O BC

2012-2013

Orquestra simfònica de barcelOnai naciOnal de catalunya

PablO GOnZÁleZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 09

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

20, 21 i 22 de desembrede 2013

PablO GOnZÁleZdirector

Sala 1 / Pau casals

L’OBCiLa Infància de JesúsdeBERLIOZ

2

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados.D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo.

Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

Primers ViOlins: Geneviève laurenceau*, concertino invitada / cristian chivu, concertino associat / raúl García, assistent concertino / maría José aznar / sarah bels / José Valentín centenero / Walter ebenberger / ana isabel Galán / natalia mediavilla / Katia novell / maría Pilar Pérez / anca ratiu / Jordi salicrú / Jozef toporcer seGOns ViOlins: alexandra Presaizen, solista / Pär näsbom*, solista invitat / emil bolozan, assistent / maría José balaguer / Hug bosch / Jana brauninger / Patricia bronisz / assumpta flaqué / mireia llorens / melita murgea / antoni Peña / Josep maria Plana / robert tomàs / inés sanchis* / marina surnacheva* ViOles: ashan Pillai, solista / david quiggle*, solista invitat / Josephine fitzpatrick, assistent / franck Heudiard / christine de lacoste / sophie lasnet / michel millet / miquel serrahima / Jennifer stahl / andreas süssmayr ViOlOncels: José mor, solista / Vincent ellegiers, assistent / núria calvo / lourdes duñó / Jaume Güell / Olga manescu / linda d’oliveira / Jean-baptiste texier cOntrabaiXOs: christoph rahn, solista / dmitri smyshlyaev, assistent / Jonathan camps / apostol Kosev / Josep mensa / albert Prat flautes: bea cambrils / christian farroni, assistent / ricardo borrull, flautí ObOÈs: disa english, solista / José Juan Pardo / dolors chiralt, assistent / molly Judson, corn anglès clarinets: larry Passin, solista / francesc navarro / Josep fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons reverté, clarinet baix faGOts: silvia coricelli, solista / Guillermo salcedo*, solista invitat / noé cantú / thomas Greaves, assistent / slawomir Krysmalski, contrafagot trOmPes: Juan manuel Gómez, solista / Joan aragó / Juan conrado García, assistent solista / david bonet / david rosell, assistent trOmPetes: mireia farrés, solista / adrián moscardó / Javier navasquillo* / angel serrano, assistent trOmbOns: eusebio sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar montesinos, assistent / raul García, trombó baix / Vicente e. boix*, trombó baix tuba: Pablo manuel fernández PercussiÓ: roxan Jurkevich, assistent . Joan marc Pino, assistent / Juan francisco ruiz / ignasi Vila arPa: magdalena barrera OrGue: dolors cano* encarreGat d’Orquestra: José Valentín centenero resPOnsable de dOcumentaciÓ musical: begoña Pérez resPOnsable tÈcnic: ignasi Valero PersOnal d’escena: Joan luis

* col·laboradors

PablO GOnZÁleZ director titular / emmanuel KriVine principal director convidat

33

PablO GOnZÁleZ DIRECTORmaria riccarda WesselinG MEZZOSOPRAnOaGustÍn Prunell-friend TENORaleXandre duHamel BARÍTONPaul Gay BAIXmarc PuJOl BAIXcOr lieder cÀmera (elisenda carrasco directora)cOr madriGal (mireia barrera directora)

94 min.1/ HECTOR berliOZLa Côte-Saint-André 1803 -París 1869

La infància de Jesús. Trilogia sagrada, op. 25 (1850-1854)

I. El somni d’Herodes II. La fugida a Egipte III. L’arribada a Saïs

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

CONCERT 09

dissabte 21

diumenGe 22

19h

20.30h

11h

desembre 2013 diVendres 20

El concert de dissabte serà emès en directe per www.medici.tv i en streamig gratuït durant 3 mesos.

4

cOmentari

L’any 1850, durant un moment d’avorriment en una celebració –segons explica el mateix compositor a les seves memòries–, Héctor Berlioz va escriure, a petició d’un amic, una petita peça a quatre veus i la va atribuir a un autor fictici, un tal Pierre Ducré, suposat director de música de la Sainte-Chapelle al segle XVII. Paradoxalment, tots els presents s’ho van creure, potser perquè, després de la Revolució, els francesos havien perdut consciència de la seva pròpia tradició musical. Berlioz, un home irònic que feia sovint aquest tipus de bromes, no es va molestar per aquesta circumstància i, pocs mesos més tard, va programar aquell mateix cor en un dels seus concerts, sense admetre’n encara l’autoria. Novament, l’obra va ser un èxit, i només alguns crítics van sospitar que la modulació que inclou, entre altres característiques, no podia ser pròpia del segle XVII.Aquest famós cor, que més endavant es va titular «L’adéu dels pastors a la Sagrada Família», va donar origen a La infància de Jesús de Berlioz.

Va ser només després d’aquella segona audició de l’obra, que l’autor va decidir ampliar-la afegint-hi una obertura i una peça per a tenor. Tot plegat, ho va titular La fugida a Egipte, misteri en estil antic, i ho va estrenar, assumint-ne ja l’autoria, a Leipzig, l’any 1853.L’últim pas per al naixement de La infància de Jesús va ser convertir aquest conjunt en la part central d’una trilogia, ampliar-la amb una primera part que explica la massacre dels innocents per part d’Herodes –més contrastada i teatral, fins i tot violenta en algunes escenes– i acabar-la amb una conclusió, «L’arribada a Saïs». Aquest final explica la manera com Josep, Maria i Jesús són acollits per una família ismaelita en arribar a Egipte després de creuar el desert, exhaustos i famolencs. I tot, en un estil deliberadament afectat i arcaic, i sobre adaptacions pròpies dels textos que expliquen la història del Nadal que obvien algunes escenes i reflexions que Berlioz no va voler musicar. Al final, un epíleg pretén induir un efecte de distanciament de l’acció per convertir la narració dels fets en una meditació final sobre el significat universal de l’arribada de Crist enmig de la pobresa i la persecució.Les melodies sinuoses, els ritmes capriciosos i irregulars, i la melancolia que traspuen moltes pàgines de La infància de Jesús són típiques de Berlioz, que no podia deixar de ser dramàtic i, fins i tot, en algun moment, operístic. Va fer moltes referències a autors anteriors, però pocs d’ells francesos: «L’adéu dels pastors», per exemple, recorda més aviat Bach que no pas Lully o Charpentier, mentre que a la resta de l’obra sembla preponderant la influència de Gluck, i el cor final a cappella

La infància de Jesús és una de les moltes composicions musicals que han passat a la història vinculades a una anècdota: la de la seva autoria apòcrifa.

albert tOrrens

5

suGGeriments discOGrÀfics

l’fnac recOmana

HectOr berliOZ→ L’Enfance du Christ

ORCHESTRE SYMPHONIQUE DE MONTREAL charles dutoit director

DECCA (2012)

apel·la directament a les sonoritats del Renaixement.Tot i ser un escèptic des del punt de vista confessional, Berlioz va afrontar la història cristiana amb el màxim respecte i sensibilitat, i, sobretot, va recordar les primeres experiències religioses que ell mateix havia viscut de petit.La infància de Jesús va adquirir la forma definitiva el 28 de juliol de 1854 i es va estrenar el 10 de desembre d’aquell mateix any –el dia abans que l’autor fes 51 anys– a Sant Eustaqui de París. Berlioz estava segur que seria un èxit, perquè l’obra era més simple i accessible que altres. Efectivament, va aconseguir emocionar l’audiència, entre la qual hi havia grans noms de la música del moment, com ara Giuseppe Verdi, Charles Gounod i l’esposa de Franz Liszt amb les seves filles Blandine i Còsima –que més tard va ser Còsima Wagner. De seguida es van fer moltes representacions de l’obra tant a França com a l’estranger. A Alemanya, el compositor Peter Cornelius va traduir l’obra a l’alemany, també amb un gran èxit.Aquesta bona acollida per part del públic i la crítica va retornar la confiança a l’autor. La seva música mai no havia generat tant d’entusiasme ni unanimitat, però, al mateix temps, Berlioz no va estar d’acord amb el fet que la gent veiés en aquesta obra un canvi estilístic: ell hauria escrit la mateixa música sobre aquesta història vint anys abans, ja que l’arcaisme de La infància de Jesús prové del tema que tracta. I, sobretot, el compositor veia l’èxit del seu oratori –tot i que ell mai no el va anomenar així, sinó trilogia sacra– com un insult a les seves altres obres.És cert que La infància de Jesús, que requereix

set solistes vocals i cor, però una orquestra

molt més petita que la d’altres peces, dista

molt de les obres de caràcter i dimensions

grandioses de Berlioz, però mostra la mateixa

mescla d’acció dramàtica i reflexió filosòfica

de composicions aparentment tan allunyades

com La condemnació de Faust.

busca l’auditOri a la XarXa

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

Comenta aquest concert amb l’etiqueta #Obcnadal

@lauditori@OrquestraObc

6

1. le songe d’HérodeLe récitantDans la crèche, en ce temps, Jésus venait de naître.Mais nul prodige encor ne l’avait fait connaître;et déjà les puissants tremblaient,déjà les faibles espéraient,tous attendaient...Or apprenez, Chrétiens, quel crime épouvantableau roi des Juifs alors suggéra la terreur,et le céleste avis que, dans leur humble étable,aux parents de Jésus envoya le Seigneur.

scÈne 1 Une rue de Jérusalem. Un corps de garde. Soldats romains faisant une ronde de nuit

2. marche nocturneUn centurionQui vient?

PolydorusRome!

Un centurionAvancez!

PolydorusHalte!

Le centurionPolydorus!Je te croyais déjà, soldat, aux bords du Tibre!

PolydorusJ’y serais en effet si Gallus,notre illustre Préteur, m’eût enfin laissé libre.Mais il m’a sans raisonimposé pour prisoncette triste cité pour y voir ses folies,et d’un roitelet juif garder les insomnies.

Le centurionQue fait Hérode?

PolydorusIl rêve, il tremble,

HectOr berliOZ La infància de Jesús. trilogia sagrada

1. el somni d’HerodesEl recitadorEn aquell temps, Jesús acabava de néixer al pessebre.Però cap prodigi encara no feia que fos conegut;i els poderosos ja tremolaven,i els febles tenien esperança,tots esperaven...Escolteu, Oh cristians, el terrible crimque el terror va suggerir al rei dels Jueus,i l’avís celestial que, dins de l’humil estable,el Senyor va enviar als pares de Jesús.

escena 1 Un carrer de Jerusalem. La guàrdia. Soldats romans fent una patrulla nocturna

2. marxa nocturnaUn centurióQui hi ha?

PolidorRoma!

Un centurióEndavant!

PolidorAtureu-vos!

El centurióPolidor!I jo que em pensava que ja series a la vora del Tíber, soldat!

PolidorDe fet, ja hi seria si Gal·lus,el nostre il·lustre Pretor,m’hagués deixat anar lliure.Però sense raóm’ha imposat la presód’aquesta trista ciutat per veure-hi la seva ximpleria,i d’un reietó jueu mantenir l’insomni.

El centurióQue fa Herodes?

PolidorSomia, tremola,

Primera PartPremiÈre Partie

7

Il voit partout des traîtres, il assembleson conseil chaque jour; et du soir au matinil faut sur lui veiller; il nous obsède enfin.

Le centurionRidicule tyran! Mais va, poursuis ta ronde.

PolydorusIl le faut bien. Adieu! Jupiter le confonde!

La patrouille se remet en marche et s’éloigne

scÈne 2

3. air d’Hérode Intérieur du palais d’ Hérode

HérodeToujours ce rêve! Encore cet enfantqui doit me détrôner! Et ne savoir que croirede ce présage menaçantpour ma vie et ma gloire!O misère des rois!Régner et ne pas vivre!À tous donner des lois,et désirer de suivrele chevrier au fond des bois!O nuit profondequi tiens le mondedans le repos plongé!À mon sein ravagédonne la paix une heure,et que ton voile effleuremon front d’ennuis chargé!Effort stérile!Le sommeil fuit;et ma plainte inutilene hâte point ton cours, interminable nuit!

scÈne 3

PolydorusSeigneur!

HérodeLâches, tremblez!Je sais tenir encore une épée!

PolydorusArrêtez!

HérodeAh! c’est toi, Polydore.Que viens-tu m’annoncer?

Veu traïdors arreu, reuneixcada dia el Consell; i des del vespre fins a l’albafa que el vetllem; ras i curt, està obsessionat.

El centurióTirà ridícul! Vinga, segueix la teva ronda.

PolidorAixí ha de ser. A reveure! Júpiter el confongui!

La Patrulla reinicia la marxa i s’allunya

escena 2

3. estances d’Herodes Interior del palau d’Herodes

HerodesSempre aquest somni! Altra volta aquest nenque em destronarà! I no saber què creured’aquest presagi amenaçadorper ma vida i ma glòria!Oh, misèria dels reis!Regnar i no viure!Donar lleis a tothom,i desitjar seguirel cabrer al fons del bosc!Oh, nit fosca!Que vols el món sumit en el descans!Al meu pit esquinçatdóna-li una hora de pau,i que el teu vel toquiel meu front carregat de problemes!Esforç infructuós!Fuig la son;i la meva queixa inútilno apressa el teu curs, nit sense fi!

escena 3

PolidorSenyor!

HerodesCovards tremoleu!Encara puc sostenir una espasa!

PolidorAtureu-vos!

HerodesAh! Ets tu, Polidor.Què em vens a dir?

8

PolydorusSeigneur, le devins juifs viennent de s’assemblerpar vos ordres.

HérodeEnfin!

PolydorusIls sont là.

HérodeQu’ils paraissent.

scÈne 4

4. le devinsLes DevinsLes sages de Judée, ô roi, te reconnaissentpour un prince savant et généreux;ils te sont dévoués; parle, qu’attends-tu d’eux?

HérodeQu’ils veuillent m’éclairer, est-il quelque remèdeau souci dévorant qui dès longtemps m’obsède?

Les DevinsQuel est-il?

HérodeChaque nuitle même songe m’épouvante;toujours une voix grave et lenteme répète ces mots: «Ton heureux temps s’enfuit,un enfant vient de naîtrequi fera disparaîtreton trône et ton pouvoir».Puis-je de vous savoirsi cette terreur qui m’accableest fondée, et comment ce danger redoutablepeut être détourné?

Les DevinsLes esprits le sauront,Et, par nous consultés, bientôt ils répondront.

(Les devins font des évolutions cabalistiques et precedent à la conjuration)

Les DevinsLa voix dit vrai, seigneur. Un enfant vient de naîtrequi fera disparaîtreton trône et ton pouvoir.Mais nul ne peut savoir.ni son nom, ni sa race.

PolidorSenyor, els endevinaires jueus s’han reunitSeguint les vostres ordres.

HerodesPer fi!

PolidorAra hi són.

HerodesQuè et sembla.

escena 4

4. els endevinairesEls endevinairesEls savis de Judea, oh rei, et tenenPer un erudit i generós príncep;Estan a la teva disposició; parla, què esperes d’ells?

HerodesVull que m’aclareixin: hi ha cap remeiPer la meva preocupació devoradora que fa temps que m’obsessiona?

Els endevinairesQuina és aquesta preocupació?

HerodesTotes les nitsEl mateix somni m’aterra;Sempre una veu profunda i lentaRepeteix aquestes paraules: «El teu temps de felicitat s’envola,Acaba de néixer un infantQue farà desaparèixerEl teu tron i el teu poder.»Com puc saberSi aquest terror que m’aclaparaTé cap fonament, i com aquest perill formidablePot ser esquivat?

Els endevinairesEls esperits ho sabran,I, consultats per nosaltres, ells aviat respondran.

(Els endevinaires fan les seves evolucions cabalístiques i inicien el conjur)

Els endevinairesLa veu diu la veritat, Senyor.Ha nascut un infantque farà desaparèixerel teu tron i el teu poder.Però ningú no en pot saberni el nom ni la raça.

9

HérodeQue faut-il que je fasse?

Les DevinsTu tomberas, à moins que l’on ne satisfasseles noirs esprits, et si, pour conjurer le sort,des enfants nouveaux-nés tu n’ordonnes la mort.

HérodeEh bien... eh bien! par le fer qu’ils périssent!Je ne puis hésiter. Que dans Jérusalem,à Nazareth, à Bethléem,sur tous le nouveaux-nésmes coups s’appesantissent!Malgré les cris, malgré les pleursde tant de mères éperdues,des rivières de sang vont être répandues.Je serai sourd à ces douleurs.La beauté, la grâce, ni l’âgene feront faiblir mon courage:iI faut un terme à mes terreurs!

Les DevinsOui, oui! Par le fer qu’ils périssent!N’hésite pas. Que dans Jérusalem,à Nazareth, à Bethléem,sur tous les nouveaux-néstes coups s’appesantissent!Malgré les cris, malgré les pleursde tant de mères éperdues,les rivières de sang qui seront répandues,demeure sourd à ces douleurs!Que rien n’ébranle ton courage!Et vous, esprits, pour attiser sa rage,redoublez ses terreurs.

scÈne 5

5. L’étable de Béthléem L’étable de Bethléem. La vierge Marie, saint Joseph, l’enfant Jésus

MarieO mon cher fils, donne cette herbe tendrea ces agneaux qui vers toi vont bêlant;ils sont si doux! Laisse, laisse-les prendre.Ne les fais pas languir, ô mon enfant.

Marie, JosephRépands encor ces fleurs sur leur litière.Ils sont heureux de tes dons, cher enfant;vois leur gaîté, vois leurs jeux, vois leur mèretourner vers toi son regard caressant.

MarieOh! sois béni, mon cher et tendre enfant!

HerodesQuè he de fer, doncs?

Els endevinairesCauràs, llevat que satisfacisels esperits obscurs, i si, per canviar el teu destí,dels infants nounats ordenes la mort.

HerodesBé... bé! Periran per l’espasa!No puc dubtar. Que a Jerusalem,a Natzaret, a Betlem,a tots els nounatsels meus cops descarreguin!Malgrat els crits, malgrat les llàgrimesde tantes mares angoixades,rius de sang s’escamparan.Seré sord al dolor.Ni la bellesa, ni la gràcia, ni l’edatno debilitaran la meva força:cal posar fi als meus temors!

Els endevinairesSí, sí! Periran per l’espasa!No dubtis. Que a Jerusalem,a Natzaret, a Betlem,a tots els nounatsels teus cops descarreguin!Malgrat els crits, malgrat les llàgrimesde tantes mares angoixades,rius de sang que s’escamparan,resta sord a aquest dolor!Que res no menyscabi la teva força!I vosaltres, esperits, per avivar la seva ira,redobleu-li els terrors.

escena 5

5. L’estable de Betlem L’estable de Betlem. La Verge Maria, sant Josep, el nen Jesús

MariaOh, estimat fill, dóna aquesta herba tendraa aquests bens que se t’apropen belant;són tan dolços! Deixa, deixa que l’agafin.No els facis patir, fill meu.

Maria, JosepAboca també aquestes flors al seu llit.Són feliços amb els teus regals, estimat fill;mira la seva alegria, mira els seus jocs, mira la seva mare que gira cap a tu el seu esguard acaronador.

MariaOh! Beneït sigues, estimat i dolç fill meu!

10

JosephOh! sois béni, divin Enfant!

scÈne 6

6. cœur d’anges invisibles

Les AngesJoseph! Marie!Écoutez-nous!

Marie, JosephEsprits de vie,est-ce bien vous?

Les AngesII faut sauver ton fils, qu’un grand péril menace,Marie!

MarieO ciel, mon fils!

Les AngesOui, vous devez partiret de vos pas bien dérober la trace;dès ce soir au désert, vers l’Égypte il faut fuir.

Marie, JosephÀ vos ordres soumis, purs esprits de lumière,avec Jésus, au désert nous fuirons.Mais accordez à notre humble prièrela prudence, la force, et nous le sauverons.

Les AngesLa puissance célestesaura de vos pas écartertoute encontre funeste.

Marie, JosephEn hâte allons tout préparer.

Les AngesHosanna! Hosanna!

deuXiÈme Partie

7. la fuite en ÉgypteOuverture Les bergers se rassemblent devant l’étable de Bethléem

8. adieux des bergers à la sainte famille

JosepOh! Beneït sigues, Infant diví!

escena 6

6. cor d’àngels invisibles

Els àngelsJosep! Maria!Escolteu-nos!

Maria, JosepEsperits de la vida,sóu vosaltres?

Els àngelsHas de salvar el teu fill,un gran perill l’amenaça, Maria!

MariaOh cel, el meu fill!

Els àngelsSí, heu d’anar-vos-en I el rastre de les vostres passes amagar-lo bé;aquesta mateixa nit al desert que mena a Egipte heu de fugir.

Maria, JosepEns presentem a les vostres ordres, esperits de llum purs, Amb Jesús fugirem al desert.Concediu-nos, però, amb la nostra humil pregàriala prudència, la fortalesa, que nosaltres la guardarem.

Els àngelsEl poder celestialdesviarà del vostre camíqualsevol encontre funest.

Maria, JosepAfanyem-nos a preparar-ho tot.

Els àngelsHosanna! Hosanna!

seGOna Part

7. la fugida cap a egipteObertura Els pastors s’ajunten davant l’estable de Betlem

8. comiat dels pastors a la sagrada família

11

Cœur des BergersIl s’en va loin de la terreoù dans l’étable il vit le jour.De son père et de sa mèrequ’il reste le constant amour!Qu’il grandisse, qu’il prospèreet qu’il soit bon père à son tour!

Oncques si, chez l’idolâtre,iI vient à sentir le malheur,fuyant la terre marâtre.Chez nous qu’il revienne au bonheur!Que le pauvreté du pâtrereste toujours chère à son coeur!

Cher enfant, Dieu te bénisse!Dieu vous bénisse, heureux époux!Que jamais de l’injusticevous ne puissiez sentir les coups!Qu’un bon ange vous avertissedes dangers planant sur vous!

9.le repos de la sainte familleLe récitantLes pèlerins étant venusen un lieu de belle apparence,où se trouvaient arbres touffuset de l’eau pure en abondance,saint Joseph dit: «Arrêtez-vous!Près de cette claire fontaine.Après si longue peineici reposons-nous»L’enfant Jésus dormait. Pour lors Saint Marie,arrêtant l’âne, répondit:“Voyez ce beau tapis d’herbe douce et fleurie,Le Seigneur pour mon fils au désert l’etendit».Puis s’étant assis sous l’ombragede trois palmiers au vert feuillage,l’âne paissant, l’enfant dormant,les sacrés voyageurs quelque temps sommeillèrent,bercés par des songes heureux,et les anges du ciel, à genoux autour d’eux,le divin enfant adorèrent.

Cœur des AngesAlleluia! Alleluia!

trOisiÈme Partie

10. l’arrivée à saïsLe récitantDepuis trois jours, malgré l’ardeur du vent,ils cheminaient dans le sable mouvant.La pauvre serviteur de la famille sainte,l’âne, dans le désert était déjà tombé;et bien avant de voir d’une cité l’enceinte,de fatigue et de soif son maître eût succombé

Cor de pastorsEll s’allunya de la terraon hi ha l’estable en què va néixer.Del seu pare i de la seva mareli roman l’amor constant!Que es faci gran i prosperii que sigui un bon pare al seu torn!

Si algun dia, a casa de l’idòlatra,arriba a sentir infelicitat,bo i fugint de la madrastra terra.Que torni a casa nostra a la felicitat!Que la pobresa dels pastorsresti sempre cara al seu cor!

Estimat fill, Que Déu et beneeixi!Que Déu us beneeixi, espòs feliç!Que mai de la injustíciano hagueu de sentir els cops!I que un bon àngel us avisidels perills que us planin al damunt!

9. el descans de la sagrada famíliaNarradorEls pelegrins havien arribata un lloc d’aspecte bonic,amb arbres esponerososi aigua pura en abundància,sant Josep va dir: «Aturem-nos!A prop d’aquesta font clara.Després d’aquesta llarga condemnaaquí descansarem».El nen Jesús dormia. Aleshores Santa Maria,aturant l’ase va contestar:«Mireu aquesta preciosa catifa suau d’herba i flors,que el Senyor ha estès per al meu fill al desert».Després es van asseure a l’ombrade tres palmeres amb fullatge verd,l’ase pastura, el nen dorm,els viatgers sagrats capcinegen a estones,Amanyagats per somnis feliços,i els àngels del cel, de genolls al seu voltant,el nen diví adoren.

Cor d’àngelsAl·leluia! Al·leluia!

tercera Part

10. l’arribada à saisNarradorDurant tres dies, malgrat la calor del ventvan caminar per la sorra mai quieta.El pobre servent de la Sagrada Família,l’ase, al desert havia ja caigut;i molt abans de veure d’una ciutat els mursde fatiga i de set el seu amo hauria sucumbit

12

sans le secours de Dieu. Seule Sainte Marie Marchait calme et sereine, et de son doux enfantla blonde chevelure et la tête béniesemblaient la ranimer sur son coeur reposant.Mais bientôt ses pas chancelèrent.Combien de fois les époux s’arrêtèrent!Enfin pourtant, ils arrivèrenta Saïs, haletants,presque mourants.C’était une cité dès longtemps réunieà l’Empire romain,pleine de gens cruels, au visage hautain.Oyez combien dura la navrante agoniedes pèlerins cherchant un asile et du pain.

scÈne 1

11. duo L’intérieur de la ville de Saïs

MarieDans cette ville immenseoù le peuple en foule s’élance,quelle rumeur!Joseph! J’ai peur!Je n’en puis plus... las!... Je suis morte...Allez frapper à cette porte.

JosephOuvrez, ouvrez, secourrez-nous!Laissez-nous reposer chez vous!Que l’hospitalité sainte soit accordéeà la mère, à l’enfant. Hélas! De la Judéenous arrivons à pied.

Cœur de RomainsArrière, vils Hébreux!Les gens de Rome n’ont que fairede vagabonds et de lépreux!

MarieMes pieds de sang teignent la terre!

JosephSeigneur! Ma femme est presque morte!

MarieJésus va mourir... c’en est fait;mon sein tari n’a plus de lait!

JosephFrappons encore à cette porte!Oh! par pitié, secourez-nous!Laissez-nous reposer chez vous!Que l’hospitalité sainte soit accordée

Sense l’ajuda de Déu.Només santa Maria caminava tranquil·la i serena,I del seu dolç nenels cabells rossos i el cap beneïtsemblaven reviure el seu cor calmat.Però aviat els seus passos van vacil·lar.Quantes vegades els esposos es van aturar!Finalment, però, van arribara Sais, panteixant,gairebé moribunds.Era una ciutat unida des de feina molt a l’Imperi romà,plena de gent cruel, de cara altiva.Escolteu com es va perllongar l’agonia punyentdels pelegrins que buscaven asil i pa.

escena 1

11. duet Interior del poble de Sais

MariaEn aquesta gran ciutaton les persones s’aglomeren en multituds,quin soroll!Josep! Tinc por!no puc més... Ai las!... Estic morta...Truca aquesta porta.

JosepObriu, obriu, socorreu-nos!Deixeu-nos reposar a casa vostra!Apel·lem a la santa hospitalitatper a la mare per al nen. Ai! De Judeaarribem a peu.

Cor de romansTorneu per on heu vingut, vils hebreus!El poble de Roma no vol tenir res a veureamb vagabunds i leprosos!

MariaEls meus peus de sang tenyeixen la terra!

JosepSenyor! La meva dona és gairebé morta!

MariaJesús està a punt de morir... és així;el meu pit s’ha assecat i ja no té llet!

JosepTruquem aquesta altra porta!Oh! Per compassió, ajudeu-nos!Deixeu-nos descansar a casa vostra!Apel·lem a la santa hospitalitat

13

à la mère, à l’enfant! Hélas! De la Judéenous arrivons à pied.

Cœur de RomainsArrière, vils Hébreux!Les gens d’Égypte n’ont que fairede vagabonds et de lépreux!

JosephSeigneur! Sauvez la mere! Marie expire… c’en est fair… Et son enfant n’a plus de laitvotre maison, cruels, reste fermée! Vos coeurs sont durs!Sous la ramée De ces sycomores, l’on voit tout à l’écartun humble toit!...Frappons encore…Mais qu’à ma voix unie, Votre voix si deuce Marie, tente aussi de les attendrir.

MarieHèlas! Nous aurons à souffrir partout l’insulte et l’avanie.Je vais tomber…

Joseph et MarieOh! Par pitié!Secourez-nous!Laissez-nous, reposer chez vous!Que l’hospitalité Sainte sois accordée aux parents, à l’enfant! Hèlas! De la Judée nous arrivons à pied.

scÈne 2

12. choeur d’ismaélites L’intérieur de la maison des Ismaélites

Le père de familleEntrez, entrez, pauvres Hébreux!La porte n’est jamais fermée,Chez nous, aux malheureux.Pauvres Hébreux, entrez, entrez, entrez.

Joseph et Marie entrent

Le père de familleGrands Dieux! Quelle détresse!Qu’autour d’eux on s’empresse!Filles et fils et serviteurs,montrez la bonté de vos coeurs!Que de leurs pieds meurtris on lave les blessures;donnez de l’eau, donnez du lait, des grappes mûres;préparez à l’instantune couchette pour l’enfant.

Cœur d’ IsmaélitesQue de leurs pieds meurtris on lave les blessures!

per a la mare per al nen. Ai! De Judeaarribem a peu.

Cor de romansTorneu per on heu vingut, vils hebreus!El poble d’Egipte no vol tenir res a veureamb vagabunds i leprosos!

JosepSenyor! Salveu la mare!Maria expira... no és just ... i el seu fillja no té llet.La vostra casa, oh cruels, roman tancada! Els vostres cors són durs!Sota les branques d’aquests sicòmors, tot sembla llunyàUn sostre humil!... Tornem a trucar...Però a la meva veu uneix la teva veu dolça Maria,potser els entendrirà.

MariaAi las! Hem de patirarreu l’insult i l’ofensa.Estic a punt de caure...

Josep i MariaOh! Compassió!Socorreu-nos!Deixeu-nos reposar a casa vostra!Apel·lem a la santa hospitalitatper als pares, per al nen. Ai! De Judeaarribem a peu.

escena 2

12. cor d’ismaïlites Interior de la casa dels ismaïlites

El pare de famíliaEntreu, entreu, pobres hebreus!La porta no mai no és tancada,A casa nostra, per als menys afortunats.Pobres hebreus, entreu, entreu, entreu.

Josep i Maria entren

El pare de famíliaGrans Déus! Quina angoixa!Afanyeu-vos tots a atendre’ls!Filles i fills i servents,mostreu la bondat dels vostres cors!Renteu, dels seus peus ferits, les ferides;doneu-los aigua, doneu-los llet, raïm madur;prepareu immediatamentun bressol per al nen.

Cor d’ismaïlitesRentem, dels seus peus ferits, les ferides!

14

Donnons de l’eau, donnons du lait,des grappes mûres;préparons à l’instantune couchette pour l’enfant.

Les jeunes Ismaélites et leurs serviteurs se dispersent dans la maison, exécutant les ordres divers du Père de famille

Le père de familleSur vos traits fatigués la tristesse est empreinte.Ayez courage, nous feronsce que nous pourronspour vous aider. Bannissez toute crainte;les enfants d’Ismaëlsont frères de ceux d’Israël.Nous avons vu le jour au Liban,en Syrie.Comment vous nomme-t-on?

JosephElle a pour nom Marie, Je m’appelle Joseph, et nous nommons l’enfant Jésus.

Le père de familleJésus! quel nom charmant!Dites, que faites-vous pour gagner votre vie?Oui, quel est votre état?

JosephMoi, je suis charpentier.

Le père de familleEh bien, c’est mon métier;vous êtes mon compère.Ensemble nous travaillerons,bien des deniers nous gagnerons.Laissez faire!Près de nous Jésus grandira,puis bientôt il vous aidera,et la sagesse il apprendra.Laissez, laissez faire!

Cœur d’ IsmaélitesLaissez, laissez faire!Près de nous Jésus grandira,puis bientôt il vous aideraet la sagesse il apprendra...

Le père de famillePour bien finir cette soiréeet réjouir nos hôtes, employonsla science sacrée,le pouvoir des doux sons!Prenez vos instruments, mes enfants; toute peinecède à la flûte unie à la harpe thébaine!

Donem-los aigua, donem-los llet,raïm madur;preparem immediatamentun bressol per al nen.

Els joves ismaïlites i els seus servents s’escampen per la casa, executant les diferents ordres del pare de la família

El pare de famíliaAl vostre posat cansatla tristesa s’hi reflecteix.Tingueu força, faremtot el que puguemper ajudar-vos.Desterreu qualsevol temor;els fills d’Ismaelsón germans dels israelites.Hem vist sortir el sol al Líban i a Síria.Com us dieu?

JosepEl seu nom és Maria, jo sóc Josep,i al nadó l’anomenem Jesús.

El pare de famíliaJesús! quin nom tan bonic!Digues, què fas per guanyar-te la vida?Sí, quina és la seva situació?

JosepSóc fuster.

El pare de famíliaQue bé, és el meu ofici;ets el meu col·lega.Junts treballarem,molts de dinars guanyarem.Deixeu-me fer!Jesús al nostre costat creixerà,i aviat t’ajudarà,i de la teva saviesa aprendrà.Deixeu-me fer!

Cor d’IsmaïlitesDeixeu, Deixeu-li fer!Jesús al nostre costat creixerà,i aviat t’ajudarà,i de la teva saviesa aprendrà....

El pare de famíliaPer arrodonir aquesta vespradai delectar els nostres hostes, fem servirla ciència sagrada, el poder dels sons més dolços!Agafeu els instruments, fills meus i que totes les penescedeixin a la flauta i a l’arpa de Tebes!

15

13.trio Trio pour deux flûtes et harpe (exécuté par les jeunes Ismaélites)

Allegro moderato. Andante expresivo. Allegro vivo. Andante

14. finalLe père de famille (à Marie)Vous pleurez, jeune mère...Douces larmes, tant mieux!Allez dormir, bon père,bien reposez, Mal ne songez,plus d’alarmes;que les charmesde l’espoir du bonheurrentrent en votre cœur.

Marie, JosephAdieu, merci, bon père,déjà ma peine amèresemble s’enfuir.S’évanouirplus d’alarmes!Que les charmesde l’espoir du bonheurrentrent en notre cœur.

Cœur Allez dormir, bon père, déjà ma peine amère… 15. epilogueLe récitantCe fut ainsi que par un infidèlefut sauvé le Sauveur.Pendant dix ans Marie, et Joseph avec elle,virent fleurir en lui la sublime douceur,la tendresse infinie,a la sagesse unie.Puis enfin de retourau lieu qui lui donna le jour,il voulut accomplir le divin sacrificequi racheta le genre humainde l’éternel supplice,et du salut lui fraya le chemin.

Le récitant, le Cœur O mon âme, pour toi que reste-t-il à faire,qu’à briser ton orgueil devant un tel mystère!Ô mon coeur, emplis-toi du grave et pur amourqui seul peut nous ouvrir le céleste séjour.Amen.

13.trio Trio per a dues flautes i arpa (tocat per joves ismaïlites)

Allegro moderato. Andante expresivo. Allegro vivo. Andante

14. finalEl pare de família (a Maria)Plores, jove mare...Llàgrimes dolces, molt millor!Aneu a dormir, bon pare,descanseu bé, no penseu en el mal,prou d’alarmes;que els encantsde l’esperança de la felicitattornin a entrar al vostre cor.

Maria, JosepAdéu-siau, gràcies, bon pare,ja el meu amarg dolorsembla que s’escapa.Es dissolprou d’alarmes!Que els encantsde l’esperança de la felicitattornin a entrar al nostre cor.

Cor Aneu a dormir, bon pare,ja el meu amarg dolor... 15. epílegNarradorVa ser així com un infidelva salvar el Salvador.Durant deu anys, Maria i Josep amb ell,van veure florir en ell la dolçor més sublim,la tendresa infinita,a la saviesa unida.Llavors, finalment, quan van tornaral lloc que l’havia vist néixer,ell va voler dur a terme el sacrifici divíque redimiria la humanitatdels suplicis eterns,i de la salvació va fresar el camí.

Narrador, Cor Oh ànima meva, què et queda per fer,només esmicolar el teu orgull davant un misteri tan gran!Oh, cor meu, omple’t de l’amor pur i certl’únic que pot menar-nos a la nostra casa celestial.Amén.

TRADUCTOR: JACINT BOFIAS I ALBERCH · Qmunica.com

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

PablO GOnZÁleZdirector

Pablo González és el director titular de l’OBC des de la temporada 2010-2011

Al marge del seu compromís amb l’OBC, Pablo González desenvolupa una carrera ascendent. Propers projectes inclouen dirigir com a con-vidat les filharmòniques de Varsòvia, Països Baixos i Ràdio Alemanya de Saarbrücken Kaiserlautern, Simfònica de Bournemouth o l’Orquestra de la Suïssa Italiana. També té previst debutar amb la Filharmònica de Ma-làisia, la Simfònica de Queensland, la SWR de Baden Baden i la BBC de Gal·les.

La temporada 2012/13 va debutar als EUA amb la Simfònica de Dallas i la 2011/12 ho va fer al Concertgebouw dirigint la Filharmònica dels Països Baixos i al Japó amb la Simfònica de la NHK. González ha dirigit les principals orquestres espanyoles i altres orquestres europees com la Simfònica de Londres i la Tonkünstler al Musikverein. A més de L’Elisir d’amor amb Glyndebourne on Tour el 2013, en l’àmbit operístic properament dirigirà l’OBC en un programa doble amb La Voix Humaine de Poulenc i Una voce in off de Montsalvatge al Liceu. Altres produccions inclouen Carmen, Don Giovanni, La flauta màgica, Daphne i Rienzi. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R.Capuçon, Hagner, Mullova, Gerhardt. Nascut el 1975 a Oviedo, va estu-diar a la Guildhall School de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i l’any 2006, va guanyar el premi Internacional de Direcció de Cadaqués.

www.pablogonzalez.eu

16

Agustín Prunell-Friend ha actuat a festivals i sales de concert de tant prestigi com la Royal Opera House Covent Garden, el Wigmore Hall i el Royal Festival Hall de Londres, la Salle Pleyel de París, l’Accademia Santa Cecilia i l’Òpera de Roma o la Fenice de Venècia, a més de les principals sales espanyoles. Del seu repertori barroc ha cantat Bach amb el mestre Frans Brüggen, Händel amb Alan Curtis i l’Akademie für Alte Musick de Berlín, i Monteverdi amb William Christie i Les Arts Florissants. També ha cantat amb orquestres tan prestigioses com la Rundfunkorchester de Berlín, les filharmòniques de Bergen, Oslo i Los Angeles, i la Dresdner Philharmonie, amb directors com sir Neville Marriner, Rafael Frühbeck de Burgos o Esa Pekka-Salonen.

www.agustinprunell.com

Agustín Prunell-Friend col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

17

maria riccarda WesselinGmezzosoprano

Wesseling actua en escenaris que van des de Nova York fins a París, Berlín i Londres. Durant aquesta temporada 2013- 14 interpretarà la Marguerite de La Damnation de Faust de Berlioz a València i a Stuttgart, i el rol protagonista de l’Orfeu i Eurídice de Gluck al Real de Madrid i a l’Òpera de París. Els seus darrers concerts inclouen una gira amb Les Nuits d’été i la Royal Concertgebouw Orchestra, Alma Mahler Songs amb l’orquestra de la Welsh National Opera, la Simfonia núm. 1 de Hartmann amb la Radio Orchestra de Copenhaguen, la Passió segons sant Joan de Bach a Baden-Baden i Bachfest Leipzig, un recital de Brahms a l’Òpera Nacional de Burdeus i recitals de cançons a la Gewandhaus de Leipzig, a la Tonhalle de Zuric i a Venècia.

Maria Riccarda Wesseling va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada al novembre del 2010 interpretant els Kindertotenlieder de Gustav Mahler.

aGustÍn Prunell-friend tenor

18

aleXandre duHamel baríton

Paul Gaybaix

Nominat en la categoria de “Revelació lírica” del premi Victoires de la musique classique 2011, premi líric del Cercle Carpeaux i de l’Arop 2011, aquesta temporada Alexandre Duhamel fa el seu debut a La Scala de Milà amb Les Troyens (Pantheus) i interpretarà, entre d’altres, La Fanciulla del West (Jake Wallace)  a l’Opéra de París i  Carmina Burana  al festival Chorégies d’Orange. Després de destacar per la seva interpretació de Zurga a Les Pêcheurs de Perles la temporada 2012-2013 a la Salle Pleyel amb Roberto Alagna i Nino Machaidze, tornarà a interpretar el mateix paper a l’Opéra de Massy. Les seves qualitats musicals i interpretatives li han obert les portes dels millors escenaris europeus, on ha cantat, entre d’altres rols, el Rellotge i el Gat a L’Enfant et les sortilèges, Mercutio a Romeu i Julieta, Valentin a Faust, Leporello a Don Giovanni, el Guardabosc a La Guineueta astuta i Belcore a L’elisir d’amore.

Alexandre Duhamel col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Nascut a París, va estudiar cant al CNSMDP abans de perfeccionar-se a Colònia amb K. Moll. Després del debut en companyia a Osnabrück (Alemanya) i a l’Òpera Nacional de Lió, on ha cantat Alidoro, Basilio, Golaud, Rangoni i Collatinus, s’ha donat a conèixer als principals escenaris europeus : Faust de Gounod (Mefistòfil) a l’Opéra de París, Sant Francesc d’Assís de Messiaen al Staatsoper de Munic, o Rodelinda (Garibaldo) al Festival de Glyndebourne. També ha interpretat Parsifal (Klingsor) a Frankfurt, Lulú (l’atleta) al Real de Madrid, i Don Giovanni a Berna. Recentment, ha interpretat L’Heure Espagnole (Don Iñigo) amb S. Ozawa (CD Decca) i Achilla (Giulio Cesare in Egitto de Händel) a París. Entre els seus projectes destaquen: Le Cid (Golaud i Don Diego) de Massenet a París, Lakmé (Nilakantha) a l’Òpera Còmica de París, i Chateau de Barbe-Bleue de Bartók a Burdeus.

Paul Gay col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Fotografia → © marianne_rosenstiehl

19

marc PuJOl baix

Nascut a Barcelona, estudia cant amb M. Pueyo, M. Pinkas i E. Moser. Participa a LAcedémie Musical de Villcroze, on treballa amb L. Nubar, i el repertorista D. Baldwin, amb qui perfecciona i realitza diversos recitals de Lied. Durant el curs 2006 -2007 treballa a la Bayerisches Staatsoper de Munic i el 2008 és semifinalista al concurs Operalia. L’any 2009 guanya el Concurs Internacional Boris Christoff. Pujol ha treballat amb Kent Nagano, Ivor Bolton, Daniel Oren, Harry Bicket, Christopher Hogwood, Antoni Ros-Marbà, Victor-Pablo Pérez, Patrick Fournillier, Yutaka Sado i Renato Palumbo, entre d’altres. A més, ha format part del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Jordi Casas, amb el qual també ha col·laborat com a solista.Marc Pujol va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada al desembre del 2012 interpretant El Pesebre de Pau Casals.

lieder càmera elisenda carrasco directora Fundat a Sabadell el 1990, els seus cantaires tenen una sòlida formació i una gran experiència. Pastrana és el seu director i J. Vila i Casañas en va ser el fundador, el director titular i, posteriorment, l’artístic. L’han dirigit mestres de prestigi, ha col·laborat amb nombroses orquestres nacionals i internacionals i ha participat en festivals com el de Peralada. La temporada 2010-11 va participar en l’espectacle Joan Maragall, la llei d’amor al TNC, un recorregut per l’obra literària del poeta català. Ha enregistrat dos CD amb cançons populars i tradicionals catalanes, un altre amb repertori per a cor i piano i un amb poemes musicats de M. Desclot. El 2010, amb motiu del 20è aniversari del cor, van enregistrar un CD amb una selecció de peces de la Nova Cançó. Des de la temporada 2012-13 és Cor adscrit a L’Auditori.El Cor Lieder Càmera va col·laborar per darrera vegada amb l’OBC el mes de novembre d’aquest mateix 2013 interpretant Els planetes de Holst.

cor madrigal mireia barrera directora Fundat per Manuel Cabero el 1951, el 1993 Mireia Barrera en va assumir la direcció. Ha estat dirigit per mestres com Celibidache, Cambreling, Mc Creesh, Decker, King, Pinnock, Pons i Rostropóvitx. Mentre Manuel Cabero hi va ser al capdavant va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla. De les darreres temporades cal remarcar diverses produccions al Gran Teatre del Liceu, gires amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia i amb l’Staatskapelle Weimar. La temporada 2011-12 el cor va iniciar una residència artística a l’Auditori de Vilafranca i des de la temporada 2012-13 és cor adscrit de L’Auditori. El Cor Madrigal compta amb la col·laboració de l’Institut Català d’Empreses Culturals.El Cor Madrigal va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes d’octubre d’aquest mateix 2013 interpretant obres de Mozart i Schubert.

L’auditori i L’Obc us desitgen un 2014 ple de música