ACTE INSTITUCIONAL DE LA DIADA NACIONAL DE

CATALUNYA 2015

DOSSIER DE PREMSA

28 d’agost de 2015

2

PRESENTACIÓ DE L’ACTE INSTITUCIONAL

Per a l'acte institucional d'enguany, hem volgut centrar els textos i la significació de les actuacions musicals i coreogràfiques en la cultura com a eix vertebral de la nostra identitat i consciència. I dins de l'àmbit cultural, ens hem volgut centrar, com a exemple concret, en una de les commemoracions d’enguany, la de l'Any de les Biblioteques, que permet glossar tant l'actuació política de la Mancomunitat, com a primer ens d'administració autònoma del país, com les persones concretes que han fet possible aquesta història centenària d'èxits i incidència cultural remarcable: les bibliotecàries. De cara al futur hem volgut remarcar també un dels principals reptes culturals de present i per als anys venidors, és a dir, la necessitat de treballar en la integració, d'assumir la multiculturalitat i generar una societat nova, diferent però arrelada i genuïna alhora.

Josep Maria Mestres

L’acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya tindrà lloc

el proper dia 9 de setembre a les 10 del vespre a la plaça Sant Jaume de

Barcelona. Estarà organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat i el

Parlament de Catalunya.

La història, la cultura i l’art són la base d’aquest acte, en què es repassaran

diferents commemoracions que se celebren enguany, amb dos fils conductors

principals: el centenari de la xarxa de biblioteques de Catalunya i els 750 anys

del naixement del cronista Ramon Muntaner.

Espectacle teatral: de les grans cròniques medievals a la microhistòria del

país narrada per les bibliotecàries

El director teatral Josep Maria Mestres ha creat un espectacle que ressegueix

l’evolució del país a partir del paper que hi han jugat les biblioteques de

Catalunya. L’objectiu és fer un homenatge a aquestes institucions culturals amb

motiu del centenari de la creació de la xarxa de biblioteques de la

Mancomunitat de Catalunya.

L’acte, que serà conduït per l’actor Pep Cruz, dóna protagonisme a la

microhistòria de Catalunya continguda en els relats personals de bibliotecaris i

bibliotecàries d’arreu del país. Els textos seleccionats reflecteixen diferents

moments claus de la història del país, entrellaçats amb diferents peces

musicals simbòliques i representatives de Catalunya.

L’altre gran fil conductor de l’acte d’enguany és la commemoració dels 750

anys del naixement de Ramon Muntaner. A partir d’un relat elaborat per

l’escriptor Albert Sánchez Piñol, l’artista audiovisual Franc Aleu ha pres com a

inspiració les quatre grans Cròniques medievals catalanes, de les quals Ramon

Muntaner en va escriure la més llarga, per elaborar un mapeig que repassa la

3

història de Catalunya des de la seva fundació, l’any 988. Ho farà amb la

projecció d’un audiovisual a la façana renaixentista del Palau de la Generalitat,

símbol de la voluntat d’autogovern del país.

Les efemèrides que es recordaran aquest any durant la celebració són:

700 anys de la mort de Ramon Llull.

750 anys del naixement de Ramon Muntaner.

150 anys del naixement d’Enric Morera.

100 anys del naixement de Neus Català.

100 anys de la creació de la xarxa de biblioteques públiques.

75 anys de l’afusellament de Lluís Companys, president de la Generalitat

de Catalunya.

20 anys de la mort d’Ovidi Montllor.

A l’acte participaran, amb interpretacions musicals i lectures de textos, l’Orfeó

Català dirigit per Josep Vila; la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per

Salvador Brotons; la Colla Sardanista Mare Nostrum; els ballarins Xavier Bagà,

Bebeto Cidra, Marina Cidra, Cesc Gelabert i Glòria Gella; els actors Sílvia Bel,

Pep Cruz, Vicky Peña, Mercè Pons i Rosa Renom; les cantants Alba Carmona i

Ilona Schneider, i el guitarrista Toti Soler.

Així mateix, el mapeig comptarà amb música original composta per Salvador

Brotons i interpretada per la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció del

mateix Salvador Brotons.

La imatge de la Diada: pintures rupestres del Cogul

La imatge del cartell de la Diada d’enguany és una pintura rupestre de la Roca

dels Moros del Cogul, a la comarca de les Garrigues. Datada l’any 5.000 aC,

mostra una escena de dansa. Les pintures del Cogul són una de les primeres

representacions artístiques de la col·lectivitat a Catalunya i, en aquest cas, dels

homes i les dones del Neolític que vivien a la plana de Lleida.

Les pintures van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

l’any 1998 com a part del conjunt rupestre d’art llevantí, que a Catalunya

compta amb 60 indrets registrats.

En un moment en què se succeeixen les notícies de la destrucció d’elements

de gran valor patrimonial per a la humanitat a diferents llocs del món, però molt

especialment a Síria i a l’Iraq, i de forma simbòlica a la ciutat romana de

Palmira, s’ha escollit aquesta imatge per posar en relleu la necessitat de

preservar aquells elements que ens expliquen com a comunitat humana.

Catifa floral: la llegenda de Sant Jordi

La Federació Catalana de Catifaires, que engloba dotze associacions del país

d’onze municipis (Caldes de Montbui, Sitges, la Garriga, Blanes, Arbúcies,

4

Badalona, Ripollet, Barcelona-Procat-Nou Barris, Barcelona-Impuls-Raval,

Mollet del Vallès, Moià i Santa Coloma de Gramenet), elaborarà una catifa de

flors naturals que es podrà veure al Pati d’Armes del Palau de la Generalitat

durant la jornada de portes obertes que se celebrarà l’11 de setembre.

La catifa representarà l’escena de Sant Jordi matant el drac que es troba al

frontal de Sant Jordi, el drac i la princesa obra d’Antoni Sadurní elaborat entre

1450-1451 i exposat a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

5

ORDRE DE L’ACTE INSTITUCIONAL

Hora: 22.00

Lloc: pl. Sant Jaume

Direcció artística: Josep Maria Mestres, Franc Aleu i Albert Sánchez Piñol.

Primera part

La primera part de l’acte institucional, dirigida per Josep Maria Mestres,

ressegueix la història del país des del 1915, any de creació de la xarxa de

biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest repàs per la

història es farà a través d’una combinació dels relats de bibliotecaris i

bibliotecàries i de peces musicals vinculades al moment històric que exposen

els relats.

Mercè Pons, Sílvia Bel i Rosa Renom iniciaran l’acte llegint textos de Prat de

la Riba, Rovira i Virgili i Rusiñol que fonamenten en la cultura la raó de ser

de la nació catalana. Una cultura oberta a les aportacions de fora, integradora i

que esdevé motor de cohesió i raó de ser.

Les tres actrius també repassaran textos escrits pels bibliotecaris i

bibliotecàries del país; concretament, de les biblioteques de Sallent; de Valls;

de Figueres, i de la Pere Vila, Ignasi Iglésias i Francesca Bonnemaison,

totes tres de Barcelona.

Aquests relats quotidians mostren la història del país i seran complementats

amb textos apareguts en premsa local. També es llegirà un poema de Rosa

Leveroni, bibliotecària i escriptora pertanyent a la Generació del 36, Creu de

Sant Jordi l’any 1982, i un de Josep Palau i Fabre, poeta i artista polifacètic,

president del PEN Club Català i guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any

1989.

A continuació, el ballarí Cesc Gelabert interpretarà El ball d’homenatge, amb

música de Jaume Arnella i coreografia de Joan Serra. La Banda Municipal

de Barcelona i l’Orfeó Català, sota la direcció de Salvador Brotons i Josep

Vila respectivament, interpretaran l’Himne de l’alegria de Ludwig van

Beethoven, i la Colla Sardanista Mare Nostrum ballarà la sardana A la plaça

d’Enric Morera.

Posteriorment, la cantant Alba Carmona i la Banda Municipal de Barcelona

interpretaran el poema Quina grua el meu estel, de Joan Salvat-Papasseit

amb música de Joan Manuel Serrat. L’Orfeó Català tocarà El Rossinyol,

cançó tradicional, i Els meus ulls aquí, de Lluís Llach, aquesta amb la Banda

Municipal de Barcelona i acompanyament de dansa de Bebeto Cidra, Marina

Cidra, Xavier Bagà i Glòria Gella. Vicky Peña, Toti Soler a la guitarra i la

6

Banda Municipal de Barcelona i l’Orfeó Català interpretaran Homenatge a

Teresa d’Ovidi Montllor.

La primera part de l’acte es clourà amb el Cant de la Senyera, interpretat per

l’Orfeó Català i la Banda Municipal de Barcelona.

Segona part

La segona part de l’acte consisteix en un espectacle audiovisual que es

projectarà a la façana principal del Palau de la Generalitat. Amb guió d’Albert

Sánchez-Piñol, imatges de Franc Aleu i música de Salvador Brotons, el

mapeig repassarà la història de Catalunya des dels seus inicis, l’any 988, fins a

l’actualitat.

El relat audiovisual prendrà la forma d’un riu humà que en el seu trajecte es

va engruixint i trobant obstacles. De vegades s’esllangueix en meandres o és

abruptament contingut per pantans, tot com una metàfora de la història

catalana. El riu també es nodreix d’afluents que hi desemboquen, enriquint-lo.

En algun moment sembla sec, mort, però reneix: primer només unes gotes que

s’acaben convertint en una onada que simbolitza la voluntat transformadora

del poble català.

L’espectacle repassa un seguit d’episodis d’especial importància en la història

de Catalunya. L’any 988 i la no renovació de fidelitat per part del comte

Borrell II al rei de França, que converteix els comtats catalans en

independents de facto del Regne de França. La llegenda de Sant Jordi, Llull i

Muntaner com episodis vinculats a diferents moments de l’Edat Mitjana

catalana. En aquest moment s’interpretarà un fragment del Cant de la Sibil·la

per part de la soprano Ilona Schneider.

El segles XVI i XVII són els de la decadència catalana i acaben en la Guerra

de Successió i els fets de 1714, amb una intervenció dels Miquelets de

Catalunya. Al segle XIX el riu s’atura a la Renaixença, moment en què es

llegiran fragments de Caterina Albert, així com de Salvador Seguí, el Noi del

Sucre.

La proclamació de la II República, el bombardejos de la ciutat de Barcelona

durant la Guerra Civil, l’afusellament del president Companys, l’any 1940, i

Pau Casals a l’assemblea general de les Nacions Unides són les parades del

riu durant el segle XX. Finalment, l’espectacle s’acaba al present.

7

ACTUACIONS ARTÍSTIQUES

JOSEP MARIA MESTRES

Nascut a Calaf (Anoia), Josep Maria Mestres és director d’escena. Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha estat membre de la companyia Zitzània Teatre (1990-98), membre fundador de la companyia Kràmpack (1994-97) i director fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra (1995-99). Ha dirigit, entre altres espectacles, Kràmpack (1994), de J.Sánchez, premi especial de la Crítica; Dakota (1996), de J.Galceran, premi Butaca a la millor direcció; Klowns (1997), de J.Montanyès i J.M.Mestres, premi Especial de la Crítica; Fashion Feeling Music (1999), de Ll.Hansen, J.M.Mestres i C.Puértolas; La filla del mar (2002), d’À.Guimerà; Un matrimoni de Boston (2005), de D.Mamet; Nit de reis, de W. Shakespeare (2010) i Un mes al camp, d’Ivan Turguénev.(2011). ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL Albert Sánchez-Piñol és un escriptor i antropòleg nascut a Barcelona el 1965. Autor de les novel·les La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005), Tretze tristos tràngols (2008) i Victus (2012). Premi Crítica Serra d'Or de novel·la el 2006. Abans, l’any 2000, Sánchez Piñol va publicar un assaig satíric, Pallassos i monstres. La seva obra ha estat traduïda a 37 llengües com el basc, búlgar, castellà, coreà, croat, japonès, letó, lituà, neerlandès, noruec, polonès, portuguès, romanès, rus, serbocroat, suec, turc, txec i xinès, entre d’altres.

8

FRANC ALEU

Franc Aleu és un artista audiovisual nascut a Barcelona el 1966. El 1989 va formar el grup MAAT amb altres artistes dedicats a instal·lacions mecàniques per a l’escena. A partir de 1990, la seva activitat artística s’enfoca cap a l’àrea dels audiovisuals. El 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en l’apartat d’audiovisual “per l’impacte de les seves creacions visuals, que fan de l’experiència escènica un espai emocional singular i únic”. Entre els seus treballs més celebrats al costat d’Àlex Ollé i Carles Padrissa de la Fura dels Baus hi ha les videocomposicions de L’Atlàntida de Manuel de Falla (1996); El martiri de Sant Sebastià de Claude Debussy (1997); Faust 3.0 (premi de la Crítica; 1999); La condemnació de Faust de Berlioz (1999); Le grand macabre de György Ligeti (2009) o, més recentment, Le Vaisseau fantôme de Richard Wagner (2014). Altres treballs destacats són els audiovisuals per a la Merce Cunningham Dance Company de Nova York o El somni, experiment pioner al costat dels germans Roca. XAVIER BAGÀ

Xavier Bagà és professor, gestor cultural i ballarí. Va formar part del Ballet del

Gran Teatre del Liceu de Barcelona del 1973 al 1977. Ha format part del Ballet

Nacional Clàssic i del Ballet Nacional d'Espanya.

9

El 1987 va crear la Federació Espanyola d'Associacions de Professionals de la

Dansa. Ha estat Coordinador General de l'Associació de Professionals de la

Dansa de Catalunya i entre el 2000 i el 2014 es va encarregar de la producció

del Ballet Nacional d'Espanya. El 2008 va crear bagadans empresa

distribuïdora i de management de companyies i mestres de dansa, i ballarins.

Entre el 2013 i el 2015 ha assumit la producció i la comunicació del Curs

Internacional de Dansa i Gales IBStage.

SILVIA BEL

Actriu nascuda el 24 de

juny de 1970 a Barcelona.

Es va llicenciar en Art

dramàtic per l'Escola

Superior d'Art Dramàtic de

l'Institut del Teatre entre

1992 i 1996.

L'any 1998 es va

traslladar a Madrid, on

juntament amb l'actor i

director Karra Elejalde, va

protagonitzar pel·lícules

com Año Mariano i

Torapia. L'any 2003 va tornar als escenaris catalans, on ha desenvolupat la

seva trajectòria teatral interpretant nombroses obres d'adaptacions literàries

tant d'autors nacionals (Mercè Rodoreda, Joan Brossa, Manuel de

Pedrolo o Joan Maragall) com internacionals (Franz Kafka, Oscar

Wilde, William Shakespeare).

L'any 2005 va protagonitzar l'espectacle teatral La Xarxa, de Joan Brossa,

interpretació que li va valdre el premi Crítica Serra d'Or de Teatre del 2006 per

l'aportació més interessant de l'any, a més de la nominació a millor actriu

pels premis Butaca i l'elogi de tota la crítica. A partir d'aquell moment la seva

carrera discorre entre teatre, televisió i cinema. A la televisió ha protagonitzat

series com Infidels, Ventdelplà o El cor de la ciutat.

L'any 2007 va ser la Colometa de la Plaça del Diamant. L'any 2012 va rebre

el Premi Memorial Margarida Xirgu a la interpretació femenina més rellevant de

la temporada teatral barcelonina. Actualment compagina la seva faceta d'actriu

amb col·laboracions literàries a diferents mitjans i espais culturals.

10

SALVADOR BROTONS

Salvador Brotons va néixer a

Barcelona en una família de

músics. Va estudiar al

Conservatori Superior de

Música de Barcelona, on va

obtenir els títols superiors de

flauta, composició i direcció

d'orquestra. El 1985 va ser

guardonat amb una beca

Fullbright i es traslladà als

Estats Units, on va cursar el

doctorat en Música a la Universitat Estatal de Florida. El 2002 va rebre el

Florida State University Alumni Award pels seus èxits professionals.

Com a compositor, ha escrit més de 125 obres, principalment per a conjunts

orquestrals i de cambra. Ha rebut 16 premis de composició, com el Premio

Orquesta Nacional de España (1977) i el Premi Ciutat de Barcelona. També ha

rebut nombrosos encàrrecs, i diverses de les seves obres han estat editades i

gravades en CD a Europa i els EUA sota segells com EMI, Auvidis, Albany

Records, Naxos, Claus, RNE, etc.

Brotons ha dirigit orquestres arreu del món, des de l’Orquestra Simfònica

Nacional de Sud-àfrica als Virtuosos de Moscou, l'Orquestra de RTVE i

l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l'Orquestra Simón

Bolívar de Veneçuela, la Filharmònica de Montevideo (Uruguai), I Pomeriggi

Musicali de Milà (Itàlia) i l'Orquestra Simfònica de Beijing (Xina). Des del

setembre del 2008 és el director musical de la Banda Municipal de Barcelona.

ALBA CARMONA

Alba Carmona és una cantaora nascuda a Barcelona el 27 de juliol de 1984. De

pares malaguenys, va començar ballant flamenc a la Casa de Andalucía de

Cerdanyola del Vallès.

11

És vocalista del grup Las Migas. També forma part del projecte Flamenco

meets Pansori, una barreja de música coreana i flamenc, i de la iniciativa

flamenc/jazz del CMS Trío y Chicuelo. Ha estat cantaora per a ball a molts

tablaos de la ciutat comtal: Tarantos, El Carmen, Jazz Sí, etc. Va ser la primera

llicenciada de l’Estat espanyol en el Grau Superior de Música com a intèrpret

de cant flamenc. (ESMUC, 2009).

BEBETO CIDRA I MARINA CIDRA

Bebeto Cidra és ballarí,

coreògraf, professor i director

de la seva pròpia companyia

de dansa.

Es va iniciar en el ball en

diverses companyies

professionals de Brasil. Allà hi

va fundar la Bebeto Cidra Cia.

de Dansa. Va arribar a

Barcelona el 1990 i es va

incorporar al Ballet

Contemporani de Barcelona.

Ha treballat a Lanònima Imperial com a ballarí, professor i auxiliar de direcció i

coreografia i a la companyia Els Joglars. El 2005 va refundar la Bebeto Cidra

Cia a Barcelona i, des d’aleshores, forma part del Pla de Residència de

creadors del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb seu

a Vic.

Cal destacar les següents produccions: Suites de Bach, una trilogia (2010);

Límits i ocupacions (2010); Invisible (2009); Ritme i Figures d'una trajectòria

artística (2009); Scordatura (2008); Solochelobach (2007); Viatjant per la Dansa

Moderna (2006) i Sert o no Sert (2006).

COLLA SARDANISTA MARE NOSTRUM

La colla sardanista Mare Nostrum forma part del Grup sardanista Xaloc. La

història del grup comença l’any 1971, quan es funda amb el nom de Ciutat

12

Comtal. El gran nombre de dansaires va fer que, l’any 1975, es fundés la colla

Xaloc com a filial de la primera. El 1976, la Ciutat Comtal ja va quedar sots-

campiona de Catalunya, moment en el qual es va fundar la tercera colla, la

Mare Nostrum, actual primera colla del Grup. Des de fa anys també ha

funcionat una quarta colla, l’Enxaneta, inicialment creada amb l’objectiu de fer

debutar a nous dansaires, i més tard com a colla filial del Grup i competidora al

Campionat de Catalunya en la categoria de Grans.

PEP CRUZ

Pep Cruz és actor i director de teatre i

televisió. Ha participat en sèries com

Ventdelpla, La memòria dels Cargol,

Oh! Europa i Gran Nord. Va començar

la seva carrera teatral dirigint el TEI

Sant Marçal (1971) de Girona, amb

què va fer 33 espectacles de teatre en

16 anys, fent funcions d'actor i

director, a més de portar vint

espectacles de titelles a les Fires de

Girona (1980-2005).

La seva carrera teatral està molt vinculada a Dagoll Dagom, companyia amb la

qual ha representat obres com Mar i Cel i Flor de nit. També ha presentat el

concurs humorístic de TV3 Moltes gràcies. El 1987 va rebre el premi Crítica

Serra d'Or de Teatre per la seva aportació global al món del teatre. Recentment

ha protagonitzat l’obra La vampira del Raval, d’Albert Guinovart i Josep Arias

Velasco.

CESC GELABERT

Ballarí, coreògraf i

director, Cesc Gelabert

va néixer a Barcelona.

Va començar els seus

estudis de dansa el

1969 a l'estudi d'Anna

Maleras. Després

d’una estada de dos

anys a Nova York, el

1980 torna a

Barcelona i comença a

col·laborar amb la

ballarina Lydia

Azzopardi, actuant arreu d’Espanya i en festivals de França i Itàlia. El seu

centre de creació fou La Fàbrica, un important local de dansa de Barcelona

dirigit per Toni Gelabert i Norma Axenfeld. El 1985, Gelabert i Azzopardi funden

la companyia que duu el seu nom i presenten Desfigurat, la seva primera

13

producció de dansa de gran format. La companyia es consolida i s’estableix

definitivament a Barcelona.

Simultàniament, Fabià Puigserver, fundador del Teatre Lliure de Barcelona,

invita la companyia a associar-se i realitzar coproduccions i llargues

temporades d’exhibició. L’any 2003 i fins al 2012, Gelabert Azzopardi

Companyia de Dansa passa de ser companyia associada a companyia resident

al Teatre Lliure. La seva última creació, Foot-ball, es basa en les relacions

entre el futbol i la dansa.

Al llarg de la seva trajectòria, Cesc Gelabert ha rebut prestigiosos guardons,

com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya; el Premi

Ciutat de Barcelona (1987 i 2005) i el Premi Max de les Arts Escèniques al

Millor Coreògraf i al Millor Intèrpret Masculí de Dansa (2004 i 2005), així com la

Medalla d’Or al Mèrit en les Arts Escèniques i el Premi Nacional de Dansa, que

concedeix el Ministeri de Cultura.

GLÒRIA GELLA

Ballarina i professora de dansa.

Titulada en dansa clàssica pel

Conservatori professional de

l’Institut del Teatre.

Gella té més de 25 anys

d’experiència en la docència de

la dansa clàssica exercida en

diferents companyies

professionals: Danat Dansa,

Magnet i Burch, D’Ark i

Lanònima Imperial i en les més

prestigioses escoles de

Barcelona, com ara La Fàbrica,

l’Institut del Teatre, Bugüe,

Varium, Rosa Garcia, Mabel,

Isadora, Ramón Solé, Coco Comín i El Magatzem, entre d’altres, amb

innumerables alumnes professionalitzats en clàssic i en les diferents branques

de la dansa.

Va ser ballarina professional al Ballet del Gran Teatre del Liceu, on va

romandre deu temporades. Posteriorment, va seguir ballant com a freelance en

diferents companyies i produccions, com el Ballet-Teatre de Barcelona,

Esbatec Neoclàssic, Ballet Clàssic de Barcelona, Ballets de Tenerife, Ballet de

les Palmes Trini Borrull i a diferents produccions al Teatro de la Zarzuela de

Madrid. Actualment col·labora també en els projectes de l’entitat DansaDespí.

14

ORFEÓ CATALÀ

És un dels cors amateurs de referència del país, fundat l’any 1891 per Lluís

Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal i vetllar

per l’excel·lència artística de les seves interpretacions. Aquests valors n’han

marcat la trajectòria fins a l’actualitat. Té la seu al Palau de la Música Catalana,

construït entre el 1905 i el 1908 i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Al llarg de la seva història l’Orfeó ha interpretat les obres més representatives

del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres

com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit

per primeres batutes del panorama internacional, com R. Strauss, C. Saint-

Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, C. Dutoit, L. Maazel o

G. Dudamel, entre d’altres. Des del 1998 Josep Vila i Casañas n’és el director

titular.

Entre les últimes actuacions de l’Orfeó Català cal destacar, l’abril de 2015, el

concert al Royal Festival Hall de Londres al costat de la London Philharmonic

Orchestra i el London Philharmonic Choir, sota la direcció de Tomáš Netopil, on

van interpretar la Missa glagolítica de Leoš Janáňek.

VICKY PEÑA

Va començar com a actriu el 1966, a la

sèrie de televisió La petita comèdia,

Va debutar al cinema amb la pel·lícula

Canvi de sexe, de Vicente Aranda, però

la seva popularitat va créixer gràcies a

la televisió i el teatre. El 1976 va

participar a la sèrie La senyora García

es confessa, amb Adolfo Marsillach; un

any després, va participar a l'obra

Tirant lo Blanc i el 1986, va fer el seu

primer paper com a protagonista a El

dol escau a Electra, basada en l'obra

d’Eugene O'Neill.

15

El 1997 va participar a la pel·lícula Secrets del cor, escrita i dirigida per Montxo

Armendáriz, candidata a l'Oscar de Hollywood i guanyadora de quatre premis

Goya, incloent una nominació per a Peña com a actriu de repartiment.

En teatre ha representat grans papers en obres i musicals com Sweeney Todd,

Little Night Music,“La reina de la bellesa de Leenane, Homebody/Kabul,

Després de mi, el diluvi” i Un tramvia anomenat desig. Pel seu treball en el món

del teatre va ser guardonada amb el Premi Nacional de Teatre 2009.

El 2005 va ser nomenada Vicepresidenta de l’Associació d'Actors i Directors de

Catalunya (AADC). També és vocal (en la categoria d'Interpretació) de

l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.

MERCÈ PONS

Mercè Pons és actriu de

teatre, doblatge, cinema i

televisió.

En teatre ha participat en

obres com Una luna para

los desdichados, d'Eugene

O'Neill; Un marit ideal,

d'Oscar Wilde; El rei Lear,

de William Shakespeare;

La plaça del Diamant, de

Mercè Rodoreda; La gavina, d’Anton Txékhov o L'hostal de la glòria, de Josep

Maria de Sagarra, entre moltes altres.

En televisió, ha treballat en sèries com El cor de la ciutat; Ventdelpla; Abuela de

verano; Compañeros o Dues dones divines.

Al cinema, ha participat en pel·lícules com Amor idiota, de Ventura Pons; Iris,

de Rosa Vergès; La febre d'or, de Gonzalo Herralde, o Rateta, rateta,

de Francesc Bellmunt. Ha rebut els premis El Ojo Crítico com a millor actriu de

cine el 1997; el Premi de Cinematografia Ciutat de Barcelona el 1992, i el Premi

de la Crítica de Barcelona com a Actriu Revelació el 1989.

16

ROSA RENOM

Rosa Renom és actriu de

teatre, cinema i televisió.

Va començar a fer teatre

a l'Aula de Teatre de

l'Acadèmia de Belles Arts

de Sabadell, dirigida per

Francesc Ventura.

Més tard, es va llicenciar

en art dramàtic a l'Institut

del Teatre de Barcelona, i

va debutar com a actriu al

Teatre Estable de

Sabadell (TES) i va continuar amb Romeu i Julieta de Shakespeare al Teatre

La Faràndula de Sabadell. Es va traslladar a viure a Barcelona, on viu

actualment i on exerceix professionalment.

ILONA SCHNEIDER

Ilona Schneider és soprano. Graduada en Filosofia, va estudiar cant al

Conservatori Nacional de Versalles, on va obtenir el primer premi el 2008.

L’any 2007, va participar en una gira europea amb l'espectacle Fervor de la

Perseverança, de Carles Santos, i el 2008 va actuar en les òperes Cendrillon,

de Jules Massenet, i Astrée, de Pascal Collasse, al Teatre Montansier de

Versalles. El seu registre de soprano coloratura l'ha portat a interpretar també

obres com Carmina Burana, de Carl Orff, i La Flauta Màgica, de Mozart.

17

TOTI SOLER

Toti Soler és compositor, guitarrista, músic de

poemes i cantant. Nascut el 1949 a Vilassar

de Dalt (Barcelona), va iniciar els seus estudis

musicals el 1965 al Conservatori Superior de

Música de Barcelona i va ampliar-los el 1969

a l'Spanish Guitar Centre de Londres.

El 1973, de la mà del poeta, actor i cantant

Ovidi Montllor, Toti musica versos de poetes

escollits transformant-los en cançons i recitals

que durant vint-i-sis anys ompliran escenaris

d'arreu del món, un d'ells el celebrat al mític

teatre Olympia de París. L'any 1980 l'actor i

director Ugo Tognazzi li encarrega la

composició de la banda sonora de la seva

pel•lícula I viaggiatori della sera i aquell

mateix treballa amb Léo Ferré, amb qui enregistra els discs Léo Ferré: ludwig -

l'imaginaire - le bateau ivre.

Entre altres treballs, el 2004 va enregistrar L'arxiver de Tortosa i Racconto.i, el

mateix any, va posar música a l'obra del narrador i dramaturg rus Anton

Txèkhov, L'oncle Vània L'any 2005 va ser reconegut amb el Premi Nacional de

Música 2005 de la Generalitat de Catalunya i i el 2006 va ser guardonat amb la

Creu de Sant Jordi.

Aquest any ha presentat L'Ovidi, poema sense acabar, en homenatge a Ovidi

Montllor, vint anys després de la seva mort.

JOSEP VILA I CASAÑAS

Josep Vila és un dels directors de cors més reconeguts de Catalunya i de

l’Estat espanyol. La intensa tasca que du a terme en l’àmbit de la direcció coral

i en el terreny compositiu li ha valgut un ampli reconeixement de la crítica i el

públic.

18

Des de l’any 1998 és director de l’Orfeó Català. Des del setembre del 2011 és

director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i des de l’any 2005

exerceix de professor de direcció de cors a l’ESMUC.

Format amb Manuel Cabero, Lluís Vila, Pierre Cao, Laszlo Heltay, Josep Prats,

Johan Duijck i especial­ment Eric Ericson, ha estat fundador i director durant

setze anys del Cor Lieder Càmera de Sabadell, director de la Coral Càrmina de

Barcelona i del Coro de Radiotelevisión Española. També ha dirigit altres

formacions (Coro Nacional de España, Orfeón Donostiarra, Cor de l’Acadèmia

Franz Liszt de Budapest, Coral Juvenil Nacional Simón Bolívar de Veneçuela,

Orquesta de RTVE, OSV, etc).

19

ALTRES ACTES DE LA DIADA

Dimarts, 8 de setembre

20.00 i 22.00h. Concert de la Diada al Born Centre Cultural Seguem arran.

Quinze himnes i una cançó eròtica: Un espectacle que recorre quinze

cançons populars que han esdevingut himnes i un himne que prové d’una

cançó eròtica. Un concert únic amb cançons com “La Santa Espina”, “El cant

de la senyera”, “L’estaca”, “Bac de Roda” o “La muixeranga”, entre d’altres, i un

ºº himne, “Els Segadors”, l’himne nacional oficial de Catalunya, que prové

d’una cançó eròtica del segle XVIII. Amb el suport de la Generalitat de

Catalunya.

Dimecres, 9 de setembre

19.00h. Auditori del Parlament. Acte de lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament, en la categoria d’Or, a les vuit primeres diputades del Parlament (Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata, Trinitat Neras i Assumpció Sallés) i a la Fundació Institut Guttmann, amb motiu del seu cinquantè aniversari. Divendres, 11 de setembre

9.00 hores. Ofrena floral del Govern, encapçalada pel president Mas, al monument de Rafael Casanova de Barcelona. 9.05 hores. Ofrena floral de la Mesa del Parlament, encapçalada per la presidenta, Núria de Gispert, al monument de Rafael Casanova de Barcelona. De les 10.30 a les 18.30h. Jornada de portes obertes al Palau de la

Generalitat.

De les 10.00 a les 19.00h. Jornada de portes obertes al Palau del

Parlament.

20

ACTES DE LA DIADA ORGANITZATS A LES

DELEGACIONS A CATALUNYA I A L’EXTERIOR

Girona

Divendres, 11 de setembre

El delegat del Govern, Eudald Casadesús, participarà en l’ofrena floral a la

tomba del president Irla. 9.00 hores. Cementiri (Ronda Narcís Massana, s/n).

Sant Feliu de Guíxols

Posteriorment, el Teatre Municipal de Girona acollirà l’acte institucional de la

Diada Nacional de Catalunya, organitzat per la Generalitat, l'Ajuntament de

Girona i la Diputació de Girona. 11.00h. Saló de Descans del Teatre Municipal

de Girona (pl. del Vi, 1) Girona

Lleida

Dijous, 10 de setembre

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, presidirà l’acte commemoratiu

de la Festa Nacional de Catalunya. Hi participaran també els delegats del

Govern a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, Ramon Farré i Albert Alins. 19.00h. Turó

de la Seu Vella de Lleida.

Tarragona

Diumenge, 6 de setembre El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, participarà en l’acte institucional a Valls, durant el qual la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, pronunciarà una glosa de la Diada. 12.00h. Convent del Carme (c. Germans Sant Gabriel, 2). Valls

Catalunya Central

Dijous, 10 de setembre

El delegat del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau, participarà en els

actes organitzats per l’Ajuntament de Vic amb motiu de la Diada. A les 19.30h,

es farà l’ofrena floral davant la placa commemorativa del patriota osonenc

Francesc Macià “Bac de Roda” (cruïlla de la rambla Davallades amb el c.

Verdaguer). Tot seguit, hi haurà balls populars i la interpretació d’”Els

Segadors” per part dels grallers.

21

Posteriorment, a les 20.00 h, el poeta i dramaturg Lluís solà pronunciarà la

conferència “La llibertat, un dret i un deure” (Sala de la Columna de

l’Ajuntament de Vic).

Terres de l’Ebre

Dimecres, 9 de setembre La presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell, inaugurarà l'exposició "Dones amb nom propi a les Terres de l'Ebre". 18.00h. Serveis Territorials de Cultura. Palau Oliver de Boteller (c. Jaume Ferran, 4). Tortosa Posteriorment, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, presidirà l’acte institucional de commemoració de la Diada, organitzat per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre. Puig pronunciarà la conferència "Construint un nou país”. L’acte comptarà amb el parlament del delegat del Govern, Xavier Pallarès, i amb les peces musicals de "Maria i Xavi, duet de piano i vibràfon" i la interpretació de l'Himne Nacional de Catalunya. 19.00h. Reials Col·legis de Sant Lluís i Sant Domènec (c. Sant Domènec, s/n). Tortosa

Madrid

Divendres, 11 de setembre

El Centre Cultural Blanquerna oferirà la tradicional recepció institucional de la

Diada. L’acte comptarà amb l’actuació de violoncel del concertista Toni García,

que interpretarà el cant dels Segadors.13.00 h. Centre Cultural Blanquerna (c.

Alcalá, 44). Madrid

París

Dijous, 10 de setembre

La Delegació del Govern a França i Suïssa oferirà una recepció amb motiu de

la Diada, que inclourà la projecció de la pel·lícula Barcelona, la Rosa de Foc” ,

amb el patrocini de l’Agència Catalana de Turisme i Turisme de Barcelona. 20h.

Cinema Club de l’Étoile (14 Rue Troyon, 75017) París

Brussel·les

Dijous, 10 de setembre

La Delegació del Govern davant la Unió Europea organitzarà l’acte institucional

amb motiu de la Diada, durant el qual s’inaugurarà oficialment l’exposició “Dalí,

breaking news”. 12.30h. Espai Catalunya Europa de Brussel·les. Delegació del

Govern davant la Unió Europea.

22

Berlín

Dimecres, 9 de setembre

La Delegació del Govern a Alemanya oferirà una recepció institucional i

projectarà la pel·lícula Barcelona, la Rosa de Foc. 18.30h. CinemaxX

(Potsdamer Str. 5, 10785) Berlín

Viena

Dijous, 10 de setembre

La Delegació del Govern a Àustria oferirà una recepció institucional que

comptarà amb la interpretació de peces breus de música catalana. 19h.

Delegació del Govern a Àustria (Stadiongasse, 5/11). Viena

Londres

Dijous, 10 de setembre

La Delegació del Govern al Regne Unit i Irlanda organitzarà la recepció del National Day of Catalonia. 18.30h. One Great George Street (1 Great George Street. Westminster). Londres

Roma

Dijous, 10 de setembre

La Delegació del Govern a Itàlia oferirà la recepció institucional amb motiu de la

Diada. Inclourà un concert de música clàssica catalana a càrrec del pianista

Albert Attenelle, que interpretarà peces de compositors com Isaac Albéniz,

Enric Granados i Frederic Mompou. 19h. Sala Accademia del Pontificio Istituto

di Musica Sacra (Piazza Sant'Agostino, 20). Roma

L’Alguer

Dijous, 10 de setembre

Celebració de la Diada Nacional de Catalunya. En col·laboració amb la

Institució de les Lletres Catalanes, la Representació del Govern a l’Alguer

oferirà l'espectacle "Estellés: de mà en mà", amb el cantant Borja Penalba i

l'actor Francesc Anyó. Hi serà present també la directora de la Institució de les

Lletres Catalanes.

23

Washington DC

Dimecres, 9 de setembre La Delegació del Govern als Estats Units, Canadà i Mèxic organitzarà la recepció del National Day of Catalonia. 18h. Sonoma Restaurant and Wine Bar (223 Pennsylvania Avenue SE). Washington DC.