/,8

IA COMANDA DEIS

COMAIATS

els voltans de passanant

conca de barberd urgell

MH{}&--l-=V11r-=''AVnffiEA^Af+^X^nMz\AI +XX>o<xx

L- ^Ti\ N

a. e. ta la ia

lr'ilanova i la geltrf

A.E. Talaia CCC19880501_015

A.[. IAI.AIA

BiTLIOTECAAFTXILISALUTACIO

LA COMANDA DE COI,iALATS ELS VOLTANTS DE PASSANANT

g,-9_g_a-3_9_g-g-g

!4-ggIgA-99-!,A39834-:-!3gg!!

Aquesta composici6 der titor ve donada perqu} en 1ta1

tiptA que avui recorrerem, es fusionen 1es dues toponimies,

s6n gaireb6 inseparables.

Sense que sigui una serra de gran altitud (SOg m),

si que t6, perd, un radi de visualitat forga amp1i, sotjantper Ia part suD, tot la fossa de la conca de Barberi en pri-

mer terme, i a1 fons" 1es serres de MTRAMAR, cABRA i c0MA-

VERT. A I'oEsr, 1a serra de PRADES i 1a serra del- TALLAT;

a1 NoRD, 1a p1.ana diURGELL i 1a seva capital, Tirrega. Tamb6

e1 Santuari abandonat de la Bovera, dalt drun tur6r prop de

Guimerl, i al fons, les serres PIRINENQUES. A 1rEST, es V€-

uen MONTSERRAT i e1 MONTSENY.

.Aquest

a rec6rrer

brim en els

rem, i en 1es

CArt entre 1a

paisatge 6s molt diferent del que acostumem

en 1es nostres excursions. La bellesa 1a desco-

racons que trobaremr €o la verdor que trepitja-

r:'estes d t aquesta Caialunya ve11a que fou 'rMAR-

cristiandat avangant i 1a moreria retrocedlnt.

DESIG SIGUI REALITAT T, BONA }IARXA !QUE EL

COT.,,IA

tAT

COMATADA ..

LA COMANDA DELS COMALATS

Depressi6.m6s o menys pregona i planeraterreny de muntanya.Extens, dilatat, quantitat gran.Coma prolongada.

en

ELS COMALATS

Sector m6s meridional dels altiplans de 1a Segarra, entrela riera de Cervera, a1 Nord, i 1a riera de ForBs, a1 Sud, situ-at a Ia Conca de Barberi. Comprdn 1es altes val1s del riu Corbi de1 Cercavins, i correspon a un esquenall d'erosi6 destacat de

1a clotada de 1a Conca per un rengle de turons menys precisos aIvessant segarrenc. Doni nom a una divisi.6 administrativa dels Hcs

pitalers, 'rLa Comanda dels Coma1ats". E1 domina e1 !rTossal de Co-malats'r (869 m alt). Lradjectiu 'rLAT" (antigament tamb6 alat o

elat), 6s o ha estat sovint posposat a1 nom dels pobles dtaquestaregi5. Aixi trobem: LrAmetlla Lada (ara de Segarra), VallfogonaLada (ara de Riu Corb), Granyena Lada (ara de Segarra)i d'a1tres.

LA COMANDA

COMANDA ...,-Dignitat amb un benifet adjunt conferit en

certs ordes militars. L'esg16sia o comarcaon hi ha un comanador.

En tota aquesta comanda i totes 1es viles i pobles que 1 | en-volten 6s de destacar I'envelliment de 1a seva pob1aci5, motiva-da per dues raons com s6n, lremigraci6 constant que ha anat pa-tint des de 1'any 1936r p€r no citar la que comengi. amb lrarriba-da de 1a fil'loxera a principis de segle, i 1'a1tra, Ia baixadade la natalitat en els joves matrimoni.s que encara srhan assentata1 pob1e. Aixi constatem com srhan tancat escoles en molts poblesi tamb6 eu€, en arribar-hi, sols es veu gent gran.

._-

......_

---._

-.._.

N

/.,

...,m

s""

f.

"I....

.'.......

.;....

I •,.

,'~

lo

,--+

-"SA

NT

.CO

LOM

ADE

QU

ERA

LTI

ms

LES

piL

ES

o

CONC

ADE

BAR

BER

AM

APA

LiT

OL

Òú

ic".- "'

...-,+

,-...

-...

..-...

...'

..I

..-..

..?

-+

-+

-+

-_

::

R.

uco

rbm

ei"

"'>'

~-f.:l

'":."

-......

:.:~

mc

........

;

.to.

.~::.

::..~

(..

••••

1'..

fOR

Es

......

.....:-

..._--

'

~ ,.-.

......"

,,

• IPA

SSA

NA

NT

Jl\

•

• , • I •-.

\.\

.\.

'!li

'.-.

...

.¡.'..

Jr'

.......

..-...-

\I

..-.,

...

...

me

•,m

eS

EN

AN

\.~

......

..

:-...•~

:..:'••.

(..,.

:.,

•~

..'li

..'

I~'

•...

..m

$

~P

issa

rres

[6

I(j

rdn

.lI

dlo

rltd

,...

.F

ract

ura

5CO

iME

f<I:r

.s-J

€C

UM

Oo\

RIS

ro·~

lr1M(!~OIOIl

IlIO

I'tre

nc.

llil

h1A

OCd

lc..

~r1e

s•

dOlo

mie

s_

OA

Arg

llH

Igr

e50

SSC

OlM

HIT

STE

RC

IAR

I$C

on

tin

enta

lsIV

.,1GU"~s

q.¡e

alte

r.ne

nam

.om

argu

esQ

,pll

fer.

so

beqU

ilOS

maS

SIÚ

S[m

e¡M

arq

ues

que

¡¡c

ern

en

am

bca

k..3

nes

lacu

stre

sl

,oca

lmen

tam

ogr

esos

~M

argu

esI

lut.

tes

que

alte

rnen

~am

ogr

esos

Ims9

1M

arqu

esam

ogr

esos

Ico

nglo

mer

ats.

WC

ongl

omer

ats

mas

sIU

s

Ma

rin

sC!

!JM

argu

es

WC

alC

àrie

s

o~=_-==-_=:i.

"';'è

o===

=_==

=,,;'s

Km

I

4

EL CLII'1A A LA CONCA DE BARBERA I ALS COIvIAIATS

E1 clima 5s de transici6 entre e1 mediterrani i eI de 1a

regi6 continental. A p1e h j.vern, e1s dies rrifols no hi sovinte-gen pas massa, per b6 que s6n llargs i freds i amb forqa boira;la temperatura mi.tjana draquesta dpoca 6s de 5,4e C, amb una mi-nima de -10,5e C aI mes de febrer.

A ltestiu e1s dies s6n calorosos de dia i al so1,per6 aquesta calor desapareix a lfombra. En plena canicula, els raigs de

so1 s6n suavitzats per la marinada. La marinada 6s aquelt zBfiragradable, tan peculiar a 1a Conca, que 1a cang6 popular ha poe-ti tzat.

A1 demati, vent serE;a deu hores, marinadala mi.gdia, vent de dalt;i a 1a tarda, garbinada.

La temperaturamAxima de 38, 5 e C.

mi tj ana , a I'esti.u, 6s de 21,5e C amb una

La pluviositati a 1a primavera, quan

va dels 550 mm alses d6na 1a mixima

660 mm i 6s a 1a tardorpluviositat.

Desprds de la pluja-que deixa sa6al camp i.a la frada,la.llum ds dauradai per toi se seat'trna intensa olorde terra mullada.

5

L I EDAFOLOG]A

E1s sdls de 1a Conca de Barberi es poden incloure en dos grups, segons

les caracteristiques de 1a roca inare.* EIs s61s m5s evolucionats de les muntanyes de Prades s6n principalment ter-

res brunes icides que sovint han sofert un proc6s de 1ixi.viaci6. Tamb6 po-dem trobar, per6, simplement teres brunes a 1'estatge lnferior del massis.

De fet, trobem un tipus de adl tipic de muntanya mitjana humida, perdque poden aribar a fer-se, com 6s en aquest cas, a certs massissos de 1es

Seralades Costeres.

S6n sdls ben desenvolupats, que presenten e1s tres hori.tzons de tonali-tats m6s aviat fosques. ta putrefacci6 de les restes vegetals proporciona

una bona quantitat drhumus.

Els indrets amb fots pendents i des-forestats, aixf com 1es carenes, poden

portar xero-rankers i 1itosd1s. Nom6s

A als punts m6s assclellats apareix 1a

terra bruna meridional.B * EI segon grup de sdls inclouria

aquells que sthan format sobre subs-trat calcari. Els m6s extesos s6n els

o - lcrzr br.r-ah.'h'.cea?.)- s61s bruns calcaris. Iamb6 podem tro-

bar sobre les calci.ries dures,litos6lsi xerorendzines.

Les xerorendzines s6n s61s molt carbonatats i eixuts que assoleixen grans

extensions a 1a Catalunya. mediterinia. Es un s61 de toris piLtids ocre-ro-gencsr Foc profund i format sobre roques sedimentiries.A certs indrets de les va1ls dels rius Gaii i Corb, podem trobar terra ros-sa, que pot evolucionar cap a s61s ferosialitlcs.

La terra rossa 6s un sdl constiturtper argila preformada, atrapada a Itin-terior de 1s calciries i que s'alliberaen dissoldrers aquestes. De vegades latema rossa apareix sobre una crostacalcAria dura (e1s tapassots), que e1s

pagesos han d t amencar amb tractors o

mi.quines especials.

***+,**+*{.*

c

-T<'tra. (o$a

LA VEGETACIO

E1 bosc dralzines primitiu es conserva a1s baixos contra-forts de 1es muntanyes de Prades, per6 en una gran part de laConca ha esta substiturt per garrigues i brolles amb pi blanco sense, i per conreus mediterranls: vinya, oliveres, cereals,

Estatge dralzinar muntanyene caracteriizat a partir dels8OO 9OO m d'altitud. t'alzinar m6s pobre i amb infiltracionsmuntanyenques considerables hi 5s, en general, forga ben conser-vat. A1s racons frescals s6n visibles bosquets d'arbres euro-si-berians de diverses espdcies, que perden e1 fullatge a Ithivern.En alguns 11ocs hi ha tamb6 castanyers introdults per lrhome.La pinassa (Pinus Nigra) i e1 pi roig (Pinus Sylvestris),1oca1-ment anomenat pi mB1ic, s6n tamb6 freqiients.

A1 ierreny si11ci, bosc cie roure rebol1 6nic diaquesta es-pBcie al Principat. tes carenes exposades a1 vent, duen una ve-getaci6 de coixinets espinosos forga desenvoiupada.

La relativa intensitai dels freds fa impossible I'activitatfotosintetitzadora a1 pic de lrhivern. A partir dels Oe C, en

efecte, les fu1les continuen desprenent COz, la qual cosa signi-fica que respiren, per6 ja no s6n capaces de fotosintetitzar.

. Durant e1 nostre recorregut trobarem:

ROUREDES DE FULLA PETITA (Quercus faginae). Es tracta drun arbrepetit; srassembla m6s a

roures medio-europeusles fu11es s5n menudes

una alzina qu-e no

caracteristics de

i idhuc punxents a

paE- a un draquests gransfu11es grosses i blanes,1es puntes dels 16buls.

Naturalment 6s caducifoli.Continuant amb 1a descripci5 de 1a vegetaci6 draquestes con-

trades que s6n de boscos planoperennifolis, hi tenim:ta E4It{4 (Guniperus phoenicea), e1 LLENTISCLE (pisticia Ientis-cus), 1a PINASSA (Pinus nigra), e1 EI_E!AIq (pinus halepensis),e1 PI ROIG (Pinus silvestris) , 1'AIADERN (Ramus alaternus),i 1

ZIryA EQBDA (PrrirlYrea i{edia).AIADERN. Arbust dioic, sempre verd, de fu11es alternes i corii-cies, flors menudes, apBtals, i fruits petits drupacis, freqiienta 1a regi6 mediterrinia. Aquest arbust ha donat nom per contrac-ci6 a un poblet draquestes contrades, conegut per SAtADERN, i. que

5s un agregat al- poble de Conesa.

LrAtzrNA B0RDA_. Es d'aspecte semplant a rtanterior, amb flors hermafrodites i fu1les oposades.SANGUINYOL (Cornus sanguinae) . Arbust de la familia de 1es corni-

flors blanques en corimbes, i drupescies, de branques rogenques,-^-n^- iIrEElI EO a qlltel EiUU5.

A1s voltants de Passanant, prosperaBrucs amb Tamborino i brolla de romani.E1 BRUC D t HIVERN (Erica multiflora) , e1

BQMANI (Rcsmarinus officinalis), r" {919,1_( epnytlantes monspeliensis ) , BOGUES ( Thypa

angustlfoli.a), GARRIGA (Quercoccifera),1a' gAI9!1-( ulex parviflorus ), 4LzL{A_gAR-E,ASCA ( Quercus rotundi f olih ) , e1 CADEC ( JU

niperus oxycedrus), i Ia GINEBRE (Junipe-rus communis ) .

VEGETACIO ARVENSE

Algunes de 1es herbes que podem trobar sin:F.Ai/ENISSA BLAIIqA ( o:.pf otaxis erucoides ) , RAVENISSA cROcA ( Erucastrus nasturtiifolium)i, g4IIgIA_( Sorghum halepenses ), ggBIEIJolA(Convolvulus arvensis), i TLETERESA DE q44E (Eupperbis vegeta-1is).

fAt

1a bro1la dtestepes i

ii .. .-,': ;l-! +ri

" i'+';i ' "'; ' '' i

.1 lijliati ' :.:.. .'i..+"'j' ':-*l'; :'; '].'la: .. " '1*'

. - ,' ..1',:,\-.r. n.r:. r .. ,,- I t t:, .j,.;)'{'.{: :i::, : i '.'r'.;; ;.

;i'' ,.,i '-: f,/''ka; ':;',: '; ')i":

q*1-'; .i , ;i: . . --- l''::'r's.- !.. .- /) ..' ,t .. \i:--,: r. 11 ri

:i:;,.r'... .., j :,.:,,: ;ia " .1-: 1..:..i"...".'- .;:l l-, .r.!.ji..l

s;?;.'r.'r , r- ;i..',; ....,.-r. l'l- r,zr ... .j,,a..:.,, aJrh.tr. :.

,;)'..2 ,f :,;i-,,l

tt t i,.:' tii +;J,i:^; ":.;i .:". i. ,' i.l t'" !::.'1., ..'i i- .:1..:;": -;:';.

1,.':" 1,.' ..:...:',... . .. J.1....': . ';r,. ',;. ,, :.,.t_:...',.;. tj :'j,i rt , ::;' l;' ,,;j , it,-..1,, \\ ,( lt -.:

'r l, t',,')'''.. ! Y 4.'-\ \ii., \,\ f i\'i,. ,, , i,, ,; ll-1,?'!t'.

8

LES BARDISSES

Les bardisses tfpiques que trobaren s6n:ESBARZER ( Rubus ulmifolius ) , AEg_llAIg ( Crataegus monogyna ) , 94-

BtET (Amaran-VARRERA (Rosa canina), ARANYONER (Prunus Spinosa),tus).

FENASSAR

.aa

Els p

El FENAS D

fenis de marge

1a flor del fenisb fonollb- 1a flor I e1 fruit

rincipals fenassars de la comarca s5n:E MARcE (Brachypodium phoenicoides), eI FON0LL (Foeni-

culum vulgare), 1a FETGERA (Anemone hepatica), e1 MARxivoL ( ire-llebonus foetidus), i 1a FARICOLA o TIMOL (Thymus vulgaris ) .

o

s!s-EglEIs

Aquestes contradesbolets i. rovellons, alguns

HYGROPHORUS tItlACINUS, de

gue avui recorrem s5n forga riquesdels quals detallem a continuaci6.

nom popular: LLENEGA.

en

Habita a les pinedes de pi. blanc i ars boscos mixtos de rourede ful1a petita i alzina.

TRICHOLOMA TERREUI'I, de nom popular: FREDOLIC.

ineda de pi blanc.

: P]NETELL.

en les terres catalanea.

Habiia entre la fullaraca cie 1a p

LACTARIUS DELICIOSUS, de nom popularEs un bolet forga comri i apreciatHab j.ia entre els pins blancs.

LACTARIUS SANGUIFIUUS, de nom popular: ROVELLO

Es e1 bolet m5s apreciat...E1 barret 6s ataronjat i presentadents. Habita en els boscos de pi

unes taques verdes ben evi-b1anc.

CAI{A DE PERDIU.CHROOMPHUS RUTlLUS de nom popular:de pi blanc.Habita aIs boscos

Lactarius deliciosus Comestible

CC

i

CF

BARB

ERÀ

N

DE

V,l

iOtp

eRh

U$

,

.l

,-'S

A""

.P

ER

Pt T

U••

OE

G..

...

""

jJ>,n

o><J

,~.

•69\

19"'

0,,"""....

i>l

,',¿

.'

......

-6a

78I

\.,

"'I

I~

.°_1

.....

,,~.JI~

~(

~•

.:'

. ....

1....

~~t~to1

~•..

(..'~

lax

arx

aU

.T.M

.d

e1

0km

de

co

sta

t)

CO

NC

A

o "=-=_

c.:=.._

_=,,;

.~'~O======~~

rtm

(su

pe

rpo

sa

da

•4

757

Cli

Cf

¡....

.,

,,

,l

',

",- , ,

, ,'

...S

EN

IJ'-

,~,

_.0.

29~..

:39:

za3

'---

----

;-d

--'--

+-+

---

17

37

I

.",:'.. .,.,;

I

LA' CONCA DE BARBERA

tA CONCA DE BARBERA 6s formada pels ai-guavessos de les serres de Prades,

la Llena, el Ta1lat, Comaverd i Carboniria, originaris dels rius Francoli 1

Anguera. Curiosament no hi ha cap riu BarberA. E1 que d5na nom a 1a Conca 6s

un poblaci6 de nom BarberA, situada dalt drun tur6 des dron es domina tota1a depressi6 ova1. Es una comarca de pas, ja que 6s eI cami m6s curt per anar

de Taragona a tlerda. La seva riquesa principal en s6n el vi i 1tametlla.En tots aquests pobles de la Conca, lredifici de1 Sindicat Agricola 6s e1 ba-rdmetre de 1a vida social.

Com a conseqiiEncia de la desorientaci6 en lrestructura formal, Fot esde-

venir el cas que idhuc la Conca de Barberi deixi de figurar amb valor de co-marca pr6pia; aixi veiem que en eI projecte de divisi6 teri-torial de Catalu-nya en comarques, presentat eI 1931 per Pau Vi1a, resta lntegrada 1a Conca

de Barberd dins 1a comarca de l'AIt Camp. Lresmentat projecte engloba dins1a Segara, tlorac, Passanant j. Savelli de1 Comtat.

SEGARRA

.URG,ELL c,,i,,,..

,illl,,g.,n"lcR

,\NOIAr tJcllPral

'i.-." "rrllrrrtr.;,!

CARRICU6

Conca de Barberii comarques que 1'envolten

del:Camp

ALT CAMP

Es una gran fossa excavada pel riu Francolf i pe1 riu Anguera. ta Conca

de Barberi estricta €s constitu'ida exclusivament pels termes situats a la con

ca draquests dos rius, per6 la demarcaci6 delimitada per 1a Generalitat de

Catalunya (fSgS) cont6, a m6s, una part de la dorsal de 1a Segara histdricaa 1a del riu Corb, i a I'a1tip1i on es forma e1 GaiA. A ponent i a migdia 1a

~ombl"e

d'h

ab

ita

nts

30

00

0~ I I I I i

25

.00

0~ I I

20

.00

0¡

15

.00

0

10

00

0

s0

00

•7.

562

(17

19

)

•19

.606

(11

81

'89

)

•30

.106

•~'881)

,9.1

47(1

857)

.•

26.0

12

~O) •

22

.67

6

~•

18.8

24(I

nO

I

+17

0018

0019

00zc

(.

..-.

.,

:--.;

~.

;.

Lapo

blad

ód~

1:1C

on!:a

¡J~

Dar

ber2

1.:n

.:ls

tr.:s

darr

ers

segl

es.

I

13

fossa t5 cardcter tect6nj.c a causa de 1a fa11a que contorneja el triAsic (preponderantment calcari), i els esquists paleoz6ics de 1es muntanyes de Prades(feOf m a1t.), i 1a sera de l,{iramar (895 m a1t.) a1s quais separa dels gre-sos, els guix..rs i Ies margues o igoc6nics, dipositats a uns 35O m aI fons de

la cubeta f1uvial.

La Conca de Barberi no ha esta formada com draltres conques a1 11argdrun riu. Es una ampla cassola situada enmig de les semes del Tal1at, Fords,

Queralt i Prades, 1es quals amb prou feines sobrepassen els 10OO m dtaltura.

Tems enrere havia quedat una mica arllada de la resta del Principat, so-bretot per 1es deficients comunicacions que tenia, i era plena de boscos de

pins, alhora que manteni.a un bon nombre de ramaderia.A 1a conca prdpia-

ment dita, hi ha a1 vol-tant de les dues dotzenes

de pobles, comptant eIsque ja estan deshabitatsEs doncs druna poblaci6

escassa; e1s pobles, perd

no estan massa distanci-ats els uns dels altres.

Josep Vallverdfi diuque la Conca 6s una temaper fer-1a a peu, amb ca1

ma.

A tots e1s pobles convida a llhospitalltat eI bon tracte dels veins,de caricter generalment senzi11, taranni pacific i llenguatge pintoresc. En-

cara que a molts pobles no hi ha hostal, sempre hi trobareu alguna casa que

us acolIiri.

Conca de Barberi

El teu nom 6s una capsaque abriga vi.nt cavallers,si la teva arrel starrapaa 1a roca dels Templers

i ets feinera, oberta i 11iurecom 1a palma de la mi

no cobegis cap m6s viureque el de 1a Conca de Barberi.

munlcrprs

Barberii de la ConcaElancafortConesal'Espluga de FrancolfForisLloracMontblanc'Passanantles Pites de GaiA

Bocafort de Oueralt.'Santa Coloma de Queralt

colicA DE BARBERA

municipis

Santa Perpdtua de GaiiSairaiSavalld del ComtatSenanSolivellaVallclaraVilanova de PradesVilaverdVimbodf

C..lnca de Barberi

km2

26,4314.5528.9157,1716,5222,8794,2427,48n., ctr

8,168,63

33,96

km2

67,6752,3514,5811,8921 ,0313,4221 ,1412,8265,51

637,88

E1s Hospitalers reberen un fort impuls en el nostre pais, en ser procla-mats hereus dels Templers, un cop abolida aquesta orde lrany 1312.

Aquesta orde obtinguS la seva mlxima esplendor vers el segle XV, per6

partir dtaqui s'inicii. una progressiva davallada fins que fou desposseida

1ri11a de Malta per Napole5 1'any 1-798.

a

de

Ta1

bon feu

com podem veure aI 1larg d'aquest document, aquesta comarca era un

de les dues ordes esmentades.

| .l Piddl e Roi-Pt. d'OlbBMdfrdoo L lr.d

.l C@llS.sd l!ff'n"

i r IEpluF Sdd

I t ., uihr d a^crl.

i ra , rn tdr)

-. .rLl. e SS'-il-coe.,, o uorr'd to

R^-"G,

Ilr.l xo d tondb!dx CffirY2l l.llnrW

CA STt,LLAN IAD'AMPOSTA

lhrk(l$il

It

ld.Cd@d.

0littil Lrbi).ltlI-..d.XlVl'

\,il6i (t,t?d[.dqEhI tehl lrrtr.?t

{ltrtrrltlr2i d. tlrl ,--dllr3tr.tallllt e*:'i

;f, trad I c# t- T.,,tlr?r,#ifi

Gl{AN PRlOllA-r DIi ('A'Ir\LUNYABS

{od-}Uhl-acr0

{EffJs

rS.nrh (grr[fff e?rftfrddla.drd {ltc:ll

Iffirr

td it a{df.iirta_rt

':y'rd (a.do, {1317.13?81'

lllrrl llrgihllh.. Ixbia €l tlq ia con.b!. '!nd6*ad-

q'M. I il&il C.6r It'ed6r d'^rp.r. {t6S) 2

L- ffi6. -&.uri. ' d. siE.' Brnvlm -d S xlv . r. c....rr..D d'AaPdE .

id&.'..&h.drco@6{&ilffr aEl l2la.r Fld 4.6Mtocdof, I

,r-ildi. AlPdn.r lru C!..9@Pa.a s xlr ( ceEdor -cdop t€1. d-xll I Xrll prhrl.l..65& &Cr,... a

El El. xvll. S.C.. FrrYi. i..l 4gitol - l-rg Ilt6do - C.E.r. { l2Sl I l* lr.sl&r. 6.'cid. lta$l !O

t^r..r6.^r F.r&r(. AFf,d I Il.aa@r d 6t xlil d b alrk.. ,ff* ,2

"'"*y' -fih'q

/',/REzCNE

DE M,A LLO RCA.rr-o.1f,]l;,t

'. isdJ-6.ihClu6-tab-lt12!C.hilLed tatt,

925so75

anrroa.nt m6&r & l. cs.nd. I tr.. o u@d 16

adl.r tud.t d l4t I !.r , talt . tu &- d. 16 a.{r6, d. &r tal,dl.d.d. il p.ord &t.6t. M&r.dd 16* t'

l*6,.6..i .t o.io..r { S.. &.. a rd P66 o 4...@ r!

- '; ..].i'ifii,, ' ^*rttleF1,1/.,ato -^,

cv 1..- *,'mvrnianra r3t7 i1 lrrilt- '1i1".ob"1}1:4rigrgtt'a - ,..i .,-n. tV...pn*3 l. Gtu fi3r7l {r3tr, - I r,doe- r,n.3r! let.:rvlr.xrx li4,b4utt-aii hdbl \ s-i s_

illl,.'' .- L' rou.rD6r'.rne.6.d..r.@ilffrd.&u,.Hr.obs't tl

'A R A G O

n3r7l-I

. ::T"J:1q"f-e.dd 1317 :ru,,?rfi,tii?;rir

l**$.ti:r,a:*.Yl-\.ffid l3t7.l.rii*r.i. d 5i. xvlrl lvilH

, 66rder6e6!f rh tmolc6- @; d

.;;J.,il'"I;;;,a hlil'. 6tu,n+dr d.. {l

' & C.ralu.y. o Ol dtr d'Ac6an& err.nv6t &6d I

I qv.6&insa d. d FnO,.r!.!a 6 d.t 6tdEd

lodta {ttrrt

d

Trnil & l Hff. {!2331

Oculko lt?a5.t3171

,.-,.J..-t"'-'"*''.- -Ab&tlt{g l5$l

ii:i,,. '' -^T=,:;:::::::'::.:::;,:;';:il ;:fl {6rr ll23}t3171

rIH:ffiil:il#jiIii'ft?ilrrw\-./ . cr A

lH"Tii'#.lfflfill'Lf*,, ^,*Jd 'o'iF

"9.I t280.!3t7ttte-*- (tg-tlzt

l'J

a 66esi', d. mo.r ho$(&dI rrc nembrc d uEiom.d. billi.

^ u da!. orr. Dadnid. dr.d..t rcm

\ \d6. b.iltiF oz@.d i t. 6& ffitr/ Enrc c6nromia c*. .m M

r: (atr'

:ll Alr'ilr \lr?cd@ \: t] G.tdlhtl-li-r, ^nd&'Lrei l! r-'o'rs

ll* tt3t?t

o... (db oi lr$r',.3. i'SlffiiHLd.|(t1$,

(6 rind unrril.kmduluil cm.d.Mtti.o mbra mb rlu' qnrE, o U cm.tu.@ffi.Mtd'untotcffidr \

a o *rJ,., h, h.qi ,ti..E,6 o\ia or..r!r.r o 4 brur,s'ccro p.' oail datt h@ild.d

\M.r C.he

E1s Hospi.talers a1s Paisos Catalans

ta Conca de Barberd, com hem pogut apreciar amb e1s arti.cles que li hem

dedicat, 6s un important nucli casteller. Es tracta drun sector catali que

ha de permetre interessants estudis sobre e1 repoblament aman de 1a Recon-questa, quan hom pugui disposar de majo documentaci6 respecte als castells.

TAULA D'UNITATS CRONOSTRATIG RAFIOUES

Era Periode , EpocaM "a-enrera Oroginles

0.01

2

l0

25

40

60

65

130

O. alpina

,rq

270

350

400

440 -

500

570

5.000

rB0

OUAffnrunHt o Era Ouaternlria HolocE

PleistocE

CENOZOIC oEra Terciiria

Neogen Pliocd

M!oc6

Paleogen OligocE

Eocd

PaleocE

MESOZOIC oEra Secundiria

Cretaci Cret. superior

Cret. inferior

Jurissic Malm

Dogger

Liissic't rilsic Keuper

Muschelkalk

Euntsandstein

PALEOZOICEra Primirria

AGNOSTOZOIC oPre-Cambrii

Permiir

Carbonlfer

Devoniir

Silurii

Ordoviciir

Cambrii

16

PRE-H]STORIA I HISTORIA

A 1a Conca de Barberi hi ha mostres de poblament, b6 que

escasses, de totes 1es Epoques prehist6riques. E1 neolftic delssepulcres de fossar 6s conegut pels jaciments de conesa i de San

ta coloma de Queralt. E1 sepulcre megalftic de1 pLA DEt Bosc de

la SALA, prop de Passanant, 5s 1a mostra m6s meridional de lacultura megalitrca a1 Principat. Entre vilaverd i la Riba, lacova de Cartanyd ha donat mostres de vas campaniforme i de laprimera edat de ferro srhan trobat vesti.gis drun fons de cabanaha1 lstitti ca.

Destacats objectes de Itedat de1 bronze, han estat desco-berts a ltEspluga de Francorf. Hi ha vestigis de poblament de

1es Bpoques lbErica i rornana. La reconquesta cristiana stiniciAa lrAIt Gaii a1 segle XI. Sthi establi 1'orde dels Templers a

Barberi, i i'orcie de1 cister a Poblei arsegie xri, i impulsd 1'egricultura i 1a ramaderia; m6s tard e1s Hospitalers substituirenels Templers.

5. Passanant (Conca de Barberl)

5.1. Cerirmica ibirica nPobla de Farran"

Nom del lloc; Pobla de Farran.Terme mnicipal.' Passanant.Data localitzacA.' 1972, R. Boleda, de Verd{.Situacid: Prop de Ia carretera dc Passanant i &vant de Ia pobla de

Farran, hi ha uE tur6 amb restes de coDstruccions on Ramoa Boleda localitzir,cerimica ibtrica. Long.: 4" 5! l0., Lat: 41" 32, 10" N., Alt.: 6E5 B.

Materials: Restes de cerlmica iblrica.Ubicacid actual de materials: CoHecci6 de Ramon Boleda, de Verdri.

5,2, Restes de cerAmica nCal Bacardi"

Nom ilel lloc.' 'Cal Bacardl'.T erme municipal.' Passaaant.Data localitucid: 195, G.. R, 4s g,,,imer}"Situacili: Seguint el canal ral de Guimeri a For6s, damunt del c.mi

que baixa a Fonoll, hi ha al costat de l,antic caml les ruines d'un possiblehostal,._on^es-_trob-arcu_alguns Eaterials arqueoldgics. Long.: 4. 54,-30- 8.,Lat.: 41. 32' N., Alt.: 74O m.

. Macrials;_ A mCs dalguns escl,ats de sflex, cs trobare[ Elgurrr tro3sosde cerAmica iberoromana.

Ubicaciti actual dels materials: Museu local de Guimcri-

5.3. Restes romanes rFont del Mas'

Nom del ,roc.. Font del Mas.Tenae municipal.' Passanant.Data de localitzacif: 1980, Jordi Torres, de passanant.Siraacid: Prop de I'antic caml de GuimcrA dc passanant, en el lloc conegurper Ia Font del Mas, en un terreny amb parets que formen una possible mria-lla, es recollire[ restes de cerimica rortrana. i.ong.: 4" SS, lO; E., G;li"

32' 20" N., Alt.: 680 m.. Materials: Entre els rnaterials es poden comptar restes dc tegules, imfores.nanses i cerAmica ibero.romaa.

Ubicacid actual ilels materials: Museu local de GuimcrA.

PARTIDES DEL TERI{E DE PASSANANT ON ES PODEN LOCALITZAR

LES RESTES IBERIQUES.

GRIF'CA

-.,.-,4**_lO t'f

^\ It'r}tL

.'n*,,utq1,^o ttt,llF

LO tlosc

LO

\{ AS

Los \ltsets

\L: bla deerran

[-o

Pou

LO

C LOT

\:\A='

erLOS OBACS

.rBlo2-

\r--\e--

Rius t) l'.,,\1 I

l l'-t''

REsTES RoTIANES A L.\ VALL DEL-Rlu CoRB

3n. Tombes i restes romanes "Els Vilars,

Norn del lloc-' Els Vilars.

T erme municiPal.' Passanant.

I)ata iocul,ittrtcid: 1971, I. Rcca i J' Torres, de Passanant'

Sirrnckj: En Ia partida del terme nEls Vilars'' on enclra hi ha dos anti'

^"r ."ti.t i rcstei d'un hostal, prop clel cami de Valtfogona a Passanant

f;;;;;a;.i ai rotot a Guirnerir, eilocalitzi una tomba feta a terra i coberta amb lloses de Pedra.

Materials: Entre la ,terra i les restes arqueoldgiques es va recollir una

e"rru-J"-u.". estret i amb una mansa, q'" :! t1:T''-9:ll1 i l:jff':l,t""og?"3i-.*pr^ de la panxa" Entrc altres re'stes de cerirmica' tambd n'hirrn tros de tcrra sigillata.

tJbicuci6 actLnl tlels materials: Casa Ignasio, de Passanant, senyor IRoca.

A,[. TALA

BIBI-ICTEAFi)(iU

Lcs li()'quR Lr I

Los - \, *"*iff,. rrcf Lk''r t

?tuo rossAls Hr,-\"/:.Rr/r. gol -,_-,_i

*Y\,..-.---ICOII,\ r'l'tr .rtts !, cABor\ ,,i\t"g,lf | ,u^.r,1.Lo ..,' !i:

ji;'- i-.,r11

t,

I)OTIENCE ->-IANANT,,

l. llrrtal ! ttL tLtS roui t)t'LCOTIES !

I cs lrrrroulr Ll I i; -' \,

*"*iff," rrcf Lk''r ,)

| '"')--.,) .bac

/?

/ ,.1 l'n

,tc La

,' srlzl.l' ' ' ,--..i sall i.V'- i,v;;NNL-r\-

(.cr^,r),-,, \-.r-rzLc Sala

t

Els cellers

r;'El'*1?>,. ,:nl.-.",4r

' ri:;. g.- .r-_:j?.:

;l^: H

,i%&*. :{lL:*}Ee*r_.. ..*..-ri

Fagana drun ce11erEdifici molt freqiient als pobles de 1a Conca de Barberi.

CINDlCATS

La sindicaci6 agricola s'inicii a la fi de1 s.XIX a Barberi.i a 1'Espluga de Fracoli. E1s primers cellers cooperatius de Ca-talunya s6n draquesta terra, i encara avui lfediflci deI ce1ler6s el bar6metre de Ia vida social, ja que Ia riquesa principalen s5n e1 vi,1rametI1a i e1 sembrat draresta (ordi, b1at, civa-da). Aquesta sembradura en molts 11ocs 6s conreat simultanejantamb la vinya amb tires de ceps molt amples, i ltaresta al mig.0ltimament srha estEs per 1a comarca ltestabliment de grangesporcines. Ltactivltat industrial 6s reduida.Hom explota pedreresde granit, baritina, calcAries, terres colorejants, guix i aIa-bastres. Han elaborat sab6, oli, farina i pinsos.

La vinya hi fou introduida per du-es institucions que a1 segle XII impul-saren la colonitzaci6 de 1es terres de

1a Conca per part dels catalans: Lrordemilitar dels Templers i lrorde monisticde1 Cister (popularnent'rde1 Ciste11l').La poblaci6 i. el conreu de la vinya se-gueixen 1es vicisituds generals de 1es

comarques :.nteriors de Catalunya i. 1'egplendor a.gricola irradiat per Poblet,de1 qual 1a vinya era part principal.

Actualment 1a vinya ocupa de1 39

a1 49 % de1 terreny cultivat gue repre-senten unes 79OO Ha. A principis de se-g1e se n I hi dedicaven L2. l-O0 Ha.

C E REALS19.275 ha.

ViNYA8.286 ha.

ALTREJ

Y" OLiVERESAVELI4NERSAHETLLERS2.656 hd.

poble que e1s cristl-situat dalt dfun tur6i que esti documentat

1a monumental que nt6s

Un fet positiuesdevingut a 1a Conca

i que despr6s irradiila seva infludnciaper tot Catalunya,fou e1 naixement delprimer sindicat agri-cola.

VerE IIany 1893r €nplena Bpoca de 1a fil.loxera, s t iniciarene1s contactes, i 1'any1903, s ralgi I 'edi fi-ci de1 primer Ce11erCooperatiu de Catalu-nya a1 poble de Bar-berA.

LA TERRA, LA VINYA, ELS HOI,{ES

E1 nom de la comarca prov6 del primerans conqueriren. Aquest poble 6s Barberd,que 6s vislble des de quasi tota 1a Conca,prop drun segle abans que Montblanc, 1a vil-a capital actualment.

supcrficics ocupidcs pcls difcrcnrs ripus dc conreus (rny 1963) a h conca de Barbcri.

E1' si

1 t Europndria,eI peri

trT. nFp

c€F r botinicament, 6s 1a 'rVitis Vinialguna liana qalvatge deI gEnere

a 0cci-dental Meridional durant 1'Erava desaparEixer totalment, ara fa

ode de mixima glaciaci6.

feratr.rvitisil

Terc i iruns 1OO.

prosperava a

ia o Quater-OOO anys r er

Nom6s un so1 refugi s'ha pogut provar cientificament, i 6se1 que es local itza a res costes orientals de1 Mar Negre a Ge6r_gia. Aquest refugi, gri.cies a 1a cadena de muntanyes del Ciucas,va guardar per a 1a posteritat aquella 1i.ana batejada, despr6s,amb 1 r estrany nom Ilati de "Vitis Vinifera,r.

La 'rvitis viniferarr6s una espdcie vegetaJ_ rinica, per6 quet6 mEs de 5.OOO varietats catalogades.

21

tES VARIETATS DELS VINS A LA CONCA

Les varietats predomi.nants a 1a

Conca de Barberi s6n, en vinsblancs, e1 macabeu i 1a parella-da, i e1s vins negres s6n 1tu11de 11ebre, garnatge trepat i su-mo1r.

El terreny calcari de la Concad6na al seu vi unrrbouque!r| malcat i flexibilitat, i una dolgatendresa.

22

Barberi de la Concal.)'ct:ur. d,ts harhs nerlcnt !

c o n trdpa ssa rLt i'orgcn t(cscur enprat des ,i'abans

de I 750 J'lns vers el ! 876).

La comarca ha pres el nom referit precisament al lloc de Barberi, que do-cumentalment apareix lrany 945 amb lrespecificaci6 de t'Campo Barberanorr. Pot-ser cal relacionar aquest topdnim amb ItexistEncia d'una important vi1.1a roma-

na de1 Baix Imperi que aglutini dominicalment les de menor importdncia de lacontrada i que, pertanyent al llinatgetrBarberanumt', era situada vcra de lrac-tual poble de Barberi. De fet srhan realj.tzat diverses troballes romanes en

un sector a1 nord-est de 1a pob1aci6. tresmentat document del 945 recuLl 1a

donaci5 fet pel comte Sunyer i la seva esposa Riquilda, al monestir de Santa

Cecilia de Montserat, de ltesgl6sia de Sant Pere dtAmbigats, juntament amb

1es teres del seu voltant i. tamb6 els delmes i primicies.Vers el L132, Ermen,-

go1 VI concedi e1 castell de Barberi a ltorde del Temple, que ho van adminis-trar fins e1 1307 en quE foren agafats i empresonats pe1 veguer de Montblanc,passani poc despr6s a lrorde de ltHospital.

Vista general de1 poble

Ltany 1894 es fundi a ilarberir p€r un grup dtamendataris, parcers i jor-nalers, davant els abusos dels propietaris, e1 primer Celler Cooperatlu de Ca-

talunya, construft el 1920-21, segons projecte de CBsar Martinell.E1 municipi de Barberi de la Conca es troba situat al sud-est de la conca

estricta; el terreny, suaument ondulat en Ia seva part central, 5s forga acci-dentat en 1a part meridional per la sera de Miramar (parti6 amb la comarcade 1rA1t Campl,i a lrorlental pels estreps occidentals de la sera de Comaverd.

El poble 6s essencialment agricola de secA; conrea amb prioritat la vinyai riltimament comercialitza els seus vins amb un cava que han anomenat "Castellde BarberA'r. Ha seguit la demografia prdpia de1 sector. De1 L787 a1 1887 vadupliear Ia seva poblaci6, per6 amb e1s estralls de 1a fi1'loxera a Ia comarca,va ini.ciar 1a davallada. Actualment t6 una poblaci6 pr6xima als 6OO habitants.

23

SolivellaDe sittople, un sol rl'or(esu!t enrprat des d'sl)ausdel 1624 J'ins pocohans del I 553).

So1ive11a es troba situada a1s vessants meridionals de la sema de1 Ta-

1Iat, que en aquest sector separa la Conca de Barbera i ItUrge1l, amb altitudsque van dels 77O als 8OO m. Lragricultura de seci, ocupa e1 85% del temeny i5s dedicada a1s cereals i a la vinya. Tamb6 t5 una fAbrica tExtll i una d'e1a-boraci6 d'objectes dtalabastre.

Ei fogatjament de1 1365 assigi-ra 73 focs a Sol-i.veL1a i a:'r'ibi a1 seu mixirn

el 1897 amb L742 habitants, despr6s d'inicii el corent migratori provocai per

ltaribada de 1a fil'lcxera a Ia vinya, i actualrnent stha sj.tuat la seva pobla-ci6 a1s voltants dels 80O habitants.

El 1058 ja 6s esmentat com a PUIG D'OLIVELIA, probablement fent referEn-cia a lrantiga.vi.1'la romana identificada amb unes restes no excavades i situa-des a uns 5OO m a1 sud de Ia pob1aci5.

Essent senyor de Solivella Ramon Berenguer de Llorac, el 1475, fou troba-da per un pastor seu 1a imatge de la Mare de D6u de1 Ta11at; el dit noble fouencarregat desprSs per Ferran II, de lfedificaci6 de1 santuari del Tallat, que

stinaugurA el 1493, amb ltassistBncia dels monarques.

E1s Llorac bastiren a la fi. de1 segle XV e1 gran i sumptu6s castell de

Solivella, 1a millor mostra de1 gdtic florit, amb elements renaj.xentistes de

la comarca. Voltejaven I'edifici fossatsmurs i contramurs; la seva planta rectangplar annexionava dues torres rodones,

situades a1s angles, amb merlets, sagete

res 1 matacans; a1 beI1 mig del pati es

trobava 1a cisterna -que avui fa de dipdsit municipal dfaigua- coronada per un

monument piramidal encimerat per una be-

1la estitua, d'estil gbtic, de ltarcin-ge1 St.Miquel vencent e1 dimoni -i que

actualment 6s conservat a 1a casa que

eI Sr. TravS t6 a Cubelles-.De lrantiga esglSsia rominica no en

queda cap resta. La bel1a talla policro-mada de la Verge,que la presidia, 6s alMuseu Diocesi de Tamagona.

ta Casa de Ia Vila de Solive1la

24

Conesa

Aquest nom, segons Balari, deriva de rrcondensatr, aix6 6s, terra coberta

drespessor, de vegetaci6. E1 comte de Barcelona, en 1a donaci6 que f6u ltany1038 a Mir Foguet, del puig de ForEs, cita el terme de Conesa com una de lesafrontacions. E1s habitants de Conesa havien obtingut privilegl reial el 1260

de tenir mereat setmanal en aquell l1oc, rebent e1 sobiri una tercera part de

1a 11euda, una altra tercera part en Bernat de Muntpah6 i Ia darera en Guerau

de Val1c1ara.

En el fogatjament del L365 i 1370 lrassentament: rrlochs de Conesa e de Sa

ladern, CCXXV focirs'r. Deixem constincia que 1a parr6qi.iia de Conesa €s dedicada

a Santa Maria i romi,nica del s.XIII."E1s noms de camer, Ma;lcrrla Font,

Saladern, , Ravalla i Rava1, s5n eIs que

porten 1es vies principals, alguns con-

servant encara tot lraire medieval, ha-

vent-hl tamb6 una plaga on t6 sa fronta-lera 1'esg16sia i 1'abadia, edifi.ci e1

primer summament notable, com a obra ogiva1, aixi com el magnffic campanar qual

drat, de tradici6 rominica.rr

Caracteristic aspecte de1 nucli antic deConesa amb llesgl6sia parroquial de San-ta Maria, i e1 seu campanar, una autBnti

ca guaita, emmerlatada.

Co ry1e s q,

+x+x)K>c(A^+Aa F.{ ><><<)<n nt-Y++A *A .A -->-

cr+'t

,t

I

i

!l

t'

q1*

Fora muralla i a l'altra banda de Ia riera de 1es Hortes, hi ha 1es res-tes de la capella de Sant Antoni, annexa a l'Hospital que hi existf.

Segons explica Emili Morera, e1 iloc de Conesa fou eri.git per Bernat Sa-

niofred, Itany 1043, a tenor de la donaci6 feta pel comte Ramon Berenguer I.E1 poble es troba situat a 75O m a1t. i t6 uns L40 habitants. Per la ban-

da de ponent es troben e1s cims m6s alts: Ia Cogulla (881- m), 1a serra de Can-

talIops, e1.PIa de Maria (agO m) i ltAcensada.

Estd situat al N de 1a Conca de Barberi, i dins e1 sector segarenc de

1a comarca. Travessa e1 territori en direcci6 nord-oest 1a riera de Saladern,passa entre la serra Teixonera i 1a Cogu11a, i desernboca amb e1 nom de rierade Saniol al riu Corb, a I'indret de1 Moli de la Cadena, prop de Vallfogona.

Emmurallat des de1 segle XIV, conserva encara els dos portals: e1 P6rta1

Reial o de Sant Antoni, a llevant, i e1 de Santa Maria, a banda de ponent. Tatr

b6 es conserven dues creus de terme, la Creueta al cami de ForBs, i 1a Creu,

a1 camf de Sania Coloma, aquesta 61tima probablement del segle XIV, amb la co-lumna vuitavada de 8 m dtalgada, €s coronada per una pinya historiada amb figgres, i al seu damunt apareixen els escuts de Catalunya i de Santes Creus.

26

SEGURA

( tUunicipi de Savalli)

A cosa de 3 km a occident de Sava11a, hi ha e1 llogamet de Segura,situata 819 m dialtitud. A la part m6s alta staclota, avuJ- en ruines, el castell,dominador drun paisatge que, des de fa uns quants decennis, representa un culde sac administrativament parlant. Aquest sector de1 municipi de Savalli sem-

b1a ser com si uns no lragafen i eLs altres no el prenen.

Dctull itrtcrcs.tutrt del t.ustt!l r,lc Sc,lrrr,r

Pel testament de Berenguer Sendred ltany1123, el seu fiil Arnau reb6, entre ciraltrese1s castells de Conesa i Segura. Trobemr F€-ri, en documents pertinentsr eu€ e1 115O de-penia ja de Ramon de Cervera, i tamb6 pel s6.l

testament fet eI 14 de ju1io1 Ce1 l_t_82. Itamb6 que e1 L252 per sentBncia passava a

L'orde de l'Hospital contra Galceran de pi-n6s, e1 qual era marit de Marquesa de Cerve-ra. Aquesta, finalment, cedf tots els ser.ls

drets damunt Segura a1s Hospitalers ltany1261_.

Savalli del Comtat

Es municipi de la Conca de Barberi, a la zona de contacte amb els alti-plans de Ia Segama. EI terme, en part a l'esquera de1 riu Corb, 6s acciden-tat per la serra de Tej.xonera (B4O m alt.) i drenat a m6s pe1 baranc de Se-gura.

El seu castell, en plena decadEncia, 6s esmentat ja e1 segle XfI, i fogcentre del comtat de Sava11a. Ltesgl6sia 6s dedicada a Sant Pere i dresti.l barr

roc. El castell de Savalli fou una de les residEncies senyorials m6s irnpor-tants de Ia comarca. Amb elements de periodes anteriors, lredifici fou bastittit principalment a 1a fi deI segle XV com ho palesen e1s seus finestrals deIg6tic florit i renaixentista. Despr6s de 1'aband6 en qud fou deixat i les guer

res carlines del segle XIX, quedi molt ma1m6s. Finalment, el L876, alguns e1e-ments passaren al castell de Perelada, donat que era del mateix amo.

El poble 6s esmentat ja e1 1043 en quB fou donat pels comtes de Barcelonaa la fanilia dels Cervera.

. . ,... .- -:-- I

27Savalli de1 Comtat estA situat a

847 n alt. entre e1s termes de Santa Colo-ma de Queralt a I'8, tlorac pe1 N, Conesa

pe1 S, i- per Vallfogona de Riucorb a 1tO.

E1s pri.mers fogatjaments dels segleXIV li donen un total de 25 focs. La seva

poblaci5 actual no ariba a1s lOO ha-bitants

Firestra, de1 palal de Pere1ada,g:e pnocedeix del castell de SaveILi.

Llorac

El terme municipal de Llorac, es troba ai Nord de 1a comarca, i limitaamb e1s altiplans segarencs, Allargassat en e1s deu primers quil6metres de1

riu Corbr QUa nej.x en eI seu terme, a1 lloe de Rauric, ocupa la vall encaixadade1 riu i e1s altiplans del seu marge dret.Els cims m5s elevats del terme s6n

el tur6 de 1es Obagues, de 843 m a1t, a 1a punta de la Sera en el seu confiaqb e1 terme de Savalli de1 Comtat, 1a punta de l-es PlaneLles, de 793 m.alt,i la punta de Montargull de 851 m alt. a La part oriental.

E1 municipi de Llorac comprBn tamb6 e1s pobles de Rauric, A1bi6 i 1a Ci-rera i el despoblat de Montargull. L'agricultura no arriba a ocupar la meltatde1 teritori., i es complementa 1a seva economia amb granges avicoles i porci-nes.

Llorac passi als Hospitalers de mans de Berenguer Bernat de Sentdomf, ifou una de les primeres possessions dtaquest orde al principat.

E1 !c;Ufe, situat a 648 m a1t, 6s situat vora el riu Corb, a1 seu nargeesquere. Lractual esgl6sia pamoquial , dedicada a Sant Joan, fou refet, apro-fitant elements i estructura de 1'anteriorque era rominica, a Ia fi del segle XVIII.

A partir de 193O ha anat minvant pro-gressivament 1a pob1aci6. Actualment compta

uns 1OO habitants.De sinople, un llorer nodrit

d'or (escut empmt el 18241.

2A

GuimeriMuniclpi de lrA1t Urge11, recolzat en un gra6 poc pronunciat de 1a Depreq

s16 Central, 6s travessat pel riu Corb. Es troba aturonat sota lrantic castellde Guimer5., a 555 m a1t. Era voltat de mura11es, de les quals subsisteix una

de 1es tomes.t'esg16sia paroquial de Sant Sebastii t6 1a portalada g6tica. Ramon de

Mur hi pinti un notable retaule eI L4O2-1 412, que actualment es conserva alI'Iuseu Episcopal de Vic.

Dins de1 terme, i dalt d'un tur6,hi ha eI Santuari i- antiga abadia cir-tercenca de la Bovera.

E1 poble conserva en gran part un

aire medieval. E1s portals, 1es mura-

1les, e1s carrers amb arcs, e1s supor-

tals i els finestrais artistics, han

fet que declaressj.n conjunt hi.stdrico-artistic Gulmeri.,el 20 de juny de 1975.

fs la vila m6s gran dtaquestes ro-dalies, amb una poblaci6 per sobre dels5OO habitants.

El poble de Gui.merd fou molt im-portant en plena Edat Mitjana, i teniaL74 focs a mitjan segle XIV, amibanta L245 habitants lrany L787.

Esgl6sia de Sant SebastiiCitat ja a les primeries de1 segJ.e

XI, prengu6 eI nom segons es creu drun personatge anomenat Vigmar o Wimarus

que ta1 vegada fou el primer senyor del 11oc; aquest antropdnim, provinentdltnmot llatinitzat de finals de lrdpoca visig6tica, seria eI que originaria pertransformaci6 lingiiistica e1 nom de GuimerA.

ta desfeta de1 castell va tenir 1loc dels dies 15 al 2O de setembre de

L835, en temps de la Primera Guerra Carlina, en quB les forces comandades pe1

capitost Roset sfhi van refugiar i varen perdre 1a batalla.A lfAjuntament de Guimerb., es guarden uns pergamins de privilegis signats

per reis que concedeixen e1s drets a fires i mercats, i que foren ratificatsper Alfons IV de Catalunya eL L4L7 i per Carles V el L526.

29

En e1 museu de Guimeri, es poden veure 1es

restes de les antigues creus del terme. Guimeri,eom a conjunt hist6rico-artistic, 5s molt visi-tat i t6 recollides diferents co1-lecciorrS flus€-istiques referents a ltetnologia, la histbriai Jtart-

Prop de Guimeri., en 1 cami ra1 que va a S^Ira.l r srhan fet importants descobrj.ments de tom-bes antigues.

SANTUARI DE tA BOVERA

Aquest Santuari esti a 2 km de GuimerA. AI costat de ltermita actual, hiha part drun primitiu claustre rominic del segle XIf, resta del monestir feme-

ni cistercenc de la Bovera (Bovaria), filia1 de Va11bona, fundat vers lrany1L76, per voluntat de1 cavaller Pere de Tirrega.

AI l{useu DiocesA de Vic, hi ha un notable retaule g6tic, dtautor anbnim,

dei final del segle XV procedent de 1a Bovera, on stexposa plisticament 1a su-posada troballa de 1a Mare de D6u de 1a Bovera per un bou i un pastor.

E1 L982, stha constitu'it un Patronat per a 1a restauraci6 del Santuari.

9rdrn e-r}.'Ttapto-OrllVrllria rr-arra.tJ TI

<l-i=r.V.t* S"zT'trr.+YP&p,fri#r+xx)o(>o<x

Lntn N

30

Ciutadilla

E1 poble de Ciutadilla 5s situat a 1a ribera esquera de1

m a1t. en Ia part aturonada de La sema, vora Les restes del_

nant 1a va1I del riu Corb i 1a riera de Boixerons. Tot e11 6s

de l'Urgell i de la Segara.

riu Corb, a 515

^--!^11 I l--igc[5 ucIJ- r r- u(Jlrll,-

un ample mirador

E1 monunent m5s destacat de Ciutadilla 5s 1a mola de1 seu castell, antigafortalesa medieval que a1 segle XVI fou transformada en palau renaixentista.E1 pati interior t6 forma trapezoidal i tenia a 1a banda N una escala amb ga-leria superior amb columnata. A 1a dreta de1 portal dtentiada, sraixeca un mag

nifica torce quadrangular, 1a mestra, de set plantes, amb mataci i finestralrenaixentista 1es superiors, que encErra avui dia s6n exponent, amb 1es restesque queden en peu, de1 que fou aquest magnific caste11.

EL CASTELL

Pedres obscuresvel l-es arcadestorres altivesemmerletades.Record 1mm6bi1

d I antigues gestesde temps de lluitesi de conquestes.

Ltesgl6sia paroquial dedicada a Sant Miquel 6s drestil gdtic. Es drunasola nau amb volta de creueria, sense absis i 6s voltada per una cornj-sa amb

perm6dols esculpits

El poble compta amb algunes cases de noble construcci6. Com molts de po-bles draquesta rodalia, moltes cases han estat ameglades per a segona resi-dEncia.

ffiM.ffiffi-

-::Y6lv=p"- 's-e>r7wv\F6;--rc

ffi,Hr;l nruI ffiffiBI Wffi!lr=

ffidemanant:vos protcccio

En e! Llenguadoc nasquire u, D.itaiia vilcs i polries en tct:r calamirar.al poble de Montpeller, . estaven molt empesrats,iels pares que vos tinguereu iamb Crist i vosires mans nobles Com elevat centinella,- .q I amu L rlst I voslres mans noules Lvrrr Lrrvdr lsiltrusildr -lrF

H ffi|"' $:ffi:' i#ffi,;;, ffiffi i*lT':."F:.t-*il:" ;,,';".-F:,'il,[-{$ i}":."i'#:}at!*" K*: Abans de renir dorze anr.,s. Tornircu a Montrrcller

el que 'al vostra clcmencia & tr

W i'[;hni::'*l'"u"""'""'.' i",',ffi{#;.',1iff :::'ff:*:T}:l ffi'ffi :''.'.l'ilil;.'""i',ii,'lL?iii;, H#:J,.;'fii:;l$:'l'" ;::fi:i:'J,:'#xJ:.liJH;" M,m

tal 6s vostra santedat. pxrssircu alli rancat. els t ens d.-rerra '

O. ..J;u, W^El qui besa els vostres

dff i#';I1l'j:,i",iilliL',1.i.;,. iiirllr:il ii'[l,.t'n.;]l'n,,,,,, no en su' mai 'lresconsorar lP'.r € aniireu anrtr revc-rdncia Pcr un pcrnris del Scnl'tlr Puix de vostra santa hisroria e-".S\* :iil::":'d,;.' ii;|,- x;,#l';;'";l,l:.;i,

""'" L.sra Dcu r,, ,s*.t,r

",:::: #f?Ht- i a Roma vircu lresar pcr tal quc cl vostre cspcrit ringucu aets ae"rois-mc,yru, els pcus dc Sa Santcdat. i'o; cn ct C'cl cort>nrt. Sarit Roc bcnavenrunrr. W

tr=eil

tffi BE{qogr4 !r4d,ur T.R^,ADA *ri{-..

m'4, ' Pr,ix,$oortR*,m,o,tprn fayufi,gn+* el"rr.lln+$a-tot,,d"**L*^tn ["-*r:-t"4lqut*tw1aetm.r-

H

rr€Il q-=*a,tn .tLfi-.r,t l"rllJhq,n)acrra.ai*-rrn.of nrHrrltto"t4et(ez,+e$y,',*,tq*rwfi^Xutuu'Hv .t -rl ij_;1#' ; i:.;;il;rfG^ lE-j=W,,:.*ant,cyronn,,.a^.*l*W;;;i.;r?.Si*n*-.er h* *t-.r".lll, x,is,<a, Fr.c p..t, .

,}j[\

' .s .. A \r'rtl rgr Oh Deu, v6s heu ensenyat a la vu;tra Esglesia que tols els nrononrents s6o inclosos en l'amor "

*t,.-

=0^ Deu i als Bernransi {eu qrte, exercin( les obres de nrisericordia, com s6nt Roc, rrrereixem de ser #a

*'*ffi*ffi.ffi#"w.m #M.re#

En elmaterialsa 1a rierade so1 fet

32

terme rnunicipal de Ciutadilla hi ha citats 14 l1ocs amb mostres de

prehistbri-cs, que van des de possibles restes de sepulcres de fossade Boixerons, a una vil'la romana als Obacs, on es trobi un rellotgearnb pedra de1 pais.

Rellotge de sol rcmA ltratitat en la partida dels Obacs en el terme mu.nicipal de Ciutadilla. (Foto Mir6 Rosinach).

Lteconomia de1 terme 6s bisicament agricola,granja de porcs i dtaviram.

complementada amb alguna

A1 segle xlv (1380), Ciutadilla tenia g6 focsr eue baixaren a 45 el L947.

ttany lS6qassoli 1a mixima demografi.a amb 852 habitants, l-iany 1981 comptava

amb 283 habitants, xifra ja estabilitzada, per6 amb un notable envelliment de

Ia poblaci6.

33

BELTTALL

A Ia part sud de1 terme de Passananat, es troba el poble de Be!1ta1l,situat a 772 n aIt, a 1a part m5s meridional dels Comalats.

E1 poble 5s esmentat ja e1 1O3O amb el nom de Trullol de Comalats. A mijian segle XI era de 1a familia dels Cervera, i eI 1073 concedia Be11tal1 en

alou a l{ir Oromir, que rebia al mateix temps en feu e1 castell de1 Ta11at.SerS de Montpalau, aman dtunes desavinences

amb eI seu senyor Guillem de Guardiolada, i per talde tenir aI seu favor els habitants de1 1ioc, elsconcedi e1 l-9 de novembre de L227 un privilegi de

franquesa pe1 qual e1s exonerava del-s mals usos d,eixorquia, intestia i cugucia,de 1a prestaci6 de1 tergen 1es transmisslons de propietats rfistiques j. urba-nes i de la servitud drespatlles de bous, vaques,

vedells i c6rvo1s. A m6s, concedia garanties per a1s

de ppas a Bellta11, per a1s seus diners i b6ns, Vers

Armesdels Cenera

vianants que es trobessineL 1261, la senyoria de

Bel1tal1 fou venuda a lrorde de lrHospital.ttesgl6sia 6s dcdicada a Sant Pere, encara que de la primitiva esgl6sia

rominica no en resta quasi b5 res, nom6s e1s fonaments i les primeres filadesde la paret lateral esquema, i de lrabsis. L'actual 6s de la fi del seglepassat. Es conserva una belIa creu de terme de1 segle XV. La fonda de Can Fe-l1uet situada a la cametera comarcal de Montblanc a Artesa de Segre 5s de

renom en la contrada, especialment pel seu plat tipic:conill amb all-i-oli.

Rocafort de Queralt

Aquest municipi de 1a Conca esti situat a 562 m alt. a la dreta de1 riuVal1verd, que 6s afluent de1 riu Anguera. Actualment t6 uns 3OO hab que es

dediquen en Ia seva major part a ltagricultura. Abans srhavien especialitzaten el comerQ del safrir eue expandien per 1a peninsula i per tot AmErica. Ar-ran del desastre de 1a fil'1oxera, molts dels seus habitants emigraren sobre-tot a AmErica.

E1 Iloc de Rocafort apareix ja el 1O76 com a pertanyent a Guerau Guitardde Sta.PerpBtua, que e1 repobli i hi trobi la mort a mans dels samains. A1s.XIII pertanyE als Queralt de Sta.Colomag Dalmau de Queralt compri el 137Ola jurisdicci6 a Pere el Cerirnoni6s i es formi aixf la Baronia de Rocafortde Queralt. El L93O eI titol fou rehabilitat per Feman d'Alemany i de Milii restA vacant a la seva mort, el 1954.

34

Sarral

L'etimologia de1 nom draquesta poblaci6 ve d'Ipsa Regalisr eu€ ha deri-vat cap a 1a Reial o Sarreal i a lractual <ie Sarral.

La vila de Sarral es troba a 465 m a1t. a la dreta del riu Vallverd. 41

perfode medieval hi hagu6 unrrCastell de Sarralrr, de1 qual no es conserva cap

rastre. Aman de la guerra amb Castella durant e1 regnat del Cerimoni6s, 1a

vila fou emmurallada. Es franquejava per quatre portals; e1 de Sant Joan, elde TArrega, eI de Pedrinyi i eI de Xamora.

A1 centre de Ia vila es troba f'qsgt6si. O""roquial dedicada a Santa Ma-

ria,construidaa111oconS|.u',,"ffirominicade1sseg1esXII-XIII, de la qual nom€s en resta el timpA, que avui 6s adossat a 1a paretlateral dreta de ltesgl6sia actual, dins er pati de la casa rectoral.

A un km de la vila de Saral-, cap a 1a banda oriental , hi ha eL Santuaridels Sants Metges Cosme i Damid. Conserva 1'absis gdtic de 1'antiga esgl6siaa la qual s'adaptA una nova concepci6 de ltedifici inaugurat lrany 1-970 i re-matada amb una gran reixa vidrada feta amb estric agricoles de Josep Grau iGamiga. A la dreta de1 cami hi ha Ia font dels'tSants Metges'r enmi.g dtarbresfrondosos, bastida a1 segle XVIII. Hom hi pot veure en e1 seu frontal les du-es imatges dels sants fetes amb alabastre, per6 ja molt desgastades.

Ha donat anomenada a aquesta poblaci61a tradlcional explotaci6 de jaciments

d'alabastre, de guix translicid blanci a vegades gris o grgq, sovint jaspiat,que 5s treballat en un bon nombre de pe-

tits tallers menestrals.

Saral t6 tamb6 una pedrera dedicada a

la transformaci6 i fabricaci6 de ciment.

El prlmer fogatjarnent fet aI s.XIVd6n 22L focs a Samal , e1s segiients se-gles enregistren importants davalladesde poblaci6 per causa dfepidEmies i tam-

b6 a causa de 1a fil.loxera. En ltactua-litat es mant6 en un miler i mig d'habi-tants.

******{.{.**

Santa Colomade QueraltT6 uns 29OO hab. Es una de les viles m6s importants des del punt de vis-

ta histdric i artistic. Hi ha qui. afirma que 1a vila va Ssser fundada per Gui

fr6 e1 Pelt6s i m6s tard passi. a mans dels comtes de Queralt; precisament e1

vimei Dalmau de Queralt va cedir el cognom a lavila, doncs en un principiIa ciutat sfanomenava Santa Coloma de la Marca.

EI Palau Castellr eu€ fou dels comtes i de1 qual es parla ja en el segleX, estA forga malmBs.

L'edifici m5s notable de 1a vila 6s, sens dubte, 1'esglSsia de Santa Ma-

ria.A Santa Coloma hi hagu5 fins e1 1492 aljama jueva amb sinagoga, banys

i hospital.

' '-.'tii,?:-

-':-t*B--+-:f-.<f

:-,,1].#jL1-i.]1.r:':,--: i.!i{

36

E1 nom origina una incrustaci6 llegendiria. No ens estranyaria gens que

aquest topbnim indiqu6s una progressi6 de 1a reconquesta del pais, un rrPAS

AVANTTT de 1a Marca gue a Siurana de Prades trobaria e1 darer reducte sarai.Municipi de la Conca de Barberi, a1 sector dels Comalats, drenat per

afluents del riu Corb.Es situat a 75O m alt. L'any 1970 tenia L65 habitants,actualment en t6 un centenar.

-{-:;<'ss},

Vista general de1 pobLe de Passanant

ffi{gH.dh

esffi.ffiffi"ffiffi"f,.aIo(l,.

ffi"ffi-p.h'dr

*rffi.te&trrffi9.?.r6q-

&ffi-fle'&ffitge-

fsffi"Ee-

I3,E'rq-

ffi-&flF,

DE I'IOS-

dtrt'\al

3*3+3&3e3e3s3+-3+

F*F3$B$J+3+J+3t3*5rr3r.&3+3*

rt, rl,wrfvl,E€lEiE iE

dF rli

.Em.e lL;zc

tE rtr

*tsE+8,=+E lh+E ll{

iEE{tsffisffi+t --

€-#€##r*U€3,ffi.ffiffi.83

ffi-trffi#tr€t€f;€g-ft€t#g€3€'$

s,#€q€3#€B###€ffi#$93V-,I

€3diq

W

&ec

& r& & e e e e&#sdfr & & &&& &,* e ee & B" H'

OICSTRA SE.

DE PAS.

fffe

1 7OftrcrGoigs eu agucft diaV carrrarbm i Vos liohrur,

valcunot Srlyora miaV,.'s Vcrgc di Pa(far:anr.

Canta,bm Ave jUrriacom lo A rclrrngcl,&abricl,oui dcl Ccl vos trlmoriai)nu lo Par. Rcy Etcrn,oui dcl Fill llrreus voliait... c^,,-r. r.r Fr,.-,:, q.^. e,-

!.raaa, qLa

Qui pot riir lb goig fcnrirLufcns dulor ni ning,un mtrlrluanr rl Fiil fagrit p.rrircutb cantrr cclcflirl.l.r marcixa cantoriacantrrtm I Vor llolr.rnr, &r.

- Goig fonch dc grrn rlcgrirdcls trcs Rcyr dc Oricnr,qurnt vingucrcn Rel,n1 1n[1ad,rrlr lcnrrriporcnt,y i Vos Vcrgc illarc pirgrarrs llabor pcr lo [cnri.rlant, &c.

Voftrcs vlls dc humilirirconrcmphnr los goies plorofos,vcnt al Fill tcfufciricvcniut ab tos gloriofot t.*r*r,sr*,ts,

NYORASANANT.

ffi$e

Prt'irrcas de vrlfu,tots i Vos humiiiaur, &o

. Qui pot dir rn Ia prrtidrla confolacio rcbcrcu,gurnt rl Fill pcr darnos yidl,crr lo Cel puiar lo vcrcu,com i Rcyna pcrrcniadorzc prrgcs vor dcixrur, &C.

G..ig 6,rrh Cc grln cxcclencilqurnt io Elpcrir Sint virrgu!,1'cscu lJ mJac,xl Lgcrrcradaqubll quius la protncrL,prohcc.irt quc cn labrr vidr,ctlericu criunfautl &c.

Fonch tr voftrr r(fumpcirifobrc tors los goigs [a.1r.dr,puix rc(liu, conr c r1116,

fobrs tot, los Srucs pofada,Coronadr Reyna piaab lo Fill dc Dcu Itcgrrrnr, &c.

TORNADA,

Puix miraclcs crdal diadc Dcu cftiu altangiut,valcrrrros Scnvora mirVos Vcrgc d'. Pa{I.nenc.

n,e,m'fvt {,tYr

ffiflr, Oru pro aoht San{le Dd gcnitril,,

O R E M V {, Y, digti cficianw proaiSoribtt Chrif i.

f Onccdc not familu raot 1u{a.mat Dominc Dtut pcrpetre ucntit r& toeorit fel*e gatd,*t ,e\t gloriofe Bcttt Marrc /cmp* Virginit tntilcrfron. ) prt/cnti lth*an nlflrtie ctltu 2*frri lttt-tu" Pcr Chnfirm,6c,

Earcclona: En cafa Rafcl Figu*d, i la Boria, Auy r7 r 6.

WW,ei5WWWA?'ffqF[F

Facsimii de Ia coHeccid de Portebella i d'AlbsIvlides de l'original: 19X29 . 22xtl

S'apunta t'existdncia de la Confraria i Girmandat de Nostra Senyora de Passanant el segle xv, scgons unes<Ordinationsl. La devoci6 data dcl scglc xvr. La imatgc.emprada no guarda fidelitat amb I'autintica. ].a imatgeantiga (r936) era de fusta ennegrida, amidava uo metre d'alcada, lluia vestits po3tissos. Amb la mi esquerrasctenia el Fill asseniat damunt el genoll, i Ia mii dreta mlaire, amb actitud d'agafar alguna cosa. El Fillet, ambtuna boleta, que iostenia amb els diis indet i polze dc:la mi dreia, i amb I'esquerra apretant un llibre contra elseu pit. La imatge estava molt malmesa pels corcs. La Verge tcnia dos pcus suplementaris pcr a rebrc les besadcs

." dels dcvols. El primcr full de goigs impresos fs d'inicis del segle xvrrr.

fomarqrrcs; Conca de Barl)eri .\.o 6

Dip. legal: B. 1o476.1969 . Imp. .{ltis, s.:.., Barcelona

38

E1 1-1-23 e1s germans Pons i Ramon de Cervera efectuaren una conc6rdia res

pecte a 1a residBncia draquest castell, on un i altre habitarien alternativa-i,rent cada onX , b6 que ambd6s germans tindrien llibertat per entrar-hi i sor-tir-ne sempre; poc despr6s fou adquiritpels ddena, i finalment, e1 1-263-, Guerau-

da, priora del monestir dtAlguaire, e1 va

cedir a ltorde dels Hospitalers amb totse1s drets sobre Passanant.

'Armes delrOdena

Ptrjada al custell tlc Pa.ssatruir!,

E1 L358 Passanant tenj.a 4O focs, e1 6 rie maig de l-661- el gran Prior Tor-

re1les ani a Passanant i intemogi e1 procurador de1 comanador. Aquest procu-

rador declari, respecte a Ia justicia criminal, rrque en temps que Y.S. feu

penjar 1a persona de MATHIAS TORNER, d'Arbeca, per l1adre de pas, y de leshores no si ha fet justicia criminal en dit llocrr. Quant a1 castell estava

enderrocat 'rque sols vuy hi ha una instAncia que serveix de botiga".

' Avul sols en resta un pujol on stassenti el eastell i un camer costerutque porta el seu nom, camer del castel1.

Dtl castcll de Pa-ssarutttt, bott goig sira.stu nlgrttru truga "irt sittt".

El fogatjament del 1358 designa

a Passanant 41 focs. La mixima densitatde poblaci6 se situa aI segle actual,concretament l r any 193O en qu} aribia 1014 habitants. A partir del 1936 s'inicia una progressi-va davallada, situ-ant-la aIs prop de 1OO habitants drara.

L'esglEsia pamoquial 6s del segle

XVIII i esti dedicada a Sant Jaune. Es

un dels exemplars de1 barroc m6s inte-ressants de Ia contrada. La hist6riamoderna de Passanant ve molt marcada

pe1 Santuari i la devoci6 a la MARE DE

DfU I,IEGRA, eue fins lrany 1936 era moltvenerada, i per aquest motiu Passanant

de l{ostra Senyora de Passanant

efi &qroxfl Dreqzffi gem$qrGgffi ,G9

e()rcs B

de diverses malalliesvosfres favors .ri ii-uo.ndonant-los salud i alegries,no mirant nostres desm0rits,els estan ren:edianl: etz.

Per anrigua experidncia,Mare de Ddu singularI'assot de la pesr-ilEnciasabem que haveu fel cessar,amb voslra mi poderosanoslra salut defensant: eIz.

Son tanies les meravelles,gue useu amb els pecadors,gue €s m€s ficil les estrellesconfar, gue voslres favors,i puix sempre esleu Senyoraanrb grilcies patrocinanl: etz.

Ditxds lloc de passanantpel bQ, que D€u, r.envia,remei tens a lots els nralsen la imarge de MARIApregueu a D€u, Reina pia,nosire remei suplicant. elz.

TORNADA

Puix miracles cada diade D€u esteu alcanganl:ajudeu-nos Reina P.a,Yerge de Passanant.

ol!,Jr,A

K'

Puix q.re tarrla genl malallaa vos venen reclamanfsigueu nostra advocadavos vcrge cie Passanant.

EIs pobles d'aquesta terrai lols voslres nalurals,visi que per Vos es desferrael lorment de fots els malsvisilant vostra capellavosfres gldries cel.lebranf: etz.

De Ia lerra les enfranyesvos lingu€ el cel guardadaper €sser Verge Inmaculada,concebuda sens pecaf,per remei dels que visifenvostra grbcia demarr4pl; g17

Visilant vostra capellaamb molf gran devoci6,de qualsevol trencaduraalcansen curaci6;xics i grans vos anomenenvoslres favors implorant: etz. .

Pemeten la medicinaa Vos, molfs desamparafsela quals reslen prest curafs,per vostra virtud divina;i amb la major conflangaen Vos estem esperant: etz.

Als malalfs que a vos acuden

v). Ora pronobis, sancla Dei Oenirrix. n). tlt digni efficiamur promissionibus Christi.

concede nos ramutos tutos su@su:" :r:r'"},Irut "ir",oo

menris er corporis aanirare gau-dere, el gloriosa Beate Marie semper Virginis, intercessione d presenti liberari trfslia, et alernaperfrui laticia. Per Crislum Dominum nastrum, n). Amen.

rrP. l, acqEtEr. . tlmSo

40

era l1oc de romiatge de 1a contrada i de tot Catalunya tamb6, ta1 com ho cons

taten els documents trabats dels quals nrhent extret alguns fragments. La seva

fama, segons sembla, arriba fins i tot a la nostra mateixa Vilanova.

APUNTES HISToRICOS

!3 U Dlrd lor . L.

SAIITIS!UA IIIRCOt'l DE PASSANANT.

atcutDoa Dluir xorfr^ Plltr ,or?N?rRLl

P.

D. Ssn,rsrroN Mrfi(:^oAr. Pnno.

-aa.^,affi.+*-

Con htcttio.

rtarorr!ng. Mciatu d c. dc F. Caradz.

18 82.

_ ll8 _

.lrrlrr Ilil:i v l'lrt. rlrr \,'ill;11inr:r';t rlr: Silg,'s, Lt'-tti;r tttt lrijr,,'lt;11,,',,1,r,ltt;ilt, tl,' t'tl:trl 5U tttt'sr:s,srtli'ir,rrrl,, r';r ltot'rilrlt'nl'ttlrt rlt' tttt:r ll(rrtrilt, Y

Ir;rllrtrrrl,r i,.r' irtrlicirz l;r trt,:tlicitt;r, tcurli,i ;i l;rSrrr;r. \'ir':I,'1 r[. l)assrrrirrrt, .y ttclo scgrtirlu rLr

lutlrr.r [,rrrnrtl;111o stt vuto, ttolrist: cottrltlcto ltli-vi,r. (lrrr',i lrr; ulrsllru[rr r'r l,rs l5 tliiu ,tlttt':ttt[t'l,rs t'rt;ll,,s rtttLthlt rlie:'i:rtnttttrr ll ott[crtrto cottr.l rtcr'it,. rl,' l:r lirnpltrlr rlrr lt Sltrr[isirrrl Virg,tn,rlc rgrri,''r lrh.tnli:r vi.tti,i trl t'sc;t1,ttlltIi,r y l)tlsnr.D l,rs br;tz,rs rlrrx citttls.

Jrsr', (lrrrrll. rl,, t)l:rt'lr irlls, cttrti rlc ltr hertriarion srilu tttrtitt'srr pur rlspitcit) rL) ttut't'r: rli:rs ctrltr.l irc,,ilr'rlo l:r lirrrlar':r (lc lx Srrrt. Virgt,tt.

Lr Virgcn dijo cn rqucl .irio.l roorcPeta atart; Lr tmdicion,. .

El Lugar quo cn el prcseuto siglo ha vistrisumcnttdo su vecinderio hasta, clnrimero dghabitantes quo hoy cucnta cn 8u ,seao, chcier-ra la historia do todos los dias de su cxistonciaon cst:r sola palabra: Passa aoant. Corrup;ciou dc csta palabra cs Passanant, poro cor-rupciou qua' por lo menos custro siglos riufesdo la prcsouto fccha estaba ya cfcctuada, pucsdcsdc los olros cualros'anteriorcsr 6.desdo elsiglo. XII, grrcias al Condo Bcrcnguer, I.rarrido

ostirba nl suclo dc la dorninacicln.ruora, quo bsverosiruil comcnzira. ii,,corroruperlc, indicandocl sitio cr)n (tl nornbro quo hoy lltlva,

Vil.utr 0n. ausilio tlo Io hasta oqui dicho .lu

Doeumentaci6 grafica sobre e1 pes de Passanant en 1es

- Bpoques pasaades.

Transcri-vim e1s noms i renoms

cara avui, tant les cases obertes

ci6 o per raons demogrifiques.

41

cases de Passanant tenen en-

no ho s5n, sigui per enigra-

que totes les

com les que ja

Cal Cardona, ans Cal Daniel (ve dels Vilars)Ca l'lgnasi6 (I4) {ve dels Vilars}Cal SastreCal Piret del bamiiCal RoigCa l'HostalCa l'HortCal FerranCa la CaterinaCal Cobert, ani Cil Rarnon det Brianq6 (4)Cal MesallesCal Ton del ConilletCal Jaume ei Musco (5), ans Cal GomarCal Conxer (feien conxes) (6)

Ca la Fonolla (ve del Fonoll) (7)

Cal BoquetaCal PiquerCa la Maria l'Hostaler, ans Cal PorquerissesCal Clara, ans Cal PastoretCal Magf l'!gnasiCal Bacardinet (8)Cal Miquel de la Ramona, ans Cal QueloCal Jaumet del Fructu6sCa la MiquelaCal VicengCal ConillCal GarrigaCal Pastiser (tenien un forn de pa)Cal CelestinoCa l'Agna MariaCalGarranxoles (181

Cal MarraqueroCal SanE, o'M Cal SantsCal BatisteCal Briangonet (4) {8}Cal Delffn, ans Cal BarrombaCal Petit dal Macii, o H Cal Cisco el MaciiCal Jaums la Ro3etaCal Garrigueta (8)

Cal Guen<o el Llord (9)

Cal Toneta (10)Ca la Margarida,Cal BromaCat Flari(l'l)

Cal Ton Oe ta taa6ria {i2lCa l'AndreuCal RocaCal Ton de la MundaCal XelisCal Bacardf, Ca la Bacardina (7)

NOMSDE CASA DEPASSANANT

PASSANANT

Cal Fabregat o Cal Fobregat {dit de totes duesmaneres)

Ca l'Angeleta, ans (1) cal PalctaCal Pallot, ans Cal Sec (ve de la Sala de Coma.lats)Cal RocCal Manel o Cal PlanxatCal Vidrier, ans Cal Patau (ve de la Sala)Cal Prous o Ca la OuicaCa l'Evaristo o Cal Jes0s {formats en }pocamolt recent)Ca l'Espardenyer (feien espardenyes)Cal Pau de l'Espardenyer {fill de l'Espardenyer)Cal FornCal Pep de la Coixa o Ca la Maria el Sabater (2)Cal SaubetCal Marina o Cal Carlos del Mosso (ve de la Sa.la)

Ca l'EuliriaCal CasanovaCal Mflio. ara Cal Torlander (vrlnen de Torian-da) (3) (19) i abans Ca la Marieta el MestreCa la MarietaCa la JuanitaCal MarinetaCal CarlesCal Sabater (adobaven sabates)Cal Quim, ara Cal Ll0cio o bd Ca la Ll0cia (ve

de GlorietalCal MestreCal Pastera, ans Cal PatauCal Pere el Panseta. ans Cal MiquelCa la Dolors, o bd Cal FusrerCal Conillet

Cal RosetCa la Tenda, ara Cal Bamon del GarranxolesCal Feliu. ara Cal VenturaCa l'EsteveCal FerrerCal Bamonet de la MorcsaCal Gallard {13)Cal Pep de la MarinaCal Manel6 (14), o Ca la ViolantaCal PansetaCal Pere, o b6 Cal Jaumet del Pere, Ca la Maria

Teresa el Pere, Ca la Carme el PereCal CristbfolCal Pere el Cafi, ans Cal Mbnico

42

E1 municipi de Passanant esti format, a m6s, pels pobles o antics termes

de Belltal1, 1a Pobra de Ferran, e1 Fono}1, 1a sa1a, i la Glorieta, els qualshan esdevingut, rnajoritAri-ament, segona resid6ncia per a moltes families,principalment per a 1es que en s5n oriundes.

E1 poble ofereix ara una bona imatge. Srhan areglat e1s caryers fa dos

anys, i e1s seus habitants se senten m6s satisfets encara amb lramibada de

lraigua drun por situat a uns tres quildmetres.

Com a cap de partit t6 sempre metge, p€r a qui hi ha una vivenda munici-pal. Tamb6 una vegada a 1a setmana es maten xais per abastir e1 pob1e. No t6perd, botiga de queviuresr Pef ra6, en pp.rc, que molts dels seus habitantsvan cada dilluns a mercat a Tirrega i. stabasteixen de tot. Tanb6 en diferentsdies de 1a setmana hi pugen camions a vendre, o b6 f:.uita, o b6 peix, i tamb6

roba. E1 cami6 se situa a 1a plaga, i e1 nunci deJ" poble passa peLs camerstocant la trompeta i ho fa saber a tcthom.

E1s conreus, atesa lrescassetat de p1uja, s6n de seca, i ocupen el 72

per 100 del- terme, (l:any 19OO ncm6s representaven el- 39 per L00), aixi voldir que s'ha guanyat e1 tereny ai bosc. Aquests s6n bisicament dedicats a1s

cereals, principalment blat i ordi cerveser. De vinya no sten conrea, ja que

ltamibada de Ia fil'loxera a principis de segle, va acabar anb ella i no se

nrha tornat a plantar. Tamb6 es cull al terme forga ametl1es.

Hi ha un gran nombre de vestigis de sepulcres de l1oses en tot eI terme

i unes pedres megalitiques amb simbols solars. Tamb6 hi ha un cista megali-tica.

Escena de 1a Circumcisi6 de Jesfs. Cambril de la Mare de DEu. Esgl6sia paroq.

-XVCONEGUEMCATALUNYA

~~-J-JCDen8

V18

V18

V1ooo

Passanant

~

.)_'_Hostal

:.la3iadeSabella~o

>Ermitade'Sant"Pere

.RestesIbèriques

~43<t-.

'"\D

8UIoa.

Baca.rd!

Casade.l'ermitana,_ o~_

,...................,

oTorrentdeForès

,'ElFonolI':-o,-

¡I¡fi'

V1V1

~o'-'o IIIooe¡,..

o

o•... ... l\.l

o•

I\)I\)V1

......

o•V1

V1.¡>.

V1

...• .¡>.V1~

-J

I\)

•... I\)

enI\)

•I\)V1

'"

'\Rourei\lonumental

/l,lasieta

¡PoudeForès

"

LaSaladeCooa1ats

'.0":'._----'

r.Iega.l!tica.'--'---.

El.Comala-ts/(hemfetelcim)

L.e.

\,LaGlorieta

...o......•... o... V1

......... •I\)

~

... ......

.¡>.

•...... -J.¡>.

.¡>.

•V1o... V1

V1•...

..s~

I

.'..-..~.••...-,\,o'•.,....••'..........

:: :t:::::==::==::==:1::1PASSANANT, HOSTAL BACARDI, TORRENT DE FORES, ERMITA DE SANT PERE,RESTES IBERIQUES, POU DE FORES, FORiS, Et COMALATS, CISTA MEGALI-TICA, LA SALA DE COMALATS, LA GIORIETA.

OO- Sortim del poble de PASSANANT en direcci5 a la carretera per on hem arribat. A la dreta hi ha lrescola, cn un so1 mestre C6na la classe als a1ufr'nes de totes les edats que hi assisteixen. Tot seguit trobarem la casa Idel carter, construcci6 feta de pedra vista, i amb el portal i 1es fi-nestres amb arcs de mig punt. A ltesquerca i a1 fons, veiem el Pre-Piri-neu, on destaquen: Ia Sera Carbonera, la Serra de Mont-Roig, Ia Serra -de1 Montsech, de'l Bou Mort, del Port de1 Comte i la Serra de] Cadi. Aprimer terme, dalt drun pujo1, veiem el Santuari de la Bovera. Si mj.remun xic enrere veiem, dalt druna coma, LA POBLA DE FERRAII.

LA POBLA DE FERRAN 6s un llogaret situat a la banda Nord del terme,a 9OO m de Passanant, al damunt drun petit tossal a 7O5 m ait. i'lom6s 6shabi-tat temporalment. Aman dels tristos esdeveniments de llany l-928 enquB un ta1 Marimon matd dues dones i set criatures, eI l1oc es despobldprogressivament.

ry'rrnfr'.'

,l lu Pttltlu de Ferran (trttttticilti de Pus.sunant) lti lwdt'l hrcu cuscritt.

De 1'antic castell encara en resta una tore de planta quadrada, quefltimament ha estat restaurada. De I'antiga esgl5sia romi.nica, queda unaportalada i un petit pany de mur integrat en un edifici. Aquest petitnucli havia estat emmurallat, com ho palesen 1es restes del portal si-tuat vora el cami que va a Guimeri.

0h 03- A 1'esquema, i situada sota dtuna alzina, una creu recorda Ia Santa Missi6 celebrada a Passanant eI novembre de 1-949. D'aqui surt una pista qu5porta a Vallfogona i a Guimeri, enllagant amb la cametera al 'rMoli dela Cadena". AI costat de la caretera, la bd.scula municipal .

0h 08- Continuem per 1a caretera;a mi esquema surt un cami que no agafem pas.

0h 12- A la dreta, a prop de la caretera, una petita caseta d'un pis d'a1gada,que ha estat habilitada per a vivenda d'una ermitana, on fa poc que hiviu.

0h 13- A mA dreta surt un cami-pista, amb una forta baixada, que menaria a1 11ogaret de La Glorieta. =

Oh 15- A rnd esquema, trobem un cami que srendj-nsa al bosc. Deixem, doncs, 1acarretera i eI seguim; fa molts revolts i molt seguits lrun de 1ra1tre,quan surt de1 bosc enfilem en direcci5 N-0.

4525' T:'obem a la dreta les restes del que fou un hostal, lrHostal Bacardi,i

a lresquera, 1es que foren de lrhostal Nou. Aquests hostals enderrocatsens indi-quen que per aci passava e1 cami ra1 de Tirrega a Sarral. Aquicanviaven els caval-ls, menjaven i srho passaven b6. A1 fons veiem ja elFonoll, primera fita de1 nostre pelegrinar; a lral-tra vessant, la semade Comalats.

35- Estem baixant pel be11 mig de1 circ; el cami, fiti1 per a vehicles, famolts revolts a causa de1 fort desnivell, per6 gaudim obertament enmigde tanta verdor. Arlbats a bai-x, travessem e1 torrent que ve de Fords,ara totalment sec. En altres temps, perd, e1s jaios dels pobles .,reinshi pescaven els peixos, no amb una canya, sin6 amb un cove de vimet.

55- EL FONOLL.- Parada cultural i de rep6s. A Ia dreta, a 2 min, una petitafont, perd amb un gran safareig mig ma1m6s, simbol de L'esplendor aqui-tica dral-tres temps.

tsL aL$U.|J-

Esel6siar"cn6nica

E1 poble de FONOLL, situat al fons del torrent de ForEs, tenia encaraquatre families que I'habitaven lrany 1970; actualnent, perd, estA des-habitat i endemocat, encara que la seva esgl6sia rom}.nica resta en peu.Es d'una sola naul la finestra de ltabsis 5s un exemplar rjnic.ttesglS-sia 6sdedicada a Sant Blai,, 1a imatge de1 qual 6s unabella talla gat1;;-6-ila-de pedra, i qr" 6s guardadadurant Itany a 1'esg16sia de Passanant, de qud depBn.Popularment es diu que e1 nom del Fono11 li ve drunsenyor anglBs que era mestre picapedrer i- que en foupropietari. Nosaltres, com a fono1l, en coneixem Iaplanta FOENICULUM VULGARE.

Antigament, els mestres picapedrers signaven unapedra un cop 11esta; aix6 ho podrem observar en 1esdiverses construccions que avui visitarem.Ara, perd,tenim les dels mestres que van intervenir en la construcci6 al Fonoll, i que podem localitzar a les pa-rets de 1'esg16sia.

Fono[l+x+( XX/\trF-->->t_

+

th

th

40El nostre personatge ha estat estudiat per Josep Vives i Mi-ret en un

treball publicat I'any 1969 per 1'Editcjrial Blume, sota 1a l1arga reto-laci5: t'Reinard Des Fonoll Escultor i Arquitecte Anglds -Renovador de1?Art Gdtic a Catalunya".

Rei-nard Desfonoll sembla que va n6i-xer entre e1s anys 1285 i l-295.L'filtima referBncia seva, segura, 6s der l-362. S5n 67 anys, almenys, devida, 50 dels quals serien dedicats a lrofici de constructor-escultor.Lrany 1320 encara el veiern treballant a lrabadia d.e Westminster a Angla*terra, per6 e1 1331 firma el contracte i es compromet per sempre amb eIMonestir Santescreui.

1o- Reprenem el cami; agafem 1a pista que puja per damere e1 poblet i quesrendinsa direcci5 SE pel fondo de tlopetera, que ens queda a la dreta.

15- EI cami baixa una mica i es posa a nivell de 1a va1l, perb torna a pujarper 1a mateixa banda. Si parem atenci6, podrem escoltar 1es puputs i to-ta lrocellada que vi-uen per aqui, i com refilen dins e1 silenci-, cosatan poc habituai a lrhome.

20' Ara travessem 1.a va1l i enfilem pujant cap a la dreta. La vegetaci6 6sforqa tupida, i el ventat que hi fa ens parla bd prou de toi a116 queno sabem.

25- E1 cami planeja i Ia vall sreixampla i es dj-videix en dues. Ara ja comen..am . tnahan aamns p6nnaafe .i qeml.rnalq nol nne#na naa{-a.|-

l-h 35- La pujada ens al-lunya de1 fons de 1a valL ampla i verda i ens mena jaa sota 1a masia de SABELLA; per aquest cami trobem senyals de1 GR Z-4.

lh 4o' Crurlla de camins amb el que ve de ForBs per la nostra esquerra. Tombem,doncsr coP a 1a dreta, a 10O m de Ia masia de Sabe11a. Davant nostre,mirant' vers ltoest, els Plans de 1a sala; a migdia, un petit tur6 ensimpedeix de veure, de moment, el poble de Fords.

Lh 45' Passem i visitem la masla de Sabella. Gran, vella, semi-abandonada, per6amb les mostres de 1a seva grandesa ja passada, 15 les portalacies de ea-baler, i un petit campanar i una petita capella. E1 pati de la masia 6sple de maquiniria agricola, avui en desris. Creiem que el seu millor as-sentament f6ra un museu local, ja que aqui estA condemnada a perdrers.

ta Masia

th

lh

Entrerls conreus,amb e1 seu barri isembla una fita de1a que en un tempsi- ens porta encararecgrds d'lrn temps

prop de les hortescorral,l-a histdriafou casa pairal,a 1a rnem6riatradicional.

Aquesta masia tenia e1 privilegi que e1 mosso que tenien a 1a casaquedava lliure de fer e1 servei militar.

th 48' Des d'aqui pugem fins a lrermita de Sant Pere de Sabe1la, que 5s a migcamf de1 cim del tur6.

th 49- Amibem a Sant Pere de Sabella. Aqui hi fem una parada cultural i de re-pds.

Itll I

irl -r 1.. j:_L*- ---.-t'^

-(

{-:.-_t.

SANT PERE DE SABELLA

La portalada5s boni-ca idescansa sobredues columnes.T6 1'absis allevant i e1campanar a so-bre. La teula-da ha estat r9feta fa pocsanys amb 11o-ses escalona-des.

Hi ha un ce-mentiri a mig-dia, al davantde 1a portaprinc:-paI del'ermita. T6un sarcdfag demides forgagrans.

L I ERMTTA

A dalt de 1a serra,ben Aprop del cingle,lrerrnita sraixecacom un antic sigoc,druna fe senzilla,dtun viure benigne.

,il':.--

a

1

ti-t

ii-r-.

48A sota nosire hi ha la "casa ciel past5'r abandonada i en un estat pro-

gressiu drenderrocament. A dalt de1 tur6, srhi han localitzal possiblesrestes ibBriques, segons ]a informaci6 que segueix.

4. Conesa (Conca de Barberl)

4.!. Bgste-s ib€rigues.Sabella del Abadiat'. Nom del lloc.. Sabclla.Terme mmiciw!.' Conesa.Data de lditzacid: 1978, Sr. Pijr.ran, de Conesa.Situacit: Eo e{: llogarrct dc Sabella de l?badiat, entre Cooesa i Fonoll,

dalt del tur6, d cqitat de l'esglesiola rominica es localitzaren restes iblriques.Long.: 4. 56' E., Ler.: 41. 3l' 10" N., AIt.: 824 m.

Materials: Segons eI Sr. Ptjuan, de Conesa, i en una informaci6 escrita:

,

..,.*, de Sabella hi ha com les r€st€s d'un suposat poblat ibtric'.

05'Baixem de ltermita pel mateix cami fins a Ia crullla esmentada en th4o-.Dei.xem 1es bifurcacions de lresquera i anem ba,{xant en direcci.5 S; elcami 6s forga empedrat, perA apte per a vehicles de motor. A1 final drr-rncamp, delxem que tombi a I'esquerra, i nosaltres girem 45s a la dreta,passant una cadena que ens vol tal1ar e1 cami.

10- Caminem direcci-6 NE vers una masia anomenada 'rMasietarr, ja que pertanyals dominis de 1a masi-a de Sabella.

L2' Ara surt un cami a 1a dreta i lragafem, i a 100 m trobarem un arbre im-ponent, un roure reboll al peu d'una font i d'un terceny abandonat, ique nom6s serveix per a prendre-hi 1a fresca amb tauia de pecira i iot.Dins eI terme, aquest ai'bre t6 forga alromeaada per Ies seves proporcionsi tamb5 perqud aquest tros de terreny no forma part de la hisenda queI renvolta.

15' Tornem enrere i reprenem el cami prlncipal alld on l'hem deixat. I eontinuarem endavant, deixant de banda els dos camins, a 1a dreta, eue menena Ia masia.

L7' EL cami retomba i baixa amb forga pendent vers I'O. Aquest cami stacabaen un camp molt estret, perb continua a I'a1tra banda.En aquests indrets6s molt corrent de llaurar i sembrar els camins, o de fer-los desaparBi-xer aplanant l-es muntanyes.

27'EL cami mena a un altre camp i stacaba. Voregem e1 camp com pociem en di-recci5 S per }a part al-ta, i arribem al rrfondo[ de Les Codines, davantIa caseta del pou que d6na aigua a Fords. Aquest pou 6s de construcci6recent, 6 o 7 anys a tot estirar, i sembla que va ser fet amb una palaexcavadora,sense haver draprofundir pas gaire,i amb un bon cabal dtaigua

25- Deixem eI pou, travessem e1 111t de1 torent i pugem fins al camf prin-cipa1, eue seguirem per lresquerra, direcci6 SE.

EL TORRENT

de roques,

492h 30- Darrere nostre, i enlairada, queda la I'Masietat'. EI cami ara planeja uns

minuts i va baixant suaument vers eI l1it drun toment.

37' A mA esquera, dins el l1it de1 toment, eI tronc sec d'un gran om quehi va viure de primera en una dpoca que 1'aigua hi baixava durant moltsmesos a 1tany. La maj-oria dtaquests camps eren, abans, boscos, i en ploure retenien 1es aigiies entre e1 brancatge i el sotabosc. L'algua que esfiltrava a 1a terra, sortia per les moltes fonts ara ja perdudes, J- elstorents, avui dia secs, eren petits rierols amb aigua i peixos 1a majorp4rt de lrany.

40' Encreuament de camins; nosaltres fem un gi-r de 65s a Ia dreta, puj4nti vorejant una rasa molt tupida de vegetaci6 que ens queda a lresquera.A1 damere nostre, aI fons i de cara al N, podem veure e1 circ pel qualhem davallat vers e} Fonoll, i que, vist des d'aqui, sembla que tanqui1a vall.

2h 45' Comenga una vall i- pugem per 1a seva dreta.

2h 50' Un camp vol tal-lar-nos e1 cami, perd passem i continuem pujant.El. 5s poc fressat, ja que sols s'utilitza a trossos.

cam]-

3h 00' Arribem a la carretera que vata, pujant cap a Ia plaga deBrufaganya, Ancosa i Miramar.

de For6s a Conesa; la seguim,cap a Ia dre-1'esg16sia. A1 S podern veure 1es serres de

3h 05- fORiS.- Parada de descans i cultural de l-5-.

El primer fogatjament fet e1 1365, atrlbueix a Fords 101 focs, i tro-bem que 1'any l-860, amb 526 habitants, assoleix la mixima poblaci6, pas-sant a solament 71 habitants lrany 1981.

En eI mateix interfluvi entre els vessants de1 riu Anguera pe1 migdiai els de1 riu Corb pel Nord, FOF.iS 6s en e1 sector m6s meridional delsCOMALATS, eue a I'O del terme t6 el punt m6s a1t, el Tossal de Comalats,amb 869 m alt.

La superficie inculta es redueix progressivament pe1 desmuntament deles temes boscanes, aixi, mentre l,any l-9OO tenia 40O Ha de bosc, aratan sols en resten 20 Ha. En e1 decurs dels segles, e1s seus habitantsferen grans tallades drarbres, i avui hi ha forga terra de cultiu. Rao-nablement, lfetimologia 6s 1'arbori'rforest forestis'r.Un document que data de lrany 1059, concernent a la cessi6 feta peJ. com-tes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Mir6 Foguet, ens diu: 'tonno habita cap home ni els bous no llauren". Un altre document del l-086ens diu "que ef sector era abundant en animals de caga salvatgesr'. El1180 passi a ltorde del Temple.

Del castell de For6s ja nom6s en parlenels jaios, i diuen que era de gran abast.Ramon Berenguer I i 1a seva muller Almodise1 donaren el 1O38 o el 1058, amb un amplis-sim terme a Ia frontera islimica. Els anysl-086-l-L3L, passd a1 comtat i esgl5sia drUr-ge1l i despr6s torni a1 comtai de Barcelona.Aquest castell tenia un domini visual sobretot e1 Camp de Tamagona, Ia Conca de Barbe-rd, lrUrgeII i la Segama.

El fet eue, gaireb6 a1 l1arg de tot e1segle XIII, fos vila reial, li donA dret detenlr representaei6 a les Corts Catalanescelebrades en aquesta centriria. E1 3 de no-vembre de 1285, Pere eI Gran 11egi ForBs aSantes Creus, eu€ el senyoreji fins a la su-pressi6 de les senyories.

visita

l-'uccis ul t-usaritt r/c f'rrri'.r . ()t,.\(rt'(,cl rlt'i,t d'ittdrat {ortilit'trt.

50

E1 monestir obtingu6 delpogu6s haver un call de ;ueus

rei Joan, el 139O, un privilegi perqud hide deu cases.

F,1-,

-f o Y gS

LtesglSsia de ForEs.- E1 temple paroqulal 6sdrestil romi.nic de principis del s,XII. Es dedi-cat a ltarcingel Sant t{iqueI. Es pamdquia jadocumentada e1 1154. Ltedifici 6s ben conservat;td pJ-anta de creu llatina, amb crer:ers i voltablasonada. Srhj. entra per dues portes: 1a de 1esDones, Ia principal , a ltesquema aef cGi la dels Homes, al creuer de 1a fagana lateralque mira a migjorn.

La primera ostenta quatre columnes per banda,arimades a1s respectius angles i coronades percapitells bastant desfigurats; damunt eI l1isibac cameguen tres arquivoltes conc6ntriquescenyint lrampla llinda, i e1 timpi esculpit ambcreus, anagrames, etc. Aran dels ibacs corre

+X XX+ T4'A

AL A +cA4z\Els signes dels picapedrers de ForEs

p()rtu dd,s /r"n.",.,, dc I'esgllsiuNtrrrttlttiul rlt l:,tri,.s.

pels paraments una sanefa d'arquetsprismiti.cs amb un bord6 i, al damunt,es desplega un vist6s semicercle dramples dovelles, amb sanefa i bord6. -

Damunt Ia portalada dels homes,una petita finestra de mig punt, ia 1a part superiorrsralga e1 campanarbamoc. Lrinterior del temple, ambvolta lleugerament apuntalada, mostraencara la pedra de fill l'absis fouendemocat per tal de bastir-hi unasagristia.

A 1'esg16sia hi ha una cbpia moderna de la Mare de D6u de 1a SalutrimaEge gdtica que es troba dipositada aflduseu Diocesi de Taragona.

@s&&s@88 & s & s & a&as&&&&

MnnEDEDnu DE rA Smur

s&&&&aI&&Ia&&&&&&&s&Iffia&s&s&s&&&

GOIGS

que es venera en

Puix Fords en Vos conlia,humilment Verge sagrada:Sigueu la nostra advocadade la Salut, Mare mia.'

iSalut, oh Mare divinal'davallada a aquests cimalsdes del Cel per medecinao remei dels nostres mals.Yostra maternal miradail'Iumini nostra via... erc.

Per Diu foreu elegidades de ja I'eternitat,per a ser salut i vidade la pobre humanitatde I'esclavitud salvadaper Jesris que ds llum i guia... etc.

el remei per la salut,

si amb constincia i fe .4cut,.que n0 li es denegadiasi 6s devot i en Vos confia... erc.

)/ Pregueu per nosaltres, Sanla Mlre de Ddu

Lletra de Joscp Massons i Andreu

Dos prodigis, oh Madona!la ilegenda ens ha contat,demostrant que per Patronasou, sereu i haveu estat.En el tron on sou posadaaltra imatge el. pretenia... e!c.

I la gent, sens m6s pensar-hi,us ha tret del setial,impedint vostre calvariuna pluja torrencial.Sense llar, abandonada,resteu a la sagristia... efc.

Mes, allf, lvIare divina,no us pertoca estar tampoc:una pesta repentinaassolant esti aguest lloc.Sou de nou entronitzadai als dos jorns el mal cedia... erc.

U-s mudem el nom, Senyora,de-l Remei per la Salut;a la llar ja no s'hi ploraputx per vostra gran virtut,I'haveu V6s att*radaretornant-li l'alegria... elc.

Tro-ssejada vostra imatge,de I'art gOtic gran tresor,en senyal d'alt horrreDargelquSst poble, amb tot amor,de la imatge retirada,copia igual us oferia... #c.

Beneiu nostB contradades d'aquest bonic tur6;allunyeu la pedregada,de les plantes la ougo.Collita ben curulladidoneu a la rodalia... e/c.

Puix For0s en Vos conlia,humilment Verge sagrada,Sigueu la nostra advocadade la Salut, Mare mia.

&&&&&a&&w"@.IE$/

w&Ia&sI&&&&&&&&&&&&&s,ffi

a honor de la

FORiSL'Esglisia Parroquial de

(Arq, de Tanagona)

- PREGUEM: Us supliquem,-senyor-D6u, que concediu als vostres servents de poder fruir sempre d'unaLoT" t-tl-rt espiritual i corporal; I per la intercessi6 de la benaurada sempre yeri"M;il;;ip-vosre, alCel, allibereu'ngs..de les tribulacfuns de la vida present i feu-nos gaudit O" iilit"-*'iii. 'per nos&eSenyor Jesucrist. Am6n.

ucu la nos-ira -vo-ca- da de la -9a - tJ,t -

,( Per a qui siguem dignes de les promeses de Crist.

Melodia popular

V-os-tri m!,-her-nal mi

-ra

-

&&sss&s&ffiffi&sffiffi&&s&ffi

52

A For6s, en Bpoques en qu} la contaminaci6 no i.mpermeabilitzava Itat-mosfera com ara, e1s seus habitants podien veure e1 mar i, si era denitr les barques amb llum, pescant. Igualment, des de 1a tome de ltesg15sia, sramibava a veure eI Castell de Lleida per la banda de ponenfi el Montseny nevat per 1a banda de l1evant.

3h 2Ot Tornem a reprendre 1a marxa baixant cap al Pla de la Bassal 1es cases,al p1a, hi son construides a banda i banda de Ia caretera, per6 moltespaiades.

3h 25t Aquesta bassa tenia una cabuda dtuns dos milions de litres; ltaiguaque es recollia aqui era de molta utilitat per a1 bestiar de1 poble.Tot i ltestat drabandonament en qud es troba, 6s rinica per aquestescontrades, i conserva encara alguns abeuradors de pedra i tambS 1esescales adossades a 1es parets.

De la creu de terme sols en resta lfarbre situat sobre una base oc-togonai i ara serveix com a punial drun fanai; iamb6 pociem observarel norn de1 poble escrit en 1es cares de Ia base Ce La creu.

3h 3OrDeixem Fords i caminem 1OO m per 1a caretera cap a 1'0.

3h 31r Ara deixem la cametera i pugem per un sender6 a Ia dreta.

3h 34r Fem cap a un cami vell m5s ample, perd rnolt pedreg6s, que puja.

3h 38t Un pr sec caigut per la banda esquema ens fa nosa per passar. Dra--qui albirem tota 1a Conca de Barberi.

La Collada

Des de 1a collada,si el dia 6s clar,Les llunyaniesplau-me albirar:serres i cinglesi a1 fons el mar.

3h 411 El cami stestreny; a continuaci6, un pi gros, aquest cop, tendre, tapaforga el cami, i nosaltres ens desplacem a 1a dreta per agafar-ne unde millorr eue planeja i no t6 pedres.

3h 43r Ara trobem una espEcie Ce placeta, tombem 45e a Ia dreta;davant nostreeI cami srendinsa aI bosc, eI deixem, i entrem a un camp que tenim ala dreta. Aquest camp el voregem a frec dels pins durant uns 2OO m,fins arribar a una fita; eI camf stha fet fonedfs.

3h 46r Fita de Comalats, 869 m alt., e1 lloc m6s a1t de 1a nostra caminadadravui. Com podem veure, lrfnstitut Geofisic Nacional hi ha instal.latun sism6graf.

3h 47t Reprenem Ia marxa una mica com podem fins a trobar e1 cami a uns LOOm en direcci6 Nord.

3h 50t Trobem eI cami-pi.sta que va a Be11ta1l, lragafem, per6 en la direcci6contriria, cap a Ia dreta, direcci6 a Fords (orientativament, ja queno es veu pas).

53

3h 53f

3h 551

4h oof

4h o3r

4h o4l

4h 051

4h 061

4h o7l

4h 131

-ta caga i eIs cagadors hi s6n ben presents-

Cami.ns a banda i bandarque deixem, perqu6 no s6n e1s nostres.

surt un camf a 1a nostra mi. esquera, que baixa cap a les terres deconreu, perd no ltagafarem pas; ara tornem a veure For6s.

caminem paral'1e1s a la va11 de ForBs; dei,xem aquest cami-pj:.ta i agafeme1 cami secundari que tenim al davant nostre per la banda esquema.

Refusem un cami que ens surt per 1a nostra dreta.

A 1b banda dreta del cami, trobem una clapa de bosc amb pocs pins,per6que s6n forga alts.

Ara 5s a lresquerya que hi ha una clariana amb una sivina a1 bel1 mig.

Trobem un cami que travessa e1 nostre, peri e1 deixarem estar.

Deixem e1 bosc per €rra. si mi.rem al davant, perd una mica 11uny, podemveure el campanar i part de1 poble de Be11tall. Ara caminarem per sotaun marge ple dresbarzers.

Tornem a entrar a1 bosc.

EI cami fa moltes giragonses i serns torna pedreg6s.

Gir de 45e, a 1'esquema, vers una grossa alzina.A banda i bandarcampsforga verds.

Ens trobem a sota de ltalzina de mides poc ccments; 5s un arbre centenari, dels que no sern veuen.

L I ALZlNA

Arrelada ben forta a 1 | aspra terraEl fosc fu11am aixeca cap a1 celEn lluita contra e1 vent, a lralta serra,A un vel1 paisatge es mantindri fidel.

4h o9l

4h 101

4h Lzl

15t El camir euo 6s planer, entra a1 bosc.

17t Fen cap a un cami principal. Tombem a 1a dreta; a 25 m podem entrara dins e1 bosc i trobarem la CISTA I'{EGALfTICA, a 10 m del cami. Peraquests plans, eI dia 22 dtoctubre, tot flairava a rove116.

19r Camlnem per un cami forqa ample durant una bona estona. A11A on va e11anem nosaltres. Hentre caminem, podem observar e1s arbres, els matolLsi les herbes que hi s6n molt variacies.

4 h 25t Ara e1 bosc sracaba. Aixd ens permet dtesplaiar la vista pels campsi Ia plana.

4h 27 t Trobern uns pals d'electricitatri caminem entre camps a ia dreta i bosca liesquerca.

4h 32t Trobem una cruilla de cami.ns. Girem 45e a la dreta i baixem; 6s ei ca-mi que ens cal seguir i que ens portari a la SAIA DE COI{AIATS:

4h 35r Amibem a la SaLa de Comalats, per Ia part de1 darere,i donem el iombper a visj-tar-la; a 1a dreta de1 cami hi, ha la font.

Descans i visita cultural de 15r.

-La Cista l,legalf tica al P1a del Bosc de la Sala-

tA SALA DE COMALATS.- Aquest poblet, que 6s un agregat de Passanant, en distaffisituata756ma1t.Endestacaunatorrequadrangu1arme-dieval de mitjan segle XII, i de 1a que en foren senyors e1s Cervera. Aquestatorre t5 3 pi.sos i l-7 m dtalgada, amb un gruix a les parets de 116O m.Es for-ea ben conservada. Aixf mateix, hi ha una esglesiola dedicada a Ia Nativitatde la Verge Maria.

1il,:l L' L'il,'uL' l L'r-t slic' ric lrt .Srt/ri.

55

Vers el- 30 de novembre de 1266, aquestpoblet passa tamb5 a lrorde dels HospitalersPerd e1 fogatge de1 l-365 - 1370 determina:'rlloch de la Sala, qui 5s d'en Pere de Mun-tanyana, ciutadi de teyda ... XI focs,t.

Tenen un 'especial interEs artistic lescases del- Castell i de1 Cabaler, de1 s.XVI.

La Sala de Comalats 6s, en gran partrpro-pietat de la familia Moreu de Barcelona, els

, quals, des que hi van amibar f a ZZ anys,hi han esmergat molts esforqos en 1a restau-raci6 de1 conjuni.

Un dels pisos cie 1a torre 6s una sala ambcolurnnes digna de ser visitada.

sobre la portalada de I'esg15sia, una lipida inclou la segiient i.ns-cripci6:

ESSENA SUMo P0NT. PIo vIIREY DE ESPAfrA DN. CARLOS IV ARObE.De TARRAGOI{A Dn.FR.FRANco. ARMIfr.a REcToRDe FoREs' Dc IA SAIA, tr'oNoLL, Y sAvELr.A, Lo R.D0R; RAM0N RovrRAFOI.I FSNA A EXPENSA,S DE JOSEPH Y JOSEPH AMENOS PARE Y FILLtA PRESENT IIILESIA DE IA SALA COMENSADA DrA g DE UATG DE ISOI.

Tambd de Ia Sala tenim a les pedres la firma dels que 1a construi-ren.

LAxxfu)c<f,A+,,An,X/\.

4h 5Or Sortim de la Sala per fer 1'61tim tram de la marxa; tornem enrere fj.nsa 1a cruilla de camins. Ara segurament no ani.rem tan. lleugers a causade la pujada.

4h 53i Ja som a Ia cruilla; gi.rem 45e a 1a dreta, i tirem endavant, Anar a1a Glorieta 6s una passejadeta.

4 h 59r Ens surt un cami a mi dreta, gue deixem estar.

5h O3t Despr6s drun seguit de giragonses deI cami pel mig del bosc, aquestes va aeabant i el cami comenga a baixar.

5h O7r Ens plantem davant la formosa torre de Ia Glorieta; som a la part de1damera del poblet. Aqui es d6na per acabada 1a marxa d,avui.

GLORIETA.- Poble aturonat, a 1a solana, a 75O m

"g"upaci-a de 14 cases. El 1loc 6s ja esmentat e1

de Barcelona als Cervera. t'esg16sia parroquialla Mare de D6u.

La torre, situada a Iapart m6s al-ta del poble,data del l-163 i 6s de formaquadrada, amb planta baixai tres pisos; abans tenia22 m algada, perd en aquestsegle fou rebaixada per aconstruir nous edificis.Ara tE 16 m i 1a porta prigcipal 6s a 8mdeterra;aixd ja representava unabona defensa en cas dratac.A 1a segona planta srhi ac-cedeix per una escala manu;a1, i a la tercera plantasrhi puja per una escalaconstruida a dins de la pa-ret.

S'han descobert restesde 1 resgl6sia rcmi.nica definals del segle XII.

El forn comunal de1 se-gJ-. XVI fcu utilitzat fi.nsa1 1940.

56

alt. Esti constitult per una1080 i fou donat pels comtes6s dedicada a lrAssumpci5 de

Es molt interessant laCreu Processional 96tica,drargent i esmalts, de f1-nals del segle XIV, ara a1Museu Dj.ocesi de Taragona.

Ca1 fer menci6 del retaule de Santa Caterina (t-tesltre de Glorieta) i Pre.del1ad'un Retaule de Glorieta(Ramon de !Iur, l,lestre deGuimeri), actualment al l'Iu-seu Episcopal de Vic, delL420.

Actualment viuen duesfamilies al poble; 1a restade 1es cases serveixen desegona residEncia.

***l+***l*

Font de Ia Glorieta

57

BIBLIOGRAFIA

La Sala de Comalats (Document), E. Moreu-Rey, L973.

Temes de Llengua ( Docurnent ) , J. Maria Marimon

Recerques - Terres de Ponent Fascicle V,Edita: Grup deRecerques de Terres de Ponent, Tirrega, 1983.

Nostra Senyora de Passanant, D. sebastian Mercader, pbro. 1gg2

Restes Romanes a 1a va11 de1 Riu corb, urgell-La Segarra- LaConca de Barberd, Joan Duch i Mas

Revista catalana de Geografia, publicaci6 trimestral de 1a so-cietat catalana de Geografia, fi1i.a1 de 1'rnstitut d'EstudisCatalans, L978.

Dolga Catalunya, Vo1. II

E.l-s Castells Catalans, \,ro1. 1V-V

Guia de Catalunya, Josep P1a, Ed. Destino, 1978

Treball de CriptogAmi-a, Neus Cabezas, Vilanova i la G. L9A7

Gran Enciclopddia Catalana, Vo1s. 3-S-Z-B-LL-1,4

Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vo1. g

Calendari de1 PagBs, Revista Anua1.

La vegetaci6 a1s Parsos catalans, R. Folch i Guirlem, Ketres198L.

EIs Vins de Catalunya, Jaume Ciurana, 1g8O

E1s caves de catalunya, tluis Bettonica, Ed.Trebol, Barna 1gg4

** **** * **{.**.r **t * **.}**

( ;..z/'

,(~.

.1

'/.

'"I

:.!

),

,. .1

.<A.

f.T

AL

A.I

A-..

COMA

NDA

DELS

COMA

LATS

XVCO

NEGU

EMCA

TALU

NYA

\r.1

I.'

~ , ., .

1p

ass

an

an

t2

fon

oll

3sa

ve

lla

4el

rou

re

5fo

rès

6Ie

sfo

rqu

es

7la

cis

ta8

1a

sa

la9

lag

lori

eta

\

.­ -

JUSTIFICACIO

D ' AQUEST TREBALL SE N ' HA FET UN TO?AI DE

S4EXEMPLARS NUMERATS: L'EDICI6 HA ESTAT

PATROCINADA PER LIAJUNTAMENT DE VILANOVA

I LA GEtTR6 }iIITJANqANT UNA SUBVENCI6 QUE

tA REGIDORTA DE CULTURA CONCEDi A LA SEC

CIO DE CULTURA DE LIA.E.TAIAIA.

* + iF * * it * * Jf tt at * it Ja * + * lt * Ja *.r * * {. 16 * * * + * * * * iF * tt it J$ * *

Exemplar nrim. 79

Vilanova i 1a Geltrri, Lr. de maig de 1g8B

Han preparat aquesta quinzena sortida

i co1'1 aborat en 1a confeceiS d I aquest

treba11, eIs membres segi-ients de 1a

SECCI6 DE CULTURA:

Joan Lluis Sivi11

Gemma CapCet

Blanca Forgas

Jordi Mine1"1a

fivDEx

Salutaci5.La Comanda delsIdapa lito169icE1 climaL I edafologiata vegetaci6 .

Conalatsde Ia Conca de Barberd

1

2

J

4

R

c

IL0

11

l215

IO

EIs boletsI{apa de 1a Conca de

La Conca de BarberiBarberi

Escala demogrifi-caTaula drunitats cronostratigrifiquesPre-histdria t hist6riaPartides de1 terme de Passanant on es poden 1o-

calitzar les restes iblriques . . LT

Els cellers 1gLa terra, 1a vinya, els homes . 19La varietat dels vins a 1a Conca . ZL

Barberi de la Conca ZzSolive11a . 23Conesa . . 24

Segura Savalli de1 Comtat 26Llorac 27Guimeri . . 2g

Santuari de 1a Bovera . Zg

Ciutadilla . . 30

Goigs a l1aor del glori6s Sant Roc 31Belltall Rocafort de Queralt . . . 33Sarral . . 34Santa Coloma de Queralt . 35Passanant . 36Goigs de Nostra Senyora de Passanant . 3Z

Noms de casa de Passanant . 4LPerfil de f itinerari a peu 43

Itinerari de 1a Marxa (descripci6 i horari) . . 44Blbli.ografia . 57Mapa...5gJustificaci6 . 60

***tf.********+

RUTA TURfSTICA

Visita a Passanant

Visita a Ciutadilla; miniatures del Sr. Joan Monyarch iEspina; 1'esg16sia i e1 castel1.

Visita a ForBs, ltesgl6sia i 1a panorAmica de 1a Conca.

Visita a 1a Sala de Comalats. Passejada cap a 1a Glorieta, de i5 minuts. Visita a 1a Glorieta.

Dinar a Vallfogona de Riucorb

Visita a Guimeri, e1 mixim exponent actual del temps me

dieval.

**+******

A.E. TATAIA

BIBLlOI-ECAARXIU