Orquestra simfònica de BarcelOna i naciOnal de catalunya

70 anysal centre de la música

L’Auditori de Barcelona

els orígens de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya es re-munten al 1944, en plena postguerra. malgrat la penúria, l’ajuntament –amb el suport de la burgesia– decideix crear una orquestra sim-fònica a imatge de les que ja havia tingut la ciutat, l’última dirigida per Pau Casals fins a la Guerra civil. l’encàrrec es fa al violinista i compositor Eduard Toldrà.

l’Orquestra Municipal de Barcelona neix amb seu al Palau de la música cata-lana i amb una programació estable per als caps de setmana, en què Toldrà, noucen-tista convençut, aposta pels creadors cata-lans del moment, alhora que intenta trencar l’ostracisme imposat per la dictadura. a la seva mort, el 1962, Rafael Ferrer n’agafa la batuta fins que Antoni Ros Marbà, antic assistent de Toldrà, n’esdevé el titular entre 1967 i 1978, i de 1981 fins a 1986. en l’inter-ludi, n’és director titular Salvador Mas.

Podem situar la primera etapa de Ros Marbà a cavall entre la dictadura i la transi-ció democràtica i pren el nom d’Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB). a la segona comencen a incorporar-se alguns músics de diferents països. “Hi va haver moltes reticèn-cies i el corpus intern hi estava en contra,

70 anysd’il·lusionsl’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) compleix 70 anys, set dècades durant les quals, cada cap de setmana, la música ha omplert d’emocions milers de ciutadans; set dècades d’una història plena d’històries reflex d’un segle XX convuls, però també ple d’il·lusions.

text: Marta Porter disseny: F Dominichfotos: Arxiu fotogràfic de L’Auditori, Arxiu Nacional de Catalunya (fons Brangulí), Assumpta Burgués, Luc Joubert i May Zircuscoordinació: Georgina Garcia, Sílvia Giró i Marina Villacampa

70

an

ys

Ob

c

2

1. Eduard Toldrà va ser el primer director de l’OBC. 2. Antoni Ros Marbà va estar al capdavant de l’Orquestra durant 17 anys. 3. 4. Alícia de Larrocha va inaugurar L’Auditori amb l’OBC l’any 1999 (3) i es va acomiadar dels escenaris l’any 2003 (4).

però s’havia de fer perquè era la tendència internacional. d’aquella època, els músics que en queden poden comptar-se amb els dits d’una mà”, explica Ros Marbà.

també estrena obres de gran repertori que aquí encara no s’havien escoltat mai, com ara les Simfonies de Mahler. quan marxa Ros Marbà, i seguint la política d’obertura, l’alemany Franz-Paul Decker (1986-1991) n’esdevé el primer director internacional. amb Decker l’Orquestra Ciutat de Barce-lona inicia una nova etapa que la posiciona a a nivell internacional. d’aquella època són les gires realitzades l’any 1988 a la rda i el 1989 a txecoslovàquia i a la rda. Luis Anto-nio García Navarro (1991-1993) continua la visualització internacional de l’OCB amb una gira pel Japó i corea del sud (1992), amb 21 concerts. en marxar, es produeix durant tres anys un buit de titularitat en què se succei-xen diferents directors i el 1994, l’Orquestra passa a integrar-se al consorci, format per l’ajuntament i la Generalitat, i adopta el nom actual: Orquestra Simfònica de Barcelo-na i Nacional de Catalunya, amb les sigles OBC. d’aquesta època és la gira per Àustria, suïssa i alemanya, on l’Orquestra va tocar per primera vegada al musikverein de Viena,

una de les sales més prestigioses del món.Lawrence Foster (1996-2002) es recor-

darà per haver estat el director que l’any 1999 va inaugurar la nova seu de l’orquestra, l’auditori, i va convertir Barcelona en una de les capitals mundials de la música clàssica, convidant noms de primera línia internacio-nal. «inaugurar l’auditori va ser un gran es-deveniment per a la ciutat», recorda Foster. «l’Orquestra tenia la seva pròpia casa, que vam inaugurar amb un concert d’Alícia de Larrocha, a qui jo adorava, i vam fer pro-grames molt bons».

Però del que se sent més orgullós és de les gires: “l’Orquestra Simfònica de Barcelona es va convertir en una autèntica ambaixadora de la cultura catalana al món. Vam anar al festival enesco de Bucarest amb Teresa Berganza (1998), a alemanya amb Daniel Barenboim i Mischa Maisky (1997) i després amb Barbara Hendricks (1999), a Puerto rico amb Pinchas Zukerman (2000), al concertgebouw d’amsterdam (2002), a londres pel festival BBc PrOms (2002), i vam fer una gira fantàstica per estats units (2002) en què vam portar la música de Robert Gerhard i Xavier Montsalvatge a miami, al Kennedy center de Washington i al

carnegie Hall de nova york”. Foster també recorda amb especial orgull la creació el 1997 del festival mozart dirigit per l’especia-lista en Mozart, Christopher Hogwood. a Foster el seguirà Ernest Martínez Izquierdo (2002-2006), que farà una aposta clara per la música contemporània. en les actuacions a montpeller (2005), musikverein (Viena) i st. Pölten (2005), Halle aux Grains de tolosa (2006) i l’auditorium Parco della musica de roma (2007), hi combina la música catalana, espanyola i internacional. sota la seva direc-ció, el disc Rapsody in Blue interpretat per Michel Camilo guanyarà un premi Grammy.

el seu succesor és el japonès Eiji Oue (2006-2010), que torna al repertori clàssic.coincidint amb la fira del llibre de frankfurt dedicada a catalunya (2007), Salvador Mas dirigeix l’Orquestra a l’alte Oper amb obres de Josep Soler, Joan Lamote de Grignon, Bernat Vivancos, Eduard Toldrà, Joan Guinjoan, Frederic Mompou i Robert Gerhard. des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González, amb qui l’Orquestra ha aconseguit una estabilitat que li ha permès millorar en qualitat musical i desenvolupar fins al final una estratègia de creixement.

Un present en ple creixement

des d’aquella antiga Orquestra Municipal fins a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya actual han passat 70 anys i ha canviat molt. ara, dirigida per Pablo González i amb françois Bou com a gerent, s’ha trencat l’enquistament estructural amb un Pla estratègic basat en una política ambiciosa de directors convidats; una clara programació en eixos temàtics; la visibilitat en l’àmbit local, nacional i internacional, i s’ha recuperat el paper d’Orquestra Nacional en el sentit d’estructura d’estat.

Pablo González es mostra content: «ara l’orquestra sona com un equip i, en el con-text de crisi econòmica que vivim, estic molt satisfet del nivell artístic assolit i del nombre d’abonats». a l’abril d’aquest any González dirigirà l’OBC i alumnes de l’esmuc en la Simfonia dels mil de Gustav Mahler amb més de 350 músics, cantants i solistes dalt

l’escenari per celebrar els 70 anys de l’Or-questra. a més, la qualitat ha ajudat a atraure artistes de gran prestigi, com Emmanuel Krivine, principal director convidat. també s’ha continuat amb la política d’encàrrecs a compositors catalans, intercalant programes de més risc amb altres de més populars. avui, la temporada estable compta amb uns 7.500 abonats i 145.000 espectadors.

Però, probablement, el que dóna més visibilitat a l’Orquestra és que hagi tornat a sortir al carrer, de manera que la podem veure al festival Grec, a les festes de la mercè, en col·laboracions amb el liceu i el Palau de la música, tot acostant-se a altres institucions com el teatre nacional de cata-lunya i el mercat de les flors «amb l’objectiu de teixir relacions artístiques estables amb les institucions de la ciutat», explica Bou. a tot això, cal sumar-hi les gires internacionals que s’han reprès després d’11 anys. «són fonamentals per a tota orquestra –assegura

González–, perquè repercuteixen molt posi-tivament en la imatge que donen i en la qua-litat artística. superar reptes, com el fet de tocar en escenaris de prestigi, potencia els vincles entre l’equip humà i el seu director”.

en aquest sentit, la temporada passada, l’OBC va portar la música de compositors ca-talans com Isaac Albéniz i Robert Gerhard a escenaris tan rellevants com la Halle aux Grains de tolosa i el théâtre de l’archipel de Perpinyà a frança, el festspielhaus de salz-burg, el Konzerthaus de Viena, el Bruckner-haus de linz i el congress centre Villach a Àustria, l’union Hall maribor d’eslovènia i el lisinski Hall de Zagreb a croàcia.

l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya encara el futur amb energia, malgrat que la crisi passa factura i actualment hi ha 18 places vacants. Pablo González comenta: «si això no es resol a mig termini, en 4 o 5 anys, el projecte artístic perillarà».

Pablo González dirigeix el concert de la Mercè davant de la Catedral de Barcelona (2013).

70

an

ys

Ob

c

4

Opinions

Muriel RousselleMoltes peces de la meva banda sonora particular, les he escoltat –en directe o retransmeses– in-terpretades per l’OBC. He vist construir L’Auditori, m’agrada anar-hi i, per mi, és un lloc de música, d’emoció, d’amistat i també de joia. M’agrada tot el repertori de l’Orquestra i, en especial, la música de composi-tors del segle XX.

Andrea López«Veuràs com t’agradarà», em va advertir la senyora que seia al meu costat abans que l’OBC comencés a interpretar el Con-cert per a violoncel i orquestra de Dvorák. Aquell dia no vaig ser capaç ni d’acomiadar-me. Tenia massa llàgrimes als ulls. Sanglotava i tremolava. No sé com ni quan ni on, però sé que la meva vida és i serà música.

Arturo GómezPer mi, l’Orquestra Simfò-nica de Barcelona i Nacional de Catalunya és la sorpresa i l’oportunitat de compartir la música amb els meus pares. D’agrair-los la vida que m’han donat, els capricis que m’han consentit. De dir-los que els estimo. De fer-los somriure i, en definitiva, de començar a mimar-los jo a ells.

Emili RuizSento emoció. Durant, abans i després de cada concert. Em vaig aficionar a la música clàs-sica el dia que vaig anar per primera vegada a L’Auditori acompanyat de la meva filla de 6 anys. Era l’espectadora més jove de la sala i va gaudir tant! Aquell Bolero de Ravel ens va fascinar. L’OBC s’ha de sentir. S’ha de viure!

Virginia RuéLa meva primera trobada amb l’OBC a ser gràcies a la meva parella. Ell era un entès en mú-sica clàssica i jo una profana. Va ser un descobriment màgic. Des de llavors, cada concert és una experiència més íntima, sensible i emocionant. L’Orquestra és la interlocutora perfecta per enriquir la meva cultura i la meva persona.

L’OBC mira cap a un futur més internacional

a partir de la temporada 2015-2016, el direc-tor japonès Kazushi Ono es farà càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona durant cinc temporades juntament amb françois Bou. Junts han començat a dissenyar una estratègia per fer créixer la formació i donar-li més visibilitat, apostant per les coproduccions, diversificant formats per atraure els joves, augmentant la presència internacional i am-pliant l’espectre musical oferint música del Barroc al segle XXi.

Kazushi Ono té clar que durant la seva estada vol repassar tots els llenguatges musicals, des del classicisme a la música contemporània. Per això, comptarà amb un director principal convidat, com ja és Emma-nuel Krivine, i un altre de nou que es dedi-carà a la música del classicisme i del Barroc. “construir un bon programa és la base per a una orquestra –diu Ono- i, si és evident que cal tocar el repertori clàssic romàntic -Beethoven, Schumann o Brahms-, tam-bé ho és que cal incorporar nous elements com la música contemporània, la veu o la música de cambra; això ajuda els músics a aprendre a tocar de maneres diferents se-gons el repertori.»

Ono reconeix que el públic no està habi-tuat a la música contemporània, i proposa programar música de compositors vius, que «el públic entén més fàcilment perquè respira el nostre temps i el nostre pensament».

Nous formats«cal crear nous formats, i de moment co-mençarem pel tema audiovisual –explica Bou. al novembre d’aquest any, en copro-ducció amb la filharmònica de Bergen, l’OBC farà un Peer Gynt d’Edvard Grieg, en què també col·labora el pintor alexander Polzin. amb la tokyo metropolitan Orchestra estem preparant una creació visual a partir de música de Maurice Ravel”. Ono afegeix que està treballant “en una òpera de Ravel en versió concert”.

uns altres formats seran la introducció de concerts de crossover o de música en directe de pel·lícules, «però sempre a partir de la màxima qualitat i dotant aquests con-certs de sentit dins la programació general de l’Orquestra», assegura Bou.

Presència internacionalen l’àmbit de la difusió internacional, Bou ex-plica que ja s’estan preparant gires interna-cionals, «probablement al Japó, l’any 2020, coincidint amb els Jocs Olímpics de tokio»,

afegeix Ono. «l’Orquestra va tocar en als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i això la va convertir en una autèntica am-baixadora cultural. i això és el que ull que sigui l’Orquestra».

a tot això, s’hi sumarà una política de cooperació amb altres orquestres in-ternacionals en què cadascuna farà un encàrrec a un compositor del seu país, de manera que les obres noves s’escol-taran tant a l’auditori com a l’estranger. en aquest sentit, Bou explica que «pel febrer de 2015 continuarem l’obertura de l’Orquestra en l’àmbit natural occità, de tolosa a lió passant per Perpinyà».

una altra via d’internacionalització són els enregistraments, que darrerament s’han reactivat amb un nou cd de Xavier Montsalvatge i tres àlbums amb obres inèdites d’Enric Granados que sortiran a la tardor. s’ha signat un conveni amb la discogràfica naxos per fer la seva difusió internacional, mentre qur l’OBc continuarà editant amb altres seguell catalans com tritó. Pel que fa als audiovisuals, l’Orques-tra Simfònica de Barcelona és la pri-mera orquestra de l’estat que estableix un conveni amb el canal medici.tV, el líder mundial de les retransmissions de concerts via internet.

Kazushi Ono serà el nou director titular de l’Orquestra a partir de la temporada 2015-16.

70

an

ys

Ob

c

6

25, 26, 27 abril 20.30H 19H 11Hpreu: A pArTIr De 10€

Patètica de TxaikovskiLa darrera simfonia de Txaikovski és una obra d’alt voltatge emocional. Serà una de les protagonistes d’un concert on la violinista Janine Jansen interpretarà el Concert per a violí i orquestra núm. 2 de Prokófiev.

16, 17, 18 maig 20.30H 19H 11Hpreu: A pArTIr De 10€

Bolero de RavelCriticat en la seva estrena per la sensualitat de la dansa, el Bolero de Ravel s’ha convertit en una de les obres més populars del repertori musical universal. Inspirat en una melodia cordovesa, s’articula a través d’un llarguíssim obstinat que arriba a l’èxtasi final.

23, 24, 25 juny 20.30H 19H 11Hpreu: A pArTIr De 10€

Concert per a violoncel d’ElgarEl Concert per a violoncel i orquestra d’Elgar ha passat per mans dels millors violoncel·listes des que Pau Casals el va recuperar. Queyras interpretarà aquesta peça caracteritzada pel seu caràcter introspectiu d’emoció interior i controlada.

30, 31 maig / 1 juny 20.30H 19H 11Hpreu: A pArTIr De 10€

Quadres d’una exposició de MussorgskiQuadres d’una exposició és una suite que representa el recorregut a través d’una exposició. És el cap de cartell d’un concert on també destacarà l’excepcional violinista Renaud Capuçon amb la interpretació de Sur le même accord de Dutilleux.

ConCerTS TeMporADA 2013-2014

Més informació i venda d’entrades al web obc.cat

13 abril 18Hpreu: 10€

Toldrà-Clausellsels germans actors rosa i Queco Novell posaran en escena una recreació de la relació epistolar que mantenien el primer director de l’Orquestra de Barcelona Eduard Toldrà i Manuel Clausells, gestor cultural i impulsor de concerts en la seva època.

11, 12, 13 abril 20.30H 19H 11Hpreu: A pArTIr De 10€

Simfonia dels mil La Simfonia dels mil de Gustav Mahler és un programa ambiciós per la grandiloqüència de la seva posada en escena. 400 músics, solistes i cantants envaïran l’escenari de L’Auditori amb una obra que només s’interpreta en ocasions especials.

28 març 20Hpreu: 3€

Et toca a tuels músics de l’Orquestra compartiran escenari amb el singular projecte Bàsquet Beat i amb 200 estudiants de l’orquestra de les escoles de música de l’Hospitalet. Junts, interpretaran una obra d’Octavi Rumbau composta per a l’ocasió.

6 abril 12Hpreu: 10€

Orquestra’tL’Orquestra Simfònica de Barcelona dedica un programa de concert al públic familiar. Música i dansa articularan un espectacle variat per a petits i grans que mostrarà diferents estils i èpoques musicals i permetran gaudir dels sons de l’orquestra.

ConCerTS 70è AnIverSArIAGENDA