Ací jau la Llei de Llengües - ascuma.org...Ací jau la Llei de Llengües MES DELS DIFUNTS 300 PTA...

Ací jaula Llei deLlengües

MES DELS DIFUNTSMES DELS DIFUNTS

Any 2 • núm. 11 • La Franja, novembre de 2001300 PTA • 1,80 e

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Làpi

da a

l’an

tic F

ossa

r de

la F

reix

neda

(el

Mat

arra

nya)

RIC

AR

D S

OLA

NA


El català al MesquíAlumnes i mestres de l’escola pública dela Ginebrosa treballen en la recuperaciódel lèxic local

Entrevista aJosep LluísCruzEl coordinadorde les APES dela Franja repassala situacióescolar de lazona

MES DELS DIFUNTS

TOR

REN

T D

E C

INC

A

El Ball delPoll aTorredarquesEnguany s’harecuperat un altrecop una vellatradició popular,malgrat la mancade suport de laComissió deFestes

VIL

A D

E SE

RÒ

S

Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:D. Badia, S. Barber, A. Bengochea,F. Blanch, M. Blanc, J. Boix, D.Borbon, V. Borbon, T. Bosque, A.Capdevila, J.A. Carrégalo, J. Cases,C. Castany, A. Castellnou, G. Xaco,J.A. Chauvell, A. Enjuanes, J.L.Escuer, M. Espitia, J. Espluga, P.Fontoba, R. Ferrer, G. Francino, J.Galan, Q. Gibert, M. Gimeno, À.Huguet, V. Ibarz, V. Labara, O. Labat,P. Labat, J. Laforga, C. Lapresta, A.Larrégola, J.M. Latorre, J.A. Llerda,E. Marqués, C. Martí, M. Martínez,Mauri, C. Massagué, M. Mateo, D.Maza, C. Mesalles, I. Micolau, J.Micolau, G. Miret, J. Montclús, H.Moret, A. Orús, J. Pallarol, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, J.L. Seira, J.Seuma, R. Sistac, R. Solana, C.Terés, R. Ventura, P. Vidal, D.Vidallet, I. Zapater.

CORREU ELECTRÒNIC:[email protected]

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl CampellLlibreria AnnaEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezNonaspEstanc Mari CarmenReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Entre tots la van matar i ella sola es va moriren ares del consens i els càlculs electorals.

Ens referim, evidentment, a la Llei de Llen-gües, que si ningú posa remei, no es presentaràa les Corts en tota aquesta Legislatura, malgratel clar manament en aquest sentit de les Cortsregionals durant la Legislatura anterior, encaraque aquest compromís figurava dins del pactede govern signat pel PSOE-PAR, i després delstràmits ja seguits per aquest mateix govern depresentació d’un esborrall, recull i síntesi d’es-menes per part de més de dos-centes entitats iparticulars, etc.

La posició expressada pel conseller de Cultu-ra aragonès, Javier Callizo, durant la compa-recència que tingué lloc a finals d’octubre a lesCorts d’Aragó, no deixa lloc a dubtes: el text noes presentarà fins que no tingué el recolzamentde tots els grups parlamentaris, fins i tot el PP.

Com és clarament coneguda la ferma, rotun-da (i ferotge) oposició del PP a aquest Projecte,la Llei de Llengües no eixirà mai a la llum, almenys en aquesta legislatura, a la qual li quedenencara dos anys, o mentres continue l’actualcorrelació de forces a les Corts d’Aragó.

Els arguments que manté el chessà Callizo, quesi no hi ha una acceptació total de la Càmara,la Llei no tindrà futur i es quedarà en paperbanyat, no han estat, ni molt menys, corroboratsper la realitat ni per la Història. Més rebuigsocial per part d’alguns sectors importants de lasocietat aragonesa que va tenir el conveni perl’Ensenyament del Català presentat a les Cortsregionals pel conseller Bada el 1985, no el té l’ac-tual Llei de Llengües. En canvi, un cop aprovat,va dur a terme unes iniciatives concretes (les clas-ses de català, que avui dia reben 3.200 escolarsa la Franja) que cap govern posterior del PP-PARo viceversa, no va poder tirar mai enrera.

De la mateixa manera, aquesta Llei, recolzadaper més del 60% dels diputats regionals i amb unasuficient dotació presupuestària, podria dur aterme multitud de projectes concrets de norma-lització i desenvolupament lingüístic que propi-ciaria l’autoestima i l’acceptació dels parlantsbilingües, fins i tot dels que, segons les enques-tes, no veuen de moment aquesta Llei necessària.

Una altra història és la repercussió política queaquesta iniciativa pot tenir per als diferents grupspolítics de la càmara.

Per al PAR, l’aprovació de la Llei de Llengüespot suposar l’oposició i la desafecció d’unabona part de la seua militància a la Franja i forad’ella. Al PSOE no li interessa portar endavantcap iniciativa que supose la debilitat o pèrduad’influència electoral del seu soci de govern

perquè tem «caure en mans» de pactes bilateralsamb la CHA durant el proper període electoral.

IU, dins del pacte tripartit subscrit per a garan-tir l’estabilitat de l’actual govern PSOE-PAR, hapreferit lligar ben lligats altres temes en algunsDepartaments i la creació d’uns quants càrrecsadministratius nous, que no pas comprometre algovern a traure la Llei de Llengües ja, o a dotarmillor pressupostàriament àrees sota la seuaresponsabilitat com l’Untitat de Llengües, onprojectes com el d’Animació Cultural a les Esco-les de la Franja ha sofert una reducció de quasiel 50%.

Davant d’aquest panorama, a nosaltres no ensqueda més que continuar en les nostres petitestasques de «normalització» com l’edició d’aques-ta revista o de llibres en català, o impulsar inicia-tives com el Correllengua, etc.

I als polítics, que tant ens han demanat prudèn-cia, paciència i silenci –precisament, ironies de lavida, per a que pogués sortir aquest projecte deLlei!– els invitem a reflexionar. De tant pensaramb criteris «d’ingenyeria financera de vots» se’lsoblida que trair o oblidar promeses i compromisosté també el seu cost electoral i polític. I que elconsens, tan valuós i important a vegades, nosempre és res positiu i recomanable.

Molts crims d’Estat ocurreguts durant la nostra«modèlica» transició democràtica es deuen en parta haver-se consensuat, entre tots els partits parla-mentaris, el manteniment intacte de l’aparell judi-cial i policial franquista.

Una notícia agradable

L’Estació Biològica de l’Aiguabarreig (EBA),a proposta del seu director, Guillem Xacon, haplantejat a Temps de Franja la possibilitat de fersubscriptors als seus vuitanta socis, proposta queel Consell de TdF ha acceptat de molt bon grat ia la qual ha respost amb una excel·lent contra-proposta. Òbviament, d’aquests vuitanta socis,alguns ja ho eren de les associacions, però lamajoria, no. Una notícia agradable, Déu n’hi do,perquè TdF vol recordar a subscriptors i socis deles associacions que el recolzen que l’objectiuprimordial és arribar al màxim de gent i no totsels dies succeixen coses extraordinàries. No esta-ria mal que si qualsevol dels nostres lectors pertanya alguna associació que pogués estar interessadaen rebre TdF, els ho faja saber i ens ho comuni-que per tal que, si més no, puguem mantenirconverses amb els interessats.

I estenem el plantejament a tota mena d’asso-ciacions.

Una llei cadavèrica

Temps de Franja 11 14/11/01 16:24 Página 2

Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorLa carretera C-1234 Fraga-Saidí-Albalat ha set durant moltes

dècades, per als riberencs d’aquesta banda del Cinca, un trau-ma, un agravi i una vergonya que hem hagut de patir sempre ambel cap baix i en silenci. Com una maledicció divina que ens recor-

dava constantment la nostra condemna eterna a la marginalitat, a ésser ciutadans de segona o terce-ra fila, a pertànyer per sempre a «la franja de la Franja».

Encara que la comarca es desenvolupés considerablement a ulls vista, fins a arribar als primersllocs del rànquing de renda per càpita de la província d’Osca, allí estave la maleïda carretera, posanta prova als camions de quatre eixos que transportaven polls, tossinos, prèssics o maçanes, ambles seues curves perilloses i les roques que amenaçaven caure cada volta que plovia, recordant-nos la nostra condició mortal i el nostre recent, recentíssim passat tercermundista.

El projecte de reparació total de l’eix del Cinca i del tram Saidí-Vencilló ens va provocar unainusual alegria i un sobtat sentiment d’incredulitat. Per això, quan es van paralitzar les obres entrams del terme d’Albalat, Bellver, Ossó i Saidí, vam pensar: «veus?, no podia ser veritat, tot eltram arreglat d’una tacada». Ara, l’agilitat de reflexos de la Conselleria d’Obres Públiques ha desblo-quejat els raders? Obstacles per a que les obres finalitzen. Enhorabona i amén (que vol dir: aixísiga).

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJosep Lluís Cruz Cubell,

coordinador de CAFA

2La Llitera i la Ribagorça

Cultura

Tema del mes:L’Ensenyament del català

a la Franja d’Aragó

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió:L’oncle Quico, el llaüter

cartes dels lectors

2

3

3

4

7

10

12

14

15

16

17

18

19

LemiñanaPareix que bufen mals vents per a la Franja en

el tema de les obres del Museu Diocesà de Llei-da. La pregunta que em faig és si això és el quevolia mossèn Lemiñana quan pel seu enfronta-ment personal amb el bisbe de Lleida, va enge-gar el moviment de segregació de les parròquiesde la Franja i va llançar en orris una unió mil·lenà-ria. Això és el que volia? Que les obres d’art delMuseu Diocesà anessin a Barbastre o a Mont-só? Ho podria haver dit allavonses. I si no és elque volia, s’haurà quedat a gust, oi? Després demi, el diluvi.

M.C.Fraga

RAEA voltes veig que a TdF apareixen les sigles

de la Real Academia Española reflectides coma RALE i no és així. Al ser la primera Acadè-mia que es va crear a l’Estat espanyol no li vacaldre especificar allò de «la Lengua»: s’ha deposar RAE, per tant. Les posteriors són ja «dela Historia», «de Bellas Artes»… etc.

LolaTarragona

«Terra i Pedra», un curs de recuperacióde la vida rural a la Fatarella

La Fundació el Solà, de la Fatarella (TerraAlta) ha organitzat des de finals d’octubre a lameitat de desembre, un seguit d’activitats quetenen com a finalitat «el coneixement, la recu-

peració i la divulgació de la pràctica agràriatradicional de la Fatarella», incloent-hi lesfeines relacionades amb la tècnica de la pedraen sec que se’n deriven, així com d’altres rela-cionades amb el bosc, la caça, conservaciód’aliments, etc.

Les persones que impartiran les classes, tantd’agricultura com de pedra, viuen a la Fatare-lla i són coneixedores de la vida tradicional delpoble, el qual permetrà transmetre, junt ambels seus coneixements teòrics, la seua expe-riència pràctica. Al mateix temps hi haurà unequip de persones que aniran recollint i proces-sant tota classe de dades per poder fer publi-cacions.

Les activitats es duran a terme en dissabtes apartir de les 10 h. del matí seguint el següent calen-dari. L’assistència a les classes és gratuïta.

27 d’octubre (dissabte): TERRAAprendrem a sembrar pèsols, faves, alls i

enciams: com es prepara la terra, per què esplanta en aquesta data, etc.

10 de novembre (dissabte): TERRASembrarem ordi, blat, avena…24 de novembre (dissabte): PEDRAEns ensenyaran i aprendrem a arreglar marges

caiguts (portells). Tipus de pedra, eines, etc.1 de desembre (dissabte): TERRAAnirem a buscar bolets, aprendrem a classi-

ficar-los, a cuinar-los i conservar-los.15 de desembre (dissabte): PEDRA Continuarem aprenent a apanyar marges

caiguts (portells).

Fundació El Solà La Fatarella


Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

El dinosaure de Pena-roja, una femella

Lluís Rajadell

El dinosaure descobert aPena-roja de Tastavins aldesembre de 1996 és una feme-lla, segons la hipòtesi quedefensa el paleontòleg RafaelRoyo, que ha estudiat a fons elsfòssils del gran rèptil. Unaponència presentada per Royoa les XVII Jornades de laSocietat Espanyola de Paleon-tologia, celebrades a Albarra-cín els dies 18, 19 i 20 d’octu-bre, planteja la teoria que lapresència a l’exemplar desen-terrat a Pena-roja d’una vèrte-bra caudosacra sense fusionares deu a que era una femella.

Aquesta vèrtebra tindria,

segons Royo, la finalitat dedonar a la femella més mobili-tat a la cua per a pondre els ousi per a la còpula amb el mascle.Un altra de les conclusions dela investigació és que estemparlant d’un exemplar adult.

El descobriment fa quatreanys, gràcies a la prospecciód’uns afeccionats a la paleon-tologia de Fondespatla, derestes d’un dinosaure a Pena-roja va permetre fer una profi-tosa excavació dirigida per laUniversitat de Saragossa. Eltreball va permetre descobrirsetanta ossos articulats i benconservats d’un dinosaure

d’una espècie desconeguda.L’articulació dels ossos desdels malucs enrera va ser undels aspectes més rellevantsdel descobriment.

El Tastavinsaure, un gegantque va viure a Pena-roja fa 110milions d’anys, media 25metres i pesava 15 tones. En casde perill, s’eixecava sobre lespotes de darrera i es convertiaen una mole furiosa de 12metres d’alçada.

Les restes del dinosaure i unarèplica sencera de l’animal s’ins-tal·laran al museu que es projec-ta construir a Pena-roja i ques’integrarà a la ruta Dinopolis.

Torna el Ball del Poll a Torredarques

Carles TerèsCO

ETS

Temps de bolets

Ja hi tornem a ser. Una espè-cie de follia col·lectiva s’estàestenent pel nostre territori tanaviat com s’ha sentit dir que haaparegut el primer bolet. Elsafortunats que n’han trobatalgun no se n’estan de procla-mar-ho, però, això si, guardenzelosament el secret del llocrecòndit on han anat a buscar-los. I en conseqüència sónobjecte d’un rigorós espionat-ge per part dels que no s’hanestrenat, se’ls controla la direc-ció en què han sortit del poble,els quilòmetres que han reco-rregut i el color del fang queporten a les rodes dels cotxes,per si dóna la pista desitjada.A Beseit ja fa uns quants anysque celebren la Festa del Bolet,amb conferències, exposicionsi degustacions, que tenen moltd’èxit. I és que la gent delMatarranya som gent micòfa-ga, menjadora de rovellons,bavoses (també dites bateonsi pegaloses), pebrassos, more-netes (fredolics), peus de rata,crueldes, bolets de xop i morú-gules principalment. Tambéparlen dels «tapats» i els mésafortunats troben túferes, blan-ques i negres. Als poblesmenjadors de bolets se’lsconsidera molt civilitzats inatres podem presumir de tenirreferenciats per escrit de famolts anys, la major part delsnoms de bolets comestiblesque he citat. En efecte, cap al’any 1700 es van escriure unsversos a Calaceit en els que,entre moltes altres coses curio-ses, es parla dels rovellons,morúgules, bavoses i pebras-sos. Pot ser una de les prime-res referències escrites delconsum habitual de bolets detota la Península…

Miquel Blanc

El passat diumenge, 21 d’oc-tubre, va tindre lloc la quartaedició del Ball del Poll, la recu-peració d’un antic concurs deball que tenia com a premi unpollastre. Enguany, el grup demúsica popular La Birolla vatornar a actuar amb la seuanova formació, i els torredar-quins i convidats van tornar acompetir animadament. Laguanyadora d'aquesta edicióva ser Rosa Maria Omella,

Es dóna la circumstància queson iaio, Santiago Omella, resi-dent a Castelló, i sa germanaRosa eren uns «professionals»del Ball del Poll, quan aquestera aprofitat per poder afegirl'apreciat pollastre a l'escassaalimentació d'aquells anys. Eljurat és format per l'Ajunta-ment i el vicari, mentre l'al-gutzir manté el pollastre (unmagnífic exemplar criat al masd'Arrufat) lligat dalt d'una varaguarnida amb alfàdega.

Abans del ball es fa unmenjar de germanor a la plaça

i es ballen diverses dancestradicionals aragoneses.

L’any 1997, la comissió defestes de Torredarques va volerrecuperar la tradició de «Balldel Poll». Els iaios de la vilan'havien sentit parlar molt peròla veritat és que ningú l'haviavist ballar. El grup La Birolla-va destriar la melodia del ballgràcies a la informació reco-llida entre la gent gran i les

dades que tenien d'altres ballssimilars. L’estrena va ser ungran èxit.

L 'any següent , la novacomissió no va consideraroportú mantenir el ball alprograma. Un grup de torre-darquins inquiets van triar ladata del 21 d'octubre, dia de laindependència de la vila(1791), per continuar ambaquesta tradició.

Celebració del Ball del Poll a Torredarques

CA

RLE

S TE

RÈS


Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

El català a l’ensenyament al Baix Bergantes i a l’Alt Mesquí

Artur Quintana

En aquestes dues valls, quecomprenen les sis localitatsd’Aiguaviva, la Ginebrosa, laCanyada, Bellmunt, la Torre ila Codonyera, la situació de lallengua catalana no és gairebona, i en alguns casos és fran-cament crítica, com ara a laCanyada, on, dels sis infantsque van a escola, cap no parlacatalà, encara que és possibleque l’entenguin, o a Aiguavi-va, on, de 78 alumnes, només16 parlen català, si bé també éspossible que uns quants mésl’entenguen –a totes dues loca-litats hi ha hagut immigració,que ha estat especialment fortaa Aiguaviva en aquests últimsanys. Enlloc no hi ha ensenya-ment de català, però el catalàhi és present –i valga la para-doxa– a l’ensenyament.

Al Mesquí s’han editatenguany dos llibres, d’agrada-ble lectura i esplèndid grafis-me, dins del projecte anomenat«Aula abierta» per a l’estudi ales escoles especialment del’entorn físic, però tambésocial, dels alumnes, i on elcatalà té un certa presència. Estracta d’un llibre de text, encastellà, –Zorrilla Alcaine,Fernando: Mezquín-Matarra-ña. Un recorrido por su medionatural. Caspe: Omezyma, 93p.– on es descriu la geografiafísica i humana, la flora i lafauna del Mesquí –i del Mata-rranya–, i en fer-ho es donensovint els topònims, els nomsdels vents, així com els delsanimals i les plantes també encatalà. Aquest llibre de text vaacompanyat d’unes fitxes perals alumnes –El Mezquín-LoMesquí. Fichas didácticas.Caspe: Omezyma, 36 p.– ones fa un ús del català semblantal que se’n fa al llibre de texti, a més, s’hi presenta a gaire-bé cada pàgina una petitasecció, titulada encertadament

«No amagos la llengua», en laque s’inclouen diverses breusmostres de la literatura popu-l a r ca t a l ana de l ’Aragó–refranys, endevinalles, embar-bussaments, etc. La llengua hiés anomenada pel seu nom,«catalán», i l’ortografia és comcal.

Al Baix Bergantes, a l’esco-la de la Ginebrosa, des del cursescolar 1997-1998, els mestresSilvia Hernández Paniello,Enriqueta Mir i Pietro J. Cuca-lón Miñana, enduts pel seu altgrau de sensibilitat i respon-sabilitat pedagògica, han anatposant les bases per a un ensen-yament contrastiu, especial-ment dins l’àrea de llenguacastellana, però no només,aprofitant positivament el bilin-güisme castellà-català delsalumnes i el seu entorn, i no pasnegativament com encara es faa moltes altres escoles ambalumnat i entorn bilingüe al’Aragó. Mestres i alumnes del’estudi de la Ginebrosa vanelaborant una gramàtica delcatalà local, afegint-hi tambéles formes més generals siaquestes divergeixen de leslocals, i tot això a través de lareflexió i la comparació cons-tants entre la llengua d’úsoficial, el castellà, i la mater-na catalana, i amb una meto-dologia activa i constructivis-t a – l ’ a lumne pa r t i c i padirectament en el projecte i hitroba funcionalitat, veu que liserveix el que fa i aprèn. Totplegat li permet d’adquirirseguretat en les dues llengüesi no inseguretat en la una i l’al-tra, com passava abans, i, amés, amb aquesta activitat esfomenta el respecte per ladiversitat lingüística i culturalper part de l’alumnat, tal comrecomanen la Constitució il’Estatut.

Esperem que aquest exemple

de mestres i alumnes de l’es-tudi de la Ginebrosa trobeacollida també a altres centreseducatius de l’Aragó. Podeutrobar informació detalladasobre aquest projecte, amb una

versió de la gramàtica del catalàlocal de la Ginebrosa que vanconstruint, a la pàgina web del’escola:http://adigital.pntic.mec.es/~laginebr/

El català a l’escola La Comarca, 28 setembre al 4 d’octubre de 2001

El «Dia Europeu de les llengües» es va celebrar el passat 26de setembre. Objectiu: promoure l’aprenentatge dels idiomesentre els habitants dels quinze països integrants de la Unió Euro-pea. Propòsit que sona a música celestial en un país com Espan-ya on el sistema educatiu no pareix (o no interessa) trobar lafórmula adequada per resoldre aquest tema. Els experts consi-deren que els joves haurien de ser trilingües, es a dir, dominara més de la llengua materna, dues llengües estrangeres. Peròés evident que estem molt lluny d’aquesta fita. Sense anar méslluny aquí, al Matarranya, no tenim ni garantit l’estudi acadè-mic de la nostra llengua materna. Les classes del català són moltlimitades i allí on es programen ho fan en detriment de les decastellà. Sembla que es pretenga que els alumnes no aprenguenla seua pròpia llengua.

La nova consellera d’educació hauria de plantejar-se, amb serie-tat i rigor la solució d’una qüestió que les poblacions de laFranja situades al nord-est i sud-est d’Aragó no tenen resolta.

El català hauria d’ensenyar-se a totes les escoles!!

MPSC

Iglésia Parroquial de la Ginebrosa

CP

LA

GIN

EBR

OSA


Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYAVIL

ES

I G

EN

TS Esfera

Esfera. Traspunt en la sere-na, és el segon poemari queha publicat l’escriptor freix-nedenc Juli Micolau Burgués,editat per l’Associació Cultu-ral del Matarranya dins laseua col·lecció «Lo Trull».

Juli Micolau s’havia donata conèixer com a escriptor através de la seua inclusió a laprimera antologia de la novapoesia aragonesa tituladaMemòria de la set (1992) i,més tard, a la revista Soro-lla’t. També ha escrit a altrespublicacions: L’Eixam, aKalat-Zeyd i al Boletín delCentro del Centro de Estu-dios Bajoaragoneses.

El ressò de les primerescomposicions animen a l’es-criptor a presentar el poema-ri Manoll al Premi GuillemNicolau el 1996, convocat pelDepartament de Cultura delGovern d’Aragó i que vaguanyar un any més tard.

En este darrer treball, queprologa l’Esteve Betrià, argu-menta que mentre en el seuprimer poemari Manollpredominaven les «indaga-cions poètiques volgudamentrelacionades amb el compro-mís cívic» i també la veu del«seu jo més íntim i personal»,en Esfera, «la reflexió poèti-ca al voltant de la llengua ésel centre de gravetat, la moti-vació primera i última», enca-ra que el «seu llenguatgepoètic… no sempre resultafàcil de resseguir, almenysdes del racionalisme domi-nant». El desaparegut Desi-deri Lombarte i el mequi-nensà Hèctor B. Moret, vanmotivar al freixnedenc ainiciar-se en la poesia, des delprimer moment va mostrar-sedisposat a recuperar la pròpiallengua com bé diu en els seusversos: «Prenc les paraulesde les converses/ i amb el lleu-te les elevo a l’alegria/ deconèixer-les».

Carles Sancho

Pena-roja tindrà un accés en condicions

Lluís Rajadell

La Diputación Generald’Aragó (DGA) s’ha compro-metut a construir un nou pontsobre el riu Tastavins a Pena-roja per a substituir el que lariuada d’octubre de 2000 vadeixar seriament deteriorat.L’obra, que no s’emprendràfins a l’any 2002, costarà 180milions de pessetes.

El conseller d’Obres Públi-ques, Javier Velasco, va presen-tar el projecte del nou viaduc-te per a salvar el Tastavins aPena-roja a l’agost de 2001.Tant l’Ajuntament com elsveïns que van acudir a lapresentació de l’actuacióprevista van valorar positiva-ment el disseny previst per al’obra.

Javier Velasco va comentara Pena-roja que el pont quepermet salvar el Tastavins a lacarretera d’accés al poble vaquedar tan deteriorat per lariuada que necessitava unaforta inversió. En lloc de repa-rar este pas, la Conselleria haoptat per fer un viaducte nouque donarà satisfacció a lesdemandes del poble. El pontdescansarà en pilars i l’alçadasobre el riu serà d’onze metres.Tindrà, segons Velasco, capa-citat més que suficient per adrenar qualsevol riuada per

gran que siga.El pont nou respon a la

demanda unànime dels veïnsde Pena- ro ja , que es tanconvençuts que l’actual pont dela carretera d’accés al poble vaser el responsable de la destruc-ció parcial de l’antic pont sobreel Tastavins, que va ser arren-cat i inutilitzat per la riuada.

L’Ajuntament ja va advertiral novembre de 1997 en unaca r t a a l a Confederac ióHidrogràfica de l’Ebre avisantque el pont de la carretera podiaser «insuficient» per a donarpas a l’aigua del Tastavins encas de pluges copioses.

El projecte de la DGA incloufer un viaducte una mica aigües

amunt de l ’ ac tua l pon t ,desmuntar i retirar el pont dela carretera i restaurar l’antic,que va quedar destruit per lariuada d’octubre de 2000.Preveu, a més, restaurar icondicionar l’entorn delsantuari de la Mare de Déu dela Font, que va quedar danyatper la creixcuda del riu ara faun any.

El pressupost de la DGA de2002 inclourà una partida de100 milions de pessetes per ainiciar el pont nou i les actua-cions previstes al voltant de laMare de Déu de la Font. Elprojecte podria eixir a concursa finals de 2001 o principis de2002.

Pont sobre el riu Tastavins a Pena-roja

Els afectats per la riuada, queixosos

Els propietaris de les finques que van quedar greument danyades o destruides per la riuada de l’anypassat al Matarranya es mobilitzaran per a demanar ajuts de l’Administració. Segons una collad’agricultors de Maella afectats per les inundacions, ni el Govern central ni la DGA s’han interessatper la situació en la qual van quedar moltes explotacions agràries de la conca del Matarranya.

La creixcuda del Matarranya i dels seus afluents es va emportar per davant collites, plantacionsi, en ocasions, fins la terra fèrtil i tot. Moltes finques van quedar tan deteriorades que son irre-cuperables i posar moltes altres en producció costarà una dècada.

Mentre els desperfectes a les infraestructures públiques, com carreteres, camins i conduccionsd’aigua, s’han reparat en la major part, les pèrdues en finques particulars encara esperen una solu-ció.

Les principals destrosses es van produir a la conca mitjana i baixa del Matarranya, a poblescomo Massalió, Maella, Favara i Nonasp. Agricultors d’estos municipis promouen una comissiód’afectats que reivindiqui ajuts específics a l’Administració per a recuperar les explotacionsagropequàries destrossades per les inundacions.


Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 7L’H

AM

EL BAIX CINCA

FECSA-ENDESAÉs coneguda per tota la

comarca del Baix Cinca lapostura que La Voz del BajoCinca –i el seu director– mantécontra qualsevol cosa que facireferència a la normalitzacióde la llengua catalana a l’Ara-gó. Postura combativa, òbvia-ment. I no l’amaga. No és capsecret. Alguns camins a l’Edi-torial ha manifesta la seuaopinió. Pocs però rotunds.Altres camins –molts– deixaque parle per ell el seu cunyat,Àngel Hernández –president,qu ina casua l i ta t ! de laFACAO–. I molt a sovint, desde fa molts anys, sota el seudò-nim de Flavio, burxa, ataca iridiculitza qualsevol cosa quefaja referència al català. N’hiha per escriure un llibre.

La seua labor permanent dedesinformació –en el tema de lallengua catalana, matisem– vaacompanyada d’un missatgesubliminal,a vegades, i descarat,altres, del perill d’invasió de leshordes pujolianes sobre la Fran-ja a qui,suposadament,la gent quedefensem la llengua catalanaestem preparant el terreny.

El passat dia 30 d’agost, a lasecció LA PREGUNTA DELMILLÓN, en ocasió queFECSA-ENDESA està fent lesfactures en català –bravo!–manifesta: «A cas perta-nyemja a Catalunya, i nosaltrossense enterar-mos?»

En efecte: no s’ha enterat queFECSA-ENDESA és més sensi-ble que el seu periòdic davant eltema del català, no s’ha enteratque parlem català, ni que laR.A.Española ho diu, no s’haenterat que la Universitat de Sara-gossa també ho diu… De quan-tes coses no s’ha enterat? Detotes les que no li interessa ente-rar-se, ni més ni menys.

Josep Galan

Eix del CincaLa cançó de mai acabar

Jaume Casas

El passat 8 d’octubre van tornara començar les obres de repara-ció i construcció de la carreteraFraga-Albalat, en els trams Alba-lat-Bellever i Osso-Saidí fins alpunt quilomètric 6 de Saidí aFraga– paralitzades durant mésde sis mesos per desavenèncieseconòmiques– després que laDGA va rescindir el contracteamb l’empresa adjudicatàriad’aquest tram i haver-lo tornat alicitar al mes de setembre. ElDirector General d’Obres Públi-ques, José Luis Abad anuncià envisita a Fraga que l’obra pot estaracabada per a cap d’any. Aquesttram, de 22 km, junt amb la restade l’Eix del Cinca devia haverestat acabat per al passat mes dejuny.

La Direcció General de Carre-teres del Govern d’Aragó i laUTE CYOPISA-HermanosCaudevilla van acabar paralitzantles obres d’execució del tramSaidí II-Albalat de Cinca, de lacarretera A-1234 Fraga-Montsói rescindint el contracte que lliga-ve a les dues parts, després quel’empresa reclamés un defected’obra en el projecte i entaulésamb la DGA una negociació permodificar el projecte i incrementarel pressupost amb què es va adju-dicar. Una negociació que, final-ment, no va arribar a bon port,cosa per la qual, com va assen-yalar Javier Velasco, «ens hemestimat més arribar a un acord

per tal de rescindir el contracte,perquè el nostre màxim interès ésacabar l’obra quan més aviatmillor, en benefici dels veïns dela zona i dels usuaris de la carre-tera. Podíem haver apurat la nego-ciació i fins i tot entrar en la viajudicial, però això ens haguéssuposat perdre diners i temps».Aconseguit l’acord, l’UTE-COPYSA-Hnos. Caudevillaacabarà d’instal·lar el pont sobreel barranc de la Clamor i cobrarà323 milions de pessetes per lesunitats d’obra executada. Lesobres restants sortiran a licitacióper un pressupost d’uns 300milions. Segons Javier Velasco,«els treballs de moviments deterra i reposició de serveis estanpràcticament acabats. Pràctica-ment només falta el vessament del’asfaltat. Crec que per a cap d’anypot estar ja la primera capa d’as-

falt, amb la qual cosa ja s’hi podràcircular amb normalitat i, passatl’hivern, s’hi podrà llançar lasegona capa».

Problemes de senyalitzacióAquesta situació de provisio-

nalitat en que pot quedar la carre-tera en els primers mesos d’ús,preocupa molt seriosament alsalcaldes d’Ossó i Saidí,AntonioRomero i Teressa Font, respec-tivament, els quals reclamen unasenyalització de superfície sobrela primera capa d’asfalt per aevitar molts accidents que podriaprovocar, especialment de nit,l’absència de ratlles centrals ilaterals durant la tardor.

Els cost final d’aquesta actua-ció, que abasta noranta quilòme-tres de carretera, és de quatre milmilions de pessetes.

L’alcalde de Fraga,Vicent Juan,va mostrar la seua satisfacció«per l’acord alcançat quepermetrà concloure el condicio-nament d’aquesta carretera» i vavalorar molt positivament eltreball realitzat des de la Conse-lleria d’Obres Públiques,«ja queel ritme de les obres ha estatexcel·lent, cosa que ha permèsacabar pràcticament en un anyuna actuació que era bàsica pertal de millorar les comunicacionsd’aquesta comarca amb la restade la província».

Un dels trams ja acabats de la carretera de Saidí

Variant de Saidí


Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Activitats de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA

IV Jornades Cinga 2001 «Immigració al Baix Cinca»L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA celebrarà les Jorna-

des Cinga el proper dissabte 10 de novembre. El programa cons-ta de dues parts: una de matí i tarda, al palau Montcada, centrecultural de Fraga; i l’altra, al vespre, al Col·legi Públic MiguelServet, ubicat al casc històric de la mateixa població.

A les deu del matí i després de l’obertura del president de l’IEBC-IEA,Josep Galan,Andrés Sánchez i Maribel Lastanosa,membre de lajunta i secretària de «El Puente-Lo Pont» (associació dedicada a la immi-gració a la comarca del Baix Cinca) respectivament,parlaran de les carac-terístiques, objectius i actuacions de l’entitat. A tres quarts d’onze,Manuel Quilez, llicenciat en Geografia i guanyador de la X Beca d’In-vestigació «Amanda Llebot» 1999 de l’IEBC-IEA,exposarà les dadesmés significatives de la seva recerca (Immigrants i temporers estran-gers al Baix Cinca). A migdia, Paco Bailo, mestre del Col·legi PúblicMiguel Servet i Josep Lluís Cruz,col·laborador de l’Associació de Maresi Pares d’alumnes de l’escola, parlaran sobre l’emigració i educació alBaix Cinca. A més, a tres quarts d’una, Josep Maria Serra, professorde psicopedagogia de la Universitat de Girona, desenvoluparà el temaL’aprenentatge de les llengües en un sistema escolar bilingüe.

Per últim, a les set de la tarda, el dermatòleg i gastrònom pales-tí Salah Jamal presentarà la ponència És possible la convivèn-cia al nostre país en una societat multicultural? Seguidamenti a l’escola pública Miguel Servet, ens oferirà un àpat basat enla cuina mediterrània àrab (preu aproximat 2.000 PTA. –calconfirmar l’assistència als telèfons 974453635 o 974473611–).

Les jornades de conferències Cinga s’han celebrat senseinterrupcions des de 1998 amb l’objectiu de proveir d’articlesl’anuari del mateix nom. En aquesta quarta edició, l’Institut d’Es-tudis del Baix Cinca IEA ha considerat oportú tractar el temade la immigració a la nostra comarca. Enguany l’IEBC-IEAcompta amb la col·laboració de l’Associació «El Puente-LoPont», l’Ajuntament de Fraga i el CP Miguel Servet.

Pep Labat

Dels fanatismes, libera me domine

Josep San Martín

L’onze de setembre tornàvem a quedar colpits, un cop més, perl’acció d’uns fanàtics sense mesura. Tot i que la història està sembra-da de conseqüències tràgiques sembrades per fanatismes ideològicsque es creuen en possessió de la veritat absoluta, sempre sobtacomprovar-ne els horribles resultats. El mateix onze de setembrerecordàvem el poble xilè, immolat amb l’ajuda del poderós EstatAmericà que, el mateix dia, vint-i-vuit anys desprès, rebia la fuete-jada esgarrifosa de la barbàrie destructora.

Però tinc que reconèixer que –personalment– d’aquest acte de salvat-gisme em va impressionar molt especialment el fanatisme cec, metò-dic, fred, calculat, irracional… que impulsava individus amb unnivell cultural, sembla que apreciable, a una aniquilació apocalípti-ca de la pròpia vida. Allò de «morir matant» em semblava més apro-piat per a persones acorralades, que ho tenen tot perdut, que hi tenenpoc a perdre… No semblava pas el cas dels terroristes en qüestió –fal’efecte que la cultura hauria de ser un escut protector davant certesirracionalitats–.

Però un comentari que em va fer una amiga, em va ajudar a resol-dre els dubtes existencials:

–Mira, això és com astí, a Fraga. No hi ha persones que, tot i teniruna certa cultura, s’afanyen a defendre, en contra de tots els princi-pis i autoritats lingüístiques, que la llengua que parlem no és elcatalà?

Ves per on! No m’esperava la comparació, però em sobtà l’agu-desa!

Tanmateix, no ens cal trencar gaire el cap per veure que el fana-tisme no és sols distinció dels pàries, dels desarrelats: Els cultes nazisalemanys van inventar els camps d’extermini. L’Estat Jueu actual,un poble que ha patit a la seva carn el genocidi, tracta els palestinssense el més mínim respecte pels drets humans. Massa fanatismes…Continuarà la irracionalitat presidint la història?

JORNADES CINGA 2001 «Immigració al Baix Cinca»Dissabte 10 de novembre de 2001 • Palau Montcada i CP Miguel Servet. Fraga (Osca)

Palau Montcada10 h. Obertura de les jornades a càrrec del president de l’IEBC, Josep Galan.10 h a 10’45 h. Associació «El Puente-Lo Pont»: Característiques i objectius per Andrés Sánchez (membre de la junta de «El Puente-Lo Pont»)

i actuacions per Maribel Lastanosa (secretària de «El Puente-Lo Pont»). 10’45 h a 11’45 h. Immigrants i temporers estrangers al Baix Cinca per Manuel Pinos Quílez (llicenciat en Geografia, guanyador de la X Beca

d’Investigació «Amanda Llebot» 1999).11’45 h a 12 h. Descans.12 h a 12’45 h. Emigració i educació al Baix Cinca per Paco Bailo (mestre del CP Miguel Servet) i Josep Lluís Cruz (col·laborador de l’AMPA

del CP Miguel Servet).12’45 h a 13’45 h. L’aprenentatge de les llengües en un sistema escolar bilingüe per Josep Maria Serra (professor de psicopedagogia de la

Universitat de Girona).19 h a 20 h. És possible la convivència al nostre país en una societat multicultural? per Salah Jamal (dermatòleg i gastrònom palestí).CP Miguel Servet20’30 h. Sopar de cuina mediterrània àrab a càrrec de Salah Jamal (dermatòleg i gastrònom palestí) i amb la col·laboració de Ramon Bosch.Preu: 2.000 PTA. aproximadament (cal confirmar l’assistència als telèfons 974453635 o 974473611 abans del dia 8 de novembre).

Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA.Col·labora: Associació El Puente-Lo Pont • Ajuntament de Fraga • Col·legi Públic «Miguel Servet»


Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

Els premis de la Cultura a la Franja celebren la segona edició

RedaccióL’any passat es van celebrarper primera volta, a Fraga, elsPremis Jaume I de la Franja dePonent, premis que atorga laxarxa de Casals Jaume I de laFranja a aquelles persones,col·lectius o entitats que handestacat en la defensa de lanostra identitat, tant a lescomarques de la Franja com alconjunt de territoris de cultu-ra catalana.Enguany la Gala de Lliura-ment es farà a Calaceit (elMatarranya) l’1 de desembre,però des del 23 de novembrei fins al 2 de desembre aques-ta vila acollirà la Setmana delsJaume I, un pas endavant peraixecar el nivell de l’activismecultural a les nostres comar-ques.

Els premiats L’any passat foren premiats laRondalla de la Penya Fragatina,el grup «Quico el Célio, el Noii el Mut de Ferreries», l’escrip-tor lliterà Josep Anton Chau-

vell, Josep Galan, president del’Institut d’Estudis del BaixCinca, Francisco Beltran, exal-calde de Fraga i el grup de rockdel Matarranya «Los Draps».Enguany els guardons del reiJaume I seran lliurats a lacantant Núria Feliu, a JaumeP i q u é d e l b a r c u l t u r a lJimmy&Jazz d’Igualada, al’historiador i professor degastronomia Jaume Fàbrega, alprofessor fragatí FrancescRicart, el cantautor fragatíÀngel Soro i l’historiadorcalaceità Joaquim Monclús.El sopar es farà la nit de l’1 dedesembre a la Fonda Alcalà deCalaceit, s’iniciarà amb lapresentació del disc Crit i Canteditat pel Jimmy&Jazz d’Igua-lada. En la vetllada actuaran laviolinista calaceitana AuroraFontoba, el cantautor ÀngelSoro, la rapsode Zoe Sindreu ila colla de Grallers de Gandesa.

La setmana dels Jaume IAl llarg de la setmana hi haurà

El gal·lès resisteix

Àngel Huguet / Menna Medi Jones

ESTAMPES RIBERENQUES

Recentment vam participar en una breu trobada a la Univer-sitat del País de Gal·les, concretament a la ciutat de Bangor, situa-da al nord-oest del país. Contràriament a la percepció d’homo-geneïtat lingüística i cultural que des de l’exterior es pot tenirdel Regne Unit, sobta descobrir com a Cymru (aquest és el nomdel País de Gal·les en gal·lès) les tradicions, la llengua i la cultu-ra pròpies es mantenen ben vives.

Pel que respecta al gal·lès, i malgrat la històrica pressió quel’anglès ha exercit, s’ha de remarcar que encara un 20% de lapoblació el parla de manera habitual, si bé és cert que mentre adeterminats territoris al nord i a l’oest, on l’agricultura i la rama-deria segueixen sent activitats bàsiques, el percentatge de perso-nes que l’usen supera el 70%, més al sud, a les ciutats mésimportants i a les valls industrials, aquest percentatge es redueixper sota del 10%.

L’estatus de llengua oficial, juntament amb el fet que el gal·lès

sigui ensenyat i utilitzat al llarg de tot l’ensenyament obligatori,bé com a primera o com a segona llengua, té com a conseqüèn-cia directa que avui per avui el percentatge més alt de parlantses trobi entre els 3 i els 15 anys.

Paral·lelament, l’existència d’una emissora de ràdio, d’un canalde televisió, d’un diari nacional, a més de molts altres d’àmbitlocal i de revistes adreçades a nens i nenes o a la gent gran, d’ungran nombre de grups de música gal·lesa, etc., i una presènciaimportant a la Universitat i a l’administració, garanteixen unapervivència i un futur que fins fa pocs anys es posava freqüent-ment en dubte.

Si tot això ha estat possible al Regne Unit, on la llengua fran-ca més internacional, l’anglès, ha cedit determinades parcel·lesal gal·lès i on a d’altres territoris que el conformen (Irlanda delNord, on hi ha un 9% de parlants de l’irlandès, i Escòcia, on elgaèlic es manté en estat de pura latència amb un 1,4% de parlants)s’estan duent a terme experiències de recuperació similars, potserno resulta massa utòpic pensar en la viabilitat d’un Aragó real-ment trilingüe on el desenvolupament d’accions que potenciïn lapresència i el coneixement de l’aragonès i del català no siguinvistes com una agressió cap a la integritat i la pervivència d’unallengua, també nostra, com és la llengua castellana.

Bangor/Bellver, setembre de 2001

tota mena d’actes a la capitalcultural del Matarranya, comuna Trobada dels Casals JaumeI de la Franja de Ponent, duesvisites guiades per una histo-riadora a la vila de Calaceit,tres exposicions; es presenta-ran dues novel·les, Marina deGemma Pasqual i Escrivà, iL’home mort d’Alfons Cerve-ra, premi Ciutat d’Elx 2001.Dins l’àmbit de la literatura

destaca la Trobada de Poetes de

Frontera amb l’epicentre en elpoeta mequinensà HèctorMoret i el debat «La Super-vivència de la Cultura Catala-na a la Franja de Ponent».També donaran sendes xerra-des l’historiador JoaquimMonclús, Vicent Martínez-Sancho, president d’AccióCultural del País Valencià i laNúria Feliu ens oferirà el reci-tal de poesia DesvetllantPoemes.

Jaume Fàbrega, historiador i professor de gastronomia

GU

ILLE

M X

AC

ON


Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Josep Lluís Cruz Cubells, coordinador de les Associacions de Pares d’A

«És urgent l’estabilitat dels prJosep Lluís Cruz, un fragatí

amb vuit anys de residència ala nostra ciutat, va nàixer, noobstant, a Barcelona ara fa 44anys. Treballa com a metge alCAP Onofre Cerveró de Llei-da. Casat amb una grausinaporta els seus fills al CP MiguelServet, de Fraga, l’APA delqual presideix.

P. Què va passar a comença-ment del gener de 1999, JosepLluís?

R. Que 25 Associacions dePares d’Alumnes de la Franjavan donar a conèixer un Mani-fest demanant una sèrie decoses a la DGA.

P. Hi va haver algun motiuespecial?

R. La imminència de lestransferències d’ensenyamentdes de Madrid. El conveni ambel MEC podia perillar, o, quanaltre no, nosaltres ho vèiemaixí. Se cernia un greu interro-gant sobre les partides de dinersper a l’ensenyament del català.

P. Estaveu organitzats enaquell moment?

R. No. Va ser tot espontani.Des de l’Institut Ramón J.Sender es va convocar les Asso-ciacions de Pares de Fraga, i,tot seguit, les de la Franja, ambla resposta que ja he esmentat.

P. Quins eren els principalspunts reivindicatius d’aquestdocument?

R. Jo els reduiria a quatre:currículum, professorat, valo-ració acadèmica i relacionsamb Catalunya. En aquellmoment encara no s’haviaconstituït la Coordinadora.Recordo que la gent de la Llite-ra venia preparada i va ser undels motors de la seua consti-tució. També recordo que certespersones se sorprenien al veureque es parlava igual al Nordque al Sud de la Franja. Latasca era engrescadora i agra-dable alhora.

Sobre el currículum demanà-vem que la part que pertoca alcatalà estigués inclosa dins delCurrículum-marc aragonès. Elprofessorat de català, sensereparar en hores i sensecompensació econòmica, n’hanelaborat un, des de P-3 fins aBatxillerat, que està en mansdel Departament d’Ensenya-met esperant que s’aprove. Ques’aprovarà.

P. I sobre el professorat?R. Demanàvem que es regu-

lés d’una vegada per totes eltema dels concursos. Actual-ment, els professors «gaudei-xen» d’un interinatge que ja notoca. A alguns encara elspaguen e ls a juntaments .Demanàvem la creació deplaces, places que ja existienperò que no estaven reconegu-des. Això es farà segurament el2002. La resta, les que es vagennecessitant, s’hauran de crear.

P. La supervisió de places, de

la seua creació, és cosa de laDGA…

R. Les places que funcionenhavien estat demanades finsara pels ajuntaments, les asso-ciacions de pares o les direc-cions dels centres. La Coordi-nadora considera un dretestudiar català i no cal que elsajuntaments, les associacionsde pares o les direccions hovagen demanant. S’hauria defer d’ofici. On es necessiten escreen. A Graus –pels de Bena-varri– o a Casp –pels de

Maella– no ho demana ningú iles classes s’acaben al poble.En alguns pobles de la Riba-gorça no tenen professor decatalà perquè ningú ho hademanat.

P. El salari dels mestres és elque els pertoca?

R.Actualment els estan equi-parant amb els altres i el profes-sorat d’alguna manera ja estàlegalitzat, ja que, fins ara, notenien pes, pràcticament, sobre-tot els de Secundària. El ritmede normalització de la situaciódel professorat va d’una formaestranya. Fixa-te’n que unDepartament de Llengües nova estar creat fins a l’any passat.De Llengües, en plural.

P. També demanàveu l’equi-paració, l’homologació detítols, oi?

R. Els nens en acabar elsestudis no tenen cap titulació.La Generalitat no pot homolo-gar ni equiparar res des del

Certes persones se

sorprenien al veure

que es parlava igual

al nord que al sud de

la Franja.


Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

Alumnes de la Franja d’Aragó (CAFA)

rofessors de català»moment que no hi ha currícu-lum. Ara no consta a l’expe-dient ni res el català estudiat.Com a màxim, en alguns insti-tuts, com és el cas de Fraga ode Tamarit, fan constar la notamitjana. Això és tot.

P. I amb allò de les fronteresobertes… a què us referiu?

R. Les relacions amb Cata-lunya han de ser de fronteresobertes.Amb les transferèncieses van produir algunes travesque abans no existien.

P. Com ara?R. Com ara el treball amb el

SEDEC, que hauria de ser mésfluid, el tema de les matrícules,els projectes de col·laboracióamb altres col·legis catalans…hi ha hagut traves, se n’estàparlant, s’estant solucionant is’està tornant a la, diguem-ne,normalitat.

P. Tornem al principi: estàconsolidada la Coordinadora?

R. En una primera fase hemcreat una Junta organitzadora,hem donat un nom a la Coor-dinadora, hem agrupat a 32Associacions de Pares i hemaconseguit el treball i la coope-ració d’alguns voluntaris de lazona nord –Tamarit– i la zonaCentre/Sud –Fraga.

P. En una segona fase…?R. En una segona fase, i

considerant que hi ha diferentssensibilitats, diferents ritmes idiferents realitats –col·legisveterans en la lluita, col·legisnovells– vam considerar que lainformació i la formació erenvitals, de forma que a travésd’unes Jornades a propòsit del15è aniversari de la introduccióde l’ensenyament del català i alllarg del 2000 hem dut a termeuna sucosa tasca per formar iinformar.

P. I al 2001?R. Durant el 2001 hem fet

arribar a una sèrie de localitatsel contingut del llibre del Dr.Àngel Huguet –Dues millorque una–: la tesi central és quela introducció del català a l’es-cola no perjudica de cap de lesmaneres a la llengua castella-na i que l’aprenentatge de duesllengües, títol del llibre, millo-ra el rendiment de l’alumne.Això ha estat ben entès per la

majoria dels pares i mares i,d’aquesta forma estem acon-seguint resoldre aquestsproblemes de ritme, de realitatsi d’objectius de què hem parlat.

P. Sembla haver anat tot lamar de bé…

R. Ho sembla però no haestat fàcil: hem aconseguit unconsens sobre el mantenimentde l’assignatura i el dret d’es-tudiar-la i hem donat eixida deforma consensuada al tema del’ensenyament en català, que vaproduir fortes discrepànciesentre la nostra gent i amb l’an-terior consellera, amb amenaçade boicot si s’assumia encaraque fos mínimament, la possi-bilitat de fer classe en català.

P. I com ha quedat?R. Amb l’acord per part de

tots que els centres escolarsprendran les seues decisionsen funció de la maduresa enl’assumpció del problema. Si

algun centre o institut decideixfer classes en català és perquèaixí ho hauran decidit els seusmembres.

P. El canvi de consellera haafectat els acords?

R. Pensem que no. Elsacords es ratificaran i el quequeda pendent s’aclarirà.

P. La CAFA quins planteja-ment té sobre la Llei de Llen-gües que el Parlament had’aprovar?

R. Hem fet aportacions enbase als nostres principis: hemparlat del dret, de la llenguacatalana, i de l’ensenyamenten català.

P. I sobre el tema de la volun-tarietat o obligatorietat?

R. Ens hem manifestat afavor de la voluntarietat: enaquest moment no consideremoportuna l’obligatorietat però,en un futur, quan la societatestiga més madura, haurem dereplantejar el tema cap a unanormalització sense matisos.De moment, no es vol obligar,però també hem demanat queel que vulgui estudiar català oen català que ho puga fer afons, una llei simètrica amb elcastellà.

P. Que tots ho puguem veureben prompte.

D. Sarrau

L’aprenentatge del

català a l’escola

millora el rendiment

de l’alumne.

Som partidaris de la

voluntarietat de

l’ensenyament

del català.

PUBLICACIONS DE L’INSTITUT ESTUDIS DEL BAIX CINCA

Quadern de notes sobre l’urbanisme de FragaAntoni Berenguer / Ramón Espinosa

Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEALa casa de Fraga a Barcelona

Recopilació de documentació delssegles XII i XIII sobre la donació delcastell de Torrent de Cinca als frareshospitalers. Les disputes amb lesviles de Fraga i Mequinensa, així comels conflictes de límits amb les vilesde Canals i Torralba, avui desapare-gudes.

La casa de Frares Hospitalers a Torrent de CincaRamon Roman

Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEAAjuntament de Fraga

Meravellós, amè i pedagògic treballsobre l’expansió des del nuclihistòric, i a partir dels barrismedievals originals –jueu, àrab icristià– fins arribar a l’extraradi i alriu. Documentació acurada queabasta l’Edat Mitjana i els seglesposteriors fins a l’actualitat.

Cinga 4Psicologia i identitat lingüística

Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEAAjuntament d’Arenys de Mar

Recopilació de les ponències de lesJornades sobre psicologia dins el IIICongrés de Cultura Catalana,realitzades a Arenys de Mar, Mequinensa i Fraga.Les jornades es van dedicar a laguerra psicològica, el desemparamentaprès i el sentiment de culpabilitat.


Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Javier Osés

Fa uns dies va morir JavierOsés, emèrit d’Osca, que,juntament amb AmbrosioEcheba r í a , en aque l l smoments bisbe de Barbastre,van ser els més bel·ligerantsperquè les parròquies de parlacatalana i el patrimoni artísticde la diòcesi de Lleida passes-sin a la diòcesi de Barbastre.

Els dos eren d’Euskalherria.Osés va nàixer a Tafalla (Nava-rra) i Echebarría, a Cebeiro(Biscaia). Des de les nostresterres, sempre s’ha mirat elPaís Basc amb molta simpatiai no sé si aquesta simpatia ésrecíproca.

En un volum sobre la histò-r ia de Navarra que vaigcomprar en un recent viatge aPamplona, es narrava l’intentde repartir-se el regne de Nava-rra entre castellans i catalans.

En el moment de la unióentre Catalunya i Aragó el1137, el comte de BarcelonaRamon Berenguer IV va here-tar els problemes del regned’Aragó. Navarra s’haviaseparat de l’Aragó, i el comteRamon Berenguer IV vadeclarar la guerra als navarre-sos. La qüestió de Navarra vadurar fins a finals del regnat deJaume I.

Catalunya, durant aquelltemps i durant molts anys, esva fer càrrec dels problemes del’Aragó i els va defensar comsi fossen una cosa seua. Aragóhauria d’estar agraït i defensarCatalunya com si fos tambéuna cosa seua.

Sobre Javier Osés diuen queva ser un home obert al diàleg,comprensiu, sense dogmatis-mes innecessaris, partidari deldiàleg amb ETA i que va estara punt d’ésser nomenat bisbede Bilbao. Un home d’aques-tes característiques no quadraamb el seu comportament decara al problema amb la diòce-si de Lleida.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

Per segon any consecutiu,la Mancomunitat de la Llite-ra va posar en marxa el «Voyy Vengo» un programa per lajoventut que vol anar de FestaMajor segur. Un autobús recullals joves al seu municipi i elsporta a la població de la Llite-ra que estigui de festa major ique participi del programa.Els joves han pogut anar aAlbelda, El Campell, El Torri-có, Binèfar, Esplús, Sant Este-ve de Llitera, Tamarit i Venci-lló. Amb iniciatives comaquesta es pretèn evitar acci-dents de tràfic.

Aquesta edició, desenvolu-pada entre juliol i setembre,requeriren el servici 1009jóvens, dels vuit municipisadscrits. Encara que la dadaglobal hagi baixat de 160usuaris respecte de l’ediciódel l’any passat.

De cara a programar lapropera edició, la Mancomu-nitat consultarà a joves, pares

i ajuntaments per a buscar unmajor a l ic ient a l «Voy yVengo» pensat per a joves de14 a 23 anys.

El pressupost d’aquestasegona edició comarcal haestat 1,2 milions de pessetes,de les que 500.000 les aportala FEMP per que considera

innovador el projecte i de graninterés, 200.000 pessetes vana càrrec dels fons de la Manco-munitat i la resta són aporta-cions dels ajuntaments. Elsjóvens paguen un abonamentde 1000 ptes. per anar de festaa tots els pobles i 300 ptes peranar a la festa d’un poble.

Més de mil jóvens de la Llitera utilitzenl’autobús del «Voy y vengo» per anar deFesta Major als pobles de la comarca

Anna Enjuanes

Retorn del patrimoni eclesiàstic a la Franja?

Sí i noMedardet

Plaça de Binèfar

Als raders números de TdF esplantegen unes preguntes quevoldria contestar. La primera éssi és correcta l’expressió «devo-lució d’allò que és d’Aragó»referint-se als béns eclesiàsticsdipositats al Museu Diocesà deLleida. En aquest cas no éscorrecte, ja que ens referim abéns originaris de la Franja, que,llavors, eren d’esglésies delpropi bisbat de Lleida.

Què us pareix un rebuscat«reubicació»? Puntualitzo: és dejustícia que es reubiquin a l’Ara-gó, però no és just que passin dellarg per la Franja. O és que lesnostres comarques no són prou

aragoneses als ulls de l’Església?O potser als seus habitants se’lsconsidera de segona?

I a la gran pregunta sobre siels béns eclesiàstics tornarana la Franja, jo responc sí i no.No, si depèn de la decisió del’Església o dels polítics. L’Es-glésia, que té tant poder (fàctic,mediàtic, econòmic…), pertenir-ne més encara, escom-brarà cap a casa, és a dir, capa Barbastre, tan pròxim a TorreCiudad! Desgraciadament, l’es-tament religiós no ha tingutmai cap sensibilitat per lesnostres comarques. Tampoctornaran si ho han de decidir els

polítics perquè això de «bénseclesiàstics» és, per a la majo-ria, problemes religiosos d’unescomarques perifèriques d’onpocs vots s’hi pot traure.

Però sí que tornaran si tothomix al carrer demanant justícia. Usimagineu milers de personesfent tres manifestacions a lavegada, a Fraga, a Tamarit i aBenavarri? O una de més grana Barbastre o a Saragossa?

El «tots al carrer» hauriad’implicar tothom, oblidant oaparcant diferències personals ocol·lectives. I, tractant-se debéns eclesiàstics, que més encer-tat que acabar dient amén?


Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

El món se’n va en orris, al carall. Els uns, els que no tenen res,veuen la destrucció del poc que els quedava mentre que els altres,que ho tenen tot, pateixen per si arribaven a perdre una engrunad’allò que els sobra. Per sort, ja hem deixat enrere la neura dela fi del mil·lenni, i els xerraires i profetes de torn ara callen, jaque no fóra estètic que la Humanitat s’extingís en una data tanpoc assenyalada. Que els versicles de Nostradamus no els enténni sa mare i, al capdavall, el comú de la gent està més pendentdels índexs del mercat hipotecari –que baixen– que no pas delsbombardejos sobre la població civil –que pugen–. Així de solidà-ria és l’espècie, i això no ho canvia ni l’àntrax, ni Bin Laden, niles germanetes de la Caritat.

És per això que, fart de comprovar que la gent pensa una cosai en diu una altra, em vaga avui d’encetar un debat de fons, nocondicionat pels esdeveniments més immediats. Es tracta de lanostra posició dins l’escala de la Natura, el nostre valor com aespècie, central o perifèrica, en el món que ens envolta. I m’hifa pensar la constatació de la proliferació incontrolada i indis-

Piu, piu, piu (qui no menja no viu)

Ramon Sistac

criminada, en les darreres dècades, de l’ésser més mesquí de laCreació: el pollastre.

Evidentment, no estic pensant en aquells gratapallers de casa,alimentats amb bon gra i pastures de tota mena (autèntic prodigide reciclatge casolà): aquells que al poble elevem a la superior cate-goria de «galls». Penso més aviat en aquells animals anònims fillsde gallines enganyades, nascuts per a l’engreix i el consum imme-diat, que ni tan sols han tingut l’oportunitat de convertir-se en unsdigníssims ous ferrats. Animals de carn tova, sense esme, sense sucni bruc. És aqueix pollastre que mengem electrocutat, perquè posata la cassola es desfà, i la carn va per un cantó i els ossos per unaltre. L’hem de carregar d’herbes, sal i pebre, ja que és més insí-pid que una bleda congelada. A més, diuen les males llengües quesón nefastos per a la virilitat, a causa de les hormones de creixençaque reben amb l’alimentació. Jo, que en definitiva sóc llatí i educaten una societat masclista, etc, etc, procuro no menjar-ne, pel quepuga passar (tot i que sempre va bé poder carregar les culpes delsfracassos en els soferts pollastres).

Em demano si el nostre horitzó humà no és res més que unaimmensa granja de persones. El pollastre industrial representa–tal vegada– una poc engrescadora al·legoria del nostre destí coma espècie, en una època en què la demoscòpia substitueix lademocràcia, l’espectacle la informació, la consigna el pensament.Fabricats en sèrie, menjarem de la mà que ens alimenta. I conti-nuarem aplaudint els que s’autoproclamen bons.

Tamarit en format audiovisual

Aleix Castellnou

II Mostra de teatre a la Llitera

Anna Enjuanes

El passat més de setembrevan celebrar-se les festes deTamarit. Cercaviles, gegants,capgrossos, actuacions musi-cals i tot un seguit d’activitatslúdiques es van donar cita enaquesta Festa Major que hono-ra la Verge del Patrocini.

Es destacable que la Manco-munitat de la Llitera va contri-buir a la festa possibilitant unaexposició dels treballs presen-tats al VI concurs fotogràfic dela Llitera i fent efectiva l’en-trega dels guardons d’aquestaedició de l’esmentat certamenfotogràfic. També és destaca-ble la presentació d’un vídeo id’un fulletó informatiu delsatractius de què disposa lacomarca. Tant el concursfotogràfic com la presentaciódel vídeo, el primer que esrealitza a la comarca, i el fulle-tó informatiu són algunes de les

iniciatives que des d’un tempsençà ha endegat la Mancomu-nitat de la Llitera amb la volun-tat d’esdevenir un referentcomarcal.

Les poblacions del Torricó,Tamarit de Llitera, Binèfar iAlbelda acolliran de mitjansde novembre fins al desembreles actuacions de la terceramostra de Teatre a la Lliteraorganitzat per l’àrea de Cultu-ra de la Mancomunitat de laLlitera.

Més de 25 grups s’hanpresentat a la fase concurs i 10han estat escollits per partici-par a la mateixa. Procedeixend’Aragó i la província de Llei-da. També hi ha sis grups de lafase exhibició que procedei-xen de la Llitera i com a grupconvidat hi ha la companyiaDispara Teatro. Una mostraque tindrà diferents estils,comèdies, drames, teatre inno-vador i teatre de laboratori.

Cada grup de la fase concursha rebut la quantitat de 75.000ptes. pel sol fet de participar.

També s’han establert trespremis, millor grup qualificat,100.000 ptes, millor muntatgeescènic, 50.000 ptes i un premidel jurat popular de 25.000ptes. Hi haurà també conde-coracions a la millor direcció,al millor actor principal, almillor actor de repartiment aixícom a la millor actriu principali de repartiment.

Vista de Tamarit de Llitera

Vista general d’Albelda


Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA1414 CULTURA

Des de fa quatre anys, i ambun ritme de cada dos anys, secelebren a Osca i encontornsels congressos internacionalssobre la llengua i la literaturaaragoneses. Enguany ha tingutlloc els dies 17 a 19 d’octubrea Osca i el 20 del mateix mesa Alquerza. Al programa s’hianunciaven tres ponències,fetes per reconegudes figuresde la romanística internacio-nal, cinc sessions informativessobre diversos treballs en cursrelacionats amb l’aragonès, i28 comunicacions (18 sobre lallengua i 10 sobre la literaturaaragoneses), així com lapresentació de cinc llibres decreació literària en aragonès id’estudis sobre aquesta llen-gua.Tret de quatre o cinc comu-nicacions el programa s’haacomplert. Han assistit alcongrés una setantena llargade persones, cosa que està forçabé, i més tenint en compte l’ab-sentisme –llegiu boicot, si usagrada més– que sol practicarl’hispanisme de la Universitatde Saragossa i la seva àrea d’in-fluències enfront dels actes defoment i estudi de la llenguaaragonesa. La majoria delsassistents al congrés erenaragonesos, amb presènciamenor d’alemanys, bascos,castellans, catalans, gascons,italians, russos i valencians.

D’entre les ponències voldriadestacar les del romanista calla-rità Eduard Blasco Ferrer sobrela tipologia i classificació del’aragonès, on aquest autor faservir com a base del seu estu-di exemples presos no nomésdels diversos parlars aragone-sos, ans també de l’aragonèscomú. Aquest darrer aspectees molt important, perquèsignifica una clara valoracióde l’aragonès comú, enfrontdel descrèdit a què el té sotmèsgran part de la hispanística

–Alvar qualificava la llenguaaragonesa d’«entelequia», iFrago en un treball sobre laliteratura aragonesa es va negara considerar-hi l’escrita enaragonès comú (com si algú,posem per cas, es negués aconsiderar Lorca dins de la lite-ratura castellana perquè no vaescriure en el parlar de Fuen-tevaqueros, sinó en castellàcomú),… La ponència delromanista alemany HelmutLüdtke va anar també en lamateixa línia d’en BlascoFerrer, en situar en un plad’igualtat l’aragonès amb lesaltres llengües romàniques.

Per raons evidents d’espainomés em permetré de desta-car algunes de les altres comu-nicacions d’aquest congrés. Elprofessor Alecséi Yeschenko,del Centre Nordcaucasià d’Es-tudis Sociolingüístics de Pyati-gorsk,va donar notícia de diver-sos treballs de traducció del’aragonès al rus, i ThomasGallmüller de Jena presenta elsresultats d’una enquesta sobreles actituds del jovent d’Oscacapital envers l’aragonès, ambresultats força positius per aaqueixa llengua, i que sorpren-dran a més d’un. Important imolt rica en suggerències foutambé la comunicació deChabier Tomás i Raúl Usónsobre l’estandardització del’aragonès. Una sessió infor-mativa per part d’aquestsmateixos autors, i una comu-nicació de Fernando Blas iFe rnando Romanos vanmostrar la precària situació demolts parlars aragonesos, onresulta difícil de trobar-neparlants i en no pocs de casosja només es pot recollir allòque la població actual recordaque deien els seu pares o avis.

De les comunicacions delcongrés que d’alguna maneratracten també de temàtica cata-

Celebrat a Osca el III Congrès d’Aragonès

Júlia Llambert

lana, i en especial franjatina,són especialment importantsles del projectes de recollida dela toponímia de la Ribagorçaa càrrec de l’Institut d’Estu-dis Altaragonesos i la Univer-sitat de Lleida, treball prouavançat i del qual se n’hi vanpresentar diverses monogra-fies recentment publicades. Eninformar dels materials d’ara-gonès –uns 40.000 lexemes–recollits per Jean-JosephSaroïhandy de 1896 a 1913, ique hom es proposa de publi-car, s’hi va indicar també queaquest lingüista basco-lorenèsn’havia recollit altres tants decatalà pirinenc. Àngel Huguet,de la Universitat de Lleida,presentà una avaluació del’educació bilingüe a l’Aragó,vàlida, evidentment, tant per al’aragonès com per al català.Francho Nagore i Emili Casa-nova en sengles treballs sobregeografia lingüística van trac-tar també el tema de la fronte-ra catalano-aragonesa.

El bon ritme de publicacióde les actes d’aquests congres-sos –la dels dos anteriors ja sónal carrer– permeten augurar queno trigarem a tenir a les mansles d’aquest darrer congrés.

Túrnez & Sesé guanyen el concurs de maquetes SONA9

C.T.

El duo instrumental i vocalTúrnez&Sesé han guanyat elconcurs de maquetes SONA9de cantautors de tot el nostreàmbit lingüístic, organitzat perla Corporació Catalana deRàdio i Televisió. En aquesttriomf hi té un paper destaca-díssim en Desideri Lombarte i,en certa manera, la nostra Asso-ciació Cultural del Matarran-ya, doncs va ser amb motiu deldisc d’homenatge al poeta dePena-roja que en Daniel i enXavi (i també en Jean-Pierre, elseu tècnic de so) van començaraquest camí. Felicitacions. Actuació de Turnez & Sesé

CA

RLE

S TE

RÈS


Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Els inicisL’any 1978 l’Ajuntament de

Fraga demanà la introduccióde l’assignatura de llenguacatalana a l’institut d’Ense-nyament Mitjà Ramón J.Sender d’aquesta localitat alMinisteri d’Educació i Cièn-cia. La petició fou denegadaal·legant manca de base legal.

Calgué esperar fins al curs1984-85 en què s’iniciaren lesclasses a dotze centres de laFranja.

No fou, però, fins a l’any1985 que se signà un convenide cooperació entre el Minis-teri d’Educació i Ciència i elDepartament de Cultura iEducació de la comunitat autò-noma d’Aragó. Allí, s’hi esta-bleix oficialment la reglamen-tació de l’assignatura. Aquestaés considerada com una matè-ria voluntària, que ha d’im-partir-se fins a un màxim detres hores setmanals dins l’ho-rari lectiu del centre i ha deconstar a tots els efectes dinsl’expedient acadèmic del ’ a lumne / a . En aque l l smoments l’ensenyament delcatalà es considerava encarapart d’un programa pilot peròany rere any van anar augmen-tant el nombre de centres quedemanaven poder impartir llen-gua catalana.

Situació actual i perspecti-ves de futur

Actualment, un grup de vint-i-set mestres impartim l’assig-natura en una trentena depoblacions de la Franja. Lavaloració és molt positiva, sitenim en compte que en moltespoblacions el 100% de l’alum-nat opta per l’estudi del català.A secundària el percentatge esredueix a un 70%. També hemd’afegir que a les comarques

del Baix Cinca, La Ribagorça(alta i baixa) i La Llitera hi hamés matrícula que no pas alMatarranya.

Per un altre costat, en elmoment que el Govern d’Ara-gó assumeix les competènciesen educació (gener del 1999)ens trobem que queda invalidatel conveni que regulava l’as-signatura fins aleshores.Actualment, doncs, l’aprenen-tatge del català no figura alsplans d’estudis d’una maneraoficial, sinó que ens trobem al’espera d’una reglamentaciódefinitiva.

Els mestres i les mestres decatalà, juntament amb les direc-cions dels centres i també de laCoordinadora de Mares i Pares,hem demanat repetidament alGovern d’Aragó –al mateixtemps que hem presentatpropostes– que es regularitzila situació de l’assignatura. Enprimer lloc, cal definir com had’organitzar-se als centres:nombre d’hores setmanals,definició de la tipologia de l’as-signatura (troncal, optativa, demodalitat…). Per un altrecostat, cal establir i publicar elcurrículum tant a primària coma secundària. Demanem, endefinitiva, que passi a formarpart del Pla d’Estudis del siste-ma educatiu en les mateixescondicions que la resta de lesassignatures.

Les perspectives de futur esconcreten a l’espera de lapromulgació de la llei de llen-gües que ha de considerar elcatalà i l’aragonès llengüesoficials a les seues respectiveszones d’ús. La tan desitjadanormalització de la situació hade derivar-se de l’esmentada llei.

Els professionals de l’en-senyament del català a l ‘Aragóhem llegit l’Avantprojecte de la

llei de llengües i hem presen-tat les al·legacions que ens hansemblat pertinents. No podemser gaire optimistes quanobservem en el text com escontinua contemplant la llen-gua catalana com una assig-natura voluntària dins l’en-senyament i quan encara escontinua fent palesa la confu-sió sobre el nom de la llenguaincloent denominacions ambi-gües com ara la de modalitatslingüístiques o insistint cons-tantment en la referència a les

Setze anys d’ensenyament de català a l’Aragó

Gemma Torrent

El Govern aragonès participà a l’Escola d’Estiu de l’Alguer

El Centre de Recursos Maria Montessori de l’Alger, amb elsuport del Servei d’Ensenyament del Català del Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, organitzà,durant els dies 9, 10, 11 i 12 d’octubre la VIII Escola d’Estiude l’Alguer.

Aquest any, coincidint amb la celebració de l’Eurocongrés,que treballa amb l’objectiu de contribuir a potenciar la imat-ge exterior de l’Europa Llatina i estretir els lligams lingüístics,culturals, socials, econòmics i tecnològics dels pobles de l’Eu-roespai Llatí Central, van ser invitades diferents comunitats deparla catalana, entre elles la Comunitat Autònoma Aragonesa.

En representació del Departament d’Educació del Governaragonès hi assistí la responsable de la Unitat de LlengüesMercedes Llop, la qual va participar en una taula rodona inclo-sa en l’acte inaugural, amb Joaquim Arenas, per la Generali-tat de Catalunya; un representant de les Escoles Valencianes:Felip Munar pel Govern Balear; la Dolors Solà, per l’Acadè-mia de Montpellier i el representant del Municipi d’Alguer, PereLluís Alvau.

varietats locals o variants. Totallengua té un nom i en ell s’hiinclouen totes les diferentsvarietats geogràfiques, socialsi històriques, a part dels regis-tres lingüístics. No hi ha capllengua homogènia i el catalàno n’és una excepció. Per unaltre costat, el català a l’Aragónecessita normalitzar la seuasituació i recuperar la dignitatque mereix, per això ha depoder usar-se en tots els àmbitsi deixar de ser la llengua«d’anar per casa».

CEIP Miguel Servet de Fraga

RA

MO

N M

ESA

LLES


Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA16

El passat dilluns, 29 d’oc-tubre va comparèixer davantla Comissió de Cultura de lesCorts d’Aragó, a petició delgrup parlamentari del PP, elConseller del ram dins delGovern autònom, JavierCallizo, per a explicar lasituació de l’encara non natoavantprojecte de Llei de Llen-gües.

Com ja vam destacar elpassat mes de juny en el núme-ro 8 d’aquesta revista a partird’un debat sobre el tema enque intervingué Callizo, elconseller del PAR insistí enaquesta compareixença parla-mentària en la mateixa idead’allavons: el Govern d’Aragóno traurà a debat a les Cortsaquest avantprojecte si no tél’acceptació de tots els grups dela càmara, inclòs el PP.

«Si el PP accepta que aAragó es parlen dos llengües,com l’aragonès i el català, amb

les seues modalitats lingüísti-ques, i que els seus parlantstenen dret a que es regule el seuús, el Govern d’Aragó demàmateix presentarà el text, queja està enllestit, a la taula de lesCorts» –digué Callizo.

El debat adquirí sobretot tintsjurídics a l’argumentar la porta-veu del PP, Marta Calvo, queun informe de la Comissió Jurí-dica Assessora del Governd’Aragó adverteix que la decla-ració des d’una ComunitatAutònoma de l’oficialitat d’unallengua diferent a la castellanaés inconstitucional.

Javier Callizo rebutjà la vali-desa d’aquest informe jurídic,assenyalant que la cooficialitatdel català i l’aragonès a l’Ara-gó és reconeguda, «amb caràc-ter imperatiu» per la pròpiaConstitució «a més del nostreEstatut i d’altres Lleis aprova-des en la nostra comunitatautònoma amb els vots favo-

rables del PP, on es reconeixl’ús legal d’aquestes llengüescom la Llei de Patrimoni Cultu-ral, Llei de Carreteres, Direc-trius d’Ordenació del territori,Llei de Successions, i Lleid’Administració Local».

Marta Calvo insistí en quel’article 7 de l’Estatut en capmoment implica la implantacióde l’oficialitat i que aquestasuposaria «l’exacerbació i l’im-puls dels nacionalismes al’Aragó» i demanà al conse-ller de Cultura «que no utilit-ze al PP com excusa per a ocul-tar els greus problemes internsque suposaria per al PAR lapresentació d’aquesta Llei».

Josep Maria Becana, delPSOE, mostrà la seua voluntatde donar un ampli marge detemps per a buscar acordsdurant aquesta legislatura,«sense les presses inicials».

Jesús Lacasa, de IU, reclamà«seguir endavant en el procés

d’aprovació de la Llei, perdamunt de les minories (PP)que intenten bloquejar-lo» iChesús Bernal , de CHAlamentà la feble voluntat polí-tica del Conseller per a tirarendavant aquest projecte i vaconcloure amb aquesta fraselapidària: «Molt em temo queestem assistint en aquestasessió a l’enterrament definitiude la Llei de Llengües per aaquesta Legislatura».

Callizo deixa la Llei de Llengües en mans dels diputats del PP

Màrio Sasot

En la mort de Manuel AlvarArtur Quintana

Javier Callizo

Manuel Alvar Ezquerra hamort de càncer el dia 14 d’agostproppassat a Madrid. Havianascut al País Valencià, a Beni-carló el 8 de juliol de 1923, sibé deia que «no tengo nada quever con Benicarló más que enel carnet de indentidad. ¡Soyaragonés, vamos!». Als vint-i-cinc anys ja era professor d’uni-versitat i iniciava una esplèn-dida carrera com a investigadorespecialment en el camp de ladialectologia i de la geografialingüística hispàniques, ambsovintejades incursions per lesedicions de textos medievals,pel romancer, la literaturapopular sefardita i la contem-

porània castellana. Alvarposseïa una immensa capacitatde treball, tant de camp –féupersonalment un sens fi d’en-questes per quasi tota la geogra-fia aragonesa i la castellana–com de gabinet. El seu mésgran mèrit són els nombrososatles lingüístics d’Andalusia,d’Aragó-Navarra-Rioja, de lesCanáries, dels mariners penin-sulars, de Cantàbria, d’Hispa-noamèr i ca…, a més denombroses monografies dialec-tals. Des de 1974 era membrede la Reial Acadèmia Espan-yola de la Llengua.

Atles lingüísticEn el cas concret de la Fran-

ja, de 1963 a 1967, féu perso-nalment nou enquestes per al’atles lingüístic d’Aragó-Nava-rra-Rioja, concretament a Noals,la Pobla de Roda,Areny, Tolba,Sanui, Albelda, Calaceit, Vall-de-roures i Pena-roja, i escri-gué diversos articles sobre lafrontera entre l’aragonès i elcatalà.

Manuel Alvar era un homede gran sensibilitat envers elsparlars populars, dialectals, ien la seva obra se’n trobenmolts testimonis d’aquesta acti-tud. En recordo un de la sevaprimerenca monografia El

habla del Campo de Jaca.Escriu Alvar a la pàgina 19:«…y en Cartirana las tres vieje-citas con las que estuve unatarde me agradecieron el buenrato que habían pasado; habla-ron basto sin que nadie se lesriera».

Apassionat pel castellà, oespanyol com volia que se’ndigués, no en tolerava res quepogués fer ombra,per més menu-da que fos, a aquesta llengua.«Las lenguas vernáculas no debenprimar nunca sobre el español»–deia, i de la llengua aragonesa,sobre la qual tant i tant havia treba-llat, només sabia dir-ne que «Esoes una entelequia».


Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 1717

GALERIA DE PERSONATGES

GENT DE FRANJA

Ca la Vila

Esteve Betrià

CRÒNIQUES TAGARINES

Quan fa poc més d’un quart de segle, la major part dels habi-tants de l’antiga, densa, costeruda i atapida vila de Mequinensavan passar a viure –amb molts laments i, tot s’ha de dir, algunaalegria– al nou, espaiós, pla i allargassat poble de Mequinensamoltes coses es van quedar pel camí, perquè, com fa veure JesúsMoncada a les últimes pàgines de Camí de sirga: «Encara quefigurés a l’entrada de la vila nova el mateix nom de l’arrasada,en algun punt del camí entre els antiquíssims oliverars que sepa-raven les dues poblacions, hi havia un buit, una mena de terra deningú on la gent canviava d’una manera subtil.»

Un exemple d’un d’aquests canvis, –sens dubte un exemple moltbanal, gairebé pueril– és la desaparició, la pèrdua, d’elementsarquitectònics, i les paraules que els designen, característics de lesantigues cases mequinensanes que ja no trobem en les noves viven-des. On és l’angorfa, la gatera o el canyo a les cases noves de Mequi-nensa? Ja us ho dit jo: enlloc; són paraules i elements arquitectò-nics –cultura material–, que, com tants altres, han quedat sotaterratsa les runes de l’antiga Mequinensa. No ho lamento, són coses delsnous temps i de la nova arquitectura: no s’hi pot fer gaire cosa. Enca-ra sort que les paraules es mantenen mig amagades en els records

dels mequinensans més grans i, algunes, també en les obres delsescriptors nascuts i nodrits en aqueixa vila.

Una d’aquestes paraules pròpies de l’antiga Mequiensa queencara cuegen entre els vells mequinensans és ‘Ca la Vila’; és adir Casa de la Vila, l’edifici que en una població rural alberga lacorporació municipal. Una paraula –un sintagma nominal– igno-rada per la joventut mequinensana. O almenys això pensava finsfa cosa d’un parell de mesos quan vaig rebre una invitació a laboda d’una jove parella mequinensana. Un targetó amb el queen Jaume i la Pili, la parella mequinensana en qüestió, em feiensaber que es casaven el dia 27 d’octubre a les 12 del migdia aCa la Vila. Tot i que aquesta parella no fan de la defensa de lallengua catalana una de les seues motivacions vitals, no es vanpoder estar d’emprar-lo, amb total naturalitat d’ús, en un acte tanpersonal. Naturalitat d’ús que mantingué l’alcalde de Mequinensa,Jaume Borbon, en el breu acte del casament civil. Crec queconvé destacar que l’ús de la llengua, tant en la redacció del targe-tó i com en l’al·locució de l’alcalde, fou, com calia esperar,formal i culte.

Aquest fet m’ha fet pensar que potser ha arribat l’hora que lacorporació municipal de Mequinensa recupere el nom tradicio-nal de l’edifici civil més significatiu de la població, tal com jafa anys va fer l’ajuntament de Nonasp quan col·locà a la façanade la nova seu municipal nonaspina el sintagma ‘Ca la Vila’. O,seguint amb el registre formal i culte emprat en els municipis del’altre costat del Segre, ‘Casa de Vila’.

Teresa Lombarte

«Sóc una persona molt reivindicativa»A.B.

Teresa Lombarte nasqué –permotius de la Guerra Civil– aCalaceit l’any 1938. Despréspassarà la infància a Barcelo-na, on van tornar els seus paresun cop acabat el conflictearmat, fins als 15 anys en quees va instal·lar definitivament aCalaceit. L’estada a Barcelonamarcarà per sempre el seucaràcter cosmopolita.

Dos aspectes donen relleu ala seua vida pública: la partici-pació política i l’Associació deDones Kalat-Zeyd.

L’any 1983 entrà com a regi-dora a l’Ajuntament de Cala-ceit. El 1985 va ser fundadorade l’Associació de Dones i el1988 va ser l’alcaldessa deCalaceit.

Com a regidora recorda laseva participació en actes dereinvindicació de la nostra llen-gua, com la Declaració deMequinensa i l’ensenyament

del català a les escoles (Cala-ceit va ser el primer poble delMatarranya). Com a alcaldes-sa destaca e l re tolamentdemocràtic dels carrers (algunsfins i tot en català); la creacióde la Fira de Calaceit, el projec-te del nou Centre de Salut, «iels escrits que feia en català alprograma de festes, algunsd’ells polèmics». Teresa recor-da com quelcom molt positiuque el treball es va fer moltdemocràticament i que elsgrups polítics de l’Ajuntamentvan funcionar molt units.

De l’Associació de DonesKalat-Zeyd, una de les mésdinàmiques del Matarranya«l’objectiu era reivindicar elsdrets de les dones i millorar laseua situació social i cultural.Des d’allavons s’ha celebratsempre el 8 de març, el Dia dela Dona Treballadora i el 23d’abril, dia d’Aragó, del Llibre

i de la Rosa». Teresa ens desta-ca la Subhasta nadalenca encatalà; la publicació de tresllibres de cuina i sis revistesbilingües, i l’organització demolts viatges per donar a conèi-xer el molt desconegut aquíterritori aragonès; molts cursetsi conferències i l’impuls perampliar l’associacionisme aaltres pobles del voltant.

«Personalment m’agrada latransformació social i cultural,i valoro les noves experiènciessocials, culturals i artístiques.Sóc una persona molt reivindi-cativa, malgrat que consideromolt important la tolerància.Em sento progressista i socia-lista, però en la política activacrec que s’ha de ser realista,prudent i, sobretot, tolerant. Detotes maneres no m’agrada niel partidisme servil i acrític, nila demagògia i el populisme, niles idees simplistes».

Teresa és molt aficionada atota mena de manualitats i liagrada molt l’art i la músicaclàssica, sobre tot l’òpera (alssis anys va veure la seva prime-ra òpera al Liceu).

Finalment, considera que ladona s’ha d’implicar més enaspectes socials i polítics i ques’ha de ser crític amb elsmitjans de comunicació.


Núm. 11. Novembre de 2001 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

I ja hi som, el curs ha començat. El curs polític i tots elscursos i curses.

I tot el que avançàvem quan escrivíem amb motiu de l’onzede setembre s’està produint amb tota la col·lateralitat temuda.És clar que ens referim a l’onze USA i no a l’Onze de Setembremés nostrat els efectes del qual continuen des de fa tant detemps… Per cert que, parlant de curses, aquest principi denovembre s’haurà celebrat la fi de l’edició del Correllengua d’en-guany que, com la gent ja va sabent, es tracta d’una cursa méso menys reivindicativa que es fa, en certa manera, per anul·larels efectes d’aquell onze de setembre de 1714. La celebració dela cloenda, com l’any passat, haurà tingut lloc a Perpinyà, la capi-tal de les comarques del nord del Pirineu que van sostraure delPrincipat l’any 1659 i van ser annexionades a la França i desd’aleshores han hagut d’aguantar allò de soyez propes, parlezfrançais!

En canvi hi ha curses que no fan cara d’haver-se acabat i aixòvol dir que van mal dades i, a més, no sempre en sabem les raons,

de no arribar a bona fi. Ara ens referim a l’enrenou per l’ano-menat Plan Hidrológico Nacional (PHN), amb motiu pel qual(o per la seva culpa), una gentada heròica de l’Aragó i de lesterres de l’Ebre català han protagonitzat una autèntica cursad’obstacles digna de tots els elogis.

L’altra cursa, aquesta sembla que de relleus, és la de la Lleide llengües de les Corts d’Aragó. Sí, aquella que primer haviaaixecat esperances, després quan se’n va conèixer el contingutja ens va fer patir d’avançada i ara, segons que es diu a últimahora, tot fa pensar que haurà d’esperar més temps si no s’aca-ba fonent i potser ja no serà a temps d’un altre relleu (llegeixi’seleccions) perquè ningú no n’agafarà el testimoni (no confon-dre amb el testicle).

O la cosa del patrimoni artístic, que demostra –obvietats!– quetots els camins porten a Roma i a Barbastre i que, si no fem unacursa a fons, doncs, arribarem amb el control tancat, o almenysés el que es desprèn dels anuncis de guanyador que avancen elsde més de ponent peninsular.

Una d’última hora, perquè acabem l’article en positiu: el nourector de la Universitat Catalna d’Estiu (UCE) va declarar, entreles seves intencions, que cal explotar i treballar allò que pot unirels països catalans i l’Aragó. Joandomènec Ros es referia,evidentment, a més de a la llengua, a la coincidència del proble-ma compartit, el de l’aigua, (la cursa del PHN) que ens ha demotivar a fer les travessies –curses fluvials– en el mateix vaixell:metafòric, oi? I, tanmateix, caldrà tenir-ho present.

Curses

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

L’Alcorà traduïtJúlia Llambert

Enguany s’ha traduït l’Al-corà al català per primera vega-da directament de l’original enàrab, i és també l’única versiód’aquest llibre que podemllegir actualment en català, jaque si bé tenim notícia de duestraduccions al català del segleXIV, fetes a través de versionsllatines, cap d’elles no s’haconservat. La traducció actualés obra de l’arabista basco-valencià Míkel d’Epalza ambla col·laboració de Josep Forca-dell i de Joan M. Perujo, totsells de la Universitat d’Ala-cant, i ha estat editada per l’edi-torial Proa de Barcelona. Latraducció va acompanyada decinc estudis alcorànics delmateix Míkel d’Epalza onaquest autor situa l´obra dinsdel seu context religiós i sociali hi exposa els criteris i lestècniques que ha seguit en ferla traducció.

Epalza fa en la seva versió

catalana de l’Alcorà un ús moltmesurat de les notes per a expli-car passatges o paraules difí-cils. A la traducció li interessasubratllar sobretot l’oralitat deltext àrab original, del diàlegentre el locutor principal,Déu/Al·là, i el profeta, Muhàm-mad/Mahoma, i altres locutorsmés ocasionals, explicitant-neels diferents noms entre claudà-tors. A més subratlla el caràc-ter recitatiu del text alcorànic,mirant d’imitar amb procedi-ments propis del català les rimesi el ritme de l’original, ajudant-se d’una especial tipografia.

Amb aquesta traducció –quedes del punt de vista del creientmusulmà no és tal traducció,sinó un comentari, acurat aixòsí, de l’original àrab intraduï-ble– disposem ara en català deltext bàsic de l’islam, d’una reli-gió que existí entre nosaltresdes de començaments del segleVIII i s’hi generalitzà ràpida-

ment, llevat de les altes valls del’Isàvena i de la Noguera, on,però, no deixà d’influir també.A partir sobretot del segle XIIla fe islàmica va patir ací unaforta repressió, fruit de la into-lerància dels conqueridors cris-tians vinguts del nord. Aques-ta repressió va culminar ambl’expulsió, el 1610, de tots elsfidels a aqueixa fe. Des de fapocs anys s’observa novamentuna certa presència al nostrepaís de població musulmana.

Parlant de tolerància val lapena recordar que mentre a laPenínsula Ibèrica no hi ha capmena de continuïtat entre lapoblació musulmana que hi vaviure nou segles i l’actual, s’ob-serva que a països consideratsmusulmans, com Turquia,l’Irak, l’Iran, Síria, Palestina,Egipte… hi segueixen haventminories cristianes que ja hieren abans d’arribar l’islam enaquests països.

Confiem que l’actual traduc-ció catalana de l’Alcorà puguiesdevenir una eina fonamentalper al necessari diàleg entre lamajoria cristiana, o, si més no,de tradició cristiana i la mino-ria islàmica d’aquest país,diàleg que en la nostra llenguacompta amb magnífics prece-dents com ara el Llibre delGentil i els Tres Savis d’enRamon Llull, excel·lent exem-ple de tolerància i comprensióde l’altre.


Núm. 11. Novembre de 2001TEMPS DE FRANJA 1919OPINIÓ

Bitons, corbatons, saula isirga, cairat, rellingada, sàsula,busells de tres ulls, rellingada,penó, gàbia, paiol, desenes deparaules s’amunteguen al capi al cor de l’oncle Quico, enFrancisco Griñó, el llaüter fillde llaüter que va nàixer un 9 denovembre de 1920.

Parau les que recordenl’essència del poble de Mequi-nensa, l’estret vincle al riu queva fer hòmens mariners benlluny del mar, navegantsfluvials de terra endins.

No hi ha conversa sensereferències a la navegació, «aremar fort», «a tot estrop»,«llevem veles que passem perla Canota», frases fetes queencara s’apliquen al dia a dia,per què «cal servar bé per sallarun ràpid i tenir més govern alllaüt», és a dir, calen «quatre debones». És el consell de l’on-cle Quico per aplicar a la nostraterra, quatre de bones, quatrebarres, com diem de les perxesper salvar la corrent.

A Mequinensa una bona partdels hòmens eren miners i lamajor gernació de llaütersprocedia del veí poble de Faió.L’oncle Quico però, després deviure la duresa de les minesaprengué de son pare, delmateix nom, i va triar l’art dela navegació fluvial que aquestva iniciar a les ribes de Mira-vet. Els llaüts però, ens recor-da, és una cosa ben nostra, elsportaren els mallorquins, iinicialment incapaços deremuntar l’Ebre anaren fentuna i altra modificació fins quela seua quilla fou capaç desolcar el riu deixant enrere lamar.

I així «mon pare, que eral’amo del riu» m’ensenyà elssecrets de les riberes, per quèel riu «mai estava igual i elsràpids s’havien d’enprendred’una manera o altra».

Amb llaüts fets a Mequi-nensa o a Tortosa, com ara, elSant Antoni, l’oncle Quico fouun dels valents que transportàel fato per tota la nostra riberad’Ebre, tota mena de produc-tes alimentaris, gent i, sobretot,carbó, el lignit que s’extreia –ies treu encara– del cor de lesmuntanyes mequinensanes.Eren èpoques daurades de lanavegació, si la duresa de lafaena i la negror del carbó quetot ho embolcallava permetenaquesta expressió. Fins a uncentenar de llaüts i pontoness’amarraven arreu de Mequi-nensa i les seues mines. I elscalafats, els fusters de ribera,com el mequinensà Raiet, erenhòmens de gran reconeixemententre la població.

El camí de sirga ens unia finsal Delta i els matxos tiravendels llaüts sota l’extrema habi-litat dels patrons d’unes embar-cacions que traslladaven tonesi tones adés de l’aparició delsponts i definitivament, lespreses.

L’oncle Quico assenyalatambé les dues mitjanes delterme, la de baix, davant la

mina Pilar i, particularment, lade Riols, front a la mina Flix,mitjanes d’on es talaven elsboscos d’aubers (àlbers) perfer els puntals de les mines. Afinals dels anys 50 es va iniciarel declivi de la navegació iningú no es recordà de salvarels llaüts, cap, ni un. «Els llaütss’anaven podrint i se’ls enduiael riu». De fet, prou patimentstingueren les famílies d’ales-hores al veure com el seu pobles’afonava en les aigües en elcas de Faió o era enrunat senseconsideració ni respecte per lapoblació, en el cas de Mequi-nensa. Poblacions que s’ha-vien destacat esmerçant la seuavida contra la repressió i per lasupervivència.

L’oncle Quico recorda larevolució d’octubre del 34, elltenia amb prou feines catorzeanys i ja assistia a l’Ateneu ales reunions de les joventutscomunistes. Fa un canvi de toper referir-se a la por davant laimminent aparició de les forcesde l’estat en aquelles trobadessecretes i obscures. QuicoGriñó fou un dels herois queconduí els enfrontaments sindi-

calistes dels miners fins a Sara-gossa i Madrid, a tot arreu vaanar per defensar, cara a cara,els drets dels treballadors.Sempre ha estat clar i lúcid, iara encara més, ens diu «ara jaes pot parlar, per què jo ja me’nvaig». En el seu taller matí itarda, el trobareu, sempreamable, sempre nostàlgic ivalent, reconstruint a escalaaquells llaüts que navegarenl’Ebre i que ara l’envolten juntamb la foto d’un patró vale-rós, son pare, i una altra deJesús Moncada, qui pren notaminuciosament de tot allò quel’oncle ha viscut.

Com un calafat l’Oncle hidedica mesos i mesos a acabarcada un, cada peça, cada obrad’art del nostre passat recent.

Mai podrem agrair prou aFrancisco Griñó l’esforç permantenir viva la nostra histò-ria, anant més d’un camí ambun llaüt davall el braç per lestelevisions catalanes, les seuesxerrades sobre el riu i els llaütsals milers de xiquets que fancua a la seua porta, posant unamirada al passat que és elnostre present.

Gent del meu poble

L’oncle Quico, el llaüterGuillem Xacon



MES DELS DIFUNTSMES DELS DIFUNTS

Any 2 • núm. 11 • La Franja, novembre de 2001300 PTA • 1,80 e

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Làpi

da a

l’an

tic F

ossa

r de

la F

reix

neda

(el

Mat

arra

nya)

RIC

AR

D S

OLA

NA


El català al MesquíAlumnes i mestres de l’escola pública dela Ginebrosa treballen en la recuperaciódel lèxic local

Entrevista aJosep LluísCruzEl coordinadorde les APES dela Franja repassala situacióescolar de lazona

MES DELS DIFUNTSTO

RR

ENT

DE

CIN

CA

El Ball delPoll aTorredarquesEnguany s’harecuperat un altrecop una vellatradició popular,malgrat la mancade suport de laComissió deFestes

VIL

A D

E SE

RÒ

S

Ací jau la Llei de Llengües - ascuma.org...Ací jau la Llei de Llengües MES DELS DIFUNTS 300 PTA...

Documents

Transcript of Ací jau la Llei de Llengües - ascuma.org...Ací jau la Llei de Llengües MES DELS DIFUNTS 300 PTA...