O—BC

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 150 08013 Barcelona

Orquestra simfònica de BarceLOna i naciOnaL de cataLunya

paBLO gOnzáLez, Director titular

Sala 1 / pau casaLs

núm.04

2, 3 i 4 de nOvemBrede 2012

aLBan gerhardt Violoncel

L’OBC amb ALBAn GerhArdt

paBLO gOnzáLez Director

2

primers viOLins: MAURO ROSSI*, principal concertino convidat / CRISTIAN CHIVU, concertino associat / RAÚL GARCÍA, assistent concertino / MARÍA JOSÉ AZNAR / SARAH BELS / JOSÉ VALENTÍN CENTENERO / WALTER EBENBERGER / ANA ISABEL GALÁN / NATALIA MEDIAVILLA / KATIA NOVELL / MARÍA PILAR PÉREZ / ANCA RATIU / JORDI SALICRÚ / JOZEF TOPORCER / PAOLA CABALLERO*/ PATRICIO GUTIÉRREZ* / LUDOVIC MURJA* / segOns viOLins: ALEXANDRA PRESAIZEN, solista / JINDRICH BARDON, assistent / EMIL BOLOZAN, assistent / MARÍA JOSÉ BALAGUER / HUG BOSCH / JANA BRAUNINGER / PATRICIA BRONISZ / ASSUMPTA FLAQUÉ / MIREIA LLORENS / MELITA MURGEA / ANTONI PEÑA / JOSEP M. PLANA / ROBERT TOMÀS / TATIANA BILBA* / ANNEDILIA RIESTRA* / INÉS SANCHIS* / MARINA SURNACHEVA* / viOLes: ASHAN PILLAI, solista / JOSEPHINE FITZPATRICK, assistent / PILAR MARÍN, assistent* / FRANCK HEUDIARD / CHRISTINE DE LACOSTE / SOPHIE LASNET / MICHEL MILLET / MIQUEL SERRAHIMA / JENNIFER STAHL / ANDREAS SÜSSMAYR / MARIA JUAN* / MARÍA MOROS* / ALBERT ROMERO* / viOLOnceLs: JOSÉ MOR, solista / VINCENT ELLEGIERS, Assistent / NÚRIA CALVO / LOURDES DUÑÓ / JAUME GÜELL / OLGA MANESCU / LINDA D'OLIVEIRA / JEAN-BAPTISTE TEXIER / JORDI CLARET* / MARC GALOBARDES* / cOntraBaiXOs: CHRISTOPH RAHN, solista / ENRIC RIGAU, assistent / DMITRI SMYSHLYAEV, assistent / JONATHAN CAMPS / APOSTOL KOSEV / JOSEP MENSA / ALBERT PRAT / NENAD JOVIC* / fLautes: JULIE STEWART*, solista invitada / BEATRIZ CAMBRILS / CHRISTIAN FARRONI, assistent / RICARDO BORRULL, flautí / OBOÈs: DISA ENGLISH, solista / JOSÉ JUAN PARDO / AITOR LLIMERÀ* / DOLORS CHIRALT, assistent / MOLLY JUDSON, corn anglès / cLarinets: LARRY PASSIN, solista / FRANCESC NAVARRO / JOSEP FUSTER, ASSISTENT I CLARINET EN MI B / ALFONS REVERTÉ, clarinet baix / fagOts: SILVIA CORICELLI, solista / NOÉ CANTÚ / THOMAS GREAVES, assistent / SLAWOMIR KRYSMALSKI, contrafagot / trOmpes: JUAN MANUEL GÓMEZ, solista / JOAN ARAGÓ / JUAN CONRADO GARCÍA, assistent solista / DAVID BONET / DAVID ROSELL, assistent / DAVIC CUENCA* / JAVIER FORNER* / FRANCISCO LEÓN* / trOmpetes: MIREIA FARRÉS, solista / ANGEL SERRANO, assistent / ADRIÁN MOSCARDÓ / VICENTE JAIME CARBONELL* / SAÚL RUBIO* / PATRICIO SOLER* / trOmBOns: EUSEBIO SÁEZ, solista / VICENT PÉREZ / GASPAR MONTESINOS, assistent / RAUL GARCÍA, trombó baix / TUBA: PABLO MANUEL FERNÁNDEZ / percussiÓ: ROXAN JURKEVICH, assistent / JOAN MARC PINO, assistent / JUAN FRANCISCO RUIZ / IGNASI VILA / MIQUEL ÀNGEL MARTÍNEZ* / arpa: MAGDALENA BARRERA / LAURA BOSCHETTI* / MARTA JARNE* / pianO: DANIEL ESPASA* / CELESTA: DOLORS CANO* / encarregat d’Orquestra: JOSÉ VALENTÍN CENTENERO / respOnsaBLe de dOcumentaciÓ musicaL: BEGOÑA PÉREZ / regidOr: JOSÉ ANTONIO GARCÍA / persOnaL d'escena: JOAN LUIS / IGNASI VALERO.

L’OBC va ser fundada el 1944 pel compositor, violinista i director Eduard Toldrà, i des de la seva creació ha interpretat el gran repertori orquestral sense oblidar la música catalana. Des de la temporada 2010-2011, el director titular és Pablo González. Altres directors titulars han estat R. Ferrer, A. Ros Marbà, S. Mas, F. P. Decker, L. Foster, E. Martínez Izquierdo i E. Oue. Els principals directors i solistes del panorama musical col·laboren de manera habitual en les temporades de concert. Des del 1999, l’OBC té la seu a L’Audito-ri, dins del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.A més de la temporada estable a L’Auditori, l’OBC ha actuat a sales d’arreu d'Europa (Londres i Viena), dels EUA i del Japó. Enguany ha estat convidada a Àustria, Eslovènia i Croàcia. Ha enregistrat obres simfòniques per a segells discogràfics internacionals i ha rebut el Grammy Llatí en tres ocasions. L’OBC també participa en les activitats del Servei Educatiu de L’Auditori i en programes so-cioeducatius i col·labora amb altres institucions com el Palau de la Música Catalana, el Liceu i el Festival de Peralada. Els seus concerts es retransmeten per Catalunya Música, Radio Clásica i TV3. Ha estat la primera orquestra de l'Estat a signar un acord amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per retransmetre alguns concerts en directe per Internet.

3

coNcert 04 divendres 2

dissaBte 3

diumenge 4

21h

19h

11h

nOvemBre 2012

Introducció quadre primer:

- el jardí encantat de Katchei / aparició de l’ocell de foc perseguit pel príncep ivan Zarévitx / Dansa de l’ocell de foc /captura de l’ocell de foc pel príncep ivan Zarévitx / Súplica de l’ocell de foc / aparició de 13 princeses encantades / Joc de les princeses amb les pomes d’or / aparició sobtada del príncep ivan Zarévitx / ronda de les princeses / albada el príncep ivan Zarévitx entra al Palau de Katchei / carrilló màgic. aparició dels monstres guardians de Katchei i captura del príncep ivan / arribada de Katchei l’immortal / Diàleg de Katchei amb el príncep ivan Zarévitx / intercessió de les princeses / aparició de l’ocell de foc / Dansa de la suite de Katchei encantada per l’ocell de foc / Dansa infernal / Berceuse / Despertar de Katchei / Mort de Katchei. tenebres profundes.

quadre segon:

- Desaparició del palau i dels sortilegis de Katchei. retorn a la vida dels cavallers petrificats i goig general.

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

els temps i la durada del concert són aproximats.

Albada, Interludi i Dansa (1936)

allegretto, molto vivace andantino con moto allegro molto

Concert per a violoncel en Re menor (1876)

Prélude: lento - allegro maestoso intermezzo: andantino con moto - allegro presto introduction: andante –rondo: allegro vivace

10 min.

26 min.

1/

2/

roBert gerhardValls 1896 cambridge 1970

eDouarDLaLOlille 1823 París 1892

20 min.PauSa

L’ocell de foc. Ballet complet (1909-10) 44 min.3/ iGor stravinsKyoranienbaum, rússia 1882 - Nova York 1971

alban gerhardt violoncel

paBLO gOnzáLez DirectoraLBan gerhardt VioloNcel

Programa presentat per

4

romàntic es podia trobar tan atret per allò més llunyà com per allò més proper. Així s’explica el programa d’avui, on trobem la catalanitat de Gerhard en un moment en què el compositor passava d’un nacionalis-me heretat de Pedrell a un compromís amb l’avantguarda que aniria aprofundint i que va sorgir pel contacte amb Schönberg, el seu altre gran mestre. També ens trobem amb un dels concerts més brillants del fran-cès Édouard Lalo, un romàntic enamorat de la música espanyola. I per acabar, una obra d’un encara jove Igor Stravinsky que, com Gerhard, es trobava en una cruïlla entre nacionalisme i avantguarda.

Robert Gerhard escrigué Albada, Interludi i Dansa per a una sèrie de retransmissions de la BBC que havien de tenir lloc –com així fou– l’octubre de 1937, segons va explicar el crític musical britànic David Drew, que va ser amic personal de Gerhard quan era estudiant a Cambridge. Drew, a més, ens diu que l’obra va ser concebuda “com a respos-ta a la inquietud que suscitava Espanya en l’opinió pública durant la Guerra Civil”. El material melòdic de la composició presenta una clara relació amb les característiques del folklore català malgrat no utilitzar me-lodies populars ni tradicionals. És evident que aquesta vinculació amb la música del país era una expressió de la identificació de Gerhard amb la causa republicana, ca-racterística que altres compositors, com els britànics Berkeley, Britten i Rawsthorne, compartien amb ell en obres de la mateixa època. Albada, Interludi i Dansa, amb unes sonoritats que no només evoquen el folklore català per les seves melodies, harmonies i

La fascinació per llocs exòtics i per histò-ries mítiques i màgiques ha estat una cons-tant en els compositors europeus de les més diverses èpoques en el moment de cercar inspiració per a noves obres. Al mateix cor d’Europa, era tan exòtica Rússia com el sud de la Mediterrània, o Turquia com Sri Lanka. Mozart no va viatjar mai a Turquia i allà es desenvolupa l’acció del seu deliciós singspi-el El rapte del serrall. Igualment, Bizet mai no va viure ni a Espanya ni a Sri Lanka i un i altre indret són els marcs respectius de dues de les seves grans òperes: Carmen i Els pescadors de perles. Fins i tot alguns compositors russos, com Rimski-Kórsakov i Glinka, que feren estada a Espanya, reflec-tiren en algunes obres seves la fascinació que va exercir en ells un indret que era con-siderat tan exòtic com aquell d’allà on pro-venien. Evidentment, va ser al Romanticisme quan aquesta atracció per l’exotisme, que anava de bracet amb la fascinació per les històries màgiques, els mites i les llegendes, guanyà en intensitat, però segons avan-çaven els anys i segons s’anaven renovant les estètiques musicals, quelcom d’aquest encís va subsistir. Certament, va ser també al Romanticisme quan es va desvetllar molt especialment un interès més gran per la pròpia tradició, de manera que el creador

JOsep pascuaL

cOmentari

La música és un llenguatge heterogeni, multiforme i d’una varietat extraordinària. Estètiques ben diferents poden confluir en un mateix programa de concert dedicat a una mateixa època i, com és el cas que ens ocupa, apreciar-ne la seva riquesa.

5

ritmes, sinó també l’inconfusible color de la cobla, és una de les composicions més genuïnes del Gerhard que va evolucionar des d’una estètica d’arrel nacionalista vers un llenguatge vinculat amb el serialisme i amb els nous corrents, i sempre, com era habitual en ell al llarg de tota la seva acti-vitat creativa, amb un segell propi inconfu-sible. Un tret característic, comú per cert als altres compositors presents en aquest programa, és la bellesa i riquesa de la seva escriptura orquestral.

El Concert per a violoncel i orquestra en Re menor de Lalo va ser escrit el 1876 i estrenat l’any següent a París. És una magnífi ca obra virtuosística que permet el lluïment del solista alhora que apreciem la mestria de Lalo en la composició en general. Comença amb un preludi (Lento) que introdueix uns trets rítmics que retrobem al llarg dels seus tres moviments. Sense pausa, ens arriba el primer moviment pròpiament dit, Allegro maestoso, amb dos temes de gran atractiu melòdic, el primer dels quals té el seu origen en la introducció lenta. L’Intermezzo (Andantino), eminentment líric i amb protagonisme indiscutible del solista, es veu interromput en dues ocasions per un passatge de tempo més ràpid i el fi nal encadena un Andante de transició amb un brillant Vivace que clou una composició d’un atractiu irresistible.

El 25 de juny de 1910 tingué lloc a l’Opéra de París l’estrena del ballet L’ocell de foc de Stravinsky, el primer encàrrec que va rebre dels Ballets Russos de Diaghilev. Gabriel Pierné en va dirigir la triomfal estrena, inici

de la brillant carrera de l’aleshores jove compositor rus. De fet, ja cal considerar-la com la seva primera obra mestra i en ella confl ueixen el nacionalisme colorista d’un exotisme orientalitzant i refi nat propi del Grup dels Cinc i la infl uència de Debussy. En molts moments, l’originalitat rítmica ens anuncia properes audàcies d’obres posteriors i tothora apreciem la sumptuosa orquestració, plena de colors sorprenents. El fet de basar-se en un conte màgic rus permeté al compositor crear un món sonor oníric i fantàstic.

suggeriments discOgrÀficsJavier pérez senz, Periodista i crític musical

rOBert gerhard → Albada,Interludi i Dansa

Orquestra simfònica de tenerifevÍctOr paBLO pÉrez, director

record, c-rg. (2011)

ÍgOr stravinsKy→ L´ocell de foc

Orquestra simfònica de chicagOpierre BOuLez, director

deutsche grammophon (1992)

L’fnac recOmana ÉdOuard LaLO → Concert per a violoncel i orquestra (Saint Saëns, Lalo, Txaikovski)

Orquestra naciOnaL de franÇa Orquestra simfònica de pittsBurg yO-yO ma, violoncel / LOrin mazeL, director sOny. sony music entertainment españa (2011)

6

La present temporada dirigirà la Royal Liverpool Philharmonic, l’Orchestra de la Svizzera Italiana, les filharmòniques de Lieja i Varsòvia i la Scottish Chamber. També debutarà als EUA amb la Simfòni-ca de Dallas. Recentment s’ha estrenat al Concertgebouw d’Amsterdam amb la Fil-harmònica dels Països Baixos, al Japó amb la Simfònica NHK, a Madrid amb la Simfònica de Londres i al Musikverein amb l’Orquestra Tonkünstler. Manté una relació regular amb la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken-Kaiserslauten, amb la qual va enregistrar dos CD, un amb obres de Schu-mann guanyador del 2011 ICM Award. En l’àmbit operístic ha dirigit Carmen a Sant Se-bastià i Don Giovanni a l’Òpera d’Oviedo, on tornarà amb La Bohème. Al Liceu i amb l’OBC ha dirigit Daphne (2011), La fl auta màgica (2012) i el juny de 2013 dirigirà Rienzi. Ha estat director associat de les simfòniques de Londres i de Bournemouth i principal director convidat de l’Orquestra de Grana-da. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R. Capuçon, Hagner, Ger-hardt, Urmana i Volodos. Va néixer a Oviedo el 1975 i va estudiar direcció a la Guildhall School de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i el 2006 el Concurs Internacional de Direcció de Cadaqués.

www.pablogonzalez.eu

paBLO gOnzáLez directOr tituLar

Pablo González és el director titular de l’OBC des de setembre de 2010

abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’oBc. també hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

7

Fotografi a → sim canetty-clarke

Nascut a Berlín, des del seu debut amb la Filharmònica d’aquella ciutat, dirigit per Semyon Bychkov, ha actuat amb més de 170 orquestres del món, amb mestres com ara Kurt Masur, C. von Dohnányi, C. Eschenbach, Sir Neville Marriner, Marek Janowski, Sir Colin Davis, Leonard Slatkin, Michael Tilson-Thomas, Fabio Luisi, Sakari Oramo, Paavo i Neeme Järvi, C. Thielemann, Esa-Pekka Salo-nen, Andris Nelsons, entre d’altres.

En anys anteriors ha tocat amb la Simfònica NHK de Tòquio, les orquestres de Cleveland, Bordeus i Sidney i la de Ràdio Berlín. Aquesta temporada 2012-2013 té previst interpretar a Amsterdam, Colònia, Seul, Tampere i Boston el Concert per a violoncel que Unsuk Chin va compondre per a ell i que va estrenar al Festival Proms de Londres l’any 2009. El seu repertori inclou uns 60 concerts de violoncel, molts d’ells poc coneguts perquè li agrada rescatar-los de l’oblit. També col·labora sovint amb compositors com Unsuk Chin, Peteris Vasks, Brett Dean, Jörg Widmann, Oswaldo Golijov, Mathias Hinke i Matthias Pintscher. Gerhardt enregistra en exclusiva per a Hyperion i la seva discografi a, extensa i molt valorada, ha rebut tres premis ECHO Classic.

Alban Gerhardt col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Alban Gerhadt és un dels solistes més destacats del moment. toca un violoncel Matteo Gofriller

aLBan gerhardt viOLOnceL

Aquest programa també tindrà lloc a madrid el dimecres 7 de novembre i a valladolid el dijous 8 i el divendres 9

Circuit: circuit tecla / cambra i recitals

rafaL BLechaczNoVeMBre 15 → 20.30h # Sala 2 oriol Martorell

rafal Blechacz piano

obres de: J. s. Bach, Beethoven, debussy i szymanowskiPreus: 28 €Circuit: nacions / Joana d’arc / grans obres corals

L’OBc i mariOn cOtiLLardNoVeMBre 17 → 21h / 18 → 11h # Sala 1 Pau casals

marion cotillard Joana d’arc . marc soustrot director . cor vivaldi . cor Liedercamera . cor madrigal

Joana d'Arc a la foguera oratori d’arthur honegger Preus: De 39 a 73 €

prOpers cOncerts a L'auditOri

Circuit: segles XX i XXi

L’òpera deLs tres raLsNoVeMBre, 11 → 11.30h# Sala 2 oriol Martorell

Juan miguel romero director

obres de: zimmermann, stravinsky, schönberg, toch i WeillPreus: 14 €

si us agrada aquest cOncert, seguiu eLs circuits…

Circuit: segle XX i XXi/ Bartók / retrats d'artistes

L’OBc i victOria muLLOvaGeNer 2013 18 → 21h / 19 → 19h / 20 → 11h # Sala 1 Pau casals

viktoria mullova violí (artista en residència) . pablo gonzález director

obres de: Blai soler, Xostakóvitx i Bartók Preus: 39 a 73€