Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón

LA GUERRA D’ULTRAMAR

Charifa B. Explosició del cuirassat Maine

La guerra d’ultramar

4.1. Cuba, la perla de les Antilles 4.2. La gran insurrecció 4.3. La intervenció dels Estat Units 4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra

4.1. Cuba, la perla de les Antilles Iv Després de la Pau de Zanjón (1878) Els naturals de Cuba esperaven de l’administració espanyola Una sèrie de reformes: Mateixos drets de representació política a les corts espanyoles Participació en el govern de l’illa Llibertat de comerç L’abolició de l’esclavitud Cap d’aquestes peticions s’havia complert degut a

Grans propietaris

Negrers

Comerciants peninsulars

4.1. Cuba, la perla de les Antilles II

Dos grans partitsMajoritàriament per cubans

Unión Constitucional

Partido Autonomista L'autonomia de l'illa

Programa de reformes polítiques i econòmiques

Àmplia representació al parlament espanyol

Comptava amb una forta militància dels peninsulars instal·lats a Cuba.

El partido liberal de Sagasta

Abolició formal de l’esclavitud (1888)

Reforma de l’estatut colonial de l’illa (1893) NO

Desigs d’emancipació i l’independentisme va anar guanyant posicions davant l’autonomisme

Partido Revolucionario Cubano (1893) Objectiu

Independència de Cuba

Reconeixement exterior Sobretot del Estats Units

José Martí(1853-1895)

4.1. Cuba, la perla de les Antilles III

va aconseguir

1

De la seva base social

Va rebre suport de cabdills revolucionaris

2

3

Máximo Gómez Antonio Maceo Calixto García

v L’any 1891 el govern espanyol va augmentar les tarifes aranzelàries per els productes importats a l’illa que no procedissin de la Península.

v William Mckinley va amençar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans.

William Mckinley

4.1. Cuba, la perla de les Antilles IV

4.2. La gran insurrecció Iv L’any 1879 es produeix un intent d’insurreccó la Guerra Chiquita

v El Grito de Baire, del 24 de febrer del 1895 va donar inici a un nou

Derrotada l’any següent a causa:Manca de suport

L’escassetat d’armament Superioritat de l’èxercit espanyol

El general Calixto García

aixecament.

4.2. La gran insurrecció II

4.2. La gran insurrecció III

Martínez Campos

El cap de govern espanyol, Cánovas del Castillo

1

Forta acció bèl·lica acompanyada

d'esforç polític de conciliació amb els

insurrectes

Valeriano Weyler 2

Canvia completament els mètodes de lluita Forta repressió

Martínez Campos

Valeriano Weyler

4.2. La gran insurrecció IV

Guerra no favorable per als soldats espanyols

Plena selva (la manigua)

Forces molt escampades al territori que es

concentraven i dispersaven ràpidament

La manigua

4.2. La gran insurrecció V

Va confiar el comandament al general Ramón Blanco

Estratègia de conciliació:Mantenir la sobirania espanyola a l’illa

Evitar el conflicte amb els Estats UnitsL’autonomia de CubaEl sufragi universal masculíLa igualtat de drets entre insulars i peninsulars L’autonomia aranzelària

I els independentistes es van negar a acceptar la fi de les hostilitats.

Nou govern liberal L’any 1897 mor assassinat Cánovas del Castillo

L’any 1896 es va produir una rebel·lió a les illes Felipines

El nou govern

Però les reformes van arribar massa tard.

4.2. La gran insurrecció VI

4.2. La gran insurrecció VII

José Rizal

Rebel·lió a les illes Filipines (1896)

Liga Filipina (1892) Organització clandestina Katipunan

Burgessia mestissa hispanoparlant i de grups índígines

Camilo García Polavieja Política repressiva Condemna a mort a Rizal al final de l’any 1896

Nou govern Pacificació momentània de l’arxipèlag

José Rizal (1861-1896) fundador de la Lliga Filipina, l'any 1892

Antonio Cánovas del Castillo (Partido Conservador), assasinat l'any 1897

4.2. La gran insurrecció VIII

4.3. La intervenció dels Estat Units I

McKinley Va enviar el port de l’Havana el cuirassat Maine Va patir una

explosió Aquest va ser el pretext per iniciar el conflicte

El govern dels Estats Units va enviar a Espanya un Ultimàtum que exigia la retirada de Cuba

Comença la guerra hispanonord-americana

Derrota a la batalla de Santiago

Derrota a la batalla de Cavite

vEls Estats Units donen suport a Cuba

Explosició del cuirassat Maine

Esquadra comandada per l’almirall Cervera

4.3. La intervenció dels Estat Units IIEl 1898 es va signar la Pau de París Espanya abandona: Cuba,

Puerto Rico i les Filipines

4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra Les classes benestants i les principals entitats econòmiques catalanes

Defensaven l’espanyolitat de les colònies Van donar un clar suport a la política de guerra del govern espanyol

Les classes popularsSentiment d’oposició a la guerra

Pacifistes

AntimilitaristesEls republicans federals es van oposar a la guerra frontalment

A l’inici del conflicte la majoria de les forces catalanistes van donar suport a la política del govern. Però el 1887 van criticar el fracàs del projecte autonomista del govern liberal de Sagasta i van defensar la necessitat d'aconseguir la pau amb una negociació amb els insurrectes que comportés un règim autonòmic a l'illa. Per a molts catalanistes l'autonomia cubana podia significar un precedent per a les seves aspiracions descentralitzadores.

(Francesc Pi i Margall, va ser una de les poques veus crítiques)

Últimos soldados españoles en Cuba, 1898