4.2. Estudi d’impacte i integració paisatgística...Tal com estableixl’art. 48 del Decret...

4.2. Estudi d’impacte i integració paisatgística

BERTA

EESSTTUUDDII DD’’IIMMPPAACCTTEE II DD’’IINNTTEEGGRRAACCIIÓÓ PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICCAA DDEE LLAA LL..AA..AA..TT.. 113322 KKVV XXAARRXXAA TTRROONNCCAALL –– SS..EE.. GGAARRCCIIAA

((MMóórraa dd’’EEbbrree,, MMóórraa llaa NNoovvaa ii GGaarrcciiaa –– TTaarrrraaggoonnaa))

Març 2008

Estudi d’impacte i d’integració paisatgística del projecte d’execució L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia 1

EESSTTUUDDII DD’’IIMMPPAACCTTEE II DD’’IINNTTEEGGRRAACCIIÓÓ PPAAIISSAATTGGÍÍSSTTIICCAA

DDEE LLAA LL..AA..AA..TT.. 113322 KKVV XXAARRXXAA TTRROONNCCAALL –– SS..EE.. GGAARRCCIIAA ((MMóórraa dd’’EEbbrree,, MMóórraa llaa NNoovvaa ii GGaarrcciiaa –– TTaarrrraaggoonnaa))

II.. MMEEMMÒÒRRIIAA

1 DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI .................................................................................................. 3 1.1 Objecte de l’estudi d’integració paisatgística.......................................................... 3 1.2 Característiques generals de les obres.................................................................... 3 1.3 Definició volumètrica i materials d’acabat ............................................................... 6 1.4 Objectius i criteris de relació entre el projectes i el paisatge, amb una síntesi

dels components que tenen una major incidència paisatgística .......................... 8 2 DESCRIPCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT ................................................................................. 10

2.1 Descripció de l’emplaçament del projecte, situació geogràfica, nuclis de població propers, accés, etc.................................................................................... 10

2.2 Informació cartogràfica, que permeti representar la localització i la implantació dels projectes en el territori................................................................ 11

2.3 Informació del planejament i els espais reconeguts normativament.................. 12 2.3.1 Planejament territorial .................................................................................... 12 2.3.2 Catàleg de paisatge i Cartes del paisatge ..................................................... 13 2.3.3 Planejament sectorial..................................................................................... 13 2.3.4 Planejament municipal ................................................................................... 13 2.3.5 Espais reconeguts per altres normatives....................................................... 14

2.4 Factors de visibilitat ................................................................................................. 16 2.4.1 Conca visual................................................................................................... 16 2.4.2 Localització dels principals punts d’observació ............................................. 17 2.4.3 Descripció sintètica ........................................................................................ 19

3 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PAISATGE ................................................................... 20 3.1 Anàlisi dels elements que componen el paisatge ................................................. 20 3.2 Anàlisi formal de la imatge paisatgística................................................................ 21

3.2.1 Formes dels components............................................................................... 21 3.2.2 Característiques dels components................................................................. 22 3.2.3 Relacions entre components ......................................................................... 22

3.3 Valoració paisatgística ............................................................................................. 24 3.3.1 Qualitat paisatgística...................................................................................... 24 3.3.2 Fragilitat paisatgística .................................................................................... 26 3.3.3 Capacitat de càrrega paisatgística................................................................. 27

4 DIAGNOSI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC ....................................................................... 28


4.1 Objectiu i estratègia de la integració paisatgística ............................................... 28 4.2 Descripció dels elements/accions dels projectes que poden tenir una major

repercussió sobre el paisatge ................................................................................. 28 4.3 Definició i valoració dels impactes paisatgístics per a tots els elements .......... 29 4.4 Avaluació final dels impactes.................................................................................. 36

5 CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ADOPTADES ..................................................... 38 6 ANÀLISI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ................ 44

6.1 Alternatives de traçat de la línia. ............................................................................. 44 7 CONCLUSIONS ................................................................................................................... 47

7.1 Definició del projecte, dels aspectes més rellevants de l’actuació proposada i de l’estratègia d'integració paisatgística adoptada............................................... 47

7.2 Descripció del paisatge de l’emplaçament del projecte, tenint en compte els seus valors i tant des del punt de vista estructural com formal.......................... 49

7.3 Descripció dels principals impactes i de les mesures d'integració previstes ... 50 7.4 Descripció dels impactes que no es poden evitar ................................................ 51 7.5 Justificació de les solucions adoptades i de les alternatives.............................. 51 7.6 Valoració de la integració global dels projectes en el paisatge .......................... 53

8 EQUIP REDACTOR ............................................................................................................. 54 IIII.. PPLLÀÀNNOOLLSS

1. Situació (topogràfic) 1:50.000 2. Localització (ortofotomapa) 1:25.000 3. Emplaçament (topogràfic) 1:10.000 4. Emplaçament (ortofotomapa) 1:10.000 5. Hipsometria 1:25.000 6. Espais d’interès natural 1:25.000 7. Infraestructures i elements de l’entorn humà 1:25.000 8. Visibilitat

8.1. Visibilitat des de Móra Nova 1:50.000 8.2. Visibilitat des de Móra d’Ebre 1:50.000 8.3. Visibilitat des de Garcia 1:50.000 8.4. Visibilitat des de Benissanet 1:50.000

9. Simulació tridimensional IIIIII.. AANNNNEEXXOOSS

1. Fotomuntatges 2. Camins d’accés

II.. MMEEMMÒÒRRIIAA

1. DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI

2. DESCRIPCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT

3. DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PAISATGE

4. DIAGNOSI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC

5. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ADOPTADES

6. ANÀLISI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

7. CONCLUSIONS

8. EQUIP REDACTOR


1. DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI 1.1. Objecte de l’estudi d’integració paisatgística El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, defineix les xarxes de subministrament d’energia elèctrica i la producció d’energia a partir de fonts renovables com actuacions d’interès públic. L’article 47, sota l’epígraf “Règim d'ús del sòl no urbanitzable” permet l’emplaçament d’actuacions d’interès públic en el medi rural. D’acord amb l’article 67.1 e) del Decret Legislatiu 1/2005, es podran redactar Plans Especials Urbanístics per a l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà. Així mateix, també seran vàlids, entre d’altres, per al subministrament d’energia elèctrica i la producció d’energia a partir de fonts renovables. Si la infraestructura afecta a més d’un municipi o diverses classes de sòl, la formulació i la tramitació del pla especial són preceptives, sense perjudici del que estableixi la legislació sectorial (cas en el qual es troba inclosa aquesta línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E. Garcia). Tal com estableix l’art. 48 del Decret Legislatiu 1/2005 el pla especial urbanístic ha d’incloure, entre d’altres, un estudi d’impacte paisatgístic. Per a la realització del present estudi s’ha pres com a base la guia metodològica per a estudis d’integració paisatgística facilitada per la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En aquest estudi, a més de definir les característiques principals dels projectes i el paisatge en el qual es previst emplaçar-los, s’ha procedit a la descripció dels principals impactes i de les mesures d'integració previstes en l’estudi d’impacte ambiental (EIA), tot justificant les alternatives considerades inicialment, les solucions que s’ha decidit adoptar, i valorant la integració global dels projectes en el paisatge. 1.2. Característiques generals de les obres A les comarques de la Terra Alta i la Baix Ebre s’han presentat nombrosos projectes d’aprofitament de la potencialitat eòlica que ofereix la vall de l’Ebre. Un dels problemes comuns a tots els parcs projectats és l’evacuació de l’energia elèctrica produïda des de cadascun dels parcs fins a la xarxa de distribució i/o transport. Amb l’objectiu d’oferir la millora solució, tant des d’un punt de vista tècnic com ambiental, els promotors dels parcs eòlics de la meitat sud de la Terra Alta i d’una part del Baix Ebre s’han associat en una empresa promotora (BERTA) per tirar endavant el projecte de la líniad’evacuació dels diferents parcs de la forma més eficient possible, compartint sempre que sigui possible les infraestructures d’evacuació. En aquest sentit, el projecte de la línia elèctrica que uneix la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E. Garcia, situada als municipis de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia (a la Ribera d’Ebre) formen part de l’esmenat pla estratègic, contribuint a desenvolupar el potencial eòlic de la vall de l’Ebre i permetent el creixement industrial i econòmic de la zona. La línia projectada enllaça la L.A.A.T d’Ascó a Tortosa de 132 kV (línia elèctrica col·lectora de l’energia de tots els parcs eòlics projectats en aquesta zona (agrupats dins la societat BERTA), amb la futura S.E. Garcia, que permetrà connectar amb la línia de 220 kV que va a Mequinensa. L’origen de la línia de 132 kV serà el suport núm. 1 entre els suports núm. 34 i s/n de la L.A.A.T. Ascó-Tortosa, des d’on en simple circuit i amb conductor LA-280 Duplex (Hawk) i una longitud de 8,479 Km s’arribarà a la futura subestació Garcia, punt d’entrega de l’energia.


En resum, les seves característiques bàsiques segons el projecte d’execució són:

Característiques Línia 132 kV

Titular BERTA

Tensió nominal 132 kV

Longitud 8,479 Km

Núm. conductors/fase 2

Núm. conductors de terra 1

Tipus Cable compost OPGW (fibra òptica)

Tipus de suports Metàl·lics de gelosia

Inici de la línia L.A.A.T. de 132 kV d’Ascó a Tortosa

Final de la línia S.E. de Garcia (T.M. Garcia)

Font: Projecte d’accessos als suports de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. A continuació s’estableix en detall el traçat de la línia projectada:

Alineació Suports Longitud (m) Terme municipal

1 1 – 4 762,65 Móra d’Ebre

2 4 – 5 448,92 Móra d’Ebre

3 5 – 8 822,31 Móra d’Ebre

4 8 – 12 1.543,03 Móra d’Ebre

5 12 – 23 3.002,10 Móra d’Ebre

6 23 – 26 680,96 Móra d’Ebre

7 26 – 29 1.017,76 Móra d’Ebre, Móra la Nova, Garcia

8 29 – 30 144,89 Garcia

9 30 – P (31) 56,14 Garcia

Font: Projecte d’accessos als suports de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. Aquests suports es situaran en les següents coordenades:

Suport X UTM Y UTM Suport X UTM Y UTM

1 294.342 4.552.613 16 298.766 4.553.703

2 294.450 4.552.600 17 299.063 4.553.812

3 294.962 4.552.539 18 299.337 4.553.912

4 295.099 4.552.522 19 299.650 4.554.027

5 295.524 4.552.669 20 299.770 4.554.071

6 295.855 4.552.801 21 300.014 4.554.160

7 296.082 4.552.892 22 300.286 4.554.260

8 296.287 4.552.974 23 300.604 4.554.376

9 296.837 4.553.110 24 300.848 4.554.439

10 297.237 4.553.208 25 301.061 4.554.494

11 297.455 4.553.262 26 301.264 4.554.546

12 297.785 4.553.344 27 301.800 4.554.700

13 297.904 4.553.387 28 302.083 4.554.782

14 298.318 4.553.539 29 302.241 4.554.828

15 298.553 4.553.625 30 302.378 4.554.876

Font: Projecte d’accessos als suports de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia.


El projecte d’accessos a la línia elèctrica projectada preveu aprofitar la xarxa de camins actualment existents. La major part del traçat dels camins existents té l’amplada suficient, i per tant caldrà regularitzar la rasant dels mateixos per tant de facilitar el pas de la maquinaria. Òbviament per aquells suport que no existeixen camins caldrà construir-los. Els trams de nova construcció, tal com es detalla més endavant són poc importants en relació a la totalitat de la xarxa viària d’accés. El criteri aplicat ha estat el d’intentar minimitzat l’afectació a camps de conreus i àrees amb vegetació forestal arbrada. Així, de la longitud total de la xarxa viària projectada, els trams en els quals s’aprofita camins existents, i de nova construcció són els següents (veure l’annex núm. 2):

Suport Tipus d’accés

1 Camí existent

2 Camí existent

3 Muntatge amb helicòpter



6 291,8 m de camí de nova construcció



9 Camí existent





14 Camí existent

15 Camí existent

16 Camí existent


18 Camí existent

19 Camí existent

20 Camí existent

21 Camí existent

22 Camí existent

23 Camí existent


25 Camí existent


27 Camí existent

28 Camí existent



Font: Projecte d’accessos als suports de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. Tant els camins principals com els accessos secundaris, s’hauran de condicionar per possibilitar el pas de camions. Per tal d’assegurar-ne la seva maniobrabilitat, es preveu que l’ample del camí principal sigui de 4 m més la superfície que puguin ocupar els talussos. Cal destacar però que el muntatge d’aquelles torres més inaccessibles és realitzarà amb la utilització de mitjans aeris, per tal de reduir les superfícies de camins.


Tanmateix, un cop finalitzades les obres i restaurades les diferents superfícies afectades (les ocupacions per l’alçat de les torres, les zones destinades al parc de maquinària, serveis auxiliars,...) aquestes recuperaran el seu aspecte inicial. En el cas dels camins que s’hauran obert durant la fase de construcció, tot i que teòricament seria possible la seva restauració un cop muntada la línia, normalment es mantindran per tal de facilitar les tasques de manteniment. Un altre aspecte a considerar és la repetició que es crearà al llarg d’una línia contínua, així com el corredor que es formarà com a resultat de la tala de la vegetació, en aplicació de la normativa de prevenció d’incendis. Per tant, doncs, i resumint, els elements del projecte amb incidència paisatgística seran, a més de la pròpia línia i suports, el corredor per on discorre la línia i els camins d’accés fins el mateix (alguns seran camins actuals que caldrà millorar, i altres camins de nova construcció). 1.3. Definició volumètrica i materials d’acabat Cal tenir present, que degut a condicions tècniques (d’angle, d’ancoratge, etc.) i físiques (relleu, pendents, etc.) no totes les torres seran del mateix model. Els suports utilitzats seran de la casa IMADEXSA sèries Àguila, Àguila Real i Còndor i s’elegiran en funció de l’orografia i forces a suportar del suport. Així mateix es mostra també l’esquema bàsic d’una línia elèctrica. Els principals components d’una línia elèctrica són els conductors, els aïlladors i els suports. Pel que fa als acabats dels suports aquests aniran pintats del color RAL 7002. Mitjançant el programa Adobe Fotoshop, i tenint en compte l’alçada dels arbres en l’àmbit d’estudi, s‘han realitzat varis fotomuntatges de la zona per on discorrerà la línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E. Garcia que es mostren a les pàgines següents. Aquests també s’inclouen, ampliats, al document núm. III. Annexos.

Suport

Cadena d’aïlladors

Cable de terra

Conductor

Suport

Cadena d’aïlladors

Cable de terra

Conductor

Font: Elaboració pròpia.


Fotomuntatge 1: Vista de suport núm. 4 des de la N-240 a les proximitats del creuament de la carretera amb el camí de Santa Madrona (punt situat al SE del suport).

Fotomuntatge 2: Vista dels suport núm. 11, 12 i 13 (d’esquerra a dreta respectivament) des del camí de Sant Jeroni en el paratge dels Corralets (punt situat al SE dels suports).

Es pot veure el traçat paral·lel de la línia d’alta tensió de 220 kV Escatrón-Tarragona.


Fotomuntatge 3: Vista dels suport núm. 22 i 23 (d’esquerra a dreta respectivament) des del camí de Magarats en les proximitats del mas Tomàs de les Carreres (punt situat al SW dels suports).

Fotomuntatge 4: Vista dels suports núm. 25 i 26 (d’esquerra a dreta respectivament) des de la C-12, a l’esquerra de l’Ebre, a les proximitats de la Sènia de Pedroses (punt situat al NE dels suports).

Al fons es veu un suport de la línia d’alta tensió de 220 kV Escatrón-Tarragona. 1.4. Objectius i criteris de relació entre el projecte i el paisatge, amb una síntesi dels

components que tenen una major incidència paisatgística Com es pot observar en els anteriors fotomuntatges, pel que fa a la visibilitat de la línia elèctrica, cal distingir entre la visibilitat dels conductors, que per les seves característiques es redueix considerablement a distàncies relativament petites, i la dels suports que són identificables des de posicions més allunyades.


La presència dels suports és un dels factors més importants per al paisatge, ja que la repetició, al llarg d’una línia continua suposarà un impacte visual de tipus permanent. Tanmateix, les característiques fisiogràfiques de la zona eviten la visibilitat de molts trams, en creuar zones on les torres poden quedar ocultes. Destacar, tanmateix, que el projecte s’ha allunyat tant com ha estat possible dels nuclis urbans, rurals i edificacions aïllades que configuren els termes municipals afectats; tot i així, però, la línia elèctrica de la xarxa troncal i el punt d’entrega (SE Garcia) han estat els factors bàsics que han condicionat el projecte.


2. DESCRIPCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT Aquest apartat té com a objectiu donar a conèixer amb detall l’emplaçament del projecte i el seu abast visual, així com la planificació territorial, sectorial i el planejament urbanístic que el regula. 2.1. Descripció de l’emplaçament del projecte, situació geogràfica, nuclis de població

propers, accés, etc. Com s’ha indicat en l’apartat 1.2 la futura línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E. Garcia es localitza als termes municipals de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia (a la Ribera d’Ebre). Medi físic Excepte el tram de connexió amb la S.E. Garcia (últim Km de la línia projectada) l’àmbit d’estudi se situa a la dreta de l’Ebre, curs que separa els termes de Móra d’Ebre a l’oest, Móra la Nova a l’est i Garcia al nord (a banda i banda de l’Ebre, a la seva confluència amb el riu de Siurana). La hidrologia, òbviament queda definida pel riu Ebre, que condiciona una bona part de la geografia del territori. També esmentar la presència del riu Sec, a la dreta de l’Ebre, que es manifesta com un riu de característiques típicament mediterrànies. Des del punt de vista geomorfològic, l’àmbit d’estudi es troba al marge sud-est de la Conca de l’Ebre, en concret, a la cubeta o depressió de Móra, on s’eixampla la plana que va de la serra de la Torre al baix Priorat. Es tracta d’un dipòsit l’estructura del qual és de conglomerats, argiles guixenques i saulonoses i margues situada entre el Pas de l’Ase i el de Barrufemes. En aquest sentit i per la seva proximitat al traçat de la L.A.A.T. destaquen uns relleus modestos, els quals constitueixen els contraforts meridionals de la Serra del Tormo. Esmentar especialment les serres de Santa Magdalena (450 m) i la Picossa (496 m), situades a l’oest del terme de Móra d’Ebre. Medi natural Els principals aspectes a considerar com a condicionants del medi natural són la vegetació, la fauna i el paisatge. Respecte la vegetació, el traçat de la línia transcorre principalment per les àrees agrícoles i les poblades de bosquines i prats; puntualment amb àrees forestals de pi blanc que conformen el biòtop arbustiu i forestal mediterrani. No obstant això, pel seu elevat interès esmentar la vegetació de ribera, que es localitza especialment als marges del riu Ebre però també en alguns trams del riu Sec. Està representada per diverses comunitats entre les quals cal destacar les alberedes i salzedes. La zona amb una sensibilitat més alta però són les cingleres rocalloses d’ambients rupícoles, que es localitzen a la Picossa, tot i que fora de l’àmbit concret del traçat de la línia (a uns 650m), que allotja zones de nidificació d’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), pel que caldrà destinar-hi la màxima atenció, així com el bosc de ribera i els canyars de l’Ebre, concretament de la Illa del Galatxo de Subarrec, el qual alberga espècies com el milà negre (Milvus migrans), el corb marí (Phalacrocorax carbo) i el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), així com del mol·lusc nàiade (Margaritifera aruricularia). Igualment, la vall de l'Ebre, en travessar bona part del nord de la península Ibèrica, és habitualment utilitzada com ruta migratòria per moltes aus, especialment per petits ocells del grup dels passeriformes. En aquest sentit, són moltes les espècies d'ocells que s’aturen per descansar en els canyars i en la vegetació de ribera del riu, on poden obtenir aliment.


Així doncs, el paisatge és un mosaic de vegetació mediterrània i fruiters de secà, amb un relleu ondulat on abunden els barrancs, al fons dels quals hi sol haver els cultius i a les vessants abruptes la vegetació natural, que alberga una fauna típicament mediterrània dels àmbits arbustius i forestals. Medi antròpic Les àrees urbanes dins l’àrea d’estudi es troben representades pel nuclis de Móra d’Ebre a la dreta del curs fluvial i Garcia i Móra la Nova a l’esquerre. No obstant, els esmentats nuclis no es veuen afectats directament pel pas de la línia elèctrica projectada. Per altra banda trobem també algunes cases i masies disperses per tot el territori que no es troben habitats de forma permanent, tractant-se en la major part de sínies, masos abandonats, explotacions agropecuàries i cabanes agrícoles. Per altra banda, el traçat de la línia elèctrica necessàriament ha de creuar algunes de les infraestructures existents a la zona (carreteres, línies elèctriques, via de ferrocarril i vies pècuàries), si bé s’ha minimitzat l’impacte que suposen aquests creuaments realitzant-los de la forma tècnicament més adequada. Especialment destacable és el condicionant que suposa la línia elèctrica d’alta tensió d’Ascó a Tortosa, propietat d’ENDESA, que a l’àmbit estudiat transcorre més o menys paral·lela a la carretera C-12, la qual correspon el punt d’entrega de l’energia evacuada pels parcs eòlics de la zona. A més a més, la línia elèctrica projectada de 132 kV anirà paral·lela en bona part del seu traçat amb la línia d’alta tensió de 220 kV “Escatrón-Tarragona” existent. D’altra banda, cal assenyalar l’escassa presència d’activitats productives al territori estudiat, el que ha determinat que es vegin minimitzades les possibles afectacions sobre aquests tipus d’activitats antròpiques. En resum, el traçat i característiques de la nova línia ve condicionat per una sèrie de factors, com ja s’ha vist, d’entre els que destaquen els punts inicial i final a connectar, la fisiografia de la zona, la presència d’àrees d’interès natural, la presència de població, l’existència d’altres infraestructures, etc. Tots aquests factors han motivat el corredor o traçat de la línia finalment projectat. 2.2. Informació cartogràfica, que permeti representar la localització i la implantació dels

projectes en el territori En el document núm. II s’adjunten els següents plànols de situació i localització:

1. Situació (topogràfic) 1:50.000 2. Emplaçament (ortofotomapa) 1:25.000 3. Localització (topogràfic) 1:10.000 4. Localització (ortofotomapa) 1:10.000

D’altra banda, s’adjunten tot seguit algunes fotografies de l’emplaçament seleccionat i el seu entorn més proper:


Foto 1: Vista del paratge dels Corralets des de el camí de Sant Jeroni (vista cap al NW).

Foto 2 Vista des del Coll Roig, a les proximitats de la N-240l paratge dels Corralets des de el camí de Sant Jeroni (vista cap al SW).

2.3. Informació del planejament i els espais reconeguts normativament 2.3.1. Planejament territorial La Resolució d’11 de juliol de 2001, per la qual es fa públic l’acord del Govern de la Generalitat de 15 de maig de 2001, aprovà definitivament el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, el qual comprèn les comarques de Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.


El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre planteja un conjunt de mesures estructurals i estratègiques sobre l’organització dels sistemes territorials, fixa un marc de referència per al desenvolupament de les revisions dels plans generals d’ordenació urbana i, en desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural, assenyala les mesures de protecció complementàries sobre el medi. El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre qualifica la zona d’estudi com a sòl no urbanitzable, sòl lliure, especificant en el seu redactat la llista d’usos admesos :

Article 55:

11. Pel que fa als centres generadors d’energia eòlica, s’admetran en aquelles zones que determini el mapa d’implantació ambiental d’energia eòlica a Catalunya, sempre que compleixin les disposicions sectorials i urbanístiques vigents.

12. Qualsevol altre ús o instal·lació anàleg als anteriors que no estigui específicament prohibit a l’article anterior, sempre que pugui considerar-se d’utilitat pública o d’interès social i de necessari emplaçament al medi rural.

Per tant, al llarg del recorregut de la línia elèctrica s’afecta sòl no urbanitzable i el projecte constitueix un ús permès segons la normativa vigent. 2.3.2. Catàleg de paisatge i Cartes del paisatge L’Observatori del Paisatge està elaborant des del 2006 el Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre. Està previst que l’entregui al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), organisme que ha de presentar el Catàleg a exposició pública i posteriorment l’ha d’aprovar, abans de finals de 2008. 2.3.3. Planejament sectorial Si bé en l’àmbit d’estudi el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 no preveu cap actuació d’especial rellevància, tret de la millora de la xarxa viària, principalment la carretera C-12, de Tortosa a Lleida. Destacar, igualment, que el traçat de la línia s’inclou dins l’espai del PEIN de la Serra de Pàndols-Cavalls. 2.3.4. Planejament municipal Com ja s’ha comentat, el projecte afecta als municipis de Móra d’Ebre i Garcia i en menor mesura al de Móra la Nova. La legislació urbanística vigent aplicable a aquest projecte és la següent:

Terme municipal Text Organisme Data d’aprovació

Móra d’Ebre Normes subsidiàries

Aprovades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona 8/6/94

Móra la Nova Normes subsidiàries


Garcia Normes subsidiàries




Des del punt de vista del planejament urbanístic la línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E de Garcia està en una zona no urbanitzable. Per tant, des del punt de vista urbanístic no suposa cap limitació i/o condicionant al projecte. 2.3.5. Espais reconeguts per altres normatives A continuació es detallen aquelles àrees que per les seves característiques s’han catalogat i gaudeixen de diversos tipus de protecció, més o menys restrictives en funció del cas, a nivell català i europeu. • Espais del PEIN

Pràcticament la meitat oest de la línia projectada transcorre per l’interior de l’espai inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) segons el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural, Serra de Pàndols i Cavalls. L’espai natural de les serres de Pàndols i Cavalls inclòs dins el PEIN, constitueix la prolongació natural vers el nord-est dels Ports de Tortosa, amb els quals formen una unitat geològica de notable entitat i complexitat. L'espai acull una bona mostra dels sistemes naturals de les terres baixes i més meridionals de les serres pre-litorals, i presenta algunes singularitats geològiques especialment remarcables. Cal remarcar que la serra de Pàndols-Cavalls constitueix un espai de transició entre el país de l'alzinar litoral i del carrascar continental. Per altre banda, a 200 m del creuament de la línia elèctrica pel riu Ebre es localitza un altre espai inclòs dins del PEIN Illes de l’Ebre (Illa i galatxo de Subarrec de Móra d’Ebre). L’espai natural de les Illes de l’Ebre agrupa un conjunt de petites illes fluvials del curs baix del riu Ebre entre Flix i Tortosa. En concret, s’han delimitat més de 20 ha al municipi de Móra d’Ebre i altres 10 a Móra la Nova. El conjunt de les illes, apart del seu interès paisatgístic, és una mostra representativa dels sistemes naturals fluvials del curs baix del riu Ebre. La vegetació de ribera és extraordinàriament rica i ben desenvolupada, conserva una mostra dels escassos fragments d'albereda i d'excel·lents tamarigars. L'aïllament geogràfic ha permès assolir el seu bon estat actual de conservació i per això constitueix el refugi d'una fauna de notable interès. Destaca la presència d'alguns ocells, nidificants o de pas, molt rars a la Catalunya mediterrània. Així mateix, s'ha de destacar la qualitat encara notable dels sistemes limnològics. D’altra banda, i ja fora de l’abast del projecte, al nord, es localitza l’espai Pas de l’Ase i l’espai Riu Siurana i Planes del Priorat, ambdós inclosos en el PEIN.

• Espais inclosos en la Xarxa Natura 2000

D’una banda, es troba Riberes i Illes de l’Ebre (codi ES5140017) amb la Illa i galatxo de Subarrec de Móra d’Ebre, que es troba inclosa a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d’Interès Comunitari i que es comentarà en el següent apartat com a zona humida que és. Per altra, es localitza el conjunt conformat pel Sistema Prelitoral Meridional (codi ES5140011) que comprèn els límits de l’espai inclòs al PEIN de les Serres de Pàndols-Cavalls. La superfície que gaudeix d’aquesta protecció s’estén cap al NE englobant part del traçat de la L.A.A.T. des de la seva connexió amb la xarxa troncal, en concret entre els suports 1 i 13. Al nord del projecte i enllaçant amb l’Ebre a Ascó, es situa l’espai Pas de l’Ase, un congost amb parets verticals on l'Ebre s'obre pas entre les muntanyes la inclusió del qual a la Xarxa Natura 2000 rep el nom de Serra de Montsant-Pas de l’Ase i el codi ES5140017. Es tracta d’un espai proposat com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).


També al nord del projecte es localitza un altre espai inclòs en la Xarxa Natura 2000 i rep el nom de Riu Siurana i Planes del Priorat i codi ES5140015. Es tracta d’un espai proposat com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).

• Zones humides

De gran rellevància per l’àmbit d’estudi és el fet que en el corredor conformat pel propi riu Ebre, gaudeixi de diversos graus de protecció i catalogació:

- Les Illes de l’Ebre constitueixen un espai inclòs al PEIN conformat per un conjunt de

petites illes fluvials del curs baix del riu Ebre entre Flix i Tortosa. D’entre aquestes, a l’àmbit d’estudi és present la Illa i galatxo de Subarrec de Móra d’Ebre, la qual també forma part de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de les Illes de l’Ebre, es troba catalogada a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya i inclosa a la Xarxa Nautura 2000.

- D’altres zones humides de l’Ebre catalogades són el Galatxo de l’Aubadera a Móra

d’Ebre i l’Aiguabarreig Ebre-Siurana a Garcia.

De fet, aquests espais fluvials, tant els que formen part del PEIN com els que no, mantenen un elevat interès ecològic i biològic per la seva funció de biòtop-pont entre grans zones humides. Faciliten el desplaçament de multitud d’ocells, des dels aiguamolls litorals, majoritàriament el delta de l’Ebre, vers les terres de l’interior.

Tanmateix, es troben representades en el plànol d’espais naturals –plànol núm. 6–.

• Hàbitats d’interès comunitari

Com ja s’ha comentat a l’apartat de vegetació, a l’àmbit més proper de la zona d’estudi trobem una sèrie d’hàbitats d’interès comunitari inclosos en la Directiva 97/62/CEE. El més extens són les pinedes mediterrànies (no prioritari, amb codi 9540) mentre que limitats a l’àmbit d’influència del riu Ebre hi trobem els hàbitats alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (no prioritari, codi 92A0) i bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (no prioritari, codi 92D0). Finalment, esmentar la presència localitzada als cingles de la Picossa dels costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola (no prioritari, codi 8210).

• Geòtops i geozones

Per altra banda, com ja s’ha comentat als apartats corresponents, en l’àmbit del projecte no trobem cap espai d’interès geològic segons l’inventari del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

• Aqüífers protegits

Finalment, esmentar que a l’àmbit del projecte no es localitza cap aqüífer protegit.

Es presenta al document II el plànol núm. 6 corresponent als espais d’interès natural de l’àrea d’estudi on es poden visualitzar aquestes àrees catalogades i que gaudeixen de diverses figures de protecció.

• Patrimoni històrico-cultural

Cal dir que no es localitza cap element inclòs al catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacionals (BCIN) pels entorns de l’àrea afectada pel projecte. D’altra banda, en relació als Jaciments Arqueològics (J.A.) tampoc se’n localitza cap en l’àmbit afectat pel projecte.


Així mateix, es localitza un element inclòs al catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (P.A.) considerat pels entorns de l’àrea afectada pel projecte. És l’ermita de Santa Magdalena la Nova de Mora d’Ebre, element inclòs en el catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (P.A.) considerat pels entorns de l’àrea afectada pel projecte. Actualment es troba en ruïnes i en perill d’enderroc. El mas Perepau, situat al costat també està en força mal estat.

Foto 3: Restes de l’ermita de Santa Magdalena. La prospecció arqueològica ha permès localitzar, documentar i situar topogràficament els següents Edificis rellevants no catalogats (ED.):

- E.D. 1, cobert de dues plantes amb teulada de teula a una vessant.

- E.D. 2, cantera d’extracció de pedra per fer calç. A la zona de Coll Roig, es documenten diferents canteres d’extracció de pedra per fer calç, i diferents forns de calç que es poden visitar fent una ruta guiada.

- E.D. 3, cobert de planta quadrada amb coberta de teula a una vessant.

- E.D. 4, pou o dipòsit amb coberta de volta realitzada amb pedra seca.

- E.D. 5, cobert de planta rectangular realitzat amb obra de maçoneria.

- E.D. 6, pleta abandonada.

- E.D. 7, cobert de planta quadrada realitzat amb obra de maçoneria.

- E.D. 8, possible forn de calç reaprofitat com a barraca de vinya.

- E.D. 9, pou o dipòsit amb coberta de volta realitzada amb pedra seca.

2.4. Factors de visibilitat 2.4.1. Conca visual S’entén per conca visual tots els punts del territori visibles des de l’emplaçament dels projectes en funció de la seva topografia. Excepte el tram de connexió amb la S.E. Garcia (últim Km de la línia projectada) l’àmbit d’estudi se situa a la dreta de l’Ebre, curs que separa els termes de Móra d’Ebre a l’oest, Móra la Nova a l’est i Garcia al nord (a banda i banda de l’Ebre, a la seva confluència amb el riu de Siurana). L’àmbit d’estudi es troba al marge sud-est de la Conca de l’Ebre, en concret, a la cubeta o depressió de Móra, on s’eixampla la plana que va de la serra de la Torre al baix Priorat.


Destaquen uns relleus modestos, els quals constitueixen els contraforts meridionals de la Serra del Tormo. Esmentar especialment les serres de Santa Magdalena (450 m) i la Picossa (496 m), situades a l’oest del terme de Móra d’Ebre. En determinats punts, la topografia és força accidentada, sobretot el marge nordoccidental de l’àmbit estudiat (els pendents són superiors al 40%), diferenciant-se una part molt més suau, que és la corresponent a la vall fluvial de l’Ebre i a la cubeta de Móra. Per altra banda, l’escassa població resident de l’indret, així com l’existència de nombroses edificacions disperses que no constitueixen nuclis de població ni es troben habitades de forma permanent (masos abandonats, explotacions agropecuàries i cabanes agrícoles), contribueixen a reduir la conca visual que es pot observar des dels diferents punts on s’ha previst ubicar les torres. 2.4.2. Localització dels principals punts d’observació La visibilitat de la zona està condicionada al relleu i a la distància. Es considera que a una distància d’uns 3 Km la visual humana dels suports queda confosa amb l’entorn i els conductors passen totalment inadvertits. Per aquest motiu i considerant els possibles observadors de la línia s’ha estudiat la conca visual des dels nuclis de les poblacions properes al pas de la línia elèctrica: Móra la Nova, Móra d’Ebre, Garcia i Benissanet (vegeu els plànols 8.1, 8.2, 8.3 i 8.4 del document II). L’anàlisi de la visibilitat per a cadascun d’aquests punts s’ha realitzat buscant les zones de màxima visibilitat de la línia des dels propis nuclis, per tal de considerar la pitjor hipòtesi possible. Els punts escollits es marquen als plànols de visibilitat adjunts. Cal esmentar que el model emprat no té en compte la presència de la vegetació i d’altres elements que s’interposen a les visuals com són edificis, o d’altres instal.lacions i que fa que en un punt la visibilitat presenti molta variabilitat enfront al model teòric descrit, essent una disminució de la visibilitat. Així mateix, cal tenir en compte l’efecte de la distància en l’anàlisi de visibilitat; a mida que l’observador s’allunya de la zona a observar, el camp de visió s’amplia i els elements que configura la línia perd protagonisme en el paisatge que percep l’observador. • Visibilitat des de Móra la Nova

El nucli urbà de Mora la Nova està es troba a 2.200 m al sud del punt on la L.A.A.T. projectada creua el riu Ebre, al marge esquerre d’aquest. La conca visual d’aquesta població és força àmplia en direcció a la Depressió de Móra seguint el curs del riu. Teòricament des d’aquest es podrien observar molts dels suport de la línia elèctrica, però a la pràctica això no és així. L’efecte de la distància i de la pròpia configuració del terreny fa que únicament resultin visibles els suports que corresponen al tram final de la línia, del suport 23 al 30. A la pràctica però ni això ja que per un observador que se situï en el punt indicat en els plànols de visibilitat, hi ha nombroses edificacions i plantacions, que s’interposen. La línia tant sols s’observarà quant un se situï a camp obert, sense cap edifici al davant, tal com succeeix actualment amb la línia de 220 KV. De fet, les visuals de la línia projectada quedaran amagades per la pròpia línia de 220 KV, que està situada al davant de la de 132 KV.

• Visibilitat des de Móra d’Ebre

El nucli de Móra d’Ebre es troba a més de 2.500 m al sud del punt on la L.A.A.T. projectada creua el riu Ebre, a l’altra vorera del riu que Móra la Nova.


La conca visual d’aquesta població és força àmplia en direcció a la Depressió de Móra, essent els seus límits els que vénen determinats pel riu Sec, el propi riu Ebre i finalment per les serres de la Picossa i el conjunt de l’anomenat sistema prelitoral meridional. Per tant, aquesta orografia oberta és el factor que condiciona que des del nucli urbà resulti teòricament visible bona part de la infraestructura projectada. Igual com succeeix des de Mora la Nova, a la pràctica la línia no resultarà visible, igual com succeeix actualment amb la línia de 220 KV. Això és degut a l’efecte de la distància, la gran presencia de plantacions d’arbres i edificacions que s’interposen en les visuals, i la pròpia configuració del terreny. Quant un se situa sobre el terreny, l’actual línia de 220 KV tant sols és visible des dels camins que donen accés a la plana agrícola que es situa al nord-oest de Móra d’Ebre, i encara quant un se situa pròxim a la línia (a menys de 300-500 m depenent de la zona)

• Visibilitat des de Garcia

El nucli urbà de Garcia es troba al marge esquerre del riu Ebre, en concret al NE d’on es preveu actuar, a uns 2 Km de la línia de 132 kV projectada. La seva conca visual és relativament estreta, degut a l’orografia tancada del sector, i delimitada pel riu Ebre. I és que aigües amunt de Móra d’Ebre la plana s’estreny i el curs fluvial transcorre força encaixat. En aquest sentit, la infraestructura energètica prevista no resultarà visible a excepció del sector més oriental del sector comprés entre el barranc de les Perles i el riu Ebre (situat entre els suports 23-26), que constitueixen punts elevats i situats entorn la Sènia de Sant Antoni, al marge dret de l’Ebre. Tots aquests punts es troben a menys de 3 Km. Igualment, cal tenir ben present des del nucli de Garcia i en direcció a la nova L.A.A.T. s’ubica ja actualment la línia d’alta tensió propietat d’Endesa de Escatrón-Tarragona amb el que l’impacte resultat no serà significatiu en relació al ja existent.

• Visibilitat des de Benissanet

El nucli urbà de Benissanet es troba al marge esquerre del riu Ebre a 6 Km al sud de la línia de 132 kV projectada. És el nucli urbà més allunyat de la línia dels qual s’ha realitzat l’estudi de visibilitat. Malgrat que la conca visual és àmplia, ja que des d’aquest nucli cap al nord es pot contemplar el paratge de los Plans, una extensa plana agrícola, i teòricament es podrien veure alguns dels suports, aquests estan a una distància prou gran com perquè la presència d’aquests sigui totalment imperceptible Des de Benissanet no es veuran cap dels suports, tant pel efecte de la distància com per la pròpia configuració del terreny. Els espectadors amb caràcter excepcional sobre la conca visual d’estudi per una banda són els que de forma aïllada transitin per l’àrea o visitants que per alguna raó temporal visitin les serres veïnes (caça, lleure, etc.) o bé per la gent que esporàdicament circuli per les carreteres abans descrites.

• Així mateix, des de les principals vies d’accés com dels camins seran visibles alguns trams de la línia, sobretot en aquells punts on la línia projectada creua les infraestructures viàries existents. Els trams més visibles són els compresos entre el suport 5 i el 23, majoritàriament. Això es deu a que la zona està lleugerament més elevada que el tram per on discorre l’Ebre i des dels principals punts de visibilitat s’albiren els suports, a més o menys distància.


Així mateix, cal tenir en compte l’efecte de la distància en l’anàlisi de visibilitat: a mida que l’observador s’allunya de la zona a observar, el camp de visió s’amplia i els elements que configura la línia perd protagonisme en el paisatge que percep l’observador. Destacar, així mateix, que en el plànol núm. 9 del document II es mostren algunes simulacions tridimensionals de la línia1, realitzades mitjançant ortofotomapes, en les quals hom pot obtenir una representació virtual aproximada de la línia. Igualment en l’anterior apartat 1.3. també s’han inclòs algunes simulacions fotogràfiques de la futura instal·lació. 2.4.3. Descripció sintètica En la visibilitat de la línia, a més dels citats punts d’observació i l’orografia de la zona on s’ha previst emplaçar el projecte, hi ha d’altres elements que en condicionen la seva visibilitat, d’entre els quals cal destacar-ne la vegetació i els condicionants atmosfèrics. L’àrea territorial on s’emmarca l’estudi se situa entre les serres de la Torre a l’oest, les estribacions meridionals de la serra del Tormo i s’articula al voltant de l’eix del riu Ebre accident que l’unifica i li dóna una personalitat diferent a la de les comarques veïnes. Esmentar també les serres de Santa Magdalena (450 m) i la Picossa (496 m), situades a l’oest del terme de Móra d’Ebre. Així doncs, aquestes estructures donen forma a un relleu força accidentat en determinats punts, sobretot el marge nordoccidental de l’àmbit estudiat que pot contribuir a reduir la visibilitat de la línia. La major part del traçat discorre per paratges de vegetació arbòria i arbustiva típicament mediterrània (brolles de romaní i pinedes de pi blanc) amb presència a les planes de cultius arboris de secà. A la banda esquerra del riu Ebre el paisatge varia, i aquests paisatges més eixuts se substitueixen per conreus arboris de regadiu. En aquest sentit, en certs trams del traçat, la vegetació és un factor rellevant per ocultar la línia elèctrica ja que els arbres frondosos són els que poden actuar com a barrera visual. En el seu conjunt, el paisatge és certament humanitzat, per la presència de vies de comunicació (la C-12 i la N-240), infraestructures elèctriques (la línia elèctrica aèria de 220 kV d’ENDESA, Escatrón-Tarragona, que travessa el terme municipal de Móra d’Ebre d’oest a est, al nord de la població, paral·lela a la línia projectada), edificacions annexes a les nombroses sènies, així com petits nuclis de les rodalies de Móra la Nova i Móra d’Ebre. Mentre que en relació als condicionants atmosfèrics (qüestions meteorològiques, climàtiques, de contaminació atmosfèrica,...) és important citar la presència de boires baixes, encara que no tan freqüents ni intenses com a la plana de Lleida. 1 Aquestes simulacions estan fetes des d’una certa alçada del terreny –ja que sinó la imatge es distorsiona molt– i, per tant, representen molta més informació de la que realment s’observarà des dels punts d’observació considerats.


3. DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PAISATGE En aquest apartat es realitza un anàlisi i valoració del paisatge on es previst l’emplaçament de la futura L.A.A.T. 132 kV, tot aportant una reflexió en el procés d’elaboració de la proposta, l’objecte de la qual serà la màxima integració de la mateixa, reduint els possibles impactes. 3.1. Anàlisi dels elements que componen el paisatge El paisatge és el resultat de les interrelacions del medi físic (geologia, relleu, aigües, aire), del medi biològic (vegetació, flora i fauna), del medi humà (nuclis de població, població disseminada, elements culturals) i del medi socioeconòmic (infraestructures viàries, elèctriques,...). L’àrea territorial on s’emmarca l’estudi se situa entre les serres de la Torre a l’oest, les estribacions meridionals de la Serra del Tormo i s’articula al voltant de l’eix del riu Ebre accident que l’unifica i li dóna una personalitat diferent a la de les comarques veïnes (Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, el Priorat). En aquest sentit, es presenta un paisatge força diferent a les dues bandes del riu Ebre. A l’àrea dreta predomina la vegetació arbòria i arbustiva típicament mediterrània (brolles de romaní i pinedes de pi blanc) amb presència a les planes de cultius arboris de secà, com són les oliveres (Olea europaea), ametllers (Prunus dulcis) i garrofers (Ceratonia siliqua); al marge esquerre del riu, la plana conreada està coberta per cultius arboris de regadiu, com són les pomeres (Pyrus malus), presseguers (Prunus persica) i pereres (Pyrus communis), i en el seu conjunt, certament més humanitzat, per la presència de vies de comunicació, edificacions annexes a les nombroses sènies, així com petits nuclis de les rodalies de Móra la Nova i Móra d’Ebre. En conjunt, la vegetació de la zona d’estudi, en gran part calcícola, correspon principalment al domini climàtic dels carrascars (Quercetum rotundifoliae) al nord, i l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale) al sud. Actualment, però, les formacions predominants en els sectors més muntanyosos són les pinedes secundàries de pi blanc. En alguns sectors, però, aquestes pinedes es troben junt amb brolles calcícoles de romaní (Rosmarinus officinalis) i brolles amb bufalaga tintòria (Erico-Thymelaeetum tinctoriae, més aviat en les vessants soleies, en les quals s’hi localitzen algunes zones de cingles i penyats amb vegetació rupícola. Tot això, com a conseqüència, principalment, de l’activitat antròpica històricament desenvolupada en aquest àmbit i als incendis forestals. Així doncs, el paisatge analitzat es pot definir com a un mosaic de vegetació mediterrània i fruiters de secà, amb un relleu ondulat on abunden els barrancs, al fons dels quals hi sol haver els cultius i a les vessants abruptes la vegetació natural, que alberga una fauna típicament mediterrània dels àmbits arbustius i forestals. A nivell d’usos del sòl es poden diferenciar tres grans tipologies: sòl forestal, agrícola i urbà. No obstant això, cal remarcar en primer terme que el traçat de la línia transcorre principalment per les àrees agrícoles i les poblades de bosquines i prats puntualment amb àrees forestals de pi blanc que conformen el biòtop arbustiu i forestal mediterrani. Les zones de matollars, que ocupen una superfície extensa a l’àrea d’estudi, es troben barrejades amb les taques que configuren els conreus i els boscos fragmentats; les masses forestals més compactes i contínues es troben a la part septentrional i occidental, a la continuïtat de les serres que pertanyen als sistemes muntanyosos de la Serra del Tormo i de la Serra de la Torre. Bona part de l’àrea d’estudi correspon a sòl agrícola, format majoritàriament per conreus de secà, principalment de fruiters de secà (olivera i ametller). Aquestes zones s’ubiquen principalment amb l’extrem meridional de l’àrea d’estudi, a la plana que drena cap a l’Ebre.


També cal destacar les zones al·luvials que coincideixen amb les zones més aptes pel conreu, amb sòls més profunds i major disponibilitat d’aigua, on es localitzen les hortes i els conreus de regadiu als marges del riu Ebre. El sòl urbà dins l’àrea d’estudi es troba representat pel nuclis de Móra d’Ebre a la dreta del curs fluvial i Móra la Nova a l’esquerre. No obstant això, els esmentats nuclis no es veuen afectats directament pel pas de la línia elèctrica projectada. Per altra banda trobem també algunes cases i masies disperses per tot el territori. S’ha fet un inventari dels masos i cases més propers a la línia elèctrica projectada. En aquest sentit, esmentar les naus del Mas dels Ruixols al paratge dels Corralets, la Sènia de Josep Antoni vora el riu Ebre i ja al terme de Móra la Nova les construccions edificades entorn la carretera C-12, especialment la Sènia de Can Remei on la línia aèria passarà a escassos metres. Més nombrosa, no obstant això, és la presència de corrals, cabanes i altres edificacions de caràcter marcadament agropecuari que en cap cas es troben habitats. En segon terme, i a major distància de la línia cal citar especialment pel seu interès històric i cultural l’ermita de Santa Magdalena en el terme municipal de la Nova Mora d’Ebre. Trobem també zones nues i pedreres. Assenyalar especialment les zones ja antropitzades que se situen entorn la línia projectada, com ara alguns trams de la carretera N-420, el corredor sota la L.A.A.T. 220 kV Escatrón-Tarragona o vora la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona, ja al marge esquerre de l’Ebre. 3.2. Anàlisi formal de la imatge paisatgística 3.2.1. Formes dels components Les formes de les superfícies que constitueixen la major part de l’àmbit d’estudi vénen donades per l’orografia del terreny. En aquest cas, cal destacar la presència dels riu Ebre que configura un element lineal central de notable importància, amb traçat lleument sinuós. Altres línies rellevants en la zona són l’entramat de carreteres, camins, torrents, etc. amb traçats més o menys sinuosos i ondulats. En les serres i turons més enlairats (majoria) en els quals no s’ha desenvolupat cap activitat agrícola, predominen les formes allargades i arrodonides, respectivament. Mentre que els camps de conreu adopten formes diverses: allargades i més o menys irregulars, però amb formes suaus al voltant de les citades serres i turons i les zones extractives adopten formes allargades. Les parcel·les agrícoles acostumen a tenir marges amb traçats sinuosos i ondulats, però suaus Totes aquestes àrees constituïdes per zones de garriga i formacions forestals de Pinus halepensis esclarissades alternades amb petites parcel·les agrícoles més o menys aïllades, es troben enllaçades mitjançant un entramat de carreteres, camins, torrents, etc. Per tant, doncs, trobem formes rectilínies, amb traçats més o menys sinuosos i ondulats format per l’entramat de carreteres, camins i torrents que travessen l’àrea d’estudi. També cal mencionar les línies elèctriques existents com a elements lineals rectilinis. Com a exponent d’aquests elements, al marge de la línia elèctrica objecte d’aquest estudi, hi ha la línia elèctrica aèria de 220 kV d’ENDESA, Escatrón-Tarragona, que travessa el terme municipal de Móra d’Ebre d’oest a est, al nord de la població. El relleu ondulat propi de la zona fa que en l’horitzó es puguin diferenciar els perfils de les seves serres i turons, les zones més enlairades.


3.2.2. Característiques dels components El colors predominants a les superfícies citades anteriorment són els verds de les formacions forestals (brolles, garrigues, pinedes...), i els grocs i els ocres propis de les parcel·les agrícoles, que en alguns casos també adquireixen tonalitats verdoses (però més clares que no pas les dels boscos i, principalment, en les zones de regadiu), així com els grisos dels roquissars. Destacar, el blau, el de l’aigua, aquest és visible en el riu Ebre, i en menor mesura en la resta de la xarxa de drenatge local –de marcada irregularitat- i les basses, mentre que el del cel –quan és clar- domina gran part del paisatge de la zona. Citar, encara que en menor mesura, els grisos, els quals predominen en les franges lineals corresponents als camins, carreteres, els marges dels canals, sèquies i activitats extractives,... Destacar, així mateix, el ventall de colors que solen configurar els elements que formen part dels nuclis urbans: esglésies, habitatges, oficines, indústries, zones esportives..., on els blancs, grisos, marrons, taronges... són alguns dels colors predominants. Per tant, doncs, es pot afirmar que es tracta d’un paisatge amb un cert grau de policromia (és a dir, amb diversitat cromàtica), el qual es caracteritza pels diferents tons de verd de la vegetació –les brolles i garrigues d’un color més fosc, les pinedes d’un verd clar, les oliveres amb un to argentat, el ametllers amb una certa variació policromàtica entre la tardor- hivern (quan els arbres estan sense fulla), finals d’hivern (quan els ametllers floreixen) i primavera-estiu (quan tenen el fullatge verd)...–, els colors més aviat marronosos propis dels camins i edificacions –elements introduïts per l’home– i els colors blavosos propis dels cursos i masses d’aigua. Respecte a la textura aquesta també varia d’unes zones a les altres: en les carreteres, com en el riu, és més fina que en els camins i torrents; així mateix, en aquests darrers la textura és més fina que la de les zones arbustives i els camps de conreu; mentre que en les zones forestals si be la textura és més grollera, no ho és tant com en les zones urbanes, amb una diversitat de textures molt més elevada. Finalment, i en relació a l’escala, tant si es pren com a referència l’àmbit més local en el qual es desenvolupa el projecte (per exemple a escala 1:5.000), com a un àmbit d’estudi més ampli, com el conjunt de la zona on s’ha previst situar la línia (a escala 1:50.000), les formes dels principals components del paisatge i les seves característiques són força similars. 3.2.3. Relacions entre components A l’hora de realitzar la caracterització del paisatge de l’àrea on se situa el projecte s’han diferenciat diverses unitats paisatgístiques principals amb unes característiques quant a fisiografia, hidrografia, relleu, vegetació, usos del sòl, etc. que defineixen una singularitat específica. Són les següents: • Unitat paisatgística de la Depressió de Móra

Correspon a l’anomenada cubeta o depressió de Móra, espai de transició entre les estribacions muntanyenques del sistema prelitoral meridional i l’àmbit purament fluvial conformat pel riu Ebre. Es tracta d’una àrea de relleu suau on s’hi desenvolupen principalment conreus d’arbres fruiters de secà o de regadiu en funció a la proximitat al riu Ebre o a la xarxa de reg artificial de la zona. Mentre que els conreus mantenen una relació relativament harmoniosa amb l’entorn remarcar com a element pertorbador del paisatge natural el traçat de la L.A.A.T. Escatrón-Tarragona.


La presència humana en aquests indrets és dispersa i limitada a edificacions de caire agrícola i rural.

• Unitat paisatgística de la vall de l’Ebre És a la plana de la vall del riu Ebre on es denota amb major rellevància la influència del curs fluvial, tot permetent el manteniment de la vegetació de ribera en els seus marges i el desenvolupament d’una activitat agrària de fruiters de regadiu (bàsicament pomeres, presseguers i pereres). El relleu és suau, amb carenes més abruptes que conformen la vall fluvial, i la seva singularitat és elevada pel caràcter de mosaic que defineix i pel contrast entre les zones agrícoles, fluvials, la vegetació de ribera ben desenvolupada, etc. També és en aquesta unitat on es localitzen la major part dels elements antròpics de l’àmbit estudiat, ja que és on s’ubiquen els nuclis de Móra d’Ebre i Móra la Nova, la línia de ferrocarril i les principals infraestructures viàries.

• Unitat paisatgística del sistema Prelitoral Meridional: la Picossa Aquesta unitat es situa al marge nord-occidental del territori estudiat i s’estén al llarg de les formacions muntanyoses de la Picossa. En tota aquesta àrea el relleu és relativament abrupte, encara que presenta alternances amb formes més suaus. A les vessants la vegetació correspon, majoritàriament a les pinedes i bosquines de pi blanc i brolles calcícoles, mentre que a les planes s’hi localitzen els conreus de secà. D’altra banda, alguns afloraments rocosos als cingles de la Picossa donen una especial singularitat a la zona. A més de les infraestructures viàries i energètiques ja citades amb anterioritat com a elements antròpics a destacar assenyalem els conjunts històrics de les ermites de Santa Magdalena, d’una banda, i de Sant Jeroni i Santa Madrona, de l’altra. Tots ells, força freqüentats pels habitants de la zona.

Així doncs, es distingeixen tres unitats paisatgístiques geogràficament ben diferenciades per la presència del riu Ebre. On les unitats paisatgístiques fluvials i agroforestal presenten una major diversitat cromàtica, pel contrast camps de conreu i vegetació arbòria, que no pas la unitat forestal, per l’escàs contrast entre els matollars i les escasses clapes forestals i conreus. També, com s’ha indicat anteriorment, la varietat de les formes de les superfícies agrícoles i les zones boscoses depenen de la hidrografia i orografia del terreny, la qual ha condicionat l’accessibilitat fins als citats sectors. Citar, així mateix, que la varietat i intensitats dels colors i textures, depèn dels diferents elements considerats. Mentre que les zones urbanes els colors i textures són sempre els mateixos, així com en les zones arbòries i arbustives (encara que en aquestes darreres en menor mesura), en les superfícies agrícoles el pas del temps suposa un gran condicionant, sobretot en quant a les textures (des de que hom sembra la terra fins que recull el que ha plantat l’aspecte visual de les zones agrícoles varia). Aquests contrastos, però, de vegades també depenen de factors aliens al paisatge. Així, per exemple, la percepció que hom pot tenir del territori un dia emboirat, núvol, plujós i/o assolellat és molt diferent: si bé un dia emboirat tot pot semblar gris, un cop ha acabat de ploure i s’obren clarianes el cel es torna blau i els contrastos entre les diferents textures i colors es tornen molt més intensos. D’altra banda, i en relació a la integritat del paisatge en el qual se la línia elèctrica, cal dir que el grau de naturalitat dels components és relativament elevat. Les zones forestals així com les zones agrícoles són les formacions predominants, i, cal dir, que l’activitat agrícola no es vista


com un element del paisatge amb un elevat grau d’artificialitat (seria el cas del conjunt de les infraestructures viàries, els nuclis urbans, les zones agropecuàries, extractives i/o industrials properes als pobles de la zona...). Es pot considerar que el grau de naturalitat del paisatge varia en funció dels sectors considerats però que en major o menor grau la transformació per l'acció humana hi és força present. Es tracta, doncs, d’un paisatge relativament complex, però en el qual tot segueix un cert ordre, el que ha imposat el relleu de la zona. 3.3. Valoració paisatgística La valoració paisatgística de la zona on se situa el projecte es realitza en funció de la relació establerta entre la qualitat paisatgística i la fragilitat paisatgística, la qual permet definir la capacitat de càrrega paisatgística de l’àmbit d’estudi. 3.3.1. Qualitat paisatgística 3.3.1.1 Valors intrínsecs del paisatge D’entre els principals valors intrínsecs del paisatge que constitueix la zona d’estudi i que en determinen la seva qualitat cal destacar els estètics, ecològics, productius, històrics, els d’ús social, els mitològics, els religiosos i espirituals, i els simbòlics i identitaris. S’enumeren tot seguit els valors intrínsecs identificats dins l’àmbit: • Estètics. Els valors estètics són dels més remarcables a la zona. Citar, òbviament en

aquest cas, la hidrografia de la zona definida pel riu Ebre, que representa un fenomen hidrogràfic excepcional a la costa mediterrània i no participa de cap manera de les característiques de la xarxa hidrogràfica general del país; les interfícies paisatgístiques on es combinen les zones agrícoles i les forestals, els fons escènics a que donen lloc al sistema prelitoral meridional per on creua el traçat de la línia en la seva meitat final i a la serra del Montsant - Pas de l’Ase al nord , els quals suposen unes visuals de l’horitzó característiques; el contrast d’un territori planer per la presència del riu Ebre amb els relleus abruptes que l’envolten; la combinació de la vegetació arbustiva mediterrània i algunes pinedes de pi blanc i la presència de camps de cultiu tant de secà com de regadiu; i els conjunts monumentals que constitueixen els principals nuclis de població que envolten la zona d’estudi.

• Ecològics. Pràcticament la meitat oest de la línia projectada transcorre per l’interior de

l’espai inclòs dins el PEIN Serra de Pàndols i Cavalls, que aquest mateix espai també està inclòs en la Xarxa Natura 200 amb el nom de Sistema Prelitoral Meridional, i és un espai ZEPA i LIC. Per altra banda, a 200 m del creuament de la línia elèctrica pel riu Ebre es localitza un altre espai inclòs dins el PEIN, dins la Xarxa Natura 2000, com a LIC, dins l’inventari de zones humides de Catalunya i està catalogat com a reserva natural de fauna salvatge; és l’espai de les Illes de l’Ebre (Illa i Galatxo de Subarrec) de Móra d’Ebre, i ja fora de l’abast del projecte, al nord, es localitza l’espai Pas de l’Ase, que també és un espai de la Xarxa Natura 2000 (ZEPA i LIC) sota el nom de Serra del Montsant-Pas de l’Ase i l’espai Riu Siurana i Planes del Priorat, ambdós espais inclosos en el PEIN. L’espai Riu Siurana també està catalogat a l’inventari de zones humides de Catalunya amb el nom d’Aguabarreig Ebre-Siurana. Els hàbitats d’interès comunitari més extensos són les pinedes mediterrànies mentre que limitats a l’àmbit d’influència del riu Ebre hi trobem els hàbitats alberedes, salzedes i altres boscos de ribera i bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits. Finalment, esmentar la presència localitzada als cingles de la Picossa dels costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. Tos els HIC són no prioritaris. Així doncs, a banda del mosaic agroforestal que ofereix el paisatge de l’àmbit


d’estudi, cal destacar nombrosos espais d’interès naturals protegits per la seva rellevància i per les singularitats ecològiques i paisatgístiques.

• Productius. Respecte a la capacitat del territori per proporcionar beneficis econòmics

aquesta ve donada bàsicament per l’activitat agrícola i de serveis. No obstant això, la indústria i la construcció mantenen cert pes. L’interès turístic de la zona també ha anat en augment atès l’increment de les activitats de turisme rural i de gaudi de la natura.

• Històrics. A més dels elements (arqueològics i arquitectònics) del patrimoni cultural

catalogats pel Departament de Cultura – citats en l’anterior apartat 2.3.5. – destacar també en l’àmbit d’estudi la presència d’esglésies, els centres històrics dels nuclis urbans, construccions tradicionals com masos i barraques, els murs de pedra que fan de límit entre les diferents estructures parcel·laries – principalment en les zones més inclinades, on han estat necessaris sistemes de contenció de sòls com són les terrasses i/o bancals, etc. -, la xarxa de camins públics que s’estenen per tot aquest territori, i l’existència d’una via pecuària.

• Ús social. El valor social de la zona ha anat en augment atès l’increment de les activitats

de turisme rural i de gaudi de la natura. Destaca el repòs, passeig, lleure i lloc de trobada que representa durant els períodes de vacances i, sobretot a l’estiu. Els usos educatius i esportius es concentren vora els principals nuclis de població.

• Mitològics. No s’han identificat a l’àmbit referències sobre elements del paisatge amb

atribucions simbòliques col·lectives lligades a l’explicació de històries fantàstiques i/o llegendes.

• Religiosos i espirituals. Citar les esglésies que hi ha en les diferents poblacions incloses

en l’àmbit d’estudi, així com ermita de Santa Magdalena i St. Jeroni. • Simbòlics i identitaris. A part de les formacions paisatgístiques pròpies de l’àmbit,

típiques de les condiciones climàtiques de tipus mediterrani i la situació geogràfica pròxima al litoral, cal destacar la presència del riu Ebre i les formacions muntanyenques de la serra del Montsant-Pas de l’Ase i les serres de Pàndols - Cavalls.

3.3.1.2 Factors de ponderació Els valors intrínsecs del paisatge citats anteriorment poden ser matisats i enriquits a través de qüestions com la singularitat, l’autenticitat, la representativitat, la integritat, la raresa, la seva rellevància social, la unitat... 3.3.1.3 Índex de qualitat paisatgística La unitat paisatgística de la Depressió de Móra presenta una qualitat mitjana amb sectors que presenten un major valor per la diversitat i la integració harmoniosa amb el paisatge de les activitats agrícoles de secà i de regadiu que s’hi porten a terme. Per la seva banda, la unitat de la vall de l’Ebre presenta característiques molt diverses. De fet, és una zona antropitzada per la presència de les infraestructures viàries i dels serveis propis de les poblacions de Móra d’Ebre i Móra la Nova, elements tots ells distorsionadors del paisatge. No obstant, aquest efecte es veu relativitzat pel fet que l’unitat fluvial (no només el curs sinó també la vegetació de ribera que en aquest tram es troba ben desenvolupada) aporta un grau de naturalitat i de diversitat elevat. Finalment cal considerar l’àmbit més forestal, el del sistema prelitoral meridional, que presenta a trams una qualitat paisatgística elevada. No obstant això, l’empremta humana és certament perceptible en aquests territoris castigats pels incendis forestals.


Són remarcables els barrancs i les nombroses cingleres presents, especialment les de les serres de la Picossa. I és que aquests afloraments rocosos constitueixen l’hàbitat de diferents espècies faunístiques de gran interès. Per tant, per la seva singularitat i la qualitat paisatgística es pot definir com a elevada. En resum, les franges configurades pel riu Ebre i pels relleus abruptes de la Picossa són els indrets de major valor paisatgístic i, en conseqüència, com més ens allunyem d’ells es pot considerar que menys fràgil serà el territori considerat. Així doncs, la qualitat del paisatge estudiat en general es pot considerar mitjana, amb un grau de naturalitat que varia en funció dels sectors considerats però que en major o menor grau la transformació per l'acció humana hi és força present. 3.3.2. Fragilitat paisatgística 3.3.2.1 Factors que incideixen sobre la fragilitat paisatgística La fragilitat paisatgística –definida com el grau de deteriorament que experimenta un entorn davant determinades actuacions o, inversament, la seva capacitat per acollir determinades actuacions sense veure deteriorada la seva qualitat paisatgística–, ve donada per diferents factors com són la visibilitat, l’accessibilitat, la freqüentació, la capacitat d’emmascarament de la vegetació i d’altres elements, i la baixa presència d’elements periurbans. Les principals visuals que es tindran de la línia són des de les carreteres i camins, en els punt on la línia creua aquests; per tant, podem parlar d’observadors ocasionals. Per contra, respecte observadors permanents, tal com s’ha comentat en apartats anteriors, la línia pràcticament no es veurà es de les poblacions més pròximes (tot i que el model digital teòric del terreny indiqui que és possible aquesta visibilitat). La presencia d’edificacions aïllades, plantacions de fruiters, l’efecte de la distància i la pròpia configuració del terreny (orografia particular) n’és la causa principal. Així, respecte la capacitat d’emmascarament, tant la de la vegetació com la que ofereix el relleu són destacables, actuant com a barrera d’ocultació i/o dificultant en diversos casos la visibilitat total o parcial dels suports elèctrics. Indicar, en darrer lloc, que la presència d’elements antròpics: restes d’edificacions abandonades –fàbriques, pedreres, etc.-, línies elèctriques de baixa, mitja i alta tensió, així com altres infraestructures que contribueixin a disminuir la fragilitat del paisatge. En aquest sentit és important destacar que el traçat de la línia projectada segueix el de la línia ja existent de 220 KV Escatrón-Tarragona. 3.3.2.2 Índex de fragilitat paisatgística El traçat de la línia elèctrica creua amb el riu Ebre, i passa a menys de 200 m de les Riberes i Illes de l’Ebre, un espai que forma part del PEIN, és Reserva de Fauna Salvatge, pertany a la Xarxa Natura 2000 i és una zona humida. El tram inicial del traçat (des del suport 1 al suport 13) discorre per un espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 (espai de PEIN serres de Pàndols-Cavalls i de la Xarxa Natura 2000 sistema prelitoral meridonal). Malgrat que la línia discorri per zones d’elevat interès natural i amb diferents graus de protecció, la fragilitat paisatgística i ecològica que genera el traçat de la línia és mitjana degut a la presència d’elements periurbans, l’existència d’accessos directes, i una moderada intensitat de trànsit (la línia creua amb la C-12, la N-240 i la línia de ferrocarril de Barcelona a Flix). Cal


remarcar per la seva especial rellevància en el present projecte, que la nova L.A.A.T. transcorre paral·lela sempre que ha estat tècnicament possible al corredor ja existent de la línia d’alta tensió Escatrón-Tarragona. Aquest fet té influència directa sobre la fragilitat del paisatge actual, essent perfectament capaç d’absorbir la nova infraestructura. Així, doncs, es considera que la fragilitat paisatgística és mitjana, ja que és un entorn on l’home ja hi ha fet acte de presència i hi ha desenvolupat les seves activitats, tot i que aquestes ja s’hagin naturalitzat i esdevingut un element més del paisatge. 3.3.3. Capacitat de càrrega paisatgística A partir de la combinació dels dos apartats anteriors –qualitat i fragilitat paisatgística–, es pot determinar la capacitat de càrrega paisatgística de l’entorn considerat, entesa aquesta com la màxima capacitat d’acceptació de nous usos o activitats i el grau màxim d’impacte que pot suportar sense que es vegin deteriorats progressivament els seus valors paisatgístics. Tal i com es pot observar en la taula adjunta, on es mostren les relacions entre la qualitat i la fragilitat del paisatge, una qualitat mitjana i una fragilitat mitjana suposen un índex de capacitat de càrrega del paisatge mitjana, com es pot veure a la taula següent:

CAPACITAT DE CÀRREGA PAISATGÍSTICA Qualitat paisatgística

Fragilitat paisatgística Molt alta Alta Mitja Baixa

Molt alta Molt baixa Molt baixa Baixa Mitja

Alta Molt baixa Baixa Baixa Mitja

Mitja Baixa Baixa Mitja Mitja

Baixa Mitja Mitja Mitja Alta

Font: Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, del Departament de política Territorial i Obres Públiques.


4. DIAGNOSI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC Es realitza tot seguit la determinació i valoració dels possibles impactes paisatgístics que pot produir línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV. 4.1. Objectiu i estratègia de la integració paisatgística L’objectiu principal pel qual la línia elèctrica de connexió entre la xarxa troncal de 132 kV i la S.E. de Garcia s’ha projectat en aquesta zona és degut a la necessitat d’evacuar l’energia produïda pels parcs eòlics que BERTA té projectats a les comarques de Terra Alta i del Baix Ebre. Cal dir, doncs, que el traçat de la línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV amb la SE Garcia queda condicionat en bona part per la situació de la línia de la xarxa troncal que alhora el seu traçat està supeditat a la posició dels quatre parcs eòlics projectats, i de la posició de la subestació que recol·lectarà l’energia de la línia. Pel que fa a la seva situació la línia ha de situar-se fora de les àrees d’interès socio-cultural, i evitar espais de gran bellesa i de contingut cultural, essent important el tipus de paisatge en el qual s’instal·li la línia. En general, en una infraestructura d’evacuació d’energia elèctrica aèria els elements que causen un major impacte visual són els suports –en menor mesura els conductors– i les subestacions: • Respecte els suports el més aconsellable és la ubicació d’aquests en zones poc visibles,

on aquestes puguin quedar ocultades. En quan a la tipologia d’aquestes no està clar quines són les més adients, el que si que sembla clar és la d’utilitzar tons clars.

• En relació als edificis de control aquests poden ser dissimulats per l’orografia, ja que la

seva ubicació està molt poc condicionada. En general, i com a qualsevol altre construcció no gaire voluminosa, se li poden aplicar principis arquitectònics per a disminuir el seu impacte visual.

Així doncs, és evident que la línia d’evacuació representa la intrusió d’un nou element antròpic en un medi natural i que, per tant, pertorba la seva contemplació i gaudi. Com que la integració de la línia d’evacuació en el paisatge com a element positiu, o com a mínim neutre (harmonització) és una tasca impossible, el que s’intenta és la màxima integració de la línia d’evacuació, tot tractant d’ocultar-la i/o fer-la poc visible (mimesi / camuflatge / ocultació), sobretot des dels nuclis de població més propers (Mora d’Ebre, Móra la Nova i Garcia). 4.2. Descripció dels elements/accions dels projectes que poden tenir una major

repercussió sobre el paisatge Tot procés de construcció i explotació d’una nova infraestructura comporta una sèrie d‘actuacions que poden interaccionar amb els diferents elements del medi, provocant impactes, tant positius com negatius. Aquest conjunt d’actuacions, derivades de la instal·lació i posada en servei de la nova infraestructura, són les accions del projecte. Així, algunes de les principals accions del projecte que solen generar impactes sobre el medi són les següents: • Les tasques de desbrossada i/o tala de la coberta vegetal que, segons els diferents casos,

poden ser més o menys impactants (no és el mateix desbrossar una zona de matolls que talar un petit bosquetó)


• Les superfícies d’ocupació, ja siguin definitives (en aquest cas permanents durant la vida útil dels parcs eòlics i de les línies d’evacuació d’energia corresponents) com temporals (si només es requereixen en moments puntuals, generalment en la fase de construcció).

• El moviments de terres (excavacions, creació de desmunts, terraplens...), necessaris per

condicionar els accessos existents i/o obrir-ne de nous, per a la implantació dels suports, etc.

• El moviment de la maquinaria per la zona d’obres, transportant el material d’obra (tant

suports i demés constituents del la línia elèctrica, com el ciment necessari per fixar-los, els possibles excedents de terres generats...)

• I totes aquelles accions secundaries relacionades amb el personal de l’obra i les feines que

aquest desenvolupa: les tasques de manipulació de materials i la generació de residus –els quals cal gestionar correctament–, el soroll i la pols generades pel la circulació de la maquinaria i els moviments de terres que cal realitzar, una major freqüentació de gent per la zona d’obres, etc.

Tanmateix, però, com s’ha comentat en apartats anteriors, en aquest cas les principals accions del projecte que poden tenir una major repercussió sobre el paisatge són la instal·lació de l’estesa elèctrica i suports, la creació dels camins d’accés pel muntatge de les torres, sobretot en aquells sectors amb un relleu més abrupte i/o ondulat i l’eliminació de la vegetació sota la línia elèctrica, per l’establiment d’un corredor net de vegetació. Un cop les obres s’han executat es procedeix a la restauració de les superfícies auxiliars d’obra requerides (parcs de maquinària, zones d’emmagatzematge de materials,...), les quals en un breu període de temps recuperaran el seu aspecte original. 4.3. Definició i valoració dels impactes paisatgístics per a tots els elements L’impacte paisatgístic està relacionat per una banda amb la qualitat paisatgística actual de la zona afectada pel projecte i, per l’altra, amb l’alteració que comportarà sobre aquest l’execució del projecte, principalment els canvis sobre la fisiografia –canvis geomorfològics– i l’ús del sòl –principalment per l’afectació a la vegetació–, així com per la introducció d’elements antròpics dins un medi natural. Així doncs, l’impacte paisatgístic és tota aquella alteració que provoca un canvi perceptible visualment o mitjançant els altres sentits. Per altra banda, l’impacte potencial sobre el paisatge està molt relacionat amb la visibilitat i la percepció que es té sobre el mateix, ja que en general són elements discordants dins del paisatge. Malgrat l’apreciació d’aquest impacte és en bona mida subjectiva, és evident que les línies elèctriques representen elements estranys en un ambient natural i que, per la qual cosa, pertorben la seva contemplació i gaudi. L’impacte visual s’avalua durant la fase de funcionament del projecte, ja que és en aquesta quan l’impacte es considera més important, ja que roman constant amb el temps. Durant la fase de construcció de la línia (construcció dels camins d’accés i muntatge dels suports) és quant es produeixen els canvis més importants sobre la fisiografia actual, l’eliminació de la vegetació i el canvi de l’ús del sòl de les superfícies afectades. Aquest aspectes són els que tenen una incidència més directa sobre les característiques del paisatge actual. Així, si bé en aquest apartat no s’inclouen aquells impactes ambientals que no tenen efectes perceptius, donat que els canvis en el paisatge gairebé sempre estan relacionats amb transformacions dels elements físics que són el suport del paisatge, a l’hora de definir i caracteritzar i valorar els impactes es pot fer servir el doble vessant que s’ha seguit en la descripció i valoració del paisatge, tot descrivint els impactes des del punt de vista de la seva


afectació sobre els components del paisatge (relleu, hidrologia, vegetació...) i sobre els aspectes formals (àrees, vores, color, textura, varietat, intensitat, etc.) del lloc. En primer lloc, doncs, s’adjunten les taules de caracterització i avaluació dels impactes sobre els elements físics avaluats en l’estudi d’impacte ambiental (EIA) de la línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E. Garcia:

Caracterització dels impactes lligats a la línia elèctrica de 132 kV de connexió de la xarxa troncal amb la S.E. Garcia

Factor ambiental Impactes Caracterització Valoració

*Fase de construcció: - Es produeix un canvi d’ús del sòl de les superfícies

afectades tant per a la implantació de la pròpia línia (els suports) com per a la construcció dels camins d’accés fins aquests suports.

- Com a efecte dels moviments de terres i dels camins d’accés a realitzar, es produeixen uns canvis geomorfològics que poden comportar un procés erosiu del sòl. Aquests processos erosius poden generar-se:

• Com a conseqüència dels moviments de terres a realitzar,

• Per compactació del terreny com a conseqüència del pas de la maquinària,

• Com a resultat de l’extracció i/o deposició de materials, • Per la pèrdua de la coberta vegetal i l’increment del risc

d’esllavissades dels materials aflorants, etc. • Per l’acció directa dels agents atmosfèrics sobre el sòl

nu. - Superfície d’ocupació del conjunt de suports

d’aproximadament 600 m2 (20 m2 per suport). - La construcció dels camins d’accés projectats representa

una ocupació de 6.569,17 m2, significativament molt superiors en relació a l’ocupació dels suports. D’aquesta superfície total, la que correspon al talussos es podrà restaurar recuperant el seu ús inicial.

- Tret de zones puntuals, la construcció dels camins no originen talussos de magnitud important. En tot cas, s’han projectat els talussos per tal de permetre la seva restauració i revegetació.

A, B1, C, D, E, E2, F, G1, H1,

J, K, L i NM

M

GEA

*Fase de funcionament: - Durant la fase de funcionament no es produiran nous

impactes en relació a l’afectació al territori. En tot cas es mantindrà el canvi en l’ús del sòl d’aquelles superfícies amb una ocupació permanent, i per contra es produirà la recuperació d’aquelles superfícies d’ocupació temporal.

- En l’avaluació dels impactes durant la fase de construcció s’ha valorat les superfícies de nova construcció, constatant que aquestes corresponen majoritàriament a la construcció dels camins d’accés a les torres que es mantindran (excepte els que afecten a superfícies agrícoles) per tal de facilitar les tasques de manteniment.

- Totes les superfícies d’ocupació temporal (plataformes o petites superfícies al costat de les torres per acopiar els materials) podran ser restaurades un cop finalitzats els treballs de construcció de la línia, recuperant les seus usos i característiques primitives.

- Impacte indirecte que es pot generar com a resultat de l’obertura del corredor per on discorre la línia, comportant l’exposició directa del sòl a la pluja, el vent... i altres agents erosius. Aquests fenòmens poden facilitar l’aparició de processos d’escolament superficial, els quals impliquen, sobretot en aquells terrenys amb major inclinació, l’erosió dels materials més tous i inestables.

A1, B1, C, D, E, E2, F, G1, H1,

J, K, L i NM

C




*Fase de construcció: - El riu Ebre pot resultar afectat pel muntatge dels suports 26 i

27 de la línia. No obstant, avaluant de forma detallada aquesta potencial afecció, resulta que el suport nº 26 se situa a 130m. del marge del riu i a una cota de 80m.s.n.m. i el suport 27 se situa a 210 m del riu a la cota de 30 m.s.n.m. Així, les distàncies són prou importants com per poder assegurar que en cap cas la construcció dels suports pot suposar una afecció directe al riu.

- Quan a la potencial afectació de les aigües subterrànies, pel perill que les excavacions abastin el nivell freàtic, aquest és nul, ja que la cota del riu és de 20m.s.n.m. I la zona saturada segons dades de l’ACA és de fins a 50m. Cal tenir en compte, també, que les excavacions de cimentacions no solen passar els 2-3 m.

A, B1, C, C1, D, D1, E1, F1, G, H, J1, K, K1,

L i NM

C

HIDROLOGIA

*Fase de funcionament: - L’impacte sobre el medi hídric serà nul si un cop feta la

instal·lació es retiren les possibles restes que hagin pogut afectar al drenatge natural del terreny i es restableixen les condicions inicials de les escorrenties i drenatges puntualment afectats.

- Tampoc és significatiu el possible impacte sobre les aigües subterrànies si se segueixen les corresponents mesures correctores genèriques per a la minimització dels impactes derivats de la generació de residus

A1, B1, C, C1, D, D1, E1,

F1, G, H, J1, K, K1, L i NM

C

*Fase de construcció: - L’eliminació permanent de la vegetació present en les

superfícies ocupades pel projecte, tant pel que fa als suport, com la construcció dels camins d’accés.

- L’eliminació temporal de la vegetació en la superfície d'ocupació temporal de les plataformes de treball, obertura dels corredors i creació d’accessos temporals.

- Afeccions indirectes a la vegetació adjacent a les obres per causes accidentals del moviment de la maquinària, trepitjades per freqüentació humana o compactació del sòl.

- Canvis en les formacions vegetals sota els corredors al crear-se unes condicions d’insolació, humitat i competència diferents a les inicials.

- La vegetació afectada per la línia projectada correspon majoritàriament a brolles calcícoles i zones forestals de pi blanc, que conformen el biòtop arbustiu i forestal mediterrani; així com conreus de fruiters tant de secà com de regadiu.

- Com hàbitats d’interès comunitari, a part de les pinedes mediterrànies, és precís esmentar la vegetació present al llarg del riu Ebre, que en cap cas s’afecta.

A, B1, C, C1, D, E, F, F1, G, G1, H, H1, J1,

K, L i NM

M

VEGETACIÓ

*Fase de funcionament: - L’impacte potencial de la línia elèctrica sobre la vegetació

durant la fase d’explotació es degut a dues causes principals: la necessitat de controlar la vegetació sota la línia per evitar interrupcions del servei i al increment dels risc d’incendi forestal que comporta la presència de la línia.

- Considerant una amplada mitjana del corredor de 10m s’afectaria una superfície de 2,1 ha de bosc de pi blanc i 3,8 ha de matollars, les quals s’hauran de d’eliminar i/o talar parcialment i de forma selectiva, en funció de la seva disposició i del tipus de vegetació.

- Possibles modificacions de la flora autòctona derivades de l’obertura del corredor per on passarà la línia, ja que aquest mateix corredor pot servir també com a via d’introducció d’espècies invasores foranies.

A, B1, C, C1, D, E, F, F1, G, G1, H, H1, J1,

K, L i NM

M




*Fase de construcció: - Pèrdua de la fauna edàfica directament afectada pels

moviments de terres. - Alteració dels hàbitats faunístics propers al traçat de la línia i

zones afectades per les obres per canvis en les comunitats vegetals, pèrdua efectiva de vegetació i compactació dels terrenys.

- Molèsties a la fauna pel soroll, la freqüentació humana, el moviment de la maquinària..., és a dir, fenòmens que poden implicar alteracions en el comportament i desplaçament temporal dels animals.

- Afecció directa a hàbitats faunístics singulars i corredors faunístics, zones de pas o migració de l’avifauna.

- Afecció directa a espècies o poblacions protegides, rares o amenaçades.

- La zona amb una sensibilitat més alta són les cingleres rocalloses d’ambients rupícoles de la Picossa, on hi cria l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), que queda localitzat a uns 800m al nord del traçat de la línia.

- L’impacte sobre la fauna terrestre s’ha valorat lleu i tan sols es troba condicionat per una possible afecció a la fauna hipogea durant l’excavació dels fonaments de les torres

A, B1, C1, C, D, D1, E, E1, F,

F1, G, H, I1, K1, L, L1 i NM

M

FAUNA

*Fase de funcionament: - La línia elèctrica signifiqca un risc pels ocells de gran mida,

ja que poden patir accidents de col·lisió amb els cables conductors i accidents d’electrocució

- Cal destacar que la zona d’estudi pot ser freqüentada per l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).

A, B1, C1, C, D, D1, E, E1, F,

F1, G, H, I1, K1, L, L1 i NM

M

*Fase de construcció: - Eliminació de la vegetació present en totes les superfícies

ocupades (tant les temporals com definitives). - Modificació les formes del terreny degut als moviments de

terres associats a la construcció de totes les infraestructures relacionades, com ara la construcció d’accessos, l’explanació de superfícies per muntar els suports.

- Canvi d’ús del sòl en aquelles superfícies d’ocupació permanent.

- Alteració de les visuals, principalment aquelles de caràcter intrínsec, per l’aparició dels elements relacionats amb l’obra, tant de tipus temporal com de tipus permanent i per la generació de residus sòlids.

- Fragmentació o ruptura de la unitat paisatgística, ja que l’alteració de les característiques és lleu o moderat per alguns aspectes. En el futur els elements que incidiran més sobre el paisatge seran els aerogeneradors dels parcs projectats.

A, B1, C, C1, D, D1, E1, F1,

G, H, J1, K, K1, L i NM

C

PAISATGE

Fase de funcionament: - S’introdueixen elements artificials i línies rectes, que solen

ser discordants amb les formes ondulants del terreny. A més del contrast cromàtic amb l’entorn es produeix un contrast encara més gran per les estructures utilitzades, les quals destaquen sobre el paisatge per la seva mida i forma, totalment discordant amb la resta del medi natural circumdant.

- Les instal·lacions se situen allunyades d’observadors permanents.

A1, B1, C, C1, D, D1, E1,

F1, G, H, J1, K, K1, L i NM

C




*Fase de construcció: - La construcció dels camins d’accés suposarà l’ocupació de

6.569,17 m2, dels quals 4.807,80 m2 són d’ocupació permanent; la resta de superfície correspon als talussos que permetran la seva restauració un cop finalitzades les obres. Així mateix la superfície ocupada pels suports és d’aproximadament 600 m2.

- Quant a la tipologia del sòl afectat, aquest correspon majoritàriament a brolles calcícoles i zones forestals de pi blanc que conformen el biòtop arbustiu i forestal mediterrani (d’altra banda dominant dins l’àmbit d’estudi), així com conreus de fruiters de secà i regadiu.

- Els trams de línia que afecten a superfície forestal mantindran el seu ús però limitat pel fet de la necessitat de mantenir el corredor net de vegetació arbòria.

- Els trams de línia que afecten a conreus es manté igualment el seu ús, i sense cap tipus de limitació des d’un punt de vista productiu.

A, B1, C, C1, D, E, F, F1, G, G1, H, H1, J1,

K, L i NM

M

USOS DEL SÒL

*Fase de funcionament: - Cal mantenir un corredor net de vegetació arbòria sota el

traçat de la línia, que afecta de forma aproximada a 2,1 ha de bosc de pi blanc i 3,8 ha de matollars. Per tant la productivitat quant a l’obtenció de fustes o llenyes d’aquesta superfície queda disminuïda o alterada per aquest fet.

- Quant a l’afectació de les superfícies agrícoles, la línia no suposa cap limitació a la continuïtat dels usos actuals (plantacions d’ametllers, oliveres i arbres fruiters). En el disseny de la línia s’ha tingut en compte el fet de no situar les torres enmig de les parcel·les de conreu, buscant emplaçaments que se situessin en els perímetres d’aquestes parcel·les. Afegir únicament que aquells camins d’accés que afecten a superfícies agrícoles s’eliminaran un cop completada la instal·lació de la línia elèctrica.

A, B1, C, C1, D, E, F, F1, G, G1, H, H1, J1,

K, L i NM

C

Fase de construcció: - La línia creua entre els suports núm. 2 i 3 la carretera N-420

(al seu PK 815,35) i entre el 27 i 28 la carretera C-12 (al seu PK 66,51). D’altra banda, en el seu PK 529,70, segons dades del projecte, es produirà el creuament amb el ferrocarril de Barcelona a Madrid.

- Pel que fa a vies pecuàries existents a l’àmbit d’estudi, n’hi ha una que ressegueix el límit municipal entre els termes de Móra d’Ebre, Ascó i Garcia, a la part septentrional de l’àmbit d’estudi. Seria creuada aèriament per la línia projectada únicament en el marge esquerre del riu Ebre.

- Quant a la presència d’altres infraestructures energètiques, cal destacar la línia elèctrica de 132 kV d’Ascó a Tortosa, que constitueix el punt d’entrega de l’energia i la línia d’alta tensió “Escatrón-Tarragona”, que s’aprofita el corredor conformat per l’escomesa ja instal·lada existent, sobretot entre els suports 1-4 i 23-30.

A1, B1, C, D, E, E1, F, F1, G, G1, H, H1, J,

K, L i NM

C

INFRAES-TRUCTURES

Fase de funcionament: - Aquells impactes que es puguin produir durant la fase de

construcció sobre la xarxa viària (carreteres, pistes i camins), degut a que aquests es poden veure malmesos pel pas de camions, maquinària pesada..., seran restablerts pel contractista un cop finalitzades les obres.

- També és destacable l’impacte positiu en quant s’ha dissenyat una infraestructura conjunta que permet donar solució al conjunt dels parcs de forma simultània, minimitzant d’aquesta manera l’afectació que comportaria que cada parc projectés una línia d’evacuació de forma independent.

A, B, C, D, E, E2, F, F1, G, G1, H, H1, J,

K, L i NM

C




*Fase de construcció: - Durant la fase de construcció la realització de la nova línia

elèctrica implica un impacte positiu sobre el medi socioeconòmic, ja que generen ocupació (hi ha una part dels treballs –treballs d’esbrossada moviments de terres,... que generalment es contracten a empreses locals i també els operaris utilitzen els serveis-bars, restaurants, allotjaments... – del pobles més pròxims).

- Es pot donar un impacte temporal per les molèsties generades per les obres (pols, soroll, trànsit de vehicles...). Amb tot però aquestes seran mínimes pel fet que el projecte el localitza allunyat de qualsevol zona urbana i per l’absència de cases habitades en les immediacions de les obres i els seus accessos.

- Quant a l’afectació a la productivitat de les superfícies afectades no té cap tipus de significació, tant en el cas de les superfícies forestals com les agrícoles.

A1, B, C, C1, D, E, E1, F, G1,

H1, J, K, L i NM

C

ASPECTES SÒCIOECON

ÒMICS

*Fase de funcionament: - Impacte positiu en possibilitar l’aprofitament d’una font

d’energia renovable com és el vent. - L’afecció a les activitats productives, com ara la forestal i les

agràries, en aquesta fase ja es veurà molt reduïda o serà nul·la atès que en transcórrer la línia en aeri no s’interfereix amb la normal activitat que s’hi duu a terme, tret de l’explotació forestal sota la línia.

A, B1, C, C1, D, E, E1, F, G1, H1, J, K, L i NM

C

*Fase de construcció: - Caldrà minimitzar qualsevol afecció a les edificacions

properes - Caldrà realitzar un seguiment ambiental de les obres per part

d’un tècnic especialitzat, principalment durant la fase inicial de moviments

A, B1, C, D, E, F, G1, H1, K, L

i NM

C PATRIMONI CULTURAL

*Fase de funcionament: - Durant la fase d’explotació si s’han portat a terme les

mesures correctores i preventives adients l’impacte sobre aquest component del medi cultural serà nul.

- C

Fase de construcció: - L’impacte associat a la generació de residus es pot produir

de forma més important durant la fase de construcció, quan poden generar-se residus de restes vegetals dels treballs de desbrossada i tal·la, terres dels treballs de moviments de terres i excavació, restes de formigó, aigües de neteja de les cubes de formigó, llaunes que contenen líquids potencialment contaminants, restes de materials (fustes, cables, ferros), papers, cartró i plàstics.

A1, B1, C, D, E, F1, G1, H, J1,

K, L i NM C

GENERACIÓ DE RESIDUS

*Fase de funcionament: - Durant la fase de funcionament, els principals residus que es

generen són restes vegetals com a resultat dels treballs de manteniment del corredor sota la mateixa i en menor proporció els materials originats en les tasques de manteniment (recanvi de petit material).

A1, B1, C, D, E, F1, G1, H, J1,

K, L i NM C

RISC D’INCENDI FORESTAL

*Fase de construcció: - El risc d’incendi forestal, és alt per la part forestal de l’àmbit

estudiat. - Les zones forestals afectades serien principalment pinedes i

brolles que ocupen la major part de les superfícies forestal de la zona, amb una combustibilitat i inflamabilitat elevada. Així mateix, en cas de produir-se foc, aquest podria afectar a una superfície extensa, ja que es dóna una continuïtat de les superfícies forestals de la zona.

- Es produeix un augment del risc d’incendi forestal degut a la freqüentació, durant les obres, per possibles negligències dels operaris.

- Augment del risc d’incendi degut a algunes operacions lligades a la construcció de la línia (soldadures, etc.)

- Augment del risc d’incendi forestal degut a deixalles i residus que es puguin generar.

A, B1, C, D, E, E1, E2, F, F1,

G1, H, I1, J1, K, K1, L i

NM

M




*Fase de funcionament: - Un cop el projecte s’hagi dut a terme, l’impacte potencial

sobre el risc d’incendi forestal cal considerar-lo com a moderat ja que l’activitat analitzada comporta un cert risc

- El risc d’incendi de la línia d’alta tensió (com és el cas que ens ocupa) és inferior al de la línia de baixa tensió.

A, B1, C, D, E, E1, E2, F, F1, G1, H, I1, J1, K, K1, L i NM

M

*Fase de construcció: - El projecte es localitza en la seva part més occidental

(suports 1 al 13) dins l’espai Serres de Pàndols-Cavalls, inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la Xarxa natura 2000, sota el nom Sistema Prelitoral Meridional (codi ES5140011).

- A 200 m del creuament de la línia elèctrica pel riu Ebre es localitza un espai inclòs dins les Illes de l’Ebre (Illa i galatxo de Subarrec de Móra d’Ebre), espai que també gaudeix d’aquesta protecció. Aquesta a més de ser zona humida per l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, també forma part de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de les Illes de l’Ebre i es troba i inclosa a la Xarxa Natura 2000 (codi ES5140010).

- la línia elèctrica de 132 kV creua, entre els suports núm. 26 i 27, el corredor que configura el riu Ebre.

- Pel que fa a l’afectació a hàbitats d’interès comunitari, pràcticament tota la superfície forestal afectada correspon a un hàbitat no prioritari (pinedes mediterrànies). Els hàbitats relacionats amb els boscos de ribera i les zones humides de l’Ebre no s’afectaran atès que en transcórrer la línia aèriament la incidència sobre aquests hàbitats serà mínima.

A, B1, C1, D, E2, F, G, H,

H1, J1, K, L1 i NM

M ESPAIS

D’INTERÈS NATURAL

*Fase de funcionament: - Aquesta fase no suposarà cap impacte addicional sobre els

espais d’interès natural si no es produeix cap ampliació de les infrastructures.

A1, B1, C1, D, E2, F, G, H,

H1, J1, K, L1 i NM

M


Per tant, els principals impactes potencials sobre el paisatge durant la fase de construcció són: • Eliminació de la vegetació present en totes les superfícies ocupades (tant les temporals

com definitives). • Modificació les formes del terreny degut als moviments de terres associats a la construcció

de totes les infraestructures relacionades, com ara la construcció d’accessos, l’explanació de superfícies per muntar els suports.

• Canvi d’ús del sòl en aquelles superfícies d’ocupació permanent. • Alteració de les visuals, principalment aquelles de caràcter intrínsec, per l’aparició dels

elements relacionats amb l’obra, tant de tipus temporal com de tipus permanent i per la generació de residus sòlids.

En conjunt, es pot dir que no es produirà una fragmentació o ruptura de la unitat paisatgística ja que l’alteració de les característiques de l’entorn afectat és lleu o moderat per alguns aspectes. Cal tenir que en el futur els elements que incidiran més sobre el paisatge seran els aerogeneradors dels parcs projectats. Durant la fase de construcció de la línia (construcció dels camins d’accés i muntatge dels suports) és quant es produeixen els canvis més importants sobre la fisiografia actual, l’eliminació de la vegetació i el canvi de l’ús del sòl de les superfícies afectades. Aquest aspectes són els que tenen una incidència més directa sobre les característiques del paisatge actual.


Considerant tot el que ja s’ha comentat anteriorment en relació a l’afectació a la vegetació, a la fisiografia actual i als canvis en l’ús del sòl, així com, també cal tenir en compte que la línia va paral·lela a la línia d’alta tensió Escatrón-Tarragona, infraestructura que ja altera de forma important el medi i que resulta visible des de les poblacions circumdant Així doncs, l’impacte global de les línies sobre el paisatge s’ha valorat com a MODERAT. Els impactes de major incidència sobre el paisatge durant la fase d’explotació es produeixen en el moment en què s’instal·len els elements fixes i, per tant, la nova infraestructura sigui visible de forma permanent. L'estesa elèctrica de les línies suposa un impacte paisatgístic en tant que el seu disseny introdueix elements artificials i línies rectes, que solen ser discordants amb les formes ondulades del terreny. A més del contrast cromàtic amb l’entorn es produeix un contrast encara més gran per les estructures utilitzades, les quals destaquen sobre el paisatge per la seva mida forma, totalment discordant amb la resta del medi natural circumdant. L’abast de les alteracions està relacionat amb la capacitat d’absorció del paisatge, que depèn de diversos factors biofísics (relleu, sòl, estructura i diversitat de la vegetació, etc.) i morfològics (tamany i forma de la conca visual, alçada relativa, etc.). Aquests últims estan molt relacionats amb la visibilitat real de cada tram de l’estesa a diferents distàncies. Malgrat l’apreciació d’aquest impacte és en bona mida subjectiva, és evident que una línia elèctrica representa un element estrany en un ambient natural i que, per la qual cosa, pertorba la seva contemplació i gaudi. L’impacte visual s’avalua durant la fase de funcionament del projecte, ja que és en aquesta quan l’impacte es considera més important, ja que roman constant amb el temps. L’impacte sobre el paisatge de les instal·lacions és MODERAT, justificat pel fet que el traçat projectat va parel·lel a la línia d’alta tensió Escatrón-Tarragona, infraestructura que ja altera de forma important el medi i que resulta visible des de les poblacions circumdants La representativitat del valor estètic de la zona es veurà alterada, la creació de l’estesa elèctrica d’evacuació d’energia en reduirà el seu valor, sense afectar a l’autenticitat del valors socials, religiosos i espirituals. Des del punt de vista de la qualitat global del paisatge, doncs, el desenvolupament del projecte farà que aquesta es redueixi lleugerament, però sent compatible amb l’entorn. En relació a la fragilitat paisatgística, tot i que la visibilitat dels elements que configuren la línia (principalment els suports) serà considerable i suposarà la intrusió d’elements periurbans, el projecte també suposarà una millora dels accessos a la zona, la qual serà positiva en cas d’haver d’actuar en cas d’incendi. En aquest sentit, doncs, es considera que l’impacte sobre la fragilitat del paisatge serà moderat. Respecte a la capacitat de càrrega paisatgística de l’entorn considerat aquesta no es veurà gaire alterada per la implantació dels projectes; tanmateix, es considera que serà lleugerament superior a l’actual. Per tant, doncs, l’impacte sobre la capacitat de càrrega del paisatge es valora com a moderat, en funció de les diferents zones on és previst situar la línia. 4.4. Avaluació final dels impactes Tenint en compte la valoració de l’impacte ambiental realitzada en l’EIA, així com els diferents impactes paisatgístics previstos sobre les diverses formes i característiques dels components del paisatge i les relacions entre ells, i els impactes que la línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E. Garcia pot generar sobre la qualitat, la fragilitat i la capacitat de càrrega paisatgística, la magnitud global de l’impacte final del projecte –un cop aplicades les corresponents mesures correctores– es considera, des del punt de vista paisatgístic, moderat.


Així es presenta tot seguit una taula resum amb els diferents components del medi físic que són el suport del paisatge i llur afecció, tenint en compte l’aplicació correcta d’un conjunt de mesures correctores:

Valoració dels impactes de la línia elèctrica de 132 kV de connexió de la xarxa troncal amb la S.E. Garcia

Factor ambiental Fase de construcció Fase de funcionament

Geomorfologia M C

Hidrologia C C

Vegetació M M

Fauna (avifauna) M M

Paisatge C C

Usos del sòl M C

Infraestructures C C

Socio-economia C C

Patrimoni Cultural C C

Generació de residus C C

Risc d’incendi forestal M M

Espais d’interès natural M M Impacte compatible (C), moderat (M), sever (S) i crític (CR), Impacte inexistent (-) i positiu (+)


En qualsevol cas per a que el projecte sigui realitzable, i tal com s’ha comentat anteriorment, caldrà que s’apliquin una sèrie de mesures d’integració (veure l’apartat següent).


5. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ADOPTADES Com s’ha indicat en l’apartat 4.1, relatiu a l’objectiu i estratègia de la integració paisatgística, que la línia elèctrica de 132 kv objecte d’aquest estudi s’integri completament en el paisatge com a element positiu, o com a mínim neutre, és l’estratègia preferent (harmonització). Tanmateix, com que això no és possible, el que s’intenta és la màxima integració de la línia, tot tractant d’ocultar-lo i/o fer-lo poc visible (mimesi / camuflatge / ocultació), sobretot des dels nuclis de població més propers. En aquest sentit, i com s‘indica en el corresponent EIA, les mesures que s’ha decidit adoptar per controlar i minimitzar els impactes potencials de la línia elèctrica es mostren en la taula adjunta:

Caracterització de les mesures correctores i de control dels impactes potencials derivats de la construcció i el funcionament de la línia elèctrica de 132 kV de connexió de la Xarxa troncal

amb la S.E. Garcia Factor ambiental Mesures

GEA

*Utilització dels accessos preexistents (xarxa viària bàsica, carreteres comarcals i locals, pistes forestals, camins d’accés a masos i a finques agrícoles…), evitant en el que sigui possible la construcció de noves pistes. *El muntatge dels suports 3, 4, 5, 7 i 8 de la línia es realitzarà amb mitjans aeris (amb la utilització d’helicòpter). *Disposició dels suports a diferents nivells o alçades per a reduir els moviments de terres (terraplens o excavacions) necessaris per aconseguir l’anivellació de la torre. *La maniobrabilitat de la maquinària es realitzarà amb molta cura, per a evitar la formació d’arrossegaments vessant avall i que en les obres d’excavació en roca realitzades en els terrenys de major pendent puguin produir-se despreniments importants. Caldrà preveure la instal·lació de barreres de retenció quant hi hagi perill d’esllavissades, mesura que caldrà adoptar en el muntatge del suport nº 26 per evitar la caiguda de terres i roques al riu. *Control estricte dels límits d’ocupació de les obres, trànsit de la maquinària pesada, ubicació dels acopis temporals, localització del parc de maquinària,... Per això es procedirà a l’encintament de tot el perímetre de les superfícies ocupades, tant les temporals com les permanents; l’encintament haurà de ser continu en tot el perímetre de les plataformes de muntatge dels suports, parc de maquinaria i zones d’acopi de materials, mentre que pot ser discontinu en el cas dels camins d’accés. Com a norma de caràcter general i com a punt de partida mínim, el marcatge haurà d’incloure: la franja corresponent als moviments de terres, les zones corresponents a les zones auxiliars i els camins d'accés. *Especialment important és controlar l’àrea d’ocupació en aquelles àrees d’especial valor i zones amb presència de vegetació natural. *Restitució de la geomorfologia inicial de totes aquelles superfícies ocupades temporalment. *Estabilització dels talussos creats mitjançant el reperfilat (per crear pendents uniformes), i la construcció de cunetes de coronació o peu dels mateixos quan sigui necessari. Així mateix es procedirà a la restauració vegetal amb l’estesa d’una capa de terres vegetals procedents de la pròpia obra i una hidrosembra posterior. *Decapatge de la part superficial de la capa edàfica durant les obres de construcció dels accessos temporals, i la seva conservació –de la terra vegetal– per a ser reutilitzada en la restauració final. Les terres vegetals s’amuntegaran separades de la resta de terres d’excavació, mantenint-se fins al final de les obres. *Usar com a superfícies d’ocupació temporal les de menor valor geològic i edafològic i restaurar-les un cop finalitzades les obres. *Utilitzar abocadors de terres legalment autoritzats d’acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 de la Generalitat de Catalunya. *Presentar un pla d’ocupació de superfícies per a l’acopi temporal de terres, materials i parc de maquinària previ a l’inici de les obres. *Transportar a abocador controlat els materials de rebuig i residus generats per l’obra. *La possibilitat de contaminar el sòl és pràcticament nul·la, excepte pels possibles vessaments accidentals d’oli de la maquinària utilitzada en l’obra durant el seu manteniment. Per tal d’evitar-ho, es disposarà a l’obra de materials absorbents d’hidrocarburs d’acció ràpida per a utilitzar en cas d’abocaments accidentals tant al sòl com als cursos fluvials.




HIDROLOGIA

* Evitar la caiguda de materials dins del llit del riu i dels torrents i barrancs, a causa de la realització de moviments de terres en zones pròximes, disposant de barreres de retenció si és necessari. Recollida de possibles blocs i pedres que s’hagin desprès dels talussos generats i/o hagin caigut i puguin interceptar la xarxa de drenatge de la zona (alguna rasa puntual). *Garantir en tot moment la funcionalitat de la xarxa de drenatge natural del terreny. *Evitar l’acopi de materials, terres i estacionament de la maquinària prop de la xarxa de drenatge natural (torrents i barrancs). *Gestió correcta dels residus i materials sobrants generats durant les obres. En aquest sentit caldrà realitzar totes les activitats d’obra potencialment contaminants –greixat de maquinària i peces mecàniques, canvi d’oli de vehicles... – en un parc tancat creat específicament per a tal efecte. En aquest parc s’adoptaran les mesures necessàries per a evitar fugues i infiltracions sobre el terreny, i afavorir la recollida segura del material o productes contaminants emprats. També, caldrà preveure disposar de diferents contenidors per tal de possibilitar una recollida selectiva dels residus en funció de les seves característiques. Tots els residus generats es transportaran a abocadors controlats. El contractista, abans del inici de les obres presentarà un Pla de Gestió de Residus, per a la seva aprovació per part del Director de l’Obra i/o el responsable de la vigilància ambiental. *Exercir un control exhaustiu del manteniment de la maquinària prohibint l’abocament d’olis i hidrocarburs a qualsevol punt. Disposició de les instal·lacions necessàries i adequades per a la recollida del líquids contaminants procedents d’algunes operacions, mitjançant basses de decantació i neutralització, si s’escau. *Prohibir l’abocament de les aigües de neteja de les diferents instal·lacions auxiliars i, particularment, els formigons i aigües de neteja de les cubes de formigó, a qualsevol punt de l’entorn de l’obra. Disposició d’una bassa de dimensions adients per l’abocament d’aquestes aigües. La bassa estarà delimitada en el seu perímetre – excepte en la zona d’abocament -, i correctament senyalitzada. *Ubicació de les àrees auxiliars d’obra lluny dels cursos fluvials i la xarxa de drenatge de la zona. *Contemplar l’existència a l’obra de materials absorbents d’hidrocarburs d’acció ràpida per a utilitzar en cas d’abocaments accidentals. *Un cop finalitzades les obres, revegetar immediatament aquelles superfícies afectades per les mateixes. *Durant la fase d’instal·lació de les torres i en el cas que s’observi que els fonaments poden afectar les aigües d’escorrentia d’algun barranc es proposa la construcció d’una bassa de decantació o trampa de sediments on aniran a parar les aigües procedents de l’obra de fonamentació de les mateixes per a que els llots i sediments precipitin al fons de la bassa. En funció del cabal i de la velocitat de precipitació dels fangs, aquests s’aniran retirant i es transportaran a abocador.

VEGETACIÓ

* Control estricte dels límits d’ocupació de les obres, trànsit de la maquinària pesada, ubicació dels acopis temporals, localització del parc de maquinària... Per això es procedirà a l’encintament de tot el perímetre de les superfícies ocupades, tant les temporals com les permanents tal com s’ha definit en apartats anteriors. *Instal·lació dels suports relacionats anteriorment (a l’apartat d’impactes sobre la gea) amb mitjans aeris que evitin la construcció dels camins d’accés. *Utilització com a zones d’ocupació temporal (parc de maquinària, zones d’acopi...) d’àrees degradades, sense vegetació. *Tramitació d’un permís de tala prèviament al inici de les obres per a totes les superfícies forestals afectades. *Seguiment precís del que defineix el projecte constructiu quant a les zones a talar i esbrossar, contemplant aquelles solucions que afectin mínimament les superfícies forestals. Marcatge previ dels arbres que s’hagin de talar. *Restaurar els talussos creats mitjançant l’extensió de terra vegetal, una sembra i la conseqüent plantació d’arbustos autòctons (romaní, farigola, sàlvia, lavanda...) i arbres (alzina, pi blanc,...) quant sigui possible *En les tallades de vegetació pel manteniment del corredor de la línia se sol·licitaran les autoritzacions corresponents al Departament de Medi Ambient i Habitatge. *Minimitzar l’afectació sobre el margalló (Chamaerops humilis) provocat pels treballs d’estesa de la línia elèctrica. Abans del inici de les obres es realitzarà un inventari de la totalitat de les superfícies afectades. En cas de veure’s afectat algun peu es procedirà al desarrelament de la planta i la plantació d’aquesta a un altre indret, amb la prèvia autorització de la Direcció General del Medi Rural, segons estableix l’Ordre de 5 de novembre de 1984. *Tant en la fase de construcció del projecte com en la d’explotació, adopció de les mesures preventives necessàries de risc d’incendi definides en el Decret 64/1995, de 7 de març, i el Decret 130/1998, de 12 de maig.




FAUNA

*La realització de les obres preferentment fora dels períodes més sensibles: pre-posta (zel i construcció del niu), incubació i nidificació (en termes generals, del gener al juny, ambdós inclosos). *Controlar els nivells màxims sonors i la generació de pols durant la fase d’obres. *La restauració de les superfícies temporals afectades per les obres. *La realització d’un estudi complet de seguiment de la incidència de la línia elèctrica sobre l’avifauna, sobretot atès que aquesta se situa en una zona de campeig de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), durant el primer any del seu funcionament. *Caldrà sol·licitar a la Direcció General del Medi Natural quines àrees sensibles cal evitar de sobrevolar en el muntatge de les torres que s’ha previst amb helicòpter, així com fixar el calendari en que es poden realitzar aquests treballs. *També s’ha de tenir especial cura en no afectar cap bassa, ni tampoc modificar els seus canals d’escorrentiu, que permeten l’aportació d’aigua quan plou. Aquestes basses són punts importants per a la reproducció dels amfibis terrestres, i zones preferents de caça de molts rapinyaires, a causa de l’acumulació de petits vertebrats i nombrosos ocells que s’hi poden observar.

PAISATGE

*Limitació de l’afectació sobre el territori a la mínima superfície necessària mitjançant la senyalització del límit de l’obra. *Instal·lació dels suports relacionats anteriorment (a l’apartat d’impactes sobre la gea) amb mitjans aeris que evitin la construcció dels camins d’accés. *Remodelar el relleu alterat, adequant-lo a la seva situació original utilitzant el material sobrant procedent de les excavacions. Un cop recoberts aquests terrenys s’estendran per sobre uns 20 cm de terres vegetals prèviament tractades, però procedents de la pròpia obra. Finalment es practicarà una sembra. *Evitar acumulacions de materials sobrants i transportar-los a abocadors controlats. Al programa de seguiment ambiental es comenta la necessitat d’una localització prèvia al inici de les obres, de zones d’abocament de mínim impacte i fàcil restauració final. *Utilitzar, en la mesura del possible, els camins ja existents. Senyalitzar perfectament tots els accessos durant les obres per a que la maquinària pesada circuli única i exclusivament per aquestes zones autoritzades. *Procurar deixar l’entorn afectat amb una coberta vegetal similar a l’existent abans de les obres. *Retirar els residus que es vagin generant a mesura que es realitzen les obres i, molt particularment, aquells residus tòxics i/o perillosos (combustibles i olis) que hagin de ser tractats segons la normativa legal vigent (Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus i Ley 20/1986, de 14 de mayo, básica de residuos tóxicos y peligrosos). *Portar a terme mètodes adients d’estabilització de vessants en aquells indrets on el pendent del terreny es modifiqui. *Dissenyar els talussos creats com a conseqüència de la instal·lació de les torres i construcció de camins amb un pendent màxim 3H:2V per tal de possibilitar la posterior estesa de terra vegetal i la seva revegetació. *Els possibles excedents de terres es transportaran a un abocador controlat

USOS DEL SÒL

*Limitar l’afectació sobre el territori a la mínima necessària, mitjançant el marcatge acurat del límit d’obra, tal com s’ha definit en apartats anteriors. *Evitar l’afectació a les plantacions existents, en els trams de la línia que afecta a superfícies agrícoles. En aquest sentit s’haurà de vigilar de forma especial el no afectar totes les infraestructures productives com la xarxa de rec, xarxes de drenatges, murs, ... etc. *El muntatge dels suports 3, 4, 5, 7 i 8 de la línia es realitzarà amb mitjans aeris (amb la utilització d’helicòpter). *Utilitzar com a superfícies d’ocupació temporal aquelles de més baix valor ecològic, ambiental i econòmic. *Manteniment dels accessos als camps de conreu i diferents propietats durant les obres, i restitució de tots els accessos i camins tallats un cop acabada l’execució del projecte. *Restauració de totes les superfícies d’ocupació temporal, restablint les seves característiques i usos inicials. *Eliminar tots els camins de nova construcció que afecten a superfícies agrícoles en producció, restablint les condicions inicials. *Eliminar i gestionar de forma correcta tots els residus generats duran les obres.

INFRAESTRUCTURES

*Restitució i reposició de tots els serveis que puguin resultar afectats per les obres. *Manteniment dels accessos als camps de conreu i diferents propietats durant les obres, i restitució de tots els accessos i camins tallats amb la construcció de passos, camins i altres obres necessàries per tal de garantir la permeabilitat del territori, un cop acabades les obres. *Proporcionar vies alternatives quan els camins restin interceptats. *Senyalitzar les obres en aquells punts d’interferència amb la via pública. *Prendre les mesures preventives necessàries per a evitar incendis forestals segons la normativa vigent.




ASPECTES SOCIOECONÒMICS

* Senyalitzar les obres en els punts d’interferència amb les vies públiques, aplicant en aquests punts les màximes mesures de seguretat en la construcció. *Reconstruir les vies de pas en el cas de que siguin afectades. *Proporcionar vies alternatives quan els camins restin interceptats. *Prendre les mesures preventives necessàries per a evitar incendis forestals segons la normativa vigent (Decret 64/1995, de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals) i l’Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el citat Decret 64/1995). *Reposar durant i un cop acabades les obres els serveis i infraestructures afectades, especialment aquella relacionada amb l’explotació agrícola de les finques colindants (accessos, drenatges, sistemes de reg,... etc.) i les activitats extractives. *Indemnitzar correctament als propietaris afectats pels danys i perjudicis causats.

PATRIMONI CULTURAL

*Realitzar un seguiment arqueològic dels rebaixos que s’hagin de realitzar a aquesta zona per tal d’instal·lar les torres elèctriques i recollida sistemàtica del material arqueològic existent a l’àrea afectada pel projecte PA1, ED1, ED2, ED3, ED4, ED5, ED6, ED7, ED8 I ED9.. *Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.), amb la finalitat de vigilar la possible aparició de restes arqueològiques al subsòl, així com la presència estratigràfica, tipologia i grau de conservació. *Incorporar un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.

RISC D’INCENDI FORESTAL

*Sol·licitud d’autorització a la Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural per la utilització de bufadors o similars En els terrenys forestals siguin o no poblats d’espècies arbòries i a la franja de 500 metres que els envolta, en el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre. *Presència un extintor (tipus ABC) de 5 kg. A menys de 5 metres en totes les actuacions realitzades amb màquines, siguin automotrius o no, que utilitzin materials inflamables i/o que puguin ser generadores de risc d’incendi o d’explosió. *Disposició mentre durin les obres d’un grup autònom d’extinció d’incendis forestals homologats per l’Ordre de 2 de maig de 1995, per la qual s’estableixen actuacions de control de característiques de la maquinària i el material agrícola i forestal remolcat o transportat amb una capacitat mínima de 300 litres amb el vehicle adequat per a la seva utilització, que permeti una actuació immediata en cas d’emergència. *Col·locació de cartells informatius i rètols de risc d’incendi als principals accessos a zones forestals. *Revegetació de talussos amb espècies arbustives que hauran de mantenir un contingut d’humitat elevat durant l’època de màxim risc. *Impartició d’un curset formatiu del personal de l’obra, informant del risc d’incendi de la zona, d’aquelles activitats que poden ser causa d’inici de foc, i de les mesures que s’han adoptar de forma general i de forma específica en funció de les activitats que s’estiguin desenvolupant, abans del inici de les obres. *Eliminació de les restes vegetals que s’obtinguin dels treballs d’esbrossada amb el seu transport a abocador o bé triturant-los in situ.

ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

*Limitar la superfície d’ocupació a la mínima necessària mitjançant l’assenyalament del límit de l’obra. *Instal·lació dels suports relacionats anteriorment (a l’apartat d’impactes sobre la gea) amb mitjans aeris que evitin la construcció dels camins d’accés. *En els treballs de restauració, aplicar els criteris que permetin una perfecta integració de les superfícies afectades, utilitzant una tipologia de restauració d’acord amb les característiques de la vegetació colindant. *Utilitzar com a zones d’ocupació temporal espais o superfícies que no afectin a hàbitats d’interès comunitari ni altres espais protegits.


Igualment, i tal com s’indica en l’EIA, algunes de les mesures que es proposen per corregir els impactes paisatgístics i morfològics ja s’han adoptat en la fase de disseny, mitjançant un traçat que minimitzés les superfícies afectades però a la vegada que s’adaptés a les característiques del terreny i minimitzés els impactes sobre la població. En aquest sentit, s’ha allunyat el traçat de la línia elèctrica de connexió de la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E. Garcia dels nuclis de població existents tot el que ha estat possible. Algunes de les principals mesures correctores per tal de minimitzar l’impacte paisatgístic i morfològic són les següents:


a) Limitació de l’afectació sobre el territori a la mínima superfície necessària mitjançant la

senyalització del límit de l’obra. b) Instal·lació dels suports 3, 4, 5, 7 i 8 amb mitjans aeris (amb la utilització d’helicòpter). c) Remodelar el relleu alterat, adequant-lo a la seva situació original utilitzant el material

sobrant procedent de les excavacions. Un cop recoberts aquests terrenys s’estendran per sobre uns 20 cm de terres vegetals prèviament tractades, però procedents de la pròpia obra. Finalment es practicarà una sembra.

d) Disposició dels suports a diferents nivells o alçades per a reduir els moviments de terres

(terraplens o excavacions) necessaris per aconseguir l’anivellació de la torre. e) Evitar acumulacions de materials sobrants i transportar-los a abocadors controlats

prèviament establerts. f) Utilitzar, en la mesura del possible, els camins ja existents. Senyalitzar perfectament tots

els accessos durant les obres per a que la maquinària pesada circuli única i exclusivament per aquestes zones autoritzades.

g) Procurar deixar l’entorn afectat amb una coberta vegetal similar a l’existent abans de les

obres (revegetació). Un cop acabades les obres de fonamentació de les torres es procedirà a la restauració de les superfícies adjacents; aquesta restauració consistirà en l’estesa de terra vegetal, l’aplicació d’una hidrosembra i/o sembra manual, i la realització de plantacions d’espècies autòctones –encara que tan sols allà on s’escaigui-.

h) Retirar els residus que es vagin generant a mesura que es realitzen les obres i, molt

particularment, aquells residus tòxics i/o perillosos (combustibles i olis) que hagin de ser tractats segons la normativa legal vigent (Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus i Ley 20/1986, de 14 de mayo, básica de residuos tóxicos y peligrosos).

i) Portar a terme mètodes adients d’estabilització de vessants en aquells indrets on el

pendent del terreny es modifiqui. j) Dissenyar els talussos creats com a conseqüència de la instal·lació de les torres,

construcció de camins amb un pendent màxim 3H:2V per tal de possibilitar la posterior estesa de terra vegetal i la seva revegetació.

k) Pintar les torres de color RAL 7002 per tal que no destaquin del fons paisatgístic. l) Els possibles excedents de terres es transportaran a un abocador controlat.

Per altra banda, es vigilarà de forma constant els moviments de terres, de manera que s’evitin al màxim els arrossegaments de material vessant avall i també els despreniments de roques. En tot cas, i al final de les obres, es restituiran o condicionaran els accessos i zones adjacents que s’hagin pogut veure afectades mitjançant sembres i plantacions d’espècies arbustives autòctones. Es considera una superfície de restauració de 4 m2 per cada m lineal de camí. A més, es recomana la localització del parc de maquinària, el seu trànsit i d’altres operacions derivades, desenvolupades en la fase de construcció, en aquells indrets que disposin d’una menor conca visual i on es causi el menor perjudici a la vegetació (restaurant les corresponents superfícies afectades per aquests processos). Tanmateix, és important descartar el major nombre possible d’elements estranys al paisatge. En aquest sentit, cal analitzar detingudament el disseny de la infraestructura, atenent a factors com les formes, textures, colors i visibilitat de la instal·lació.


Per tant, doncs, com es pot observar, la major part de les mesures proposades són preventives (s'apliquen en la concepció dels projectes i en la fase d'execució de les obres, tot evitant l’aparició d'impactes) i/o correctores (orientades a l’eliminació, reducció o modificació de l’efecte).


6. ANÀLISI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA L'estudi de les diferents alternatives del projecte, així com l'anàlisi de la repercussió ambiental de cadascuna d'elles és un aspecte fonamental que ja ha estat estudiat en el corresponent EIA, en el qual, a més d'avaluar l'impacte del projecte i establir les mesures correctores que s’han considerat necessàries per a la seva integració en el medi, també s’ha justificat i demostrat que l'alternativa de localització del mateix és la més idònia, si bé no estrictament des del punt de vista ambiental sí almenys tenint en compte un anàlisi multicriteri rigorós on el factor ambiental està suficientment representat. Les alternatives considerades s’han basat en dos aspectes diferents: per una banda el traçat de la línia elèctrica, i per altra les característiques tècniques de la línia. Les alternatives considerades s’han basat en dos aspectes diferents: per una banda el traçat de la línia elèctrica, i per altre les característiques tècniques de la línia. 6.1. Alternatives de traçat de la línia. Cal dir primer de tot que el traçat de la línia ha quedat condicionat pel traçat de la línia col·lectora dels diferents parcs eòlics promoguts per BERTA a la Terra Alta i el Baix Ebre. L’objectiu de la línia projectada és enllaçar aquesta línia col·lectora (Xarxa troncal) amb la futura S.E. Garcia, que permetrà finalment evacuar a la línia de 220 kV Escatrón-Tarragona. Així, tenint en compte aquests dos punts a enllaçar (Xarxa troncal i S.E. Garcia), s’han plantejat quatre alternatives diferents: • La primera alternativa que es planteja quant al traçat, és la de aprofitar al màxim el corredor

de la Línia de 220 kV Escatrón-Tarragona. Aquesta alternativa, que finalment s’ha desenvolupat, segueixi aquest corredor excepte entre el suport 4 i el suport 12 on es separa de la línia existent més del que correspon a les distància mínima de seguretat. Aquesta modificació respon al criteri d’evitar passar pràcticament a tocar del Mas de Santa Magdalena.

• La segona alternativa és la proposada per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, on el

traçat de la línia discorre pel sud de la línia existent de 220 kV Escatrón-Tarragona, separada una distància que varia dels 300 al 500 m.

• La tercera alternativa és la proposada pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Móra d’Ebre,

on el traçat passa uns 2 Km al nord de la línia existent de 220 kV Escatrón-Tarragona. • La quarta alternativa igualment plantejada pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Móra

d’Ebre proposa que la nova passi pels mateixos suports existents de la línia aèria Escatrón-Tarragona. Cal dir que aquesta alternativa s’ha descartat inicialment per la impossibilitat tècnica de la solució. Cal tenir en compta que les dues línies són de diferent tensió, la línia actual de 220 kV Escatrón-Tarragona no permet instal·lar més circuits.

Anàlisi de les alternatives plantejades: punts forts i febles de cadascuna de les alternatives • Alternativa 1: com a punts forts l’alternativa 1 presenta l’avantatge d’aprofitar el màxim el

corredor de definit per la línia existent de 220 kV Escatrón-Tarragona. Cal tenir en compta que sempre que es projecte una nova infraestructura el recomanable és que aquesta aprofiti els corredors definits per altres infraestructures. Així en tot el traçat l’alternativa proposada es separa la distancia mínima de seguretat (uns 100 m) respecte a la línia existent, excepte entre els suports 4 al 12 on la separació és més gran per tal d’evitar que el traçat passi pròxim al Mas de Sta. Magdalena (respecte a aquest Mas la línia s’ha separat uns 150 m). També, el traçat d’aquesta alternativa és el que suposa una menor longitud: 8,479 Km front al 9,4 Km de l’alternativa 2 i els 8,8 Km de l’alternativa 3. Així mateix, el traçat passa allunyat de nuclis de població i d’habitatges aïllats; els habitatges


(no abandonats) més pròxims són El mas de Sta. Magdalena (del qual passa a 150 m de distància) i la Sènia de Domingo, al final del traçat (del qual passa igualment a 150 m de distància).

S’ha descartat el traçat seguin el corredor de la línia existent, pel sud de la mateixa, donat que aquesta solució obliga a la realització d’un creuament entre les dues línies, per arribar a on se situa la subestació. L’afecció al medi seria similar al traçat pel nord, mentre que suposa aproximar-se a alguns habitatges presents en el territori. Per contra el principal punt feble d’aquesta alternativa és el traçat pel interior del PEIN corresponent a la Serra de Pàndols-Cavalls, que a l’hora forma part de la Xarxa Natura 2000, i és zona ZEPA i LIC. Quant a la potencial afecció a la geomorfologia i relleu, aquest queda molt reduït pel fet que aquells suports que es situen en les zones amb relleu més abrupte, el projecte preveu el muntatge de les mateixes mitjançant helicòpter, el que evita la necessitat d’obrir camins d’accés que se’ns dubte és la principal causa d’impacte. Dels estudis de seguiment de l’avifauna (que se’n parla en l’apartat corresponen) se’n desprèn que el traçat de la línia està fora de la zona més sensible corresponen a l’àrea de nidificació de l’àliga cuabarrada (la zona de nidificació d’aquesta espècie es localitza a la zona de La Picosa)

• Alternativa 2: el principal punt fort d’aquesta alternativa és que el seu traçat, en el tram

inicial (aproximadament els primers 3 Km) transcorre per una zona més planera, i amb menys afecció a superfícies forestals. Així mateix, el traçat queda 500 m més allunyat de la zona de La Picosa on nidifica l’àliga cuabarrada.

Per contra, com a punts febles i respecte a l’alternativa anterior, el traçat és més llarg i suposa obrir un nou corredor per aquesta infraestructura elèctrica, ja que la distància entre la línia elèctrica existent i aquesta nova, varia dels 300 als 500 m. Així mateix la línia creua igualment l’espai del PEIN, i en relació a la proximitat a habitatges aïllats, el traçat passaria per sobre del Mas de la Picona, a 100 m del Mas d’Agustí Cascaròs, a menys de 50 m del Mas dels Buxols i a 100 m del Mas de Marc. Per últim també afegir que obligaria a realitzar un creuament amb la línia de 220 kV existent, per la seva arribada a la S.E.T. de Garcia, cosa que obligaria a modificar el traçat i els suport d’aquesta línia de 220 kV en el punt on es realitzes el creuament.

• Alternativa 3: el principal punt fort d’aquesta alternativa és el seu traçat per fora de l’espai

del PEIN.

Per contra molts són els inconvenients d’aquesta, front a la primera, finalment escollida:

- El traçat proposat suposa l’obertura d’un nou corredor, donat que està totalment allunyat de qualsevol altre infraestructura existent.

- El traçat té una longitud de 8,75 Km, per tant més llarg que l’alternativa 1.

- Pràcticament en tot el seu recorregut la línia creuaria per terreny forestal, amb una fisiografia abrupta que o bé obligaria a construir pràcticament la totalitat del traçat mitjançant helicòpter amb el cost econòmic que això representa, o be comportaria haver d’obrir camins costosos tant des del punt de vista tècnic com econòmic i ambiental.

- Tot i transcorre fora del PEIN, el traçat passaria molt pròxim a la zona de la Picosa, on nidifica l’àliga cuabarrada. Aquest fet és suficient per invalidar el traçat projectat.

- El punt de connexió amb la xarxa troncal es dona 1,2 Km més al nord, el que obliga a condicionar aquesta xarxa troncal en aquest tram.


Així, d’acord amb els comentaris anteriors, s’ha considerat l’alternativa 1 com la de traçat més favorable, essent aquesta la que finalment ha desenvolupat el projecte. Les raons principals són la de presentar un traçat més curt, la d’aprofitar al màxim el corredor de la línia de 220 KV existent (separant-se únicament per evitar l’afecció a un habitatge aïllat), ser compatible amb la presència de l’àrea de nidificació en la zona de la Picosa de l’àliga cuabarrada (segons l’estudi de seguiment realitzat d’aquesta espècie) i suposar un impacte moderat, un cop adoptat el criteri d’instal·lar aquells suport que es localitzen en àrees actualment molt inaccessibles mitjançant helicòpter. Així mateix cal tenir en compta que aquest traçat no obliga a realitzar cap creuament amb la línia de 220 kV existent.


7. CONCLUSIONS 7.1. Definició del projecte, dels aspectes més rellevants de l’actuació proposada i de

l’estratègia d'integració paisatgística adoptada A les comarques de la Terra Alta i la Baix Ebre s’han presentat nombrosos projectes d’aprofitament de la potencialitat eòlica que ofereix la vall de l’Ebre. Un dels problemes comuns a tots els parcs eòlics projectats és l’evacuació de l’energia elèctrica produïda des de cadascun dels parcs fins a la xarxa de distribució i/o transport. Amb l’objectiu d’oferir la millora solució, tant des d’un punt de vista tècnic com ambiental, els promotors dels parcs eòlics de la meitat sud de la Terra Alta i d’una part del Baix Ebre s’han associat en una empresa promotora (BERTA) per tirar endavant el projecte de la línia d’evacuació dels diferents parcs de la forma més eficient possible, compartint sempre que sigui possible les infraestructures d’evacuació. En aquest sentit, s’ha projectat una línia elèctrica que uneix la xarxa troncal de 132 kV amb la S.E. Garcia, situada als municipis de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia (a la Ribera d’Ebre) formen part de l’esmenat pla estratègic, contribuint a desenvolupar el potencial eòlic de la vall de l’Ebre i permetent el creixement industrial i econòmic de la zona. La línia projectada enllaça la L.A.A.T d’Ascó a Tortosa de 132 kV (línia elèctrica col·lectora de l’energia de tots els parcs eòlics projectats en aquesta zona (agrupats dins la societat BERTA), amb la futura S.E. Garcia, que permetrà connectar amb la línia de 220 kV que va a Mequinensa. L’origen de la línia de 132 kV serà el suport núm. 1 entre els suports núm. 34 i s/n de la L.A.A.T. Ascó-Tortosa, des d’on en simple circuit i amb conductor LA-280 Duplex (Hawk) i una longitud de 8,479 Km s’arribarà a la futura subestació Garcia, punt d’entrega de l’energia. En resum, les seves característiques bàsiques segons el projecte d’execució són:

Característiques Línia 132 kV

Titular BERTA

Tensió nominal 132 kV

Longitud 8,479 Km

Núm. conductors/fase 2

Núm. conductors de terra 1

Tipus Cable compost OPGW (fibra òptica)

Tipus de suports Metàl·lics de gelosia

Inici de la línia L.A.A.T. de 132 kV d’Ascó a Tortosa

Final de la línia S.E. de Garcia (T.M. Garcia)

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. A continuació s’estableix en detall el traçat de la línia projectada:


1 1 – 4 762,65 Móra d’Ebre

2 4 – 5 448,92 Móra d’Ebre

3 5 – 8 822,31 Móra d’Ebre

4 8 – 12 1.543,03 Móra d’Ebre

5 12 – 23 3.002,10 Móra d’Ebre

6 23 – 26 680,96 Móra d’Ebre

7 26 – 29 1.017,76 Móra d’Ebre, Móra la Nova, Garcia



8 29 – 30 144,89 Garcia

9 30 – P (31) 56,14 Garcia

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. Aquests suports es situaran en les següents coordenades:

Suport X UTM Y UTM Suport X UTM Y UTM

1 294.342 4.552.613 16 298.766 4.553.703

2 294.450 4.552.600 17 299.063 4.553.812

3 294.962 4.552.539 18 299.337 4.553.912

4 295.099 4.552.522 19 299.650 4.554.027

5 295.524 4.552.669 20 299.770 4.554.071

6 295.855 4.552.801 21 300.014 4.554.160

7 296.082 4.552.892 22 300.286 4.554.260

8 296.287 4.552.974 23 300.604 4.554.376

9 296.837 4.553.110 24 300.848 4.554.439

10 297.237 4.553.208 25 301.061 4.554.494

11 297.455 4.553.262 26 301.264 4.554.546

12 297.785 4.553.344 27 301.800 4.554.700

13 297.904 4.553.387 28 302.083 4.554.782

14 298.318 4.553.539 29 302.241 4.554.828

15 298.553 4.553.625 30 302.378 4.554.876

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. El projecte d’accessos a la línia elèctrica projectada preveu aprofitar la xarxa de camins actualment existents. La major part del traçat dels camins existents té l’amplada suficient, i per tant caldrà regularitzar la rasant dels mateixos per tant de facilitar el pas de la maquinaria. Òbviament per aquells suport que no existeixen camins caldrà construir-los. Els trams de nova construcció, tal com es detalla més endavant són poc importants en relació a la totalitat de la xarxa viària d’accés. El criteri aplicat ha estat el d’intentar minimitzat l’afectació a camps de conreus i àrees amb vegetació forestal arbrada. Tant els camins principals com els accessos secundaris, s’hauran de condicionar per possibilitar el pas de camions. Per tal d’assegurar-ne la seva maniobrabilitat, es preveu que l’ample del camí principal sigui de 4 m més la superfície que puguin ocupar els talussos. Cal destacar però que el muntatge d’aquelles torres més inaccessibles és realitzarà amb la utilització de mitjans aeris, per tal de reduir les superfícies de camins Tanmateix, un cop finalitzades les obres i restaurades les diferents superfícies afectades (les ocupacions per l’alçat de les torres, les zones destinades al parc de maquinària, serveis auxiliars,...) aquestes recuperaran el seu aspecte inicial. En el cas dels camins que s’hauran obert durant la fase de construcció, tot i que teòricament seria possible la seva restauració un cop muntada la línia, normalment es mantindran per tal de facilitar les tasques de manteniment. Un altre aspecte a considerar és la repetició que es crearà al llarg d’una línia contínua, així com el corredor que es formarà com a resultat de la tala de la vegetació, en aplicació de la normativa de prevenció d’incendis. Per tant, doncs, i resumint, els elements del projecte amb incidència paisatgística seran, a més de la pròpia línia i suports, el corredor per on discorre la línia i els camins d’accés fins el mateix (alguns seran camins actuals que caldrà millorar, i altres camins de nova construcció).


7.2. Descripció del paisatge de l’emplaçament del projecte, tenint en compte els seus valors i tant des del punt de vista estructural com formal

L’àmbit d’estudi de la infraestructura projectada se situa a la dreta de l’Ebre, curs que separa els termes de Móra d’Ebre a l’oest, Móra la Nova a l’est i Garcia al nord (a banda i banda de l’Ebre, a la seva confluència amb el riu de Siurana), excepte el tram de connexió amb la S.E. Garcia (últim Km de la línia projectada). La hidrologia, òbviament, queda definida pel riu Ebre, que condiciona una bona part de la geografia del territori. També esmentar la presència del riu Sec, a la dreta de l’Ebre, que es manifesta com un riu de característiques típicament mediterrànies. Des del punt de vista geomorfològic, l’àmbit d’estudi es troba al marge sud-est de la Conca de l’Ebre, en concret, a la cubeta o depressió de Móra, on s’eixampla la plana que va de la serra de la Torre al baix Priorat. Es tracta d’un dipòsit l’estructura del qual és de conglomerats, argiles guixenques i saulonoses i margues situada entre el Pas de l’Ase i el de Barrufemes. En aquest sentit i per la seva proximitat al traçat de la L.A.A.T. destaquen uns relleus modestos, els quals constitueixen els contraforts meridionals de la Serra del Tormo. Esmentar especialment les serres de Santa Magdalena (450 m) i la Picossa (496 m), situades a l’oest del terme de Móra d’Ebre. Respecte la vegetació, el traçat de la línia transcorre principalment per les àrees agrícoles i les poblades de bosquines i prats; puntualment amb àrees forestals de pi blanc que conformen el biòtop arbustiu i forestal mediterrani.No obstant això, pel seu elevat interès esmentar la vegetació de ribera, que es localitza especialment als marges del riu Ebre però també en alguns trams del riu Sec. Està representada per diverses comunitats entre les quals cal destacar les alberedes i salzedes. La zona amb una sensibilitat més alta però són les cingleres rocalloses d’ambients rupícoles, que es localitzen a la Picossa, tot i que fora de l’àmbit concret del traçat de la línia (a uns 650m), que allotja zones de nidificació d’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), pel que caldrà destinar-hi la màxima atenció, així com el bosc de ribera i els canyars de l’Ebre, concretament de la Illa del Galatxo de Subarrec, el qual alberga espècies com el milà negre (Milvus migrans), el corb marí (Phalacrocorax carbo) i el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), així com del mol·lusc nàiade (Margaritifera aruricularia). Igualment, la vall de l'Ebre, en travessar bona part del nord de la península Ibèrica, és habitualment utilitzada com ruta migratòria per moltes aus, especialment per petits ocells del grup dels passeriformes. En aquest sentit, són moltes les espècies d'ocells que s’aturen per descansar en els canyars i en la vegetació de ribera del riu, on poden obtenir aliment. Així doncs, el paisatge és un mosaic de vegetació mediterrània i fruiters de secà, amb un relleu ondulat on abunden els barrancs, al fons dels quals hi sol haver els cultius i a les vessants abruptes la vegetació natural, que alberga una fauna típicament mediterrània dels àmbits arbustius i forestals. Les àrees urbanes dins l’àrea d’estudi es troben representades pel nuclis de Móra d’Ebre a la dreta del curs fluvial i Garcia i Móra la Nova a l’esquerre. No obstant, els esmentats nuclis no es veuen afectats directament pel pas de la línia elèctrica projectada. Per altra banda trobem també algunes cases i masies disperses per tot el territori que no es troben habitats de forma permanent, tractant-se en la major part de sínies, masos abandonats, explotacions agropecuàries i cabanes agrícoles. Per altra banda, el traçat de la línia elèctrica necessàriament ha de creuar algunes de les infraestructures existents a la zona (carreteres, línies elèctriques, via de ferrocarril i vies pècuàries), si bé s’ha minimitzat l’impacte que suposen aquests creuaments realitzant-los de la forma tècnicament més adequada.


Especialment destacable és el condicionant que suposa la línia elèctrica d’alta tensió d’Ascó a Tortosa, propietat d’ENDESA, que a l’àmbit estudiat transcorre més o menys paral·lela a la carretera C-12, la qual correspon el punt d’entrega de l’energia evacuada pels parcs eòlics de la zona. A més a més, la línia elèctrica projectada de 132 kV anirà paral·lela en bona part del seu traçat amb la línia d’alta tensió de 220 kV “Escatrón-Tarragona” existent. D’altra banda, cal assenyalar l’escassa presència d’activitats productives al territori estudiat, el que ha determinat que es vegin minimitzades les possibles afectacions sobre aquests tipus d’activitats antròpiques. En resum, el traçat i característiques de la nova línia ve condicionat per una sèrie de factors, com ja s’ha vist, d’entre els que destaquen els punts inicial i final a connectar, la fisiografia de la zona, la presència d’àrees d’interès natural, la presència de població, l’existència d’altres infraestructures, etc. Tots aquests factors han motivat el corredor o traçat de la línia finalment projectat. 7.3. Descripció dels principals impactes i de les mesures d'integració previstes Les principals accions del projecte que poden tenir una major repercussió sobre el paisatge són la instal·lació de l’estesa elèctrica i suports, la creació dels camins d’accés pel muntatge de les torres, sobretot en aquells sectors amb un relleu més abrupte i/o ondulat i l’eliminació de la vegetació sota la línia elèctrica, per l’establiment d’un corredor net de vegetació. Un cop les obres s’han executat es procedeix a la restauració de les superfícies auxiliars d’obra requerides (parcs de maquinària, zones d’emmagatzematge de materials,...), les quals en un breu període de temps recuperaran el seu aspecte original. En aquest sentit, doncs, els impactes potencials amb afectació paisatgística que pot generar la línia elèctrica de 132 són els següents: • La construcció de pistes d’accés i de servei, l’estesa elèctrica, i, especialment, els suports,

que suposaran una intrusió visual i l’artificialització del paisatge. La presència dels suports serà un dels factors més impactants, ja que suposa la repetició al llarg d’una línia continua, considerant-se un impacte visual de tipus permanent.

• L’impacte que es pugui generar per les tasques de desbrossada i/o tala de la coberta

vegetal per tal de definir el corredor necessari sota l’estesa elèctrica en compliment de la normativa de prevenció d’incendis.

• L’impacte lligat als moviments de terres en les superfícies de nova ocupació (sobretot en

els camins d’accés de nova construcció, en les bases dels suports), el que pot ocasionar problemes d’erosió i/o inestabilització de talussos i canvis en l’ús del sòl.

En relació a les mesures d’integració paisatgística aquestes seran les definides en l’EIA de la línia elèctrica de 132 kV de connexió entre la xarxa troncal de 132 kV d’evacuació de la potència generada pels parcs eòlics Coll Ventós, Tossa del Vent, la Tossa i Aligars i la S.E. de Garcia. Destacar-ne, en aquest sentit, les següents: • Instal·lació dels suports 3, 4, 5, 7, i 8 amb mitjans aeris (amb la utilització d’helicòpter). • Utilitzar, en la mesura del possible, els camins ja existents. Senyalitzar perfectament tots

els accessos durant les obres per a que la maquinària pesada circuli única i exclusivament per aquestes zones autoritzades.

• Disposició dels suports a diferents nivells o alçades per a reduir els moviments de terres

(terraplens o excavacions) necessaris per aconseguir l’anivellació de la torre.


• Limitació de l’afectació sobre el territori a la mínima superfície necessària mitjançant la senyalització del límit de l’obra.

• Dissenyar els talussos creats com a conseqüència de la instal·lació de les torres,

construcció de camins amb un pendent màxim 3H:2V per tal de possibilitar la posterior estesa de terra vegetal i la seva revegetació.

• Remodelar el relleu alterat, adequant-lo a la seva situació original utilitzant el material

sobrant procedent de les excavacions. Un cop recoberts aquests terrenys s’estendran per sobre uns 20 cm de terres vegetals prèviament tractades, però procedents de la pròpia obra. Finalment es practicarà una sembra.

7.4. Descripció dels impactes que no es poden evitar La presència dels suports és un dels impactes més importants pel paisatge, ja que la repetició, al llarg d’una línia continua suposarà un impacte visual inevitable de tipus permanent. Un altre factor que reforça l’impacte de la línia és el corredor que es forma com a resultat de la tala de la vegetació, en aplicació de la normativa de prevenció d’incendis. Si bé en alguns casos l’orografia de la zona contribuirà a la seva ocultació, total i/o parcial, en d’altres això serà inevitable. Tanmateix, destacar en aquest sentit el traçat de la línia s’ha allunyat al màxim tècnicament possible dels punts d’observació més importants, com són els nuclis urbans i masies aïllades. 7.5. Justificació de les solucions adoptades i de les alternatives L'estudi de les diferents alternatives del projecte, així com l'anàlisi de la repercussió ambiental de cadascuna d'elles és un aspecte fonamental que va estar contemplat en el corresponent EIA, també es va justificar i demostrar que l'alternativa de localització del mateix serà la més idònia, si bé no estrictament des del punt de vista ambiental sí almenys tenint en compte un anàlisi multicriteri rigorós on el factor ambiental estava suficientment representat. En aquest cas, el traçat de la línia ha quedat condicionat pel traçat de la línia col·lectora dels diferents parcs eòlics promoguts per BERTA a la Terra Alta i el Baix Ebre. L’objectiu de la línia projectada és enllaçar aquesta línia col·lectora (Xarxa troncal) amb la futura S.E. Garcia, que permetrà finalment evacuar a la línia de 220 kV Escatrón-Tarragona. Així, tenint en compte aquests dos punts a enllaçar (Xarxa troncal i S.E. Garcia), s’han plantejat quatre alternatives diferents: • La primera alternativa que es planteja quant al traçat, és la de aprofitar al màxim el corredor

de la Línia de 220 kV Escatrón-Tarragona. Aquesta alternativa, que finalment s’ha desenvolupat, segueixi aquest corredor excepte entre el suport 4 i el suport 12 on es separa de la línia existent més del que correspon a les distància mínima de seguretat. Aquesta modificació respon al criteri d’evitar passar pràcticament a tocar del Mas de Santa Magdalena.

• La segona alternativa és la proposada per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, on el

traçat de la línia discorre pel sud de la línia existent de 220 kV Escatrón-Tarragona, separada una distància que varia dels 300 al 500 m.

• La tercera alternativa és la proposada pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Móra d’Ebre,

on el traçat passa uns 2 Km al nord de la línia existent de 220 kV Escatrón-Tarragona. • La quarta alternativa igualment plantejada pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Móra

d’Ebre proposa que la nova passi pels mateixos suports existents de la línia aèria Escatrón-Tarragona. Cal dir que aquesta alternativa s’ha descartat inicialment per la impossibilitat


tècnica de la solució. Cal tenir en compta que les dues línies són de diferent tensió, la línia actual de 220 kV Escatrón-Tarragona no permet instal·lar més circuits.

Anàlisi de les alternatives plantejades: punts forts i febles de cadascuna de les alternatives • Alternativa 1: com a punts forts l’alternativa 1 presenta l’avantatge d’aprofitar el màxim el

corredor de definit per la línia existent de 220 kV Escatrón-Tarragona. Cal tenir en compta que sempre que es projecte una nova infraestructura el recomanable és que aquesta aprofiti els corredors definits per altres infraestructures. Així en tot el traçat l’alternativa proposada es separa la distancia mínima de seguretat (uns 100 m) respecte a la línia existent, excepte entre els suports 4 al 12 on la separació és més gran per tal d’evitar que el traçat passi pròxim al Mas de Sta. Magdalena (respecte a aquest Mas la línia s’ha separat uns 150 m). També, el traçat d’aquesta alternativa és el que suposa una menor longitud: 8,479 Km front al 9,4 Km de l’alternativa 2 i els 8,8 Km de l’alternativa 3. Així mateix, el traçat passa allunyat de nuclis de població i d’habitatges aïllats; els habitatges (no abandonats) més pròxims són El mas de Sta. Magdalena (del qual passa a 150 m de distància) i la Sènia de Domingo, al final del traçat (del qual passa igualment a 150 m de distància).

S’ha descartat el traçat seguin el corredor de la línia existent, pel sud de la mateixa, donat que aquesta solució obliga a la realització d’un creuament entre les dues línies, per arribar a on se situa la subestació. L’afecció al medi seria similar al traçat pel nord, mentre que suposa aproximar-se a alguns habitatges presents en el territori. Per contra el principal punt feble d’aquesta alternativa és el traçat pel interior del PEIN corresponent a la Serra de Pàndols-Cavalls, que a l’hora forma part de la Xarxa Natura 2000, i és zona ZEPA i LIC. Quant a la potencial afecció a la geomorfologia i relleu, aquest queda molt reduït pel fet que aquells suports que es situen en les zones amb relleu més abrupte, el projecte preveu el muntatge de les mateixes mitjançant helicòpter, el que evita la necessitat d’obrir camins d’accés que se’ns dubte és la principal causa d’impacte. Dels estudis de seguiment de l’avifauna (que se’n parla en l’apartat corresponen) se’n desprèn que el traçat de la línia està fora de la zona més sensible corresponen a l’àrea de nidificació de l’àliga cuabarrada (la zona de nidificació d’aquesta espècie es localitza a la zona de La Picosa)

• Alternativa 2: el principal punt fort d’aquesta alternativa és que el seu traçat, en el tram

inicial (aproximadament els primers 3 Km) transcorre per una zona més planera, i amb menys afecció a superfícies forestals. Així mateix, el traçat queda 500 m més allunyat de la zona de La Picosa on nidifica l’àliga cuabarrada.

Per contra, com a punts febles i respecte a l’alternativa anterior, el traçat és més llarg i suposa obrir un nou corredor per aquesta infraestructura elèctrica, ja que la distància entre la línia elèctrica existent i aquesta nova, varia dels 300 als 500 m. Així mateix la línia creua igualment l’espai del PEIN, i en relació a la proximitat a habitatges aïllats, el traçat passaria per sobre del Mas de la Picona, a 100 m del Mas d’Agustí Cascaròs, a menys de 50 m del Mas dels Buxols i a 100 m del Mas de Marc. Per últim també afegir que obligaria a realitzar un creuament amb la línia de 220 kV existent, per la seva arribada a la S.E.T. de Garcia, cosa que obligaria a modificar el traçat i els suport d’aquesta línia de 220 kV en el punt on es realitzes el creuament.

• Alternativa 3: el principal punt fort d’aquesta alternativa és el seu traçat per fora de l’espai

del PEIN.

Per contra molts són els inconvenients d’aquesta, front a la primera, finalment escollida: - El traçat proposat suposa l’obertura d’un nou corredor, donat que està totalment

allunyat de qualsevol altre infraestructura existent.

- El traçat té una longitud de 8,75 Km, per tant més llarg que l’alternativa 1.


- Pràcticament en tot el seu recorregut la línia creuaria per terreny forestal, amb una fisiografia abrupta que o bé obligaria a construir pràcticament la totalitat del traçat mitjançant helicòpter amb el cost econòmic que això representa, o be comportaria haver d’obrir camins costosos tant des del punt de vista tècnic com econòmic i ambiental.

- Tot i transcorre fora del PEIN, el traçat passaria molt pròxim a la zona de la Picosa, on nidifica l’àliga cuabarrada. Aquest fet és suficient per invalidar el traçat projectat.

- El punt de connexió amb la xarxa troncal es dona 1,2 Km més al nord, el que obliga a condicionar aquesta xarxa troncal en aquest tram.

Així, d’acord amb els comentaris anteriors, s’ha considerat l’alternativa 1 com la de traçat més favorable, essent aquesta la que finalment ha desenvolupat el projecte. Les raons principals són la de presentar un traçat més curt, la d’aprofitar al màxim el corredor de la línia de 220 KV existent (separant-se únicament per evitar l’afecció a un habitatge aïllat), ser compatible amb la presència de l’àrea de nidificació en la zona de la Picosa de l’àliga cuabarrada (segons l’estudi de seguiment realitzat d’aquesta espècie) i suposar un impacte moderat, un cop adoptat el criteri d’instal·lar aquells suport que es localitzen en àrees actualment molt inaccessibles mitjançant helicòpter. Així mateix cal tenir en compta que aquest traçat no obliga a realitzar cap creuament amb la línia de 220 kV existent. 7.6. Valoració de la integració global dels projectes en el paisatge Un cop considerats els diferents elements analitzats en el present EIP, i a partir de la descripció i valoració del paisatge realitzada, així com de la corresponent diagnosi, anàlisi d’alternatives i mesures d’integració proposades (extretes de l’EIA), la valoració global del l’estudi d’integració paisatgística del projecte de la línia elèctrica de 132 kV de connexió de la xarxa troncal amb la S.E. Garcia es considera moderada, tal i com es pot veure a la taula següent:

Valoració dels impactes de la línia elèctrica de 132 kV de connexió de la xarxa troncal amb la S.E. Garcia

Factor ambiental Fase de construcció Fase de funcionament

Geomorfologia M C

Hidrologia C C

Vegetació M M

Fauna (avifauna) M M

Paisatge C C

Usos del sòl M C

Infraestructures C C

Socio-economia C C

Patrimoni Cultural C C

Generació de residus C C

Risc d’incendi forestal M M

Espais d’interès natural M M Impacte compatible (C), moderat (M), sever (S) i crític (CR), Impacte inexistent (-) i positiu (+)


Així, doncs, si bé la nova la línia elèctrica suposarà la introducció en el paisatge d’uns elements totalment artificials i d’una línia recta discordant amb les formes ondulants del terreny, com que alguns trams quedaran total i/o parcialment ocults per l’orografia de la zona i se situaran a una certa distancia dels principals punts d’observació (nuclis urbans), donat que la capacitat de càrrega del territori s’ha valorat com a mitja (en la major part del territori), el projecte no suposarà cap alteració especialment important del paisatge actual de la zona.


8. EQUIP REDACTOR Es relaciona tot seguit l’equip de professionals que ha intervingut en la realització dels present estudi d'integració paisatgística: • Directors de l’estudi:

Claudi Racionero Enginyer de Monts i Veterinari Joan Bastons Enginyer Agrònom

• Equip redactor:

Cristina Camps Llic. Ciències Ambientals Imma Gamundí Llic. Ciències Ambientals Mauri González Delineant

IIII.. PPLLÀÀNNOOLLSS

1. Situació (topogràfic) 1:50.000 2. Localització (ortofotomapa) 1:25.000 3. Emplaçament (topogràfic) 1:10.000 4. Emplaçament (ortofotomapa) 1:10.000 5. Fisiografia i relleu 1:25.000 6. Espais reconeguts normativament i altres elements d’interès 1:50.000 7. Infraestructures i elements de l’entorn humà 1:25.000 8. Visibilitat

8.1. Visibilitat des de Móra la Nova 1:50.000 8.2. Visibilitat des de Móra d’Ebre 1:50.000 8.3. Visibilitat des de Garcia 1:50.000 8.4. Visibilitat des de Benissanet 1:50.000

9. Simulacions tridimensionals

4.2. Estudi d’impacte i integració paisatgística...Tal com estableixl’art. 48 del Decret...

Documents

Transcript of 4.2. Estudi d’impacte i integració paisatgística...Tal com estableixl’art. 48 del Decret...