Josep-Manel Alarcóhttps://sites.google.com/site/jmalarco/https://sites.google.com/site/catalapacfgs/jmalarco@gmail.com

6. Accent diacrític

6.1 Casos especials d'accentuació

Abans d'entrar en l'accentuació diacrítica, convé revisar alguns casos especials d'accentuació deguts, sovint, a una pronunciació defectuosa

-Cultismes i mots d'origen estrangerDe vegades,no se sol pronunciarcorrectament la síl·laba tònicad'alguns motsi això fa que si s'escaus'accentuïn també malament.

D'entre altres,se citaran els més corrents:

1. Mots agutsoceà, timpà,poliglot, genotip, xofer, futbol,hoquei, handbol, comitè.

2. Mots plans

magnetòfon, atmosfera,rèptil, tèxtil, míssil, medul·la.

3. Mots esdrúixolsdiòptria, aurèola, Etiòpia, Himàlaia,Hèlsinki, olimpíades.

-Formes verbalsEls verbs acabatsen -iar solen pronunciar-se malament les formes de present, tant d'indicatiu com el subjuntiu i imperatiu.

Així, se sol pronunciar"ell estúdia“en lloc de "ell estudia".

Per tant, cal pronunciar, com es fa amb enviar, verbs com copiar, renunciar, negociar, estudiar, entre d'altres

Així, una cosa és el nom "la còpia", mot esdrúixol accentuat, i una altra és la forma verbal "ell copia", pronunciant tònica la i, però sense accentuar-la gràficament ja que és una paraula plana acabada en vocal.

Els mots compostos

Els mots compostosque duen guionet i els adverbis acabats en -ment mantenenl'accent.

Així, sòcio-econòmic, càlidament.

-Les "e" / "o" obertesi tancades

Encara que la majoriade "e,o" en paraules planes i la gran majoria en esdrúixoles solen ser obertes, cal recordar que els mots següents fan excepció a aquesta norma general i s'accentuen tancades.

església, fórmula, cérvol, estómac, tómbola, Sóller, pólvora.

6.2 Concepte

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraulesque segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.

No es considera accent diacríticen parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.

Normesde l’accentuació diacrítica

S'anomena diacrític l'accent que distingeix uns mots d'uns altres que s'escriuen igual i que no haurien de dur accent segons les normes.

L'accent diacrítics'escriu en determinats monosíl·labs tònics i en un grup reduït de mots plans.

Els principals mots afectatses poden classificar en tres grups :

• Formes verbals

L'accent diacrític s'escriu damunt d'algunes formes verbals dels verbs següents.

1.•ésser : sóc, és, són, fóra (="seria")

Aquestes formes es diferencien de les següents: d'un "soc" o "soca"; del pronom "es", del nom "la son" i de la preposició "fora" .

Així : Qui és? -Sóc jo, en Pau; ja són les onze i es veu que dorm com un soc: deu tenir molta son; fóra millor dinar a fora, a l'aire lliure.

2.•donar : dóna, dónes Aquestes formes es diferenciendel noms "la dona", "les dones". Així : Aquella dona ho dóna tot als seus fills.

3.•venir : véns, vénenEs diferencien de les

formes del verb "vendre" : "vens, venen".Així : Véns a sopar? Vénen els teus amics; no sé si venen gaire, aquests botiguers, amb tanta competència.

4.•saber : sé Es diferenciade la forma de pronom "se". Així : Ja sé que no se sap encara el resultat.

5.•tenir : téEs diferencia de la formadel pronom "te" i del nom "el te",o sigui, la infusió.Així : He de pagar-te el te que he pres : té

6.•anar : vés Es diferencia de la forma "ves", del verb "veure”. Així : Vés a veure qui hi ha; vés- te'n; ves per on; ves qui ho diria.

7.•moldre : mòlt Es diferencia del quantitatiu "molt". Així : Compra el cafè mòlt : compra'n molt.

8.•fer : féu (="va fer")Es diferencia de la forma de present o d'imperatiudel mateix verb : "feu"

Així : En Pere féu un estudi molt interessant i obtingué un premi; de debò, feu això que us dic.

• Formes nominals1. bóta "de vi“(a diferència de "bota de pluja"). Així : Porta el vi de la bóta; posa't les botes, que plou.

2. Déu "divinitat" (a diferència de "deu", com a número, font o forma del verb "deure").Així : Déu n'hi do! En Pau em deu diners; el noi ja té deu anys; en aquella roca surt una deu d'aigua.

3. mà "extremitat" (a diferència del possessiu "ma"). Així : Ma mare s'ha fet mal a la mà.

4. món "univers“(a diferència del possessiu "mon"). Així : Mon pare, de jove, va donar la volta al món.

5. móra "fruita“(a diferència de "mora", de la "moreria").Així : Aquelles móres són molt dolces; hi ha mores que duen la cara tapada.

6. nét, néta "parentiu" (a diferència de l'adjectiu "net", de "netedat"). Així : El nét í la néta han anat a veure els avis. Hi han anat ben nets i polits.

7. ós "animal" (a diferència de "os,ossamenta").Així : Al zoo podeu contemplar un ós del Pirineui óssos d'altres indrets; em cruíxeixen tots els ossos.

8. pèl "vellositat”(a diferència de "pel" article contracte). Així : En Carles no té pèls a la llengua; pel camí que vas, no faràs res de bo.

9. séu "greix" (a diferència del possessiu "seu").Així : Una mica de séu li anirà bé, a la màquina; aquest cotxe és el seu.

10. séc "plec" (a diferència de "sec" , adjectiu o forma verbal de "seure" ). Així : Aquesta camisa té un séc; jo sec en un lloc sec.

11. ús "d'usar" (a diferència del pronom "us" ).Així : Ja us diré quin ús n'heu de fer, d'aquest aparell.

12. sòl "terreny" (a diferència de "sol", adjectiu o el nom de l'astre). Així : El sòl edificable s'ha reduït molt; tots hi eren com un sol home; el sol lluïa esplèndidament.

•Altres formes1. més de "quantitat" (a diferència de "mes", període de l'any).Així : No hi insisteixis més: vindré a veure-us el mes de maig.

2. sí "afirmatiu" (a diferència del "si" condicional o pronom). Així : Si dius que sí, hi guanyaràs.

3. bé com a nom, "riquesa”, i com a adverbi "està bé" (a diferència del nom "be", significant "xai").Així : El bé i el mal; declaració de béns immobles; els bens pasturen pel prat.

4. què tens(a diferència de "que" àton). Així : Què dius? -Dic que vindré.

L'accent diacrític es conserva en els compostos:•déu: adéu, pregadéu...•féu: desféu, reféu...•mòlta: remòlta...•món: rodamón...•nét: besnét, renét...•pèl: contrapèl, repèl...•sòl: subsòl...

Contra els diacrítics Envejo les llengües que prescindeixen de la gimcana de l’accent gràfic. Quan ja sabem com es pronuncia una paraula, ¿cal que estiguem condemnats a afegir-hi una ratlleta durant tota la vida? M’empipa haver d’accentuar quan un diftong es trenca, però el que em revolta de debò són els accents diacrítics. Segons la gramàtica, els diacrítics serveixen per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu igual: com si algú pogués confondre una senyora amb un verb (dóna), un nombre amb una divinitat (déu), un possessiu amb una part del cos o amb el so que emet el gat (mà, mèu). Els accents diacrítics no són pas útils per distingir totes les paraules susceptibles de confusió, sinó tan sols unes quantes, entre elles un grup que amb prou feines s’usa: cóc, cóm, cóp, cós. Però el nostre sistema diacrític no només és inútil i anacrònic, sinó també incoherent, ja que serveix per diferenciar el present de venir i vendre (vénen), però no pas el passat (venien). En canvi, resulta possible construir tot de frases ambigües amb paraules homònimes que ningú no ha decidit –toquem fusta— dotar de diacrític: la veu, el moc, volem força. A començaments de segle, Pompeu Fabra va governar una reforma ortogràfica brutal, que va separar la tradició literària en dues parts. Avui dia, els llibres que mantenen l’ortografia pre-fabriana semblen escrits en una altra llengua. Però aquella reforma no va servir per simplificar el codi, sinó que va crear una combinatòria pronominal que no ha quallat, i un sistema d’excepcions i d’excepcions d’excepcions –l’ús i estalvi de la dièresi, per exemple- que els aprenents comencen detestant i acaben oblidant. Cap de les nombroses polèmiques lingüístiques que ens han entretingut en els últims anys ha posat l’accent –passeu-me l’expressió— en els diacrítics. Si Pompeu Fabra els hagués eliminat, molts contemporanis s’haurien esquinçat les vestidures, però ara seríem una mica més feliços. En la batalla diària contra el castellà, hauríem gaudit d’un avantatge que cada vegada resulta més decisiu: la simplicitat. Potser encara no és tard per llançar aquestes andròmines a la cambra dels mals endreços, d’on no haurien d’haver sortit mai.Vicenç Pagès Jordàhttp://www.vicencpagesjorda.net/cat/caldera-esquerdada/diacritics.html