Acampallengua exitosa amb detenció inclosa El gran èxit de partició de l’Acampallengua esva veure tacat per la detenció de Tomeu Martí,coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB). Des-prés de dues hores en comissaria fou acusat dedesobediència a l'autoritat i resistència.

>> Països Catalans 7

Mobilitzacions contra l’EROa la Ford d’AlmussafesEl nou ERO aprovat a la factoria Ford d’Almus-safes ha esgotat la paciència dels treballadors itreballadores que denuncien la complicitat del’Administració i el joc brut d’UGT, que ha pac-tat la mesura amb la direcció.

>> Economia 10

Polèmica per l’himne

L’himne oficial de la Comunitat Valenciana,l’originari Himne de l’Exposició Regional, hacomplert cent anys envoltat de polèmica perl’ús políc a mans de la dreta i la resistènciadels hereus de l’autor de la lletra, MaximiliàThous, que ho volen impedir.

>> Cultura 13

MARIA OLIVER PÀG.2 // JOSEP ESTRADA PÀG.2 // VICENT ABELLA PÀG.3 // JOSEP GRAGANTÉ PÀG.5 // ÀLVAR LLORIS PAG.14 // MARC GARCIA PAG.16

David Caño ens ofereix al mono-gràfic una aproximació perso-nal a Mario Benedetti, l’escrip-tor uruguaià mort el proppas-sat 17 de maig.

La seua producció literària fouextensa, però va destacar sobretot en la poesia on ens ha deixatgran quantitat de versos carre-cats del seu compromís polític.Els seus darrers anys foren plensd’homenatges i reconeixementstant d’institucions com de llui-tadors i lluitadors. L’últim home-natge, com se sol dir en aquestscasos, la victòria.

>>Pàgina 14

La candidatura Iniciativa Internacio-nalista - La Solidaritat entre els Poblesha esquivat, a última hora, la voluntatdel Govern espanyol d'il·legalitzar-la.Superar aquest obstacle obre la possi-bilitat que a partir del 7 de juny hi hagiuna veu a Brussel·les que denunucïi lamanca de democràcia a l'Estat espan-yol i que visibilitzi la negació de dretsa les nacions sense Estat sotmeses aadministració espanyola. La candiatu-ra també vol portar-hi les reivindica-cions de les treballadores i treballadors,que no volen pagar una crisi que "hancreat els rics".

>>Països Catalans 4 i 5

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

Periòdic popular dels Països Catalans

Iniciativa Internacionalista ha fet campanya arreu dels Països Catalans

Les europees obren unaporta a l’esperança

155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

La crisi augmenta la pressiósobre els immigrants

MONOGRÀFIC

Mario Benedetti

Setge a l’Assembleade Joves deLleidaSis militants de l'Assemblea de Jovesde Lleida (AJLl) s'enfronten a un judi-ci per injúries per la denúncia delMosso d'Esquadra implicat en unaagressió a un independentista al pas-sat 11 de setembre durant les mobi-litzacions de la Diada. Coincidint ambaquest nou procés, el col·lectiu juve-nil ha presentat el balanç repressiudel 2008: 32 identificacions, 15 diesd'arrest domiciliari, una detenció imés de 1.000 euros en multes quequantifiquen un setge per part d'au-toritats polítiques i policials

>>Països Catalans 8

Abdelbarie Dahane és veí de Sant Joan de lesAbadesses (el Ripollès) des de fa nou anys.Dahane ha passat dos anys en presó preven-tiva acusat de pertànyer a una xarxa perfinançar el "terrorisme islamista". Aquestmes de maig, però, ha sortit de la presó per-què el fiscal ha retirat l'acusació sobre ell.La seva sorpresa ha estat que, 12 hores des-prés de ser al carrer, l'han tornat a detenirperquè ho havia pogut regularitzar els papersi la Policia el vol expulsar. Ara està a l'espe-ra e judici el mes d'octubre. El seu germàdenúncia a L'ACCENT que es volen treure desobre “per tapar que ha passat dos anys injus-tament a la presó”.

La situació d'inseguretat que pateix Daha-ne no és aïllada, sinó que ha augmentat entrela població immigrant arran de la crisi. I ésque la manca de feina està fent que moltespersones estiguin perden el permís de resi-dència i es veuen amenaçades d'expulsió.Entrevistem dues advocades de la CGT i espe-cialistes en dret d’estrangeria perquè ensexpliquin les conseqüències de la crisi sobreels treballadors immigrants al nostre país.

>> Països Catalans 6 / Contraportada 16

Els nacionalistes valencians semprehem tingut molt clar que la políticalingüística del PP té un objectiu bendefinit: la substitució lingüística, és adir l'espanyolització de la societat valen-ciana, el foment de l'autoodi i, perenganyar-nos, la suposada defensa d'unvalencià que el volen com a peça demuseu, tancat amb pany i clau en una

vitrina, un valencià innocu que no elshi fa gens de mal. Aquest objectiu, jodiria d'Estat, que porta a cap el PP és,si fa no fa, el mateix que han tingut,arran de la desfeta de 1707, reis, reines,corregidors, presidents, dictadors i tut-ti quanti. Així doncs, del PP ja no enssorprèn res, ja sabem que volen ano-rrear la nostra identitat i difuminar-

nos en la seua Espanya constitucional,això sí, proclamant a bombo i plate-rets "un valencianismo bien entendi-do". Ells, al cap i la fi, són els hereusde l'Espanya més rància, borbònica,colpista i anorreadora d'aquests tres-cents anys.

Ara bé, si és ben cert que amb el PPsabem amb qui ens hi juguem les garro-fes, no passa el mateix amb el PSOE.Lingüísticament, com en tantes altrescoses, amb els socialistes mai sabemper on ens eixiran. Són el partit del"buen talante", de donar-ne una de calçi una altra d'arena, de canviar segonsbufa el vent. I és que veritablement elssocialistes, en el tema de la llenguan'han fet, i continuen fent-ne, de gros-ses.

Sense anar més lluny, fa unes set-manes la portaveu socialista en la comis-sió de Política Lingüística, la diputa-da i professora de valencià MarisolSorribes, va presentar-li la dimissió alsíndic del seu grup. El motiu és que elnou líder dels socialistes valencians,Jorge Alarte, va votar en contra de laproposta de Compromís, calcada d'u-na anterior del PSPV, que demanava

l'ingrés de la Generalitat Valenciana al'Institut Ramon Llull. Com no podiaser d'una altra manera, Marisol Sorri-bes "per dignitat" i perquè "no tot ésmercat" va presentar la dimissió. Diesmés tard el president espanyol contes-tava a una pregunta de Joan Tardà,diputat d'ERC, dient que "el Governveu innecessari exigir el valencià alsjutges per garantir l'ús de la llengua".És de jutjat de guàrdia, mai més bendit, que a hores d'ara, i després de vint-i-cinc anys, l'ús del valencià, que téuna certa normalitat entre els funcio-naris, encara no siga una obligacióentre els jutges, fiscals i secretaris judi-cials.

No cal ser un expert en la matèriaper adonar-se'n que la indefinició delsocialistes que van donant-nos peixetperquè anem picant, és causa i conse-qüència de molts dels problemes queté la nostra llengua i que patim els seusparlants. Hi ha moltes persones queens agradaria que la llengua del PSOEfóra, d'una vegada per totes, intel·ligi-ble i clara.

Vicent Luna

Tot i que de vegades recordem quehauríem de treballar per viure i noal revés, la veritat és que els explo-tats vivim en contra nostra, sotme-sos a violentes contradiccions comles que ens obliguen, inconscient-ment, a desitjar fer-nos vells i quepassi, com més aviat millor, la majorpart de la nostra vida: el temps detreball per a uns altres. Encara i així,vam reivindicar el dret a ser explo-tats (dret al treball). Desgraciada-ment, l'alienació és capaç d'emboli-car als éssers humans en aquestscruels contrasentits.

Des que ens vam convertir enéssers escassament racionals, vamanar descobrint molt a poc a poc,formes i esforços per satisfer les nos-tres necessitats de manera més fàcil.L'home i la dona van descobrir i vanfer eines, instruments diversos perarribar a cobrir les seves necessitats(aigua, menjar, abric, refugi, etc.)amb el menor cost i risc possible.Amb aquelles pedres de sílex, acon-seguien amb menys esforç, de la terra,de les plantes i dels animals, la sevamanutenció. Aquells instrumentsels guardaven i els usaven fins quees deterioraven o trencaven.

Aquella gent no estava durantvuit hores, cada dia, confeccionanti emmagatzemant pedres amb fil,destrals, llances, fletxes, o andrò-mines rudimentàries per a la pescai altres útils. No eren tan rucs. Toti que, en segons quines èpoques, iper motius diversos, havien de pas-sar moltes dificultats, el seu objec-tiu no podia estar centrat en fereines, sinó en fer ús de les que ja pos-seïen, en distribuir l'aliment quehavien aconseguit, o en assolir elque els faltava.

L'esforç de buscar una eina, d'e-laborar-la, o perfeccionar-la era natu-ral; el sofriment en aquest afanyhavia de ser inexistent. Si de cas,

devia proporcionar elplaer que dóna l'espe-ra d'un resultatque li garanti-ria unamajorquali-tat

devida.Aquest, inomés aquest,és el genuí sentitde l'esforç que neces-siten les persones per ala millora constant de lesseves vides. En aquesta supe-ració, s'incorporen altres esforçosinnats; l'afany de saber i de desco-brir, de practicar l'art, de jugar, defer esport... Doncs bé, tots aquestsesforços naturals addicionals, enaquest sistema social capitalista, sóntambé esforços desnaturalitzats, per-què han estat incorporats als inte-ressos del mercat. Per això es diu queels que triomfen, és perquè ho pre-paren bé treballant molt.

Certament, des de temps remots,van continuar les conteses que veniende la nostra animalitat irracional.És possible que la major part delsseus sofriments van haver de patir-los a base d'esforços en la defensa deles seves vides i possessions tot trac-tant de parar els atacs d'altres ésserssemblants. Però a hores d'ara, ja nohauria d'existir cap motiu perquèuns pobles n'hagin d'atacar a unsaltres per qüestions d'insuficiènciesi de fam; ni que hagin de seguir delin-quint perquè hi hagi focus d'egois-me i ignorància.

Molts de nosaltres sabemi hem explicat que, en els

nostres dies, ja hauriade fer temps que les

confrontacionshaurien d'ha-

ver estatsupe-

rades.Les capa-

citats quetenim com a

humanitat podenproporcionar a tot el

món, una existència d'es-forços breus, compartits, i

que, durant la major part deltemps, ens permetin assaborir la

vida en totes les seves facetes. Noobstant això, encara ens trobem endetestables fases de deshumanitza-ció i irracionalitat, una realitat quenomés és possible com a conseqüèn-cia dels brutals nivells d'alienacióimposats sobre les persones. Perso-nes que venen la seva força de tre-ball, l'esforç del qual no importa siserveix a la societat o si fins i tot laperjudica. La seva funció és treba-llar per menjar, consumir el quepugui (del que ell produeix com delque fan altres), per poder seguir tre-ballant.

Sabem també que es podrien cons-truir la majoria dels útils necessa-ris (roba, calçat, mobles, electrodo-mèstics, automòbils o formes de repa-ració) perquè duressin tota la vida.Però la realitat ens mostra un fraugeneralitzat, i els capitalistes, (finsi tot fent trampa per seguir explo-tant als treballadors, i amb uns sin-dicats majoritaris domesticats) avui

es troben amb aquest para-xocs, enlímits, que els va anunciar Marx.

Durant les últimes dècades delsegle XIX Paul Lafargue ja va denun-ciar elaboracions fraudulentes enels productes tèxtils, als quals se'lsadministrava determinades sals icompostos químics per a escurçar laseva durada. Va avançar-se força endenunciar l'assumpte!

Per arribar fins a aquí, el capita-lisme no només ha hagut de restarqualitat als productes, sinó que hahagut d'anar-se inventant altres pro-ductes i serveis, totalment inneces-saris per a la humanitat, que noméshan servit per a crear problemesmediambientals i seguir esclavitzantles persones. Des dels anys 60, Mar-cuse, ja ve denunciant tot aquestdesastre als EUA.

Ineludiblement, el mal forma unasimbiosi inseparable amb el capita-lisme. I és en el mal on es fonamen-ta per a poder seguir existint. Perexemple: a les empreses farmacèu-tiques el que els interessa és que hihagi malalties i malalts. El que pas-sa avui amb la grip porcina, a Mèxicés un exemple. A la indústria queaborda tot el relacionat amb les mesu-res de seguretat, el que necessitenés que proliferi la delinqüència. I enaquesta espiral d'aberració, els tre-balladors, alienats fins a la medul·la,en són còmplices. I és gràcies al mal,que els pot colpejar a ells mateixos,que tenen un lloc de treball.

Aquests brutals exemples, sobrela llei de l'oferta i la demanda, quesón els que més m'atreuen d'expo-sar, han de fer-se extensius a la res-ta d'àmbits. Fer prendre conscièn-cia a la humanitat de les aberracionsque comporta el capitalisme, seriadeterminant; però, només si al mateixtemps els exposem les enormes pos-sibilitats que existeixen per a cons-truir un veritable socialisme.

L’ACCENT 155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 200902 OPINIÓ

Mario Benedetti MARIA OLIVER CAMPINS

Manuel Vázquez Montalbán va referir-se al poeta uruguaià com "un portaveude missatges que tracten d'emancipar".I el temps no ha fet més que ratificar-ho. La pàtria que fa 88 anys el va veurenéixer és la mateixa que fa escassos diesel va veure morir: ha desaparegut unaicona de la literatura llatinoamericanai un poeta rebel de dimensions univer-sals.

Benedetti ha deixat una empremtaen la història literària del segle XX nonomés per un llegat de més de vuitan-ta obres sinó per la seva inesquinçableintegritat moral i la seva fidelitat a unsideals d'esquerres i antiimperialistes.

Les seves conviccions polítiques elvan portar a escriure i també a militaren el Frente Amplio fins que el cop d'es-tat militar el va condemnar a 12 anysde dur exili per l'Argentina, el Perú,Cuba, Catalunya i Espanya. El "desexi-li" posterior -com ell mateix va anome-nar- va ser una experiència que marcàtant la seva vida com la seva obra.

En temps de barbàrie resulta d'obli-gació moral destacar la dignitat i la qua-litat humana i literària de personatgescom Mario Benedetti. Aquest poeta popu-lar professava una modèstia poc fre-qüent només distingible en personessàvies i entranyables; "Benedetti no secree Benedetti" sentenciava el seu com-patriota Eduardo Galeano.

Militant de la vida i de l'amor, Bene-detti diversifica la gamma conceptualde l'amor entre l'erotisme i la solidari-tat: la trasllada -despullada d'artificis-de l'àmbit privat a l'esfera pública: "enmi amor hay otras cosas/ por ejemplolos sueños con que muevo la tierra/ lapobre lucha que libré y libramos...".

En definitiva, Benedetti és d'aquellsimprescindibles que deia B. Brecht queha fet de la paraula una arma carrega-da de futur, futur que pronostica ques'hauran de Quemar las naves:

El día o la noche en que por finlleguemos/ habrá que quemar lasnaves/ pero antes habremos metidoen ellas/ nuestra arrogancia maso-quista/ nuestros escrúpulos blanden-gues/ nuestros menosprecios por suti-les que sean/ nuestra capacidad deser menospreciados/ nuestra falsamodestia y la dulce homilía/ de laautoconmiseración/ y no sólo eso/también habrá en las naves a que-mar/ hipopótamos de wall street/pingüinos de la otan/ cocodrilos delvaticano/ cisnes de buckingham pala-ce/ murciélagos de el pardo/ y otrosmateriales inflamables/ el día o lanoche en que por fin lleguemos/ habrásin duda que quemar las naves/ asínadie tendrá riesgo ni tentación devolver/ es bueno que se sepa desdeahora/ que no habrá posibilidad deremar nocturnamente/ hasta otraorilla que no sea la nuestra/ ya queserá abolida para siempre/ la liber-tad de preferir lo injusto/ y en esesolo aspecto/ seremos más sectariosque dios padre/ no obstante comonadie podrá negar/ que aquel mun-do arduamente derrotado/ tuvo algu-na vez rasgos dignos de mención/ porno decir notables/ habrá de todosmodos un museo de nostalgias/ don-de se mostrará a las nuevas genera-ciones/ cómo eran

parísel whiskyclaudia cardinale.

PUNT DE MIRA

La llengua del PSOE

COL·LABORACIÓ J. ESTRADA CRUZ

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu

Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Joan Buades,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa::Àlex Tisminetzky. IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa::Joan Ballester, Joan Sebastià Colomer, Jordi Garri-gós, Aurora Mora, Felip Pineda, Hèctor Serra, JosepMaria Soler, Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddii-cciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: OriolClavera.IIll··lluussttrraacciioonnss:: Joan Carbonell,Roger Ferriols.DDiissttrriibbuucciióó:: Guillem Romero Senent. HHaann ccooll··llaabboo-rraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: J.Estrada Cruz, Maria Oliver,Vicente Abella, Vicent Luna, Miquel Esplà, Latinoa-mérica S.XXI, Àlvar Lloris i Marc García.

Número 155.Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

Treballar: per a què?

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 OPINIÓ 03

A l'anterior editorial denunciàvem la decisió del Tribunal Suprem

de Justícia de l'Estat espanyol d'anul·lar la candidatura d'Iniciativa

Internacionalista- La Solidaritat entre els Pobles. Pocs dies després, el

Tribunal Constitucional del mateix Estat revocava la decisió i donava

via lliure a la candidatura per concórrer a les eleccions. No cal dir que

la justícia espanyola no ha actuat amb major "independència" en aques-

ta ocasió que en il·legalitzacions polítiques anteriors; n'hi ha altres expli-

cacions que potser no estan del tot al nostre abast: pressions d'alt nivell

des d'Europa, estratègies politicopolicials, la por d'estendre el "proble-

ma basc" a la resta de l'Estat... No sabem què en concret -i en quina mesu-

ra- haurà motivat els aparells de l'Estat per fer la vista grossa amb una

candidatura que, sens dubte, els fa mal.

El cas, però, és que després de molts anys, l'esquerra abertzale podrà

votar una opció que sent que la representa, i per bé que només és una

xicotet victòria, ens n'hem de felicitar. Com també ens hem de felicitar

per l’aparició d’una candidatura de classe que recull els desigs de lliber-

tat de tots els pobles oprimits per l’Estat. Ara cal confiar en els resultats

i veure com reaccionen després de les eleccions. Però això ja serà una

altra història.

Mentrestant, hem de fer especial incís sobre un dels aspectes més

foscs de tot el procés -interromput- d'il·legalització: l'actuació de les For-

ces de Seguretat de l'Estat en relació als catalans i catalanes vinculats a

la candidatura. Com s'ha pogut constatar a l'acta d'impugnació de la Fis-

calia i a la posterior sentència del Tribunal Suprem, els i les indepen-

dentistes som vigilats quan assistim a xerrades d'Iñaki Gil de San Vicen-

te, quan participem en marxes a les presons en solidaritat amb els pre-

sos polítics o quan acudim a reunions de les pròpies organitzacions. Tot

això apareix a l'acta; i molt més.

Val a dir que no és cap sorpresa, perquè les diferents organitzacions

"antisitema" (usant el vocabulari dels "prosistema") han denunciat rei-

teradament el seguiment policial a què estan sotmeses: identificacions,

intimidacions i gravacions, entre les accions més evidents. Però n'hi ha

molt més que ara hem pogut constatar amb les informacions personals

que aportava la Fiscalia per justificar la il·legalització d'Iniciativa Inter-

nacionalista. I podem sospitar que allò que apareix a l'acta és només la

punta d'un iceberg.

Els responsables de la candidatura ja han anunciat accions legals en

contra de la impugnació i les declaracions paral·leles del mateix minis-

tre de l'Interior, el funest Rubalcaba. Però això no és suficient. La vul-

neració per part de l'Estat dels nostres drets és cada cop més flagrant i,

de vegades, sembla com si ens n'estiguérem acostumant. O si no som

nosaltres, és la societat la que s'està acostumant. I, no cal dir-ho, això

és molt perillós i requereix una enèrgica resposta.

No és tracta de salvar un sistema i una democràcia que cada cop es

mostren més defectuosos, però ens hem d'acostumar a exigir el respec-

te dels nostres drets en aquest com en qualsevol règim. Ja sabem que els

drets polítics col·lectius i individuals no seran mai planament recone-

guts sota un règim que fa de l'explotació de les persones la seua essèn-

cia, però això no implica que no hagem de batallar per conservar cadas-

cuna de les xicotetes victòries que en temps passats vam obtenir. Cada

cop que ens identifiquen, cada cop que ens detenen, cada cop que ens

amenacen o ens insulten, cada cop, en definitiva, que abusen de la seua

autoritat i nosaltres no els responem, estem perdent terreny i ells l'es-

tant guanyant.

L'acta d'il·legalització demostra la impunitat amb què actuen les FSE

als Països Catalans; hem sentit l'amenaça d'un Estat d'excepció que s'es-

tén més enllà de les fronteres del País Basc. Potser encara estem a temps

d'evitar que un dia hi arribe -o potser no. Però cadascun dels nostres

drets els hem de defensar amb convicció i sense por. Perquè allò segur

és que demà serà encara més difícil fer-ho.

E D I T O R I A L

Ni un pas enrere

VICENTE ABELLA* COL·LABORACIÓDDeessmmiittiiffiiccaanntt

eell mmeerrccaatt ddee llaa ccaarrnn

EL MIRADOR BLOCAIRE ARNAU URGELL

El fenomen del vegetarianis-me no és un fet modern. Desde temps immemorials hanexistit al món cultures vege-tarianes les motivacions deles quals per transgredir ladieta carnívora imperanthan tingut arrel en religions,herències culturals, limita-cions socials o geogràfiqueso fins i tot aspectes nutri-cionals i de salut. Tanma-teix, el sorgiment d'un modelpolític filosòfic que advoqueper la fi de l'especisme i l'a-lliberament animal no humà(i que propugne l'hàbit vege-tarià) és relativament recent.Com d'altres movimentsrevolucionaris, el d'allibe-rament animal s'ha topatamb crítiques fonamentadesen la ignorància i alimenta-des pel monstre carnívor del mercatcapitalista, com ara la idea que lacarn és un element indispensable enla nostra dieta.

Aquest moviment es consolida ambl'aparició el 1975 d'un llibre signatper Peter Singer amb el títol Allibe-rament animal. Singer assenyala lacapacitat del patiment com la carac-terística bàsica que atorga un ser eldret a una consideració igual. La seuateoria al·lega que l'únic límit defen-sable a l'hora de preocupar-nos pelsinteressos de la resta és el de la sen-sibilitat (és a dir la capacitat de patir),ja que establir el límit mitjançantuna altra característica com ara laintel·ligència o el raciocini seria arbi-trari i ens conduiria a societats mar-cades per una jerarquia intel·lectual,tan discriminatòries com ara la sexis-ta o la racista.

El que pretén l'alliberament ani-mal és que siguem responsables ambles nostres vides i evitem la crueltaten la mesura del possible. Un bonprincipi, senzill i accessible, seriadeixar de menjar animals, ja que ala pràctica, la cria d'animals a granescala que ens servisquen d'alimentés una fàbrica inequívoca de pati-ment. Un dels pilars de l'al·legat alli-beracionista és que aquest patimentés absolutament innecessari, ja quenutricionalment no cal incloure cap

producte animal, concretament lacarn, en la nostra dieta. Els dos parà-grafs següents tracten d'explicar per-què no és necessari menjar carn. Perresumir les idees anteriors, ens que-darem amb el fet que no és moral pro-duir patiment a cap animal simple-ment per satisfer la nostra apetèn-cia per un tipus d'aliment determi-nat.

Les persones expertes en dietèti-ca i nutrició ja no discuteixen al vol-tant de si la carn animal és o no essen-cial. Allò cert és que aquesta és un detants aliments que contenen proteï-nes, i es distingeix de la resta, prin-cipalment, perquè és més cara. Huise sap que el valor nutritiu de les pro-teïnes consisteix fonamentalment enels aminoàcids essencials que conte-nen, ja que determinen la quantitatde proteïna que pot utilitzar el cos.Si bé és cert que els aliments d'ori-gen animal com la carn o els ous tenenuna composició d'aminoàcids moltequilibrada, alguns aliments vege-tals com ara la soja o els fruits secstipus nous contenen també una altagamma d'aquestos nutrients. A mésa més combinant diferents tipus deproteïna vegetal és fàcil obtenir l'e-quivalent a la proteïna animal, i nocalen grans coneixements dietètics:les receptes tradicionals com la com-binació de llentilles o fesols amb arròs

o dacsa ja proporcionen unacombinació de proteïna vege-tal molt rica en aminoàcids.Per tant, únicament evitantel "menjar fem" amb alts con-tinguts en sucres i greixos,l'única manera de no acon-seguir prou proteïna és, gai-rebé, tenir una dieta calòri-cament insuficient .

És important també acla-rir que no necessitem tantaproteïna com ens diuen: l'ex-cés de proteïna automàtica-ment es transforma en grei-xos i toxines que amb el tempspoden produir malalties car-díaques, essent també l'ori-gen de càncers d'estomac ibudells. La proteïna no és mésnecessària que la resta denutrients (vitamines, mine-rals, àcids greixos, carbohi-

drats...) molts dels quals sí que es tro-ben en dèficit en l'alimentació car-nívora per la seua manca de diversi-tat. La qüestió que es planteja en unasocietat en la qual l'esport i el culteal cos són l'objectiu d'una massa indi-vidualitzada i menysvalorada és sirealment la carn té tant a veure ambla força i el vigor físic. La veritat ésque l'energia no s'obté de les proteï-nes, sinó dels carbohidrats, i la carnno té de carbohidrats. Fixem-nos enla llarga llista d'atletes olímpics queno la inclouen en la seua acuradíssi-ma dieta.

A banda, existeixen molts altresmotius pel quals fer-se vegetarià: elsistema de producció d'aliments queadopten les nacions riques consu-meix aproximadament deu cops mésproteïna vegetal de les quals desprésprodueix en aliments càrnics; a méscontribueix a l'excés de contamina-ció de l'aire i l'aigua, a la tala de bos-cos en la recerca d'espais per criaranimals, al consum d'aigua i energiauns vint-i-cinc cops superior al delsconreus vegetals i a molts altres pro-blemes de tarannà egoista i elitista.Jactant-nos com fem de ser animalsracionals hauríem d'actuar en con-seqüència i administrar la nostra die-ta de manera ètica.

*Llicenciat en Enginyeria Química

Dies després que TV3, la nostra, ensfes avorrir una bonica cançó de Manel,-allò de “a vegades, una tonteria desobte ens indica que ens en sortim”;-el bloc del militant de la CUP de Mata-ró, Joan Jubany, ens ensenya que ambalternatives també “ens en sortim”.Jubany, soci d'una cooperativa de dis-seny gràfic, explica que va assistir al'assemblea general de la Federacióde Cooperatives de Treball de Cata-lunya.

N'assenyala la “resistència” d'a-

quest model “d'empresa postcapita-lista”. Enmig de la crisi que tot hopot, sembla que les cooperativesaguanten. Si més no les dades queJubany reprodueix en el seu bloc hodeixen prou clar: amb un atur d'un17%, “només” es van perdre l'1,80%de llocs de treball del conjunt de tre-balladors de cooperatives. Una xifraque en societats anònimes és de l'11,1%i en limitades pràcticament arribaal 22%.

Així mateix mentre que cinc anys

després de la seva creació continuenel 52,2% de les cooperatives, nomésdos anys després d'iniciar la seva sin-gladura el 50% de les societats mer-cantils han desaparegut. Citant a Mar-tina Marcet, amb amplis coneixe-ments de l'economia solidària i alter-nativa, considera que la fórmulacooperativa és “un motor per al des-envolupament d'un marc postcapi-talista”. Algun dia podrem dir benfort: “nosaltres si que ens en sortim”.

MÉS INFO: HTTP://JOAN7.JUBANY.CAT /

HTTP://ARETHUSANA.BLOGSPOT.COM/

AAmmbb aalltteerrnnaattiivveess ((ttaammbbéé)) ““eennss eenn ssoorrttiimm””

ABEL CALDERA BERGA

La campanya de les eleccions europeesdels partits parlamentaris es desenvolupaen uns uns paràmetres molt diversos. Desdel primer assalt del combat per la presi-dència espanyola entre PP i PSOE, fins alsexperiments sobiranistes de CiU, ERC i elsseus socis menors, tot passant per l'assaigd'IU-ICV de retornar a un discurs més pro-per a l'esquerra transformadora.

Tots aquests factors, juntament ambles diverses correlacions de forçainternes dins dels partits, confor-men l'elecció d'unparlament atípicque ni té capacitatreal de legislar niamb les seves majo-ries o minories cons-titueix executius.

El PSOE a pel PP PP i PSOE, i bonapart de la premsa,presenten aquesteseleccions com unplebiscit entorn lagestió del Governespanyol i l'actuacióde l'oposició. El PSOEtorna a insistir enuna campanya de la por, advertintl'electorat sobre els perills de la dre-ta, repetint així la fórmula que tantd'èxit els va donar del "si tu no hivas, ells tornen". Cartells amb lescares de les bèsties negres del pro-gressisme (Aznar, Bush, Berlusconi,Kaczynski, Chirac) i sobretot el car-tell amb el dors de Vidal-Quadras sónla base per continuar explotant elsdarrers actius acumulats en les mobi-litzacions dels temps del darrergovern Aznar.

El PP a pel PSOE El PP, per la seva banda, ha intentatbasar la campanya en els efectes de lacrisi econòmica. L'eix central del seudiscurs és el fet que l'Estat espanyolés el país europeu que pateix més la

crisi econòmica, fruit de les polítiqueserràtiques del govern Zapatero. Tot iaixí, l'elecció dels candidats MayorOreja i Vidal-Quadras, situats al sec-tor aznarista del PP i coneguts per laseva bel·ligerància contra el català,ha provocat que el debat s'hagi des-viat parcialment cap a aquesta qües-tió. Només cal recordar les declara-cions de Mayor Oreja a Barcelona expli-cant que estava orgullós que el seubesavi hagués prohibit parlar basc acasa. En aquestes eleccions, Vidal-Qua-dras té la possibilitat de confirmar orefutar la seva fama de ser el candi-

dat barceloní del PPque millors resultatsaconsegueix al Prin-cipat. El seu verbesmolat -ha donatles gràcies al PSC perfer-li la campanyagratis i ha recordata l'historiador OriolJunqueras que ell famolt que no parlaamb el seu rebesavi-entusiasma la sevabase electoral i alho-ra inquieta a AlíciaSánchez-Camacho,conscient que unsbons resultats de

Vidal-Quadras poden posar en perillel seu lideratge al sí del PP del Prin-cipat.

El PP també planteja aquestes elec-cions com un plebiscit entorn la figu-ra de Francisco Camps, assetjada judi-cialment. Si finalment el PP millo-ra resultats al País Valencià i acon-segueix situar-se al voltant del 60%dels vots, l'estratègia d'assetjamentjudicial impulsada pel PSOE pot aca-bar definitivament enterrada.

El sobiranisme econòmic de CiU, BNV i UM L'elecció de Ramon Tremosa com acandidat de CiU, coaligada amb BNVi UM, semblava a priori un triomfdel sector sobiranista de CDC sobreel moderantisme de Duran i Lleida.

Setmanes després de l'inici de la pre-campanya, però, l'acció del candidatconvergent sembla un autèntic son-deig sobre les possibilitats de mobi-lització electoral de l'anomenat sobi-ranisme econòmic. Abandonades perexigències del guió -i de la coalició-les proclames autodeterministes, eldiscurs de Tremosa s'ha basat en algu-nes de les idees clau del sobiranis-me econòmic: federalització de la fis-calitat, gestió de ports i aeroports, iconstrucció de l'eix ferroviari medi-terrani.

Alhora, el candidat convergentha jugat també afons amb el discursmés netament libe-ral, amb declara-cions antiecologis-tes i referènciesconstants a lesavantatges de lagestió privada, tantpel que fa a lesinfraestructurescom als serveisbàsics de l'estat delbenestar. Els seussocis, BNV i UM -representants res-pectivament perEnric Nomdedéu iJoan Carles Verd-,basen la seva campanya en estendrela xarxa d'influències en els sectorsempresarials. Conscients que noobtindran representació directa al'eurocambra, es postulen com a inter-locutors eficaços del món empresa-rial amb el representant de CiU, inten-tant recollir així la bona imatge queels convergents tenen en el mónempresarial valencià i balear.

Junqueras intenta salvar ERC Oriol Junqueras té al seu davant laresponsabilitat d'aturar la caigudalliure d'ERC en les conteses electo-rals. La seva popularitat com a his-toriador compromès amb l'indepen-dentisme, el seu caràcter d'indepen-dent i el fet que l'electorat no l'asso-

cia amb el tripartit, són els elementsamb els quals pot tenir èxit. Si béuns bons resultats electorals podendonar oxigen a l'actual direcció d'ERC,també es poden convertir en unafulla de doble tall. Són molts els quipensen que uns bons resultats perJunqueras signifiquen posar en dub-te la capacitat de lideratge de l'ac-tual direcció d'ERC, i una prova mésque evident que si bé de base electo-ral n'hi ha, l'aposta pel tripartit faque aquesta s'allunyi d'ERC.

Un segon element important dela coalició en la qual participa ERC

és la configuraciód'aquesta coalició anivell de PaïsosCatalans. En lesnegociacions pree-lectorals, ERC vaexcloure el PSM dela coalició, deixantel partit balear forade les eleccions. Síque hi va incloure,però, Entesa perMallorca, una escis-sió del PSM parti-dària de primar elsacords entre nacio-nalistes perdamunt dels acords

amb l'esquerramallorquina. Aquesta decisió intro-dueix més factors d'inestabilitat dinsel nacionalisme mallorquí en unmoment en que UM té el govern auto-nòmic balear penjant d'un fil a cau-sa de l'afer Vicens.

Romeva, a per l'impossible Totes les enquestes afirmen que RaülRomeva, número dos de la coalicióentre IU i ICV, no obtindrà escó al'eurocambra. N'hi ha que fins i totafirmen que Willy Meyer, el núme-ro 1 de la llista, també podria que-dar fora a causa de la combinacióentre una alta abstenció i una fugade votants descontents cap a altresopcions situades més a l'esquerrad'IU.

L’ACCENT 155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 200904 PAÏSOS CATALANS

Les eleccions europees tenen més importància interna pels partits que per la ciutadania

Europees 2009:primàries per a tothom

“El candidat convergent,amb elsuport de BNV i UM,

ha jugat a fons amb eldiscurs liberal,amb

declaracions antieco-logistes i a favor de la

gestió privada”

Desconeixementi abstenció ABEL CALDERA BERGA

Si preguntéssim a la ciutadaniaquin grup és el majoritari al Par-lament europeu, segurament el95% de la gent no sabria respon-dre a aquesta pregunta. Com tam-bé molt segurament la immen-sa majoria dels votants de CiU iERC desconeixen absolutamentamb quins altres partits -i con-seqüentment candidats- compar-teixen llista el grup a qui ator-guen el vot. I menys encarasabrien dir a quins grups de l'eu-rocambra s'adscriuran els can-didats que escolleixin. Com tam-bé el desconeixement de qui ésel president de la Comissió Euro-pea, o fins i tot de quin és el

paper de la mateixa Comissió, ésun fet estès entre la nostra socie-tat.

De fet, el Parlament europeuno segueix ni tan sols els parà-metres bàsics de la divisió depoders definida per Montesquieu,una de les bases ideològiques delliberalisme. El Parlament euro-peu és un parlament amb unacapacitat legislativa més que limi-tada i sense capacitat de consti-tuir executius amb les seves majo-ries. Es tracta, doncs, d'una ins-titució que permet dotar d'unafaçana democràtica un procésque en realitat és controlat pelsestats que en formen part, i noper la ciutadania que en formapart. Les apostes no són qui guan-yarà i qui deixarà de guanyar,sinó si l'abstenció superarà el70% o no.

OPINIÓ

“El Parlament europeu té una

capacitat legislativamés que limitada i noconstitueix executius.

Esdevé una façanademocràtica a un

procés controlat pelsestats i no per la

ciutadania”

“Uns bons resultats deJunqueras poden

suposar donar oxigena l'actual direcció o,al

contrari,posar en dubte la seva capacitat

de lideratge pel desgast dels tripartits”

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

JOSEP GARGANTÉ*

El proper diumenge 7 de juny ensjuguem que arribi al ParlamentEuropeu la veu de la gent treba-lladora de tots els pobles que con-formen avui en dia l'España impo-sada a través d'un monarca, posata dit per Franco, i per una Consti-tució pactada entre els franquis-tes i els aleshores nous polítics"professionals" del PSOE i el PCE.

Aquesta oportunitat no és unacosa que passi cada dia i, per tant,és en moments com aquests on esdemostra el companyarisme delque tant parlem.

Tots i totes sabem que, fa untemps, gent d'Iniciativa Interna-cionalista va estar parlant ambgent de les vostres organitzacionsper veure quina possibilitat hihavia d'anar conjuntament a leseleccions. No va ser possible pelsmotius que fossin i, en conseqüèn-cia, es van tirar endavant tres can-didatures amb un clar discurs desuperació dels límits polítics, terri-torials, econòmics i socials impo-sats pel capitalisme espanyol i perfer front a l'actual Europa del Capi-tal que s'està construint.

Han passat les setmanes i, des-

prés de diversos entrebancs ambla Fiscalia de l'Estat i el TribunalSuprem, finalment totes les can-didatures podem concórrer a leseleccions.

De fet, tots i totes ens hemil·lusionat i estem posant el nos-tre temps i diners per donar a conèi-xer la nostra proposta. Malgrat tot,

és per tots i totes sabut que nomésIniciativa Internacionalista té pos-sibilitats reals per aconseguirrepresentació.

Això no us treu raons, i per

nosaltres, gent treballadora igualque vosaltres, mereixeu el respec-te total pel vostre projecte i la vos-tra organització.

Encara diré més, si no haguésexistit Iniciativa internacionalis-ta, segurament jo mateix haguésestat a la llista d'Esquerra Antica-pitalista, ja que pensava que millorque hi hagués algú com vosaltresque es presentés a les eleccions,encara que no tingués possibili-tats, que no tenir cap candidatu-ra que reclamés un canvi de siste-ma.

Hagués actuat de la mateixamanera si els companys i compan-yes del PCPE m'haguessin dema-nat el meu nom per la seva llista.De fet, a un acte a Sabadell vaigpoder xerrar amb un company vos-tre amb el que he compartit expe-riències de lluita laboral.

Finalment, va aparèixer Inicia-tiva Internacionalista i vaig optarper aquesta candidatura perquèestava segur que si aconseguíempassar seria una bufetada petita,però important, al Govern espan-yol del PSOE, al PP, a la seva Lleide partits i a tots els polítics "pro-fessionals" d'aquí o de Brussel·les.

Ja hem aconseguit aquesta vic-

tòria, i he de dir que és una vic-tòria de tots i totes i que no estemsobrats de victòries. Ara necessi-tem tornar a vèncer aconseguintun eurodiputat o eurodiputada.Seria terrible que per uns milersde vots ens quedéssim a les portesde poder fer arribar al Parlamenteuropeu un dels nostres, que tam-

bé és un dels vostres. Perquè, ensagradi o no, tant vosaltres comnosaltres sempre coincidim a lesmateixes manifestacions, campan-

yes i mogudes.Per aquest motiu us demano que

feu un acte d'enorme generositati que, pocs dies abans d'arribar aldia 7, quan ja hagueu fet tota lafeina perquè se senti el vostre pro-jecte i la vostra organització, feuuna crida a tots i totes les vostresvotants perquè dipositin finalmentla papereta d'Iniciativa Interna-cionalista.

La nostra, la vostra, l'esquerraque representem, ha estat tota lavida plagada d'actes de generosi-tat de persones i col·lectius quehan posat les seves ganes de can-viar les coses, els seus pocs dinersi, en molts casos, l'estabilitat enles seves feines i en la seva inte-gritat física per intentar millorarles condicions de vida del col·lec-tiu del que formem part, del pobledel que formem part.

Un acte de generositat comaquest mostraria la vostra gran-desa de mires i faria que totes lespersones que estem cada dia picantpedra per intentar canviar el mónde base estiguéssim una mica mésunides i, per tant, una mica mésfortes davant dels cacics d'ahir id'avui.

* Número 3 a la llista d’II-SP

CCaarrttaa oobbeerrttaa aa llaa ggeenntt ddeell PPCCPPEE ii dd''EEssqquueerrrraa AAnnttiiccaappiittaalliissttaa::UUnn aaccttee ddee ggeenneerroossiittaatt qquuee ppoott sseerr ccllaauu

OPINIÓ

“Totes i tots ens hemil·lusionat amb la nostra proposta.

Malgrat tot,és pertothom sabut quenomés Iniciativa

Internacionalista tépossibilitats reals”

“Us demano que feuun acte d'enorme

generositat i que,pocsdies abans

d'arribar al dia 7,feuuna crida a tots i totes

les vostre votants perquè dipositin lapapereta d'II-SP”

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEM BARCELONA

La candidatura Iniciativa Internacio-nalista ha aconseguit superar l'escullde l'aparell judicial espanyol i conco-rre a les eleccions europees d'aquestdiumenge 7 de juny. Però els integrantsd'aquesta plataforma electoral subrat-llen que "el fet que la candidatura espugui presentar no significa que l'Es-tat espanyol sigui democràtic". I és queel primer candidat català, Josep Gar-ganté, va denunciar en roda de prem-sa que "encara hi ha organitzacions bas-ques que no es poden presentar a leseleccions". Precisament per això, el can-didat demana el vot per II-SP perquèés el vot que més mal fa a l’Estat.

Així doncs, explicava Garganté, Ini-ciativa Internacionalista espera ser alParlament europeu per "portar-hi laveu dels pobles sotmesos per una Cons-titució imposada i per denunciar lasituació creada per la Llei de partits aEuskal Herria, la manca de democrà-cia que hi ha i la nul·la voluntat de dià-leg, i que tot plegat només ha contri-

buït a agreujar el conflicte". I pensa queés precisament per tot això que l'Estatespanyol ha intentat impedir-los quehi siguin presents. Recordem que finsa mitja hora abans de l'inici de la cam-panya electoral la nit del 21 al 22 demaig no es va saber que el Tribunal Cons-titucional espanyol havia decidit revo-car la sentència del Tribunal Supremque anul·lava aquesta llista internacio-nalista. El motiu del Suprem era "con-taminació ideològica" en relació a can-didatures de l'esquerra abertzale il·lega-litzades anteriorment.

La candidatura està impulsada for-malment per dues organitzacions deCastella (Izquierda Castellana i Comu-ner@s), però de fet és una plataformaintegrada per organitzacions de nacionssense Estat sota administració espan-yola (hi ha catalans, aragonesos, caste-llans, andalusos, asturians, gallecs icanaris) i també organitzacions anti-capitalistes d'àmbit estatal.

Suport de militants del'esquerra independentistaMalgrat que l'esquerra independentis-

ta catalana no hadonat suport uni-tari a la candidatu-ra, als Països Cata-lans la majoria degrups locals desuport a la candi-datura que s'hanformat estan impul-sats per persones icol·lectius del movi-ment independen-tista. De fet, aquestsuport es va visibi-litzar una setmanaabans de les elec-cions, quan algunesdesenes de mili-tants de l'esquerraindependentista catalana van fer unaroda de premsa a Barcelona per donarsuport a Iniciativa Internacionalista.Ho feien a títol individual, però vanexplicar que són militants de les orga-nitzacions Endavant, Maulets, CAJEI,SEPC (Sindicat d'Estudiants dels PaïsosCatalans), CUP (Candidatura d'UnitatPopular), CCSI (Comitè Català de Soli-

daritat Internacionalista) i Terra i Lli-bertat.

En nom de tots ells, Joan SebastiàColomer va explicar que hi donen suportpúblic perquè "Iniciativa Internacio-nalista representa en aquestes eleccionsel projecte de l'esquerra independen-tista: un projecte socialista, compro-mès amb la defensa (amb fets i no parau-

les) del dret a l'autodeterminació, i con-tra l'opressió de gènere".

Els militants presents a la roda depremsa van destacar, a més, que "el pro-cés d'il·legalització finalment fallit dei-xa clar que votar II-SP és colpejar onmés dol als Zapateros, als Rajoys, alsMontilla i a tota la resta de l'anomena-da classe política".

IInniicciiaattiivvaa IInntteerrnnaacciioonnaalliissttaa:: ““QQuuee eennssppuugguueemm pprreesseennttaarr nnoo ssiiggnniiffiiccaa qquuee ll’’EEssttaatt eessppaannyyooll ssiigguuii ddeemmooccrrààttiicc””

Roda de premsa de militants de l'esquerra independentista en suport a la candidatura

L’ACCENT 155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 200906 PAïSOS CATALANS

LLaa pprreessssiióó ppooppuullaarr aattuurraa ll''eexxppuullssiióó dd''uunn vveeííaabbssoolltt dd''uunn ccaass ddee ssuuppoossaatt ““tteerrrroorriissmmee”” ARNAU URGELL RIPOLL

Punt i seguit al malson d'Abdelbarie Daha-ne, un veí de Sant Joan de les Abadesses(el Ripollès) que duu quatre anys amb l'es-tigma del "terrorisme islamista" i que,des-prés d'absoldre'l, afronta un procés d'ex-pulsió.

La pressió popular d'amics i fami-liars ha permès que, de moment,el jutge del Contenciós de Gironahagi decidit ajornar fins al 12 denovembre la decisió d'expulsar-lodel país.

Quatre anys de malson i dotzehores de celebració Abdelbarie Dahane és veí de SantJoan des de fa nou anys. El 2005 esva quedar sense feina i se'n va anara viure a Vilafranca del Penedès(l'Alt Penedès). En aquella ciutatel 16 de juny el van detenir en elmarc de l'operació Tigris, dirigidapel jutge "estrella" Baltasar Gar-zón, acusat de pertànyer a una xar-xa per finançar el "terrorisme isla-mista".

Després de passar dos anys enpresó preventiva -i dos més en lli-bertat sota fiança de 6.000 euros-el passat dimarts 12 de maig va saberque l'havien absolt ja que el fiscalhavia retirat l'acusació. La "cele-bració" però només va durar dotzehores. L'endemà la Policia Nacio-nal espanyola el detenia per expul-sar-lo del país ja que mentre esta-va empresonat no havia pogut reno-var el permís de resistència. Unadetenció realitzada amb "traïdo-ria" ja que els agents el van induira creure que anaven a la comissa-ria de Camprodon a buscar la sen-tència. Pel seu germà Jamal, a l'Ab-delarie se'l volien treure de sobre"per tapar que ha passat dos anysinjustament a la presó".

Dos anys empresonats peringressar 100 euros Per Jamal Dahane la història delseu germà és la d'un "infern de qua-tre anys". I l'inici de tot plegat és,deixant de banda el dramatisme dela situació, pràcticament anecdò-tic. Abdelarie va fer una transfe-rència de 100 euros -amb noms icognoms- a un amic de Tànger impli-cat en una investigació per "terro-risme". Aquesta "prova" va ser sufi-cient per tal que el jutge "estrella",Baltasar Garzón, l'inclogués en ladenominada operació Tigris que vasuposar la detenció d'una cinquan-tena de persones arreu de l'Estatespanyol. Si resultava increïblefinançar el jihadisme amb 100

euros, les teories de Garzón enca-ra queien més pel seu pes quan diesdesprés li van tornar els diners aDahane.

Tanmateix el fet que trobessin800 grams d'haixix en el "pis pas-tera" de Vilafranca on vivia -quesempre va negar que fossin seus- liva suposar una nova acusació: "trà-fic de drogues per finançar activi-tats terroristes". Els seus dos ger-mans que viuen a Sant Joan no vansaber res de la detenció fins al capd'un mes i al llarg de dos anys vanfer un periple per les presons deMadrid, Cadis i Picassent (l'Horta)per poder visitar-lo.

Absolt sense càrrecs En esgotar el període màxim de pre-só preventiva el jutge va ordenarllibertat amb una fiança de 6.000euros que van pagar entre els qua-tre germans. Abdelbarie va tornara viure a Sant Joan de les Abades-ses i durant un parell d'anys cadasetmana ha "fitxat" al jutjat deRipoll. En quedar lliure van inten-tar renovar el permís de residèn-cia -que li havia caducat mentreera a la presó-. Mentrestant peròva continuar treballant en diver-ses feines i fins i tot va fer-ho enuna obra pública de la Generalitat,al túnel de Bracons.

La petició per regularitzar lasituació de Dahane la van denegara inicis de 2009 just tres setmanesque comencés el judici. Immedia-tament van interposar un recurs

que encara avui no s'ha resolt. En el judici el ministeri fiscal

va retirar els càrrecs de finançarcèl·lules islamistes però va mante-nir el de tràfic de drogues. Final-ment, tal i com va passar en deu

imputats més, la sentència va serabsolutòria. La celebració perònomés va durar 12 hores. El dime-cres 20 de maig la Policia Nacionalespanyola es presentava a Sant Joanper endur-se'l a la comissaria.

En passar a disposició de la jut-gessa de Ripoll, l'advocat va inten-tar que l'Audiència Nacional enviésla sentència però a Madrid era fes-ta (Sant Isidre) i no va arribar. D'a-questa manera la jutgessa va decre-tar l'ingrés d'Abdelbarie al centred'internament d'estrangers (CIE)de la Zona Franca. Una vegada aBarcelona va rebre l'ordre d'expul-sió amb data 22 de maig.

Mobilització clau Amb uns tempos tant apretats laràpida mobilització d'amics i fami-liars va ser clau. El cas va saltarràpidament als mitjans comarcals,als de la demarcació i, en menorgrau, als nacionals. En poques horeses va crear la plataforma Abdelba-rie Dahane et volem a Sant Joan!i, per altra banda, l'advocat va acon-seguir endarrerir la decisió sobrel'expulsió fins al dilluns 26 de maig.Un centenar de persones es vanconcentrar a Sant Joan el dissabte23. El portaveu de la plataforma,Pere Villanueva, va lamentar queen casos de presumpte "terrorismeislamista" "es condemnés abans dejutjar". Després d'una nova concen-tració a Girona, el jutge del Con-tenciós va decidir aplaçar la deci-sió fins al novembre i es va revo-car l'ordre d'internament. El dime-

Un centenar de persones van donar suport a Abdelarie Dahane // FOTO:L'ACCENT

ARNAU URGELL RIPOLL

L'advocat Benet Salellas coneix elcas de Dahane perquè va defensar aquatre encausats a l'operació Tigrisde Santa Coloma de Gramenet i Bar-celona. La resolució final, quatrecondemnats de la cinquantena dedetinguts de la considerada "l'ope-ració contra el terrorisme islamis-ta més important de l'Estat espan-yol", és segons Salellas una mostramés del plantejament preventiu deljutge Baltasar Garzón: "primer orde-na les detencions i després comen-ça a investigar".

La teoria de la "xarxa decèl·lules" s'enfonsa Centenars de policies van partici-par a l'operació Tigris que va supo-sar la detenció d'una cinquantena

de persones tantals Països Catalanscom a Ceuta,Madrid i altres ciu-tats de l'Estatespanyol. Garzónen processa unaquarantena acu-sats de formar partde cèl·lules que, demanera coordina-da, formaven unaxarxa dedicada a captar i enviar com-batents islamistes a l'Iraq. Tots elsprocessats van passar dos anys enpresó preventiva i sense poder conèi-xer el sumari.

A la tardor de 2008, la fiscalianomés processa a 14 persones -entreles quals Abdelbarie Dahane i elsquatre clients de Salellas-. La reduc-ció de persones suposadament impli-

cades continua amb la sentència.Només quatre condemnats de cin-quanta detinguts dels quals un perfalsificació -un delicte sense conne-xió amb el "terrorisme"-. Els altrestres per cobrir la fugida de personesinvestigades pels atemptats de l'11de març. En tot cas una acusació queres tenia a veure amb l'objecte del'operació.

“Garzón primer deté idesprés investiga”

El cas Dahane no és aïllat // FOTIO: L'ACCENT

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

Convocada pel Círculo Balear, unes2.000 persones es van reunir a Palmasota el lema "Nuestras lenguas nosunen. Volem llibertat d'elecció" enquè es volia denunciar "la imposiciódel català a Mallorca". A l'acte es vanpoder veure destacats membres delPP, amb Joan Rotger, president delpartit a Mallorca al capdavant. Hihagué desembarcament també de par-tits sense cap tipus de representacióa Mallorca: Albert Rivera de Ciuta-dans; Rosa Díez, presidenta d'UPyD,a més de membres de la feixista Demo-cracia Nacional.

Durant la marxa, plena de pan-cartes en contra de la llengua prò-pia de Mallorca i amb banderes pre-constitucionals, es van viure

moments de tensió quant un grupde militants de l'esquerra indepen-dentista es van encarar amb els mani-festants i també quant des d'un bal-có es desplegà per part d'un seguitde gent disfressada de guàrdies civils,toreros i monges una pancarta enque es podia llegir "Català si, Feixis-me no", mentre des de la manifes-tació se'ls insultava i amenaçava demort. La manifestació acabà a la Pla-ça Espanya amb la lectura del mani-fest i la instrumentalització d'unnin d'onze anys -a qui suposada-ment no deixaren examinar-se encastellà- que amb veu tremolosaadmeté "em fa llàstima haver arri-bat fins aquest punt per defensarun dret".

22..000000 ppeerrssoonneess aa llaa mmaanniiffeessttaacciióóccoonnttrraa llaa lllleenngguuaa ccaattaallaannaa

JOAN BALLESTER PORRERES

El passat cap de setmana se celebrà l'Acam-pallengua a Sa Pobla.El gran èxit de particióperò es va veure tacat per un greu incident,Tomeu Martí, coordinador de l'Obra CulturalBalear (OCB) i encarregat de seguretat de l'es-deveniment,fou detingut per la Guàrdia Civili traslladat a comissaria, d'on sortí un parelld'hores després acusat de desobediència al'autoritat i resistència.

L'Acampallengua de Sa Pobla fou tot unèxit i aplegà el passat cap de setmanaunes 15.000 persones que al llarg delsdos dies passaren pelrecinte per participaren les diferents acti-vitats. Sa Pobla es con-vertí en una gran fes-ta en favor de la llen-gua i la cultura cata-lanes. Potser per aixòmateix, la matinadadel diumenge, tresagents de la GuàrdiaCivil van entrar alparc on es feia el con-cert. Tal i com expli-cat Tomeu Martí aL'ACCENT, davantaquesta situació i coma encarregat de segu-retat, va comunicar-los que s'havia arri-bat a un acord amb el delegat del Governespanyol, Ramon Socies, per tal que elcos militar no entrés al recinte del con-cert si no se'ls requeria. La conciliado-ra resposta de la Guàrdia Civil fou, segonsha declarat el mateix Martí, "la Guar-

dia Civil va donde le da la gana i al queintente impedirlo me lo llevo por delan-te", mentre demanava la documenta-ció a diverses persones de l'organitza-ció. Martí en aquests moments va aten-dre una trucada telefònica i els agentsvan aprofitar aquest fet per acusar-lode no voler identificar-se (malgrat quesegons ell duia el DNI a la mà), i va seremmanillat i conduït cap a comissariaacusat de desobediència a l'autoritat iresistència. Després d'un parell d'ho-res, de que es fessin diferents gestionsi de que l'assistís una advocada d'ofici,Martí fou posat en llibertat cap a les

cinc de la matinada.

DenúnciesEn els propers diesJoves de Mallorca perla Llengua ha de deci-dir les mesures legalsque emprendrà pelfet de que es detin-gués el responsablede seguretat d'un con-cert multitudinari,posant així en perillla seguretat dels assis-tents. També Martíha dit que posarà unadenúncia contra laGuàrdia Civil per

detenció il·legal. Per altra banda,Ramon Socies, delegat del Govern espan-yol a Balears ha rebutjat fer cap tipusde declaració, encara que segons hapogut saber aquest diari ha obert unainvestigació interna per aclarir el queva succeir.

MERCÈ RUBIÓ BARCELONA

Després que 105.000 persones van sig-nar a favor de declarar Catalunya lliurede transgènics, PP, CiU i PSC han presen-tat esmenes a la totalitat de la ILP per talque la prohibició dels transgènics ni tansols es pugui debatre al Parlament.

El primer en presentar esmenes vaser el PSC el mes d'abril, a les quese li va sumar el PP al març i CiUel passat 6 de maig. Malgrat que enels contactes preliminars, tant elPSC com CiU, s'havien mostrat favo-rables a que la llei pogués passaraquest pas i discutir-se en una comis-sió parlamentària.

L'objectiu d'aquest procés parti-cipatiu iniciat el 2007 és aturar elcultiu i desenvolupament d'alimentstransgènics al Principat, així comgarantir un etiquetatge clar delsaliments que en el seu procés deproducció utilitzen transgènics iels que no. A més de la investiga-ció dels seus efectes. De fet, men-tre a Catalunya i Aragó, on es pro-dueixen el 80% dels transgènicsd'Europa, es defensa aferrissada-ment aquest tipus de conreu, a molts

altres països europeus han estatprohibits (Alemanya, Polònia, Fran-ça, Àustria, Grècia, Hongria, Luxem-burg).

Som lo que Sembrem ja ha denun-ciat l'actitud antidemocràtica delstres partits, a més d'una "presa depèl i una falta de respecte cap a unaeina democràtica que ells mateixoshan promogut". A més, també hancriticat que PP, PSC i CiU avalin elstransgènics "sense entrar en undebat sobre el model d'agriculturanecessari per Catalunya, sense basar-se en cap assessorament científic

públic i independent, ni en unareflexió i una ponderació dels ris-cos". En aquest sentit critiquen queel Consell Assessor del Parlamenten Ciència i Tecnologia (CAPCIT),constituït a propòsit de la ILP, nohagi complert amb l'encàrrec delParlament d'assessorar sobre elstransgènics. Doncs segons Som loque Sembrem, ha presentat "unsinformes de contingut pobre i esbiai-xats", que consideren, "i creiem queaixí ho ha considerat el CAPCIT, res-ponen nomes als interessos de deter-minats lobbies empresarials".

Detingut en un míting del PSCa Lleida Precisament quan protestava en unmíting electoral del PSC pel veto ala ILP, aquest diumenge 31 de maigun membre de la plataforma Somlo que Sembrem ha estat detingutpels Mossos d'Esquadra. El detin-gut tan sols intentava fer arribarinformació sobre la ILP al presidentde la Generalitat, José Montilla.Segons els Mossos, però, aquest veíde Lleida ha estat detingut per nofer cas de les indicacions d'allun-yar-se del cotxe del president i sel'acusa de resistència i desobedièn-cia a l'autoritat.

La plataforma Som lo que Sem-brem ha denunciat que l'actuacióha estat desmesurada, doncs a laconcentració tan sols hi havia deupersones i el detingut només haintentat anar cap al cotxe. Malgrataixò, segons expliquen, l'han tirata terra, l'han colpejat i se l'hanendut a comissaria. Som lo que Sem-brem ja ha anunciat que seguiranprotestant als mítings electoralsd'aquests partits per tal de donar aconèixer la situació de la ILP i dela lluita contra els transgènics.

Els Mossos detenint un membre de Som lo que Sembrem

MMééss ddeennúúnncciieess ccoonnttrraa eell ccoonnsseelllleerr FFoonnttddee MMoorraaAcció Cultural del País Valen-cià (ACPV) i el sindicat STPVdenuncien novament el conse-ller d'Educació, Alejandro Fontde Mora, per incomplir les múl-tiples sentències judicials quereconeixen que els llicenciatsen Filologia Catalana han dequedar exempts de les provesde coneixement de valenciàdurant les convocatòries d'opo-sicions. Cal recordar que són untotal de quinze sentències delTribunal Superior de Justíciavalencià i una del TribunalSuprem espanyol les que con-tradiuen l'obsessió secessionis-ta de la Generalitat Valencia-na.

Els denunciants assegurenque aquesta insubmissió als tri-bunals en matèria lingüísticaés dona també fora de l'àmbiteducatiu amb altres sentènciesi en general demostra una man-ca de sensibilitat democràticadels governants del País Valen-cià. En aquest sentit, fa poquessetmanes diverses entitats, comEscola Valenciana, van denun-ciar l'alcalde de Xàtiva i presi-dent de la Diputació de Valèn-cia, Alfonso Rus, per insultarels professors que utilitzenparaules com "aleshores" o "gai-rebé" i animar públicament a"anar a per ells" i a "rematar-los".

GGiirroonnaa rreeccoorrddaallaa ffiigguurraa ddee SSeebbaassttiiàà SSaalleellllaassUn any després de la mort del'advocat Sebastià Salellas, Giro-na recorda la seva figura mar-cada pel compromís social i polí-tic. Precisament quan feia dot-ze mesos que Salellas ens deixàes va inaugurar al nucli de Vila-roja (Girona) una plaça enrecord seu.

Així mateix, i fins el 3 dejuny, s'han organitzat xerrades,taules rodones, presentacionsde llibres... que pretenen segonsel seu fill, Benet Salellas, noconvertir la figura de l'advocaten "el tema" sinó en el punt departida "per llençar els debats".

Entre les persones que inter-vindran en el primer memorialdestaca el filòsof Josep MariaTerricabras, amb la conferèn-cia "Sebastià Salellas, lluitador"i la presència de l'advocada bas-ca Jone Goirizelaia que parlaràde la Llei de partits i del dretde defensa. També es presenta-rà el llibre Rastros de Dixan,que fa referència als veïns deGirona i Banyoles que van impli-car en una operació de "terro-risme islamista" per tenir deter-gent a casa i que Salellas vadefensar.

BREUS

“Tomeu Martí vavoler comunicar als

agents de la Guàrdia Civil un acord

amb el delegat delGovern espanyol

perquè no entressinal recinte”

L'èxit de l'Acampallengua es va veure entelat per la detenció de Tomeu Martí

DDeettiinngguutt TToommeeuu MMaarrttíí dduurraanntt ll’’AAccaammppaalllleenngguuaa

PPSSCC,, CCiiUU ii PPPP vveetteenn llaa IILLPPccoonnttrraa eellss ttrraannssggèènniiccss

JJuuddiiccii aa uunn jjoovveeddee ll''HHoorrttaa SSuuddPer enèsima volta un jove inde-pendentista de l'Horta Sud, enaquest cas militant de l'Aixada,s'enfronta a un judici de faltesaquests dies a Torrent, acusat d'ha-ver pintat la seu del Partit Popu-lar d'Alaquàs durant la jornada delluita convocada per la campanya"300 anys d'ocupació, 300 anys deresistència" el 25 d'abril de 2008.Anteriorment, l'independentismeja havia patit aquest tipus de repres-sió a la comarca, destacant la iden-tificació de més de 10 personesdurant una jornada de lluita de2007, perseguides per un enormedispositiu format per Policia Nacio-nal espanyola, policia local, Guàr-dia Civil i policia secreta.

En un comunicat emès per l'As-semblea de Joves l'Aixada (CAJEI),Maulets i Alerta Solidària denun-cien la repressió administrativacom a eina de control dels estatscapitalistes i es demana l'absolu-ció sense concessions del militantindependentista.

MMoobbiilliittzzaacciióó aaSSaannttaa CCoolloommaaddee GGrraammeenneettEl proper 18 de juny la Plataformaper a la defensa de la Serra de Mari-na i Can Zam ha organitzat unamanifestació pels carrers de San-ta Coloma de Gramenet per denun-ciar la política municipal encap-çalada per l'alcalde BartomeuMuñoz (PSC). Aquesta convocatò-ria compta amb el suport del col·lec-tiu municipalista Gent de Grame-net i té com a un dels objectiusagrupar les diferents lluites socialsexistents al municipi.

Des de la Plataforma d'una ban-da es denuncien els dèficits demo-cràtics existents, ja que entenenque els representants polítics nodeixen participar als veïns i veï-nes de la ciutat en la vida públicade la ciutat; i d'altra banda criti-quen la política urbanística de l'e-quip de govern, amb fosques rela-cions entre constructores, promo-tores i l'Ajuntament, mentre queels serveis públics bàsics de la ciu-tadania continuen sense estarcoberts.

REDACCIÓ LLEIDA

Sis militants de l'Assemblea de Joves deLleida s'enfronten a un judici per injúriesper la denúncia del Mosso d'Esquadra impli-cat en una agressió a un independentistaal passat 11 de setembre. Coincidint ambaquest nou procés, el col·lectiu juvenil hapresentat el balanç repressiu del 2008: 32identificacions, 15 dies d'arrest domicilia-ri, una detenció i més de 1.000 euros enmultes que quantifiquen un setge per partd'autoritats polítiques i policials in crescen-do des dels fets de la Diada.

"La repressió respon a la lluita polí-tica" explica Gerard Sala, portaveude l'Assemblea de Joves de Lleida(AJLL). Ell mateix s'enfronta a laimputació de tres delictes, dos peratemptat a l'autoritat per part de dosMossos arran dels fets de la Diada iun tercer per injúries juntament ambsis membres més del col·lectiu juve-nil. Tot plegat en un mes de maig que,en paraules de Sala, ha suposat el"punt àlgid de la repressió" desprésque transcendís una completa inves-tigació a l'Assemblea de Joves perhaver denunciat Juan de Dios, l'a-gent que va agredir al militant inde-

pendentista el passat 11 de setembre.

Investigació completa sense precedents En denunciar públicament la iden-titat de l'agent, els Mossos d'Esqua-dra van emprendre una croada con-tra l'AJLL. La denúncia per injúries

-que el jutge va tramitar com una fal-ta però que el cos policial pretén quesigui delicte- va incorporar extensosinformes i materials sorgits d'unainvestigació policial sense precedentsen el context de Ponent. S'adjuntenfotografies de l'agressió penjades ala porta del Casal l'Ocell Negre; han

identificat el propietari del dominidel web del col·lectiu; han investigatuna associació cultural legal vincu-lada a l'Assemblea; inclouen els telè-fons personals dels sis militants ifaciliten dades sobre la CAJEI entrealtres.

Per Sala és la "tercera fase" de lacreixent repressió que ha patit l'As-semblea de Joves en els seus tres anysd'història. Primer multes adminis-tratives; després, judicis de faltes; ifinalment, una investigació policiali judicis per delictes. Així mateix cri-tica la "voluntat política" del consis-tori lleidatà, la Paeria, en la repres-sió al moviment juvenil. Aquest mesde maig han tingut l'enèsim judicien el qual actuaven com a acusacióparticular, aportaven pèrits per valo-rar suposats danys -en el darrer casper un mural- que mostren segonsSala la seva "actitud bel·ligerant".

Segons l'AJLL es tracta d'unabel·ligerància que respon, en granpart, a la campanya de l'esquerraindependentista de Lleida a favor dela conservació del Roser com a sím-bol de la resistència nacional i quees pot convertir en un Parador Nacio-nal espanyol.

BREUS

MERCÈ RUBIÀ SABADELL

L'organització ultrafeixista Moviment SocialRepublicà (MSR) ha reaparegut públicamenta Sabadell. El passat dissabte 23 de maig vacelebrar un míting electoral per les eleccionseuropees al Centre Cívic Concòrdia. Precisa-ment la nit abans,dues persones van ser agre-dides per un grup de feixistes a la sortida d'unbar.

Davant d'aquests fets, la PlataformaAntifeixista de Sabadell va convocaruna concentració de rebuig a la plaçaCreu Alta, que finalment es va conver-tir en una manifestació d'una cinquan-tena de persones pel centre de la ciu-tat.

El Moviment Popular de Sabadell(MPS), per la seva part, ha denunciat"la impunitat amb que actuen grupsneonazis a la ciutat, atemorint i agre-dint a la ciutadania i estenent el seudiscurs racista i xenòfob". Així mateix,també han denunciat "la complicitatde les institucions i dels cossos policialsenvers aquestes actuacions feixistes i

les organitzacions que els ofereixencobertura política", recordant que l'MSR"ha donat cobertura ideològica a la dre-ta més extrema i xenòfoba".

Demanen un "ferm posiciona-ment" de les institucions El Moviment Popular de Sabadell exi-geix "un ferm posicionament de les ins-titucions per aturar la presència feixis-ta a la ciutat i aplicar mesures socials,educatives i jurídiques per evitar lareproducció i extensió d'aquest discurs".I, en referència a la il·legalització d'I-niciativa Internacionalista per part del

TribunalSuprem(anul·lada pelTribunal Cons-titucional),critica que lajustícia espan-yola perse-gueixi "a totesaquellesopcions políti-ques que plan-tegen unmodel econò-mic i socialdiferent alimposat, iil·legalitzin i empresonin a aquells que,mitjançant vies democràtiques, defen-sen el dret d'autodeterminació delspobles".

L'MSR, que per aquestes eleccionseuropees compta amb el suport del Par-tit per Catalunya (PxCat) -l'escissióponentina de la Plataforma per Cata-lunya de l'exdirigent de Fuerza Nueva,el vigatà Josep Anglada-, fa temps que

actua a Sabadell. Els moviments socialsde la ciutat, però, s'han caracteritzatper una resposta contundent, i durantels últims anys han sortit al carrer cadacop que s'han produït agressions feixis-tes. Malgrat això, recorden que "per eli-minar el feixisme cal destruir les cau-ses que el provoquen i es indispensabledur-ho a terme des de tots els sectorssocials".

“L'organització feixista MSR ha

reaparegut a Sabadellen la campanya per a

les europees“

08 PAÏSOS CATALANS L’ACCENT 155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

Setge a l'Assemblea deJoves de Lleida

L'AJLL viu una escalada repressiva des dels fets de la Diada

Denuncien la complicitat institucionalenfront el rebrot del feixisme

Concentració antifeixista del 2007

09CIÈNCIA I TECNOLOGIAL’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

MIQUEL ESPLÀ ALACANT

En l'anomenada "era de la informació", en laqual cada vegada pareix que la uniformitzaciócultural i lingüística és més agressiva, de tanten tant la tecnologia li fa l'ullet a la diversitat.Iés que,tot i que avança lentament,el camp dela traducció automàtica proporciona progres-sivament resultats més satisfactoris.

La plataforma lliure Apertium Un dels exemples més interessants d'es-te àmbit als Països Catalans és el pro-jecte Apertium. Es tracta d'una de leseines de traducció automàtica de tex-tos més potents de l'àmbit del progra-mari lliure i ha estat impulsada, enbona mesura, al nostrepaís. De fet, va serllançada des de laUniversitat d'Alacantmitjançant el grupd'investigació Tras-ducens. A més,durant este tempsdiverses universitatsi empreses dels Paï-sos Catalans, peròtambé de l'àmbitinternacional, hancol·laborat en el pro-jecte.

Esta aplicació va nàixer al 2004, apartir d'experiències prèvies, com eltraductor català-castellà Internostrumo el de castellà-portuguès Univèrsia,amb els quals es va experimentar ambnoves tecnologies de traducció. La dife-rència amb estos projectes però, va serque des d'un principi els desenvolupa-dors d'Apèrtium van voler alliberar latecnologia per a que tothom pogueraparticipar i col·laborar al projecte. El

resultat fou una plataforma oberta que,tot i haver arrencat amb només un gra-pat de llengües, hui ja en suporta, demanera estable, gairebé una vintenade parells de traducció.

A més, mitjançant la pàginawww.apertium.org es poden realitzartraduccions de fragments de textos, dedocuments sencers i, a més, traduirpàgines web senceres en temps de nave-gació, de tal manera que podem nave-gar pel web en el nostre idioma.

Per què una plataforma oberta? La idea de que esta plataforma siga ober-ta significa que tot, des del codi de lesaplicacions, fins als diccionaris, la docu-

mentació, i, en definiti-va, tot el material ques'hi utilitza, està acces-sible per als usuaris idesenvolupadors demanera que poden uti-litzar estos materials,modificar-los, millorar-los i corregir-ne qualse-vol error que hi troben.De fet, la decisió d'alli-berar la tecnologia i elcodi ha estat un granencert i la plataforma

ja compta amb una comu-nitat de més d'un centenar de desen-volupadors arreu del món.

A més, cal tenir en compte que Aper-tium no és només un traductor, sinóque és una plataforma que proporcio-na les eines necessàries per a poder cre-ar nous traductors. Això vol dir quequalsevol persona, en qualsevol partdel món, pot utilitzar Apertium per acrear els seus propis sistemes de tra-ducció automàtica. De fet, en l'actuali-

tat n'hi ha gent que treballa sobre nousparells de llengües, com el serbocroat-macedoni, l'irlandès-escocès o el suec-danès, entre d'altres. Fins i tot, ara estreballa en un parell capaç de traduirentre castellà i llengua de signes.

Així doncs, no hi ha cap dubte queesta plataforma pot ser una eina moltútil per a les llengües amb menys suport,ja siga per no comptar amb un estat queles recolze o per tenir una comunitatde parlants reduïda, cosa que sovintprovoca que no s'hi desenvolupen einesper a la seva difusió. Tenim doncs, unaliat més per defensar la diversitat lin-güística al segle XXI.

Apertium: tecnologia per a la diversitat

El sistema de traducció d’Artium és dels més potents que existeixen

Un projecte premiat

Parells de traducció que suporta Apertium Del català a De l’espanyol a De l’anglès a D’altres llengües

Espanyol Occità Català Portuguès> Gallec

Francès Portugués Gallec

Occita Basc Espanyol

Portugès Gallec Gal·lès

Esperanto Romanès Esperanto

El projecte de traducció lliure Aper-tium, iniciat el 2004 en el Departa-ment de Llenguatges i Sistemes Infor-màtics de la Universitat d'Alacant,va ser escollit el passat 18 de marçcom un dels 150 projectes de tot el

món del Google Summer of Code de2009. El projecte nascut al nostrepaís ha rebut 9 de les 1.000 bequesque ha concedit aquest programa.Només 22 projectes han rebut mésbeques que Apertium, alguns, tant

famosos com els gestors d'escripto-ri KDE i Gnome, el software de ser-vidors web Apache, el navegadorMozilla, el gestor de bases de dadesMySQL o la distribució de GNU/LinuxDebian.

M. C. BARCELONA

Enguany, de l'1 al 4 de juliol de 2009,se celebra a la Universitat de Barce-lona la vuitena edició de les Jornadesde Programari Lliure. l'objectiu de latrobada és la difusió del programarilliure, tant a la societat en generalcom a la recerca, desenvolupament idocència en particular. També són unaplataforma per donar a conèixer lesactivitats en les quals intervé el pro-gramari lliure, noves aplicacions i

projectes que es fan, tant al nostrepaís com a arreu del món.

En aquesta edició els temes a trac-tar giraran al voltant de projectes ieines per a la visualització de dades,el càlcul numèric i simbòlic, l'estadís-tica, la geometria, o per a camps comla traducció i la interpretació, quehan vist molt avanços darrerament.Hi haurà també conferències respec-te a qüestions legals com les llicèn-cies, patents, propietat intel·lectual,o sobre informació lliure. També hi

haurà contribucions i presentacionsrelacionades amb entorns de desen-volupament de programari, gràfics3D i multimèdia, o videojocs lliures,entre altres.

El paper de l'administració Es pararà atenció també en l'ús d'ei-nes col·laboratives, sistemes opera-tius i aplicacions lliures en l'ensen-yament i l'administració, així com enl'entorn associatiu i empresarial. Enaquest sentit, cal esperar una revisió

crítica de les nombroses promesesincomplertes per les administracionspel què fa a l'assumpció i implanta-ció del programari lliure en l'admi-nistració pública, tant locals com auto-nòmiques, més enllà de les habitualspresències i intervencions autocom-plaents d'alguns dels seus represen-tants, o els meritoris projectes exis-tents al seu si que tanmateix aparei-xen avui com a excepcions davant elscontractes milionaris i restrictius quesignen amb les multinacionals mono-polístiques del sector del programariprivatiu. Uns acords que agreugen ladependència tecnològica, perjudiquenel creixement d'un sector propi, i enfor-teixen els monopolis que incomplei-xen els estàndards, no garanteixencap transparència ni possibilitat d'a-

daptar i compartir les aplicacions, amés de suposar una despesa enormei innecessària si es procedís a una apli-cació extensiva del programari lliu-re, com ja s'ha fet amb èxit en altresllocs del món.

Aquesta edició de les jornades ésorganitzada per nombrosos volunta-ris, usuaris i desenvolupadors cata-lans de programari lliure, a més de laFacultat de Matemàtiques de la Uni-versitat de Barcelona i la Càtedra deProgramari Lliure de la UPC, i comp-ta amb el suport de l'Escola Politècni-ca Superior d'Enginyeria de Manre-sa, l'Escola Tècnica Superior d'Engin-yeria Industrial de Barcelona i l'Ins-titut de Ciències de l'Educació de laUPC. L'assistència és oberta i gratuï-ta per a tothom.

El juliol, les VIII Jornades de Programari Lliure

“Apertium és una deles eines

automàtiques de traducció més

potents en l'àmbitdel programari lliure”

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

L’ACCENT 155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 200910 ECONOMIA

REDACCIÓ VILANOVA

Després d'haver-se desestimat l'ERO,l'empresa acomiada 19 treballadors i lapolicia intervé a la fàbrica per dissoldrela protesta i protegir els directius en fugi-da.

El divendres 29 de maig al vespredotacions d'antiavalots dels Mos-sos d'Esquadra van carregar con-tra els treballadors de l'empresaPrysmian (antiga Pirelli) que pro-testaven contra l'acomiadament"il·legal" i per sorpresa de 19 com-panys de la planta de Vilanova ila Geltrú.

Acomiadaments per sorpresa La matinada del mateix divendres,els encarregats de seguretat vanimpedir entrar a la factoria a 19treballadors del primer torn i, pos-teriorment, van saber que estavenacomiadats. Davant de la situació,

els treballadors i el comitè d'em-presa van considerar il·legal l'ac-tuació de la direcció i van decidirconvocar una vaga indefinida. Peraquest motiu van parar la produc-ció i van tancar la fàbrica.

Cap al vespre de divendres, dota-cions d'antiavalots dels Mossosd'Esquadra van intervenir per dis-

soldre la protesta que hi havia ales portes de la fàbrica i per pro-tegir l'escapada dels directius del'empresa. Els Mossos van fer diver-ses càrregues contra la protesta.

"Represàlies d'una direccióincompetent" El comitè d'empresa va emetre uncomunicat que considera l'accióde "represàlies d'una direccióincompetent". I és que els acomia-daments van arribar tan sols tresdies després que el Departamentde Treball de la Generalitat de Cata-lunya notifiqués a les dues partsque desestimava la proposta d'unexpedient de regulació d'ocupació(ERO) extintiu. L'ERO suposavaprejubilar 25 treballadors i aco-miadar-ne 22 més.

La resolució no va agradar al'empresa i, poques hores més tard,notificava a 19 treballadors de dife-rents centres i categories profes-

sionals que estaven acomiadats.La resposta de treballadors i elcomitè d'empresa va ser parar laproducció i tancar-se en solidari-tat amb els acomiadats a l'interior

de la factoria. La mesura no és novaja que el 12 de maig els delegats dela CGT, CCOO i la Federació de Tre-balladors de Catalunya (FTC) ja esvan tancar contra l'ERO.

Els treballadors de Prysmian es mobilitzen pels seus llocs de treball

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Els treballadors de Prysmian es tanquencontra 19 acomiadaments “il·legals”

“L'endemà que Treball suspenguésl'ERO; la direcció vadecidir acomiadarper sorpresa i de

manera il·legal 19treballadors”

El nou ERO temporal de la Ford d'Almussafes enfronta els sindicatsREDACCIÓ VALÈNCIA

El dissabte 23 de maig uns 2.500 treba-lladors de Ford i empreses auxiliars esvan manifestar al centre de València perreclamar la retirada de l'expedient deregulació d'ocupació (ERO) temporal queha presentat Ford a la seua planta d'Al-mussafes.

La manifestació estava convocadapels sindicats CGT, CCOO i STM(Intersindical) però no rebé elsuport del sindicat majoritari alcomitè d'empresa:UGT.

1.100 llocs detreballL'ERO aprovat perl'empresa el 5 demaig d'enguanyafecta 1.100 llocs detreball que esredueixen al·legantuna baixada en laproducció. Tanma-teix, segons handenunciat els repre-sentant sindicalscontraris a aquestamesura laboral, diàriament es recu-peren treballadors per fer produc-ció addicional. A més, s'ha creat

un "minitorn" de nit amb 140 tre-balladors, cosa que a suposat unaugment de la producció total dela fàbrica de 1.100 a 1.800 unitats.Cal dir que a banda d'aquest EROn'hi ha dos més en vigor, un que téde termini el primer semestre del'any -i del que queden quatre diesper aplicar- i un altre específic pera la secció de motors, que s'aplicades de l'abril.

Informació insuficientEls sindicats contraris a l'ERO tem-

poral han denunciatdavant la Inspec-ció de Treball lamanca d'informa-ció sobre la sevaaplicació. Arran dela denúncia la Ins-pecció ha obligat al'empresa a comu-nicar a cadascundels treballadorsafectats la dataconcreta de l'inicii del fi de la sus-pensió del contrac-te de treball per-

què "puguen organit-zar-se." Aquest requeriment cons-tata la manca de transparència del'ERO i la complicitat entre la Ford

i la UGT, a qui acusen d'agermana-ment amb la direcció. Per la seuabanda, la Intersindical (STM) haafegit en una nota de premsa pos-terior a a la mobilització que "nopodem ni callarem davant la com-plicitat de l'administració valen-ciana amb la multinacional FordEspanya. La societat valenciana hade saber que la conselleria d'Ocu-pació es plega als interessos de Fordi abandona a la seva ciutadania, al

permetre que més de 1.000 famíliesvisquen una situació absolutamentdramàtica, al veure reduïts els seusingressos en un 50%".

UGT contra tots Segons ha explicat, Francisca Ques-ta, secretària general de CGT-Ford,"amb el suport dels treballadors ales dos últimes mobilitzacions delssindicats, es demostra el rebuig alsexpedients (abusius i desmesurats),

així com el fet que el resultat con-trari a l'oferta de l'empresa i UGTdel referèndum del passat 7 d'abril,és una postura ferma i meditadade la majoria dels treballadors deFord". La mateixa CGT ha anunciatpròximes mobilitzacions, entre lesquals contempla aturades de pro-ducció, si abans de l'estiu la direc-ció no rectifica la retallada de drets.A més qualifica d'unilateral i secretel pacte de la UGT amb la Ford.

“Mentre Ford vol suspendre

els contractes de1.100 treballadors,se'n recuperen per

a produccions addicionals”

Una part important de la plantilla de Ford rebutja l'ERO temporal

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 INTERNACIONAL 11

sensiblement l'autoritat estatal.En treure les forces armades de la

doctrina de la "guerra a les drogues",ha permès que el govern d'Evo Mora-les situï la centralitat del seu esforç enla necessitat de lluitar en contra delsintents autonomistes de la burgesia ila dreta de la zona de Santa Cruz.

Tal i com va quedar demostrat pos-teriorment a l'intent colpista de Pan-do al 2008, el govern va aconseguirtrencar l'immobilisme d'alguns altscomandaments, i demostrar la sevacapacitat d'acció en un quadre de ten-sió política que de manera inèdita enla història de Bolívia, va posar a lesForces Armades, del cantó de la cons-titucionalitat i del poble.

En aquest sentit, les Forces Arma-des reprenen, poc a poc, el seu rol degarants de la unitat nacional, oposant-se clarament als intents per autono-

mitzar certes regions de Bolívia.Per altra banda, podem assenyalar

que aquest ímpetu sobiranista s'haestès també a nivell simbòlic, involu-crant a les FF.AA directament en larecuperació dels recursos naturals pro-pis de la nació. De tal manera, la par-ticipació l'any 2006 del exèrcit, en la"presa" de les empreses de gas, preténconfigurar un escenari en el qual esconsolidi el vincle militar amb el pro-cés de transformació econòmica i socialencapçalat per Evo Morales.

El cas de VeneçuelaA finals de 2007, el president Chávez,va convocar als veneçolans a votar unamodificació de la Constitució veneço-

fins i tot, com en el cas bolivià i vene-çolà, a haver d'assumir "armar" petitsexèrcits propis, amb la finalitat d'as-segurar la defensa dels seus interes-sos.

Aquest nou context, en el qual elsexèrcits llatinoamericans gaudeixend'una menor pressió per part dels EUA,ha permès que els nous governs empren-guin camins de reforma estructuralque només fa uns anys enrere sembla-ven impossibles.

És un marge estret, però significa-tivament rellevant com ho demostrala recent creació del Consell de Defen-sa Regional que promou, entre altresaspectes, la cooperació en matèria dedefensa, coordina la seguretat exter-na i estableix una major transparèn-cia en les despeses militars dels païsosagrupats a la UNASUR.

El cas boliviàL'actual govern d'Evo Morales, enfron-ta complexitats que són part del pro-pis procés històric recent de Bolívia.Això, sense dubte, ha limitat l'abast ila profunditat de les mesures que ten-dien a reestructurar les Forces Arma-des de Bolívia, traient-les del seu rolhistòric de repressores del poble, pera situar-les al nivell que requereix l'ac-tual procés de transformació político-social i cultural que viu el país.

A tres anys de l'arribada d'Evo a lapresidència, es podria establir que l'es-forç central, des de l'exercici del govern,ha estat establir una subordinació cla-ra d'allò civil per damunt d'allò mili-tar. I per a aconseguir aquest objectiu,s'han desenvolupat dinàmiques polí-tiques amb resultats específics i moltil·lustradors de la de la nova voluntat.

Els conflictes socials produïts perl'eradicació forçosa de les plantacionsde coca imposades pels EUA, va atra-par tot el país en un clima d'inestabi-litat i angoixa. El conflicte es va esten-dre i va ser un factor determinant pera l'erosió de la legitimitat governamen-tal. Les denúncies de violació dels dretshumans per part dels militars, enfrontles múltiples formes de resistènciacamperola, varen conformar un tipusde conflicte social que va erosionar

del moment (drogues, terrorisme,etc.)

El desenvolupament del model neo-liberal va coartar, llavors, el desenvo-lupament de les forçes armades localstransformant les seves funciona i res-tringint les seves capacitats d'acció ainteressos econòmics polítics externs...

A pesar d'això, en les actuals con-dicions, els EUA, han vist disminuirdramàticament la seva capacitat d'in-fluència a la regió, mentre semblavaque en les últimes dècades el seu avençincontrolable i absolutament determi-nant de les dinàmiques polítiques locals,des de finals del segle XX assistim auna pèrdua constant de la seva influèn-cia.

Els últims anys, i particularmenten el cas del president Hugo Chávez,es demostra clarament que alguns delselements, que havien constituït les

bases fonamentals d'una efectiva alian-ça Forces Armades-EUA-burgesies locals,avui semblen no funcionar com abans.

La dinàmica a la qual s'havien acos-tumat les burgesies llatinoamericanes,en enfrontar desbordaments popularsque poguessin amenaçar els seus pri-vilegis, consistia bàsicament en sol·lici-tar la intervenció directa dels seusexèrcits a través del Departament d'Es-tat i de les oficines d'intel·ligència delgovern del nord.

Avui, no obstant això, aquest camísembla no ser tan planer com abans.De fet, cada cop amb més freqüència,les burgesies amenaçades tendeixen axocar amb la seva incapacitat de pres-sió cap al seu propi exèrcit, arribant

LATINOAMÉRICA XXI

La importància d'analitzar la situacióactual de les forces armades de Bolí-via i de Veneçuela, es sustenta en elmarc general de les redeficions quepateix la figura de l'Estat a AmèricaLlatina. Les forces armades són unapart generalment ignorada pels anà-lisis de l'esquerra. Malgrat tot, ningúqüestiona que el rol polític que vanjugar, i segueixen jugant, és determi-nant en l'actual procés de transforma-ció al continent.

Els pobles llatinoamericans hemaprès, amb dolor, que les Forces Arma-des són un actor central i protagònicde tot procés de canvi. Durant el pas-sat segle XX, en nombroses ocasions,els processos político-socials varen patiren veure com l'acció de les forces arma-des passava per damunt de la volun-tat de les majories, i imposaven, a pun-ta de bota, la voluntat dels poderososa qualsevol preu.

Per això, és indispensable dotar-sed'una visió que ens permeti llegir, enca-ra que només sigui a un nivell super-ficial, la dinàmica que es dóna en elsdos països que encapçalen la lluita delspobles llatinoamericans.

Crisi del model de desenvolupament neoliberalLa implementació del model neolibe-ral, va implicar en tots els països del'àrea, el desmantellament de l'aparellde l'Estat desenvolupista, essent aques-ta reemplaçada per un model d'Estatcada cop més petit i pretesament efi-cient i eficaç.

Les Forçes Armades, també varenpatir aquest procés. La majoria delsseus eixos de desenvolupament vanestar lligats als condicionants de des-envolupament que requeria la imple-mentació del model neoliberal. Enaquest sentit, els rols centrals assig-nats a les FF.AA regionals, van tran-sitar entre "el manteniment de lagovernabilitat" en cada país (s'entén,lluita contra l'enemic intern) i la sevadisponibilitat a les tasques assigna-des pel comandament central de Was-hington, segons els eixos prioritaris

lana. En el cas de les Forces Armadesen particular, l'executiu proposava alpoble modificar substanciosament elcaràcter de l'ens militar. Els grans can-vis es plantejarien en dues línies.

En primer lloc, a la nova Constitu-ció es plantejava que "Bolivariana cons-titueix un cos essencialment patriò-tic, popular i antiimperialista, orga-nitzada per l'Estat per a garantir laindependència i sobirania de la nació,preservar-la de qualsevol atac externo intern i assegurar la integritat del'espai geogràfic, mitjançant l'estudi,planificació i execució de la doctrinamilitar bolivariana, l'aplicació delsprincipis de defensa militar integrali la guerra popular de resistència, laparticipació permanent en tasques demanteniment de la seguretat ciutada-na, i conservació de l'ordre intern, aixícom la participació activa en plans peral desenvolupament econòmic, social,científic i tecnològic de la nació, d'a-cord amb aquesta Constitució i la llei".

La segona línia de canvis proposa-va canviar la definició constitucional:"Bolivariana està integrada pels dis-tints cossos de terra, mar i aire, orga-nitzats administrativament en elssegüents components militars: l'Exèr-cit Bolivarià, l'Armada Bolivariana,l'Aviació Bolivariana, la Guàrdia Terri-torial Bolivariana i la MilíciaPopularBolivariana".

Les dues modificacions perseguienacabar amb la figura de l'exèrcit coma institució apolítica i altament pro-fessionalitzada. Aquest últim aspecte,essencialment a través de la incorpo-ració de la militància com a part inte-grant de les FF.AA.

Com ja sabem, la reforma constitu-cional fou rebutjada per un escàs mar-ge. Malgrat això, el propi Chávez haestat emfàtic en la necessitat de reim-pulsar aquestes mesures amb la fina-litat de consolidar el procés iniciat perla revolució bolivariana. Com bé sapChávez, la continuïtat del procés depènen gran mesura, de comptar amb unexèrcit que definitivament deixi enre-re el seu servilisme històric amb lesburgesies locals i els interessos del capi-tal estranger.

BBoollíívviiaa ii VVeenneeççuueellaa:: eellss ggoovveerrnnss ppooppuullaarrss ii llaanneecceessssààrriiaa ttrraannssffoorrmmaacciióó ddee lleess ffoorrcceess aarrmmaaddeess

Hugo Chávez i Evo Morales sóns els referents polítics de l’esquerra a l’Amèrica meridonal

“Històricament elsrols assignats a les

forces armades erenel ‘manteniment de la

governabilitat’encada país”

“La continuïtat del procés bolivarià depènen gran mesura de quel’exèrcit deixi definiti-vament enrere el seuservilisme històric”

Madriz denuncia, en nom de l'FLN,que l'empresa ha incomplert la sen-tència: "Porta una dècada de guanysil·lícits que suposen 4 mil milions dedòlars, en un país on el 49,3% de lapoblació infantil es troba en situacióde desnutrició crònica".

"S'està produint una resistènciapopular a pagar a Unión Fenosa. Jas'han sumat a la vaga 150.000 famíliesi el fenomen va en augment. El procésva començar a San Marcos (fronteraamb Mèxic), on estan a punt de crearuna empresa municipal per a la dis-tribució i comercialització de l'ener-gia", apunta el representant de l'FLN.

Quina és la resposta del governde Àlvaro Colom i d'Unión Fenosa?La criminalització del moviment deprotesta: "Estan acusant el Front deLluita Nacional d'incitar la pobla-ció a cometre un delicte", explicaRoberto Madriz.

Estratègia popular per expulsarUnión FenosaActualment, l'estratègia de l'FLN pas-sa per l'organització de consultes popu-lars amb la col·laboració de col·lectiuslocals. La primera serà el pròxim 7 dejuny en el municipi de Nuevo Progre-

duen a terme actualment a Colòm-bia i Nicaragua. Roberto Madriz haconclòs que, per actuacions comaquestes, s'està instal·lant novamententre la població local l'"imaginari"de la conquesta.

Quant a la situació del movimentpopular, Roberto Madriz ha afir-mat que es mostra "optimista" i que

L’ACCENT 155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 200912 INTERNACIONAL

a Guatemala s'està produint un "crei-xement" de com ha succeït en altrespaïsos d'Amèrica Llatina: "Tot i queel procés és encara embrionari aGuatemala: manca una articulacióentre representació política, laURNG-Maiz, i moviment popular,cosa que sí ha ocorregut a Bolívia iVeneçuela, per exemple".

so. Es demanarà als ciutadans que optenentre Unión Fenosa o empreses muni-cipals a l'hora de distribuir l'energia.

Aquestes "vagues de pagaments"tenen precedents en Amèrica Llati-na. A la Repùblica Domicana es vaaconseguir per aquest procedimentexpulsar Unión Fenosa. Lluites simi-lars contra la mateixa companyia es

L'FLN guatemalenc presenta unacampanya contra Unión FenosaENRIC LLOPIS VALÈNCIA

Roberto Madriz, representant del Fontde Lluita Nacional (FLN) de Guatema-la, ha realitzat una gira per Valènciai Barcelona per a presentar una cam-panya que demana l'eixida d'UniónFenosa del país centreamericà. Unsegon objectiu de la visita és demanarla col·laboració dels moviments socialsperquè la realitat de Guatemala s'in-cloga en l'"agenda política i mediàti-ca" a nivell internacional.

Més de 10 anys a GuatemalaUnión Fenosa i Iberdrola s'instal·larena Guatemala l'any 1998. L'estat va pri-vatitzar la distribució de l'energia, quequedà en mans d'aquestes companyes,per 101 milions de quetzals, quan elseu valor en el mercat s'elevava enaquella època a 250 milions. En unesnegociacions opaques, el govern vaarribar a un acord amb les companyesperquè -sota el eufemisme de "ValorAgregat de Distribució"- les empresespogueren obtenir uns beneficis de 400milions de dòlars.

La Cort Constitucional de Guatema-la va impugnar aquests acords en 2004i va ordenar a Unión Fenosa la resti-tució dels beneficis il·legals. Roberto

Roberto Madriz en una reunió amb sindicalistes valencians

La campanya denuncia els "beneficis il·legals" en el negoci de la distribució energètica

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

"Sota la crisi econòmica hi ha unaexplosiva crisi de drets humans. Larecessió econòmica ha agreujat elsabusos, ha fet que se'n desviï l'a-tenció i ha creat nous problemes.Els drets humans es van calcinaren nom de la seguretat i ara es rele-guen a l'últim lloc en nom de larecuperació econòmica". D'aques-ta manera resumia Irene Khan,secretària general d'Amnistia Inter-nacional, les conclusions de l'in-forme anual d'aquesta organitza-ció en roda de premsa el 28 de maig.

L'extens informe d'AmnistiaInternacional pren el pols anual-ment de la situació de vulneraciói protecció dels Drets Humans a totsels estats del món. Aquest any, l'es-tudi resultant alerta sobretot comestan gestionant i utilitzant lamajor part de mandataris interna-cionals la crisi econòmica mundial.En aquest sentit, per exemple,assenyala que "el món necessita unNew Deal (Nou Tracte) mundialsobre drets humans. No necessitapromeses sobre el paper, sinó com-promisos i mesures concretes delsgoverns per a desactivar aquestabomba de drets humans. Els lídersmundials han d'invertir en els dretshumans amb tanta determinaciócom ho fan en l'economia".

AAmmnniissttiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall aalleerrttaa qquuee ““eell mmóónn eessttààaasssseegguutt ssoobbrree uunnaa bboommbbaa ddee rreelllloottggeerriiaa””

En aquest sentit, Irene Khan vadestacar en la presentació de l'if-norme que "els dirigents mundialss'estan centrant a intentar reacti-var l'economia mundial i ignorenels conflictes sagnants que gene-ren abusos massius contra els dretshumans". I va afegir: "Ignorar unacrisi per a concentrar-se en unaaltra és la recepta perfecta per aagreujar les dues. La recuperacióeconòmica no serà ni sostenible ni

a Darfur i des de l'est de la Repú-blica Democràtica del Congo al nordde Sri Lanka, el preu en vides huma-nes que s'han cobrat els conflictesha estat enorme, i la resposta tèbiade la comunitat internacional, ver-gonyosa. S'està dedicant una enor-me quantitat de recursos a lluitarcontra la pirateria en la costa deSomàlia, però no a detenir el fluixd'armes que maten la població civild'aquest país. S'intensifiquen lesoperacions militars a Afganistan iPakistan, però es minimitzen lesconseqüències dels conflictes pelque fa a l'aspecte humanitari i dedrets humans".

Denúncia de tortures a l'EstatespanyolEn l'apartat dedicat a l'Estat espan-yol, Amnistia Internacional assen-yala que durant el 2008 han conti-nuat essent freqüents els informesque denuncien tortures i altres mal-tractaments de detinguts "a mansdels funcionaris encarregats de fercomplir la llei", i destacar que ladetenció en règim d'incomunica-ció afavoreix, precisament, aques-tes pràctiques. L'informe recull,entre d'altres, que ETA va conti-nuar actuant durant el 2008 i queel control de la immigració per partde les autoritats "van posar en perillels drets de les persones migrants"

equitativa si els governs no reso-len els abusos que generen i agreu-gen la pobresa, o els conflictesarmats que generen noves viola-cions".

Resposta vergonyosa de lacomunitat interncionalPer exemplificar la crítica, IreneKhan va recórrer a alguns dels con-flictes que obren les portades delsdiaris i telenotícies: "Des de Gaza

Campanya publicitària d’Amnistia Internacional sobre els presos polítics

“L'organitzaciólamenta que els dretshumans es releguen

a l'últim lloc ambl'excusa de la recupe-

ració econòmica”

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 CULTURA13

Vicent Company SIMAT DE LA VALLDIGNA

Amb motiu de l'exposició de 1909el mestre i compositor JosepSerrano i Simeón va compon-dre una peça d'extraordinàriabellesa melòdica i harmònica, i

el poeta Maximilià Thous Orts posava lalletra. L'acte oficial commemoratiu delCentenari de l'Himne de l'Exposició queactualment és l'himne oficial de Valènciatal i com recull d'Estatut d'autonomiatranscorria a l'Albereda de la ciutat ambla participació de cors i bandes de músicad'arreu del país. Tres exposicions comple-taven la programació cultural: "València1909" i "València Segle XXI" (a l'edifici queva albergar les dues exposicions valencia-nes i que ara anomenem Tabacalera) i unatercera a la Universitat de València: "Tre-nor. L'Exposició d'una família burgesa".L'himne oficial d'eixa exposició fou refe-rendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló iValència l'any 1925, i hui és himne oficialautonòmic tal i com reconeix l'actual esta-tut d'autonomia. Les primeres notes d'a-questa peça musical corresponen a la Mar-xa de la Ciutat de València anònima idatada al segle XVI, que encara ara repre-senta la corporació en actes institucionalsdestacats (com la processó cívica del Noud'Octubre o d'altres de caire religiós) i queen diades senyalades s'interpreta des delcarilló de la seu de l'Ajuntament valencià.

La polèmica però ha estat la denúnciadels hereus del poeta lletrista perquè la cor-poració municipal havia cursat totes lesinvitacions en castellà i la programacióexcloïa l'ús del valencià per complert, provo-cant la indignació de la família Thous pel

menyspreu a la figura del poeta, que va des-tacar pels seus esforços envers la normalitza-ció lingüística del valencià en l'època i recla-maven el respecte a la propietat intel·lec-tual, amenaçant fins i tot, de pledejar depersistir l'ajuntament. Els representantslegals de Thous han adreçat sendes cartes ala Presidència de la Generalitat i a l'Alcaldes-sa de València fent palès el seu malestar idisconformitat i recordant-los que MaximiliàThous fou una persona preocupada pelvalencià, el seu ús i normalització. A les mis-sives critiquen la marginació de la llenguaper part de les administracions públiques.Els familiars denuncien concretament que laGeneralitat i l'Ajuntament de Valènciamenyspreen el valencià "cada dia" l'afer és

encara "més grotesc" quan ocorre en un acteen què "suposadament es vol refermar la nos-tra identitat". Els Thous ja van protestardurant l'enregistrament de l'himne oficialque va tenir lloc el passat mes de desembreal Palau de les Arts i en el qual va participarPlácido Domingo.

La polèmica però no és nova, des de l'a-nomenada "guerra de les banderes" en l'è-poca dels 70 en plena transició democràti-ca s'han conformat postures dicotòmiquesrespecte a les senyes d'identitat. D'unapart els que intenten posar seny i rigor alsímbols valencians i de l'altra qui es posi-ciona en tesis seccionistes del blaverisme is'aglutinen en torn l'himne de l'exposiciói la senyera de la ciutat de València.

Borja Català PALMA

El passat 14 de maig va morir a57 anys l'escriptora del Port dePollença Xesca Ensenyat. Nas-cuda a principis del anys 50,estudià medicina a Barcelona,

però gairebé no va exercir aquesta pro-fessió. El 1969, amb la publicació del lli-bre de poemes Ciutat de l'horabaixa,arribà el tret de sortida a la seua carreraen el móns de les lletres. Tenia llavors 17anys.

Ensenyat passà aviat a la narrativa, il'any 1975 guanyà el premi Ciutat deManacor amb la novel·la L'amagatall deguipur. Però no fou l'únic guardó queobtingué al llarg de la seua trajectòriaprofessional, ja que el 1984 rebé el premiCiutat de Palma Llorenç Villalonga denovel·la per Vil·la Coppola, el Ramon

Muntaner del 1992 per Quan venia l'es-quadra i el Ciutat de Mollerussa denovel·la breu per Massa vi per un sol cal-ze (1993).

Altres de les seves obres, totes en elcamp de la narrativa, foren Una modafresqueta (1991), Canvi de perruqueria ialtres misèries (1995) i Quaranta anys nosón res (1997). A la seua mort deixa, amés, la novel·la inacabada Una altravida.

Les seves obres foren publicades majo-ritàriament en editorials petites, i algu-nes d'elles estan exhaurides. En aquestsentit, l'escriptor i amic seu Biel Mesqui-da escrigué al seu bloc: "Era també unaescriptora que pel seu amor a la veritat -feminista, independentista, catalanista,solidària amb tot de causes perdudes, crí-tica radical- no havia acceptat mai tenirni amo ni senyor de cap casta".

La riquesa del seu llenguatge fou undels trets definitoris de la seua obra -Mesquida la qualificà d'"orfebre delsmots" i en digué que era dels pocs autorscapaços de fer de la llengua catalana "unfestival de gust"- i recopilà més de 5.000expressions del llenguatge mariner.

Col·laboradora en diversos mitjans decomunicació, com els diaris Última Horao El País, fins poc abans de la seua mortescrigué pràcticament a diari al seu blocL'hidroavió invisible (http://blocs.mes-vilaweb.cat/Xesca). La seua darreraentrada fou el 10 de març i a l'apartatdels comentaris, els seus lectors pogue-ren retre-li un últim homenatge.

MMoorr ll''eessccrriippttoorraammaalllloorrqquuiinnaaXXeessccaa EEnnsseennyyaatt

110000 aannyyss ddee ll''hhiimmnnee ddee ll''eexxppoossiicciióó

“El 1969, amb el llibre de poemes

Ciutat de l'horabaixa,arribà el tret de sortida a la seua

carrera en el món deles lletres”

Vicent Company SIMAT DE LA VALLDIGNA

Rosa Mascarell exposa al Mones-tir de la Valldigna una selecciód'obres, algunes d'elles fetesexpressament, on l'autora cercala simbiosi entre el món àrab i

occidental, juga amb la mitologia del para-dís perdut i el desitjat.

L'autora saforenca va nàixer a Gandia.És llicenciada en Filosofia i Ciències de l'E-ducació per la Universitat de València iMàster en Estètica i Teoria de les Arts perla Universitat Autònoma de Madrid. Lapintora utilitza, com és habitual en la sevaobra, la tècnica de pintura al tremp i orsobre taula. L'exposició va estar inaugura-da el dissabte 30 de maig i romandrà a laSala de l'Almàssera del Monestir de la Vall-digna fins al proper 15 de juny.

Mascarell en declaracions a L'ACCENTmoments abans de la inauguració explicavael simbolisme de l'obra Els dos arbres delparadís (la vida i el coneixement), que for-mava part d'un muntatge pensat per ser

exposat a la mesquita de la Xara, datada alsegle XIV del terme de Simat de la Valldig-na. La figura de la palmera com a simbioside les cultures bizantina, àrab i musulma-na i com a síntesi de l'encreuament cultu-ral com el que existí a la Valldigna durantsegles abans de l'expulsió dels moriscs. Lapintora reconeix que és un autèntic privi-legi exposar en un indret tan emblemàtic isignificatiu com el cenobi valldignenc, perla simbologia que representa en l'encreua-ment de cultural del que Valldigna va serun paradigma en l'època medieval. L'auto-ra reflexiona sobre el mite de la creació onl'arcàdia representaria el paradís perdut ode la nostàlgia, mentre la utopia seria elparadís futur, imaginable o desitjable.

La trajectòria internacional de l'autoraés notable: les seues obres s'exposen perma-nentment a la Seu de Canterbury (Anglate-rra) i també han recorregut sales de ciutatseuropees com Estocolm, Athlone i Aquis-gran (on va residir durant un temps). Enmarç de 2006 exposava per primer cop aGandia en el Palau Ducal la sèrie "La Crea-

ció"amb una bona acceptació de públic icrítica.

En un principi una part d'aquesta expo-sició tenia que anar emmarcada en l'antigaMesquita de la Xara, per tal de retre home-natge al món àrab, tan apreciat i estudiatper Mascarell, però finalment l'indret foudescartat per les mancances de seguretatque implicava la seva utilització. La mostrafinal és una antologia pictòrica, que inclouuna dotzena d'obres creades per l'esdeveni-ment, on l'autora emfatitza en el mite i latradició des de diferents cultures medite-rrànies mestissades al llarg de la història.

““EEnnttrree AArrccààddiiaa ii UUttooppiiaa”” -- ssiimmbbiioossii ccuullttuurraall

EEll ppaassssaatt 2222 ddee mmaaiigg ll''AAjjuunnttaammeenntt ddee VVaallèènncciiaa ccoommmmeemmoorraavvaa aammbb uunnsseegguuiitt dd''aacctteess eellss 110000 aannyyss ddee lleess eexxppoossiicciioonnss ddee pprriinncciippiiss ddeell sseeggllee XXXX aall ccaapp ii ccaassaall:: 11990099 rreeggiioonnaall ii 11991100 iinntteerrnnaacciioonnaall

David Caño BARCELONA

Vaig descobrir la poesia de MarioBenedetti al mateix temps quecomençava a arrossegar-me peraquesta ciutat que tant criti-quem per amor, i de la que ja no

he pogut separar-me més. Les paraules delMario eren bona companyia, posaven noma la virginitat d'uns pensaments tardansque, de ben segur, a més d'un ens han aju-dat a créixer. En aquell temps per mi Bene-detti era únicament un poeta que barrejaval'amor amb les idees d'esquerres. Mica enmica, però, vaig anar coneixent el narra-dor, el dramaturg, el periodista, l'assagistai el crític literari. I és que l'autor uruguaiàinfectava de poesia tot allò que escrivia. Ésaixí com podem entendre la invasió d'al-guns poemes a les seves novel·les Quién denosotros (1953), La Tregua (1960), Andamios(1996) - per citar alguns exemples -, en elsseus llibres de contes Geografías (1984) i enBuzón de tiempo (1999), o en Despistes yfranquezas (1990) un llibre on combina l'as-saig amb el relat breu, l'aforisme i la poe-sia. "De los varios géneros en que escribo,éste último [la poesia] es el que más meimporta. Tal vez porque creo que es dondeme juego más. No sólo en sentido político;en otros sentidos también: en sentidohumano o sentimental; y hasta filosófico”així ho explicava Benedetti i així podementendre el perquè de la seva actuació en lapel·lícula argentina El lado oscuro del cora-zón (1992) on apareix recitant alguns ver-sos, moment en què els dos amants aprofi-ten per reconèixer-se.

Manuel Vázquez Montalbán va definir lapoesia de Benedetti com a "romanticismedel tercer mil·leni" però penso - com ja s'hadit alguna vegada - que el terme no seriadel tot precís. La seva obra sovint s'allunyadel jo poètic i del destí fatal, trets remarca-bles de la poesia romàntica, per introduiruna lírica irònica i de la vida quotidiana.En tot cas res millor que les seves paraulesper descriure la seva poesia: "En la poesíapuede haber invención, no autoengaño;puede haber influencia, no contagio. Es elgénero de la sinceridad última, irreversible[… ]. Digamos que es el atestado de la sensi-bilidad, la historia más recóndita. Sinembargo, no hay veredicto en profundidadsin concurrencia de la poesía. La margina-lidad a la que se la somete le otorga unalibertad incanjeable, la que no transita porlas amplias calzadas, sino por los atajosclandestinos [...]. A la novela la llevan enandas. La poesía, en cambio, ha aprendidoa valerse por sí misma; a preguntar, aun-que nadie le responda; a responder, aunquenadie le pregunte. Más o menos lo que ocu-rre con los pueblos".

Si ens centrem en la poesia de Benedettipodem definir quatre períodes clars:

II.. El que alguns han anomenat de l'aliena-ció (1948-1960).

IIII.. El segon període abasta de 1960 a 1973.Durant aquest període el poeta adoptà elcompromís que el dugué a formar part delMoviment de la poesia col·loquial que apa-reix en tota llatinoamèrica, i que prenguél'any 1959 (revolució cubana) com una dataclau que marcarà i acompanyarà les obres

dels seus components. D'aquesta època sor-geix el concepte de poetes comunicants -per la òbvia intencionalitat del contingut,pretenen comunicar, però alhora també pelfet que aprofiten la metàfora de vasoscomunicants per interralacionar èpoques,àmbits, actituds i generacions). Lluny delspoetes que es reclouen a casa per escriure acontrallum, Benedetti defensa l'antipoesia,el realisme de les apagades i les pintadesdel carrer, de les consignes polítiques i elsriscos, de l'aquí i ara d'una època que voliamirar les seves vides reals i no les promesesdel benestar restringit de la Suïssa Ameri-cana. Són d'aquest període els seus llibresmés reconeguts Noción de patria (1962-1963), Próximo prójimo (1964-1965), Quemarlas naves (198-1969) o Letras de emergencia(1969-1973) però també les crítiques mésferotges. I és que el poeta pren la decisió deno mantenir més silenci i comunicar-seamb totes les persones i no només amb unaclasse il·lustrada. Amb un llenguatge prò-xim i entenedor, tendre i irònic, criticaamb duresa la mediocrititat de la vida bur-gesa, a la classe política del seu país, alsmitjans de comunicació i la situació de l'es-criptor d'Amèrica llatina a qui recomanaque avanci cap al poble. En defininitiva,dialoga amb el poble tot animant-lo a queprengui una actitud rebel i revolucionària.Amb una definció d'intencions tan clara noés d'estranyar que, igual que passa ambaltes escriptors com Galeano, les crítiquesde l'aparell de control burgès arribessin.Els arguments són els molt repetits i sem-pre aplicables a qualsevol creador que pren-gui una actitud artística compromesa: Acu-sacions de reduccionisme, demagògia, anec-dotisme a la recerca d'una adhesió senti-mental del lector, afectisme i ideologitzaciómancada de qualitat literària. Les mateixesraons de sempre de part dels mateixos desempre, però Mario Benedetti se'n defensa-va així: “Nuestro arte circustancial, nues-tra poesía y nuestro teatro de emergencia[...] son de algún modo el precio que hoypagamos para que mañana nosotros mis-mos, o quienes nos sigan, podamos quizásentarnos tranquilos y plenos a escribirobras mayores [….] pero cuando hacemoseste arte urgente, acaso transitorio, provi-sional, no se piense que somos sectarios oesquemáticos, capaces de negar o descartarla significación o el disfrute de aquel otromayor. Somos sencillamente militantes, ycomo militantes tenemos nuestras priorida-des”.

IIIIII.. El de l'exili (1973-1985) en què s'esta-bleix a l'Argentina, Perú, Cuba, els PaïsosCatalans i Espanya i ens omple d'esperança(tot i el fracàs), de solidaritat (en la derro-ta) i de vida quotidiana (que és el que ensajuda a superar la traumàtica existència).

IIVV.. El de la tornada i la vellesa (1985-2009)on el poeta ens parla de la tornada a lapàtria, dels records i de l'oblit, de la mort ide l'esperança. Coneixem el Benedettiíntim que revisa la seva autobiografia, l'e-nemic de l'escepticisme contemporani i elpostmodernisme que ens deixa sense ideesper les que lluitar, l'amant que perd la donai s'estableix definitivament al seu Montevi-deo estimat. L'enamorat Benedetti que ensexplicava com l'amor comença en unamirada, continua amb el tacte i acaba amb

la separació. La separació que tant el vaafectar, la data de caducitat de la que sem-pre ens prevenia. El seu amor era indestria-ble de la revolució i ens era l'unica salvaciópossible. L'amor i l'humor subversiu. Lapolitització de l'art i les nostres vides, latendresa que ens va fer perdre la vergonyade ser homes, la paraula clara afirmant quela nostra pàtria és el desconcert... aquest ésl'autèntic llegat de Mario Benedetti. Bé, itambé aquest poema que no podem deixarde repetir-nos, fins a l'arribada del dia queper fi poguem cremar les naus:

L’ACCENT 155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 200914 CULTURA

Àlvar Lloris TORRENT

El raspall és una de les moda-litats de pilota valencianamés arrelades i practicades,en quant a nombre de gentque ho fa encara, quant a

zones geogràfiques i fins i tot com aeina educativa a les escoles aramateix. Aquesta modlaitat de "joc perbaixa" que es juga tradicionalment ales comarques al sud del Xúquer, té elseu màxim arrelament a les comar-ques de les Riberes i la Safor.

El raspall com quasi totes les moda-litats de la pilota valenciana es jugaal carrer, tot i que també es pot fer altrinquet i la seua "catedral" és el tirn-quet del Zurdo de Gandia.

CCoomm ppooddeemm jjuuggaarr:: Cal fer dos equips, com a mínim dedues persones cadascun si és possible imàxim 3. Si juguem al carrer, elslímits del terreny de joc ens el marcael mateix espai, és a dir, les façanes,els rastrell, les finestres, etc, això perles bandes i pels extrems els límits elsmarquen els jugadors sent al voltantde 60-70 metres les distàncies triadesper limitar l'espai de joc.

L'altra delimitació que necesitaremmarcar és el "dau", espai des d'on esfarà la treta de la pilota i des d'oncomençarà qualsevol punt.

Un cop tenim açò, hem de dir quequalificarem el raspall com a un jocd'invasió, ja que els jugadors podenavançar cap al camp contrari.

Axí doncs el joc comença fent botarla pilota dins del "dau" i colpejant-la(sempre amb la mà) de manera que hade pegar un bot mínim i la intenció ésaconseguir que passe la línia que deli-mita el terreny de joc pels extrems il'altre equip retornar-la amb la matei-xa intenció. Un cop començat el joc lapilota podrà anar per l'aire o perterra acostumant a anar la pilota perbaix i per això el nom de raspall, jaque el gest més habitual és haver decolpejar-la quant va per terra raspant-la. Per altra banda, tot jugador quetoque la pilota amb una part del cosque no siga la mà o l'avantbraç, per-drà el "quinze" és a dir el punt, evi-tant així que el jugador puga fer pan-talla quan la pilota perd velocitat.

La puntuació que es segueix és de15/30/VAL/JOC amb una totalitat de 25jocs que augmenten de cinc en cinc.

Pel que fa al material, necessita-rem, un clarió per dleimitar el camp ipintar el dau, unes pilotes, de badanao de vaqueta segons la duressa de lesnostres mans, unes planxetes de ferroo cartrons per protegir-nos les mans iuns didals per protegir-nos els dits ales raspades.

És senzill no? Proveu-ho!

VVaa ddee bboo

EEll rraassppaallll

¿Qué les queda por probar a los jóvenesen este mundo de paciencia y asco?¿sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?también les queda no decir aménno dejar que les maten el amorrecuperar el habla y la utopíaser jóvenes sin prisa y con memoriasituarse en una historia que es la suyano convertirse en viejos prematuros

¿qué les queda por probar a los jóvenesen este mundo de rutina y ruina?¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?les queda respirar / abrir los ojosdescubrir las raíces del horrorinventar paz así sea a ponchazosentenderse con la naturalezay con la lluvia y los relámpagosy con el sentimiento y con la muerteesa loca de atar y desatar

¿qué les queda por probar a los jóvenesen este mundo de consumo y humo?¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?también les queda discutir con diostanto si existe como si no existetender manos que ayudan / abrir puertasentre el corazón propio y el ajeno /sobre todo les queda hacer futuroa pesar de los ruines de pasadoy los sabios granujas del presente

¿¿QQuuéé lleess qquueeddaa aa llooss jjóóvveenneess??

MMaarriioo BBeenneeddeettttii,, ll''aaccttiiuummiilliittaanntt ddee llaa uuttooppiiaa

MONOGRÀFIC

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 CULTURA 15

Pau Tobar VALÈNCIA

El llibre que ressenyem aquestaquinzena és Una educació fran-cesa. Al llarg de les seues pàgi-nes l'autor, el professor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff

repassa entre la memòria i l'assaig lesseues experiències infantils i juvenils adiversos indrets de l'Estat francès. Ho faen base una sèrie d'articles curts, i crono-lògicament desordenats, que reflexionensobre diferents aspectes referents a laseua primera educació.

La veritat és que la disposició dels arti-cles fa que el llibre es llegisca sense difi-cultats en un parell de vesprades. Engeneral l'obra no té cap complicació, nodestaca per descripcions ni reflexions.Aquest punt a priori sembla a favor, tan-mateix esdevé desesperant quan pàginarere pàgina te trobes amb un llibre man-cat de substància i sense cap interès nitan sols des d'una perspectiva estricta-ment literària.

El lector no trobarà massa referènciesni reflexions acurades sobre la situaciósocial o política de la Catalunya Nord alsanys 1960 i 1970. Evidentment que tampoces pot demanar més, al cap i a la fi, l'au-tor s'ha passat la major part d'aquestsanys voltant per l'Hexàgon pels avatarspropis d'una família on el pare fa de met-ge militar. A això s'ha d'afegir que l'autorpràcticament només es limita als seusrecords i impressions personals -d'infan-tesa, adolescència i joventut- i no té capintenció de gratar molt més enllà.

Una educació francesa està escrit desde la melangia. Una pena entesa i quasiuniversal: la tendència humana a consi-

derar acríticament el passat com a untemps de felicitat i on tot anava millor.Aquest sentiment tan corrent com irracio-nal, però, sovint acaba per pervertir lesnostres opinions, fet més preocupant quanaquestes són de caire polític, social o cul-tural. Bezsonoff a aquest llibre, cau preci-sament en els típics tòpics sobre l'Estatfrancès i la Catalunya Nord de les Alberes.La negativitat vers el present que caracte-ritza l'obra és tan reiterativa com pobre, iel conjunt esdevé exasperant.

L'autor, nascut el 1963, manté el to d'u-na persona de molt avançada edat que noespera massa més de la vida. La seua posi-ció política desenganyada no es considera-ailàs!- "ni d'esquerres ni de dretes", peròno es ruboritza en sentenciar sense apro-fundir en aquest o altres temes. No crecque siga vàlida l'excusa de les limitacions

del format article per justificar aquestavehement superficialitat.

Si m'heu seguit en aquestes ratlles hau-reu esbrinat que no és un llibre que m'ha-ja entusiasmat. Per tant no vos el recoma-naré. En tot cas és la meua humil opinió,l'escepticisme sol ser bona companyia iBezsonoff és un dels escriptors nord-cata-lans més reconeguts. Si voleu jutjar pervosaltres mateixos podreu trobar el llibrea les llibreries catalanes més importants.

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Quan a principis del segle pas-sat s'iniciaren les perfora-cions de la serra d'Atapuercaper tal de fer-hi passar elferrocarril miner ningú no va

sospitar que lesdiverses coves plenes d'argila

roja que van quedar al descobert aconse-guirien fer-se famoses mundialment. Defet, la troballa feta pel paleoantropòlegEmiliano Aguirre del primer fòssil humàno es va produir fins el 1976, moment apartir del qual els principals especialis-tes en la matèria posaren els seus ullssobre aquesta serra de l'extrem nord-oriental de l'altiplà castellà.

Ara, anys després d'aquella primeratroballa i després d'incomptables expedi-cions, "la Pedrera" de Barcelona té l'o-portunitat de poder mostrar alguns delsfòssils més rellevants del major registrefòssil del Plistocè inferior i mitjà, unprivilegi del qual només havia pogut gau-dir fins el moment París. I a través denomés cinc fòssils, la petita exposició"Els tresors d'Atapuerca" ens explica larellevància que per a l'estudi de les

societats prehistòriques ha tingut itindrà encara el treball col·lectiuque sota la direcció de Juan LuisArsuaga, el José María Bermúdez deCastro i l'Eudald Carbonell es realit-za a la serra castellana.

Una de les peces més completaque hi trobem és la que, de manerasimpàtica, anomenen "Pelvis Elvis".La reconstrucció d'aquesta pelvis de500.000 anys trobada a l'avenc delOssos ha permès caracteritzar l'Ho-mo heidelbergensis, espècie a laqual pertany: els individus que lacomposaven eren caçadors-recol·lec-tors d'una alçada similar a la nostra(la del propietari de la pelvis seriad'1,73 ) però molt més amples iforts. L'única peça no òssia que hitrobem té també el divertit nomd'"Excalivur" i una antiguitat de500.000 anys. Es tracta d'un bifaçde quarsita vermella i marró que esva trobar també a l'avenc dels Ossos, ano-menat així per la gran quantitat de fòs-sils ossis trobats i que fa pensar en lapossibilitat que es tractés d'una acumu-lació voluntària de cadàvers amb lavoluntat de protegir-los de l'entorn i que

l'Eudald Carbonell qualifica com a "pràc-tica de la compassió". El fet de trobar-loen un santuari ha portat a l'equip d'Ata-puerca a considerar el bifaç com el pri-mer objecte simbòlic de la humanitat. Lapeça més espectacular de l'exposició és el

"Crani 5", el crani més complet i més benconservat del registre fòssil mundial. Através del seu estudi estem començant aconèixer les facultats que tenien elshumans de fa mig milió d'anys, d'entreles quals destaca el llenguatge.

Per altra banda, les peces d'"el Noi dela Gran Dolina" i la "Falange" trobades al'avenc dels Elefants, de 800.000 i1.300.000 anys d'antiguitat, van obligarels estudiosos a definir una nova espècie,l'Homo antecessor, i a replantejar lanoció sobre el primer poblament d'Euro-pa, que fins el 1994 es pensava que datavade 500.000 anys. Els talls i les fracturesque trobem al frontal i maxil·lar queconformen "el Noi de la Gran Dolina"produïdes per eines de pedra ens infor-men de pràctiques d'antropofàgia quesón interpretades per l'Eudald Carbonellcom "un sistema de competició, segura-ment, d'un canibalisme gastronòmic icultural". I, el fet d'haver-se conservatun os tant fràgil com la "Falange" del quefins avui és considerat el primer europeufa ser optimista sobre la possibilitat denoves troballes que ens informin sobreels comportaments humans dels nostresantecessors.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaaTTííttooll:: Una educació francesa o les set videsd'en BezsonovAAuuttoorr:: Joan-Daniel Bezsonoff EEddiittoorriiaall:: L'Avenç (Barcelona) AAnnyy ddee ppuubblliiccaacciióó:: 2009 NNoommbbrree ddee ppààggiinneess:: 160

HHiissttòòrriiaa

EEll pprriimmeerr eeuurrooppeeuu vviissiittaa BBaarrcceelloonnaa

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 2 al 15 de junyde 2009

AAggeennddaa>> Final de campanya electoral: el barri barce-loní de Gràcia acollirà el divendres dia 5 l'actefinal de campanya als Països Catalans d'Inicia-tiva Internacionalista. Han anunciat que hi par-ticiparan el primer candidat català, Josep Gar-ganté; una representant del grup de suport cata-là, Laia Hernández, i un convidat internacio-nal: Rafa Díez, qui va ser secretari general delsindicat LAB i actualment és militant de l'es-querra abertzale.Per tal de fer seguiment del resultat de les elec-cions, a Barcelona s'ha convocat qui vulgui fer-ho col·lectivament a l'ateneu la Barraqueta (c.Tor-dera, 34).>> A Cornellà comencen les festes alternativesel dijous 11 de juny. Per qui vulgui apropar-s'hi, arrenquen a les 9 del vespre amb una cercavi-la reivindicativa i un contra-pregó amb pirotèc-nia. Tot seguit, llençaran un "txupinazo" i lle-giran comunicats enviats pels presos polítics. Ia partir de les 12, arriben els concerts: Password,Los Barrankillos, Tachita de Collblanc i Transi-ción. Tot plegat, al carrer Albert Einstein, al cos-tat de la Fira.>> Aquesta quinzena la Residència d'Investiga-dors de Barcelona (c.Hospital, 64) acull l'expo-sició "Ferrer i Guàrdia, i l'escola moderna", coin-cidint amb el centenari de l'execució d'aquestpedagog. La podreu visitar del 2 al 14 de juny.Paral·lelament, l'Ateneu Enciclopèdic Popularha preparat diverses conferències a l'entorn deFerrer i Guàrdia.>> El proper 13 de juliol serà jutjada a l'Audièn-cia Nacional espanyola Núria Pòrtulas, la jovede Sarrià de Ter que va ser detinguda el 7 defebrer de 2007 pels Mossos d'Esquadra sota lallei antiterrorista. És per això que s'ha convo-cat una concentració aquest dissabte 6 de junya les 7 del vespre davant la seu de Girona d'ICV,partit que ostenta la conselleria d'Interior res-ponsable de la persecució de l'activista llibertà-ria Núria Pòrtulas.

CCrrííttiiccaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: UUnnaa eedduuccaacciióó ffrraanncceessaa oo lleess sseett vviiddeess dd''eenn BBeezzssoonnoovv

TTrriissttooss rreeccoorrddss ffrraanncceessooss

L’ACCENT 155DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 200916 CONTRAPORTADA

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

En èpoques de crisi capitalista els primersafectats en les seves condicions de vida sónles classes socials més humils. El col·lectiude treballadors immigrants concentra lestaxes més altes dels contractes temporalsi precaris, del treball en negre sense alta ala Seguretat Social,i de la sinistralitat labo-ral, a la qual s'ha d'afegir un control poli-cial en base a les lleis d'estrangeria. Persaber com viu la crisi aquest col·lectiu hemvolgut conèixer l'opinió de dues advoca-des de la CGT, Meritxell Fernández i BlancaRivas, que porten a terme a Lleida i Tarra-gona un treball en la defensa dels drets delsestrangers.

Com ha repercutit a la vostra fei-na d'advocades la situació de crisieconòmica? Heu notat un canvi enles consultes?En els darrers mesos hem notat unaugment important de denegacionsde renovacions de targetes de resi-dència per falta de cotització i d'al-ta a la Seguretat Social, ja que ésun requisit imprescindible, i mol-tes persones no poden renovar laseva residència perquè no trobenfeina. Aquesta realitat obliga algu-nes persones fins i tot a "comprar"contractes de treball, paguen milersd'euros, o s'afilien a la SeguretatSocial com a autònoms, però sen-se tenir cap feina real, situacionsque suposen grans inversions dediners en col·lectius amb recursosescassos, i que viuen amb granangoixa i un elevat patiment per-sonal.

L'augment de l'atur també harepercutit en una major dificultaten el reagrupament familiar. Lespersones que estan aquí han d'a-creditar un mínim d'ingressos perpoder portar els seus fills menorso pares majors de 65 anys, i sense

feina és fa molt més difícil, o pràc-ticament impossible.

Quina és la situació legal de les per-sones immigrades des de l'aprova-ció de l'anomenada "directiva de lavergonya"?Aquesta normativa, que s'anomenaoficialment "directiva europea per alretorn de les persones immigrades",significarà un enduriment real i pal-pable en les condi-cions d'aquestcol·lectiu. Cal teniren compte queinclou mesuresmolt dures, talscom la possibilitatd'internament d'u-na persona pel sim-ple fet de no tenirpapers fins a 18mesos, sense ni tansols el requisit d'uncontrol judicial,permet l'interna-ment de menors,imposa a l'expulsat una prohibiciód'entrada a tot "l'espai Schengen" de5 anys, o permet la possibilitat quela persona expulsada no tingui ni tansols dret a assistència jurídica gra-

tuïta. Són restriccions dels drets mésbàsics i fonamentals.

Per tant, la rea-litat és que ja estempatint un marcjurídic europeu iestatal molt res-trictiu amb elsdrets dels immi-grants, que a mésa més s'aplica demanera diferentper cada subdele-gació del Govern,en matèria de resi-dències, o per cadaAjuntament, com

demana els requisits per a l'empa-dronament, fase imprescindible pera les persones immigrades per poderaccedir a drets bàsics com l'educació,la sanitat o la possibilitat d'accedir

77-JJMARC GARCIA BARCELONA

No sé si a hores d'ara, l'última set-mana de campanya electoral, que-da alguna persona que no sàpigaque el 7 de juny hi ha eleccions alParlament Europeu. Si algú enca-ra no ho sabia, tranquil, que pres-cindeixi d'aquest article, prenguila pastilla blava i torni a màtrix.A la resta, recordar-vos que aquestdiari, les seves editorials i els seuscolumnistes no som imparcials,com no ho són la de resta de mit-jans de comunicació, malgrat inten-tin vestir una façana de presump-ta imparcialitat, entrevistat a totsels candidats de l'actual parlament,però carregant tintes cap a la sevaopció electoral, i contra les sevesoposicions.

La meva modesta aportació ésrecomanar-vos, demanar-vos el votper Iniciativa Internacionalista. Hiha molts motius per fer-ho, de racio-nals i pragmàtics, d'irracionals isentimentals. Racionalment, els queens proposen, és la millor opció quetenim al davant, drets dels pobles,contra l'Europa del capital, igual-tat de gènere i contra la Llei de par-tits. Pragmàtiques, tenim possibi-litats d'enviar a Brussel·les un repre-sentant dels pobles sense estat, hiha vot útil cap a aquesta candida-tura des de tota l'esquerra antica-pitalista. Irracionals, hi ha poquescoses que ens fan més feliços que lainfelicitat dels nostres adversaris ienemics, Rubalcaba farà de Casillassota una porteria que li queda gran,el nostre gol, ha de ser per l'escai-re! I sentimentals, allò que altresanomenen 'basquitis'.

Aquesta tarda he estat a Iruña,a l'acte polític electoral amb mésassistència de tot l'Estat, Doiris Bene-gas i Arnaldo Otegi, han ofert a les2.500 persones assistents motius desobres perquè qualsevol personaamb dignitat i vocació d'esquerres,prengui partit en aquesta batallaelectoral, alçant un mur de votscapaç de suportar la pressió delsestats opressors i facilitar la cons-trucció d'una alternativa social. Non'hi haurà prou en construir unaalternativa, que ningú ho dubti,mai hi ha dues realitats simultà-nies que ocupin el mateix espai, cal-drà també trencar el mur existent,el mur de les il·legalitzacions, lespresons, la tortura, el bilingüismeo monolingüisme espanyol, la pre-carietat laboral i mortalitat, la des-igualtat de gènere i les seves violèn-cies. No és possible edificar cap pro-jecte sobre els fonaments de l'actualsistema opressor.

Jo ho tinc clar, el 7-J, votaré Ini-ciativa Internacionalista, el dia 8-J, continuaré treballant per ende-rrocar els murs que fonamenten elsistema.

LA REMATADA“S'estan negant els drets més fonamentals als immigrants”

a la residència.Creieu que en el marc d'aquestacrisi es poden tenir lloc noves res-triccions legals de drets dels tre-balladors immigrants?En matèria d'estrangeria estem a l'es-pera d'una nova llei que ja es nego-ciava abans de l'arribada de la crisi,i per tant semblaria que no hauriad'afectar gaire. En tot cas, crec quel'actual marc jurídic és tan restric-tiu que segurament els governs noels caldrà fer noves lleis, sinó que entenen prou en aplicar-les amb un cri-teri encara més restrictiu, i aquestesnoves interpretacions encara mésrepressives de ben segur encaixen jaamb l'actual normativa.

En tot cas estem a l'espera de lanova llei d'estrangeria, però tenimnul·les esperances que puguinampliar els drets dels immigrants.

Entrevista a Meritxell Fernández

i Blanca Rivas,advocades de la

CGT i especialistesen dret

d'estrangeria

ENTREVISTA

Meritxell Fernández i Blanca Rivas

“La directiva de la ver-gonya inclou la possibi-litat d'internament d'u-na persona pel simplefet de no tenir papersfins a 18 mesos sense

control judicial”

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

La Fundació Jaume Bofill de Barcelona,especialitzada en estudis socials,ha publi-cat aquest abril un informe titulat "La inser-ció laboral de la població immigrada", onanalitza exhaustivament la situació delcol·lectiu de treballadors sense nacionali-tat comunitària.

Els resultats d'estudi deixen en evi-dència novament l'especial situacióde precarietat laboral i social d'a-quest col·lectiu, que segueix ocupant

les categories professionals amb sousmés baixos i menors drets laborals,i pateix uns nivells d'atur de casi eltriple que la població autòctona.

Taxes d'atur del 30%Segons les dades oficials, el fet detenir la nacionalitat determina tantles possibles aspiracions professio-nals com l'afectació de la manca d'o-cupació. I és que arreu dels PaïsosCatalans les persones immigradesconcentren casi tres vegades més atu-rats que els autòctons, ja que el col·lec-

tiu de no-nacionals de la Unió Euro-pea pateix un atur sobre el 30%, men-tre que els "comunitaris" estan sobreel 12%, a més es manté una constantd'augment molt més elevat de l'aturdel col·lectiu de nouvinguts.

Segons l'informe de la FundacióJaume Bofill, els col·lectius més afec-tats en termes absoluts pel creixe-ment de l'atur han estat el marro-quí, l'equatorià, el senegalès i el roma-nès, en destaca a més que la meitatde la pèrdua de treball el 2008 tin-gué lloc en l'economia submergida,

és a dir, en relacions laborals sensecontracte ni afiliació a la SeguretatSocial.

Finalment, l'informe també des-taca l'alta concentració dels treba-lladors no comunitaris en feinespoc qualificades, temporals i pre-càries. El col·lectiu més afectat peraquesta realitat és el marroquí, jaque el 45% dels treballadors d'aques-ta nacionalitat consten contractatscom a "peons", percentatge que esredueix al 13% entre la poblaciócomunitària.

Els immigrants concentren majors taxes d'atur, precarietat i temporalitat