7/29/2019 40 -abril- 2010

1/28

1

nm. 40 -abril- 2010

Editorial

la nevada

Mira que bonic, mare! Neva! Est nevant!

Aquesta frase se sentia per tot Torroella, per tot lEmpord mentre menuts i gransveien caure amb illusi aquelles volves innocents, que de mica en mica anaven

7/29/2019 40 -abril- 2010

2/28

2

agafant a terra i enfarinant el paisatge. La idllica estampa va durar el temps justperqu sen comencessin de veure els inconvenients, la malastrugana i en algun casfins i tot acabs en tragdia. Un vent fred i arremolinat va anar fent ms durs idesagradables els borrallons, els cotxes aturats es varen emblanquinar, el terra esfeia lliscads, les motos patinaven, les rodes dels cotxes rossolaven, les branques dels

arbres es carregaven, els jardins, els terrats, les taulades,... i quedvem perplexos iassetjats, ja no podem sortir de casa. La rdio i la televisi ens donaven notciesdembussos a les ciutats, a les carreteres, a les autopistes. I de sobte...ni rdio, nitelevisi, ni nevera, ni res.

La nevada va ser excepcional i les seves conseqncies funestes, noms cal veure lagran quantitat de branques destrossades dels arbres de qualsevol punt de la nostracomarca, als nostres boscos o als nostres jardins. La neu era humida i pesant, i vaanar caient i agafant amb persistncia, el vent era a estones arremolinat com unhurac. Un excs de neu es va anar acumulant al damunt dels cables de terra (msfreds que els altres) de les torres distribudores dalta tensi elctrica, de mitja tensii de baixa tensi,... varen ser tones de neu entre torre i torre, alguns cables es varentrencar i varen desconnectar el corrent, el mateix pes de neu humida i pesantamuntegada als cables va tensar les torres fins a doblegar-ne algunes, i finalmentlestrebada va passar a les torres venes fins a fer-les caure. Segons El Punt, unaquinzena de lnies de distribuci d'alta tensi -110 i 132 kV- amb torres a terra, centtrenta-nou lnies de mitja tensi tamb estaven afectades, i pel que fa a les de baixa

tensi, les que porten l'energia en ltima instncia a les cases, ja ning s'atrevia a dircap xifra".

Alguns mxims responsables aprofitaven per dir que amb la MAT prevista aix nohagus passat, com si hi tingus res a veure. Unes lnies sn les previstes a la MAT,Molt Alta Tensi, i unes altres sn les dAlta, Mitja i Baixa Tensi, que sn les que vancaure. No s aquesta la qesti, sin que les torres que van caure no tenien previstacap alternativa, com hauria estat una distribuci en malla, i res no va poder suplir-les.Com si una aranya construs una teranyina que hagus daguantar tota la fora noms

amb una filada... La tempesta ha estat molt excepcional, per el sistema elctriccaigut, vell i inadequat.

Deixem que els responsables empresarials (un monopoli), i els poltics, finalmentsexpliquin. Per milers de persones varen haver de viure tres, quatre, set dies sensellum, sense calefacci, sense congeladors, sense telfons fixos ni mbils, sense aiguacorrent, sense escoles,...No es va poder restablir totalment el servei de la xarxaelctrica fins al cap de setmanes a base dabastir amb generadors les comarques de

Girona, ms de cent persones varen resultar intoxicades quan intentaven escalfar-se

7/29/2019 40 -abril- 2010

3/28

3

amb aparells que feien mala combusti, i una vena dUltramort hi perdia la vida.Des de Llafranc el novellista Tom Sharpe, en una carta a La Vanguardia, va escriuretinc 81 anys, en fa vint que visc a Llafranc i mai no havia passat tanta fred comaquestes ltimes hores... No men recordo de res de semblant, ni tan sols durant laSegona Guerra Mundial a Anglaterra. Tom Sharpe, tot i sarcstic, sap sarcstic del

que parla, s novellista, lluitador contra la segregaci racial, ha estat a la pres ideportat, i a les seves novelles hi deixa anar sempre un humor negre i corrosiu.

El nostre compatriota torroellenc Jordi Martinoy, delegat del govern a Girona, ho deiades del primer moment a la rdio, quan demanava perd: potser se li pot demanar aun ciutad que aguanti tot un dia sense els serveis bsics, per cap Govern no potdemanar als seus ciutadans que suportin que aquesta situaci es prolongui ni dos, nitres dies. Poc simaginava que sarribaria a la setmana! No negarem lexcepcionalitatde la nevada, per de la reacci dEndesa, muda i tardana, que per cobrir-se vautilitzar fins a labs la paraula catastrfic, qu en podem dir?

s hora que ens expliquin qu va passar, que es sancioni qui shagi de sancionar, pers hora sobretot de preveure que aix no torni a passar mai ms, de veure qui ha defer qu, i que es faci.

Consell de redacci

Miscellnia de Noticies Abril 2010Resultats de la segona jornada deconsultes sobiranistesLa segona jornada de consultessobiranistes fetes el 31 de mar a 80municipis catalans va transcrrer ambabsoluta normalitat. En molts municipisva tenir un caire festiu i es va confirmar

la tendncia dels resultatsanteriors.El s va ser rotund. Un92,33 dels ms de 62.000votants que acudiren a lesurnes van optar-hi; pel no van votar un4,8%, el 2,78% pel vot en blanc i es va

registrar un 0,3% de vots nuls.No obstant, la participaci, un 21,5%, vabaixar uns sis punts respecte al 13 dedesembre passat.Al Baix Empord sorganitzaren 8consultes i, de mitjana, el 94% delsvotants van manifestar el seu s a laindependncia; en canvi, un 3% no hiestan d'acord.

La propera consulta es far el 25 d'abril,

http://localhost/emporionou/images/num40/1-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/1-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/1-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/1-.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

4/28

4

quan ser el torn de capitals com araGirona, Lleida, Manresa, Reus i Figueres.Nhi ha prevista una altra per al 20 dejuny, i sespera que Barcelona, encarasense data fixada per al referndum,

tanqui el procs.

Homenatge al periodista Xavier VinaderEn lhomenatge a la figura del periodistaXavier Vinader, gran defensor de lallibertat dexpressi,tingueren lloc dos actesorganitzats pel Cine-ClubTorroellenc. El primer, la

projecci de Garbo, l'espia, alCinema Montgr i, el segon, lapresentaci del llibre Xavier Vinader iSnchez. Periodisme i comproms, enqu Jaume Busqu, repassa la trajectriaprofessional i vital del periodista.Vinader va difondre la vida de Joan PujolGarcia (Garbo), barcelon, qui en la

Segona Guerra Mundial, i com agentdoble, aconsegu convncer Adolf Hitlerque l'atac aliat seria ms tard i en unaltre lloc, la qual cosa va resultar decisiuper reduir les tropes alemanyes presentsa la zona del desembarcament i lxitaliat.En la presentaci del llibre, feta a CanQuintana Museu de la Mediterrnia,

varen acompanyar lautor els periodistesd'investigaci de La Vanguardia JordiBordas i Eduardo Pozuelo i elsotsinspector dels Mossos d'EsquadraLlus Paradell. A Xavier Vinader elrecordaren per la seva tasca, pels seusarticles punyents sobre la mfia il'extrema dreta, que li causaren fins i totl'encarcerament i l'exili a Veneuela.

La complicada salut de Xavier Vinader vafer impossible la seva presncia personala Torroella; amb tot, vrem poder gaudirde lentrevista feta i filmada alhomenatjat per Jordi Bellapart.

Exposici Teixits daigua de MercSebastiEn el context del Cicle Ponts, tingu llocla inauguraci de lexposiciTeixits daigua, de MercSebasti, a lEspai 2 de CanQuintana Museu de laMediterrnia.

Concert de trompa i piano, al Cine PetitEn el concert organitzat per JoventutsMusicals de Torroella deMontgr, Pablo Lago, a latrompa, i VelascoSnchez, al piano, vareninterpretar un programa

que incloa peces de Leone Sinigalia,Oliver Massiaen, Jean-Michel Defaye,Lars-Eric Laesson, Emanuel Chabrier iGilbert Vinier.

Les previsions del Servei Meteorolgicde Catalunya varen anunciar neu, apartir de diumenge 7 de mar a la nit,arreu de les comarques gironines, aix

com una important davallada de lestemperaturesUna borrasca ques'installaria prop de les IllesBalears seria la portadoradaquest episodi de fred, iapuntaven les possibilitatsque nevs arreu de lescomarques gironines, fins i tot a cotes

http://localhost/emporionou/images/num40/2-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/2-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/2-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/3-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/3-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/3-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/3-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/4-Piano.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/4-Piano.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/4-Piano.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/4-Piano.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/5-Taronges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/5-Taronges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/5-Taronges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/5-Taronges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/5-Taronges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/5-Taronges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/4-Piano.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/3-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/2-.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

5/28

5

baixes i a la costa mateix. S'esperaven apartir de la tarda, les primeresprecipitacions, sobretot a la part nord-est del pas.Previsi certament corroborada pels

esdeveniments ocorregutsposteriorment.

MAI MS 8 de mar de 2010A les comarques gironines, els municipis,la gent, les empreses, els boscos hanpatit les conseqncies del temporal deneu i vent del dilluns dia 8 de mar del2010.

El 31 de gener de 1986, Pere Navarro,governador civil de Girona, deia: Moltagent s'ha trobat en situacions moltdifcils(...)amb la serenor que dnahaver passat la situaci punta, cal feruna certa reflexi per valorar tot all queno est a l'altura de les circumstncies,treure'n l'experincia i prendre les

mesures adients i preventives(...). Vint-i-quatre anys desprs ens hem trobatall mateix.Podem creure avui elsmissatges afirmant que es prendr notaperqu no torni a passar mai ms? Sobreel paper ja estvem ben protegits. LaDirecci General de Protecci Civil delDepartament dInterior t plansespecials de cobertura per a tots els

riscos: Neucat, Plaseqcat, Infocat,Inuncat, Transcat, Camcat, Sismicat.Recollim alguns titulars de la premsa.Neu i caos, Error de connexi,S'acaba la pacincia, Desinformats,Mai ms, La neu va provocarl'allament de tots els pobles de lacomarca, La nevada va ser histrica iva deixar milers de persones atrapades a

les carreteres i sense serveis bsics comllum, aigua o telfon, El temporal deneu ha inutilitzat prcticament latotalitat de les lnies de rodalies aix comdues de mitja distncia i ha deixat

atrapats a uns 500 passatgers, RedElctrica de Espaa (REE) connecta lalnea Vic-Jui, L'autopista AP7 sensetrnsit, Unes 300 escoles gironinestancades i 263 rutes de transportsuspeses, Un total de 31 carreterescontinuen tallades i 149 trams de

carretera continuen afectats, Vint-i-sis

hores sense llum ni calefacci, Durantmoltes hores, uns 100.000 telfons(mbils i fixos) no van funcionar, Elstalls de llum obliguen CAPs i hospitalsgironins a anullar visites i operacions,Sacaba la pacincia esclata laindignaci -Josep Montilla diu que ambla MAT shaurien redut els problemes,

Les empreses afectades denuncienprdues milionries, Endesa qualificade catstrofe el temporal i els alcaldes esqueixen de desinformaci, Sis diesdesprs del temporal de neu, encara hiha 60.000 gironins sense llum, Unes22.000 empreses sense llum, i prduesque superen de molt els 100 milionsd'euros, Saura anuncia compensacions

econmiques als afectats. El Baix

http://localhost/emporionou/images/num40/6b-Coberta.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

6/28

6

Empord recupera la llum als nuclisurbans i queda pendent als afores,Volem ser tractats com els de Barcelonafa tres anys, El manifest dels alcaldes,Per la dignitat dels gironins, Els

alcaldes del Baix Empord van insistirahir que s'ha de fer pressi a Fecsa-Endesa, 57 centres escolars no obrenper manca de subministrament elctric, Els pobles petits del Baix Empord,abandonats. 20.000 persones hanpassat la sisena nit sensesubministrament elctric, Saguantaper un fil, Jos Montilla descarta que

hi hagi dimissions en el govern, Elsalcaldes han treballat en solitud, afirmael delegat del Govern, El DepartamentdInterior es reunir amb elsrepresentants municipals, El Governaprova una lnies dajudes als municipisafectats per la nevada, CiU i PPcoincideixen a instar Montilla a treure

Saura pel cmul derrors comesos, Unaconductora, atrapada dotze hores alcotxe amb sis nens, denuncia al sndic laincompetncia dels Mossos, El Governdemana disculpes per les mancances enla nevada, Endesa agraeix la pacinciadels afectats i qualifica de catstrofe lanevada...

Actes a la Biblioteca Municipal PereBlasi

La Biblioteca Pere Blaside Torroella deMontgr ha organitzatuna srie dactes,alguns ambcollaboracions

diverses, que mereixen difusi ireconeixement.-Bibliomsica: organitzada per lEscolade Msica- Hora del conte: a crrec de Va de

contes, a Torroella i lEstartit

-Presentaci del llibre infantil Nens delaigua, amb la collaboraci de lallibreria el Cucut

-Amor negre: contes per adults a crrecde Sessi Sitj, a lEstartit amb lacollaboraci de lOficina de Catal

-Exposici Cada gota compta, amb lacollaboraci dACA i la llibreria el Cucut

-Llegim? Club de lectura sobre La vduadescala de Salvatore Niffoi

Inauguraci de lexposici fotogrfica

Els primers deu anys de turisme, 1952-1962, de Miquel Graells

Organitzada pel Consell Municipal delEstartit, es va inaugurar a les sevesdependncies, una exposici fotogrficadel nostre bon amic Miquel Graells, ambuna temtica molt seva: el record viscut iperpetuat en les fotos antigues.

No podem oblidar aquests testimonis delque va ser el despertar del turisme acasa nostra.

Projecci del documental de JordiBellapart, Pilarn, memria dun exili, alCinema Montgr

Qui no ha sentit parlar dels camps

http://localhost/emporionou/images/num40/7-Nens.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/7-Nens.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/7-Nens.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/7-Nens.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/7-Nens.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/7-Nens.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

7/28

7

dextermini? Qui no ha sentit parlar delholocaust jueu? Per quants coneixenque Mauthausen fou on varen anar aparar la majoria dels deportats delsPasos Catalans, on es concentraven i

sexterminaren militants poltics,republicans considerats aptrides, quees distingien amb untriangle blau, i russos,polonesos, italians,hongaresos,anglesos.., dones,gitanos i jueus.Aquestes coses han passat i

lamentablement a una famlia i a unapersona, Pilar Cabratosa i Sender,Pilarin, a la que tots els torroellencsconeixem, respectem i estimem, per laseva carrera professional, llevadora ipracticant com la seva mare, PilarSender, i per la seva dedicaci als altres,a la Creu Roja, a Critas, a lAjuntament

com a regidora de Salut i Benestar Socialde 1995 a 1999.La Guerra Civil va marcar la histria dela seva famlia. El seu pare, JoanCabratosa i Font, capit de lexrcitrepublic, hagu dexiliar-se a Frana. Elseguiren lesposa i la filla fins al seuretrobament a Pars. Detingut i traslladata Mauthausen i a Gusen, mor el 30 de

desembre de 1941.

Quatre vagues, en dos anys, contra lapoltica educativa del DepartamentdEducacis molt difcil, sempre i en tota vaga,disposar de xifres certes i molt msdestriar els motius reals que la impulsen.

Tant els dels sindicats com els delspropis ensenyants.Possiblement molts dels que no la vanseguir compartien els seus motius, pera les nostres contrades, el

trasbals sofert per la recentnevada els va fer desistir.Potser professors i centresestaven dacord amb totes opart de les reivindicacions no es pot fer cas de les xifres-, per noen suspendre les classes desprs dunasetmana tan difcil com la que shasofert. Daltres podien pensar que la

vaga no era cap soluci.Una o altra ra ha motivat que elsmateixos sindicats es plantegin lapossibilitat de buscar altres formes deprotesta que no sigui una vaga.

XVI Campanya de Teatre a lEscola. LaVia Lctia

Organitzada per lrea de Cultura,Joventut i Festes, tingulloc al Cine Petit la XVICampanya de Teatre alEscola, que an a crrec

de la companyia El Cau de lUnicorn.

Temps de Dones 2010Durant el ms de mar han tingut lloc

una srie dactivitats organitzades perXibeques del Cau per recordar uns fetsocorreguts el mar de lany 1908. Ungrup de cent quaranta dones es varentancar a la fbrica Cotton de Nova Yorkper protestar per les condicionsinfrahumanes en qu havien detreballar.

http://localhost/emporionou/images/num40/9-PilarCabratosa.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num40/9-PilarCabratosa.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num40/9-PilarCabratosa.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num40/10-Ernest_Maragall.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/10-Ernest_Maragall.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/10-Ernest_Maragall.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/10-Ernest_Maragall.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/10-Ernest_Maragall.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/11-Unicorn.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/10-Ernest_Maragall.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/9-PilarCabratosa.JPG

7/29/2019 40 -abril- 2010

8/28

8

El actes en la celebraci de la festa de ladona foren:

-Exposici de nines a la Capella de SantAntoni

-Representaci de lobra dramatitzadaDones, donetes, dones, a crrec deMargarida Massot i Anna Orroa, alauditori de Casa Pastors-Taula rodona: Qu fem amb les donesmaltractades? A lauditori de CasaPastors-Conferncia a crrec de la doctoraCarme Valls Llobet, La invisibilitat de les

dones.A Can Quintana Museu de laMediterrnia, i organitzada per M.Teresa

Calabs de la llibreriaCucut; Joan Surroca vafer un complertapresentaci de laconferenciant, la Dra.

Valls, a la que coneixia personalment iamb qui va coincidir com a diputat alParlament de Catalunya. Feu una breuanlisi i exposici del llibreLa invisibilitat de les dones en lamedicina.La conferenciant fonament la seva tesidinvisibilitat en el fet que la majoriadestudis clnics sobre el con hum i les

seves malalties esrealitzen, en unpercentatge altssim,sense una correctavaloraci en funci delsexe. I les malalties que

pateixen les dones sn considerades,errniament, no com corresponents a uncos hum, sin com a un cos femen.

Lassistncia omplia la sala i el torn depreguntes al finalitzar la conferncia vaser nombrs i interessant. M. TeresaCalabs agra la collaboraci enlorganitzaci prestada per Dolors Bassa

i Cristina Salas.-I finalitz els actes de la festa de lesdones, la presentaci de Les nines coma fetitxe, a crrec de Carles del Corral, alauditori de Casa Pastors.

Fira de productes de lEmpordA la plaa de la Vila i a la plaa del Peix,organitzada pel gremi de

Flequers i Xarcuters de lesComarques Gironines,sha fet la Fira deproductes de lEmpord,amb linters i lacuriositat que despertensempre els productes empordanesosexposats.

Inauguraci de lexposici Les veus de laMediterrniaA Can Quintana Museu de laMediterrnia tingu lloc la inauguracide lexposici comisariada per JaumeAyats i Joaquim Rabaseda Les veus de laMediterrnia.

La veu s memria i s

oblit. s la persona i elseu gest i cada un denosaltres, banyats pelMare Nostrum, t

diverses veus i maneres de dir, de parlari de cantar. Invitaci sorprenent per lesmil i una veus que lenvolten.

http://localhost/emporionou/images/num40/16-FiraProductes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/16-FiraProductes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/16-FiraProductes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/16-FiraProductes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/16-FiraProductes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/12-Nines.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/15Veus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/13-DONES.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

9/28

9

El jutjat contencis administratiunmero 2 de Girona, ha ems unasentncia en la que ordena la clausurade la pedrera dAlbons, en un dels seusfronts, aix com la suspensi de

lactivitat minera en tota la pedrera,fins no shagi executat la restauraci dela part ja explotada.La clausura del front, concretament elnmero tres, est motivada pel fet queels talussos superen les condicionsdaltura i pendent fixades perlautoritzaci minera de lany 1995, ilactivitat minera en tota la pedrera no

es podr reiniciar fins que s'hagicertificat, per funcionaris competents,que la restauraci de la part ja explotadas'ha executat.La part afectada, t 15 dies perpresentar un recurs d'apellaci.

El fill del tintorer

Llegendes torroellenques

Digueu-ne llegenda, digueu-ne tradicipietosa, aquesta s la que es conta delfill de Miquel Proeta, tintorer torroellencdel segle xvi.Comencem per ambientar el fet. Des del

s. xiii, i especialment del xiv, la fabricaci

de draps de llana s'estengu per totCatalunya i va esdevenir una activitatbsica en el conjunt de l'economia delpas. En aquells temps, el procs defabricaci dels draps era estrictament

reglamentat pels gremis. Desprs de lesfases prvies de seleccionar, batre,cardar, pentinar i filar la llana, elsteixidors s'encarregaven de teixir eldrap, que seguidament passava a mansdel paraire, que s'encarregava denetejar-lo d'impureses, adobar-lo ambterra de mol, rentar-lo i estirar-lo,cardar-lo i abaixar-lo abans de lliurar-lo

al tintorer, que li donava el tint.Finalment, el drap era estirat en elstiradors i podia passar pel darrer controla la casa gremial, que, si la manufacturaera bona, a les marques del teixidor, delparaire i del tintorer hi afegia la bolla dela ciutat o vila, que garantia la qualitatdel drap i el feia apte per a l'exportaci.

A Torroella tenim evidncia dunaimportant indstria de draps des delsegle xiv, per la seva esplendor es vaanar esvaint. Potser va ser la decadnciadel ram la causa que el nostre tintorerMiquel Proeta, de Torroella, s'establs aCastell dEmpries per cercar millorfortuna.

Segons es veu Proeta era home de pocasalut, o potser sofria una malaltia moltgreu. El cas s que va arribar un momentque no podia fer front a les exigncies delofici, la feina corria el perilldendarrerir-se i, naturalment, si nocomplia les comandes, acabaria perdentla parrquia.

7/29/2019 40 -abril- 2010

10/28

10

Afortunadament, Miquel tenia un filletmolt bo i molt devot que es vapreocupar per treure el seu pare deltrencacolls. El vailet que es deiaMaurici no en sabia gaire, de lofici,

per confiava que la providncialajudaria, i diu la llegenda o pietosatradici que barrej tots els colors dinsduna caldera i els remen benremenats, que hi fic tota la roba que elseu pare tenia per tenyir i que, entreure-la, cada pea present el colorque desitjaven els diversos clients.Daltres diuen que el que feia era

emplenar una galleda daigua, hi sucavateixits diversos i cadascun sortia delcolor que se li havia encarregat.El fill del tintorer torroellenc estudi, esdoctor en teologia i es dedic a predicarper Catalunya, i tamb an a Alger i aTunis. En tornar, la nau va fer parada aMallorca, on Maurici, malalt, va morir

lany 1546.

Per varen ser els miracles que lallegenda o tradici atribueix al sant quanera menut els que varen motivar que elstintorers lescollissin per patr. La sevafestivitat s el 20 de febrer.

Vermont II

Desprs del viatge accidentat entreGirona-Barcelona que vaig explicar en elnmero anterior dEmporion, unautobs ens va portar a Madrid perhostatjar-nos en un hotel i esperar la

matinada. Lavi Madrid-Nova Yorksortia a les sis. Havent sopat, quan emdisposava a anar a descansar unamiqueta desprs dun dia tan accidentat,em vingueren a avisar que hi haviaoverbooking en el nostre vol i que,irremeiablement, el trajecte shaviadajornar 24 hores. Si hagus anat solmho hauria agafat b, com gaireb

sempre magafo les adversitats quemafecten exclusivament a mi, per lacancellaci repercutia sobre uns nois inoies que em sentia obligat a protegir.Tot el que tinc de flexible per les mevescoses, ho tinc dintransigncia a lhora dedefensar tercers. Vaig iniciar un debat,gaireb un combat, a fi de sortir el dia

previst. No hi havia res a fer. La personaque em comunicava la demora, veientque no parava dinsistir sobre lanecessitat de sortir en el vol previst, emva dir que ho sentia, que no hi podia ferres i que si tantes ganes tenia de marxar,que mexposs a llevar-me de matinada ians a Barajas amb els meus alumnes.Excepte en el cas que hi hagus quinze

baixes en les reserves, cosa summamentimprobable, haurem de tornar a lhotel.

Davant aquests arguments sembla quehauria hagut dafluixar i acceptar eldest, per no, vaig dir que anirem alaeroport. Aix es va fer i vaig ser elprimer sorprs a saber que s, quetenem lloc per sortir. Vam arribar b a

7/29/2019 40 -abril- 2010

11/28

11

Nova York. Una vegada a Vermont,destinaci del nostre viatge, vam saberque el vol regular diari Madrid-NovaYork, amb escala a Mlaga, del diasegent al del nostre vol, shavia

estavellat a laeroport de Mlaga, ambmolts morts, tots els que viatjaven a lapart de la cua, on haurem viatjatnosaltres. Sc viu de miracle, o per unatossuderia.

A Nova York vam fer nit en un hotel queera un veritable gratacel. Vam quedaramb el recepcionista que ens trucaria ales vuit del mat. Vaig pujar a un delspisos ms elevats de ledifici, on teniaassignada la meva cambra. Estavacansat. Vaig pensar que llevar-nos a lesvuit era un pl just i que era millor baixara la recepci una mica abans a fidavanar les telefonades als meusalumnes. Vaig posar el despertador, que

va sonar puntualment, vaig dutxar-me iafaitar-me, perqu aquella temporadano portava barba; desprs de prepararles coses, vaig situar el meu equipatge alascensor fins al vestbul que es trobavaincomprensiblement fosc per lhora. Vaigdirigir-me al recepcionista per explicar-lique era millor cridar els nois i noies unamica ms aviat del que havem previst la

nit passada. El noi em va mirar amb caraestranyada, la qual cosa no emsorprengu perqu vaig atribuir-ho a lapronunciaci de langls que gasten elsamericans. Aleshores li vaig dir ms apoc a poc all que pretenia i la respostadel recepcionista va ser: I quanconsidera vost que s una mica msaviat? Doncs, amb mitja hora nhi ha

prou. El noi, sense dir-me ni piu, perintuint qu passava, em va assenyalar ungrandis rellotge que presidia larecepci. No eren dos quarts de vuit delmat, eren dos quarts de dues de la

matinada! No havia canviat lhora!Solament havia descansat un parelldhores i amb les angoixes semblava quehavia dormit tota la nit. Mai, mai de lavida he tingut la sensaci dun ridcul tangran com haver de carregar totlequipatge a lascensor, anar a la mevacambra i intentar dormir desprs de ladutxa, lafaitada i lexcursi danada i

tornada fins al vestbul dun hotel ambun rellotge que no coincidia amb el meu!

N e v a !

Neva! Aix diem el dilluns dia 8 demar quan al mat, en llevar-nos, vremobrir la finestra. Eren les primeres volves

de neu, i queien lentament. Que bonic!Quan de temps feia que no ho havemvist a Torroella! En la nostra situacigeogrfica no s freqent que es doniaquest fenomen. No ser res, les volvessn molt petites! No sembla que hagi deser una nevada important, ens diem.Ens feia tanta illusi gaudir des de

7/29/2019 40 -abril- 2010

12/28

12

darrere dels vidres daquell bonicespectacle!

A primera hora de la tarda ja ho viemduna altra manera. La neu queia ms

seguida, ms espessa, les volves erenms grans i ja no es fonien en tocar elterra, sin que es quedaven quietes,enteres, esperant larribada duna altravolva, i duna altra..., fins a deixar coberttotalment el terra, les plantes, larbre delnostre jard, el terrat, els teulats...

Al mat de dimarts, quan ens vam llevar,lespectacle era precis. Ja no nevava ifeia un sol esplndid. Tot era tan blanc iimmaculat que enlluernava. Es sentia

una dola quietud, una agradabletranquillitat, una pau sorprenent, esrespirava b. Al cel, no shi veia volar capmena docell ni res que poguspertorbar aquella quietud, aquella visiencisadora.

Al nostre carrer encara no hi haviapassat ning, i els teulats, les xemeneies,

les flors, les branques de larbre del jard,els fils de telfon i els dels estenedors deroba dels terrats, tot estava colgat deneu, tot sostenia aquell pes dol iagradable. El nostre Montgr, amb

lelegant i majestus castell decorat ambel color de la neu, era impressionant!Ms tard vam poder sortir a veure elpasseig de Catalunya, presidit pel castelli flanquejat per les dues fileres darbresque lluen un color inusual. La mainadaja era al carrer fent-se a la idea queshavia llevat a Puigcerd o a qualsevolindret amb bones pistes per esquiar, i es

situaven al mig del passeig amb els seusequips disposats a donar-li un nou s. Elque pot fer la illusi! Es divertien. Hemde fer fotos, diem, buscant la cmera.rem conscients que difcilmentnosaltres ho veurem mai ms!

I el dimecres..., quin canvi! Ja el dimartsal vespre shavia girat un vent fort, glid,la neu shavia glaat i el seu pes no elpodien aguantar les delicades plantes,les frgils branques dels arbres, els fils,els pals i les torres delectricitat. Els

http://localhost/emporionou/images/num40/NEVADA%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/NEVADA%20M.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

13/28

13

carrers i les carreteres erenimpracticables. La neu gelada shaviaconvertit en pesants blocs de gel difcilsde treure de davant de les portes iportals. Al carrer, corries el perill de

relliscar o que et caigus al cap un trosde neu de les teulades... Un desastre!Tota aquella alegria del dimarts senshavia convertit en pena, angoixa,impotncia. A les quatre de la tarda deldilluns dia 8 de mar va fallar elsubministrament elctric, per la qualcosa vam quedar sense telfon, ni fix nimbil. Va minvar fins a desaparixer el

subministrament daigua potable, no hihavia pa, correu, diaris... Grcies a unaparell de rdio amb bateria ens vampoder assabentar que la situaci eracatastrfica, i que resultava impossibledesplaar-se amb cap mitj de transport,ni amb cotxe, ni amb tren, ni a peu... Quiens havia de dir que tota la bellesa

daquell delicis mat del dimarts dia 9de mar esdevindria un cmul dedisbarats, disgustos i prdues materials!

En el moment descriure aquest article jahan passat vuit dies daquest succs. Hanestat vuit dies llargussims, plens dedificultats, en qu molta gent sho hapassat malament, sobretot avis, nens

petits, comeros que depenien delpreuat producte energtic, de laigua idel transport. Qu podem fer, a ms derecordar langoixa daquest dies? Enscostar, per ja ens en sortirem.

No mestenc amb detalls que ja totsconeixem per les notcies que, ara s,

rebem cada dia, al costat dels extensos

articles i comentaris que podem llegir alsdiaris, on tothom pot opinar. De qui s laculpa? Pregunta difcil de respondre, almeu entendre. Tant de bo que si enstrobem en una altra situaci semblant

aquesta desagradable experincia ensajudi a no estar desprevinguts. Alg enspodr ajudar?

La nova C-31 al Baix Ter: el projecte

Si al nmero passat d'Emporion es vapresentar, en aquesta mateixa secci, aquina necessitat responia el projecte de

la C-31, la mal anomenada variant deTorroella, ara ens podem centrar en lescaracterstiques que tindr. L'estudi perdecidir el traat que ha de prendre lacarretera C-31 des de Verges fins msenll de Torroella de Montgr presentadues alternatives. Tanmateix, des d'unprimer moment les autoritats van

anunciar que havien trobat un consensper decantar-se per l'alternativa msllarga, cara i destructiva (la de colortaronja a la imatge). Analitzem-la ambms detall:

- Dimensionat de l'obra

Si, tal com es proclama, l'objectiu de la

construcci de l'obra s solucionar els

7/29/2019 40 -abril- 2010

14/28

14

problemes de mobilitat local, llavors lesdimensions de l'obra que es plantejasemblen del tot desmesurades. I ho snno noms per les generoses mides de lacarretera tant en amplada (12 metres)

com en alada (fins a 12 metres), sinper la gran quantitat d'enllaos i passossuperiors o inferiors (fins a 8 en menysde 8 quilmetres) que s'hi plantegen. Laconcepci, disseny i ubicaci semblendemostrar com l'ltim aspecte quepreocupa s la connectivitat delshabitants de la zona, que en molts casosveuran com s'incrementen els temps

requerits pels seus petits desplaaments.Provenint de pobles com Gualta, 150metres per als carrils d'acceleracid'entrada a una carretera limitada a 80km/h, semblar ms una gratutaostentaci que la resposta a unaproblemtica que demana soluci desdel territori.

- Ordenaci del territorio

Lleis com la d'urbanisme i de mobilitat,que regeixen aspectes deldesenvolupament local, estableixenclarament que les infraestructures decomunicaci viria s'han de dissenyaramb l'objectiu de minimitzar l'afectaci

sobre el territori. Aix, s evident que untraat curt i ajustat a les poblacions ssempre molt menys impactant que untraat que transcorri per sls allunyatsdels nuclis. Des d'una concepciurbanstica, a ms, aquesta voluntat decontenci respon a la necessitat d'evitarla creaci de noves expectatives decreixement a les poblacions dels

voltants. En aquest sentit, nomsl'alternativa descartada (de color lila a laimatge) dibuixa clarament un traatajustat als nuclis de poblaci i estableixun llindar clar per al creixement

urbanstic futur. L'espai que restariaentre els nuclis actuals i la via seria unespai ideal per a la implantacid'activitats econmiques que esbeneficiarien d'una posici ideal entre elnucli habitat (clients) i una ruta decomunicaci que podrien requerir per ala seva logstica. L'alternativaconsensuada, en canvi, a ms de no

servir les poblacions que hauria deservir, facilita l'accs a uns espais fins arade vocaci exclusivament agrcola i devalor natural, i obre la porta a larepetici dels fenmens d'implantacidifusa de naus i activitats prop dels seusenllaos que hem viscut els darrers anys.

- Inserci en el territorio

En alguns trams on el traat lgicsemblaria passar sobre el mateix eix devies ja existents actualment, el projectedesplaa el nou recorregut uns metresms enll, sobre terrenys agrcoles, ambactivitat, i fins ara resguardats del'impacte de la carretera existent per

marges arbrats. L'aprofitament de laxarxa vial local preexistent s un principielemental del disseny d'infraestructuresque s'ha ignorat d'una manera flagranten alguns punts.

- Minimitzaci de l'impacte

s evident que un traat de menor

7/29/2019 40 -abril- 2010

15/28

15

recorregut t un potencial impactantmenor que un traat de majorrecorregut. Aix, afavorir com s'ha fetlopci de 7,8 quilmetres davant de lade 6,7 quilmetres ja sembla una decisi

qestionable. De tota manera, lescaracterstiques de les zones per lesquals transcorre tamb poden contribuira revisar aquesta afirmaci.

El traat plantejat a l'alternativa mscurta discorre per terrenys d'alt valoragrcola, tal com es reconeix fins i tot a lamemria del projecte. El traat plantejat

a l'alternativa llarga, per, tambdiscorre per terrenys agrcoles d'altvalor, i ho fa en una llargada major,afectant-ne, doncs, una major superfcie.

L'afectaci sobre els espais naturals secentra al pas de la via sobre el riu Ter. Lainevitable obertura d'un nou pont sobre

el riu tindria un impacte sobre lescomunitats molt menor si la posici spropera al punt de pas actual, prop deTorroella. La construcci del vial previstper l'alternativa imposada impacta demanera notable un tram de riu que finsara s'ha preservat allat de totapertorbaci. L'afectaci del viaducteexcedir els pocs metres d'amplada de la

calada, i els efectes indirectes arribaranfins a centenars de metres aiges amunti aiges avall. Si shagus decidit de fer elnou pont a prop del ja existent al nuclide Torroella, s'hauria afectat una zonaque ja est impactada en el present pelpas de vehicles propers.

Des d'una perspectiva ms global,

l'impacte sobre el paisatge d'unaalternativa i altra s incomparable. Eltraat escollit comportar una granfragmentaci paisatgstica i unadevaluaci evident de la qualitat del

paisatge just al cor de la plana agrcoladel Baix Ter. El traat inherentmentproper als espais antropitzats actualsproposat a l'alternativa que s'ha rebutjatdisminuiria en gran manera aquestesafectacions.

En definitiva, sembla que l'alternativa detraat que s'ha rebutjat tendiria a

disminuir l'impacte sobre l'activitateconmica agrcola dominant al Baix Ter,sobre els espais naturals i sobre elpaisatge. Llavors, com s que elsrepresentants de la ciutadania han presla decisi d'escollir el traat en conjuntms perjudicial per als interessos delshabitants de Verges, la Tallada, Ull,

Torroella de Montgr, Gualta iFontanilles? Aix ho veurem al prximnmero dEmporion.

7/29/2019 40 -abril- 2010

16/28

16

Aniversari de la mortdscar Romero

24 de marAquest escrit voldria ser un petithomenatge al bisbe scar Romero.Permeteu-me de deixar de banda moltsaspectes de la vida de Romero prouconeguts i comentats. Ha caigut a lesmeves mans lhomilia del jesuta JonSobrino pronunciada amb motiu de

laniversari de lany passat a la capella dela Universitat Centreamericana JosSimen Caas (UCA), dEl Salvador.

Centra la reflexi en tres aspectes:

1. A soles amb Du a lHospital dela Divina Providncia.

2. A la catedral amb el seu poble.3. Enmig del poble i defensant-lofins al final.

1. Sol amb Du a lhospital.s sabut que loligarquia es volia guanyarel bisbe i li va oferir un palau episcopalamb totes les comoditats. Romero el varebutjar i sen va anar a viure a lHospital

de la Divina Providncia. All rebiatothom que lanava a veure, hipreparava les seves clebres homilies i hipregava. En aquest hospital vivia sol isense mesures de seguretat. Les

persones ms properes eren donesmalaltes de cncer incurable, pobres, iamb langoixa de no saber qu passariaals seus fills en morir. Noms Duconeixia qui era el bisbe i qu significavaper ell la seva fe en Du. Aix parla alpoble salvadoreny: Cap home no esconeix fins que ha trobat Du. Tant debo el fruit de la meva predicaci fos que

tots plegats ens trobssim amb Du.Malegra molt que la gent senzilla trobien les meves paraules un cam per anar aDu. I encara: Sense Du no hi pothaver alliberaci.2. A la catedral amb el seu poble.El bisbe de la catedral s ms conegut.s el bisbe de les homilies, dels pobres i

de les vctimes, dels horrors, de larepressi i de lesperana de justcia.Citarem reflexions seves que posen demanifest la seva personalitat.Li demano al Senyor, mentre durant lasetmana recullo el clamor del poble i eldolor de tants crims, la ignomnia detanta violncia, que em doni la paraulaoportuna per consolar, per denunciar,

per cridar a favor del penediment.Jo denuncio labsolutisme de la riquesa.Aquest s el gran mal dEl Salvador:la riquesa, la propietat privada com unabsolut intocable. I ai del qui toquiaquest cable dalta tensi! Es cremar.Vivim en un ordre fals, fonamentat enla repressi i la por.

7/29/2019 40 -abril- 2010

17/28

17

Es juga amb els pobles, es juga amb lesvotacions, es juga amb la dignitat de lespersones.Cap al final, Romero va ser ms dur en laseva denncia, ja que estava tan a favor

del poble, que com a argument nomstenia la veritat.Deia: Tothom qui denuncia ha destardisposat a ser denunciat, i si lEsglsiadenuncia les injustcies, ha destardisposada a ser denunciada i estobligada a convertir-se.3. Enmig del seu poble i en la sevadefensa fins al final.

Romero es va mantenir ferm en ladenncia i en la compassi. Mai vacercar paraules que polticament ieclesistica fossin correctes. Ni en lasocietat ni en lEsglsia com a institucijerrquica va trobar facilitats i suport.Fins al darrer moment es va mantenirfidel a les vctimes, tot i saber que ell

podia ser-ne la darrera.Als pobres, Du els estima. Aquestconvenciment el va dur, en primer lloc, adesgastar-se a favor duna pastoral perla justcia, lesperana i la vida delspobres. Segonament, a enfrontar-se ambels que oprimien i reprimien. Voliaconstruir lesglsia dels pobres, i aix vasignificar riscos i enfrontaments.

Deia: Seria trist que en una ptria onsassassina tan horrorosament, nocomptssim els sacerdots entre lesvctimes. Sn el testimoni duna esglsiaencarnada amb els problemes delpoble.Dos eren els pilars de la seva vida: Du ipoble. No es cansava de repetir Du va

amb la nostra histria i a aquest pobleli ha donat dignitat.Les amenaces creixien. En la sevadarrera homilia va dir: Aquesta setmanamha arribat un avs que em deia que sc

a la llista dels que seran eliminats lapropera setmana. I va posar la sevamort en relaci amb el poble: Que lameva sang sigui llavor de llibertat isenyal que lesperana aviat ser unarealitat. Les paraules finals de la darrerahomilia foren aquestes: En nom de Du,doncs, i en nom daquest sofert poble,els laments del qual pugen fins al cel,

cada dia ms tumultuosos, els suplico,els prego, els ordeno, en nom de Du,que sacabi la repressi.Desprs de lhomilia, quan es preparavaper fer lofertori de la missa, fouassassinat vilment.Amb la mort del bisbe scar Romero nova morir la seva paraula.

Reflexions

El cas increble de lEstacidAmsterdam

Si no ho hagus viscut jo mateix, emcostaria de creure.

7/29/2019 40 -abril- 2010

18/28

18

Vaig ser uns dies a veure un amic aZeeland, el territori ms occidental delsPasos Baixos. Si b daquests pasos aquacostumem a dir-ne Holanda (iholandesos els habitants), cometem un

error considerable. s com si dEspanyasen digus Castella i a nosaltres ensdiguessin castellans. Els zeelandesoscom els holandesos (i els de Bravantia,Utrecht, Frsia, etc) viuen als PasosBaixos o Nederland. Els zeelandesos snzeelandesos i no holandesos, i tots snneerlandesos.

Zeeland vol dir Terra de mar, iefectivament, laigua marina la tens atocar per tot arreu. De fet, la terra shahagut danar guanyant al mar a cpia dedics i ms dics, no sense reculadestremendes. Els ms grans potser senrecordaran, com jo men recordo b,duna espantosa inundaci (la darrera

gran inundaci als Pasos Baixos) quesesdevingu el febrer de 1953, quanuna gran tempesta provoc el collapsede diversos dics precisament a Zeeland.Ms de 1.800 persones s'ofegaren. Elgovern neerlands decid crear unimportant programa dobres(Deltawerken, Obres del Delta) perprotegir el pas davant de futures

inundacions. Els treballs es perllongarendurant ms de trenta anys. El resultat,cap ms perill dinundaci, ha estat lademostraci de la intelligncia,capacitat tcnica i tenacitat daquellagent.

Per no era dinundacions que voliaparlar avui, sin dun fet gaireb ridcul

que encara no he arribat a entendre.Que faria dubtar de la intelligncia delsneerlandesos si no hagus parlat fa unmoment del seu extraordinari enginy.Vaig tornar a Barcelona viatjant primer

en tren al mat des de Middelburg,capital de Zeeland, fins a Amsterdam,per prendre a la tarda lavi cap aBarcelona. Tenia per davant mitjajornada que havia programat per visitarla ciutat i anar al Rijksmuseum, de visitaimprescindible. Em calia, doncs,desprendrem per unes hores dunamaleta que mhauria fet nosa tot el dia.

El lloc ms natural per fer-ho, s clar, eraal guardaequipatges de lestaci, unespai molt gran, ple darmaris capaosper guardar paquets, bosses, motxilles i,evidentment, maletes de totes formes imides. Molts dels armaris tenien lesportes obertes i es veien buits idisponibles. Cada armari tenia un pany

amb la seva clau posada. Elfuncionament era clarament automtic,noms calia introduir unes monedes, esdesblocava el pany, podies tancarlarmari i quedar-te la clau fins quevolguessis recuperar lequipatge. Vaigveure que dotzenes de persones estavenrondant pel local, disposades a fer elmateix que jo, i algunes ho estaven fent:

tiraven monedes, tancaven larmari i esquedaven la clau.

Ara ve el fet incomprensible, que encarano mexplico. Un rtol ben visibleanunciava el preu del servei: 1,70cntims. No tothom porta a sobrefcilment aquesta quantitat. Vaig buscarb i tenia monedes de dos euros, dun

7/29/2019 40 -abril- 2010

19/28

19

euro i algunes de vint o de deu cntims,per impossible combinar-les per arribara setanta. Hi havia una mena de vigilantdarrere duna finestreta, potser empodria ajudar?, per un rtol contundent

deia NO CHANGE. Casum coi! Llavorsvaig adonar-me que bona part daquellesdotzenes de persones voltant per all,tornaven sense haver pogut guardarlequipatge. Unes ho provaven posant-hidos euros, per com si res, la monedalliscava fora del mecanisme, eraretornada.

Vaig sortir del local. Al llarg dun passadssarrengleraven una bona colla depetites botigues que venien regals,dolos, xocolates, souvenirs. En unadelles vaig entrar i preguntar si empodien donar canvi. El botiguer vasomriure i em va ensenyar un cartellet:NO CHANGE. Vatua lolla! Vaig sortir,

vaig anar repassant, i a cada botiguetashi veia el condemnat rtol. Pel passadscontinuava el pelegrinatge de personalde totes les tnies amb les sevesmaletes, motxilles i paquets,desorientat, desolat de no poder desfer-se daquell material tan til en generalper tan empipador aleshores.

De sobte una idea ben senzilla: vaigentrar en una botiga i vaig veure-hi unmunt de capsetes de xiclets. No menrecordo del preu, posem cinc euros lacapsa de dotze unitats. Mentre feia accide quedar-men una, vaig preguntar alvenedor si em podia donar canvi duneuro i (no s si em va endevinar laintenci o no), em va allargar les

precioses monedes de vint i de deucntims. Vaig sortir amb els meus xiclets,content com un gnjol perqu ja podiasumar els setanta cntims. I aix, vaigpoder guardar la maleta en un daquells

armaris endimoniats, sortir de lestacicom un rei, passejar per carrers, admirarcanals, i quan va ser-ne hora, visitar elRijksmuseum. Potser un altre dia tambus en parlar.

La reflexi que em faig s ben natural.Com pot ser que el pasos capaos de lesgestes tcniques ms avanades es

deixin sobrepassar per problemesorganitzatius tan elementals? Com potser que hi hagi persones tan obtuses quepuguin prendre decisions tan absurdes?Ho feien exprs o no sadonaven deldesgavell que ocasionaven? Per qu nocobraven 2 euros, que tothom hauriapagat de bon grat, i no 1 euro amb 70

cntims, que a tothom treia depolleguera? La rigidesa del nord? Caliahaver nascut al Mediterrani per trobar eldesllorigador duna situaci tan irrisria?Per si alg no sho cregus, encaraconservo la capsa de xiclets com arecord. No vull fer propaganda, per usdir que era un pack de dotze unitats deSPORTLIFE, SMASHMINT, SUGARFREE.

7/29/2019 40 -abril- 2010

20/28

20

La font dels capellans desprs de la

nevada

La Font dels Capellans, desprsd'aquesta extraordinria nevada, rajacom no ho havia fet des de fa moltsanys.

Lauca del Senyor Esteve

Ferriol Ametller

El dijous 11 de Febrer del 2010 vam feruna sortida a Barcelona amb linstitut. Almat vam visitar lexposici de QuimMonz i a la tarda vam anar al TeatreNacional de Catalunya (TNC) a veureen

la versi de Carme Portaceli. lAuca delsenyor Esteve

Aquesta obra de teatre era una versi deloriginal Auca del Senyor Esteve escritaper Santiago Rusiol durant elModernisme. Aquesta obra tracta de lavida del senyor Esteve, que veu com elseu fill no vol seguir el negoci familiarper ser artista, concretament, escultor.El negoci de la Puntua, una merceriaque ha passat de pares a fills durantmolts anys i ara lEsteve veu com el seufill, en Ramonet vol deixar lempresafamiliar per ser escultor. Carme Portacelicanvia lpoca real de lobra, principis desegle, i la trasllada el Franquisme a fi

dexplicar al pblic jove des de ladictadura de Primo de Ribera, la IIRepblica i la repressi patida.

Lobra estava molt ben treballada. Elsactors van fer un paper excellent, totshavien de memoritzar un dileg extens icomplicat per, tot i aix, no es vanequivocar ni van dubtar en cap ocasi

del que havien de dir. El que ms vasorprendre va ser el paper de la donaque anava dient, els noms de lespersones i, de manera simblica permolt real i impactant lany que havienmort per culpa del franquisme. Entre ladirectora i els actors van aconseguir moltb fer entendre una obra complexa i per

adults a un pblic jove al qual el teatre

7/29/2019 40 -abril- 2010

21/28

21

els resulta ms avorrit per tot i aixlobra va ser molt aplaudida.

Tant el decorat com el vestuari van sermolt encertats i els canvis de decorats

no van influir gens en el transcurs delobra. Aconseguir fer els canvisdescenari sense intervenirperjudicialment en lobra va ser unaspecte molt positiu. El taulell i el llitapareixien i desapareixien sobre rals.

Tot i que potser lobra es va fer llarga, vaaconseguir no fer-se avorrida. Se sol dirque les adaptacions de les obresoriginals deixen molt a desitjar per, enel meu parer no ha estat aix amb Laucadel Senyor Esteve, ja que jo he trobatms interessant ladaptaci que la versioriginal. Aquesta obra s apte per a totsels pblics, tant joves com adults ja queno s difcil dentendre i s fora

interessant.

La cuina de la Catrina

ARRS AMB CIGRONS

Ingredients per 6 persones:

400 g darrs 300 g de cigrons cuits 600 g de costella de porc tallada

petita

250 g de botifarra negra talladaa talls molt petits

Tomquets Ceba Alls Pebrot Oli Sal

Preparaci:

Cal sofregir la costella, cal retirar-la i, enel mateix oli, cal fer-hi un sofregit decebes, tomquets, pebrot i alls. Quan totestigui ben confitat, cal afegir-hi lacostella i cal deixar-ho coure tot. Calafegir-hi larrs i, quan estigui a mitjacocci, cal afegir-hi els cigrons i labotifarra negra, i cal procurar que quediuna mica calds.

7/29/2019 40 -abril- 2010

22/28

22

LLENGUADOS A LA PLANXA

Ingredients:

Llenguados Ametlles torrades Alls Pebre Oli Sal

Preparaci:

Amb la planxa molt calenta, cal coure elsllenguados amb sal i pebre. Un cop cuits,cal collocar-los en una safata i cal cobrir-los amb una bona picada dametlles iuna altra picada al damunt dels alls.Desprs, cal tirar-hi oli molt calent.

Lectura de poemes darreu

del mn

23 dabril de 2010

8 del vespre Can Quintana

La lectura de poemes darreu del mn,

amb el ttol El meu pas, a crrec de

lOficina de Catal de Torroella, CanQuintana-Museu de la Mediterrnia,lEscola dAdults i la Biblioteca MunicipalPere Blasi, tindr lloc per Sant Jordi, a les8 del vespre, a Can Quintana, en el marc

de la programaci cultural de la diadaque sorganitza al municipi.En el decurs de lacte, que ser presentatper Carles Xuriguera, de Teatre deGuerrilla, es podran sentir textosprocedents de Rssia, el Marroc, elRegne Unit, lArgentina, Colmbia, laRepblica Dominicana, els Pasos Baixos,Frana, Ucrana, el Per, Gmbia,

Txquia, Polnia, Guinea Conakry,Alemanya, Dinamarca, Bulgria, entredaltres.Els poemes que escoltarem en la llenguaprpia dels participants parlen del seulloc dorigen, de les emocions que elsdesperta el seu pas, dels sentiments, delenyorana cap a una terra que han

deixat enrere, de la famlia que noveuen; en definitiva, dells mateixos. Uncop acabada la lectura, hi haur unadegustaci de plats tpics darreu delmn, que hauran elaborat els mateixosparticipants en la lectura.Amb lorganitzaci daquesta activitat espretn fer un acte de reconeixement irespecte per a totes i cadascuna de les

llenges que conviuen al municipi, amblobjectiu de divulgar el patrimonilingstic i cultural que hi ha a Torroellade Montgr i lEstartit i mostrar que, tot ique la llengua que ha de vehicular lesnostres relacions s el catal, ladiversitat de llenges suposa unenriquiment per a tothom.

7/29/2019 40 -abril- 2010

23/28

23

Rac de poesia

7/29/2019 40 -abril- 2010

24/28

24

La gran nevada amb imatges

http://localhost/emporionou/images/num40/nevada6.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada3.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada14.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

25/28

25

http://localhost/emporionou/images/num40/nevada10.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada12.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada5.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada7.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada8.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada9.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

26/28

26

Cinema i espectacles

http://localhost/emporionou/images/num40/nevada4.jpghttp://localhost/emporionou/images/num40/nevada13.jpg

7/29/2019 40 -abril- 2010

27/28

27

Pellcula del ms: Shutter Island

Fet i Fumut...!

7/29/2019 40 -abril- 2010

28/28

28