Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 8

El compromísnecessari pel català En els darrers temps, s'ha alçat la veu d'alarma per la situació de la llengua catalana. Lescada vegada més agressives reformes de lleis educatives del govern espanyol, destinades aretallar la presència del català en l'àmbit educatiu, ja sigui a l'ensenyament primari, ambla llei de qualitat o a la universitat, amb mesures com el districte únic, han estat notíciaaquestes setmanes. Tanmateix, en molts altres àmbits que la llengua pròpia dels PaïsosCatalans es troba com més va més arraconada. I és constant la persecució a què es veu sot-mesa per part dels estats que ens dominen, des de la quasi proscripció del català a l'escolapública a la Catalunya Nord, fins a les contínues traves que posa la pròpia administracióautonòmica al País Valencià, o l'exclusió absoluta del català de les institucions europees, onels estats que afirmen representar-nos marginen completament el català. Des de les institucions existents, sense les estructures d'un estat propi, és impossible asse-gurar els mínims necessaris per a la supervivència del català com a llengua d'us social, peròaquestes no són ni de bon tros suficients, l'actual model de globalització neoliberal empenya una progressiva uniformització econòmica, social i cultural, anorreant tota cultura queestorbi. La pràctica quotidiana de cada vegada més empreses que ignoren voluntàriamentl'existència de llengües com la nostra, i davant les quals les institucions ni poden ni volenplantar-se, és una mostra ben clara que per garantir la previvència de la nostra llengua nonomés cal assolir un poder polític propi, sinó que cal enfrontar-se també a aquest modelde societat.

Després de més de dues dècades d'autonomies, ningú no discuteix el creixent retrocés del'ús social del català i la seva pèrdua de "prestigi" social, però aquesta realitat encara ésnegada oficialment, sobretot al Principat, on el regionalisme governant ha volgut vendrecom a eficaç una política lingüística de totes totes insuficient. La llengua catalana, tot icomptar al sud dels pirineus amb un estatut jurídic de cooficialitat (sempre un graó persota del castellà, obligatori per a tothom), i una mínima presència als mitjans de comuni-cació, mai no havia patit un procés de substitució tant accelerat com l'actual, quan para-doxalment la pràctica totalitat de la població el coneix. No serà sense prendre consciènciade la gravetat de la situació, i de la necessitat d'adoptar un ferm compromís diari amb lanostra llengua, a casa, a l'escola, a la feina, a la vida social i cultural i a tot arreu, quepodrem revertir aquesta tendència.

Herència de lluitaEl primer de maig ha esdevingut els nostres dies una fornada gairebé festiva, amb una tras-cendència política cada vegada menor als països desenvolupats. Les pròpies esquerres ofi-cials, tan acostumandes a les renúnices, han deixat que acabi sent un dia de manifestacionssindicals gairebé rutinàries, abandonant la batalla ideològica davant el pensament neolibe-ral dominant, que nega no ja el protagonisme de la lluita de classes, sinó la pròpia exis-tència de la classe treballadora. L'esquerra majoritària ha acceptat fins i tot el discurs quenega l'existència de forces enfrontades per interessos irreconciliables, donant per bona unasocietat regida per la lògica del màxim benefici, amb l'única regulació d'una difusa "socie-tat civil". Però la realitat no deixa de ser tossuda: l'empobriment i expoli del tercer món,la destrucció del medi o l'irracional escalada bèl·lica imperialista han tornat a posar sobrela taula la necessitat d'acabar amb la barbàrie del capitalisme, de construir una alternativa. I no partim del no res, les darreres lluites que ha viscut el nostre país són filles d'una llar-ga tradició de lluita. Les multituds que s'han manifestat els últims mesos contra la guerrasón hereves de les classes populars que s'alcaren a les viles i barris d'arreu dels PaïsosCatalans contra les quintes forçoses el segle XIX, dels treballadors i treballadores que pren-gueren Barcelona durant els fets de la setmana tràgica, per evitar que els seus fills anessina morir al nord d'Àfrica defensant els interessos d'una classe i un imperi que no eren elsseus, com ara no són els nostres.

Editorial Els joves continuen a les presons madrilenyesd’Aranjuez i Alcalá-Meco

22 d’abril de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Torà reclama lallibertat dels tresempresonats

Condemnats sisdefensors de l’Horta

Trobada de les escoles en valenciàPaïsos Catalans / 2

Història del moviment obrer catalàEconomia / 6

La fi del principi, per WallernsteinInternacional / 9

Diagnòstic de gravetat per la llenguaCultura / 11

Ja ha sortit la sentència del primer judici con-tra els defensors de l’horta de Benimaclet. Eljudici contra sis joves que es van encadenar el5 de març de 2001 a la maquinària de les obresde construcció del cinturó de ronda deValència ha acabat amb condemna: en la sen-tència, el jutjat d’instrucció número 6 de laciutat recull totes les demandes de la fisclia i elsimposa una multa de 6.000 euros.L’acció dels sis encausats s’emmarca en les pro-testes que hi va haver entre el gener i el març de2001 contra la destrucció d’aquest barri deValència i que van aconseguir paralitzar tempo-ralment la construcció del cinturó de ronda.Les diverses protestes van acabar amb una cin-quantena de persones detingudes (entre llaura-

dors, estudiants, veïnat i periodistes), moltes deles quals estan encara ara en espera de judici.La sentència que s’acaba de conèixer contra elssis joves considera provat el fet que estavenencadenats a les màquines, que aquest fet vaimpedir poder fer els treballs per executra l’o-bra de la Ronda Nord, que van oposar resis-tència a la policia i que van coaccionar els ope-raris.La defensa dels acusats, per contra, ha reiteratque aquests fets no han estat provats. És peraixò, i per les nombroses incoherències que veuen la sentència, que està preparant un recurs. Elcol·lectiu Salvem l’Horta de Benimaclet i altresorganitzacions també han començat una cam-panya de suport als encausats.

Una setmana després de la mobilització que esva fer a Lleida, els i les veïnes de Torà van pro-tagonitzar una jornada de solidaritat amb elsjoves. La cercavila que es va fer pels carrers dela població de la Segarra aplegà bona part delsveïns del municipi, amb el lema: "Us volem acasa! Llibertat pels 3 joves detinguts a Torà.Fora la llei antiterrorista! Prou tortures!",va finalitzar davant de la plaça del'Ajuntament, on es van fer diferents parla-ments per agrair la solidaritat demostrada pelsassistents. Per la seva banda, Baltasar Garzón ha modi-ficat el seu plantejament inicial i ha impu-

tat un delicte genèric de terrorisme als tresdetinguts a Torà. El magistrat va canviar laseva postura en considerar que les declara-cions, extretes sota maltractaments, en quèels detinguts explicaven suposadament quecada un d'ells desenvolupava funcions con-cretes al grup per preparar i executar elsatacs permet considerar-los "banda arma-da". Fonts antirepressives han denunciatque el presumpte "grup armat" inventat perGarzón no té ni nom, i respondria només ala necessitat del magistrat de forçar la reali-tat quan aquesta no s'ajusta a la seva versiódels fets.

A. Silvestre, València.- Des del pas-sat 5 d'abril i fins al proper 7 dejuny, amb l'arribada de la primaverai com esdevé des de fa vora setzeanys, es celebren les Trobades de lesEscoles en Valencià. Enguany, hanestat convocades setze d'aquestestrobades a un total de divuit comar-ques que abasten la pràctica totalitatdel País Valencià. Les Trobades d'aquest any, han estatconvocades baix el lema"Compromís pel Valencià" i hanestat precedides de la campanya queamb el mateix nom i des de fa unsmesos ve impulsant la FederacióEscola Valenciana conjuntamentamb altres entitats cíviques, políti-ques i sindicals del País Valencià.Aquesta campanya, està orientadaen la demanda a les administracionspúbliques de subscriure un seguit depunts basats en el reconeixementdel valencià com a llengua oficial, iel desenvolupament de polítiquesconcretes que n'asseguren la sevarevitalització i supervivència.Gran esperit reivindicatiuPerquè una de les tradicionals carac-terístiques de les trobades ha estat elseu fort esperitreivindicatiu icívic, des que,sorgiren el 1984,en primer lloc ala comarca de laRibera i a poc apoc començarena estendrer's a laresta del PaísValencià (finsassolir unes dos-centes trobades finsal dia d'avui). Actualment són coor-dinades per la Federació EscolaValenciana que aglutina més d'unavintena d'entitats i coordinadorescomarcals per l'ensenyament delvalencià. No debades, i com moltesvegades han explicat els seus respon-

sables, l'esperit que continua impul-sant la realització d'aquestes, cal cer-car-ho en la necessitat de donar aconéixer a la societat en generall'ensenyament en valencià, així compublicitar la matriculació de l'alum-nat en els programes d'aprenentatgeescolar en aquesta llengua i d'im-mersió lingüística. D'ací rau, enbona mesura, el fet que la majoria

de les trobades esconvoquen alperíode primave-ral, és dir, en coin-cidència amb l'o-bertura de lamatriculació peral proper cursescolar. A les tro-bades dels últimsanys, s'ha accen-

tuat la crítica a la poca implicació del'administració valenciana, governa-da pel Partit Popular en la promocióde l'escola valenciana, i en la perduagradual de línies en valencià.Crítiques al Decret de QualitatA les Trobades del 2003, s'ha fet unincís especial en la crítica a les

intencions del govern espanyol deretallar a la meitat les hores lectivesd'ensenyament del català l'educacióprimària, en detriment de l'aug-ment de les destinades al castellà.Aquesta mesura, continguda al pro-jecte de Llei Orgànica de Qualitatde l'Ensenyament (LOCE), presen-tat fa poques setmanes per la minis-tra espanyola Pilar del Castillo,suposarà en lapràctica la seuadiscriminació ales aules front alcastellà, per laqual cosa laGeneralitat deCatalunya i elGovern Balear jahan anunciatque no l'aplicaran als seus respectiuterritoris. La denúncia a les inten-cions uniformitzadores de l'executiude Madrid, ha estat present a latotalitat de les lectures del diferentsmanifestos el·laborats. Con-cretament, amb aquest decret, l’as-signatura de llengua espanyolaqueda fixada en 900 hores setma-

nals a la primària; 350 al cicle iniciali 250 als mitjans i superior; la qualcosa suposarà un augment de fins acinc hores setmanals de castellà iuna reducció de dos hores per alvalencià.Enguany, a més de la crítica a aques-tes intencions de reduir les classesde català, han planejat altres reivin-dicacions com la d'impedir la priva-tització de Ràdio Televisió Valen-ciana, o d'aturar l'agressió bel·licistacontra l'Iraq; a més del ja tradicio-nal reclam pel requisit lingüístic al'administració valenciana. En el casde la Trobada a la comarca de laSafor-Valldigna, celebrada a la loca-litat de Rótova, la reivindicació vaestar molt marcada pel suport alsvuit consells escolars de la ciutat deGandia, que han demanat recent-ment a la Generalitat la possibilitatde poder implantar a partir del pro-per curs el Programa d'En-senyament en Valencià com a únicalínia; una demanda que va ser dene-gada per la conselleria de culturaque regenta el popular ManuelTarancón.Però les trobades, a més de la rei-

vindicació, no handeixat mai de seruna bona ocasióper passar un diade festa i esplai. Ales trobades s'hifan cercaviles,correfocs, actua-cions musicals,pallassos i conta-

contes, exposicions, tallers, jocstradicionals, hi ha grups d'anima-ció i moltes altres activitats peròsempre pensades des de la promo-ció del valencià. A més, és freqüentque s'aprofiten per premiar aque-lles iniciatives i entitats que s'handestacat en la defensa de la nostrallengua.

La Federació d’Escoles en Valencià mobilitza milers de persones arreu de les comarques

I amb la primavera, com cada any,les trobades pel valencià

22 d’abril de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

Les Trobadesd’enguanyen xifres ireconeixementde la CAL a la FEVLes trobades del 2003 han tingutuna gran participació. Les xifresaproximatives han estat per tro-bada: a L'Alfàs del Pi (La MarinaBaixa) 6.000 persones; a Canals(La Costera) 8.000; als Poblets(La Marina Alta) unes 10.000; aPetrés (El Camp de Morvedre)unes 2.000; Montserrat (LaRibera) hi comptà amb 15.000participants; a les trobades del'Horta (Godella i Alfafar) s'hiplegaren més de 20.000 persones;a Alacant, Petrer (Les Valls delVinalopó), Santa Pola (BaixVinalopó i Baix Segura) compta-ren amb la presència també demilers de mares, pares, xiquets igent en general; a El Palomar(Vall d'Albaida) s'hi aplegarenmés de 10.000 i a Rótova (Safor iValldigna) unes 6.000. El dia 13d'abril, a l'Eliana (Camp deTúria) també s'aproparen moltsmilers de ciutadans d'aquestacomarca. Per als dies 11 de maighi ha convocada la Trobada de laciutat de València; i als mesos dejuny hi ha previst fer les de l'Orxa(L'Alcoià i el Comtat) iAlbocàsser i Sant Pau (al Maestrati els Ports).Per altra banda, la Coordinadorad’Associacions per la Llengua(CAL), ha decidit premiar aquestany a la Federació EscolaValenciana, principal impulsora deles trobades pel VAlencià, en reco-neixement a la seua tasca en la pro-moció i defensa de la llengua catala-na a l’àmbit del País Valencià des defa dues dècades. L’acte de lliuramentd’aquest guardó, es farà el properdivendres 25 d’abril a Barcelona,dins la jornada organitzada per laCAL en motiu del 23 d’Abril.

l’apunt

“L’esperit que impulsales trobades cal cercar-lo en la necessitat decontinuarpromocionantl’ensenyamenent envalencià”

“La crítica a laprivatització de RTVVi el clam pel requisitlingüístic han estataltres de lesreivindacions presents”

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:

Adreça:

Codi postal: Població: Telèfon:

Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)

Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: C/ Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o C/ Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

XVena Trobada d’Escoles en Valencià a Agullent

Redacció, Barcelona.- L'operacióengegada pel jutge de l'AudiènciaNacional Baltasar Garón contra tresjoves de la vila de Torà va donar unpas més amb la decisió d'enviar enpresó preventiva el jove que haviaquedat en llibertat després de passarper l'hospital. En el darrer númerode L'Accent explicàvem com enJordi V, el primer detingut, haviahagut de ser hospitalitzat a causa deltracte rebut durant la detenció perpart dels Mossos d'Esquadra. Envista de l'estat del jove, va ser deixaten llibertat. Si a les 18 hores deldimarts 8 d'abril era donat d'alta al'hospital, només arribar a casa ja varebre la notificació d'agents delsMossos d'Esquadra conforme haviaestat cridat a declarar a l'AudiènciaNacional espanyola pel matísegüent, i van anunciar que el vin-drien a buscar l'endemà, com final-ment va passar. Fonts d'AlertaSolidària han denunciat que el jovefos conduït a Madrid en un cotxepatrulla de la policia autonòmica,quan estava en situació de llibertat itenia el dret d'anar-hi amb el seupropi vehicle. També han denunciatque va ser una maniobra per atemo-rir el jove, coaccionant-lo just abansd'anar a declarar a l'AudiènciaNacional espanyola, que segonsAlerta Solidària "és un tribunal d'ex-cepció com ho era el Tribunal deOrden Público". Tot això, malgratque els informes mèdics desaconse-llaven el viatge i asseguraven que eljove no estava en condicions d'a-frontar una declaració judicial.Davant del jutge Ruiz de Polanco,que substituia Garzón, en Jordi es vanegar a declarar sense la presènciadel seu advocat, que es trobava aAlbacete per motius professionals. El

jutge va respondre enviant el jove ala presó madrilenya de Soto delReal, tot i que posteriorment l’hantraslladat a Aranjuez. Mentrestant,els altres dos joves resten empreso-nats a Alcalá Meco, després de sertraslladats el passat dissabte 12 d'a-bril des del Centre PenitenciariPonent fins a la presó de Madrid, a600 quilòmetres de Torà.Ampli suport als joves empresonatsTal i com es preveia els dies desprésde les detencions, la resposta delpoble de Toràha estat majori-tàriament soli-dària amb elsjoves empreso-nats. I més enllàde Torà, la soli-daritat s'ha estèsper pobles iviles. Des delprimer moment

les forces polítiques repre-sentades a l'Ajuntament deTorà (la Candidaturad'Unitat Popular i CiU)van fer pública una mocióen la qual denunciaven l'o-peració policíaca, amb l'o-cupacióde lavila i laconse -

qüent por demolts veïns i veï-nes. A més mani-festaven la sevapreocupació perl'estat físic i psí-quic dels detin-guts.Més enllà d'això, cal destacar quehan estat molts els posicionamentsen contra de l'operació i en favor dela llibertat dels detinguts, així com ladenúncia que existeixen indicis sufi-

cients per suposar que s'ha torturatels detinguts. Aquests posiciona-ments han vingut de diferents sec-tors i àmbits de la societat catalana.A nivell institucional, han estat mol-tes les declaracions d'ajuntaments ode forces polítiques, bàsicamentimpulsades per les Candidaturesd’Unitat Popular a diferents pobla-cions, com per exemple Manresa iSabadell.D'altra banda, organismes de defen-sa dels drets humans, com per exem-ple l'Associació de Cristians perl'Abolició de la Tortura (ACAT), vaenviar una carta al ministre del'Interior espanyol exigint una inves-tigació que aclarís els suposats mal-tractaments als joves deintguts.Nombroses organitzacions, com laIntersindical-CSC, Endavant,

Maulets o elMoviment deDefensa de laTerra, així comn o m b r o s e sCUP, hanenviat comuni-cats de suportals joves i a lesseves famílies,tot denunciantel caràcter polí-

tic de l'operació i la criminalitzció aquè ha estat sotmès tant el joventtoranès com l'esquerra independen-tista i les lluites populars en què elsjoves participaven.

Milers de persones s'han mobilitzat durant les darreressetmanes solidaritzant-se amb els detinguts

Els tres joves de Toràresten empresonats perl'Audiència Nacional

22 d’abril de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

l’apunt

Des del primer momentles forces polítiquesrepresentades al'Ajuntament de Torà vanfer pública una moció enla qual denunciavenl'operació policíaca

Aturem la retalladade les llibertatsEn els darrers temps, l'onada de políti-ques neoliberals està suposant un dete-riorament de drets socials i una retalla-da preocupant de llibertats individuals icol·lectives. A les continuades polítiquesde privatitzacions i de retallades de dretslaborals i socials, les autoritats han res-post amb una lògica autoritària i conser-vadora, que prioritza les vies repressivesal diàleg per resoldre les problemàtiquessocials que aquestes polítiques generen.Des de l'11 de setembre, hi ha un con-text estatal i mundial que afavoreix l'en-duriment d'aquestes dinàmiques, i lavoluntat de negar i aniquil·lar qualsevoldissidència. El terrorisme internacionalés l'excusa perfecta per fer un salt enda-vant en la creació d'un estat d'excepciómundial per tal que no es pugui alterar,ni qüestionar l'actual ordre establert.A l'Estat espanyol hem vist com es vanaprovant lleis cada cop més repressives: laLlei d'Estrangeria, la de Partita, la LSSI,o la massificació i empitjorament de lescondicions de vida a les presons ambreformes extremadament dures del codipenal. I en els darrers mesos hem pogutobservar massa exemples on les autoritatsvulneren drets i llibertats fonamentals,normalitzant unes pràctiques que fa unsanys semblaven inacceptables. Nomésen un any s'ha doblat el número de per-sones detingudes per causes polítiques is'han empresonat deu joves. Però el dreta manifestar-se lliurement també ha estatreprimit i ha agafat protagonisme el grupsisè de la Brigada Provinciald'Informació, especialitzat en causespolítiques i responsable d'interrogatorisil·legals i maltractaments a comisaria.Davant d'aquesta realitat, diversos col.lec-tius hem engegat la campanya Contra laretallada de llibertats, que pretén obrir unespai de debat antirepressiu i fer visible elrebuig d'amplis sectors de la societat cata-lana a les polítiques únicament repressivesamb què el govern fa front a les proble-màtiques i protestes socials. La setmanadel 21 al 27 d'abril es realitzaran diversosactes, entre els que destaca una Jornada dedebat en què es tractaran els temes de pre-sons, repressió policial, repressió a la immi-gració i criminalització mediàtica; i lamanifestació del diumenge 27, a les 12hores a la Plaça Univesritat de Barcelona. La Campanya enllaça amb la segona ses-sió de la Comissió Internacionald'Investigació per a la Salvaguarda delsDrets Fonamentals en la Globalització,una trobada de juristes europeus que tin-drà lloc a Barcelona el 25 i 26 d'abril i queté per objectiu analitzar i denunciar lesagressions als drets d'expressió, de circula-ció i de manifestació que pateixen els dife-rents moviments polítics i socials.Per més informació: www.retallada.tk

La solidaritat omple els carrers de LleidaEntre les diverses mobilitzacions que s’han fet perdemanar l’alliberament immediat dels tres joves deTorà i denunciar la pràctica de la tortura, destaquenla manifestació que va recórrer Torà el darrer dissab-te 19 (veure notícia a la portada) i la que va organit-zar la Coordinadora Antirrepressiva de Ponent aLleida el passat 12 d’abril. Aquell dia, a les sis de latarda va començar a concentrar-se gent a la Plaça deSant Joan de la capital del Segrià, on van tenir llocuns parlaments en què van intervenir representantsde la Coordinadora i d'Alerta Solidària, així com elmossèn de la vila d'Iborra, que va fer de portantveudels familiars, i el pare d'un dels nois presos, que vavoler agrair als i les assistents tots els actes de solida-ritat. Tots ells van denunciar l'operació policíaca,

entenent-la com un atac a l'esquerra independentistai als moviments socials, així com l'actuació delsMossos d'Esquadra, coordinada amb la PoliciaNacional espanyola. El rector d'Iborra va denunciarl'empresonament dels joves en presons tan llunyanes,així com tot el patiment a què s'ha abocat a tres famí-lies pel compromís polític i social dels seus fills. Lamanifestació va aplegar 1.200 persones segons l'orga-nització, i va transcórrer pels carrers de Lleida entreconsignes a favor de la llibertat dels 3 joves de Torà itambé contra la llei antiterrorista i els Mossosd'Esquadra, que han aplicat aquesta legislació perprimer cop. Al final de la manifestació, AlertaSolidària i familiars dels tres empresonats van animara seguir lluitant per la seva llibertat.

Emocionalment inestable, desequili-brat i extremadament violent. Aixídefineixen Francisco de Asís CajaLópez -Paco Caja per als amics- diver-sos companys seus de feina dels depar-taments de Belles Arts i Filosofia de laUniversitat de Barcelona. No en va elTribunal Superior de Justícia deCatalunya va ratificar la suspensió desou i feina durant un any i mig perinsultar i agredir greument una pro-fessora del seu mateix departament.La sentència, emesa el 24 d'octubredel 2000 encara considera fins i tot"benèvola" la sanció imposada pelrector.Els fets pels quals es va inhabilitarFrancisco Caja es remunten a la tardade l'11 de maig de 1994 a l'annexconegut com 'el Parxís' de la facultatde Belles Arts de la UB. La professoraMar Redondo es trobava recollint elmaterial en un aula un cop finalitzadala classe, la mateixa sala que havia d'o-cupar Caja durant la següent hora perimpartir docència. Mar Redondo esva retardar cinc minuts de l'hora definalització, les sis de la tarda. Aquestfet va exaltar Francisco Caja que vairrompre a l'aula i la va fer fora aempentes i crits que consten a la sen-tència com ara "ets una incompetent,una estanquera, una merda de profes-sora, pitjor que una venedora de El

Corte Inglés, et faré fora a puntadesde peu puta". Però la violenta reacciódel fundador i líder de Profesores parala Democracia no es va quedar aquí:va perseguir Mar Redondo fins el seudespatx i la va tancar dins amb l'ajutde dos professors col·legues de Caja,Alfonso de Castro i José ÁngelGómez. Ells dos, des de l'interior, vanaguantar la porta per tal d'impedirque un grup d'alumnes socorregués laprofessora mentre Caja va seguirinsultant-la i, finalment, va alçar lataula del despatx, llençant-la contraMar Redondo.Però l'ampli historial violent del líderdels contraris al català a la universitatno es queda aquí. Gairebé dos anysdesprés va empènyer escales avall unconserge de la Universitat, FranciscoJosé González, quan aquest va anarfins al domicili de Francisco Caja alcarrer Balmes de Barcelona a notifi-car-li una resolució del Rector.Conseqüència d'aquella agressió, elconserge va haver de rebre tres tracta-ment d'infiltració al turmell esquerre iusar una pròtesi ortopèdica durantmesos.Tot i aquest violent historial, el líderdel PP català i fundador deConvivencia Cívica Catalana, AleixVidal Quadras, no va dubtar en cedirel càrrec de president de l'entitat a

Caja el 27 de gener del 2001 quanVidal Quadras va decidir apartar-se dela primera línia de l'entitat anticatala-nista, conjuntament amb l'exdirigentdel PSC, Julio Villacorta. Francisco Paco Caja, conjuntamentamb els seus còmplices en l'agressió ala professora Mar Redondo, Alfonsode Castro i José Ángel Gómez, i eljove professor Fernando de FelipeAllué (avui impartint docència a lafacultat de ciències de la comunicacióBlanquerna de la Universitat RamonLlull), van promoure una desena d'i-niciatives de caire penal contra l'exrec-tor de la UB, Antoni Caparrós, l'ac-tual, Joan Tugores, i contra companysdel seu departament per presumptesprevaricacions i injúries. Unes denún-cies que els tribunals sempre han aca-bat arxivant o directament desesti-mant.

Al costat de Vidal Quadras, Caja apa-reix com a signant del recurs d'in-constitucionalitat presentat contra lallei de Política Lingüística de 1998davant el Defensor del Pueblo i con-tra el reglament d'usos lingüístics de laUniversitat Pompeu Fabra, a mésd'haver-se destacat en la causa contrael rector de la Rovira i Virgili, LluísArola.Al seu currículum també hi figuraencapçalar la delegació catalana ensuport de Basta Ya i del PP i el PSE ales eleccions basques del maig del2001. Caja i la plana major de CCCvan organitzar un autobús que els vaportar a assistir, entre d'altres actes, a laja coneguda com a "boda del Kursaal"en què Fernando Savater, visiblementemocionat, va aixecar alhora en senyalde victòria, les mans de Jaime MayorOreja i de Nicolás Redondo Terreros,candidats a la lehendakaritza perpopulars i socialistes.La darrera aparició pública de Caja,després de la conferència delLehendakari i la de Gotzone Mora, vaser el passat 7 d'abril quan AlbertoFernández Díaz havia de presentar elseu programa de govern a l'aulamagna de la UB. El líder dels profes-sors anticatalanistes tornava a seure aprimera fila acompanyat per la direc-ció de CCC conduint de nou els critsde "libertad, libertad" i escridassantJoan Tugores perquè expulsés els estu-diants independentistes i pacifistesque protestaven davant l'alcaldabledel PP per Barcelona.

Miquel Badia.-Dimecres 12 defebrer al migdia. Quatre-centes per-sones es concentren davant el palaud'Ajuria Enea de Vitòria, la seu delgovern basc. A l'acte, convocat per laplataforma 'Basta Ya' hi assisteix laplana major del denominat blocconstitucionalista: des del periodistaJosé María Calleja fins els políticsdel PSE i PP Rosa Díez i CarlosIturgaiz, respectivament, passantpels líders de l'organització, el filòsofFernando Savater i la professora dela facultat de periodisme de Leioa imembre de l'executiva dels socialis-tes bascos, Gotzone Mora. Els con-centrats protesten per la mort amans d'ETA del militant de Basta Yai cap de la policia municipald'Andoain, Joseba Pagazaurtundua,amb una pancarta que porta perlema "ETA asesina. Gobierno vascoresponsable".Poc més de 24 hores després, a les 7de la tarda del dijous 13 de febrer, ésprevist que comenci al paranimf dela Universitat de Barcelona una con-ferència del Lehendakari Juan JoséIbarretxe per explicar el seu pla depacificació per a Euskadi. Al darrerbanc de la filera esquerra de la gransala, entre el més de mig miler d'as-sistents, s'asseuen Francisco Caja,

María Isabel Calero, María Eugenia'Marita' Rodríguez i Francisco OyaCámara, entre d'altres. Tots ellsmembres de la junta directiva deConvivencia Cívica Catalana(CCC), fundada el 1998 pel llavorslíder del PP català, Aleix VidalQuadras, i que actua com a 'casamare' de l'entramat d'organitzacionsque des de principis dels 90 venenpromovent recursos judicials contrala normalització del català i predi-cant una suposada discriminaciódels castellanoparlants a Catalunya.Dos minuts després que Ibarretxecomenci la seva exposició, la plana

major de CCC es posa dempeus idesplega una pancarta feta aimpremta, no improvisada, i queporta el mateix lema que havia fetservir Basta Ya davant d'Ajuria Enea,"ETA asesina. Gobierno vasco res-ponsable".Aquella mateixa nit, després d'haverintentat -sense èxit- rebentar la con-ferència del Lehendakari, els diri-gents de CCC i altres activistes anti-catalanistes sopen plegats al restau-rant Quixote del carrer Consell deCent de Barcelona, tocant al Passeigde Gràcia. Destaca com a convidadala professora de la universitat Rovira

i Virgili, Josefina Albert, que va des-fermar l'ofensiva mediàtica i judicialcontra el rector de la universitattarragonina per haver-la sancionaten incomplir el reglament lingüística les proves de selectivitat de l'any98. Al llarg del sopar, el sector 'dur',liderat pel president de CCC,Francisco Paco Caja, convenç laresta de comensals per engegar uncicle de xerrades de membres deBasta Ya a la universitat catalana,concretament a la UB, on els profes-sors anticatalanistes es mouen ambmés facilitat i on creuen que tindranmenys contestació dels estudiantsque a l'Autònoma o la PompeuFabra. Al voltant de mitjanit, en un tovallóde paper, Caja té escrit un esbós delplanning a executar: finals de febrer-primers de març, Fernando Savater.Segona setmana de març, GotzoneMora i més endavant algun altremembre 'víctima' del nacionalismebasc que finalment va ser el rector dela població biscaïna de Maruri, JaimeLarrinaga, membre del Foro ElSalvador, una agrupació minoritàriade capellans que sempre s'ha manifes-tat contrària als postulats de l'Esglésiabasca. L'estratègia dissenyada donaràels seus fruits i els mateixos que aque-lla tarda intentaven boicotejar la con-ferència del cap de l'executiu basc nopararien de denunciar, dies després,una suposada falta de llibertat d'ex-pressió a la universitat, que s'accen-tuaria la primera i segona setmana demarç amb la suspesa i posteriormenttraslladada conferència de l'altra líderde Basta Ya, Gotzone Mora.

[Continuarà]

L'entramat d'associacions que s'oposen a la normalització delcatalà tenen el seu centre neuràlgic en la institució acadèmica

L'anticatalanisme esrefugia a la universitat (I)

Paco Caja: "filla de puta, inútil, ets pitjorque una venedora de El Corte Inglés"

22 d’abril 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Adhesionspúbliques alsegon manifest del Foro Babel,juny de 1998UPF: Eugenio Trías (filosofia), JordiIbáñez Fanés (teoria de l'art), JuanAntonio Rodríguez Tous, ErikaBornay (història de l'art), AmadorVega, Maria Eugenia Aubet. UB: Eliseo Aja (dret constitucional),Juan Ramón Capella (filosofia deldret), Francsco Caja López (bellesarts), Enrique Lynch (estètica), MaríaIsabel Calero García, Juan AyusoRivera (filologia alemanya), CelestinoBarastegui Almagro, Erika Bornay(Història de l'Art), José Ángel GómezFuentes, Jordi Llovet, Lola G. Luna(història d'Amèrica), Helena Ramos(economia), Maria ÁngelesTorregrossa Bach.UAB: Francesc de Carreras (dretconstitucional), Joaquim Molins(polítiques), Teresa Torns (sociologia),Judith Astelarra (sociologia), IvánTubau (periodisme), José ManuelPérez Tornero (teoria de la comunica-ció), Romà Gubern (comunicacióaudiovisual), Charo Lacalle (semiòti-ca), José Manuel Pérez Tornero(semiòtica), Victòria Camps (ètica),Raúl Gabás (estètica), María JoséFeijoó (dret del treball), MercedesGarcía Arán (dret penal), RafaelRebollo Vargas (dret penal), FermínMorales (dret penal), Carlos GavaraJuan (dret constitucional), PilarGiménez (filosofia del dret),Francesca Puigpelat (filosofia deldret), Francisco Pérez de los Cobos(dret del treball), Joaquín Maristanydel Rayo (filosofia), Maite Paramio(producció animal), Patrícia Vergara(fisiologia animal), AntonioBarbadillo Prados (genètica), JoséMaría Ranz Navalpotro (genètica),Alfredo Ruiz Panadero (genètica),Ricardo García Cárcel (històriamoderna), Vicente Lull (prehistòria),Encarna Sanahuja (prehistòria),Fernando Valls (literatura espanyola). UPC: Marta Llorente Díaz (arquitec-tura), Javier Monedero (arquitectura),Antoni Moragas (arquitectura),Ricardo Pérdigo (arquitectura), JuanCarlos Montiel. URV: Josefina Albert (hispàniques),Santiago Roquer (geografia Rovira iVirgili), Luis Fernando Valero Iglesias(història de l'educació), PedroAntonio Heras Caballero (ciènciesjurídiques), Luis Torres Gosálbez,Francisco Javier Sánchez Icart.Altres: Mercedes Valdivielso (Artuniversitat de Lleida), AraceliHernández Páez (IESE), PedroPeñalva (dret romà Abat Oliva),Ángel Bartolomé, Sofía BeltránMiralles, Victoria FabregatRodríguez, José María FernándezGutiérrez, Enrique FuentesGoyanes, Rafael Girón Sáez, IsabelGracia, María Dolores HierroBustos, Juan Carlos Palavecino, MariÁngeles Rico Romero, María IsabelSánchez Villanueva, Víctor GómezPin, Josep Montserrat Torrents.

l’apunt

Agressiva actuació de la plataforma ultra Convivéncia Cívica a la UB.

Sergi Argelés, Ciutat de Palma.-Enguany, es realitzarà a Mallorca laquarta edició del Correllengua, unaoriginal cursa de relleus, no compe-titiva, en la qual s´utilitza com a tes-timoni la Flama de la Llengua. Elsparticipants/portadors simbolitzenamb aquest gest el seu compromísamb la llengua pròpia de Mallorca.Les anteriors edicions l´any 1995(van néixer com a activitat dels Jovesde Mallorca per la Llengua a favorde l´ús de la llengua catalana i hi vanparticipar més de 500 voluntaris) iles edicions dels anys 1996 i 1999,van donar continuïtat al Corre-llengua i van anar consolidant el seucreixement. L´èxit del Correllenguaa Mallorca es pot veure reflexat en laseva darrera edició l´any 1999 on varecórrer cinquanta nuclis de pobla-ció, amb 12.000 portadors de laFlama de la Llengua i amb unaquantitat incomptable de personesque sortiren al carrer a aplaudir elseu pas, i com al final delCorrellengua a Palma, el 8 de maigdel 1999, es va fer una gran cadena

humana en defensa de la llenguaamb uns 25.000 manifestants.Els anys 1997 i 1998 i del 2000 al2002 es van realitzar elsAcampallengua, unes trobades dedos dies. Unes 5.000 persones hanparticipat cada any alsAcampallengua. El primer va ser aInca l´any 1997, a Santa Ponça es vafer el del 1998, l´any 2000 l´escena-ri va ser a Alcúdia i els anys 2001 i2002 a Felanitx i Binissalem respec-tivament.Aquest any es pretén fer unCorrellengua més massiu i participa-tiu que mai, amb un itinerari mésllarg que els altres anys i amb unafesta final a Palma. Es faran duescolumnes simultànies que agafaranels noms dels dos il·lustres lingüistesFrancesc de Borja Moll i MossènAlcover. Aquestes dues columness´uniran a la seva arribada a Palma. Iels relleus de la Flama els faranmilers de persones de totes les edats,orígens i condicions socials amb unúnic objectiu: la defensa de la llen-gua catalana.

Milers de participants mostraran elseu compromís amb el català

Correllengua 2003a Mallorca

22 d’abril de 2003

Pàgina 5

Països Catalans

Activitats del Correllengua 2003-El Correllengua virtual: a través d´internet, persones d´arreu del món podran enviarmissatges de salutació i fins i tot participar d´un tram virtual.-El Correllengua Mallorca: la Flama de la Llengua travessa les següents poblacions:2 de maig: Columna A(Lluc 9:15, Pollença 10, Alcúdia 11:15, Port d´Alcúdia 11:45,Cala Ratjada 13:15, Capdepera 13:30, Artà 14:40, Son Servera 15:50, Sant Llorenç17, Manacor 18, Petra 19:20 i Sineu 20:25) Columna B (Lluc 9:15, Caimari 10:30,Selva 11, Inca 11:45, Campanet 13:30, Búguer 14, Sa pobla 14:50, Muro 15:45, SantaMargalida 16:45, Ariany 18, Maria 18:50, Llubí 20:05 i Sineu 20:25)3 de maig: Columna A (Sant Joan 9:15, Vilafranca 9:50, Felanitx 11:35, Santanyí13:45, Ses Salines 14:45, Campos 16:15, Porreres 17:30, Montuïri 18:35, Algaida19:40 i Llucmajor 20:45) Columna B (Costitx 10, Inca 11:15, Mancor 12, Biniamar12:45, Lloseta 13:15, Alaró 14, Sta Maria 15:30, Consell 16:45, Binissalem 17:10,Sencelles 18:45, Lloret 20:10 i 20:25 Llucmajor)4 de maig: Soller 9:15, Bunyola 10:15, Palmanyola 11, Pòrtol 12:55, Sa Cabaneta13:15 i Son Ferriol 14:10.9 de maig: Columna A (Andratx 9, Es Capdellà 10, Calvià 10:45, Puigpunyent 12:50,Esporles 14:20 i Estebliments 15:20) Columna B (Banyalbufar 10, Valldemossa 11:50i Son Sardina 13:25)10 de maig: S´Arenal-Palma.-El Correllengua cultural: agrupa una sèrie d´activitats culturals que tendran lloc elsdies 5,6,7 i 8 de maig.-El Correllengua instituts: la Flama de la Llengua visitarà tots els instituts de Palma(dia 6 de maig).-El Correllengua universitari: La Flama serà rebuda al Campus de la UIB (dia 7 demaig)-El Correllengua Palma: travessa els diferents baris de Palma i conflueix a la IX Diadaper la Llengua i l´Autogovern que organitza l´Obra Cultural Balear (dia 10 de maig).

Redacció, València.- L’onze d’abrilpassat feren deu anys de l’assassinatde Guillem Agulló. La seua mort, itambé el judici posterior, vanindignar gran part de la societatvalenciana. Deu anys després lamemòria d’aquest jove militant deMaulets i Sharp continua ben viva.Guillem Agulló estava de vacancesal poble de Montanejos (AltMillars) quan fou atacat per ungrup d’extrema dreta de la ciutat deValència. L’ensopegada va cloureamb Guillem estés a terra, ferit demort, i els seus agressors allunyant-se al crit de “Viva Franco” i “ArribaEspaña”. Pocs dies més tard es lliu-raven a la policia els agressors, i und’ells, Pedro José Cuevas, es confes-sà autor material de la navallada.Malgrat els vincles d’aquest grup

amb l’extrema dreta blavera i elmateix transcórrer dels fets, s’in-tentà reduir el cas a “una barallaentre joves”. Aquesta fou la tàcticaexercida per la defensa, amb la qualcol·laborà intensament LasProvíncias, que començà a difon-dre informacions que qüestionavenla figura de Guillem Agulló i que elcriminalitzaven fins i tot més queals assassins. El judici estigué, amés. ple d’irregularitats fins elpunt que l’acusació popular deMaulets va realitzar una recusació“per defecte de forma, contamina-ció i interès d’empatia ideològicacap als acusats”. El resultat finalfou una única condemna a PedroCueva, i la resta del grup forenabsolts.Els joves de Maulets, que han rea-

litzat nombroses manifestacions iactes d’homenatge aquests darrersdies, consideren que es va tractard’un crim d’Estat. Afirmen queGuillem Agulló “a l’igual que eljove Davide, assassinat també pocdesprés, eren d’aquells militantsque reviscolaren els movimentssocials combatius a la ciutat deValència durant eixos anys”.Guillem Agulló va ser un militantactiu que va treballar sobre tot alKasal Popular del carrer Flora,punt de referència dels movimentspopulars valencians.Així, malgrat el pas del temps, laseua memoria continua viva entremolts dels seus companys queaquests dies repeteixen una frasetristment cèlebre “Guillem Agulló,ni oblit ni perdó!”.

10 anys senseGuillem AgullóL’assassinat d’aquest joveindependentista va commoure lasocietat dels Països Catalans

Redacció, Barcelona.- El Ministeriespanyol d’Educació està preparantun decret per augmentar les horeslectives de llengua castellana al’Educació Primària a les comuni-tats autònomes on llengua pròpiano és la castellana. El Ministeri vapresentar aquest projecte de decretde la llei orgànica de qualitat a l'en-senyament als consellers autonò-mics d’educació el passat 13 demarç. Aquest projecte preveu queals cursos de primer i segon de pri-mària s’imparteixin cinc hores set-manals de llengua castellana, eldoble de les actuals. I per als cursosde tercer a sisè pretén augmentar dedues i mitja a quatre les hores lecti-ves en castellà. Les darreres declara-cions ministerials han reduït de cinca quatre les hores que preveuen exi-gir de castellà a primer i segon, peròaquest anunci no ha aturat la cam-panya de rebuig a aquest decretarreu dels Països Catalans.I és que si s’apliqués aquest decret,es trencaria l’actual equilibri existententre les hores de classe de llenguacatalana i castellana a l’educació pri-mària. Si es volgués equiparar i s’im-partissin quatre hores de llengua

catalana a la setmana, les hores dedi-cades a llengües esdevindrien pràcti-cament la meitat de l’horari de clas-se a les aules, en detriment de la restad’assignatures.Els sindicats de mestres majoritarisal nostre país, USTEC (delPrincipat), STEI (de les Illes) iSTEPV (del País Valencià) hanimpulsat una campanya conjuntaper denunciar que, d’aprovar-se elprojecte tal com està ara, “constitui-ria una greu agressió a l'escola cata-lana perquè faria inviables els pro-grames d'immersió lingüística iconstituiria una greu regressió en elprocés de normalització lingüística,a més del retrocés educatiu globalinherent a aquesta reforma educati-va”. És per això que fan una crida “arebutjar fermament aquesta agressiócontra la llengua catalana i a exigir algovern de l'Estat espanyol la rectifi-cació de l'esmentat projecte deDecret”. Les tres centrals sindicalshan manifestat que, en el cas d'apro-var-se, animen el professorat a lainsubmissió activa a aquest decret.A més d’aquests sindicats de mes-tres, moltes altres veus s’han alçatarreu del país en contra d’aquesta

imposició, com la Coordinadorad’Associacions en defensa de laLlengua (CAL), que considera queel govern espanyol “vol consolidar elprocés de substitució lingüística mit-jançant la potenciació del castellàper damunt del català en l'àmbit delconeixement, fet que afectaria, a lallarga, altres àmbits de l'ús social dela llengua”. Aquesta associació consi-dera que és, en definitiva, “un intentd'anihilar la llengua catalana dinsd'una estratègia planificada de geno-cidi lingüístic”.L’Acadèmia Valenciana de laLlengua també ha denunciat elsperills que pot comportar l’aplicaciódel decret i ha exigit a la GeneralitatValenciana “que no permeti lareducció d'hores lectives de catalàperquè això suposaria contrariar l'es-perit de la llei d'ús i ensenyamentdel valencià”.El Parlament de Catalunya ha estatuna de les altres institucions ques’ha mostrar contrària a les inten-cions del Ministeri de Madrid. Elpassat 10 d’abril, amb els únicsvots en contra del PP, va expressarel seu rebuig a aquest projecte dedecret.

El Ministeri d’Educació volreduir el català a l’escola

El primer de maig de l'any 1889quatre obrers de la ciutat nord-americana de Xicago varen ser exe-cutats en el context d'una sèrie deprotestes i mobilitzacions ambl'objectiu, entre altres, d'assolir lajornada laboral de vuit hores.Aquest mateix any, es crea laSegona Internacional, la qual pro-clamà l'u de maig com a jornadareivindicativa de lluita internacio-nal obrera i d'exigència de la jorna-da laboral de vuit hores en memò-ria dels treballadors represaliats aXicago. L'any següent, en elsnuclis obrers més importants delPaïsos Catalans es succeïren algu-nes vagues, manifestacions imítings que contribuïren a donarrelleu a la data com a jornada delluita internacional.Així i tot, el moviment obrer teniaencara una significació i unaimplantació desigual en el marcnacional català, i no podem dirque es tractara d'un moviment demasses. Tant el republicanismed'esquerra com l'obrerisme catò-lic de caire assistencialista, suposa-ren un fre a la consolidació delmoviment obrer com a unaestructura forta i amb una plenaconsciència de classe. En el primercas perquè les propostes progra-màtiques no anaven més enllàd'una ampliació del sufragi i un coopera-tivisme obrer difús i poc definit queentroncava amb l'anomenat socialismeutòpic de la primera meitat del segle XIX.En el segon cas perquè es tractava de con-solidar la doctrina interclassista de l'har-monia social i un equilibri fictici que sem-pre anava en benefici dels patrons. En un primer moment, l'obrerisme rei-vindicatiu i rupturista vinculat a l'interna-cionalisme obrer es localitzava bàsicamental Principat, més en concret a la ciutat deBarcelona i les seues rodalies, també ennuclis com Sabadell, Mataró, Terrassa i alsaleshores pobles de Sants i Gràcia. Al PaísValencià destacava per damunt de tots elnucli tèxtil i paperer d'Alcoi i algunes con-centracions fabrils a València, mentre quea les illes l'organització obrera fou més tar-dana pel caràcter artesanal de les manu-factures i la forta ascendència del republi-canisme (aspectes tots dos que també esdonaven al País Valencià.Malgrat aquesta relativa debilitat al teixitindustrial i la mobilització obrera alsPaïsos Catalans, el moviment obrer esmostrà combatiu des del primermoment, i amb una implantació majo-ritària de l'anarquisme, des de benprompte es mostra disposat a reptar l'or-dre social. Revoltes tan virulentes com El

Petroli d'Alcoi el 1873 en el context delsalçaments cantonalistes integrats en elprocés revolucionari dels 1868-1873,així ho demostren.Quasi des del primer moment, Barcelonaesdevé el nucli central de l'anarquisme al'Estat, sent la ciutat catalana l'indret onmés diversitat d'associacions, sindicats iòrgans d'expressió obrera sorgeixen.Amb la caiguda de la I República des-prés d'un període convuls i la restaura-ció de la monarquia l'any 1875, la mili-tància obrera als Països Catalans supor-tà durs cops repressius que tendiren adesarticular-la deixant-la sota mínims, ala vegada que les seues pròpies dissidèn-cies internes tendiren a agreujar la situa-ció. Als 80, l'anarquisme, hegemònicfront a l'escasa implantació del socialis-me marxista, experimentà un procés dedebat intern que culminà amb la seuafractura entre els anarcocol·lectivistes,partidaris de l'organització sindical i lavaga general com a instruments de llui-ta, i els anarcocomunistes, que aposta-ven per la mobilització espontània deles masses i l'acció directa.L'estratègia dels segons es plasmarà enles anomenades accions de propagandapel fet, amb molta acceptació i suporten alguns cercles anarquistes barcelo-

nins, que entre finals del segle XIX iprincipis del segle XX es cobraren lavida de destacats polítics estatals comSagasta, Cánovas del Castillo i Dato iimpulsaren accions espectaculars com labomba al Liceu del 1893, o la que es vafer esclatar al carrer del Canvis Nous aBarcelona. Aquesta última acció tinguécom a conseqüència els anomenats pro-cessos de Montjuic, un dels primersexemples públics de muntatge policial agran escala amb declaracions extretessota tortura que possibilitaren un repres-sió generalitzada cap a l'anarquisme,tant si es tractava de cèl·lules anarco-col·lectivistes com anarcocomunistes.L'anomenada Setmana Tràgica deBarcelona al juliol del 1909 marca el tren-cament definitiu entre el moviment obreri el republicanisme a la ciutat principatina.La Guerra del Marroc suscità una impor-tant oposició en el si de la classe treballa-dora barcelonina, la qual, ràpidament esqüestionà el sentit de la guerra i, sobretot,els reclutaments que per a aquesta esrequerien. En un primer moment lesmobilitzacions contaren amb el suport i elpatrocini dels republicans, movimentpolític promocionat per sectors progres-sistes de la burgesia que apostaven per unaampliació del sufragi i un acostamentretòric cap als sectors populars.A partir del moment en que les vagues iles manifestacions es radicalitzaren i l'es-calada repressiva assolí dimensions des-proporcionades, els republicans retorna-ren al camp institucional, marcant unafractura que assoliria una importànciacabdal al Principat.D'aquest període també resulta molt des-tacable les connexions que s'establirenentre el reviscolament del catalanisme i elmoviment obrer bàsicament anarquista.Aquestes connexions s'estretaren fins alpunt que, durant l'època de la IIRepública cap partit o sindicat obrerpodia obviar el fenomen catalanista pel fetque aquest es trobava profundament arre-lat en les classes populars. El sorgiment delPartit Català Proletari poc abans de l'inici

de la Guerra Civil, suposarà l'apa-rició de la primera formació políti-ca que tractarà d'integrar la qüestiónacional i l'alliberament de classe,esdevenint un precedent modestdel que serà l'independentismecatalà creat i vertebrat durant el tar-dofranquisme.Dissortadament al País Valencià iles Illes el moviment obrer noconnecta de la mateixa maneraamb el catalanisme. És per aixòque els sentiments identitaris, enesdevenir instruments de dretans irepublicans moderats derivarenen regionalismes desvertebradors,folklòrics i estàtics.El 1910 es produirà un fet cabdalen la història del moviment obrerals Països Catalans, es fundarà laCNT, confederació sindical anar-quista implantada a nivell estatalque suposarà un salt qualitatiu pelque fa a l'organització de la lluitaobrera des d'una perspectiva anar-cosindicalista. El sorgiment de laCNT contribuirà a minar el ja frà-gil règim de la restauració. El moment culminat d'aquest pro-cés fou la vaga general revolucionà-ria del 1917 amb un gran segui-ment al Principat i que tingué coma preludi l'atur quasi total de tram-vies i ferrocarrils a València. Aquestcontext social crític, junt a les

demandes republicanes i, en menormesura, d'un incipient PSOE, d'un pro-cés de democratització, i el qüestiona-ment parcial de l'estructura de l'estat perpart de regionalistes dretans catalans i bas-cos, desembocaren en l'alçament militarencapçalat per Primo de Rivera, qui esmantingué al poder l'interval entre elsanys 1923 i 1930. Primo de Rivera es presentà com al"regenerador de la nació" amb un pro-grama que en molts aspectes adopta ele-ments del feixisme europeu i procedeixamb una repressió sistemàtica del movi-ment anarquista, moviment que s'haviaimplantat massivament incentivat peltriomf de la revolució soviètica i l'estatd'ànim que aquest generà en les classestreballadores. Curiosament, en aquestcontext i amb una relació poc clara ambel règim militar, creix i s'implanta pro-gressivament als Països Catalans elPSOE i el seu sindicat, la UGT, espe-cialment al País Valencia i les Illes.Amb la caiguda de la monarquia i la ins-tauració de la república, ens trobem alsPaïsos Catalans amb un movimentobrer poderós i diversificat. Per unabanda tenim el socialisme marxista detall socialdemòcrata i revisionista, repre-sentat pel PSOE i la UGT i arrelat en lesincipients classes mitjanes, els obrersqualificats i els xicotets i mitjans propie-taris rurals. De la mateixa extracció,però en desacord tàctic i estratègic ambels primers i amb una base social moltreduïda fins la guerra, tindríem elscomunistes que aparegueren poc abansamb socialisme soviètic com a referent.Per l'altra banda, l'anarquisme en lesseues dues branques: la majoritària anar-cosindicalista representada per la CNT il'anarcocomunista d'on acabaria sorgintla FAI. Tant l'una com l'altra es nodri-rien d'obrers poc qualificats i jornalersdel camp i continuarien sent preponde-rants donada l'estructura econòmica delterritori fins l’esclat de la Guerra Civil.

Rafa Escobar és històriador

Breu repàs històric del moviment obrer als PaïsosCatalans

*Per Rafa Escobar i Rodríguez

Des del primer 1er de maig

22 d’abril de 2003

Pàgina 6

Economia

Memòriahistòricacontra la festadel treballLa història de la II República,la Guerra Civil, el Franquisme iel procés de reforma políticaens és més coneguda: la crisieconòmica, la tensió social, leslluites obreres, la revolució del1934, la proclamació de l'estatcatalà, la lluita pels estatuts, ladecadència del republicanisme,la victòria del Front Popular,l'atac cap a la religió com aestament de dominació, la radi-calització social, la lluita declasses, l'enfrontament armat ila victòria del feixisme. Desprésd'acò l'autarquia, la fam, l'es-traperlo, les guerrilles delsmaquis, el sindicalisme verti-cal, l'aparició de les primereslluites obreres als 50 (vaga delstramvies a Barcelona), la sego-na fase del procés industrialit-zador als 60 amb una impor-tant diversificació del teixitproductiu, la immigració mas-siva, l'aparició de la societat deconsum, d'una nova classeobrera, de les lluites obreresdels seixantes i setantes, de lesCCOO, la decadència políticadel franquisme i la seua inadap-tació als canvis socials, el pro-cés de reforma política d'a-quest, el parlamentarisme, lavictòria electoral del PSOE i elsPactes de la Moncloa, on elssindicats cediren la iniciativa ala patronal.Després d'aquest llarg procés,amb un govern socialdemòcra-ta pel mig, hem arribat fins alpunt que l'1 de maig s'ha con-vertit en una festa institucio-nal, la festa del treball; semblauna burla per a una diada quedeuria simbolitzar i rememorarla tradició de lluita pels seusdrets de la classe treballadoradels Països Catalans i d'arreudel mon. Per tot això avui sem-bla i es fa necessari recuperar lamemòria històrica; la classe tre-balladora no ha millorat relati-vament les seues condicions devida per concessions generosesde les classes dominats sinó perla seua tasca i acció organitzadaper tal de canalitzar les seueslluites, reivindicacions i projec-tes.No caldria oblidar açò en uncontext on no existeixen japartits polítics que defensenels interessos de la classe tre-balladora i els sindicats buro-cràtics, corruptes i despolitit-zats, s'adapten amb dificultatal nou context socioeconòmicde la globalització i la flexibi-lització del mercat laboral.Que no és altra cosa quemajor precarietat, temporali-tat, parcialitat, sinistralitat,mobilitat, reducció delsmínims salarials o l'abarati-ment del comiat.

l’apunt

30 d’octubre de 1910. Congrés de fundació de la CNT a Barcelona

22 d’abril de 2003

Pàgina 7

Economia

Àlex Tisminetzky, Barcelona.- ElSindicat agrari, Unió dePagesos(UP), ha convocat diferentsmobilitzacions en les darreres setma-nes contra la Política AgràriaComuna (PAC) que planteja laComissió Europea. Unió de Pagesosdenuncia que aquesta no és la políti-ca adequada per garantir la produc-ció d'aliments de qualitat, la preser-vació del medi ambient i l'equilibri

territorial.El 12 d'abril uns 1700 pagesos iramaders i 50 tractors es van con-centrar davant la Delegació delGovern de la Generalitat a Lleida, ala Plaça Catalunya, i van recórrer elcentre de la ciutat fins la subdelega-ció del Govern Central, encapçalatspel coordinador nacional JoanCaball. A Reus, 700 pagesos amb500 tractors van acupar el centre de

la ciutat, manifestant-se des de laRambla Nova a la subdelegació delGovern Central. Unió de Pagesos està endegant unacampanya amb assemblees informa-tives per pobles i municipis denun-ciant la PAC. El sindicat agrari con-sidera que aquesta política redueixels preus dels productes i es traduiràen la desaparició d'entres el 20 i el30% dels pagesos del Principat en

els propers anys. La propia ComissióEuropea reconeix en un recent estu-di que possiblement desapareguin24.400 pagesos catalans fins l'any2009 com a conseqüència de laPAC.Continua la lluita del sector lleterPer altra banda, Unió de Pagesostambé va protagonitzar el passat 15d'abril una nova protesta per lasituació que passa el sector de la lletal Principat. En protesta per la bai-xada constant del preu de la llet acausa dels acords unilaterals entre lesempreses làcties, els ramaders vanrepartir 2000 litres de llet a la PlaçaCatalunya de Barcelona. Unió dePagesos ha denunciat que el preu dela llet ha baixat entre 8 i 9 pessetesper litre des de 2001.

D'incidència irregular i desigual hanestat algunes de les valoracions delssindicats convocants de la jornadade protesta laboral contra l'agressió aIraq. Però les diferents respostes alscentres de treball arreu els PaïsosCatalans no poden amagar les múl-tiples accions i mobilitzacions ques'han portat a terme en molts poblesi ciutats.Mobilitzacions als Països CatalansA les Illes, a les 20 hores tres mani-festacions on participaren centenarsde persones s'iniciaren alhora aPalma, Maó i Eivissa en rebuig a laintervenció i en demanda de ladimissió de José Maria Aznar. Al País Valencià van destacar les con-vocatòries d'Alacant. La jornada esva iniciar d'hora amb simulacres debombardejos a diferents punts de laciutat i amb una marxa d'alumnesde l'Escola Politècnica fins la con-centració de la CGT, realitzant pos-teriorment una tancada a la univer-sitat. A les 19.30 hores es va realitzarla manifestació que va aplegar unes15000 persones convocades per laUGT, CGT i l'Intersindical

Valenciana. A València una multitu-dinària manifestació es iniciar a les19.30 hores de la Plaça Sant Agustí,mentre que durant la jornada va des-tacar el seguiment de les aturadeslaborals a diferents empreses, comels treballadors de la Ford que vanseguir massivament l'aturada de doshores convocada per CGT i UGT.Al Principat milers de persones vanparticipar en als actes contra la gue-rra. A Tarragona una cadena huma-na de 2000 persones va unir la uni-versitat amb la seu local del PP, men-tre que la manifestació de la tarda vaagrupar més de 5000 persones. AReus a la convocatòria del migdiaacudiren 400 persones, i unes 1.000a la de la tarda. A Girona una mani-festació de 10.000 persones va recò-rrer al matí el centre de la ciutat,passant per davant de laSubdelegació del Govern espanyol.A Barcelona van ser múltiples lesconvocatòries, entre les que van des-tacar les concentracions dels treba-lladors de Telefònica a les 7 hores oles aturades massives a l'Hospital dela Vall d'Hebrón, empreses que fa

mesos viuen conflictes laborals. A les10 hores centenars de persones vantallar la Via Laietana convocats perla CGT. A les 12 hores un miler depersones van participar a la convoca-tòria de la CGT i van ser milers lespersones que van acudir a la mani-festació unitària de la tarda.Valoracions de la mobilitzacióMolts dels sindicats convocants deles aturades encara no han realitzatuna valoració exhaustiva de la jorna-da, encara que si que molts sindica-listes han destacat que la multiplica-ció de convocatòries diferents hanpogut "despistar" i "confondre"molts treballadors. A pesar d'aquestfet, la CGT principatina en uncomunicat de premsa ha valorat"d'èxit la vaga laboral de 24 hores",ja que "ha aconseguit que unes15000 persones demostrin el seurebuig a la política militarista delPP". Segons aquesta central sindical,els sectors amb major seguiment hanestat les Administracions Públiquescentral i autonòmica, Correus i

Ensenyament.La COS, en canvi, valora negativa-ment “els protagonismes i el desig defer valer la hegemonia de determina-des sigles, dificultant el necessariesperit unitari” i considera que“foren molt pocs els treballadors quesecundaren la vaga de 24 hores” peròque la convocatòria de dos hores vatenir “un important seguiment”A més, el conjunt de sindicats con-vocants han coincidit en denunciarl'intent a moltes empreses d'impedirel dret a vaga. Segons els sindicalis-tes, algunes empreses van voler coac-cionar els treballadors amb l'argu-ment fals de que la vaga era"il·legal", a pesar de ser notificadapels sindicats CGT, CNT, SO iUGT, o que no es podia seguir al notenir aquests sindicats convocantspresència a l'empresa.Finalment, els sindicats han coinci-dit en avaluar positivament les ini-ciatives que demostrin que els treba-lladors es mouen per altres motiusque no els salarials.

Seguiment irregular de lavaga contra la guerra

Milers de pagesos a Lleidai Reus contra la PACUnió de Pagesos convoca mobilitzacions contra la política de la UE

Sintel inicia una marxa a MadridEl proper 22 d'abril sortiran dediferents capitals de l'estatcolumnes de treballadors deSintel que inicien una marxa apeu a Madrid. Després de casidos anys dels acords del 3 d'agostamb Telefònica i el Governespanyol, 1500 persones conti-nuen a l'atur i els seus subsidissocials estan a punt de finalitzar.El comitè d'empresa ha denun-ciat que la situació és crítica pelstreballadors de l'empresa subsi-diària de Telefònica. Per tant, hanorganitzat la marxa més impor-tant de les que s'ha realitzat mai al'estat espanyol: centenars demarxaires pensen cobrir a peu lessis carreteres nacionals que arri-ben a Madrid i arribar a la capitalespanyola en motiu del primer demaig. Quan finalitzí la marxa, elstreballadors realitzaran unaassemblea de tota la plantilla ones decidiran les accions a realitzaren demanda del compliment delsacords signats.La marxa que s'inicia al Principatsortirà el 22 d'abril a les 8.30hores del edifici Estel deTelefònica a l’Avinguda Roma73. En motiu d'aquest fet, s'haconvocat una concentració peracomiadar els marxaires, quetenen previst passar per Zaragoza.

Mor un jovea SúriaUn treballador de 25 anys, veí deSant Fruitós del Bages, ha estatuna de les darreres víctimes del'augment de la sinistralitat labo-ral als Països Catalans. A les 8.15hores del 16 d'abril el jove vamorir al caure-li a sobre un paletde totxanes que portava amb unagrua, a les obres del Polisportiude Súria.La CGT ha denunciat que lamortalitat laboral està en cons-tant augment i ha culpat de l'ac-cident de Súria a la cobdíciaempresarial i a la precarietat labo-ral.

La COSreivindica elMarcNacionalLa Coordinadora Obrera Sindical(COS) encara la jornada del 1erde maig amb la reivindicaciód'un Marc Propi de relacionslaborals, com "un punt fonamen-tal en la construcció dels PaïsosCatalans". La COS denuncia que"no manquen els exemples a totsels sectors on a les treballadores itreballadors dels Països Catalansse'ns han imposat acords que prè-viament havíem rebutjat" i, pertant, aposta per uns nous" acordsconcrets.

La Intersindical-CSC, COS i UGT convocaven aturades de 2 hores, mentre CGT i CNTcridaven a la vaga de 24 hores i CCOO es conformava amb 15 minuts

Âlex Tisminetzky, Barcelona.- La vaga general convocada contra les repercu-sions de l'agressió a Iraq en l'economia va tenir diferents seguiments arreuels Països Catalans. Les centrals sindicals no van arribar a un acord sobre la

convocatòria, produint-se diferents crides a la mobilització: CC OO va con-vocar 15 minuts d'aturades a les empreses, UGT i l'Intersindical-CSC hoferen de 2 hores i CGT i CNT convocaren vaga general de 24 hores.

Bloc de la CEPC o la COS a la manifestació de València

Moment en que un dels piquets va passar per davant de la Borsa a Barcelona

Després d'una batalla decisivadurant la Segona Guerra Mundial,algú li va preguntar a WinstonChurchill si allò significava elcomençament de la fi, a la qual cosava donar una resposta famosa: "No,però podria ser la fi del principi".Amb la guerra d'Iraq el món ha arri-bat a la fi del principi del recent des-ordre mundial que ha substituït al'orde mundial dominat per EstatsUnits entre 1945 i 2001.En 1945 Estats Units va eixir de laSegona Guerra Mundial amb tant depoder en tots els terrenys queprompte es va assentar com a potèn-cia hegemònica en el sistema-món ili va imposar una sèrie d'estructuresper a garantir que funcionara d'a-cord amb els seus propis desitjos. Lesinstitucions clau d'eixa construccióforen el Consell de Seguretat de lesNacions Unides, el Banc Mundial iel FMI, i l'acord de Yalta amb laUnió Soviètica.Tres factors van permetre a EstatsUnits posar en peu eixes estructures:1) L'aclaparadora supremacia en efi-ciència econòmica de les empresesproductives basades als Estats Units;2) La xarxa d'aliances -especialmentl'OTAN i el Tractat de SeguretatEstats Units-Japó- que garantiensuport polític automàtic a les posi-cions nord-americanes en lesNacions Unides i altres fòrums,reforçada per una retòrica ideològica(el "món lliure") en la que posaventant interés els seus aliats com elspropis Estats Units; 3) Un dominien el terreny militar basat en el con-trol nord-americà de les armesnuclears, combinat amb l'anomenat"equilibri del terror" amb la UnióSoviètica, que assegurava que capdels dos bàndols en l'anomenadaGuerra Freda utilitzara eixes armesnuclears contra l'altre.Eixe sistema va funcionar prou bé alprincipi, i Estats Units va aconseguirel que volia durant quasi tot el tempsi en quasi tots els terrenys. L'únicimpediment fou la resistència delspaïsos del Tercer Món exclosos delrepartiment de beneficis. Els casosmés notables foren els de Xina iVietnam. L'entrada de Xina en laguerra de Corea va fer que EstatsUnits hagueren d'acontentar-se ambun armistici, i Vietnam va acabarderrotant a Estats Units, el que vasuposar un xoc dramàtic per a laseua posició política i també econò-mica (ja que va ocasionar la fi delpatró or i dels tipus de canvi fixos).Un colp encara més dur a l'hegemo-nia nord-americana fou que, al capde vint anys, Europa occidental iJapó havien aconseguit tals avançoseconòmics que s'havien posat quasial nivell d'Estats Units, el que vadesencadenar una llarga i permanentcompetició per l'acumulació de

capital entre eixos tres focus de laproducció i les finances mundials. Idesprés va vindre la revolució mun-dial de 1968, que va soscavar decisi-vament la posició ideològica nord-americana (així com la posició ideo-lògica espúriament oposada de laUnió Soviètica).Eixe triple xoc -la guerra deVietnam, l'ascens econòmicd'Europa occidental i Japó, i la revo-lució mundial de 1968- va posar fi alperíode d'hegemonia fàcil (i auto-màtica) dels Estats Units en el siste-ma-món i van iniciar el seu declivi.Estats Units va reaccionar enfrontd'eixe canvi de la situació geopolíti-ca amb un intent de frenar el declivitant com fóra possible. Amb aixòentrem en una nova fase de la políti-ca mundial nord-americana, la diri-gida pels presidents des de Nixon aClinton (inclòs Reagan). El nuclid'eixa política estava constituït pertres objectius: 1) mantindre l'adhe-sió d'Europa occidental i Japó esgri-mint la contínua amenaça de laUnió Soviètica i oferint-los certaparticipació en la presa de decisions(l'anomenada "col·laboració" en laComissió Trilateral i el G-7); 2)mantindre al Tercer Món militar-ment inerme tractant de contindrela "proliferació" d'armes de destruc-ció massiva; 3) tractar de mantindreen segon pla a la UnióSoviètica/Rússia i Xina enfrontant-les entre si.Eixa política va tindre cert èxit fins

al col·lapse de la Unió Soviètica,que va desbaratar el primer objectiuclau. Fou la situació creada desprésde 1989 la que va permetre aSaddam Hussein atrevir-se a invadirKuwait i li va permetre arribar auna treva amb Estats Units. Tambéfou la situació geopolítica posteriora 1989 la que va propiciar el

col·lapse de tants Estats del TercerMón i va obligar a Estats Units iEuropa occidental a implicar-se enintents bàsicament inviables d'im-pedir o posar fi a feroços guerrescivils.En aquesta anàlisi cal introduir unaltre element, que és la crisi estruc-tural del sistema capitalista mun-dial. Ací no tinc espai per a argu-mentar-ho, el que sí que faig ambdetall en el meu llibre Utopística oles opcions històriques del segle XXI,

però resumiré almenys la conclu-sió: atés que el sistema que hemconegut durant 500 anys ja no éscapaç de garantir les perspectives allarg termini de l'acumulació decapital, hem entrat en un períodede caos mundial -oscil·lacions vio-lentes (i en gran manera incontro-lables) de la situació econòmica,política i militar- que estan con-duint a una bifurcació sistèmica,açò és, essencialment, a una opciócol·lectiva mundial sobre el tipusde nou sistema que construirà lahumanitat durant els pròxims cin-quanta anys. Eixe nou sistema noserà capitalista, però podria serd'un d'estos dos tipus: un sistemadiferent tan jeràrquic i desigualcom el present, o més encara; o unaltre substancialment democràtic iigualitari.No es pot entendre la política delsfalcons nord-americans si no s'enténque no estan tractant de salvar alcapitalisme sinó de reemplaçar-loper un altre sistema encara pitjor. Elsfalcons nord-americans creuen quela política mundial nord-americanades de Nixon a Clinton és hui en diainviable i només pot conduir a lacatàstrofe. Probablement tenen raóen què és inviable. El que desitgenposar en el seu lloc a curt termini ésuna política d'intervencionisme pre-meditat de l'exèrcit nord-americà, jaque estan convençuts que només l'a-gressivitat més prepotent [en l'origi-nal, mascle] servirà als seus interes-

sos (no dic que servisca als interessosdels Estats Units, perquè no crec quesiga així).El reeixit atac d'Osama ben Laden aEstats Units l'11 de setembre del2001 va portar als falcons nord-ame-ricans a una posició en què per pri-mera vegada controlaven la políticaa curt termini del govern.Immediatament van plantejar lanecessitat d'una guerra contra Iraq,com a primera etapa del seu progra-ma a mitjà termini. Hem arribat aeixe punt; ha començat la guerra.Per això és perque parle de la fi delprincipi.On anem des d'ací? Això depén enpart de com es desenvolupe la guerrad'Iraq. Al cap d'una setmana de gue-rra, està clar que va pitjor del que elsfalcons havien esperat i anticipat.Pareix que ens hem ficat en una gue-rra llarga i sagnant. És probable(però no del tot segur) que EstatsUnits acabe derrotant a SaddamHussein, però els seus problemesnomés augmentaran. Ja vaig detallarla meua opinió sobre eixos proble-mes en el meu últim comentari titu-lat Bush aposta quant té (15 de marçdel 2003).Però que la guerra vaja malamentper als falcons nord-americansnomés els desesperarà encara més. Ésprobable que xafen l'accelerador, laqual cosa pareix tindre dos prioritatsa curt termini: el combat contrapotències nuclears del Tercer Món,reals o imaginades (Corea del Nord,Iran i altres); i l'establiment d'unaparell policial tirànic als EstatsUnits. Per a assegurar eixos dosobjectius necessitaran guanyar una omés eleccions. El seu programa eco-nòmic pot portar a la fallida a EstatsUnits. És això totalment involunta-ri? O volen debilitar algunes capescapitalistes claus dels Estats Units,de les que pensen que poden obsta-culitzar l'execució completa del seuprograma? El que està clar en aquest moment ésque la lluita política mundial s'estàaguditzant. Els que pretenien repro-duir la política mundial dels EstatsUnits durant el període 1970-2001 -elsrepublicans moderats i els demòcratesals Estats Units, però també els opo-nents eurooccidentals dels falcons (perexemple, francesos i alemanys), podenveure's obligats a prendre decisionspolítiques més doloroses que fins ara.En general, a eixe grup li ha faltat cla-redat a mitjà termini en les seues anàli-sis de la situació mundial, i han confiatcontra tota esperança en què d'algunmode els falcons nord-americans s'afo-narien. No serà així, però se'ls potderrotar.

Immanuel Wallerstein és sociòleg i directordel Centre Fernand Braudel de laUniversitat de Binghamton, NY

* Per Immanuel Wallerstein

La fi del principi22 d’abril de 2003

Pàgina 8

Internacional

“El triple xoc de laguerra del Vietnam,l’ascens econòmicd’Europa occidental iJapó i la revoluciómundial de 1968, vaposar fi al períoded’hegemonia fàcil (iautomàtica) dels EstatsUnits en el sistema-móni van iniciar el seudeclivi”

Sònia Jiménez.-Redacció. Desprésde que el dia 20 de març els EstatsUnits començaren la invasió militard'Iraq, amb l'ajut i recolzament delsgoverns de Londres, Madrid oRoma, el passat 8 d'abril les tropesanglo-americanes entraven a la ciutatde Bagdad. Aquesta operació es va

vendre com el símbol de la caigudadel règim de Sadam Hussein.Mentrestant, diferents ciutats denord a sud anaven caient al dominiestranger. L'últim reducte fou Tikrit,ciutat natal de Hussein i on entrarenel dia 14 després d'un dura campan-ya aerea. Una setmana més tard

coneixiem que encara estan trobant-se amb grups de resistència iraquiansen algunes aldees i fins i tot a dife-rents barris de la capital. Tanmateix,la dominació d'Iraq es donava perconcretada i començaven a perfilar-se nous objectius. En tot aquesttemps, però, els EUA han deixat de

banda els que se suposava eren elsprincipals motius d'aquesta invasió,les armes químiques i el propi presi-dent. Ara que s'han fet amb tot elpaís poden certificar que, efectiva-ment, no hi ha més armes de des-trucció massiva a Iraq que les que ellsmateixos hi han portat. I respecte aSadam Hussein, finalment allòimportant és que ja no governa elpaís. És el moment de la reconstruc-ció d'allò previament destruït. I lesdestrosses no són només polítiques od'infrastructures. Han acabat ambl'ordre públic en deixar les pobla-cions sense autoritat després de quasi20 dies de setge i amb les necessitats

que això implica. Han permés saque-jos en establiments, bancs, escoles,hospitals, biblioteques o museus. Ésl'estat sencer el que s'ha de recons-truir; potser substituir siga un termemés apropiat. Aquesta és la raó per laquè els implicats han permés la des-trucció de qualsevol empremta d'unpassat iraquià. Encara, tot i els canvisque s'han proposat els "aliats" per ala substitució d'Iraq, hi ha coses queno van a canviar. Si el dia 11 d'abrilels habitants de Kirkut aclamaven ales milícies kurdes en entrar a la ciu-tat, l'endemà mateix Turquia aconse-guia el compromís de Bush de des-allotjar-los si no marxaven ells.

Redacció, València.- La repercussiópolítica més important de la invasiód'Iraq a Europa ha estat la crisi alPartit Laborista. La dissidència de122 diputats respecte a la línia delpremier britànic Tony Blair reque-reix una explicació de més ampleabast.Quan el 1997 el Partit Laboristaaconseguí desplaçar del govern alPartit Conservador s'estengué certaeufòria dins l'esquerra europea.Després de divuit anys, incloent-hila foscor del tatcherisme, TonyBlair, el primer ministre més joveen la història del Regne Unit,ascendí acceleradament en el ràn-king de líders mundials. La imme-diata posada en marxa d'un pla deredefinició de Gran Bretanya van

fer créixer el seu crèdit polític. Lacreació de la "Tercera Via" com arecepta econòmica que preteniasuperar tant la socialdemocràciacom el neoliberalisme seduí l'opi-nió pública. De sobte, tothom sem-blà descobrir-se tercerviïsta:Clinton als EUA, De la Rua aArgentina. Fins i tot es proclamarentercerviiestes els ex-comunistes del'Ulivera, i els franquistes del PP. Enun parell d'anys, la Tercera Viaocupà un lloc central en el debatpolític que contrastava a la mancad'una definició clara, després de totaquells actes de fe reformista. La posada en pràctica de la seua

política econòmica dissipà les espe-rances de que el Laborisme recupe-rés el terreny venut pels conserva-dors al mercat. La no-estatalitzaciódels ferrocarrils britànics privatit-zats pels conservadors fou el toc

d'avís. S'apostava per la suposadaeficàcia del sector privat i s'exigia lacol·laboració dels sindicats. Per aBlair, l'Estat del Benestar haviacreat una excessiva dependència dela ciutadania. En últim extreml'Estat del Benestar els havia aviciati els havia fet menys lliures. Segonsaquest raonament el paper de l'estatno era regular el mercat sinó poten-ciar-lo. Les eleccions del 2001 reflectirencert esgotament de la fòrmula,compensat per la greu crisi de lide-ratge del Partit Conservador. Lapèrdua de diputats laboristes no

impedí Blair esdevenir el primerlaborista en ser reelegit primerministre. Així les coses, la TerceraVia perdé actualitat. Schroederencunyà el terme Neue Mitte (elNou Centre) i Aznar "el centrereformista". Alguns politòlegs començaren lla-vors a definir el Nou Laborismecom a una mena de populismeesquerrà. Però l'operació política deconquesta i manteniment del poderera més complexa. La victòria de1997 s'havia basat en el pacte ambel Partit Demòcrata per no compe-tir en algunes circunscripcions. Al

sistema electoral britànic, basat enla tria per districte a una primeravolta a la llista més votada, l'entesapredisposà l'electorat cap al vot útil.Les bases esquerranes es quedarenòrfenes d'alternatives i tendiren avotar al PL. Paradoxalment el PartitDemòcrata aconseguí els pitjorsresultats percentuals des de la fun-dació però el major nombre dediputats.La victòria del 2001 es degué a l'a-posta per la refundació de l'estat,concretada en la idea de la NewBritain. Una jugada amb les cartesmarcades. La concessió dels parla-

ments nacionals a Escòcia i al Paísde Gales es feu sota la condiciód'un sistema electoral proporcional.Es tractava d'impedir que els nacio-nalistes coparen els respectius parla-ments. A més s'aconseguia un dobleobjectiu: en primer lloc, la mobilit-zació del vot nacionalista jugavasobretot en contra del PartitConservador; i en segon lloc, s'asse-gurava que en reduir el nombred'escons escocessos al ParlamentBritànic de 40 a 12 (que seguiensent per districte), les forces escoce-ses no pogueren ser decisives decara a la formació de govern. Elprocés fou semblant a Gales, tot i lamenor incidència de l'independen-tisme i la no-reducció dels diputatsa Westmister. Així el PartitConservador, enmig d'una crisiidentitària, quedà reduït a una

força només amb representantsd'Anglaterra.Aquesta estratègia devia coronar-se

amb l'absorció de la dirigència i lesbases més progressites del PartitLiberal. Però la invasió de l'Iraq haposat al descobert les misèries del'opció Blair. El precedent haviaestat el 2001 la victòria de KenLivingston a l'alcaldia de Londres.Ken, the red, havia estat expulsatdel PL per Blair per mantenir-sefidel a laborisme de tall tradicional.La seua elecció fou una colp públical Primer Ministre. Així les coses la Tercera Via quedàreduïda a una mena de referentmoral. Si és que mai havia estat mésque un producte del màrketingpolític. Els vint-i-cinc dies de bom-bardejos sobre l'Iraq, però, han aca-bat amb tot el capital ètic del NewLaborism.

El nou laborisme,una via morta

22 d’abril de 2003

Pàgina 9

Internacional

“Per a Blair, l’Estat delBenestar havia creatuna excessivadependència de laciutadania, els haviaaviciat i els havia fetmenys lliures”

“Els vint-i-cinc dies debombardejos sobre l’Iraq,però, han acabat amb totel capital ètic del NewLaborism”

Estats Units aconsegueix ocupar l'Iraq en un mesBush i Blair es reuneixen per a tractar la reconstrucció

La corrosió delcarácter

Josep Maria Solé, Barcelona.- ABarcelona, València, Alacant i Gironapodeu veure ara mateix aquest docu-mental del director nord-americàMichael Moore. Bowling forColumbine és notícia per haver rebutun Oscar a Hollywood malgrat el seucontingut fortament crític amb polí-tica del govern del seu país. Aquestacircumstància va permetre el directordestacar àmpliament com la veu méscrítica de la gala d'entrega dels pre-mis.La pel·lícula té com a fil conductor unaenquesta realitzada pel propi directorque inclou converses amb ciutadansmés o menys anònims però tambéentrevistes amb Charlton Heston iMarylin Manson. La pregunta demanael perquè de la gran quantitat d'assassi-nats que es registren als Estats Units encomparació a països culturalment afinscom el Canadà, Europa o Austràlia. En

base les a dades que proporciona laveu en off (que podreu trobar enanglès i subtitulada al castellà enalguns cinemes ) i a tot tipus dematerials com ara publicitat d'ar-mes, imatges de pel·lícules o noticia-ris de televisió, Michael Moore ( queja havia denunciat el paper de lesmultinacionals nord-americanes iconcretament l'explotació infantil alTercer Món a The big one ) mostra,per boca dels entrevistats i per la sevapròpia, diverses explicacions possi-bles. Alguns creuen que la violentahistòria dels EUA n'és la causa, d'al-tres la veuen en la condició multièt-nica dels EUA, i no falta qui troba laresposta en la legislació sobre la posses-sió d'armes o en la violència als mit-jans. Michael Moore rebutja aquestesrespostes amb arguments: la històriadel Regne Unit, la d'Alemanya, etc.estan plenes de violència a vessar,

Canadà també és una societat multièt-nica amb unes dosis fortes de violènciaals mitjans i gran quantitat d'armes enmans de particulars, però cap d'aquestspaïsos presenta unes estadístiques tanesfereïdores. Moore evita aquestes explicacions pel

seu caràcter parcial i fins i tot racista enel cas dels qui veuen la violència com aconseqüència del contacte interètnic iaposta per la resposta més crítica i mésglobal: és la legitimació que fa el governde la violència mitjançant la seva polí-tica exterior d'una banda, i l'agressivi-tat de la política social nord-americanade l'altra, el que genera una cultura dela por, una psicosi per la seguretat quecausa 11.000 morts anuals als EUA, ésa dir, una inseguretat total. La culturaultradretana que represental'Associació Nacional del Rifle ( repre-sentada pel seu líder, Charlton Heston,en persona ) i les circumstàncies queenvoltaren un assassinat múltiple enuna escola de secundària a Columbinesón les claus d'una narració que té,però, forma d'assaig i una voluntatexplícita de defensar les pròpies tesis idenunciar un negoci, les armes, i unaforma de control social, la cultura de lapor. El millor que es pot dir de lapotència crítica de Bowling forColumbine és que sembla mentida quehagi rebut un Oscar.

Feliu Ventura, València.- El passat 9d’abril va eixir al mercat el primerdisc (doble) en solitari de FrancescRibera, més conegut com “Titot”.Es tracta de l’obra completa musica-da del trobador Guillem deBerguedà (1138-1196). L‘autor -iaçò ja comença a ser una etiquetarecurrent- pràcticament oblidat alnostre país, és un referent de la lite-ratura medieval universal com aixího demostren les influències que vagenerar i el reconeixement interna-cional que li professen.Per combatre aquest oblit, Titot deci-di un dia reunir a l’escriptor bergue-dà Jordi Cussà i el músic MarcelCasellas per dur a terme el projectecultural més ambiciós dels darrersanys: la músicació dels 31 sirventesosque es conserven de Guillem deBerguedà. Un any i mig de treballque ha donat forma a una obra coral,ja que la composició de la música que

bressola els sirventesos ha estat enco-manada a un bon grapat de musicsque representen un retrat, tot i quesempre incomplet, del panorama dela música actual als Països Catalansamb autors com: Jaume Arnella,Manel Camp, Jordi Batiste, JoanIsaac, Josep Thió (Sopa de Cabra),Santi Careta, Antoni Nicolau(Ocults), Artur Gaya (Quico elCèlio), Sergi Cuenca, Biel Majoral,Carles Belda (Pomada), FeliuVentura, Joan Reig (Els Pets), JordiFàbregas (El Pont d'Arcalís) MarcelCasellas (Director de l'Aula deMúsica Tradicional), Miquel Pujadó,

Pep Toni Rubio (Música Nostra),Roger Mas, Toni Xuclà, VicentTorrent (Al Tall), Eduard Canimas,Sergi Valero, Miquel Gil, LluísCostabella i Joan Pairó (Kitsch) i JoanMasdeu (Whiski'ns). Així doncs, eltreball abraça un àmpli ventall d’estilson la veu d’en Titot es redefineix i enssorprén alhora que creix i navegasobre uns arranjaments- treball debojos- que han aconseguit donar uni-tat a tan diverses aportacions.Admirable és també l’adaptació delstextos que ha aconseguit un llen-guatge molt fresc i actual -els temesja ho èren- que farà riure, pensar i ,

potser encara, furgarà sobre algunaferida oberta. Guillem de Berguedàestà viu, i duu l’espasa esmolada.

Un altre cop, l´art contemporanibasc està de dol, primer fou Chillidaa l´agost del 2002 i ara li ha tocat aJorge Oteiza, el 9 d´abril a laPoliclínica de Donosti. Dos genisinqüestionables de l´escultura bascaque des d´un llenguatge abstracte iessencialista ens parlaven de la vida,del seu món personal, de les seuescreences artístiques i de les tradi-cions populars de la cultura basca.Malgrat el seu enfrontament perso-nal (descalificacions, querelles perplagi, escrits com el "Libro de los pla-gios" d´Oteiza, etc), es tractarien dedues maneres d´entendre i concebrel´escultura. I l´existència de simili-tuds formals respondrien a la lògicade les influències contextuals, i amés, ens servirien com a treballscomplementaris. En el cas d´Oteiza (Orio 1908,Guipúzcoa), deixà els seus estudisde Medicina per anar-se´n aMadrid a estudiar a l´Escola d´Artsi Oficis. Amb l´alçament franquistaes va exiliar a diferents païsosd´Amèrica del Sud. Al 1948 tornà aEuskal Herria (Bilbo), i al poctemps guanyà el concurs per a la

façana de la basílica d´Aránzazu (fris d´apòstols sense ventre). Al1957 li concediren el 1er. premi a laIV Bienal d´Escultura de SaoPaulo, al 1985 el Ministeri deCultura li va homenatjear amb lamedalla d´or de BB.AA, i al 1988li varen guardonar amb el premiPríncep d´Astúries de les Arts. Capal 1949 deixà d´esculpir d´una

forma sistemàtica i es dedicà aescriure assatjos, teories estètiques(instigador de l´Escola d´artistesbascos), poesies; a militar en elnacionalisme basc d´esquerres; etc.Pel que fa a la seua trajectòria, mar-cada per la seua obsessió per cercar elbuit com a noció metafísica iintel.ligible, sedimentada per la seuainfantessa, per la seua formació cul-

tural i artística, i pel context cojun-tural basc; li faria passar del bultrodó al volum aplastat("Maternitat", 1928-9), a l´esculturaque té tres punts de recolzament("Desocupació de l´esfera", 1957),als volums còncaus, fins a arribar al´escultura perforada i hiperbòlica("Retrat d´un gudari armat anome-nat Odiseu", 1975). El buit com amotor dels seus impulsos experi-mentals, racionals, didàctics i filosò-fics en el camp de l´escultura, quecap a l´any 1959 Oteiza consideràconclós aquest recorregut que elldeïa metafísic, perquè ja havia acon-seguit reduir al màxim l´expressió ila corporalitat o condició física de lapeça. El buit és la matèria escultòri-ca i només l´escultor fa el seu con-tingent. Construïa el buit "Caixametafísica", 1958).Finalment, l´escultura d´Oteiza ésl´instrument que obri i construísl´espai metafísic i segons ell aferma-va: "L´obra de cadascú és per curar-sede la mort, però la mort és la que etcura de la vida".

Historiador de l´Art.

Bowling for Columbine

Homenatge al buit

Tremoleu senyors: tornaGuillem de Berguedà!

22 d’abril de 2003

Pàgina 10

Cultura

Joan Sebastià Colomer,Barcelona.- Richard Sennett éssociòleg de la London School ofEconomics i va escriure aquest lli-bre l'any 1998, en plena ofensivaneoliberal. El seu treball analitzales conseqüències que la flexibili-tat econòmica i la cultura del risctenen sobre la personalitat.Sennett entèn per flexibilitat notan sols la llibertat de les empresesper a tot tipus de reestructura-cions de plantilles, sinó també laindefinició de les tasques i lesjerarquies ( és a dir, les responsabi-litats) en el treball en equip o elscanvis sobtats d'orientació de laproducció. L'estructura narrativaconsisteix en un treball de campen que els casos s'interconnectenpermanentment com a mostra dela dificultat dels treballadors (qua-lificats o no, autònoms o assala-riats) per a mantenir en un con-text així una identitat ferma i laconfiança en els altres. Els inform-ants de Sennett són executius des-patxats de la IBM, un italoameri-cà en mobilitat laboral perma-nentment fill d'un home que vatenir sempre la mateixa feina,dues generacions de treballadorsd'una panificadora a Boston i lapropietària d'un bar que va provarsort en el món de la publicitat. Elsseus testimonis es barregen ambdades estadístiques (deu taules enun apèndix al final del llibrecomentades en l'interior del text) ireferències que van de la pròpialiteratura empresarial i econòmicaneoliberal fins a clàssics (AdamSmith, Marx, Rousseau,Montesquieu) i no tan clàssics(Foucault, Rorty, Gadamer). Totper a fer-nos comprendre la difi-cultat de formar una personalitatdefinida i uns referents culturalsen un context d'exposició perma-nent als elements en forma d'aco-miadaments, mobilitat i una certacultura del risc que desaconsellatota forma d'estabilitat en virtutd'un discurs antiburocràtic.

* Per Felip González Martínez

Les conseqüènciespersonals del treball en

el nou capitalisme

22 d’abril de 2003

Pàgina 11

Cultura

Joan Solà. Ensenyar la llengua. Ed.EmpúriesEl professor Joan Solà, nascut el1940 a Bell-lloc d'Urgell, és cate-dràtic de llengua catalana a laUniversitat de Barcelona, membrede l'Institut d'Estudis Catalans icol·laborador de l'Avui, i ha escritper a l'editorial Empúries laGramàtica del català contemporani(2002). Abans havia publicat unaHistòria de la lingüística catalana1775-1900 (1998) i un llibre sobreL'obra de Pompeu Fabra (1987)entre d'altres. A Ensenyar la llenguas'hi recull textos de diversa proce-dència, naturalesa i fins i tot llen-gua, però de temàtiques molt afins:una intervenció en castellà l'any1991 a la taula rodona La oficiali-dad de las lenguas minoritarias en laEuropa del 92, celebrada a les IVJornadas Universitarias sobre las len-guas y literaturas catalana, gallega yvasca de la Universidad

Complutense, unaconferència (en caste-llà també) al FifthCatalan Symposium delCenter for CatalanStudies a la CatholicUniversity of America(1994), una altradonada a les PrimeresJornades de CultiraCatalana a SantPetersburg (1996), ) amés d'altres textosconcebuts directamentcom a textos escrits (encatalà), com ara unasèrie de cartes polèmi-ques dirigides des del'Avui a Jesús Royo(significat defensor delbilingüisme ben entès, és a dir, delcastellà).Ensenyar la llengua mostra una pro-gressió del professor Solà cap al pes-simisme pel que fa al futur i la vita-

litat de la nostra llengua que es potobservar clarament per que els textosestan ordenats cronològicament (del1991 als nostres dies). Tant és aixíque, en la seva opinió "la llengua

catalana passa ara pel moment méscrític de tota la seva història".Aquesta percepció no es basa en lesestadístiques sobre coneixement icompetències lingüístiques (que nosón tan dramàtiques) sinó en unacerta percepció intuïtiva (i per tant,discutible) del retrocés del català enl'ús real i de la degradació de la qua-litat d'aquest ús (una qüestió impor-tant per a qui, com el doctor Solà,"no sap en quin punt exacte acaba lagramàtica i comença la societat").La intuïció de Solà queda proureforçada pels perills de la nova cul-tura de la comunicació: si la televisiófranquista ( ja ho va dir amb altresparaules Joan Fuster) va fer mésfeina en 40 anys que els decrets deNova Planta, què passarà en un mónamb una oferta comunicativail·limitada regida per un mercat queignora la nostra llengua per inneces-sària? Resta tan sols el que, en part,ha salvat fins ara la llengua de la

malvolença dels seus enemics: lamilitància pel català. Ara bé, aquestaés una perspectiva molt idealista iSolà, com a lingüista, no planteja laproblemàtica política de fons (comconvèncer el poble que val la penamilitar pel català?) tot i que diu cla-rament que sense un estat propi elcamí farà sempre pujada ("Durantaquest segle XXI una llengua petitaque no sigui útil i necessària perviure desapareixerà. I no pot sernecessària sense un poder polític fortque li faci costat incondicional-ment") . Solà no defuig el debat concret.En la seva intervenció a laUniversitat Complutense critical'actitut governamental i estudiales perspectives del català en l'àm-bit europeu sense mencionar encap cas el conflicte nacional. Amesura que avança el llibre, però,la confiança en les possibilitats dereforma s'esvaeix com s'han esvaïtaquells discursos que fa 10 anysprometien poc menys que l'allibe-rament nacional per cortesia deBrusel·les i la inèrcia importada deles repúbliques bàltiques.

Enric Larreula, professor de laUniversitat de l'Educació de laUniversitat Autònoma de Barcelonai autor de nombrosos llibres de fic-ció per a infants, joves i adults, s'hallençat, després de dècades de pati-ment en silenci o en la intimitat, aparlar sobre "la situació de substitu-ció lingüística a través de les respos-tes emocionals amb què els parlantsde la llengua catalana han de viure",a buscar-ne les conseqüències desdel punt de vista emocional, somà-tic i social.Partint d'aquesta voluntat, Larreulaentrarà a fons en l'anàlisi d'aquellsaspectes que tenen a veure amb elpresent del català al conjunt delsterritoris històrics de parla catalana( l'Alguer, la Catalunya Nord i Sud,la Franja, les Illes Balears i Pitiüses,i el País Valencià) i que en condi-cionen enormement el futur. Iaquest futur no es pot albirar ambgaire optimisme quan es pren cons-ciència que, com en el cas de laCatalunya Nord, "en el curt espaide temps que pressuposa la vidad'una persona la societat pot passarde ser monolingüe en una llengua aser-ho en una altra". Una constata-ció, núvol amenaçador de tormen-ta, d'inundacions catastròfiques,que no és però de compliment

inexorable. Pot descarregar peròpot, també, no fer-ho.La Catalunya Nord és el territori deparla catalana que ha experimentatun retrocés en l'ús social del catalàmés radical, però la resta tambéveuen, amb diferències significati-ves depenent de diversos factors,com en minva l'ús. Aquest és l'ori-gen substancial del dolor de llen-gua, que és més profund quan mésavançat es troba el procés de substi-tució lingüística. Un dolor que espot, però, intentar pal·liar, la qualcosa es probable que provoqui ten-sions, perque "el combat per ferviable la llengua minoritzada potpassar per tots i cadascun delsàmbits personals i socials on aques-tes persones es mouen i desenvolu-pen."Un cop establert l'escenari, i sus-tentades en entrevistes i escrits elsprotagonistes dels quals en sóntant persones anònimes com derenom, Larreula entrarà a analit-zar expressions molt diverses d'a-quest procés com ara: la tendènciaa la fragmentació de les comuni-tats lingüístiques que han perdutla capacitat de governar-se i el sor-giment de tendències secessionis-tes, que en el cas català es trobenfonamentalment al País Valencià;

la cada vegada major presència delsentiment de catalanitat deslligadade la necessitat i voluntat d'apren-dre i usar el català; la voluntatmajoritariament integracionistarespecte les persones vingudes defora per part de la gent més preo-cupada per la llengua; el dolor queprovoca l'oir el castellà, percebutcom el responsable de l'extinciódel català, i que pot contaminar lesrelacions amb persones d'aquestaparla; la contribució econòmica il'esforç personal necessari per rea-litzar "allò que els Estats en elmillor dels casos no fan i que, perregla general, desfan" per mantenirla llengua viva; "les estratègies defidelitat i les estratègies de renún-cia", sobretot en les zones amb elprocés de substitució més avançat,o, dit d'altra manera, "entre eldolor d'aguantar i el dolor decedir"; l'abandonament de l'idio-ma propi per part del gruix delscatalanoparlants en el contacteamb gent que parla altres llengüesperò que entén el català; l'estabilit-zació del castellà com la llengua decomunicació entre els joves i l'ob-servació del català com la llenguade les institucions i del món acadè-mic. Aquesta és només una petitaenumeració d'alguns dels temesdels quals volia tractar Larreula, ique, finalment ("fa trenta-dos anysque tenia ganes de dir-ho") haexposat a la llum pública per poder"patir tranquil".

Dolor de llengua

Ensenyar la llengua

22 d’abril de 2003

Pàgina 12

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 6. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 652 08 26 47. Publicitat: 615 54 47 15

Consell de Redacció: Coordinació: Martí Cirici, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky, Josep Villaroya. Internacional: Juanjo Garcia, Sergi Perelló, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, FeliuVentura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Rafa Escobar, Felip González, Albert Roig, Josep Maria Solé i Immanuel Wallernstein.

Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, AteneuX, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular laFalç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, PapereriaStel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular deGràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs,Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI,Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Local Maulets-Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista CalPanxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja,Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, CODESMA, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal JaumeI-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes. Pla de l'Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló. Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia,Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Urgell: El Gis-Mat de Linyola, El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, TioCanya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreriala Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / La Barraqueta (C. Virtut, 14.Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / JimmyJazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) /La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25.Barcelona). Envia les convocatòries a

accent@xarxaneta.org

Locals on trobar L’ACCENT

Creus que hi havia una necessitatde recollir aquests canvis en un lli-bre?La meua generació ha viscut unscanvis que difícilment altres genera-cions veuran. Nosaltres hem vist elsllauradors utilitzar la mateixa aradaque els romans; hem vist les fàbri-ques de Manises quasi com les dei-xaren els musulmans; hem vist elsaljubs per replegar aigua al secà, tra-dicions antiguíssimes... i també hemvist arribar a la Lluna. Han sigut unscanvis molt profunds i alhora moltràpids, potser compresos entre unsdeu o quinze anys. L'arribada del sis-cents, la reculada de la llengua, elturisme, la televisió, el bikini, l'emi-gració massiva, el Concili Vaticà...En aquests anys passà tot, i tot alho-ra. Per això mereixen ser contats icalibrar, a bou passat, el preu quehan pogut tenir.Ha sigut una experiència fàcil deviure, i ara, fàcil de narrar?Els que visquérem aquell canvi novam ser conscients, enmig del seuvòrtex, fins a quin punt era tan tran-

scendental, degut ala nostra capacitatd'adaptació, però, éspossible que al nostreinterior i en les for-mes de vida haja pro-duït algun trauma.Vivim millor ara queen aquell temps deduresa i de penúria,però s'han perdutmoltes coses bones:la vida als carrers, lesportes obertes de lescases, els camins debardisses... No obs-tant, cal no confon-dre aquests elements

objectius amb una nostàlgia perillo-sa que ens faça recordar només elselements positius del passat. La ràbiaen veure destruït un indret que tanthavia visitat i estimat anys enrere vaser, precisament, el que em va

empènyer a escriure aquest llibre.Els canvis més palpables han estat anivell de paisatge i a nivell de cultu-ra popular?Sí, en aquest sentit el canvi va sermolt accentuat i, segurament, gra-tuït moltes vegades. Els canvis posi-tius en les formes de vida es podrienhaver compaginat molt millor ambun respecte per algunes qualitats delstemps passats. Si calia fer habitatges

nous, perfectament es podrien haverfet als afores, sense destrossar l'entra-mat antic dels pobles, si alguns edi-ficis perdien la seua funció a causadels canvis, es podrien haver recon-vertit, però no calia enderrocar-hotot. Tan greu és destruir el paisatgecom destruir la llengua.El Camí de les Bardisses l'has publi-cat a Lleida. És difícil trencar lesfronteres administratives en el móneditorial català?En termes generals jo diria que sí.Exceptuant els escriptors consagratscom Isabel Clara-Simó, Maria de laPau Janer o Ferran Torrent, no ésfàcil que les editorials barceloninespubliquen llibres d'autors no princi-patins. Les fronteres administratives,efectivament, han ajudat a compar-timentar el món editorial català,però de manera unidireccional: alPaís Valencià és molt fàcil trobar lli-bres del Principat, però a l'inrevésno, tot i que ací la producció és bas-tant extensa. En canvi, en el cas de Pagès, la publi-cació de llibres d'autors valencianssembla ser habitual. Aquesta és lalínia que s'hauria de seguir.Creus que hi ha, per tant, un des-coneixement entre els catalans delsdiferents parlars de l'idioma comú?Jo crec que sí. Com ara, al PaísValencià estem molt acostumats allegir llibres del Principat, en canvitenim poc accés a la literatura de lesIlles. Al Principat, o més concreta-ment al seu rodal barceloní, espodria parlar -per entendre'ns- d'unblaverisme a la inversa, que conside-ra el català oriental com l'autèntic, ique inconscientment rebutja altresvariants. Açò no només es dóna en elmón de la literatura, amb textosadministratius, per exemple, també

es menyspreen altres variants. Per què creus que ocorre açò?Al nostre àmbit cultural hi ha unacerta reticència a acceptar la granriquesa dialectal de la llengua a causa-supose- del perill constant quecomporta el seu estat precari. Tenimpor que l'ús de "dialectalismes" pugaminar la unitat del català. En canvi,les llengües consolidades no tenencap problema en acceptar variants.En el català hem de començar areconèixer la diversitat com a rique-sa lingüística que ens beneficia atots.

I què opines del bilingüisme?Quan es diu que som bilingües noes menteix però només es diu unapart de la veritat perquè s'amaga lagran desigualtat existent entre lesdues llengües en relació. Cal dife-renciar clarament entre una llenguacom el català, que és la llenguad'ací, i el castellà, que és una llenguaque està ací. A més, la majoria delspolítics prediquen un bilingüismefictici, com si els dos idiomes esti-gueren en la mateixa situació.Pretendre donar un tracte igual a lesdues llengües quan una d'elles estàconvalescent, és simplement, unainjustícia. Davant una desigualtattan òbvia no val la neutralitat per-què sempre jugarà a favor de la partmés forta..

Entrevista a Rafael Escobar, escriptor de Manises (l’Horta)

A Ginés i Sànchez, València.- Rafael Escobar (Manises, 1942)acaba de publicar El Camí de les Bardisses (Lleida, Pagès Editors2003). El guanyador del premi Andròmina de narrativa delsOctubre de 1993 ens apropa amb aquest nou llibre a un període de

grans transformacions, com foren els finals dels 50 i la dècada dels60. Amb voluntat de no oblidar, però sense caure en la nostàlgia,l'autor recupera un temps que massa sovint s'ha simplificat sota elterme deshumanitzat de desarrollismo.

“És tan greu destruir el paisatgecom destruir la llengua”

“Pretendre donar untracte igual a les duesllengües quan una d'elles està convalescent,és simplement, unainjustícia”

“La ràbia en veuredestruït un indret quetan havia visitat iestimat anys enrere va serel que em va empènyer aescriure aquest llibre”

ABRILDimecres 23Barcelona. Manifestació unitària"Lluitem pel català". Pl. Universtiat, 19h.Lleida (Segrià). Xerrada dels coordina-dors dels Casals Jaume I de la Franja.La Falcata.València. Documental: "Guerra civil aCatalunya: testimonis i records" deEugenio Monesma. Ca Revolta, 22:30h.Calella (Maresme). Concert per la llen-gua amb Pomada. Pça. de l'Esgésia,19h. Organitza: Maulets.Dijous 24Barcelona. Inici de les jornades "No ales retallades de les llibertats". Cotxeresde Sants, 18h.Divendres 25Barcelona. Sopar per la llengua i pre-mis Coromines. INEFC (Avinguda del'Estadi), 21h. Organitza: CAL.Barcelona. Acte "El català, llengua decohesió social". Casa Golferichs, 19h.Organitza: PSAN.Dissabte 26 i diumenge 27Les Borges Blanques (Garrigues). 3eresJornades per la Llengua i el Territori.Xerrades, tamborinada i cercavila el dia27, 19h. Organitza: L'Espenta.Barcelona. Fira de la Terra amb xerra-des i actuacions. Parc de la Ciutadella.Organitza: associació Dia de la Terra.Dissabte 26Calella (Maresme). 2on Concert per laTerra amb: Skaparàpid, Atzucac ialtres. Fàbrica Llobet, 21:30h.Organitza: AP de Trementinaires.Barcelona. Xerrada: "Què en queda dela batalla de València?". C. Virtut, 14,18h. Organitza: La Barraqueta.Diumenge 27Barcelona. Manifestació contra larepressió als moviments socials. Pça.Universitat, 12h.Dimarts 29Barcelona. Acte: "El sindicalisme cata-là amb les lluites populars". Facultat deFilologia de la UB, 20h. Organitza:Intersindical-CSC.Dimecres 30Celrà (Gironès). 5è Concert Solidariamb Betagarri i altres. Piscines munici-pals, 22h. Organitza: Kol·lectiu desuport i Goges.Molins de Rei (Baix Llobregat). Concertamb Obrint Pas i Avalots. Espai Can'Iborra, 22h. Organitza: AJIM.MAIGDijous 1Dia del treballador.València. Manifestació. Pl. St. Agustí, 12h.Barcelona. Manifestació sindical. Pl.Universitat, 12h.Manifestació de l'esquerra indepen-dentista. Pl. Universitat, 12h.Organitza: CEI-Barcelonès.Divendres 2Mallorca. Inici del CorrellenguaDivendres 2 i dissabte 3Barcelona. Jornades antirepressives aGràcia, amb xerrades, cercatasques, dinar iconcert. CAT. Organitza: Alerta Solidària,AJG, Torna, Barraqueta i Endavant.