El mal d’Almansa, d’Enric Vicent Alepuz Llopis. Aquesta és unanovel•la històrica juvenil amb intencionalitat didàctica basada en alguns

fets destacables de la Guerra de Successió tals com la batal la d’Almansa, la crema deXàtiva i el setge de Barcelona. Els quatre personatges principals (dos maulets i dosbotiflers) viuen els mateixos fets amb quatre actituds ben diferents aportant al relat,d’aquesta manera, una major original itat.

Un cadàver exquisit, de Jordi Mata. La manca d’hereu a la monarquia espanyoladesembocarà en una partida d’escacs entre totes les potències europees. Des d'aquestcontext històric, que reflecteix amb fidel itat i rigor els fets i l 'ambient dels anys previs a laGuerra de Successió i a la gran derrota del 1 71 4, Jordi Mata ha escrit una novel•la

convincent fugint de maniqueismes i que ajuda a entendre un períodeclau de la nostra història i encara ara, controvertit. Bona descripció de la Barcelonade l’època.1714: entre dos focs. Segona part de la tri logia que comença amb Uncadàver exquisit (l ’Espanya que es disputen les potències europeesdesprés de la mort de Carles I I , el rei que va néixer amb gairebé totesles malalties possibles. . . ). Amb un ampli vental l de personatges, tantreals com ficticis, Jordi Mata recrea de manera molt convincent aquellsanys tumultuosos.

4RATLLES

Teatre / Poesia

Contingut:

Infantil / Coneixement

Novel·les

Cinema / Música

Núm. 52 juliol ­ agost 2014 Butl letí

TRICENTENARI (IV). LLIBRES, MÚSICA, PEL.LÍCULESNovel·les

El pas dels maulets, de Pau Tobar, és una novel•la amb rerefons històric on, a través d’unenigma que han de desxifrar uns amics (l ’Alícia d’Altea i en Toni de Vic), l ’autor tracta de fer unaperspectiva general sobre la Guerra de Successió, els Decrets de Nova Planta i els 300 anys.

1714, d’Alfred Bosch. Trilogia històrica (Set deRei, Sota la pell del diable, Toc de vespres)basada en les aventures i desventures de JohnSinclair, personatge típic de l’època barroca. Enun relat cronològic dels equil ibris polítics del’Europa del segle XVI I I , en que se situa la Guerrade Successió, l ’autor hi destaca dosprotagonistes: el propi Sinclair i la ciutat deBarcelona.

Bosch barreja personatges històrics reals ambaltres purament ficticis per explicar unescondicions polítiques i el cl ima social en que esdesenvolupen els fets. Un home que passa de lajoventut a la maduresa i de la frivol itat alcompromís, una ciutat que reafirma la sevaidentitat i una gent que canvia el seu concepte desúbdit pel de ciutadà.

Victus, d 'Albert Sánchez Piñol . Boníssima introducció per a entendrel ’origen i desenvolupament de la Guerra de Successió i els fetsque acabaren amb la derrota de 1 71 4. Martí Zuviria,personatge principal i narrador, ens va desvetl lant, mitjançant les seves memòries, vivènciesi situacions de la vida quotidiana i de la guerraUna novel•la original, amena i molt interessant que no es fa gens avorrida.

El capità Carleton. Un militar anglès a laCatalunya del 1714. Daniel Defoe.

El Setge de Barcelona : (història de Jenni).Voltaire. (El trobareu dins de: Voltaire,cuentos completos en prosa y verso )

Cicatrius de 1714. Andreu Martín

Pàgina 2

La dona a la finestra: el Born, 10 de setembre de1714, de Vicenç VillatoroBarcelona viu les últimes hores dell ibertat. Persones sense històriacontribuint a edificar la història enmajúscules. Una mirada íntima a lespors, les esperances, les misèriesdels barcelonins. Tot vist rere unacàmera de cinema per mostrar-nos els fets d’unamanera més entenedora.

I també...

Teatre i poesia

InfantilBarcelona 1714 : l'onze de setembre. Oriol Garcia iQuera. (còmic)El Cant dels ocells : l'11 de setembre de 1714. OriolVergés. (conte)L'Onze de setembre. Isabel López del Amo i XavierHernández. (coneixements)Un Gos heroic : la desfeta de 1714. Oriol Vergés.(conte)

1714 : baluard. Cels Piñol ; Àlex Santaló

La història que en Roc Pons no coneixia, de JaumeCabréD’una manera misteriosa en Roc, un mal estudiantque pensa que la història no serveix per res, estrasl lada a la Barcelona del 1 71 4. I ara l i tocasobreviure en un entorn desconegut i peri l lós totfugint d’uns delinqüents, mentre tracta de recordaraquella classe d’història, que no va aprofitar, ons’explicava el per què d’aquesta guerra i. . . com vaacabar.

ConeixementsCatalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700­1714),de Joaquim Albareda. Obra, profusament i l•lustrada que mostra tot el rerefons internacionalde la Guerra de Successió a la Corona espanyola. Un joc de forces entre les grans potèncieseuropees, que va tenir a Catalunya un dels escenaris de la guerra i una de les sevesvíctimes, en imposar-se l ’absolutisme monàrquic de Felip V, vencedor enfront l ’arxiduc Carlesd’Àustria. Inclou també una més que notable bibl iografia.

Barcelona 1714: els gravats de la Guerra de Successió, d’Agustí Alcoberro. L’autor ha creat l ’estructura iels textos del l l ibre a partir de la selecció dels documents que han realitzat des de l’Arxiu Història de la

Ciutat de Barcelona. El l l ibre, estructurat en set capítols, conté més de noranta gravats,plànols i dibuixos originals i una documentació completa i acurada que ens ajudaran aconèixer i a comprendre amb rigor històric i caràcter divulgatiu els diversos setges que vapatir la ciutat entre 1 697 i el 1 71 4, així com la vida dels barcelonins i dels seus governants all larg d’aquells anys i que, com a conseqüència de l’ocupació i la repressió final de les tropesborbòniques, va modificar els estatuts i els drets històrics del poble de Catalunya, amb elDecret de Nova Planta del 1 71 6.

Una obra única i imprescindible per la seva vàlua històrica i innovació en la presentació gràfica perquè ensaproxima d’una manera diferent a la Guerra de Successió i als seus efectes a la ciutat de Barcelona.

1714 : homenatge a Sarajevo.Albert Mestres (teatre)1714. Jordi Sierra i Fabra (poesia)

Música de la Guerra de Successió Espanyola. Quartet de música barrocaLa Folía (Pedro Bonet, director). Grup fundat a Madrid l ’any 1 977 amb lafinal itat d’ interpretar, amb instruments històrics, el repertori dels segles XVI ,XVI I i XVI I I . En aquests anys el grup ha portat a terme una intensa tasca derecuperació i difusió de la música barroca i ha actuat ales sales de concerts i festivals més rel levants d’àmbitespanyol i internacional. Altres Cd’s enregistratsd’aquest grup són Música instrumental del tiempo de

Velázquez, i Música en la corte de Felipe V etc.Aquest CD inclou peces de compositors com Haendel, Rabassa, Porsi le i Mancini entred’altres.

Pàgina 3

L’onze de setembre de Santiago Albertíd'elevat valor històric, publicat quan elfranquisme era més viu i la censura més forta.L’autor tingué aleshores (1 964) el coratged’escriure, editar i promoure una obra arriscadai amb un gran impacte. És un estudi monogràficsobre aquest episodi que esdevingué un èxiteditorial a més d’un esdeveniment social .

Malgrat que els darrers anys han aparegutmoltes obres ben documentades i àmpliamenti l•lustrades sobre el que significa l ’1 1 desetembre, al l larg de la dictadura franquistaaquesta fou la primera, amb una bonacol•lecció de mapes i diagrames. A data d’avuiés encara una de les mil lors síntesis pel valornarratiu i la seva dimensió positiva de l’episodi.

I també...

General Moragues màrtir de Catalunya, deLluís Pujal i Carrera. Difíci lment cap altrepoble podria presentar com ho pot ferCatalunya una figura de dimensionspatriòtiques tan extraordinàries. La seva vidaha estat com una llum d’esperança, símbol iexemple de lleialtat incontrovertible a unsprincipis que conformen la dignitat humana, ique Felip V condemnà al martiri mésignominiós per no haver-se volgut sotmetre alsseus dictats absolutistes.

Guerres dels catalans, d 'Enric Calpena i OriolJunqueras. Hi ha qui defineix els catalans compactistes, assenyats i gens amants de les armes,motiu pel qual s'han perdut totes les batal les. Elsautors ens recorden però, que això no és del totveritat. De les conquestes de Jaume I a la batal la del 'Ebre, passant per les expedicions dels almogàvers ola guerra de Cuba, el l l ibre recul l alguns delsconfl ictes armats més importants de la història, ambun esti l amè que permet entendre fàcilment els fets, ique trenca tòpics sobre com som els catalans.

•11 de setembre de1714. Joaquim

Albareda Salvadó i Albert Garcia Espuche•11 de setembre, Festa Nacional deCatalunya : Sant Boi 1 976-2001 : 25 anys•1714 : el setge de Barcelona. Guil lem H.Pongiluppi i F. Xavier Hernàndez Cardona•1714, la Guerra de Successió. AgustíAlcoberrovol. 1 . Àustries contra Borbonsvol. 2. La Guerra dels catalans (1713­1714)vol. 3. La desfeta i la memòria històrica•1714, la Guerra de Successió. JoaquimAlbareda i Joan Esculies•Almansa 1707 : després de la batalla.Joan F. Mira•Barcelona : sentir l'Onze de Setembre :1714­2014. Jordi Peñarroja•Barcelona 1713 : capital d'un estat. JordiPeñarroja•Cronologia Guerra de Successió 1705­

1714. Maria Antònia Martí Escayol•Desfeta política i embranzida econòmica.Segle XVIII . Joaquim Albareda•Diada de l'11 de setembre : festa nacionalde Catalunya.•Els Botiflers : 1705­1714. Núria Sales•Els Exèrcits de Catalunya : 1713/1714:uniformes,equipaments i organització.Francesc Xavier Hernàndez i FrancescRiart•Els Herois del 1714 : els defensors deCatalunya. Francesc Serra i Sellarés•Fineixi la nació amb glòria... : l'onze desetembre de 1714. Miquel Solé•Frustración de un imperio : 1476­1714.Jean-Paul Le Flem .. .•La Coronela de Barcelona, 1705­1714.Francesc Riart i Jou, Francesc XavierHernàndez Cardona i Xavier RubioCampil lo•La Guerra de 1714 : la clau catalana d'unconflicte mundial. Joaquim Albareda i

Joan Esculies•La Guerra de Successió i els setges deBarcelona : 1697­1714.J .M. Torras i Ribé•La Guerra de Successió i l'Onze deSetembre. Joaquim Albareda•La Guerra de Sucesión de España (1 700-1 71 4). Joaquim Albareda Salvadó•La Guerra de Sucesión. José CalvoPoyato•La Llengua a l'escola, 1714­1939. JordiMonés i Pujol-Busquets•Les Dones del 1714. Patrícia Gabancho•L'Onze de Setembre i Catalunya : guerra,resistència i repressió. Jaume Sobrequés iCall icó•Pensament polític als Països Catalans,1714­2014 : història i prospectiva.Jaume Renyer i Enric Pujol•Quan convé seguem cadenes : la guerradels Segadors: 1640­1652. Miquel Solé•Rafael Casanova i Comes, conseller encap. Carles Serret i Bernús

MúsicaCarles d'Àustria i la cort barcelonina van

facil itar l 'arribada a Catalunya de noves

músiques i compositors durant el segle

XVI I I . La influència d'aquests nous

corrents es va fer evident després de la

postguerra, quan l 'esti l barroc estava a

punt d'extingir-se i sorgia amb força

l 'estètica

A la música per a teclat (orgue, clavicèmbal i piano, sovint

intercanviables), les formes barroques del XVI I van coexistir

amb la nova sonata del Segle XVI I I . El cap visible de la plèiade

de clavecinistes catalans va ser Antoni Soler, pioner de noves

formes instrumentals amb els quintets per a clavicèmbal (o

orgue) i quartet de corda.

C/Baldiri Aleu, 6-808830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon 936 309 760Fax 936 309 758

b.st.boil lo. jrb@diba.cat

www.bibl ioteques-santboi.org

Hivern:Dil luns, de 1 5 a 21 hDe dimarts a divendres, de9 a 21 hDissabtes, d'1 1 a 1 9 h

Estiu (juliol i agost):De dil luns a dijous de 1 4 a21 h , divendres de 9 a1 6 h.

Setmana Santa i Nadal :Consulteu a la bibl ioteca,web o xarxes socials.

Tancat: diumenges ifestius. Cursos i tallers de català per a persones adultes

Si esteu interessats a fer un curs de català, podeu trucar del 1 8 al 26 de setembre,

al telèfon 93 652 95 85. Us donarem dia i hora perquè vingueu a fer una prova de

col•locació i us puguem recomanar el curs més adequat per a vosaltres. Els cursos

comencen el 29 i el 30 de setembre.

Podreu fer cursos presencials o a distància i també diversos tal lers: conversa,

ortografia, gramàtica i redacció de textos.

Per a més informació: http: //www.cpnl.cat/cursos-catala/

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88

A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

L'Escola de Montserrat, a catalunya

tenia mestres de capella que es

mantenien al dia de les tendències

del temps, va marcar l 'esti l de la

composició rel igiosa arreu del país.

El primer renovador va ser Josep

Antoni Martí i el seus deixebles

Anselm Viola i Narcís Casanoves.

En el camp orquestral, les simfonies

segueixen l 'esti l de la simfonia avanti de

l 'opera napolitana: obres per a petita

orquestra, bri l lants, en tres moviments i

amb desenvolupaments breus.

El concerto grosso (en plural concerti grossi) és una forma musical que apareix

al barroc, basada en l'alternança d'un petit grup solista (concertino) i un conjunt

instrumental més ampli (ripieno o tutti). El concerto grosso és ordenat segons el

pla de la sonata preclàssica i s'interpretava a la missa com a preludi abans de

començar-la.

Arcangelo Corel l i és un dels seus grans representants. La gran contribució de

Corell i en aquest gènere va ser en el perfeccionament formal i la gran

importància artística que va fer que anés adquirint. El anys claus per Corel l i

seran voltats del 1 700. Els seus concerti grossi foren àmpliament divulgats i

constituïren el model clàssic en el qual es van basar de manera més important

els deixebles.

Llista de reproducció de músiques del voltant del 1 71 4.

És pot accedir a través de l’Spotify cl icant el següent enl laç, victus 1 71 4, o mitjançant

els vídeos de Youtube del següent enl laç http: //www.victus1 71 4.com/?p=397.

També a Spotify Concert General Moragues

CinemaLa Duquesa(2008).Director: Saul Dibb. Actors:Keira Knightley, RalphFiennes, CharlotteRampling. . . . . .

Guanyadora de l'Oscar al mil lor vestuari,l ’any 2008, retrata la vida a l’Anglaterra delsegle XVI I I . Bel la, sofisticada i adorada pelpoble, Georgiana va ser la dona mésfascinant de la seva època. Casada molt joveamb un dels homes més rics d'Anglaterra, elDuc de Devonshire, va ser confident íntimade ministres i va mantenir excel· lentsrelacions amb la Casa Reial.

I també...

- El María Antonieta. SofiaCoppola

- Las Amistades peligrosas.Stephen Frears

- Esquilache. Josefina Molina

- Valmont. Milos Forman

- El Tulipán negro. Christian Jaque

- El Puente de San Luis Rey. MaryMcGuckian

- El Perfume. Tom Tykwer

- Amadeus. Milos Forman