6 l c Kan Titella reneix amb co-working · Kan Titella reneix amb co-working sumari 5 NOMENCLÀTOR...

473

1 d

e M

arç

de

20

13

Kan Titella reneix amb co-working

sumari

5NOMENCLÀTOR

Un nou llibre oficial actualitza el nom de places i carrers

6SANT MEDIR

Les colles llançaran 52.000 quilos de caramels dissabte

ISSN - 1695-4793

d’origen suís i la seva dona, van penjar una pancarta premonitò-ria: “Desperta Can Titella”. Les obres començaran al març.“La seguirem anomenant Can Titella perquè, de fet, els okupes ja van heretar el nom del taller de titelles que hi tenia l’antic propietari, Miquel Badal”. L’ar-quitecte suís Daniel Tigges va

laia coll

arXiu

Després de l’aturada del cam-pionat per la celebració de la Copa del Rei, el CN Catalu-nya va aconseguir diumenge una treballada victòria davant l’Helios per 8 a 12 en un partit controlat des del primer quart. El conjunt de Jose Montero s’enfila fins a la novena posició amb opcions clares d’acabar entre els vuit primers.

Pàgina 14

El Catalunya reviu el somni del play-off

arXiu

Han passat onze anys i quatre mesos des que un 17 d’octubre de 2001 el Cos Nacional de Po-licia desallotgés violentament Kan Titella, l’emblemàtica ca-sa okupada del carrer Astúries. Hi va haver una batalla campal total amb 31 detinguts i des-prés... el silenci. Però el 2011 els nous propietaris, un arquitecte

arribar a Barcelona curiosament l’any que es desallotjava la casa del carrer Astúries, però només en fa dos que va iniciar els trà-mits per adquirir l’immoble i ara té el projecte enllestit per iniciar obres “en una o dues setmanes” i acabar-les l’estiu del 2014.

Pàgina 7

de Gràcia

2

1 de març de 2013l’independent

aDreceu les Vostres cartes, amB un màXim De 15 línies, inDicant el Vostre nom, aDreça, telÈFon i Dni a: L’Independentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno Bé a [email protected]. tamBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Que ningú es pensi que una reforma de la Festa Major de Grà-cia té un impacte només local. És impossible que sigui així des del moment que la festa rep milers i milers de visitants de tot Catalunya que després no podran dir que no han estat informats. Sí, tothom ha d’assabentar-se del procés profun-dament democràtic i de maduresa organitzativa que en els últims dos mesos ha viscut l’entitat amb més impacte social de Gràcia i que ha conclòs amb una solució de síntesi en horaris, mesures d’accessibilitat, però que ha evitat a última

hora el desacord en una de les qüestions més sensibles: el canvi del dia del pregó.El comitè de direcció del Patronat de la Fundació Festa Major va presentar a finals de desembre (vegeu L’Indepen-dent núm. 465) un document

en què demanava “un nou pas endavant” amb una sèrie de modificacions d’àmbit general i en el reglament que també implicaven una regulació de la massificació. “La fomentem programant concerts de forma ininterrompuda”, apuntava de manera crítica el document inicial. La resposta dels 18 carrers i places, amb una esmena a la totalitat, amb un tre-ball pensat i debatut, podia haver fet pensar en un conflicte intern, però el resultat final, amb una reunió de quatre ho-res que es va allargar de nou de la nit a una de la matinada el passat dimecres, porta a la conclusió que la Festa Major

gaudeix de molt bona salut democràtica i que els festers no reben sovint el reconeixe-ment popular que mereixen després de passar hores de la seva vida lluitant per fer una millor festa.El debat no s’ha acabat, ni de

bon tros, i sobre la taula hi ha una patata calenta amb el dia del pregó, que tradicionalment s’ha fet el 14 d’agost a les set de la tarda: el comitè de direcció plantejava fer-lo el 15 a les 12.30 hores i els carrers donaven com a alternativa el diu-menge anterior a l’inici de la festa sempre i quan no fos 14. Aquesta decisió ha quedat postposada perquè, de fet, està inclosa en el Protocol Festiu, que penja d’un acord municipal. Però ens imaginem que, tard o d’hora, si els festers han estat capaços d’arribar a un pacte en totes les altres qüestions, en benefici de la festa, també arribarà el dia que el pregó deixa-rà de ser un desacord.

Lloguer social

Democràcia i Festa MajorConxa Garcia

el dependentAprofitant que l’Europa està en promoció d’ascens i que l’afició europeista és de les que es desplaça als camps rivals, al-guns equips miren de fer l’agost. És el cas de la Gramanet, que va pujar les entrades a quinze euros amb la visita dels graciencs per fer caixa. Les principals penyes escapulades van posar el crit al cel, però la directiva colomenca no va abaixar el preu i les penyes finalment no es van desplaçar. Les penyes recorden que fa dos anys a Badalona la pressió sí que va funcionar i el club badaloní va cedir.

El debat constata que la Festa Major gaudeix d’una bona salut democràtica

La reforma de la festa no és un tema local quan hi passen milers de persones

De que serveix la legislar lleis al Parlament de Cata-lunya, i al intentar posar-les en actiu, el Parlament espanyol les ANUL.LA, amb majoria dels seus diputats. La llei antitaurina que es va votar a Catalunya per deixar per fi de fer espectacles INCIVICS que sont del tot anti naturals a la majoria d’estats del món civilitzat, doncs ara la majoria dels “Senyors del Congrés els volen impossar

altre vegade i volen prohibir la llei de Referendums per decidir la sobirania de Catalunya etc etc. Senyors és hora de dir PROU i oblidar-nos d’una vegada per sempre d’Espanya i cada qual que a casa seva segueixi el seu camí i que no ens toquin més les sevillanes. A casa nostre ja ni ha prou d’aguantar la llosa espanyola. Independència ja.

Jaume Fluvià i Crusat

Ind

epen

dèn

cia j

a

He llegit la carta d’Anna Sans sobre el català, però on no parla de teatre. Jo si que parlo de teatre i acon-sello a tots que vagin a veure aquest grup d’actors T

eatr

e

Els desnonaments mostren la crisi social i de valors que patim. L’exclusió social, les desigualtats, no disposar d’un habitatge, poden provo-car en les famílies frustració, angoixa, inseguretat i baixa autoestima. Això genera-rà més malalties mentals, fracàs escolar, augment del consum de drogues i suïcidis. Moltes persones signaren una hipoteca sense saber que era un préstec hi-potecari. Les administracions no poden restar alienes al deteriorament de la qualitat de vida dels seus ciutadans i la pèrdua d’un dret bàsic. Han de posar en marxa una veritable política d’habitat-ge públic, amb pisos per als més necessitats: joves, aturats, famílies desnonades, jubilats, discapacitats... amb un lloguer que no hauria de superar els 200 euros mensuals. Cal assignar tots els pisos públics buits a les persones que més ho neces-siten. Cal que l’Ajuntament negociï amb bancs i caixes per incloure en la borsa d’ha-bitatge de lloguer social de la ciutat els habitatges sub-hastats. Ha d’haver suficients habitatges per garantir que tota la ciutadania disposi d’un allotjament digne, un dret bàsic i fonamental que reconeix la Constitució, l’Estatut i la Declaració dels Drets Humans.

magnífics, que improvisen d’una manera impressionant, amb una precisió gestual i de sorolls per acompanya el que han de fer, i una imaginació desbordant. De cap manera és una decepció veure’ls com tampoc ho es anar a veure Shakespeare en anglés, o cine en francès o italià, idio-mes que ens són molt propers. I nosaltres som bilingues o tri o polilingues. De debò, no us per-deu l’espectacle de l’Improshow al Teatreneu. Ho disfrutareu.

Montserrat López

Fàstic de país. Fàstic d’una Espanya on els màxims representants del poble (se suposa) PSOE-PP, són uns corruptes. Ai, presump-tament, no sigui que ens busquem problemes. Sigui com sigui, sento fàstic i vergonya. I al nostre país

també n’hi ha, d’exemples així. Quines ganes de canviar-ho tot.

Susanna E.C

orr

up

ció

de Gràcia

3

1 de març de 2013l’independent Opinió

Què et sembla Que es mantingui el 14 d’agost com a dia del pregó? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Alfred Cano

el bloc

Sumar un altre març

Com diu aquell poema, si pogués tornar a viure come-tria encara més errors, no intentaria ser tan perfecta, em relaxaria més, correria més riscos, menjaria més gelats, contemplaria més capvespres, tindria més problemes reals i menys imaginaris. Si pogués tornar enrere, em preocuparia menys, m’enamoraria més i per què no, col.leccionaria amants. Potser seria més imprudent i menys orgullosa, no dei-xaria escapar oportunitats, aprendria dels fracassos i engegaria a rodar tot allò innecessari, sobretot senti-ments. Si ho hagués sabut abans, ara tot seria diferent. Sense lamentacions. Ni ex-cuses. Potser seria tot més fàcil o encara més complicat del que és. Però llavors ja no viuria en aquesta realitat que m’ex-plica, que em defineix i em delimita tal com sóc. Sense trampa ni cartró. En un pa-rell de setmanes, sumo un altre març. Un nou aniversa-ri que t’aboca a fer balanç i que t’obliga a acceptar que la teva història, vulguis o no vulguis, ja no la pots canviar.

Carin

a Bellver

què en penseu...staff

la perla, 31, 08012 - barcelona

tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccl

director: alBert Balanzà

amB el suport De:

És una iniciativa de: aVV Vila De Grà cia, DeBarris i GràciaWeB. consell di rectiu: alBert Balanzà, Joan lou. director lo-cal: alBert Balanzà directora adjunta: sílVia manzanera. redactor en cap: XaVi teDó. redacció: anaïs Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, cla-ra DarDer, meritXell Díaz, núria Falcó, líDia Haro, Èric lluent, laura millan, pa-tricia monGe, marta narBerHaus, GineBra Vall. col.la boracions: àleX BoscH, pep Boatella, lluís Bou, miquel caBal Guar-ro, alFreD cano, Guillem ciFré, artur estraDa, ànGel Garreta, manolo González ‘patata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Joan millaret, Víctor nuBla, roGer roFín, tristram, raFael VallBona, Vocalia De la Dona De l’aVV. FotograFia: laia coll, Jasna HoDzic. maQuetació: serGi l. BoFill. disseny web: maria Vilarnau. publicitat: montse FiGuerola (692 601 263). distribució: cet laBor-90. impri-meix: inDuGraF oFFset, s.a.

dipòsit legal: B-32.478-00distribució controlada per pgd

núm. 473

núm. 473

.... del preu per entrar al Park Güell en horari regulat?

Enric Rubioadministratiu

Carles Badenesestudiant

Enrique Lamasjubilat

Cristian Bullamcambrer

Em sembla bé que es pagui aquesta entrada si els recursos es destinen al manteniment del parc i sobretot crec que no han de pagar els veïns, perquè ells puguin tenir accés lliure. El districte ha de facilitar tot el procés burocràtic perquè els d’aquí puguin accedir-hi.

Penso que hi ha un conflicte d’interessos, primer el potenciar el turisme. Tot i que per mante-nir el parc estic d’acord en què es posi una taxa turística però que aquesta quota sigui per a tots els monuments.

Em sembla molt malament, és un parc públic perquè així ho va decidir el senyor Güell, i avui en dia ha de ser públic, tant pels que ens visiten, com pels veïns, estrangers... Només hi ha dos parcs grans públics a Barcelona i s’han de mantenir així.

Si bé el preu em sembla ex-cessiu, pagar 7 o 8 euros per entrar-hi, em semblaria bé si els diners van destinats plena-ment a la conservació del parc, llavors no crec que sigui una decisió desmesurada.

tribunaComissió de Salut. Associació veïnal Vila de Gràcia ([email protected])Grup de Salut. Assemblea Vila de Gràcia

La corrupció no és un accident ni en el sistema econòmic ni en el sanitari

El sistema capitalista en el qual estem immersos ha de-rivat cap a una economia es-peculativa i salvatge, la seva evolució ha permès què l’1% de la població sigui cada dia més rica i acumuli més poder, mentre que el 99% siguem cada dia més pobres i anem perdent els drets aconseguits durant tants anys de lluites. Arribar a aquesta situació ha estat possible per l’exercici de corrupció institucionalitzada dels que tenen poder. L’opinió de la gran majoria de la po-blació és que ha arribat l’hora de castigar els culpables i que ens tornin tot el que ens han robat.Aquesta presa de consciència ha estat un gran pas enda-vant col.lectiu, però hem anar més enllà. Per combatre la corrupció, a més de castigar corruptes, hem de canviar de sistema perquè la corrupció for-ma part d’aquest sistema. Aquest és el gran repte!Cada dia surten nous casos de corrupcions que afecten banquers, empre-saris, polítics, etc. D’alguns en tenim força informació: immo-biliàries, urbanisme, sobres d’agraïment, intercanvi d’in-fluències, bancs... però de la corrupció sanitària encara en sabem poc. A Catalunya a par-tir del 1981 es desenvolupa

provocat que l’any 2010 el 57% del pressupost sanitari públic s’hagi transferit a centres no dependents de l’ICS, a través de múltiples con-certs i convenis (més de 3.000 l’any 2011), amb molt poca transparència ni avaluació ni possibilitat de control social, però amb la possibilitat que els propietaris o directius d’aquestes centes sanitaris es puguin repartir beneficis. Al llarg dels anys la gestió mixta públic/privada de la sanitat ha anat teixint una opaca xarxa d’amiguismes, privilegis i cor-rupcions difícils de desxifrar.

Aquí i per proximitat, sols farem ressò de la notícia del País del dia 06/02/2013 que diu: ”Ricard Gutiérrez Martí,

ex gerent de l’Hospital de Sant Pau ha cobrat durant 7 anys (2004-11) sense treballar 140.000 euros a l’any”, però la

xarxa és immensa; si la voleu conèixer millor us animem a mirar el document que el sindicat CATAC, la revista caféambllet i a la CUP han realitzat. Des d’aquí el nostre reconeixement. http://www.cafeambllet.com/press/wp-content/uploads/2012/09/Catacrac.pdf.

el “Sistema Sanitari Català” que inclou en una sola xarxa, d’ús públic, els recursos sanitaris de titularitat pública i privada. Amb

el pas dels anys diferents governs de la Generalitat han anat modificant les lleis per permetre que la gestió priva-

da pugui entrar fins als matei-xos centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) i conduir el sistema sanitari públic a la total supeditació dels interessos de la patronal de la sanitat privada, veure la pàgina 4 de l’indepen-dent 466: http://www.inde-pendent.cat/gracia/Indepen-dent_466.pdf. Aquest model ha

laia coll

Per combatre la corrupció, castiguem els corruptes i canviem el sistema

La gestió mixta públic/privada ha anat teixint una opaca xarxa d’amiguismes

de Gràcia

4

1 de març de 2013l’independent Opinió

No marxeu!

Llegeixo en un prestigiós seminari gracienc que l’Orfeó gracienc fa xerrades per explicar als gra-ciencs com preparar-se per marxar a buscar-se la vida fora, ara que les coses aquí estan tan carda-des i surt més a compte marxar al Canadà, Brasil o a la Gran Breta-nya. Raons per fotre el camp no en falten, sobretot econòmiques, però no ens precipitem. Hi ha una motivació gairebé mística, que convida a quedar-se aquí per viure de prop com es desllorigaran els tres grans misteris del present: ¿el Barça ha acabat el seu cicle màgic? ¿realment el PSC ha votat diferent del PSOE al congrés? ¿els calçots es van inventar en realitat a Xile?-Sobre la primera qüestió, la resposta és: Potser. El meu amic Mar-gi, tan culé ell, sempre es demana si la ratxa blaugrana s’acabarà

algun dia, perquè tem que tants anys de glòria i tans canvis a la banqueta no es poden sostenir. Servidor no té la resposta, però ull, que arriben símptomes ma-lastrucs: en el moment d’escriure això, dimarts a la nit, intueixo una catarsi maligna, perquè el partit

Barça-Madrid ja es deu haver acabat i no he sentit cap petard, cap crit, i ni tan sols he patit els habituals brams del “forofo” del pis de dalt. Vol dir això que el Barça ha perdut un clàssic? Ai que tornen aquelles nits de decepció i tristor que els culés més joves només coneixen per la wikipèdia... -Sobre la segona qüestió, la resposta és: Sí. El PSC ha votat diferent del PSOE al congrés dels Diputats. A Madrid, Espanya. Ho tornarem a escriure: Sí. El PSC ha votat diferent del PSOE al congrés dels Di-putats. A Madrid, Espanya. I ho ha fet en un tema clau com el dret a decidir, encara que sigui en la seva versió light que passa per un dret a decidir amb permís de Madrid. (Per a molts, un planteja-ment tímid, però massa ofensiu per a una gran majoria de diputats espanyols que rebutgen el que defensen una majoria de diputats

catalans). Però si. El PSC ha trencat la disciplina de vot, encara que sigui per estratègies ocultes o per personalismes Chaconiano-Navarrils. El meu amic Margi, tot emocionat, em deia joiós que es pensava que aquest moment no el viuria mai. I no és per menys. Si

el Barça porta des del 2008-2009 amb una gran ratxa de victòries, el PSC portava des del 1982 amb una ratxa de respecte absolut al protocol de relació amb el PSOE, encara que això els suposes una bona engolida de gripaus. Perdoneu, però escric això dimarts al vespre i a casa encara estem en estat de xoc...-Sobre la tercera qüestió. La resposta és: No. De fet, la pregunta és una xorrada solemne que m’acabo d’inventar per mantenir l’interès del lector. Espero que em sabrà perdonar. Però ja que ha fet l’esforç d’arribar fins qui, un consell: si mai va a Xile no demani calçots, li recomano que es prengui un bon Pisco sour. Per cert, ara veig a Twitter un malèfic 1 a 3.

*Pacient des de 1973

Tristam* la setmanatribunaÀngels Tomàs, consellera de districte per ICV-EUiA

El 15 de febrer de 2003 va haver una mobilització mundial per intentar frenar la ocupació d’Iraq per part d’una coalició de països, encapçalats per EUA, Gran Bretanya i Espanya (dirigida pel trio de les Açores –Bush, Blair, Aznar-). La manifesta-ció de Barcelona va donar la volta al món: un milió de persones, va ser el titular. Va haver una feina prèvia de sensibilització, un treball a fons de la Plataforma Aturem de Guerra, que amb un gran esperit unitari, amb propos-tes de mobilització d’allò més variat, debatent, casso-lades, pancartes als balcons, apareixent per arreu el “No a la Guerra”, des del Port fins a Montserrat... i a Gràcia no va ser menys. Es va fer tot això i més. Les escoles feien tallers, s’organitzaven xerrades i debats, fins i tot es va orga-nitzar una consulta ciutadana com exercici de democràcia directa sobre la participació d’Espanya a la guerra. Amb taules, paperetes i urnes a viles i places. Recordo les meses que vam plantar a les portes de l’Abaceria, i a Revo-lució, on vaig participar...La Plataforma Aturem la Guerra es trobava al Centre

Gràcia amb el ‘No a la guerra’

de Treball i Documentació, a Gran de Gràcia 130. Va ser un centre neuràlgic d’organització de la logística per a la gran ma-nifestació. I a nivell local força entitats van treballar plegades. Va ser tot un moviment contra la guerra que a la nostra Vila va continuar desenvolupant-se amb visibilitat en la mateixa Festa Major de 2003. El car-rer Igualada va acollir la lluita en favor de la pau i contra la guerra. El seu guarniment fou l’exemple. O el mural que van fer les nenes i nens del Pau Casals... Hi havia motius per ser en contra de la guerra. Perquè érem contraris a l’ocupació d’un país, des de la vessant de defensa de la pau i la resolució pacífica dels conflictes. També perquè es va anar demostrant

el que des del moviment pacifista i les organitzacions d’esquerres s’assenyalava des del inici: es tractava d’una guerra pel petroli. Vells activistes del moviment per la pau i antimilitaristes que anys enrere havien treballat a fons en el referèndum contra la OTAN barrejats amb joves que feien la seva primera experi-ència amb un moviment soci-al... i algunes de les propostes alternatives que defensàvem llavors, són totalment vigents avui dia: Despesa militar per a despesa social. En època de retallades socials amb aquesta proposta podria cobrir-se una doble vessant: transvasar diners per materials i/o activi-tats militaristes cap a serveis i necessitats socials. El govern del PP amb el suport de PSOE, CiU i UPyD van deci-dir no fa gaire participar en el conflicte de Mali, acordant una despesa inicial de 3,8 milions d’euros en 15 meses, em sem-bla una ociositat i una bufe-tada a la ciutadania que està sentint i patint cada dia que no hi ha diners per a fer fronts a les demandes/necessitats socials. Per això, avui com ahir continuem defensant: Retallem la despesa militar, invertim en despesa social.

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

El PSC venia d’una ratxa de respecte absolut al protocol de relació amb el PSOE

el tio del finalGuillem Cifré

Ai, que tornen aquelles nits de decepció i tristor que els joves no coneixen

amics de l’independentAquest és l’espai Amics de l’Indepen-dent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos su-port econòmic per tal d’assegurar el futur de la publicació. A totes elles, moltes gràcies.

Laia, Quim i PolDonatiu: 55 euros

Lluís Manel CastellóDonatiu: 55 euros

de Gràcia

5


Política

L’expert en heràldica i onomàstica Jesús Portavella presentarà el volum per Festa Major

Després de la conversió del grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia en comissió, l’únic districte que compta amb aquest òrgan de participació a nivell local veurà refer-mada la seva autoritat amb la publicació d’una actualització oficial dels noms de places i carrers de la Vila. A través d’un volum de caire historicis-ta, un dels membres més destacats de la ponèn-cia de Nomenclàtor de Barcelona, Jesús Portave-lla, ja ultima l’edició per tenir-la a punt a l’agost, per Festa Major.

ALBERT BALANzÀ

L’expert en heràldica i onomàstica, encara que arquitecte de forma-ció, Jesús Portavella (Barcelona, 1932), signa Els carrers de Barcelona: Gràcia, una obra que segueix la col·lecció que ja ha fixat l’evolució històrica dels noms dels carrers i places d’altres indrets de Barcelona com les Corts, Sarrià, Sant Gervasi o Vallvidrera. “Hem anat als documents originals, per-què hi ha carrers que ni el mateix Ajuntament sap per què es diuen així”, apunta Portavella en conver-sa amb l’Independent.Després de publicar el 2010 el Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, Portavella admet que “no serà tan llarg com em pensava” com a conseqüència de l’estructura històrica de Gràcia

silVia manzanera

el carrer alzina un Dels emplaçaments inVestiGats en el nou lliBre De nomenclàtors

L’Ajuntament ultima l’actualització del Nomenclàtor en un llibre històric

en base a grans propietats que es van trossejar posteriorment com, per exemple, la de la família Prat, que posseïa la finca La Fontana. Ara bé, els 370 carrers resultants donen informacions, per exemple, sobre dates de naixement o defun-ció de personatges que tenen un carrer dedicat com Jaume Alsina, el propietari dels terrenys on es va urbanitzar la plaça del Nord. “La data de naixement està equivoca-da a tot arreu”, adverteix Portave-lla. També l’estudi aporta llum a la vida de Ramon Puigmartí, amb informacions familiars de l’em-presari tèxtil que té dedicat un carrer a tocar de l’Abaceria.

Col·lateral a la iniciativa pública de record de la memòria histò-rica i aprofitant la xarxa de la societat civil local, la col·lecció de fotografies antigues L’Abans Gràcia ha arrencat amb força i aquest divendres ja ha posat a la venda el segon fascicle. Després de la bona acollida que va tenir el llançament promocional amb

les cobertes de tapa dura i les primeres pàgines, la demanda de fascicles a la seu de l’Inde-pendent a la cooperativa Debar-ris (C/Perla 31), amb més de 50 exemplars venuts setmanalment, ha estat una mostra de l’accepta-ció de la col·lecció. Quioscos i llibreries són els altres punts de venda, a 2,95 euros.

L’Abans Gràcia arrenca amb força en les primeres setmanes

breusICV presenta els documents de la seva assemblea

L’agrupació local d’ICV ha es-tat amfitriona aquest dijous de la presentació dels documents de la X assemblea que haurà d’aprovar una nova ponència política i fer una consulta in-terna sobre la copresidència. L’acte, el qual ha estat presidit pel diputat Josep Vendrell, s’ha fet al casal Cardener i ha estat adreçat a militants de Gràcia, Sarrià i Horta.

El PSC obre les primàries a veïns de la Vila sense carnetA. B.

L’assemblea general del PSC, celebrada aquest dijous, ha pre-sentat el procés de primàries que el partit ha convocat per al 9 de març amb dos dels sis eixos generals de participació coor-dinats pels dirigents locals Laia Bonet (representativitat i noves demandes de participació) i To-ni Comín (nous valors socials). El portaveu del PSC al Distric-te, Carles Maggi, ha explicat que aquest serà “un primer pas de forma molt oberta” en el qual els socialistes graciencs es-tan contactant amb veïns de la Vila sense carnet perquè aportin la seva implicació des de fora. A l’asemblea hi ha participat el primer secretari de la federació de Barcelona, Carles Martí.

reportatge

La conquesta d’aquells celsAmaiur i ERC comparteixen estrategia en un acte a Can Musons

Al Congrés hi ha un virus d’un antic brot franquista que fa en-gripar els diputats independentistes, però hi ha esperança per als processos sobiranistes. Aquesta és la premissa del diputat d’Amaiur, Sabino Cuadra, en un acte a Can Musons or-ganitzat per ERC amb el diputat Alfred Bosch.

Arribava a Catalunya amb la fa-ma de ser el nou Jon Idígoras pel seu verb esmolat des de la tribuna d’oradors al Parlament espanyol, on el grup d’Amaiur es fa sentir des de les últimes eleccions amb set diputats. Però Sabino Cuadra va desplegar un discurs dur però sense estridències a causa del seu estat gripós i, en la línia de les úl-times visites de dirigents polítics bascos, es va desfer en elogis cap a la via independentista catalana ac-

celerada des de la Diada. Cuadra, que va reivindicar en tot moment la seva condició de líder sindical, va relligar l’Euskal Herria i la Ca-talunya “rebel i antifranquista” amb els processos actuals i les pro-testes dels treballadors des d’An-dalusia a Astúries “en un continu 15-M” per advertir que en aquest escenari “és possible la resistencia i la victòria”. En un discurs se-guit per un centenar de persones convençudes que es van arrencar

alFreD BoscH i saBino cuaDra Just aBans De començar l’acte

Albert Balanzà

alBert Balanzà

en aplaudiments, Cuadra va as-segurar que en els propers mesos “les portes cap a la llibertat estan

ofertes”. “Podem conquerir el cel mateix en un futur no massa llunyà”, va concloure.

de Gràcia

6


Societat

SILVIA MANzANERA

El projecte Llepolia, el documen-tal que recorrerà la història de Sant Medir i que va arrencar fa tres anys, estarà enllestit a finals de 2013, segons els seus respon-sables, la productora iKaps, tot i que encara estan recollint mate-rial gràfic per incloure’l al film i aquest cap de setmana gravaran més imatges de la festa. Una festa que enguany encapçalarà Cal Ros, coincidint amb el seu 30è aniver-

Les colles llançaran 52.000 quilos de caramels aquest dissabte

El film sobre la història de Sant Medir s’enllestirà a finals d’any

una De les colles participants en la cercaVila De sant meDir De 2011

sari, la colla serà la portadora de la bandera de la Federació. Dissabte un total de 26 colles participaran en la cercavila pels carrers i les pla-ces de Gràcia en l’any que la festa compleix 183 anys i en una am-bient polèmic sobre la seguretat que ha fet perillar la celebració de diada. Com recorda Marta Saleta, una de les responsables de Lle-polia, la festa ha viscut moments tensos durant la seva història, “i sempre ha acabat celebrant-se, amb l’excepció de la guerra civil”.

Saleta insta a les persones que tin-guin “en alguna capsa amagada” fotografies de Sant Medir que les facin arribar a la productora. “De la festa tenim imatges amb pluja i sense, però volem incloure més fotos, perquè aporten detalls molt significatius”, afegeix la documen-talista. Una altra dada significa-tiva és la progressiva reducció de les tones de caramels que les colles llancen: dels 135.000 quilos du-rant els anys de bonança fins als 52.000 quilos d’aquest any.

Una esmena a la totalitat dels 18 carrers porta la Fundació a una solució de síntesi

La Festa Major de Gràcia canviarà enguany, però ni com volia el comitè de direcció de la Fundació ni com es va proposar la setmana passada des de les 18 comissions de carrers i places a través d’una esmena a la tota-litat al document inicial de reforma. La solució de síntesi postposa un dels elements de canvi més sensibles, el dia del pregó, però regula amb consens total que no hi hagi concerts de manera ininterrompuda que pri-min la massificació.

ALBERT BALANzÀ

Dos mesos de debat i quatre ho-res de consens. Així es pot resu-mir el final de procés que ha vis-cut la Fundació Festa Major per abordar el “nou pas endavant” que el comitè de direcció del pa-tronat va plantejar el passat 20 de desembre i que va culminar di-mecres 18 de febrer amb una llar-ga reunió on va primar l’acord. Sobre el paper no era una reunió fàcil, ja que a la proposta inicial amb canvis en el dia del pregó, en horaris i en guarnits, els 18 carrers i places hi van respondre amb una “esmena a la totalitat”, tal com apunta el text alternatiu al qual ha tingut accés L’Indepen-dent. El punt de desacord més obert, el canvi de dia del pregó, no es va considerar perquè penja

arXiu

queco noVell lleGint el preGó De la Festa maJor De l’any 2008

La reforma de la Festa Major s’aprova sense canviar per ara el dia del pregó

del Protocol Festiu, que requereix un acord municipal en base a una proposta unitària que no existeix. La direcció plantejava passar del 14 d’agost a les set de la tarda al 15 d’agost a les 12.30 hores i els carrers optaven pel diumenge an-terior sempre i quan no fos 14.La resta de propostes sí que van trobar acord (vegeu requadre) i la Fundació va acceptar que el 15 es facin activitats, que es descarti pac-tar un dia per fer un sopar de ger-manor, que el guarnit s’enllesteixi a les 9 i que els concerts nocturns comencin a les 23.00. D’aquest últim punt deriva un dels grans acords: evitar la massificació amb concerts de matí, tarda i nit.

nika lauper

Per la seva part, el president del Centre, Carlos Pablos, ha reafir-mat el seu suport a la festa amb una carta pública dirigida a la Fe-deració de colles de Sant Medir:

“Ha arribat el moment en que totes les entitats i la societat civil gracienca hem de recolzar una fes-ta que és de tots, i resumint - de tota la gent de Gràcia”.

breus

La Verdinada fa campanya amb les xarxes socials

Un miler de persones passaran pels Lluïsos de Gràcia durant La Verdinada, una setmana dedi-cada a la sostenibilitat i al medi ambient que se celebrarà del 4 al 10 de març. La Verdinada in-clourà com ja és habitual, tallers relacionats amb el medi am-bient, una exposició, consells sobre sostenibilitat, la festa de l’Hort Urbà i la calçotada popu-lar a la Plaça del Nord. També es farà una campanya especial a través de les xarxes socials per tal que tothom comparteixi les bones pràctiques que duu a ter-me per a ser més sostenible. Les paraules clau són #laverdinada #siguesostenible.

Quatre parcel.les d’horts urbans de Gràcia, a sorteig

L’Ajuntament sortejarà quatre parcel.les d’horts urbans de Gràcia entre la llista d’admesos durant el període d’inscrip-ció que té lloc de l’1 al 15 de març a l’OAC del Districte. Els terrenys són una parcel·la de l’hort de Turull (passeig Turull, 10) i tres parcel·les de l’hort de l’Avi (Torrent del Remei, s/n). El sorteig també té per objecte l’elaboració d’una llista d’espe-ra oficial i general, per cobrir possibles renúncies o baixes. El sorteig es farà el 22 de març a les 12 hores a la seu del distric-te i la llista d’adjudicataris es farà pública el 26 de març. L’11 d’abril tindrà lloc l’acte d’adju-dicació i signatures a l’aula del Bosc de Turull.

• Pregó. Comitè de direcció: dia 15 a les 12.30. Carrers: diu-menge anterior no dia 14. Resultat: No hi ha proposta

• Fi del guarnit. Comitè de direcció: entre les 8 i les 8.30 hores del dia 15. Carrers: com a màxim a les 9. Resultat: 9h

• Concerts. Comitè de direcció: tarda de 18.00-20.00h i nit a les 23.30h. Carrers: tarda 18-20h i nit a les 23h. Resultat: 18-20h i 23h.

• Activitats dia 15. Comitè de direcció: Dia mancat d’activi-tats a excepció de jocs de tau-

la o mostres gastronòmiques. Carrers: Almenys una nit de programació que no causi molèsties. Resultat: dia 15 amb activitat

• Sopar de germanor. Comitè de direcció: tots els carrers el mateix dia. Carrers: Llibertat de programació. Resultat: Llibertat de programació

• Accessibilitat i guarnit. Co-mitè de direcció: les entrades i sortides no ocuparan més del 50% de la base. Carrers: pas mínim d’entre 1,5 i 2 metres. Resultat: 2 metres.

Els principals punts de reforma de la Festa Major

Tots els documents del debata independent.cat/gracia/docs

de Gràcia

7

1 de març de 2013l’independent SOcietat

S.M.

Només una de les quatre palmeres centenàries del jardí d’Encarna-ció s’ha salvat de la poda que s’ha efectuat els 26 i 27 de febrer per-què estaven afectades per l’escara-bat morrut (veure l’Independent 472). En aquest sentit, la Plata-forma de veïns Salvem el jardí ha volgut denunciar la declaració del Districte sobre el tractament con-tra l’escarabat al setmanari, “que no va funcionar”. “És mentida. Els veïns en tenim testimoni a totes hores i les nostres converses amb el Sr. Altabella inspector de Sanitat Vegetal de la Generalitat, ho pot confirmar, així com el reportat-ge del 7 de novembre de 2012 a Barcelona TV”, asseguren des de la Plataforma. Els veïns esperen que ara el Districte exigeixi la reposició

La propietat tala tres de les quatre palmeres centenàries del jardí

Els veïns exigeixen que el Districte faci reposar l’arbrat d’Encarnació

una De les tres palmeres Del JarDí D’encarnació tallaDes, aquest Dimecres

immediata d’aquest l’arbrat, així com el compliment del tractament contra el morrut per la darrera pal-mera datilera: “Volem que aquest equipament que ja porta més de

cent anys de servei al barri, pugui continuar com ha estat sempre, i que el Districte i la propietat infor-min clarament del que està passant amb aquest equipament”.

laia coll

Miralpeix i el refugi antiaeri centren els actes del 8-MREDACCIó

Els actes centrals que el Con-sell de Dones ha programat per celebrar el 8 de març tindran a M. Antonieta Cot i Miral-peix i el refugi antiaeri com a protagonistes d’un ampli car-tell amb activitats en diversos equipaments de Gràcia. Di-marts 12 de març tindrà lloc una taula rodona a la bibliote-ca M. Antonieta Cot i Miral-peix sobre la figura d’aquesta bibliotecària i l’aportació de les dones a la cultura amb expertes en el món de la Bibliotecono-mia. I dissabte 16 de març, les actrius Montse Alcoverro, Itzi-ar Castrol i Carme Poll faran una visita dramatitzada al refu-gi antiaeri de la plaça Diamant. Subterrànies, sobreviure entre bombes -amb la col.laboració del Taller d’Història- convida a reviure les històries d’una Ca-talunya en guerra, a descobrir, en les veus d les dones, el dia a dia d’una població que lluita soterrada.

L’excasa okupada engega obres al març i serà el tercer immoble Minergie de baix consum

Han passat onze anys i quatre mesos des que un 17 d’octubre de 2001 el Cos Nacional de Policia desallotgés violentament Kan Titella, l’emblemà-tica casa okupada del carrer Astúries. Hi va haver una batalla campal total amb 31 detinguts i després... el silenci. Però el 2011 els nous propie-taris, un arquitecte d’ori-gen suís i la seva dona, van penjar una pancarta premonitòria: “Desperta Can Titella”. Les obres començaran al març.

A. B.

“La seguirem anomenant Can Titella perquè, de fet, els okupes ja van heretar el nom del taller de titelles que hi tenia l’antic propietari, Miquel Badal”. L’ar-quitecte suís Daniel Tigges va arribar a Barcelona curiosament l’any que es desallotjava la casa del carrer Astúries, però només en fa dos que va iniciar els tràmits per adquirir l’immoble i ara té el projecte enllestit per iniciar obres “en una o dues setmanes” i aca-bar-les l’estiu del 2014. Tigges, en conversa amb L’Inde-pendent, explica que aquests úl-tims dies s’han fet cates al terreny i que el projecte s’ha endarrerit gairebé un any, sobretot per l’alta

ceDiDa

croquis De l’aspecte que tinDrà la Façana De kan titella

Kan Titella es reforma com a habitatge, oficina de co-working i local comercial

complexitat administrativa cata-lana i espanyola. “Volíem un tros de terra a la ciutat, i a Gràcia, pels meus orígens als afores de Basilea

forma interna per ubicar un local comercial amb aparador als bai-xos i una porta d’accés indepen-dent al pis superior, on Tigges hi instal·larà una oficina de co-working i un habitatge. Tot en una superfície d’uns 330 metres quadrats, a la qual s’hi afegeix un pati posterior de 80 metres qua-drats més. L’immoble, que no guanyarà al-çada i que mantindrà les parts catalogades (nivell C), serà el tercer de l’Estat que seguirà els paràmetres de sostenibilitat i baix consum amb certificació suïssa Minergie. Els dos primers són a la residència d’estudiants de Escola Tècnica Superior d’Ar-quitectura del Vallès (ETSAV) a Sant Cugat i al prototip d’una casa unifamiliar al nucli de Nat-xitua (Biscaia).Kan Titella no és el primer cas de casa okupada reconvertida a Gràcia, almenys seguint paràme-tres de sostenibilitat: la Kasa de la Rovira, a la plaça Rovira, s’ha convertit en un immoble parci-alment de fusta i amb piscina.

i pel vincle fort dels últims anys amb la Vila”, apunta.La reconversió de Kan Titella contempla una estructura de re-

de Gràcia

8

1 de març de 2013l’independent SOcietat

breus

Es convoquen els Premis Vila de Gràcia 2012

El Districte ja ha publicat les bases per als Premis Vila de Gràcia 2012, un reconeixement que destaca l’esforç de persones i entitats gracienques al llarg de l’any. Es convoquen 9 premis, dos dels quals, els d’honor, no tenen limitació en el temps. La convocatòria és oberta i es po-den presentar candidatures fins al 8 de març. El lliurament de premis es farà a l’abril.

‘Empenta!’, nova mesura per a joves del Districte

El proper dimarts 5 de març a les set de la tarda tindrà lloc a l’Espai Jove La Fontana l’acte de presentació de “Empenta a Grà-cia”, la mesura del districte per apromoure l’emprenedoria ju-venil i que consta de diferents accions i programes que es du-ran a terme en els equipaments juvenils de La Fontana, el Punt d’Informació Juvenil i el Casal de Joves del Coll. La presenta-ció inclourà una sessió informa-tiva sobre els recursos existents per a l’emprenedoria.

reportatge

nòmens com la manifestació de l’11S, el moment polític actual i la voluntat de convocar una consul-ta sobiranista. Ara és el moment. “S’han publicat articles sobre aquesta temàtica a mitjans angle-sos o nord-americans però sovint s’aprofundeix poc”, assegura Cas-tro a l’Independent. I la idea d’ex-plicar-se millor ha agradat perquè està molt ben recolzada a dins i a fora del paper: el pròleg el signa el

Jasna HoDzic

liz castro Durant la presentació Del lliBre al palau roBert aquest Dimecres

‘What’s up with Catalonia?’

president Mas; i a la presentació al Palau Robert aquest dimecres hi intervenien Ignasi Genovès, di-rector general d’Atenció Ciutada-na i Difusió, el periodista Vicent Partal i la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, autors de dos dels textos, i Roger Albinyana, se-cretari d’Afers Exteriors. A més de la venda tradicional a les llibreries i a les plataformes digitals habitu-als, Liz ha utilitzat una altra via de

difusió: “Una part de les recom-penses que obtenia la gent que ha donat suport al projecte era que podien designar el destina-tari de l’obra”. En total han estat 600 mecenes que han aportat més d’un miler d’euros. Proba-blement la biblioteca del poble de Massachusetts on viu Liz (amb una altra família catalana dels 1.800 habitants) comptarà amb el seu exemplar. Igual que d’altres biblioteques del país. The conquest is coming.

La castellera gracienca Liz Castro explica al món el procés sobiranista que viu el país

Escriptora nord-ameri-cana i gracienca d’adop-ció, Liz Castro ha volgut que el món entengui el moment polític i soci-al que viu en aquests moments Catalunya. L’edició digital, el micro-mecenatge i les xarxes socials han possibilitat que ‘What’s up with Ca-talonia vegi la llum i co-menci la seva expansió internacional. Massac-husetts, prepara’t.

Silvia Manzanera

Estats Units encara no sap ben bé què passa a Catalunya però aviat ho sabrà. Almenys aquest és l’objectiu de Liz Castro, una gracienca d’adopció –la castelle-ra més internacional dels CVG, que ha tirat del micromecenat-ge i noves tecnologies per editar What’s up with Catalonia?, una recopilació d’articles en anglès de 35 experts sobre la cultura, la història, l’economia i la llengua catalanes que permet entendre a un públic internacional fe-

Jasna HoDzic

de Gràcia

9


de Gràcia

10


Documents

Un tel blancsobre Vallcarca

Hi ha qui m’advertia que quan hagués pas-sat tot un hivern a Finlàndia ja me’n can-saria de la neu. Però com a bon amant del silenci, mai he pogut deixar de sentir-me

imantat per aquest fenomen meteorològic. Milers de volves decauen combinant trajectòries, textures y velocitats i es posen a les superfícies sense alte-rar la calma ni la grisor, dibuixant aquest tel blanc

que, per a l’ull mediterrani, ho embelleix tot. Vaig trepitjar, tocar i veure la neu per primer cop a Plano-les quan ja tenia 13 anys. Des de ben petit m’havia imaginat com seria i, en el meu univers, l’havia creat absolutament diferent a com l’és en realitat. Aquest factor sorpresa em va atrapar per sempre. Així que quan neva a la capital catalana, amb el permís de la gent de muntanya que ems observa amb un som-

riure quan diem que ha nevat quan senzillament ha caigut una enfarinada, surto corrents cap al nord de Gràcia càmera en mà. Aquestes fotografies les vaig realitzar a Vallcarca el passat dissabte 23 de febrer a quarts de set de la matinada, quan la claror del dia començava a despuntar i l’enllumenat taronja enca-ra omplia els carrers de sota el viaducte d’una lluen-tor volcànica. Text i fotografies: Èric Lluent

DocumentsRepORtatge fOtOgRàfic

de Gràcia

11


recomanemAquel aire infinito, de Lluïsa Cunillé, a la Beckett. Paco zarzo-so dirigeix aquest text que va obtenir el Premio Nacional de Literatura Dramática 2010 que re-cupera temes clàssics actuals.

Diumenge 3 de març Sala Beckket (Alegre

de Dalt, 55), 18 h

Verónica anDrés

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 7 de març Xerrada: Raons econòmi-ques per la independèn-cia, a càrrec d’Àlex Furest.Espai Albert Musons (Alzina, 7), a les 19.30 h

Presentació de llibre Frac-cions, a càrrec d’Emília Illamola, l’autora. Presenta l’acte Conxa Garcia.Pequod (Milà i Fontanals, 59), a les 19.30 h

Concert: Nucular Aminals + Síctor Valdaña and The Check This Outs.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.45 h

Sessions Sincròniques amb Marcel.lí Bayer, Ti-to Juan, Marc Cuevas i Ivo Sans.Txincana (S. Lluís, 58), 22 h

Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Colectivo Oruga.Heliogàbal, a les 22 h

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vi-la al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Una experiència en la qual es va implicar una bo-na part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

ACTES

Divendres 1 de marc Violinàrius: L’imaginari del violí tradicional a Catalu-nya.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), 17 h

Xerrada: Gdeim Izik, de la revolta a la solidaritat in-ternacional amb els pre-sos polítics sahrauís. Amb Toni Guirao i Núria Salamé.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 19.30 h

Concert: Aldrin y collins + Cobarde.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.45 h

Concert: Tapangroup.C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: Isaac y los Sacrifi-cados.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits, d’Ar-nau Vilardebò.Ruqueria Querbí (Perla, 11), a les 22 h

Concert: Land of Coconuts.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

EXPOSICIONS

Fins el 3 de marçMostra Et correspon, ens correspon. Exposició a fa-vor de la coresponsabilitat i la igualtat entre homes i do-nes. Amb la participació de-sinteressada d’humoristes gràfics que reflecteixen amb humor i ironia els problemes per conciliar la vida perso-nal, familiar, laboral i d’oci.Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda (Camèlies, 76)

Fins el 10 de marçExposició Respecte els ani-mals. Sobre el maltracta-ment animal i el que podem fer per a lluitar-hi.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins el 15 de marçExposició Transformán-dome en la nada, de Mar-garet Guerra. La fotògrafa veneçolana convida a l’es-pectador a seguir la seva experiència personal d’auto-descobriment. Cada imatge conté una història i una lec-tura multidimensional. Galeria H20 (Verdi, 152)

Fins el 18 de marçBCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Mon-talbán, del Maigret de Sime-non i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Concert: Alondra Bentley.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), ales 22 h

Concert: Tubbs & Corckett.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 2 de marçMarató Numèrica. 16 hores de pel.lícules Kuu!Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 10 h

Contecontes: Quan el gri-pau va posar el peu a la lluna, a càrrec de Miriam Ma-lagelada. A partir de 5 anys.La Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 18 h

Concert: The Hit Makers Soul Band.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits, d’Ar-nau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Jazz: Empty Pockets Jam Band.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Black & Deckard.Switch Bar (Francisco Giner, 24), al es 23 h

Diumenge 3 de marçXXVIè concurs de teatre cata-là a Gràcia: La mordassa, a càrrec del grup El Rossegall de Vilanova i la Geltrú.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Contacontes: Contes mer-veilleux, per Lucía Lainez. Contes en français à partir de 4 ans.

La casa dels contes (Ramón y Cajal, 35), a les 18 h

Ballaswing: Classe oberta de Lindy hop + Ball Swing amb DJ’s especialistes en swing. CAT, a partir de les 18 hJam session de jazz.Continental (Providència, 30), a les 20 h

Dimarts 5 de marçLletra petita. Tallers de desco-berta: Cómo se hace un li-bro. A càrrec de Gina Clotet.Biblioteca Jaume Fuster (pl. Les-seps, 20), a les 18 h

Xerrada: Boscos i canvi cli-màtic, a càrrec de josep M. Espelta.C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h

Sopar tertúlia amb Elisenda Roca.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 21 h

Dimecres 6 de març Concert: López Borneo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Bartlett.

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Argo. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i

00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.• Blue Valentine. Dv i ds, 16.10, 19.10

i 00.45. La resta, 16.10 i 19.10.• Lincoln. 22.00.• La jungla - un buen día para morir.

Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

• El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

•Django desencadenado. 16.00, 19.10 i 22.20.

• Hermosas criaturas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Mamá. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00 i 20.00.

• Si fuera fácil. 22.00.• Hansel y Gretel. Cazadores de

brujas. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Sabatés recrea a Segundo de Cho-

món. Dv, 21.00.• Una pistola en cada mano. Dv, dc

i dj, 17.00, 19.00 i 21.30. Ds i dg, 18.10, 20.10 i 22.10.

• Blue Valentine. Ds i dg, 18.00, 20.10 i 22.10. Dc, 22.00. Dj, 17.30 i 22.00.

• El bosc. Ds i dg, 16.00.• Fènix 11.23. Ds i dg, 16.10.• Entre maestros. Dc, 18.00.• El cuarteto. Dv, dc i dj, 17.00 i 19.00.

Ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00.• El corazón de roble. Ds i dg, 16.15.• L’Estigma? Dv, 18.00.• El muerto y ser feliz. Dv, dc i dj,

21.30. Ds i dg, 22.00.• Un tros de formatge. Dc, 20.00.

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Hermosas criaturas. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: Las ventajas de ser un mar-

ginado. 16.30 i 18.30. Un plan per-fecto. 20.30 i 22.30.

• Sala 3: Siete psicópatas. 16.10, 18.20, 20.30 i 22.40.

• Sala 4: El lado bueno de las cosas. 16.30, 19.20 i 22.10.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Un asunto real. 16.00, 18.40

i 21.30.• Sala 2: Amor. 15.45, 18.10 i 20.45.

Dv i ds, 23.00.• Sala 3: Weekend. 16.00, 18.00, 20.00

i 22.00• Sala 4: Blue Valentine. 15.45, 17.45,

19.50 i 22.00.• Sala 5: Siete psicópatas. 15.45,

17.45, 19.50 i 22.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Aquí i allá. 16.00, 18.20 i

20.35. • Sala B: El lado bueno de las cosas.

15.45, 19.45 i 22.00. Dv i ds, 23.00. Bestias del sur salvaje. 18.00.

• Sala C: Django desencadenado. 15.45, 18.45 i 21.45.

• Sala D: Searching for sugar man. 15.45, 17.35, 19.25 i 21.15. Dv i ds, 23.00.

• El meu primer Verdi: Amics per sem-pre. Ds i festius, 11.30. El chico. Dg 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv

i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h.

• Sala del mig. Club de la Magia Juni-or (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55• El don de las sirenas, de Pere Riera.

Fins el 3 de març• Aquel aire infinito, de Lluïsa Cunillé.

Fins el 3 de març

TEATRE LLIURE. Montseny, 47• L’onada, d’Ignacio García May. Del 14

de març al 7 d’abril.

de Gràcia

12


Cultura

El director gracienc Santiago Alvarado signa un film independent rodat a la Vila i BCN

La primera pel.lícula de superherois ‘made in’ Grà-cia, ‘Capa Caída’, veurà la llum al juny. El llargme-tratge dirigit per Santiago Alvarado segueix l’estruc-tura d’un fals documental per explicar la història de Magno, el superheroi que va salvar el planeta moltes vegades però que una greu acusació el va portar a retirar-se de la vida pública. Un equip gracienc enllesteix el film i segueix a la recerca de distribuïdora.

SILVIA MANzANERA

El bar La Gaviota, al carrer Di-luvi, la plaça Rovira o un pis al carrer Sant Lluís són algunes de les localitzacions que l’equip de Capa Caída han escollit per ex-plicar la història de Magno i de Jordi Uno, un documentalista que vol descobrir la veritat sobre el cas del superheroi fallit. El film independent, que va acabar el rodatge a finals de gener, està ara en postproducció i els seus res-ponsables negocien la distribució per l’estrena al mes de juny. La part més difícil ja està feta. “Va coincidir que no teníem feina en aquell moment i la història que ens va vendre Santi [el director] era molt bona i els productors hi vam creure”, explica a l’Inde-pendent Carles Curt, ajudant de direcció i productor executiu.

mckeyHan pHoto

el Bar la GaViota, al carrer DiluVi, és una De les localitzacions Del Film

‘Capa Caída’, un fals documental de superherois fet a Gràcia, estrena al juny

Curt afegeix que el format de fals documental els ha permès fer una pel.lícula de superherois. “Està clar que no teníem pressupost per fer Los Vengadores”, assegura el productor. També han comp-tat amb el suport dels actors, que han participat com a “col.labora-dors”. El repartiment està encap-çalat per Juanjo Pardo (Magno) i Rafa Delacroix (Jordi Uno); Jo-sep Seguí, Joquim Oristrell, Car-me Balagué o Juli Fàbregas són alguns dels actors que conformen el resultat coral d’un film que ja ha despertat l’interès de distribu-ïdores d’EUA i de l’Índia.

El film signat pel director gra-cienc Santiago Alvarado, Capa Caída, s’emmarca en el concep-te de transmedia, una fórmula utilitzada per Paco León al seu primer llargmetratge, Carmina o Revienta, estrenada a Internet alhora que a les sales de cinema. “Pels creadors és una manera de

sobreviviure i et permet utitlizar totes les eines del 2.0”, aclareix el productor executiu Carles Curt. A més del film tenen al-tres projectes audiovisuals en marxa que acompanyaran la història cinematogràfica en més suports, com ara un bloc amb les heroïcitats fetes per Magno.

L’exemple de ‘Carmina o Revienta’ de Paco León

reportatge

Mirades urbanesExposició fotogràfica de Teresa zafón a la Hartmann-La Santa

“Miradas urbanas” és l’últim treball de l’artis-ta barcelonina Teresa Zafón que ara podem contemplar a la Gale-ría Hartmann-La Santa (Santa Teresa, 8). A través d’una vintena de fotografies l’espectador viatjarà per diferents parts del món, on obser-varà l’arquitectura, el paisatge urbà i la gent que transita per indrets com Berlin o Milà.

Zafón ha visitat ciutats com Ber-lín, Nova York, L’Havana, Milà, Madrid, París, San Francisco i Barcelona. Totes elles ofereixen situacions que les fan ser especials i úniques. Zafón sap transmetre la diversitat existent en cadascun d’aquests llocs, encara que prin-cipalment es centri en oferir una panoràmica urbana, sobretot per l’aparició de grans edificis, cas dels gratacels de Manhattan, la badia de San Francisco o d’un barri de l’Havana antiga, també hi ha aspectes més pròxims i hu-

FotoGraFia De teresa zaFón Dels terrats De Barcelona

Ramón Casalé

ceDiDa / teresa zaFón

mans, com és el d’una cafeteria a Paris, un bar a Berlín, una estació de tren a Madrid o gent caminant pel carrers de Barcelona.Allò important és que l’artista capta amb naturalitat moments i instants del que succeeix al seu en-torn, oferint imatges que perme-ten observar allò que normalment ens passa desapercebut i que a ulls de l’artista és essencial per reflec-tir una vivència concreta. Aques-ta “mirada” provoca l’existència “d’històries, sentiments i sensaci-ons” personals mitjançant una de

les tècniques que més possibilitats ofereix a l’hora de mostrar el rea-lisme com es la fotografia. Encara que Zafón es consideri autodi-dàctica i “amateur”, és obvi que al darrere seu hi ha un treball de

molts anys. Es va interessar pel món de la fotografia molt jove, amb una reflex, i no va ser fins fa deu anys que aparegué la di-gital. Ha exposat principalment a Barcelona i a Lisboa.

breus

Mostra de cultura trash dedicat a la dona a la Fontana

La mostra de cultura trash que organitza La Oscura Ceremo-nia, Trash-o- Market, celebrarà tercera edició diumenge 3 de març amb un especial sobre dones: “las Chicas muertas no lloran”. L’esdeveniment, que arrencarà a les 15 h, inclou un concert a càrrec de Mad Mad Chica y los Abducido, titelles, una exposició o cinema.

Més històries per a infants a la Casa dels Contes

La Casa de los Cuentos farà a partir d’aquest dissabte la Segona Ronda de Contes, un total de 21 sessions de contes per a infants: onze en català, sis en castellà, una en francès, una en italià i dos bilingües castellà català. A més, dissabte 25 de maig la llibreria de Ramón y Cajal farà una minimarató de contes infantils des de les 17 fins les 20 h.

Un monogràfic sobre el violí al Tradicionàrius

El Violinàrius obre la recta final del Tradicionàrius amb dos dies dedicat al violí amb tallers, con-cert i xerrades. El duet femení de l’Alvèrnia, les Poufs à cordes, serà un dels protagonistes, jun-tament amb Bruel, encarregat també d’un taller de dansa de Catalunya.

de Gràcia

13

1 de març de 2013l’independent cULtURa

breus

Nou monòleg de David Barragán al Teatreneu

El còmic David Barragán po-sa en escena a partir d’aquest dissabte al Teatreneu Cretinus cómicus, humor para inadapta-dos, una evolució dels seus es-pectacles de stand up comedy per aportar alguna cosa més al for-mat dels monòlegs humorístics. Barragán ha creat un espectacle que analitza per què els humans esdevenen “autèntics cretins”.

entrevista

cançons és com el sistema i la societat influeixen en les nostres relacions i vivències. És impre-sentable com la premsa espanyola s’associa amb l’Estat espanyol per destruir un sentiment, una lluita que neix del poble. Aquesta ràbia m’impulsa a escriure “Pamflet” com em pot influir la nostàlgia i l’amor per escriure “Montecristo i el tiet Joan”.

silVia manzanera

anita miltoFF acaBa De puBlicar el seu tercer Disc

“La ràbia contra l’Estat m’inspira”

Això explica que musiqueu Vi-cent Andrés Estellés?Estellés és un poeta compromès en la lluita i en l’amor i per nosaltres és molt intens musicar les seves pa-raules. “Procés 3” parla de les dar-reres penes de mort signades per Franco, l’avi cofoi i orgullós dels actuals dirigents espanyols i dels sentiments d’amor i mort d’un dels condemnats.

Cançons com ‘Pamflet’ o ‘Te-resa Rebull’ posen de manifest que no heu oblidat l’herència punk de Sé7ge?Anita i SÉ7GE neixen alhora, però Sé7ge s’encarregava de la part més política i reivindicativa i Anita mirava més cap endins per entendre millor el que sortia cap a fora. En desaparèixer Sé-7ge al 2008, els dos sentiments van en la mateixa direcció i “El futur serà diumenge“ absorbeix aquestes dues línies de treball en les lletres. Per tancar el cer-cle hem fet una versió d’un dels millors temes de Sé7ge, “Lliures i salvatges”.

Que el pop acapari el pano-rama musical català actual us deixa poc marge de maniobra? Sempre hem tocat molts pals en la cultura rock i defensem una postura musical àmplia, ober-ta. Defensem la nostra llibertat com a músics i això fa que els nostre disc sigui molta variat i de difícil encaix, però volem que el màxim de gent ens conegui.

Entrevista a Jordi Llurba, cantant d’Anita Miltoff, que publiquen el seu tercer disc

Anita Miltoff acaba de publicar el seu tercer disc, “El futur serà diumenge”, que marca la consolidació d’una de les formacions més inclassificables del pa-norama musical català. El seu cantant, Jordi Llurba, explica que el tí-tol del treball obeeix al desig que “despertem d’aquest malson”.

Xavi Tedó

Què destacaries d’aquest disc? Són dotze temes molt coherents en les lletres i molt diferents en la música. Hem plantejat cada tema com una història on els personatges que hem anat co-neixent, estimat i perdut són els protagonistes i són ells qui defineixen les nostres vivències socials, personals o polítiques. Cada part musical intenta des-xifrar el sentiment que proposa la paraula.

El compromís social viu. Un dels pilars de les nostres

Els Miralls de Dylan i La Troba Kung-Fú, a Gràcia

El projecte de Gerard Quinta-na i Jordi Batiste, Els Miralls de Dylan, ha confirmat data a Grà-cia aquesta setmana per al 15 de març al CAT, on presentaran el seu tercer lliurament sota el lema Tornarem a ser lliures. El concert comptarà amb la col-laboració de Pascal Comelade, Xarim Aresté i Simone Lam-bregts. Uns dies més tard el 20 de març l’Heliogàbal tornarà a acollir La Troba Kung-Fú cinc mesos després del seu doblet a l’octubre i ara en el marc de la gira Pobles de Barcelona.

de Gràcia

14


EsportsL’Europa empata fora i s’acosta al líder, l’Olot

X. T.

El conjunt escapulat segueix sense perdre pistonada i aquest cap de setmana va empatar 1 a 1 al sempre complicat camp de la Gramanet. Aquest em-pat, sumat a la derrota contra pronòstic del líder, l’Olot, a l’estadi del Gavà, deixa els gra-ciencs a només quatre punts de l’equip de la capital de la Garrotxa.El Cornellà, segon classifi-cat, s’ha distanciat dos punts de l’equip entrenat per Pedro Dólera, després de la seva contundent victòria contra el Vic per 4 a 0. Sigui com sigui, l’Europa es manté còmoda-ment instal·lat en la tercera posició i treu deu punts al Manlleu, que és el quart clas-sificat, i catorze al Rubí, que ara mateix es quedaria fora de la promoció d’ascens a 2B.Aquest dos rivals són els que, a parer de Dólera, cal mirar fins que s’acosti el final del campionat. Així ho va reiterar a la roda de premsa posterior al partit quan va deixar clar que “sempre diré el mateix sobre el play-off, de moment miro el cinquè classificat, quan faltin cinc jornades ja pensaré si estem per optar a alguna altra posició, però avui per avui no miro al Cornellà ni l’Olot, només m’interessa saber a quants punts tinc el cinquè classificat”.

Els graciencs guanyen a domicili l’Helios i se situen en la novena posició de la lliga

El CN Catalunya va acon-seguir diumenge una tre-ballada victòria davant l’equip de Saragossa per 8 a 12 en un partit que van controlar des del primer quart. El conjunt entrenat per Jose Monte-ro s’enfila fins a la nove-na posició amb opcions clares d’acabar entre els vuit primers classificats, una fita que no assoleix des de l’enfonsament de part del sostre de la piscina fa deu anys que va desembocar en el des-cens de categoria per fer front a les despeses.

XAVI TEDó

El CN Catalunya no va desapro-fitar l’ocasió de sumar una nova victòria davant el penúltim clas-sificat i a falta de sis jornades per acabar la fase regular té el play-off a tocar. Ara mateix el separa no-més un punt del CE Mediterrani i a dos del CD Waterpolo Navar-ra, vuitè i setè classificat respecti-vament. Els homes de Jose Mon-tero s’estan convertint en una de les revel·lacions- de la temporada perquè l’objectiu d’enguany era simplement no patir els proble-mes de l’any passat per no jugar la temuda promoció de descens. Els graciencs tenen davant seu sis finals per colar-se en la lluita pel títol, un objectiu que comen-ça aquest cap de setmana amb la visita del Mataró, que ja ocupa la

cinquena posició després d’enca-denar diferents victòries consecu-tives. El precedent de la primera volta, quan el CN Catalunya va ser capaç de véncer els del Ma-resme a domicili, és el millor presagi per sumar tres punts més. El director esportiu del club, Ta-to Garcia, considera que aquest partit i el del Canoe seran claus per “determinar si aconseguim estar entre els vuit primers clas-sificats”. Garcia no amaga la seva satisfacció per la temporada que està realitzant un equip que s’ha rejovenit completament i només lamenta no haver pogut entrar a la fase final de la Copa del Rei.

ceDiDa

el cn catalunya aspira a classiFicar-se entre els Vuit primers classiFicats i JuGar el playoFF pel títol

El CN Catalunya lluitarà per entrar al play-off pel títol una dècada més tard

La bona temporada que està re-alitzant l’equip absolut masculí contrasta amb la que està por-tant a terme el primer equip fe-mení. Les noies segueixen en la penúltima posició de la Segona Divisió després de caure contra pronòstic a casa contra el cuer de la categoria, l’Olot, per 7 a 9 , desaprofitant una ocasió

d’or per escalar posicions. Tan-mateix, les gracienques estan a només un punt del CN Molins de Rei amb l’avantatge que han jugat dos partits menys que les del Baix Llobregat. L’equip buscarà sortir del pou aquest dissabte a les sis de la tarda amb la visita de l’UE Horta a Can Toda.

L’equip femení cau contra el cuer i és penúltim de Segona

Oleguer Olivé:“La lliga és a tocar”

Ja el dia del seu naixe-ment el van fer soci de l’Europa. El sentiment escapulat li ve família i ja fa anys que és el pre-sident de la Torcida Es-capulada. Oleguer Olivé ens obre les portes de la seva habitació, una capelleta europeista.

Mare i pare es van conèixer al camp de l’Europa. Així, no era

difícil que el fill fós europeista fins a la medul·la. Encara se’n recorda de la davantera del darrer play off d’ascens a 2a B: Borja Criado i Albert Serrano. En aquell mo-ment, ell tenia 16 anys i guarda les emocions ben endins del par-tit contra l’Alacant que es va ju-gar a Gràcia. A la seva habitació trobem fotografies històriques, calendaris de les temporades d’èxit, retalls de premsa, bufan-des de l’equip. Un petit temple oleGuer oliVé, presiDent De la torciDa escapulaDa, a la seVa HaBitació

Èric lluent

Èric Lluent #europaaquestanysíd’un dels in-condic ional s de la grada del Nou Sardenya. La disputa del play off d’as-cens la veu ben clara. “Hem d’intentar aprofitar l’oportuni-tat de lluitar per ser primers. Si no ho aconseguim no passa res però aquest any la lliga és a to-car, ara només a quatre punts”, argumenta Olivé. De fet, des de la Torcida han editat calen-daris de l’Europa que vénen a 8 euros destinats a recollir diners per cobrir les despeses dels des-plaçaments per als membres de la Torcida, penya que va néixer el 2002 i que mai ha vist una promoció d’ascens a 2a B.

de Gràcia

15


de Gràcia

16


la torratxa

Park Güell

Si Eusebi Güell hagués sospitat el rebombori que aixecaria el parc que va encarregar a Gaudí l’any 1900 amb l’honorable in-tenció de fer una promoció urbanística d’alt standing que la Gran Guerra li va fer fracassar, potser s’ho hauria pensat abans d’en-trampar-se en la compra de les dues finques de la muntanya Pelada. Però el fracàs d’en Güell el va rescatar l’ajuntament l’any 1926 i el va convertir en parc públic, una iniciati-va molt més lloable que la vulgar especulació urbanís-tica, per molt que la firmés en Gaudí.Ara el parc està amenaçat per la plaga del turista, una espècie invasora que, ens agradi o no, dona de men-jar a part de la ciutat; o sigui que toca suportar-lo. Però una cosa és ser ama-bles amb ells, i una altra cosa és donar-los la clau de la finca i que hi facin el que vulguin. No. A Barcelona tots els fora-vilers hi són benvinguts, però és casa nostra. O sigui que és lògic fer-los pagar per veure el Parc, com és evident que s’hauria de treure del lloc els autobusos i cotxes particulars dels visitants. La resta amb dir que som d’aquí, endavant. Què no paguem arreu del món per veure qualsevol fotesa i no ho considerem pas antide-mocràtic? No renego del caràcter d’espai públic del parc, però la barra lliure és impossible. Si per en Güell fos seria privat.

Rafel V

allbona

ViURe gRàcia

plaça Raspall

A Sant Medir només hi van els que poden

Aquest dissabte arriba una no-va edició de Sant Medir. Apro-fitant l’avinentesa us parlaré d’aquesta festa que la nostra comunitat celebrava fa ja una colla d’anys. Sant Medir era una festa que antigament ens agradava molt. Potser era per l’harmonia que es vivia abans o per la presència de cavalls, un animal amb els qual els nostres avantpassats sempre van tenir una relació molt es-treta. Recordo, per exemple, que el meu besavi abans de venir de Múrcia a Catalunya tenia al seu càrrec diferents cavalls. De petit me’n recordo que vaig estar estalviant tot un any per poder anar amb la Gardènia, una de les colles que encara surt per Sant Me-dir i que es va fundar l’any 1927. M’ho vaig passar molt bé. Ja no vaig poder anar cap any més perquè no és una fes-ta precisament barata per les despeses que implica el vestit, els dinars i sopars o el lloguer de cavalls i carros. Quan pas-saven totes les colles, totes les famílies anàvem al berenador de Vallvidrera, on les dones fe-ien suculents menjars. La me-va sogra, per exemple, feia un arròs espectacular mentre els homes més joves fèiem sempre

Aquest dissabte pels carrers de la Vila no veurem cap colla de Sant Medir formada per la comunitat gita-na de la Vila. Els gita-nos de Gràcia mai han tingut cap colla pròpia, però fa molts anys sí que hi participaven unint-se a d’altres co-lles i celebrant la dolça festa amb un dinar po-pular a Vallvidrera que desembocava en una festa que s’allargava fins a la nit.

Manolo González Patata

el nostre partidet de futbol i els més grans jugaven a la botifar-ra. Quan acabàvem de menjar sempre hi havia algú que aga-fava una guitarra i començava la festa. Era una tradició sagra-

da. Més d’un tornava a Gràcia muntanya avall a peu perquè en aquella època no hi havia els cotxes d’ara. Eren altres temps. Com totes les festes, la de Sant Medir també ha canviat. S’han perdut alguns costums. Em comenten que fa molts anys, jo ni me’n recordo, existia una colla on hi anaven molts gita-nets del barri. M’hagués agradat veure-ho! Ara segur que ja no ho veuré. Sí que tinc present l’ale-

gria i l’harmonia que es respi-raven aquell dia. Hi havia més misèria, sí, però també molta més germanor. Si el meu pare o la meva mare no hi podien anar, sempre hi havi algú que et de-

ia “vine amb mi” i no passava res. Ans al contrari. Però tot això són records d’una època ja passada. Ara ja no hi ha tan-ta tradició i només hi van els que poden i són molts pocs.

arXiu/Èric lluent

arXiu/Èric lluent

Abans si algú no hi podia anar sempre

et convidaven a participar-hi

6 l c Kan Titella reneix amb co-working · Kan Titella reneix amb co-working sumari 5 NOMENCLÀTOR...

Documents

Transcript of 6 l c Kan Titella reneix amb co-working · Kan Titella reneix amb co-working sumari 5 NOMENCLÀTOR...