O—BC

2012-2013

L’OBC amb ALICE SaRA OTT

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Orquestra simfònica de BarceLOnai naciOnaL de cataLunya

PaBLO GOnZÁLeZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 20

19, 20, 21 de aBriLde 2013

JuanJO menaDirector

Sala 1 / Pau casaLs

aLice sara OttPiano (retrat d’artista)

3

Els temps i la durada delconcert són aproximats.

JuanJO mena DIRECTORaLice sara Ott PIANO

CONCERT 20

dissaBte 20

diVendres 19

diumenGe 21

19h

21h

11h

aBriL 2013

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

15 min.PAUSA

BÉLA BartÓKNagyszentmiklos 1881 - New York 1945

30 min.3/ El príncep de fusta. Gran suite, op. 13 (1921 - 1924) 1a audició

Vorspiel (Preludi) Tanz der Prizessin (Dansa de la princesa) Der Wald (El bosc) Arbeitslied des Prinzen (Cançó de treball del príncep) Der Bach (El rierol) Tanz des Holzgeschintzten (Dansa dels llenyataires) Nachspiel (Postludi)

22 min.1/ LEOŠJanÁČeKHukvaldy 1854 - Ostrava 1928

La petita guineu astuta. Suite (1921-1923) 1a audició

Adaptació de Sir Charles Mackerras

21 min.2/ FRANZLisZtDoborján, Hongria 1811 - Bayreuth 1886

Concert per a piano núm. 1 en Mi bemoll major (1849)

Allegro maestoso. Tempo giusto. Quasi adagio - Allegretto vivace Allegro marziale animato

alice sara Ott piano

4

cOmentari

Bernat dedéu

Liszt ja va viure el nostre calvari. L’hongarès va ser tot allò que la música li va permetre i va poder fer-se amo d’una vida que va començar en el deliri i va acabar en un mo-nestir: segons el musicòleg americà Abraham Venius, “a diferència de músics com Berlioz, Liszt no va escriure mai sobre la seva vida, perquè estava massa enfeinat vivint-la”. Fill de la societat de l’espectacle, va ser el creador del recital pianístic, primera pedra de l’exhibicionisme muscular en què a vega-des es converteix el món de la interpreta-ció suposadament culta. De jove, es va fer famós a tot Europa com un dels músics més provocadors del seu temps, un dels darrers intèrprets marcats pel dandisme i el seu ima-ginari estètic, ple de fills il·legítims i amants que idolatraven uns dits que superaven els de Beethoven i els de Karl Czerny. De ser un compositor que només interpretava l’obra pròpia per exhibir-se, Liszt va acabar els seus dies en l’austeritat franciscana més extrema: en una cel·la, aïllat del món, al mo-nestir de la Madonna del Rosario, als afores de Roma. Liszt ja va fer el nostre camí: va començar vivint a la societat de masses i de la societat de masses, i en va acabar fugint com de la pesta. Va compondre per a la humanitat, i no només per ser idolatrat, justament quan es va apartar dels homes:

Dos grans compositors de la tradició hongaresa i el txec Janáček sumen forces en un programa que combina el virtuosisme orquestral més alt amb instants de profunda reflexió a través dels sons.

en un present –el nostre– marcat per l’excés i el deliri, hauríem d’investigar amb molta cura el seu camí.

Aquesta dialèctica entre el virtuós que s’alimenta de l’adulació i l’home que cerca l’essència a través del piano queda ben palesa al Concert per a piano i orquestra núm. 1 en mi bemoll major S. 124. Liszt el va començar a tramar de ben jove, pels volts del 1830, barallant-se amb els temes senyera dels moviments primer i quart, però no el va acabar, si fem cas de Hans von Bülow, fins al 1849. Just un any abans, Liszt havia decidit que ja havia voltat prou per Europa: amb diners suficients per viure còmodament, el compositor es va retirar del món públic i va abandonar pràcticament la vida concertís-tica per dedicar-se a la composició. El seu exili interior tenia l’epicentre a la ciutat de Weimar, on havia treballat prèviament –de ben jove– el seu idolatrat Johann Sebastian Bach, una ciutat que Liszt va convertir en un dels centres musicals més importants del món: li devem, per exemple, el rescat de l’obra per a piano de Schubert, i ser el mestre inspirador de l’obra de Saint-Saëns, Wagner i Grieg. Estrenat pel mateix Liszt i Berlioz al Palau Ducal de Weimar, aquest concert és un autèntic repte per a qualsevol instrumentista, i la seva interpretació ha de ser, segons el mateix compositor, “clara en el sentiment, brillant en l’expressió i gran en l’estil”.

Ordit com una simfonia , sense repòs entre els quatre moviments, el concert és una font de virtuosisme i diàleg orquestral: fixeu-vos en el joc entre el solista i el clarinet al primer temps, en què el piano es transmuta en una autèntica cascada d’octaves; el tema de l’Adagio s’imposa com un cant espiritual (des-prés d’una introducció meravellosa a l’uníson de violoncels i contrabaixos) que després es-devé scherzo com per art de màgia; l’Allegro marziale final són quatre minuts d’autèntica

5

pirotècnia, en què Liszt no permet al pianis-ta ni respirar. Virtuosisme, és cert, però al servei de la forma: com recordava Bartók, Liszt va reinventar aquí la sonata cíclica tramada amb motius conductors (leitmotiv): i l’altre gran hongarès va aprendre la lliçó, com mostra aquest fantàstic ballet anomenat El príncep de fusta. Escrit entre el 1914 i el 1916 i estrenat a l’Òpera de Budapest, Bartók el definia com “un poema simfònic per ser dansat”, i va deixar constància que era un germà bessó d’El castell de Barba-blava. No és casualitat que el llibretista de les dues obres fos l’escriptor Béla Balázs (1884-1949) i que totes dues, en paraules del compositor, “intentin transmetre el con-flicte espiritual entre dues persones amb una música que ho descriu amb una simplicitat abstracta”.

Efectivament, l’escriptura del ballet ens mostra una textura molt més neoromàntica i regular que la d’altres obres bartokianes, sense oblidar les habituals referències al folklore popular (això no elimina ni un bri d’avantguardisme de la partitura, que an-ticipa els grisos simfònics que veurem a La nit transfigurada de Schönberg). Al seu torn, sota l’argument aparentment naïf de la trama –un príncep que construeix un ninot de fusta per conquerir una princesa– s’hi amaguen les preocupacions d’un autor que va viure la Primera Guerra Mundial com un conflicte entre nacions sense volta enrere (la supèrbia de les grans potències queda clara, per exemple, als retrats de la princesa, en què el compositor empra els verbunkos, una dansa cortesana del seu país altiva i gèlida). Un conflicte que Bartók salva al final de l’obra amb un elogi vivificat a la natura que relliga el seu preludi, clarament inspirat en el Rheingold wagnerià.

La natura també és ben present a la suite La petita guineu astuta de Leos Janácek, es-trenada el 1924 a Brno. Una reflexió musical d’esplèndida harmonia i molt lirisme que parla

suGGeriments discOGrÀficsJavier Pérez senz periodista i crític musical

LeOŠ JanÁČeK→ La petita guineu astuta. Suite

Orquestra simfònica de PraGa Jiri Belohlavec director

SUPRAPHON (1999)

franZ LisZt → Concert per a piano núm. 1

Orquestra simfònica de LOndressviatoslav richter piano · Kirill Kondrashin director

PHiLiPS (1961)

BéLa BartÓK → El príncep de fusta. Ballet complet

Orquestra simfònica de cHicaGO Pierre Boulez director

DEUtSCHE GRAMMOPHON (2010)

L’fnac recOmana

aLice sara Ott → Concert per a piano (Txaikovski i Liszt)

mÜncHner PHiLarmOniKer thomas Hengelbrock director

DEUtSCHE GRAMMOPHON (2010)

del cicle de la vida. Una obra que comença i acaba amb una primavera vibrant, plena de detalls tímbrics que bé ens poden recordar a les obres de Mahler o del mateix Bartók. Aquesta dialèctica entre poder i natura que no només trobem a l’obra de JanáČek bé hauria plagut a Liszt: un home del segle XiX que, potser entreveient les desgràcies que havien de passar al XX, va decidir viure allunyat del món.

cOndiciOns esPeciaLs Per aLs aBOnats a L’OBc→ Visita comentada, exclusiva i gratuïta, a l’exposició, el dissabte 1 de juny, a les 12h. Feu la reserva trucant al 93 244 00 79 (horari: de 9 a 14h).

→ Màxim 2 invitacions per abonat. Les places són limitades i s’adjudicaran per estricte ordre de reserva.

→ Més info: www.obc.cat i www.museumusica.cat

2inVitaciOnsaBOnatsa L’OBc

→ Visita comentada per als abonats a:“eL sO de La LLum.

mOmPOu/Gaudí” Exposició temporal al Museu de la Música

Música i arquitectura, silenci i espai. Dos creadors d’avui, el músic Adolf Pla i el fotògraf Marc Llimargas, reflexionen sobre els universos estètics de dos

artistes del passat, Frederic Mompou i Antoni Gaudí .

Frederic Mompou davant la façana del Naixement de la Sagrada Família. Foto cedida per la Biblioteca Nacional de Catalunya

27 d’abril iNVitACiONS EXHAURiDES!nOVa Visita:

dissabte 1 de juny a les 12 h

7

L’OBC va ser fundada el 1944 pel compositor, violinista i director Eduard toldrà, i des de la seva creació ha interpretat el gran repertori orquestral sense oblidar la música catalana. Des de la temporada 2010-2011, el director titular és Pablo González. Altres directors titulars han estat R. Ferrer, A. Ros Marbà, S. Mas, F. P. Decker, L. A. García Navarro, L. Foster, E. Martínez izquierdo i E. Oue. Els principals directors i solistes del panorama musical col·laboren de manera habitual en les temporades de concert. Des del 1999, l’OBC té la seu a L’Auditori, dins del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.A més de la temporada estable a L’Auditori, l’OBC ha actuat a sales d’arreu d’Europa (Londres i Viena), dels EUA i del Japó. Enguany ha estat convidada a Madrid, Valladolid, toulouse, Perpinyà, Àustria, Eslovènia i Croàcia. Ha enregistrat obres simfòniques per a segells discogràfics internacionals i ha rebut el Grammy Llatí en tres ocasions. L’OBC també participa en les activitats del Servei Educatiu de L’Auditori i en programes socioeducatius i col·labora amb altres institucions com el Palau de la Música Catalana, el Liceu i el Festival de Peralada. Els seus concerts es retransmeten per Catalunya Música, Radio Clásica i tV3. Ha estat la primera orquestra de l’Estat a signar un acord amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per retransmetre alguns concerts en directe per internet.

Primers ViOLins: MAURO ROSSi*, principal concertino invitat / CRiStiAN CHiVU, concertino associat / RAÚL GARCÍA, assistent concertino / MARÍA JOSÉ AZNAR / SARAH BELS / JOSÉ VALENtÍN CENtENERO / WALtER EBENBERGER / ANA iSABEL GALÁN / NAtALiA MEDiAViLLA / KAtiA NOVELL / MARÍA PiLAR PÉREZ / ANCA RAtiU / JORDi SALiCRÚ / JOZEF tOPORCER / CARLOtA AMARGÓS* / MARiNA ARRUFAt* / PAtRiCiO GUtiÉRREZ* seGOns ViOLins: ALEXANDRA PRESAiZEN, solista / JiNDRiCH BARDON, assistent / EMiL BOLOZAN, assistent / MARÍA JOSÉ BALAGUER / HUG BOSCH / JANA BRAUNiNGER / PAtRiCiA BRONiSZ / ASSUMPtA FLAQUÉ / MiREiA LLORENS / MELitA MURGEA / ANtONi PEÑA / JOSEP MARiA PLANA / ROBERt tOMÀS / tAtiANA BiLBA* / ANA CHiU* / LUDOViC MURJA* / ANNEDiLiA RiEStRA* / iNÉS SANCHiS* / MARiNA SURNACHEVA* ViOLes: ASHAN PiLLAi, solista / JOSEPHiNE FitZPAtRiCK, assistent / FRANCK HEUDiARD / CHRiStiNE DE LACOStE / SOPHiE LASNEt / MiCHEL MiLLEt / MiQUEL SERRAHiMA / JENNiFER StAHL / ANDREAS SÜSSMAYR / LAURA ERRA* / ROCÍO GÓMEZ* / ALiNA GURGU* / MARÍA JUAN* / ViCENt NOGUÉS* / BRUNO VARGAS* ViOLOnceLs: JOSÉ MOR, solista / ViNCENt ELLEGiERS, assistent / NÚRiA CALVO / LOURDES DUÑÓ / JAUME GÜELL / OLGA MANESCU / LiNDA D’OLiVEiRA / JEAN-BAPtiStE tEXiER / JORDi CLAREt* / MARC GALOBARDES* / ALEXANDRA MAGRO* cOntraBaiXOs: CHRiStOPH RAHN, solista / DMitRi SMYSHLYAEV, assistent / JONAtHAN CAMPS / APOStOL KOSEV / JOSEP MENSA / ALBERt PRAt / EDUARD ARRiBAS* / NENAD JOViC* fLautes: JULiE StEWARt*, solista invitat / BEAtRiZ CAMBRiLS / MARtA SANtAMARÍA* / CHRiStiAN FARRONi, assistent / RiCARDO BORRULL, flautí OBOÈs: DiSA ENGLiSH, solista / JOSÉ JUAN PARDO / AitOR LLiMERÀ* / DOLORS CHiRALt, assistent / MOLLY JUDSON, corn anglès cLarinets: LARRY PASSiN, solista / FRANCESC NAVARRO / JOSEP FUStER, assistent i clarinet en mi b / ALFONS REVERtÉ, clarinet baix saXòfOns: iGNASi GASCÓN* / Mª tERESA GÓMEZ* faGOts: SiLViA CORiCELLi, solista / NOÉ CANtÚ / tHOMAS GREAVES, assistent / SLAWOMiR KRYSMALSKi, contrafagot trOmPes: JUAN MANUEL GÓMEZ, solista / JOAN ARAGÓ / JUAN CONRADO GARCÍA, assistent solista / DAViD BONEt / DAViD ROSELL, assistent / JOSE A. PEREiRA* trOmPetes: MiREiA FARRÉS, solista / RAÚL CALVO* / ViCENtE J. CARBONELL* / PAtRiCiO SOLER* / ANGEL SERRANO, assistent / ADRiÁN MOSCARDÓ trOmBOns: EUSEBiO SÁEZ, solista / ViCENt PÉREZ / GASPAR MONtESiNOS, assistent / RAUL GARCÍA, trombó baix / ViCENtE E. BOiX*, trombó baix tuBa: PABLO MANUEL FERNÁNDEZ PercussiÓ: ROXAN JURKEViCH, assistent / JOAN MARC PiNO, assistent / JUAN FRANCiSCO RUiZ / iGNASi ViLA / JUAN JOSÉ GUiLLEM* / iVAN HERRANZ* arPa: MAGDALENA BARRERA / LAURA BOSCHEtti* ceLesta: DOLORS CANO* / JORDi tORRENt* encarreGat d’Orquestra: JOSÉ VALENtÍN CENtENERO resPOnsaBLe de dOcumentaciÓ musicaL: BEGOÑA PÉREZ resPOnsaBLe tÈcnic: iGNASi VALERO PersOnaL d’escena: JOAN LUiS

* col·laboradors

7

JuanJO mena director

Juanjo Mena dirigeix l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. també hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

Juanjo Mena és un dels directors de la seva generació més reconeguts internacional-ment. Ha estat director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica de Bilbao, princi-pal director invitat del teatre Carlo Felice de Gènova i principal director invitat de la Bergen Filharmoniske Orckestra. Actualment és director titular de la Filharmònica de la BBC. Dels seus recents o més propers tre-balls cal ressaltar la direcció en concert de les orquestres de Filadèlfia i Cleveland, les filharmòniques de Hèlsinki, Estocolm, Rotter-dam, Londres, Nova York i Los Angeles i les simfòniques de Boston, Chicago i Pittsburgh, la Filharmonia d’Oslo, l’Orquestra Nacional de França i la Nacional d’Espanya.

Amb la BBC ha fet gires i ha participat regu-larment al prestigiosos PROMS de Londres. A més, ha enregistrat per al segell Chandos diversos CD amb obres de Gabriel Pierné, Manuel de Falla, Joaquín turina i Xavier Montsalvatge amb els quals ha aconseguit importants èxits.

www.juanjomena.com

8

9

aLice sara Ott piano

Alice Sara Ott col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Alice Sara Ott és una de les solistes més prestigioses de l’actualitat i ha aconseguit grans èxits en les sales més importants del món. Ha treballat amb l’Orquestra Simfòni-ca de Frankfurt dirigida per Paavo Järvi al Japó, la Filharmònica d’Oslo i Xian Zhang, la Simfònica Nacional Danesa i thomas Daus-gaard, la tonkünstler Niederösterreich i Jun Märkl i la Simfònica NDR amb thomas Hengel-brock. també ha debutat amb gran èxit en les Sèries internacionals de Piano de Londres i al Festival Verbier, al teatre Mariinsky de Sant Petersburg, al Concertgebouw d’Ams-terdam i al Centre Nacional d’Art d’Ottawa. Ott enregistra en exclusiva per a Deutsche Grammophon des de l’any 2008.

Recentment ha tocat amb la Filharmònica de Munic i la Simfònica NHK a tòquio, amb totes dues sota la batuta de Lorin Maazel. Des-prés d’això ha anat de gira per tot el Japó. Altres compromisos d’aquesta temporada 2012-2013 inclouen concerts amb l’Orques-tra Filharmònica txeca dirigida per Krzysztof Urbanski, la Nacional de Bèlgica, la Filhar-mònica Reial de Liverpool i l’Orquestra Beet-hoven de Bonn, entre d’altres. En recital, ha debutat a Le Poisson Rouge de Nova York i a Chicago, i té previst tornar a actuar a la Laeiszhalle d’Hamburg, a la Kammermusik-saal de Berlín i a les Sèries internacionals de Piano de Londres.

Fotografia → felix Broede / dG

Aquest concert s'inclou dins del circuit retrats d'artistes. Una oportunitat única per descobrir diferents vessants musicals dels intèrprets convidats per L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Acosta’t a aquestes grans figures que actuaran com a solistes amb l’OBC, en recital o bé en format de cambra.

retrats d’artistes

Circuit: nacions / tecla / retrats d’artista / segles XX i XXi / en família

L’OBc amb aLeXandre tHaraudMAIG 2013DV 3 → 21h / DS 4 → 19h / DG 5 → 11h # Sala 1 Pau Casals

manuel Hernández silva directoralexandre tharaud piano

Obres de: J. s. Bach, revueltas, Villa-Lobos i Ginestera

Preu: 23€ a 51€

Circuit: retrats d’artista / en família

caÑiZares: cuerdas deL aLma40 aÑOs cOn La Guitarra

JUNY 2013DC 19 → 20.30h # Sala 2 Oriol Martorell

cañizares guitarra · Juan carlos Gómez 2a guitarra · rafa Villalba percussió · íñigo Goldaracena baix · charo espino baile, castañuelas, palmas · Ángel muñoz baile, cajón, palmas

Preu: 28€

aLtres retrats d’artistes

aLice sara Ott

aLeXandre tHaraud

caÑiZares

Circuit: tecla / retrats d’artista / cambra i recitals

aLice sara Ott &sOListes de L’OBcABRIL 2013DL 22 → 20.30h # Sala 2 Oriol Martorell

raul García violí · ashan Pillai violaJosé mor violoncel · apostol Kossev contrabaixalice sara Ott piano

Obres de: schubert i dvórak

Preu: 28€

si us aGrada aquest cOncert, seGuiu eLs circuits…

Circuit: tecla / antiga

cHristOPHe rOusset35è festival de música antiga de Barcelona

MAIG 2013DT 7 → 20.30h # Sala 3 Tete Montoliu

christophe rousset clavicèmbal

Obres de: de chambonnières, froberger, couperin i d’anglebert

Preu: 28€

Circuit: tecla

L’OscyL i nieLsen MAIG 2013DS 11 → 19h / DG 12 → 11h # Sala 1 Pau Casals

Orquesta sinfónica de castilla y Leónmiguel Harth-Bedoya directorHerbert schuch piano

Obres de: Vivancos, Beethoven i nielsen

Preu: 23€ a 51€

PrOPers cOncerts a L’auditOri

Circuit: natura / nacions

L’OBc amB Jirí BeLOHLÁVeK ABRIL 2013DV 26 → 21h / DS 27 → 19h / DG 28 → 11h # Sala 1 Pau Casals

Jirí Belohlávek director

smetana La meva pàtria

Preu: 23€ a 51€

Circuit: segles XX-XXi

de ViatGe amB La Banda

ABRIL 2013DG 28 → 11.30h# Sala 2 Oriol Martorell

salvador Brotons director

Obres de: suñer Oriola, Villalonga,Homs i rimski-Kórsakov

Preu: 14€