 894 10,3% 10,3%471 Comerç al detall en establiments no especialitzats 732 8,4% 18,7%561 Restaurants i establiments de menjars 615 7,1% 25,7%467 Altres tipus de comerç a l'engròs especialitzat 603 6,9% 32,6%451 Venda de vehicles de motor 596 6,8% 39,5%464 Comerç a l'engròs d'articles d'ús domèstic 583 6,7% 46,2%463 Comerç a l'engròs de productes alimentaris 414 4,8% 50,9%801 Activitats de seguretat privada 370 4,2% 55,2%452 Manteniment i reparació de vehicles de motor 276 3,2% 58,3%475 Comerç al detall d'altres articles d'ús domèstic 243 2,8% 61,1%469 Comerç a l'engròs no especialitzat 241 2,8% 63,9%869 Altres activitats sanitàries 204 2,3% 66,2%472 Comerç al detall de productes alimentaris 187 2,1% 68,4%466 Comerç a l'engròs d'altra maquinària 176 2,0% 70,4%521 Dipòsit i emmagatzematge 167 1,9% 72,3%920 Activitats relacionades amb els jocs d'atzar 165 1,9% 74,2%773 Lloguer d'altres tipus de maquinària i equips 148 1,7% 75,9%522 Activitats afins al transport 133 1,5% 77,4%960 Altres activitats de serveis personals 130 1,5% 78,9%494 Transport mercaderies per carretera i mudances 126 1,4% 80,4%461 Intermediaris del comerç 122 1,4% 81,8%477 Comerç al detall d'altres articles 119 1,4% 83,1%811 Serveis integrals a edificis i instal·lacions 96 1,1% 84,2%855 Altres activitats d'educació 96 1,1% 85,3%711 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria 94 1,1% 86,4%

Altres 1.183 13,6% 100%

Total sector serveis 8.713 100% -


Cens empreses 2010

Taula 14: Distribució dels treballadors dels serveis dels PAE segons grups econòmics de la CCAE 2009 (3 dígits). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Els serveis a edificis i activitats de jardineria, amb un 11,4% de treballadors, constitueixen la primera de les divisions econòmiques que apareix al marge d’aquestes activitats de naturalesa comercial en el rànquing d’activitats terciàries atenent al volum de la seva força de treball. El salt d’escala que suposa la visió de l’estructura del sector segons grups econòmics, permet posar de manifest que el gruix d’aquests serveis el constitueixen les activitats de neteja, ja que els treballadors ocupats en aquestes suposen un 90% dels dedicats als serveis a edificis i activitats de jardineria, a la vegada que representen el grup econòmic amb un major nombre de treballadors (un 10% dels treballadors dels serveis). Per darrere d’aquestes activitats, amb un 7,3% dels treballadors terciaris, hi trobem els serveis de menjars i begudes, i ja amb una significació notablement menor les activitats de seguretat i investigació, amb un 4,2% dels treballadors, i les d’emmagatzematge i activitats afins als transports, amb un 3,4% de la força de treball sectorial dels polígons.


4. CARACTERITZACIÓ DELS PAE DE TERRASSA 4.1. LES EMPRESES I ELS TREBALLADORS L’anàlisi detallada de la distribució territorial d’aquests establiments i dels seus treballadors, en relació als 16 polígons d’activitat econòmica que han constituït l’univers territorial dels treballs desenvolupats, permet posar de manifest el potencial econòmic, pel que fa a l’activitat que aglutinen, d’aquells polígons localitzats al sud de la ciutat, a tocar de la xarxa d’infraestructures de comunicacions que articulen l’àmbit metropolità barceloní. Aquest gran àmbit, en una consideració extensa del mateix2, concentraria 2 de cada 3 empreses localitzades en aquestes àrees d’especialització productiva i 7 de cada 10 treballadors.

(cens 2010) (cens 2010) (estimació total)Núm. % Núm % Núm %

CAN PARELLADA INDUSTRIAL 210 15,38% 2.395 13,22% 2.719 13,03%ELS BELLOTS 33 2,42% 980 5,41% 1.043 5,00%P.I. CAN FARCAN 58 4,25% 387 2,14% 408 1,96%P.I. CAN GUITARD 32 2,34% 399 2,20% 440 2,11%P.I. CAN PALET 95 6,96% 1.252 6,91% 1.586 7,60%P.I. CAN PETIT 126 9,23% 1.653 9,12% 1.947 9,33%P.I. CARRER D'ALEMANYA 33 2,42% 331 1,83% 520 2,49%P.I. COLOM II 56 4,10% 1.438 7,94% 1.643 7,87%P.I. EST 116 8,50% 1.106 6,10% 1.380 6,61%P.I. LA GRÍPIA 63 4,62% 717 3,96% 741 3,55%P.I. NORD 69 5,05% 805 4,44% 882 4,22%P.I. SANTA MARGARIDA I 125 9,16% 2.640 14,57% 2.973 14,25%P.I. SANTA MARGARIDA II 137 10,04% 2.221 12,26% 2.536 12,15%PARC AUDIOVISUAL 18 1,32% 120 0,66% 154 0,74%SECTOR MONTSERRAT 33 2,42% 393 2,17% 418 2,00%SEGLE XX 161 11,79% 1.281 7,07% 1.473 7,06%

Total PAE 1.365 100% 18.118 100% 20.870 100%

Polígons d'ActivitatEconòmica

Establiments Treballadors Treballdors

Taula 15: Establiments amb activitat i treballadors als PAE de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Els polígons de Terrassa gaudeixen d’una posició privilegiada si tenim en compte el caràcter relativament perifèric en relació a la trama urbana terrassenca, amb el que això suposa en termes de minimització de les interferències provocades per d’altres usos urbans aliens a l’activitat productiva, però sobretot en termes d’accessibilitat des de la xarxa viària d’alta capacitat que articula aquesta part central de la metròpoli barcelonina i la connectivitat d’aquesta amb la resta del país, l’Estat i Europa. 2 La consideració extensa de l’àmbit passaria per aglutinar tots aquells polígons d’activitat econòmica presents a la ciutat que es situen per dessota de l’eix viari configurat per les carreteres de Martorell i Montcada. L’àmbit, però, estricte dels denominats Polígons Sud, força menys extens, conformat pels PAE de Santa Margarida I i II, Can Parellada Industrial, Colom II i Can Guitard, aglutina, en més de 197 hectàrees de superfície (un 52% de la superfície total dels polígons de la ciutat), un 48% del total de les empreses i un 57% de la força de treball existent als PAE.


És un potencial destinat a créixer considerablement amb el desenvolupament de les determinacions del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de l’any 2003, que hi preveu el desenvolupament de 3 de les 4 noves àrees d’especialització productiva previstes, que totalitzen 208 noves hectàrees de sòl, un 88,6% del nou sòl dedicat a activitats productives previst per al planejament vigent.

Figura 16: Localització de les empreses als PAE de Terrassa (en %). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

A l’altre extrem, al nord de la ciutat, hi ha tres àmbits productius que aglutinen un 15% de les empreses identificades i un 14% de la força de treball i que constitueixen el suport existent sobre el qual recolzar el desenvolupament del Parc Científic i Tecnològic de Terrassa – Orbital 40, una de les apostes estratègiques de la ciutat per tal de fer front al context econòmic especialment viscut en els darrers anys, amb la voluntat que esdevingui un parc empresarial de referència en l’àmbit del país.


Figura 17: Localització dels treballadors als PAE de Terrassa (en %). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

A nivell particular, pel que fa al número d’establiments amb activitat identificats en el procés d’actualització del cens, el PAE Can Parellada Industrial apareix com el polígon de la ciutat amb un potencial més elevat d’activitat econòmica localitzada des del punt de vista de les unitats empresarials, amb un 15,4% dels establiments totals. Malgrat que si atenem al volum de treballadors que ocupa, amb un 13,2% de la força de treball total identificada, apareix com el segon dels àmbits en rang de rellevància, per darrere del PAE Sant Margarida I, que amb un 14,6% dels treballadors dels polígons és el cinquè en volum d’empreses (un 9,2% del total). Per darrere d’aquests, pel que fa al nombre d’empreses localitzades, els PAE del Segle XX i Santa Margarida II concentren respectivament l’11,8% i el 10% dels establiments censats, seguits de prop pels PAE de Can Petit (el 9,2% dels establiments), Est (el 8,5%) i Can Palet (amb el 7% dels establiments censats amb activitat).


Pel que fa al número de treballadors, per darrere del PAE Santa Margarida I i Can Parellada Industrial, hi trobem el PAE Santa Margarida II (un 12,2% del total de treballadors), Can Petit (amb un 9,2% dels treballadors totals), i els PAE Colom II (amb un 7,9% dels treballadors) i Segle XX (amb un 7,1%). L’àmbit del Parc Audiovisual de Catalunya, a l’antic Hospital del Tòrax, per la seva banda, constitueix el PAE més modest pel que fa a la concentració d’establiments (18 empreses localitzades) i força de treball (un 0,7% dels treballadors dels polígons). Per damunt d’aquest, tres PAE, el Sector Montserrat, el polígon del carrer d’Alemanya i Can Guitard, presenten uns volums molt similars d’activitat localitzada (al voltant d’un 2,4% cada un de les empreses totals, i al voltant d’un 2% de la força de treball). 4.2. LA DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DE L’ACTIVITAT L’adscripció d’aquests establiments amb activitat econòmica identificats durant el procés d’actualització del cens als grans sectors d’activitat econòmica, en funció de l’activitat econòmica principal realitzada, així com dels seus treballadors, permet una aproximació a l’estructura econòmica localitzada als diferents polígons d’activitat econòmica de la ciutat. L’anàlisi permet posar de manifest l’existència de certs fenòmens d’especialització productiva relatius a aquestes diverses àrees de la ciutat que escapen de l’estructura econòmica present al conjunt de totes elles.

Construcció Indústria Serveis TotalNúm. % Núm. % Núm. % Núm. %

CAN PARELLADA IND. 13 6,2% 107 51,0% 90 42,9% 210 100%ELS BELLOTS 1 3,0% 17 51,5% 15 45,5% 33 100%P.I. CAN FARCAN 4 6,9% 32 55,2% 22 37,9% 58 100%P.I. CAN GUITARD 5 15,6% 12 37,5% 15 46,9% 32 100%P.I. CAN PALET 5 5,3% 47 49,5% 43 45,3% 95 100%P.I. CAN PETIT 18 14,4% 45 36,0% 62 49,6% 125 100%P.I. CARRER D'ALEMANYA 0 0,0% 0 0,0% 33 100,0% 33 100%P.I. COLOM II 3 5,4% 21 37,5% 32 57,1% 56 100%P.I. EST 10 8,6% 30 25,9% 76 65,5% 116 100%P.I. LA GRÍPIA 6 9,5% 39 61,9% 18 28,6% 63 100%P.I. NORD 3 4,4% 28 41,2% 37 54,4% 68 100%P.I. SANTA MARGARIDA I 7 5,6% 60 48,4% 57 46,0% 124 100%P.I. SANTA MARGARIDA II 10 7,4% 21 15,4% 105 77,2% 136 100%PARC AUDIOVISUAL 0 0,0% 0 0,0% 18 100,0% 18 100%SECTOR MONTSERRAT 0 0,0% 0 0,0% 33 100,0% 33 100%SEGLE XX 16 10,0% 72 45,0% 72 45,0% 160 100%

Total PAE 101 7,4% 531 39,0% 728 53,5% 1.360 100%


Taula 16: Distribució sectorial dels establiments amb activitat als PAE de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010. D’aquesta manera, trobarem polígons especialitzats en la localització d’activitats de serveis, com són els casos d’aquells PAE en els quals la seva raó de ser s’explica per la instal·lació d’una gran superfície comercial que


aglutina al seu voltant una sèrie d’activitats vinculades al propi comerç, però també a l’oci i al lleure, com en els casos del PAE del carrer d’Alemanya (Carrefour) o del Sector Montserrat (Eroski). Però també, especialitzats en la localització d’activitats de serveis que sense tenir res a veure amb l’activitat comercial, configuren un clúster d’activitats especialitzades amb importants sinergies entre elles, en aquest cas en el sector de l’audiovisual, com és el cas del Parc Audiovisual de Catalunya.

Construcció Indústria Serveis TotalNúm. % Núm. % Núm. % Núm. %

CAN PARELLADA IND. 128 5,3% 1.391 58,1% 876 36,6% 2.395 100%ELS BELLOTS 45 4,6% 732 74,7% 203 20,7% 980 100%P.I. CAN FARCAN 23 5,9% 225 58,1% 139 35,9% 387 100%P.I. CAN GUITARD 92 23,1% 178 44,6% 129 32,3% 399 100%P.I. CAN PALET 56 4,5% 462 36,9% 734 58,6% 1.252 100%P.I. CAN PETIT 253 15,3% 658 39,8% 742 44,9% 1.653 100%P.I. CARRER D'ALEMANYA 0 0,0% 0 0,0% 331 100,0% 331 100%P.I. COLOM II 26 1,8% 878 61,1% 534 37,1% 1.438 100%P.I. EST 60 5,4% 439 39,7% 607 54,9% 1.106 100%P.I. LA GRÍPIA 56 7,8% 532 74,2% 129 18,0% 717 100%P.I. NORD 28 3,5% 465 57,8% 312 38,8% 805 100%P.I. SANTA MARGARIDA I 165 6,3% 1.152 43,6% 1.323 50,1% 2.640 100%P.I. SANTA MARGARIDA II 277 12,5% 334 15,0% 1.610 72,5% 2.221 100%PARC AUDIOVISUAL 0 0,0% 0 0,0% 120 100,0% 120 100%SECTOR MONTSERRAT 0 0,0% 0 0,0% 393 100,0% 393 100%SEGLE XX 102 8,0% 641 50,0% 538 42,0% 1.281 100%

Total PAE 1.311 7,2% 8.087 44,6% 8.720 48,1% 18.118 100%


Taula 17: Distribució sectorial dels treballadors als PAE de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010. En aquesta mateixa línia, l’àmbit de Santa Margarida II, malgrat presentar una estructura productiva més diversificada, també té una marcada especialització terciària atenent als valors mitjans de l’estructura productiva localitzada als polígons d’activitat. Així, amb un 77,2% dels establiments localitzats en el sector dels serveis, i un 72,5% de la força de treball, el polígon no assoleix el monocultiu terciari que presenten els tres àmbits precedents però està per damunt dels valors globals del sector en el conjunt dels polígons (el 54% atenent als establiments i el 48% a la força de treball). En aquest cas, el pes de la terciarització apareix estretament lligat a la localització, en aquest àmbit de la ciutat, del complex d’oci del Parc Vallès i les activitats comercials i de serveis desenvolupades arran d’aquesta localització.


Figura 18: Nivell d’especialització productiva dels PAE de Terrassa (establiments localitzats). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Altres polígons, per la seva banda, presentaran una important concentració d’activitats industrials. Així, malgrat presentar una estructura relativament diversificada, el pes del sector secundari és molt superior als valors mitjans d’activitat industrial localitzada en el conjunt dels PAE de la ciutat. El PAE de La Grípia, amb el 62% de les seves empreses en el sector industrial i el 74,2% dels seus treballadors, és el que compta amb un major nivell d’especialització, seguit del PAE dels Bellots si centrem la perspectiva d’anàlisi en la força de treball (un 74,7% dels seus treballadors ho són a la indústria). Tinguem present, que per al conjunt dels polígons d’activitat econòmica de la ciutat de Terrassa les activitats industrials representen un 39% dels establiments que hi són localitzats i un 44,6% dels treballadors. Per darrere d’aquests dos polígons, els àmbits de Can Parellada Industrial i Can Farcan presenten una especialització industrial més feble, tant des del punt de vista dels establiments que hi són localitzats (un 51% i un 55,2% dels establiments dels respectius àmbits), com des de la perspectiva dels


treballadors ocupats (en ambdós casos un 58,1% del total de la força de treball que tenen localitzada). Altres polígons, com Can Palet i Santa Margarida I, o bé el PAE Nord i Colom II, poden presentar un lleuger predomini de l’activitat industrial en relació als serveis. És el cas dels dos primers si considerem l’estructura econòmica de l’àmbit a partir de les característiques sectorials dels establiments, o bé dels dos segons si considerem la força de treball, però en aquests casos l’adscripció és menys evident si tenim en compte que en relació a una de les dues variables definitòries de la força d’aquesta especialització, ja siguin els establiments o la força de treball, els àmbits presenten uns valors que s’ajusten prou bé a la tendència mitjana de l’estructura productiva del conjunt dels polígons de la ciutat.

Figura 19: Nivell d’especialització productiva dels PAE de Terrassa (treballadors localitzats). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

En d’altres casos, i en relació als valors mitjans del conjunt de polígons de la ciutat, malgrat que les activitats predominants que hi són localitzades poden


pertànyer tant als sectors dels serveis com de la indústria, presenten una concentració d’activitat i treballadors de la construcció que és molt superior al 7% de la representativitat del sector en el conjunt dels PAE. És el cas dels PAE de Can Guitard i en menor mesura Can Petit, en els quals malgrat que la seva estructura productiva apareix dominada pels serveis, i en menor mesura per la indústria, han de ser considerats àmbits amb especialització en el sector de la construcció. I finalment, d’altres polígons d’activitat comptaran amb una estructura força més diversificada i tendent a l’estructura que en el seu conjunt presenten la totalitat de polígons de la ciutat. Els més clars, en aquest sentit, són l’àmbit del Segle XX i el PAE Est, ambdós perfectament inserits en la trama urbana de la ciutat, en els quals poden predominar les activitats industrials, en el cas del primer, o les activitats de serveis, en el cas del segon, però en relació al comportament mitjà dels polígons de la ciutat presenten una tendència a l’equilibri funcional.

4.3. LA DIMENSIÓ EMPRESARIAL Pel que fa a l’anàlisi de la dimensió empresarial mitjana de cada un dels àmbits productius, es constata una gran divergència en relació al valor d’aquesta variable en el conjunt dels PAE (15,3 treballadors per establiment amb activitat), entre els 31,6 treballadors per establiment que existeix al PAE dels Bellots i els 7 treballadors dels establiments del PAE de Can Farcan.

CAN PARELLADA INDUSTRIALSEGLE XXP.I. STA. MARGARIDA IIP.I. CAN PETITP.I. STA. MARGARIDA IP.I. ESTP.I. CAN PALETP.I. NORDP.I. LA GRÍPIAP.I. CAN FARCANP.I. COLOM IIELS BELLOTSP.I. CARRER D'ALEMANYASECTOR MONTSERRATP.I. CAN GUITARDPARC AUDIOVISUAL

Total PAE

12,959,15


11,757,04

18,5115,4523,7811,89

13,768,57

15,29

Dimensió mitjana(treballadors/establiment)

29,3531,6115,7612,68

16,6912,78

Taula 18: Dimensió empresarial mitjana als PAE de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Tres són els PAE de la ciutat que destaquen per damunt la resta pel que fa a la dimensió, en nombre de treballadors, dels seus establiments amb activitat econòmica: Els Bellots, que amb els ja coneguts 31,6 treballadors de mitjana


duplica la dimensió empresarial mitjana existent en el conjunt dels PAE; Colom II, amb 29,3 treballadors per establiment; i el PAE de Santa Margarida II, amb pràcticament 24 treballadors per establiment. A l’altre extrem, són també tres els polígons d’activitat econòmica que sobresurten de la resta per la modesta dimensió mitjana dels seus establiments: el PAE de Can Farcan, en el qual els 7 treballadors per establiment són menys de la meitat dels treballadors per establiment per al conjunt dels PAE de la ciutat; el Parc Audiovisual de Catalunya, amb una dimensió empresarial de 8,6 treballadors, i el PAE del Segle XX, amb 9,2 treballadors de mitjana.

Figura 20: Dimensió empresarial mitjana. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Evidentment, atesa la variabilitat constatada de la dimensió empresarial mitjana per als diferents grans sectors d’activitat econòmica (dels 14,3 treballadors per establiment dels serveis als 16,4 dels establiments industrials), l’estructura sectorial dels diferents àmbits d’activitat incidirà en la dimensió empresarial


mitjana dels mateixos. Una relació que resulta especialment evident en aquells casos en els quals la dimensió mitjana dels establiments és més allunyada de la mitjana existent pel conjunt de PAE de la ciutat, i sobretot en els casos en què aquesta variació és positiva: en els PAE dels Bellots, Santa Margarida I i Colom II l’activitat industrial hi té un pes significatiu, ja sigui pel que fa a la concentració d’establiments o bé al gruix de la força de treball. Si bé, també és cert, que la intensitat d’aquesta especialització no té perquè tenir una traducció directa en la dimensió empresarial: el PAE de Can Farcan, amb una evident especialització industrial, tant si considerem la distribució sectorial dels establiments que té localitzats, com del conjunt de la força de treball, és l’àmbit d’activitat amb una menor dimensió empresarial mitjana. És evident, en aquest sentit, que la disponibilitat d’espai per a la localització d’activitat és també un altre element a tenir en compte en el moment d’analitzar la variabilitat de la dimensió empresarial mitjana. Així, PAE integrats plenament en la trama urbana, especialment en aquells casos en els quals aquesta és més densa, i que presenten una consolidació més llunyana en el temps, tendiran a ser àmbits amb escassa disponibilitat d’espai per a l’establiment d’empreses que requereixen d’una important força de treball. 4.4. DENSITAT I finalment, s’ha introduït l’anàlisi de la variable de densitat, tant d’unitats empresarials com de treballadors, com a darrer element de caracterització dels diferents àmbits d’activitat econòmica, entenent que aquesta pot esdevenir una variable a tenir en compte en el moment de plantejar-se determinades actuacions a desenvolupar en aquests espais, especialment pel que fa a la dotació de determinats serveis. La major extensió de sòl industrial es troba localitzada al sud de la ciutat, essent els àmbits més extensos els PAE de Can Parellada Industrial, Santa Margarida I i Santa Margarida II. Tinguem present que tots tres totalitzen més de 160 hectàrees de sòl que representen més del 42% del sòl especialitzat en l’acolliment d’activitats productives existent a la ciutat de Terrassa. Un potencial de sòl que s’incrementa fins a les 221 hectàrees (el 58,4% del total) si passem a considerar el conglomerat d’activitat que sense pràctica solució de continuïtat conformen aquests tres PAE juntament amb els de Can Guitard, Colom II i Can Palet.



Superfície(hectàrees)

Densitat establiments(estb/hectàrea)

Densitat treballadors(treb/hectàrea)

CAN PARELLADA INDUSTRIAL 59,09 3,55 40,53SEGLE XX 18,55 8,68 69,06P.I. SANTA MARGARIDA II 43,56 3,15 50,99P.I. CAN PETIT 35,42 3,56 46,67P.I. SANTA MARGARIDA I 58,29 2,14 45,29P.I. EST 15,89 7,30 69,62P.I. CAN PALET 18,58 5,11 67,39P.I. NORD 20,83 3,31 38,65P.I. LA GRÍPIA 8,46 7,45 84,77P.I. CAN FARCAN 15,39 3,77 25,15P.I. COLOM II 23,90 2,34 60,17ELS BELLOTS 18,85 1,75 51,98P.I. CARRER D'ALEMANYA 10,27 3,21 32,23SECTOR MONTSERRAT 13,70 2,41 28,70P.I. CAN GUITARD 17,69 1,81 22,55

Total PAE 378,45 3,61 47,87 Taula 19: Densitat d’establiments i treballadors als PAE de Terrassa. Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Lògicament, els valors més elevats de densitat d’establiments i treballadors estaran localitzats en aquells polígons plenament inserits en la trama urbana de la ciutat. Així, al capdamunt, pel que fa a la densitat d’establiments hi trobem el PAE del Segle XX, amb 8,7 establiments amb activitat per hectàrea (una densitat superior en un 140% a la densitat mitjana d’establiments existent pel conjunt dels àmbits analitzats), seguit del PAE de La Grípia, amb 7,4 establiments per hectàrea (doblant lleugerament la densitat mitjana), i del PAE Est, amb 7,3 establiments per hectàrea (un 102,5% més que la densitat mitjana del conjunt). A la banda contrària, és en els polígons externs a la trama urbana, localitzats sobretot al sud de la ciutat, on es donen els valors més baixos: encapçalen la llista els PAE dels Bellots i Can Guitard amb un valor de densitat per dessota la meitat del valor mitjà del conjunt dels polígons, amb 1,8 establiments per hectàrea, seguit dels PAE Santa Margarida I i Colom II, amb 2,1 i 2,3 establiments per hectàrea respectivament.


Figura 21: Densitat d’empreses als PAE de Terrassa (establiments/hectàrea). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

Pel que fa a la densitat de treballadors, i malgrat que l’ordre divergeix, en les posicions capdavanteres en termes de força de treball per hectàrea, els PAE que presenten uns valors de densitat més elevats són els mateixos: amb 84,8 treballadors per hectàrea el PAE de La Grípia és aquell que presenta una densitat més elevada (un 77,1% més elevada que la densitat mitjana pel conjunt dels polígons de la ciutat), seguit dels PAE Est i Segle XX que presenten una densitat de treballadors per hectàrea superior als 69 (un 44% superior a la densitat mitjana del conjunt). Per la seva banda, els valors més baixos els trobarem també al PAE de Can Guitard, amb 22,6 treballadors per hectàrea (un valor un 52,9% més baix que el valor mitjà del conjunt), tot i que en aquest cas el segueixen el PAE de Can Farcan, amb 25,2 treballadors per hectàrea (un 40,1% menys que el valor mitjà), i el Sector Montserrat, amb pràcticament 29 treballadors per hectàrea.


Figura 22: Densitat de treballadors als PAE de Terrassa (treballadors/hectàrea). Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

ACTIVITAT ECONÒMICA ALS PAE DE TERRASSA 2010xifres.terrassa.cat/estudis/2011cens_poligons.pdf ·...

Documents

Transcript of ACTIVITAT ECONÒMICA ALS PAE DE TERRASSA 2010xifres.terrassa.cat/estudis/2011cens_poligons.pdf ·...