abril 2010

ProgramaFira dAbril 2010

(pgines 14 a 19)

Nm. 47ABRIL 2010

REVISTA MENSUAL GRATUTA DEL BAIX PENEDS

LESPGOL

Editorial

Edita: Produccions i Publicacions lEspgol S.L.Editor-Director: Ferran RodrguezCap de redacci: Jasna LesnjakDisseny grfi c: Xavi ToscanoFotografi es: Bonavista Multimedia, Aurelio Poyato, Drac de Banyeres, Ramon Vaquer, lEspgol i departaments de premsa dels ajuntaments.Col.laboraci especial: LEixerit

Adrea: Empar Nadal, 17, local 4-5, 43881 CUNIT (Tarragona)

Tel. 977 67 50 76 Mbil: 629 39 02 45

Dipsit legal: B-10.817-2005Impressi: CRE-A Impresiones de Catalunya, S.L.Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Tarragona.

lequip

Correus electrnics: [email protected]@gmail.comEspgol digital:www.revistaespigol.com

3

La revista lEspgol no comparteix necessriament les opinions expres-sades en les cartes i els articles dels collaboradors. Lopini daquesta revista informativa, en general noms sexpressa a travs de leditorial. Propera edici: darrera setmana del mes de maig.

Ja som a les acaballes del mes dabril i, a ms de la Diada de Sant Jordi amb les corresponents roses i llibres, tamb tenim a sobre la quinzena edici de la Feria de Abril de Cunit que, si b no s la segona ms antiga de Catalunya, si que, per nombre de visitants, de casetes i dactuacions de qualitat, s ara per ara la segona fi ra dabril de Catalunya.

Desprs daquest llarg i fred hivern, ja som a la primavera i sembla ser que pels carrers es nota una mica ms dalegria que no pas els darrers mesos. Lalegria no s perqu duna punyetera vegada ens nhem lliurat de la maleda crisi, sin perqu ja fa ms bon temps i sembla que, de mica en mica, tots ens estem animant.

Malgrat que estem a punt de ballar sevillanes i buleries, la cosa econmica encara no est com per llenar coets. Segons dades del Ministeri dEconomia i Hisenda, els ajuntaments del Baix Peneds, en conjunt, deuen ms de 150 milions deuros. Per a aquells que encara penseu en peles, aix, si fa o no fa, ve a ser una cosa aix com 25.000 milions de les antigues pessetes. Xavalla. Els ajuntaments ms endeutats, com s lgic, els costaners: El Vendrell, Calafell i Cunit, que tot i la crisi econmica existent, han de continuar donant servei a molts residents, tot i que no estiguin empadronats. No s que defensi els responsables dels consistoris esmentats, que entre els tres deuen ni ms ni menys que 131.113.000 euros.

Mentrestant, sabem que, segons dades del Servei dOcupaci de Catalunya, ara per ara a la nostra comarca tenim ms de 10.381 aturats.

Per tant, les coses no pinten gens b.I per acabar-ho darrodonir, per

dilluns vinent dia 26 sha programat al Vendrell un ple prou interessant ja que caldr veure quina decisi pren lactual govern convergent en relaci al tema dels immigrants. Ara hi ha el dubte de si lalcalde Benet Jan (CiU) gira cap a la dreta o cap a lesquerra. Si ho fa cap a la dreta ser per delatar les persones acabades dempadronar, cosa que pot comportar un perill ja que entenem que cap estranger correr per empadronar-se i, en conseqncia, viur duna manera marginada i amb possibilitats de generar problemes de convivncia. Si Jan tomba cap a lesquerra, vol dir que no cedir a les pressions del PP i PxC i cercar el suport dels socialistes ja que, si no, el govern en minoria restaria bloquejat.

El fet que ni Helena Arribas (PSC) ni el mateix alcalde Jan es mullin del tot -Jan diu que far el que diu la Llei dEstrangeria- fa pensar que podria ser que socialistes i convergents estiguin en plena negociaci, i no pas en clau local, sin en clau catalana, pensant ms en les prximes eleccions autonmiques. Sigui com sigui, caldr restar expectants al ple municipal del Vendrell de dilluns vinent.A banda daquest afer, esperem que aquest mes dabril acabi b. Ballant sevillanes, degustant bon pernil i bevent amb moderaci algun fi no a la Feria de Abril de Cunit, segur que acabarem la mar de b aquest mes dabril.

Ferran Rodrguez, director

Alegria, alegria!

Membre de:

lEixerit del Baix Peneds Primer, i per comenar, ja he de rectifi car. Cosa que no fan, ni saben fer, aquells que diuen que sn els millors i els ms llegits. A ledici del mes de mar es va publicar que el regidor Carles Rion i lexalcalde Joan Maria Tria-d ja preparaven un nou partit. Doncs en lloc de dir Rion havia de dir Josep Parera. Sn coses que passen, per som dels pocs mitjans comarcals que sabem rectifi car. Jo no s qu prepara el Rion, per nestic segur que, com a molt -i sc esplndid-, li resten uns dotze mesos com a representant dERC.

A Cunit hi ha qui ja prepara la seva sortida de la poltica. El portaveu del govern municipal, Xavier Lorenzo, que no t un pel de tonto, sembla que ja intueix que li resten poc ms de dotze mesos de portaveu municipal i, per aix, ja sha endinsat al grup Alborada com a modest actor. Mhan xiuxiuejat els vens que van anar a la primera de les representacions que el Lorenzo broda el seu paper de capell. Pels que no varen tenir locasi de veurel el 20 de mar, tenen una altra oportunitat el 9 de maig al teatre municipal.

Per cert, a Cunit estan cercant una pedra que ha desaparegut. Es tracta de la pedra que l1 dabril del 2007 van collocar lalcaldessa de lpoca, Dolors Carreras, i Celestino Corbacho, actual ministre de Treball i Immigraci que ara fa tres anys era lalcalde de lHospitalet. Segons les meves fonts, fi ns i tot algun agent policial ha rebut ordres superiors de cercar la pedra, malgrat que encara no ha tingut sort. Sembla ser que ha desaparegut. No es descarta que aquesta es trobi en alguna localitat del Baix Llobregat on fa uns pocs anys tamb va aparixer el porquet Willy, el qual tamb va desaparixer del seu lloc habitual. Jo em pregunto: com s possible que a Cunit desapareguin porquets i pedres i qui ha de desaparixer de deb no ho fa ni per casuali-tat?!

Als municipis de Banyeres i lArbo ja estan fi ns al monyo del fams CIM, desprs conegut com a Logis Peneds i ara, ms recentment, rebatejat com a Centre Intermodal del Peneds. Segons un ocellet, un conegut poltic del PP ha aconseguit no veures afectat pel nou macropolgon. Pel que sembla, mentre la societat civil no abandona la lluita de rebuig contra el centre inte-gral de mercaderies, els poltics de torn ja pensen ms en les eleccions de la prxima tardor que no pas en mullar-se i prendre una decisi que els podria comportar una possible sagnia de vots. I s que si la pela s la pela, els vots sn els vots. Bona Feria i que us divertiu com mai, que sempre vnen b uns dies dalegria i disbauxa!

Nota de la Redacci:Per poder publicar un major nombre de cartes dopini, no sacceptaran les que superin els 2.500 caracters, espais inclosos.

Agrament a lAssociaci dels 3 Tombs per aquests 17 anys

El 1992 es va celebrar la primera Festa dels 3 Tombs de La Bisbal, tot grcies a un grup de persones que, desprs de dedicar-hi moltes hores, aconseguien reunir carruatges i carros i organitzaven lesmorzar, el recor-regut i creaven aix un ambient de festa insuperable. El 14 de mar era la data prevista per als 3 Tombs. s una festa que la major part dels bisba-lencs i bisbalenques esperem un any rere laltre, comenant per lesmorzar davant la cooperativa. Desprs, anar a diferents punts del municipi per veure passar els 3 Tombs, com la pujada del Climent, un punt dobligada presncia. Comprar tortells de Sant Antoni i veure larribada de tots els participants a la plaa Catalunya.

Aquest any, lAjuntament ha aconseguit que es perds aquesta festa per un motiu: no fer malb les sanefes dels carrers. Sembla ser que els carrers que shan fet traient les voreres i fent-hi sanefes sn pocs soferts, ja que no resisteixen el pas dels 3 Tombs una vegada lany. Sembla que els cotxes, motos, tractors, minibs i els carruatges de la cavalcada reial no fan malb aquests carrers, per un dia a lany dels 3 Tombs, s. I aix que lalcalde va dient que vol ruralitzar la nostra vila!

s una llstima que es deixin perdre festes, tradicions i el treball i la illusi de lAssociaci dels 3 Tombs de La Bisbal del Peneds. A tots vo-saltres, membres de lassociaci, familiars i simpatitzants que aconseguiu fer daquesta festa una gran diada per a La Bisbal, us volem agrair la feina feta en aquests 18 anys i esperem que, en un futur proper, es puguin tornar a veure 3 Tombs a La Bisbal del Peneds.

Grup municipal de CiU a lAjuntament de La Bisbal del Peneds

Els Armats del Vendrell sn propietat de la Parrquia

Com a continuaci de lassemblea general ordinria celebrada el 7 dabril, en la qual -entre daltres temes- es va fer un reps general de la secci dels Armats del Vendrell, la junta directiva dels Pastorets va deixar clar que els Armats del Vendrell sn propietat de la Parrquia i que lentitat en t la custdia i s la responsable de vetllar per la seva conti-nutat, manteniment, ampliaci, potenciaci, etc., fi ns al moment que la persona que ens va donar aquesta confi ana lany 1990, Mossn Josep M. Barenys, no ens la retiri.

Per aix, i dacord amb la conversa que vaig mantenir personalment el dia 10 daquest mes dabril amb Mossn Josep M. Barenys, us podem afi rmar que la confi ana s total i que continuem gaudint del suport de la Parrquia. I encara ms, ens van felicitar per lencertada tasca que por-tem a terme i pel creixement defectius que durant aquests anys ha sofert la tropa. Per tant, i perqu quedi clar, els Armats del Vendrell continuen, sense cap problema i per temps indefi nit, sota la tutela dels Pastorets del Vendrell.

Per acabar informem que tenim la intenci de millorar la tropa i que, per aix, intentarem, dacord amb les nostres possibilitats econmiques, re-passar totes les llances i, si cal, canviar les defectuoses; repintar els plomalls dels cascs (blaus i vermells) que ho necessitin; comprar un casc diferent i ms llut per al portaestendard; repassar tots els vestits i com-plements; comprar sandlies per tenir-ne en existncia i intentar comprar tabals, tots iguals, per a la percussi, aix com un parell de bombos.

Pep Bargall, President dels Armats del Vendrell

Com ens havem comproms, lAjuntament ha acomplert amb all que va anunciar i, en el decurs del ple municipal extraordinari celebrat el dia 10 de mar, estimava un paquet de ms de 800 allegacions presentades pels ciutadans i ciutadanes de Calafell al Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. I ho va fer per una amplssima majoria de vots, gaireb per unanimitat dels regidors. Era el darrer pas desprs dun llarg procs de participaci ciutadana volgut i desitjat per aquest equip de govern.

Des de lequip de govern considerem que laprovaci daquestes 800 allegacions s una demostraci del comproms de lAjuntament destablir un veritable procs de participaci ciutadana. Hem escoltat les peticions venals i hem modifi cat el POUM dacord a aquestes demandes. El ms important s que entre tots estem tirant endavant aquest Pla dOrdenaci perqu Calafell tingui una planifi caci urbans-tica refl exionada pels propers 12 anys.

Hem escoltat les persones perqu els grans acords necessiten grans consensos. s aix com vam plantejar la revisi del POUM, com una gran oportunitat per desenvolupar un procs participatiu com poques vegades sha vist en un municipi de Catalunya. Un procs que havia de veure la llum en una revisi urbanstica absolutament necessria per evitar que la manca de planifi caci -i quan no, lespeculaci-, acabessin agreujant les mancances del municipi.

Els experts en jurisprudncia ja shan encarregat de recordar als ciuta-dans i ciutadanes que lacord del ple municipal atorga plena efi ccia jurdi-ca i administrativa a lacte, s a dir, ja no hi ha marxa enrere. Lacord, seguit de les notifi cacions als interessats, dna fi nalment tranquillitat a aquells que havien presentat allegacions.

Hem pogut comprovar aquesta tranquillitat les darreres setmanes, quan hem donat resposta als compromisos que vam adquirir amb collectius de ciutadans danar-los a visitar i lliurar-los en m les notifi cacions de lacord del ple. Els compromisos shan dacomplir i la ciutadania confi a plenament en aquest Ajuntament.

Hem fet un pas endavant trascendental i ho hem fet des del consens i la transparncia, des de la participaci ciutadana i tamb des del rigor i la independncia que atorga treballar amb dues universitats, escoltant les seves propostes i, alhora, estant amatents a les propostes que ens feia la societat civil a travs del Consell Assessor Urbanstic (CAU), un rgan participatiu sense precedents des del qual shan fet moltes i positives apor-tacions al POUM.

Seguirem escoltant les universitats i seguirem escoltant el CAU, per encara ms la ciutadania, els seus anhels justos i les seves aportacions sempre valuoses, perqu Calafell necessita, i aquest s un comproms de lactual equip de govern, treballar plegats, reunir consensos i obrir el dileg.

Jordi Snchez i Solsona, alcalde-president de Calafell

LAjuntament garanteix tranquillitat

Podeu llegir ms opinions a www.revistaespigol.com

4

Estem arribant a la recta fi nal de la promoci del nostre projecte Calafell per Xile, una iniciativa que, sense cap mena de dubte, ser un xit per molts motius.

Hem aconseguit un equip hum amb una sensibilitat tan gran, que ens aporta totes les seves forces i el ms important de tot plegat: el seu cor.

Tamb hem aconseguit el suport del nostre Ajuntament de Calafell, el qual ens ha proporcionat els mitjans dels que disposa el nostre municipi i ens ha assessorat en els aspectes tcnics que nosaltres ignorem al trac-tar-se duna activitat que mai havem realitzat.

Des del primer moment hem tingut clar els nostres objectius: lajuda directa al lloc ms necessitat sense intermediaris i que laportaci del nostre Calafell per Xile arribi on ha d arribar amb totes les garanties. Per aquest motiu, hem contactat amb el Sr. Gastn Saavedra, alcalde de Tal-cahuano, poble afectat pel terratrmol i el posterior tsunami.

El nostre acte Calafell per Xile aglutina un equip hum que, amb la msica, la dansa, la poesia, el menjar i la beguda tpica daquest lloc, ser capa domplir el nostre Teatre Municipal el prxim dia 25 dabril. El nostre agrament a tots els mitjans de comunicaci que sestan fent ress del nostre projecte i dels nostres sentiments.

Agrupaci Recreativa CulturalPatricio Covarrubias BustamanteCoordinador de lacte

Calafell per Xile

Ja s aqu la diada de Sant Jordi, una de les tradicions ms romntiques i belles catalanes, el dia que les nostres places i carrers somplen de roses i de llibres. Un dia molt simblic per recordar-nos qui som i de la gent que tenim al costat, per regalar-nos lun a laltre les paraules i flors, per mostrar com ens apreciem i estimem, i per gaudir junts de la jornada festiva i les activitats cultu-rals que sorganitzen per celebrar aquest dia tan especial.

Al Vendrell, la Diada de Sant Jordi concentrar els seus actes a la plaa Pep Jai, que ser, un any ms, el centre neurlgic daquestes activitats, amb el lliu-rament de premis del XXXVIII Concurs Literari de Sant Jordi.

Aquest certamen premia els treballs fets per alumnes dels centres escolars del Vendrell. Enguany han participat un total de 602 escolars que han presentat els seus escrits sota el lema Els boscos i la biodiversitat. Lacte tindr lloc a les 17.30 h i, com cada any, els guanyadors obtindran un lot de llibres. Igualment, tots els participants senduran de record un recull dels treballs presentats en ledici anterior.

Desprs del lliurament de premis, a les 18 h a la plaa Nova, es representar lespectacle danimaci Collage, de la companyia Bot Project. Lobra, programa-da pels Serveis Municipals de Cultura del Vendrell i el Teatre ngel Guimer, proposa un espectacle en qu dos homes suspesos en laire es disposen a tirar-se a la piscina amb la seriositat i la rigidesa que assenyala el gui. En un primer moment, tot surt com estava previst, per aviat unes nsies de rebelli sapoderaran dels protagonistes daquesta histria.

El mateix dia de Sant Jordi sinaugurar una exposici referent a Salvador Espriu, en lany que es commemora el 25 aniversari de la mort de lillustre poeta catal.

Lexposici, que tindr lloc a la Fundaci Apelles Fenosa, recorre la relaci ar-tstica i personal entre lescultor Apelles Fenosa i el poeta. Lexposici romandr oberta fins al 30 dagost.

El Museu Deu celebrar Sant Jordi el dissabte 24 dabril amb un taller adreat a nens i nenes de 5 a 10 anys. Durant tot el dia (d11 h a 14 h i de 17 h a 20 h) els nens coneixeran la histria de Sant Jordi: els ms petits faran la medalla del cavaller i els ms grans treballaran una rosa vermella. Lactivitat s gratuta per a tothom.

Finalment, el diumenge 25 se celebrar una ballada de sardanes a la Ram-bla del Vendrell. Ser a partir de les 19 h amb lactuaci de la Cobla Ciutat de Cornell.

A Cunit, les activitats van comenar el 15 dabril amb una sessi especial de lHora del conte a la Biblioteca Municipal Marta Mata, amb la lectura de Qui diu la veritat, el cavaller o el drac?, a crrec de Montse Balada i Eva Sans. El diumenge dia 18 hi va haver una ballada de sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona.

A ms, durant la setmana del 19 al 23 dabril, la biblioteca municipal ofereix una selecci bibliogrfica infantil i juvenil de documents de Sant Jordi i realitza un taller de punts de llibre, a ms de ser la seu de lexposici de la collecci local de Cunit.

Dins dels actes de la seva setmana cultural, lAssociaci Cultural Andalusia de Cunit organitza un taller de roses el 20, 21 i 22 dabril, a la Sala dExposicions del Casal Municipal. El mateix dia de Sant Jordi i limmediat cap de setmana es podr visitar una exposici de fotografies dels actes que ha celebrat lentitat; aix com pintures, manualitats i poesies dels seus socis i simpatitzants.

El dia de Sant Jordi hi haur exposici de llibres i lliurament de roses a la pla-a de la Vila, a crrec de diferent entitats locals. La biblioteca Marta Mata dur a terme un intercanvi de llibres, la realitzaci de punts de llibres amb diferents frases, la Tertlia-Caf amb autors locals a les 12 h, i una Marat de lectura de 18 h a 20 h.

Els Centres Cvics de Cunit Masia Cal Cego i Els Jardins, celebraran la Diada de Sant Jordi obsequiant llibres a tots els seus usuaris, una iniciativa que comp-ta amb la collaboraci de lOficina de Turisme i la biblioteca municipal. A tots dos centres es podr visitar la Mostra dels llibres de la nostra biblioteca durant tot el divendres.

La gent gran de Cunit tamb posa el seu granet de sorra amb una exposici de roses fetes pels tallers de manualitats del Casal i de la Societat dAvis de Sant Sebasti, de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h al Casal de la Gent Gran, lloc on es representar el proper 27 dabril, a les 16.30 h, el sainet El Festejador, a crrec de les persones que participen en el taller de teatre.

El dissabte 24 dabril, el Casal Municipal de la Gent Gran acollir a les 18 h el recital de les sardanes mes populars amb Nria Feliu i una actuaci de la Coral Arrels de Cunit, dels Dansaires del Peneds i de lAgrupaci Sardanista de Cunit.

LAteneu Cultural Alba de Cunit celebrar el lliurament de premis del Certa-men Literari Alba Sant Jordi de Contes i Llegendes, que arriba enguany a la 16a edici.

A Albinyana hi haur el divendres venda de roses i llibres a crrec dels alum-nes de lEscola Joan Perucho. El diumenge dia 25, al migdia, hi haur Dinar de Sant Jordi a lAgrupaci Recreativa les Peces amb ball de cloenda, i a les 7 de la tarda, a la Societat, lliurament de premis de l11 Concurs Literari Joan Perucho.

Celebrem la Diada de Sant Jordi

Et dono paraules, et regalo flors, perqu taprecio, per dir-te que testimoLloren del Peneds enguany rememora la figura de diversos autors

que han deixat una forta petjada cultural i social en la nostra histria. A la Casa de Cultura es far, el divendres, a les 20 h, un petit homenatge a Josep Carner, Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Joan Maragall i Mrius Torres. Lacte donar a conixer breument la biografia dels autors esmen-tats i sacompanyar de la lectura duna tria dels seus poemes, la qual anir a crrec dalguns collaboradors de lesdeveniment i de tots aquells assistents que ho desitgin. Durant la sessi tamb es podr adquirir al-guns llibres a preu molt econmic i conixer les darreres adquisicions de la biblioteca pblica. Els assistents seran obsequiats amb un punt de llibre i hi haur un petit aperitiu i cava. Organitza lAjuntament amb la collaboraci del Grup de Msica Contrapunt, Grup de Teatre del Centre i Grup de Teatre de La Cumprativa.

A Banyeres del Peneds hi haur el divendres, a les 17.15 h, al Parc Infantil al costat de lescola, lespectacle La Llegenda de Sant Jordi de Cremallera Teatre, una adaptaci lliure de la llegenda en clau dhumor. A ms, a la biblioteca del Centre Cvic Ernest Lluch sorganitza la venda de llibres sobre el municipi i contes de la collecci Contes del Peneds, aix com una parada amb les noves adquisicions de novella.

Divendres dia 30 dabril hi haur a les 18 h, a la biblioteca del Centre Cvic Ernest Lluch de Banyeres, el contacontes infantil La Llegenda del Drac, a crrec de la Colla del Drac de Banyeres.

A Bonastre hi haur tot el divendres (de 9 h a 13 h i de 17 h a 19 h) ven-da de llibres i roses a la Plaa Major. Organitza: Associaci Cultural Bon-Astre i Associaci de Gent Gran, amb la collaboraci de lAjuntament.

A Santa Oliva hi haur un contacontes infantil, el dijous 22 dabril, a les 18 h al Cau de lliba, i a partir de les 17 h, intercanvi de llibres de segona m. El divendres hi haur una parada de llibres i roses a la plaa del Local Cultural, durant tot el dia, a crrec de lescola La Parellada.

A lArbo, hi haur el divendres, a les 18 h, a la sala polivalent, lHora del conte, a crrec de la companyia Vivim del Cuentu. La Biblioteca Municipal exposar llibres i audiovisuals amb les novetats ms destacades amb mo-tiu del Dia Internacional del Llibre. A ms, a partir de les 19 h, sentregaran els premis del primer concurs literari infantil de la Biblioteca Municipal, Explicans un conte.

A Bellvei, els alumnes de 6 de la escola La Muntanyeta muntaran una parada de llibres i roses al mateix centre escolar. Amb els beneficis que sobtinguin, es compraran llibres per la biblioteca.

A la Bisbal, lAjuntament organitza el divendres a les 11 h a la plaa de lEsglsia, lespectacle El Drac i el Petit Jordi, a crrec de les Titelles Ginyol Did. A les 12 h, hi haur al Centre Municipal de Cultura (CMC) un concert instrumental dels alumnes de lEscola de Msica, un concert de flauta i una actuaci de la cantant bisbalenca Gina Sauco. A les 19 h, al CMC, hi haur la presentaci del Llibre de Sant Jordi que edita lAjun-tament, enguany titulat Amb el Cor i s un recull de poemes fets pels bisbalencs.

LAgrupaci de la dignitat per la Bisbal organitza el dissabte, 24 dabril, a La Societat, Gran Festa dentrega de premis del 2n Concurs Literari Sant Jordi municipi de la Bisbal. Lacte comenar a les 19.30 h i inclour so-par i actuacions musicals amb La Coral de lesglsia evanglica de Cunit, Antistiana Mskili i Grup de dansa Belly Dancers.

A Sant Jaume dels Domenys es presentar el divendres a les 18 h, a la Casa de Cultura, el conte I van arribar els romans, localitzat al mateix municipi, de Pilar Lpez Serra i amb illustracions de Maria Juntglar Visa. Hi intervindr Asumpta Baig, presidenta de la Fundacin ngels Garriga de Mata. A les 20 h, a la Sala de la Cooperativa, la Llinyola organitza una presentaci de lAssociaci Cultural Nautilus, amb actuaci de la coral Ri-erol i la presentaci de les barraques de pedra seca al municipi, a crrec del Robert Rovira i Ferr.

A Calafell, el divendres a les 13.30 h es procedir a la lectura del vere-dicte del XVII Concurs de Cartes dAmor de Calafell Rdio. Aix mateix, el dissabte es far a les 19 h a la Casa Barral una xerrada literria, a crrec de leditor Ignasi Barcel. Entre les 17 h i les 21 h se celebrar a la plaa del Port de Segur el Dia Internacional de la Dansa. El diumenge, dia 25 dabril, es dur a terme una ruta a peu corresponent al cicle Camina que coneixers. Aquesta vegada, litinerari recorrer els escenaris de la Guer-ra Civil a Calafell. Sortida des de la Casa de Cultura a les 10 h.

A ms, la Regidoria de Comer de LAjuntament de Calafell activa la campanya Tercer Sant Jordi de Premis a Calafell, que tindr el seu inici el dia de Sant Jordi, amb msica en viu, a lavinguda Sant Joan de Du (trobareu ms informaci sobre la campanya a la pgina 24).

LESPGOL ACTUALITAT COMARCA6

LARBO Un centenar de persones entre ells lalcalde de lArbo, Carles Rib; lalcaldessa de Banyeres, Nria Figueres, i el conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Baix Peneds, Llus Inglada- va participar el diumenge 18 dabril una caminada duns 10 km. per la zona on la Generalitat vol ubi-car-hi un gran polgon logstic de 176 hectrees i que actualment porta el nom de Centre Intermodal Peneds, tot i que fins ara sel coneixia coma Logis Peneds i, en la seva primera versi, CIM Peneds.

Els organitzadors daquesta caminada reivindicativa -els collectius ecologistes Bosc Verd, Grup Ecologista del Vendrell i Baix Peneds, Grup Ecologista de Lloren del Peneds i Plataforma no Fem el Cim, entre daltres van voler ensenyar als participants lalt valor eco-lgic i agrcola daquesta part de la Pla-na del Peneds, on es preveu ubicar-hi el macropolgon i cobrir aix una gran extensi del terreny amb ciment, naus, contenidors, camions i un gran terminal ferroviari industrial.

Dimensions del polgon Lactual versi del projecte, que ja t

elaborat lavan del pla urbanstic, pre-veu una superfcie de 95 hectrees de naus, 24 de vies i altres estructures lliu-res interiors, 20 de la zona dels serveis i altres activitats terciries, 20 despais lliures i 17 per al terminal ferroviari (po-deu veure tots els detalls i plnols en la pgina web de Cimalsa).

La marxa va discrrer per la Riera de Marmellar, un important corredor biolgic que actua de nexe duni en-tre la serralada prelitoral i litoral i que, segons lavan del pla urbanstic, es preserva com a zona protegida. Aix no obstant, segons els ecologistes, la zona quedaria greument afectada per la proximitat del macropolgon. La cami-nada va continuar per una plana rica en terrenys agrcoles, amb vinyes, oliveres i sembrats, i va finalitzar a la masia del Papiol tamb dins de la zona protegi-da- amb vistes a la gran esplanada de vinyes fins a lArbo, on els participants

es van poder adonar de les dimensions i de lefecte visual que causaria el pol-gon projectat.

Intensificar les activitats

Els grups ecologistes Geven, Bosc Verd, Gel i la plataforma No fem el CIM, juntament amb la uni de plataformes i collectius en defensa del Peneds, van celebrar a principis dabril una assem-blea molt participativa en la qual van decidir intensificar les seves activitats, organitzant actes com aquesta camina-da. A finals de maig es preveu organit-zar unes jornades, amb la data encara per confirmar, tot i que probablement ser el dia 28.

En lassemblea tamb es va destacar la importncia de mantenir el territori buit i daprofitar el paisatge agrcola, alhora que es va descartar un paisatge ple de naus logstiques, ja que els plans terri-torials aprovats pel Govern, obsolets desprs de la crisi econmica, permeten limpuls dun model on el Peneds s un corredor on es pot fer el que es vulgui, segons van destacar. A tall dexemple, tenim la imposici de lautovia A-7 on el mateix Ministeri de Medi Ambient est en contra daquesta obra, ja que el que caldria fer s aprofitar lactual AP-7. Finalment es va acordar donar suport als contenciosos que els ajuntaments de lArbo, El Vendrell, Bellvei, Caste-llet i la Gornal i el Consell Comarcal del Baix Peneds estan interposant contra el Ministeri de Forment pel traat de lautovia A-7.

Un centenar de participants en la caminada reivindicativa contra el Logis Peneds

BAIX PENEDS El diumenge dia 11 dabril es va dur a terme al Baix Peneds una marxa lenta de cotxes reivindicativa per reclamar la Vegueria del Peneds i contra el polgon logstic Logis Peneds. La marxa, que es va convocar a travs del Facebook, va sortir de lArbo en direcci al Vendrell per la N-340 i, en arribar a Coma-ruga, va continuar amb una velocitat mnima per la AP-7 fins a

La Marxa Lenta per la Vegueria i contra el Logis collapsa la N-340 i lAP-7

BAIX PENEDS Segons dades oficials facilitades pel Ministeri dEconomia i Hisenda, amb data del 31 de desembre de lany passat, els ajuntaments del Baix Peneds, en conjunt, tenien un deute de ms de 150 milions deuros, el que equival a prop de 25.000 milions de les antigues pessetes.

Segons aquestes mateixes dades oficials, lendeutament dels ajuntaments estatals supera la xifra dels 28.770 milions deuros. El municipi ms endeutat de lEstat s Madrid, amb ms de 6.776 milions deuros; el segueix lAjuntament de Valncia, amb 834 milions, i el tercer lloc daquest rnquing s pel de Barcelona, que deu ms de 791 milions deuros.

Pel que fa als ajuntaments penedesencs (Alt i Baix Peneds i Garraf), lajuntament ms endeutat s el del Vendrell (ocupa el lloc 58 del rnquing), amb un deute de 64,2 milions

Els ajuntaments de la comarca deuen ms de 150 milions deurosdeuros. LAjuntament de Vilanova, que deu 54 milions deuros, ocupa el 70 lloc del llistat, i el de Calafell, amb un deute superior als 45,3 milions deuros, ocupa el lloc 89 de la classificaci dels consistoris ms endeutats de tot lEstat. Una altra dada interessant a tenir en compte s que els ajuntaments catalans en conjunt deuen ms de 4.527 milions deuros (els de Barcelona, 2.906; els de Girona, 582; els de Lleida, 290, i els de Tarragona 747,9). En clau comarcal, direm que el municipi amb deute per habitant ms elevat s el de Calafell, amb 1.867,91 euros/habitant; tenint en compte un cens de 24.265 persones En aquesta classificaci, el segueixen El Vendrell, amb 1.793,64 euros (35.821 vens censats), i Cunit amb 1.754,05 euros per cadascun dels 12.279 vens empadronats. Lnic municipi del Baix Peneds, i un dels pocs de tot Catalunya, que no deu res s el de Bonastre.

Municipi Deute global Deute/habitantALBINYANA 1.003.000 440,87 LARBO 7.472.000 1.373,27 BANYERES 916.000 311,03 BELLVEI 840.000 418,95 LA BISBAL DEL P. 2.782.000 818,95 BONASTRE 0 0 CALAFELL 45.325.000 1.867,91 CUNIT 21.538.000 1.754,05 LLOREN DEL P. 289.000 132,26 MASLLOREN 372.000 699,24 EL MONTMELL 808.000 564,64 SANT JAUME D. 628.000 262,98 SANTA OLIVA 4.204.000 1.297,53 EL VENDRELL 64.250.000 1.793,64 TOTAL 150.427.000 __________________________________________________________________________________________________________________

Sant Sadurn. Tot plegat va causar unes retencions duns 4 km.

Vdeo: www.revistaespigol.com.

LESPGOL ACTUALITAT COMARCA 7

BAIX PENEDS -El sindicat UGT va desconvocar la vaga de la recollida de la brossa dels treballadors de Cosbap-sa, que estava prevista en vuit municipis del Tarragons i el Baix Peneds a par-tir del dia 10 dabril. Els pobles afectats de la comarca eren Bellvei, Bonastre, lArbo i Lloren del Peneds.

Laturada prevista va quedar suspesa ja que lempresa finalment va pagar

Es desconvoca la vaga de la brossa dabril, per es mantenen les aturades de maig i juny

la nmina de mar als treballadors, arran, sobretot, de les peticions dels ajuntaments dels municipis afectats. El comit dempresa donar ara a la companyia un nou termini per satisfer els pagaments pendents de lany pas-sat, corresponents a les pagues extres, i, mentrestant, mant les aturades de serveis entre els dies 10 i 13 de maig i de juny.

BONASTRE Bonastre ser un dels municipis catalans que safegir a lonada de consultes populars sobre la independncia de Catalunya el proper dia 25 dabril. En total seran 211 pobles i ciutats els qui es agafaran el relleu als 248 municipis que ja han preguntat a la

Bonastre celebrar una consulta per la independncia el 25 dabril

seva poblaci, amb un resultat favora-ble del 94% dels vots registrats. Bo-nastre ser la quarta poblaci del Baix Peneds que participar de les consul-tes, desprs de lArbo, que ho va fer el 13 de desembre, i el Vendrell i Lloren, que ho van fer el 28 de febrer.

_________________________________________________________

TARRAGONA - La Diputaci de Tarragona i la Fundaci Privada San-ta Teresa del Vendrell (VenTALL) van signar a mitjans dabril un conveni de collaboraci que permetr restaurar fonts i altres construccions singulars del Baix Peneds en els termes municipals de Maslloren, lArbo, Sant Jaume dels Domenys, Banyeres, Lloren del Peneds, Santa Oliva i el Montmell.

Per fer realitat el projecte que impulsa aquest conveni, la Fundaci Privada Santa Teresa del Vendrell comptar amb sis persones que actualment es troben a latur, cinc de les quals patei-xen discapacitat psquica. Els treballs consistiran en la recuperaci duna srie delements rurals relacionats amb laigua i en la millora dels espais on es troben ubicats, per tal de minimitzar el risc dincendi.

La Diputaci, que ha subscrit lacord a travs de lOrganisme Autnom Desen-volupament Local, OADL, hi destinar 100.000 euros per fer realitat aquest projecte. Entre els seus objectius desta-quen: actuar prioritriament a les zones

on es confirmi lexistncia dalgun broll daigua; realitzar un inventari de fonts i altres elements singulars, amb lajut de la cartografia existent, el suport de les ADF i dels diversos ajuntaments; formar sis persones (totes elles amb risc dex-clusi social), actualment a latur, per-qu puguin desenvolupar tasques de recuperaci mediambiental, forestals i de recuperaci de marges de pedra seca; realitzar actuacions encaminades a potenciar, recuperar, netejar i conser-var aquests punts daigua i els senders que hi condueixin, a ms de restaurar espais que tinguin algun altre valor, (barraques de pedra seca, marges, arneres, etc); dissenyar itineraris amb el suport de senyalitzaci, i realitzar una tasca divulgativa per conscienciar la poblaci de la importncia de les accions dutes a terme i dels beneficis que ens poden aportar en el transcurs del temps.

Aquest acord semmarca en el con-veni de collaboraci que la Diputaci de Tarragona i lObra Social la Caixa tenen establert.

Un conveni entre la Diputaci i el Ventall permetr restaurar fonts del Baix Peneds

Ms de deu mil aturats al Baix PenedsBAIX PENEDS - El nombre daturats al Baix Peneds ja ha superat les deu mil

persones, situant-se com una de les comarques amb ms atur de tot Catalunya. Segons les dades del mes de mar, ja nhi ha 10.381 persones registrades sense treball; la majoria, un 74%, als tres municipis ms grans: El Vendrell (4.162), Cala-fell (2.376) i Cunit (1.131). Nombre daturats a daltres municipis: Albinyana (252), lArbo (530), Banyeres (239), Bellvei (219), la Bisbal (394), Bonastre (70), Lloren del Peneds (130), Maslloren (43), el Montmell (191), Sant Jaume dels Domenys (256) i Santa Oliva (388).

BAIX PENEDS - Lassociaci Baix Peneds amb el Shara ha comenat els preparatius per organitzar una nova campanya de colnies destiu per a in-fants sahraus dentre 7 i 12 anys a la comarca. Lentitat, amb seu a Lloren del Peneds, demana la collaboraci de famlies. Aquest projecte pretn do-nar a aquests infants la possibilitat de veure moltes coses que fins ara noms coneixen en els llibres escolars (rius,

muntanyes, el mar) i la possibilitat de conviure amb nens catalans per arribar a tenir una altra imatge del mn diferent de la que els hi mostra la realitat quoti-diana dels campaments de refugiats on el poble sahrau viu exiliat des de lany 1975.

Ms informaci i contacte:http://webfacil.tinet.cat/bpsahara, correu electrnic: [email protected] i telfon 647 51 36 47.

Una nova edici de Vacances en Pau per a infants dels campaments sahraus

_________________________________________________________

_________________________________________________________


EL VENDRELL El ple de lAjunta-ment del Vendrell, que se celebrar el dilluns dia 26 al mat, debatr, entre daltres temes, dues mocions del Partit Popular i Plataforma per Catalunya on aquests grups municipals demanen que lAjuntament denunci al govern espanyol els immigrants illegals que empadroni, seguint aix lexemple de Vic on lAjuntament ara fa poc va expressar aquesta intenci. Lalcalde convergent Benet Jan, que governa en minoria, de moment no es vol pronunciar sobre lassumpte de manera definitiva, i sha limitat a comentar a lESPGOL que complir estrictament el que dicta la llei destrangeria. Aix mateix, ha comentat que encara no est presa la decisi del grup convergent sobre com votar el dia 26. Tot i aix, Jan, en unes prvi-es declaracions a la premsa, va donar

suport a lalcalde de Vic i va comentar que comunicar una irregularitat s sim-plement una qesti de compliment de la llei. Segons el batlle vendrellenc, la llei, per un costat, obliga els ajuntament a empadronar tots els habitants del municipi, i de laltre, demana que es denunci a ladministraci competent els estrangers en situaci irregular.

Des del Grup Municipal Socialista del Vendrell no sha volgut fer cap comenta-ri al respecte, ja que no vol fer pblica la seva postura fins al mateix dia del ple.

De la seva banda, el grup municipal de Plataforma per Catalunya tamb ha avanat que en aquest ple presentar una segona moci on proposar sol-licitar a ladministraci competent de lEstat la creaci duna Unitat dEstran-geria del Cos Nacional de Policia amb base al Vendrell.

El proper ple del Vendrell debatr si lAjuntament ha de denunciar els immigrants illegals que empadroni

EL VENDRELL El dia 15 dabril es va produir a les vies del tren properes a lestaci del Vendrell latropellament mortal duna dona de 43 anys, vena del Vendrell. Sembla ser que la dona va ser atropellada per un tren de rodalies a la zona de lantic pas a nivell. El fet que laccident es produs en aquest pas obert que noms est senyalitzat com a no autoritzat per als viatgers, va com-portar una nova queixa de lAjuntament del Vendrell envers lAdif. Lalcalde, Benet Jan, va tornar a dir que el gestor ferroviari no est complint amb les se-ves obligacions ni en les millores que shan de fer a lestaci ni en seguretat.

El 22 de mar, lAjuntament del Vendrell va enviar a lAdif un informe

sobre lestat de lestaci que recull diverses deficincies, tot i que recent-ment sha fet una actuaci de millora. La resposta ha estat que no tenen cap inconvenient en qu lAjuntament faci certes millores a crrec del pressupost municipal. Segons Benet Jan, aques-ta resposta s per emmarcar-la, ja que s de total competncia i obligaci del gestor ferroviari solucionar aquestes deficincies.

Segons el consistori, un dels aspectes ms greus s que a hores dara encara no sha aconseguit formalitzar el conve-ni per completar el tancament pendent que ha de separar definitivament lespai urb de les vies del tren.

Un atropellament a prop de lestaci del tren del Vendrell torna a obrir el debat sobre la seguretat daquesta

Abans destiu, lACA canalitzar el Torrent del Lluc_________________________________________________________

EL VENDRELL LAgncia Catalana

de lAigua (ACA) sha comproms ara fa poc de canalitzar el Torrent del Lluc als barris vendrellenc el Puig i el Plag, amb tota la probabilitat abans destiu, segons ha informat el regidor de medi ambient, Jaume Domingo.

Amb aix sevitar lentollament de laigua provinent de la depuradora comarcal i la conseqent proliferaci del mosquit tigre a la zona. A ms, lAjuntament dur a terme en aquesta zona una fumigaci i altres mesures per

a atacar les larves de linsecte.Daltra bande, el consistori vendre-

llenc tamb est negociant amb lACA una solluci per el mateix problema que es produeix a la desembocadura de la Bisbal, al barri martim de Sant Salvador. Com una possible soluci es parla duna obra important de va-lor de 300.000 euros, amb la qual es canalitzaria aigua, que ara est a la riera, abans de la lnia del ferrocarril i sexpulsaria al mar mitjanant un emissari submar.


EL VENDRELL - La majoria de pe-tites empreses avui ja no pot passar sense tenir una pgina web. Tot i aix, els dubtes es disparen: sn realment tan tils com podrien ser? Quantes daquestes pgines, per, surten entre els primers resultats dun cercador? Un bon posicionament de la web permet lempresa distingir-se de la competn-cia, augmentar el nombre de visites virtuals i, amb aix, augmentar tamb el nombre dels clients potencials.

Per ajudar els empresaris a millorar la seva visibilitat a internet, el Pla PI-MESTIC, impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci i per lagncia ACC1, ofereix el nou servei dorientaci en posicionament web. Aquest servei es va presentar a lEINA del Vendrell el dia 13 dabril. Segons sha explicat, durant la jornada es va oferir a les empreses una proposta de millores per incrementar la visibilitat de les pgines corporatives de mans dun expert en mrqueting electrnic homologat per la Generalitat.

Lassessorament es pot sollicitar en l-nia a travs de http://www.pimestic.cat/servei-orientacio/que-es.html.

A ms, a la jornada tamb es va remarcar la importncia dutilitzar les xarxes socials per promocionar els pro-ductes i serveis de les empreses, ja que en molts casos sn les recomanacions dels propis clients els que poden aju-dar a captar-ne de nous. Aquest tipus daplicacions, en molts casos gratutes, permeten les empreses a obrir un perfil corporatiu en el qual poden publicar els seus productes i ofertes.

Es presenta al Vendrell un nou servei que ajuda les empreses a millorar la seva visibilitat a internet

EL VENDRELL -El servei docupaci de lAjuntament del Vendrell, lEina, ha fet pbliques les dades sobre la seva activitat durant el 2009. Segons ha informat, lany passat es va reduir latur del Vendrell un 11,69% grcies, sobretot, a les insercions de la Borsa de Treball (ofertes de treball de les em-preses, el FEIL i personal contractat per dur a terme les subvencions rebudes a lEINA) i a la creaci de llocs de treball a lEINA Espai Empresarial. Durant tot lany passat es va aconseguir una inser-ci laboral total de 427 persones.

Una de les dades ms destacades s que gaireb sha triplicat el nombre dempreses creades respecte a lany anterior, passant de 31 a 75, el que representa un creixement del 141%. Tamb es va incrementar en un 45% les entrevistes al Servei dOcupaci i es van iniciar les tutories per fer un se-guiment ms personalitzat de lusuari. A ms, es van dur a terme divuit projectes ocupacionals amb la sollicitud de sub-vencions a altres administracions.

LEINA va realitzar durant lany passat 24 actes dinters ocupacional i em-presarial, en els quals van assistir 872 persones. El regidor dOcupaci, Josep Maria Diu, ha destacat lalta satisfacci dels usuaris i usuries de lEINA en to-tes les rees, una satisfacci analitzada mitjanant qestionaris. En el context daquests darrers anys, el Servei dOcu-paci i lEspai Empresarial esdevenen una eina dimportncia cabdal, com

a espais datenci, acollida i suport a les persones afectades per situacions datur o de millora.

Pel que fa a lany 2010, al mar hi va haver 4.162 aturats registrats al Vendrell, per sembla ser que el crei-xement sha moderat, ja que al mar aquest nombre va augmentar en noms 54 persones; justament la meitat del nombre de les persones que es van quedar sense feina a gener.

LEINA informa que lany passat es va reduir latur al Vendrell en un 11%

Activitat Eina 2009

Usuaris atesos: 2.263Cursos de formaci realitzats: 76Hores de formaci: 19.089Nombre dalumnes: 1.307Empreses creades: 75Insercions laborals/contractacions: 427Subvencions rebudes: 1.942.549,53

EL VENDRELL - La Lira Vendrellenca, Les Cuines del Vendrell, els cellers i el Centre dIniciatives i Turisme del Vendrell organitzen una nova activitat, Lequilibri dels sentits, uns sopars temtics per promocionar els productes locals. La primera jornada, consistent en un tast de vins i caves del celler Jan Ventura, es va dur a terme el dia 16 dabril a la Lira, i les properes activitats es duran a terme el dia 7 de maig (celler Avgustvs, restaurants Joia i Xaloquell i Escola de Turisme del Baix Peneds) i el 28 de maig (celler Milliari, restaurants La Cuina de la Marga, Mol de Cal Tof i lEscole de Turisme). Ms informaci: CIT del Vendrell (977 66 02 92).

Sopars per promocionar els productes locals_________________________________________________________


EL VENDRELL Les escriptores Carme Riera, Lolita Bosch, Isabel Nez i Berta Mars van ser les protagonistes de la jornada literria VISOR, que es va dur a terme al Vendrell el dia 17 dabril. Aquest esdeveniment des de fa sis anys complementa el seguit dactes previstos al Vendrell per celebrar la Diada de Sant Jordi. El certamen, sota el ttol Dones Denominaci dOrigen, estava dedicat a la literatura feta per dones.

Se celebra una jornada sobre la literatura feta per dones

EL VENDRELL - El Cineclub la Cla-queta continua les seves sessions amb dos passis ms a lAuditori de lEscola de Msica Pau Casals, un el dimarts dia 27 dabril (a les 20.30 h) amb filmaci-ons histriques del Vendrell, i un altre el dijous 29 dabril (a les 22 h) amb el pas-si dEl viol vermell de Franois Girard. La primera sessi semmarca dins les filmacions histriques del Vendrell, amb material cedit pel Jaume Domingo i Mulet. Aquesta nova projecci permetr descobrir a uns i recordar a daltres com era el poble dabans: els seus carrers i places, la seva gent, els fets histrics viscuts... La sessi constar de dues parts, la primera on podrem visualit-zar una entrevista realitzada al graller Antoni Ma i Mercader, ms conegut com Ton de la Gralla, on fa un reps a la histria daquest instrument i els seus intrprets al nostre poble. I la se-gona que ser una projecci comentada dimatges del Vendrell entre lany 1900

Cineclub la Claqueta presentar filmacions histriques del Vendrell

i el 2005, totes sorprenents i curioses. El preu per accedir a les filmacions del Vendrell histric s de 2 euros lentrada general i d1 euro per als majors de 65 anys.

La segona sessi forma part del cicle de cinema actual. El viol vermell s una pellcula canadenca de lany 1998, que va rebre el premi de lAcadmia a Millor Msica Original (John Corigliano), entre daltres reconeixements. En un taller de la Itlia del segle XVII, un mestre artesa-nal crea la seva obra definitiva, un viol perfecte i pintat amb verns vermell per al seu fill a punt de nixer. A partir daquest moment, linstrument viatja de m en m des dEuropa al Canad, pas-sant per la Xina i fins a lpoca actual. Prviament a la pellcula, a les 21.30 h, hi haur una breu presentaci a crrec de David Puertas, musicleg. La projec-ci es far en Versi Original Subtitu-lada en castell i el preu per accedir a aquesta sessi ser de 3 euros.

EL VENDRELL -Els casals destiu al Vendrell i Coma-ruga enguany es duran a terme del 28 de juny al 3 de setembre, es a dir, comenaran abans i acabaran ms tard que de costum. Per primera vegada estaran organitzats per dues entitats de lleure infantil: al Vendrell per la Colla La Ballaruga i a Coma-ruga per

Casals destiu enguany ms llargsi lAssociaci Trvol. Les inscripcions es faran entre el 4 i 18 de maig a lHotel dEntitats (Cam Reial, 13-17).

A ms, els pares poden apuntar els infants (nascuts entre els anys 1996 i 2003) a unes colnies a Les mines dOsor (Girona) que es duran a terme de l11 al 17 de juliol.

EL VENDRELL - El divendres dia 23 dabril clour el Cicle de Jazz a lAuditori amb lactuaci de la banda Dixie-Mania pels carrers del nucli urb del Vendrell, a partir de les 18 h. El fet domplir de msica de jazz els principals carrers del Ven-drell s fruit de la collaboraci entre el Centre dIniciatives i Turisme i el Patronat Municipal Auditori Pau Casals.

La Dixie-Mania est integrada per un total de vuit msics amb una gran trajec-tria musical en diferents estils de msica: pop, rock, latin, jazz, etc. Est formada per Robert Rodrguez, clarinet; Ariel Vigo, saxo tenor; Jordi Griso, trompeta; David Calvet, tromb; Norbert Torrecillas, tuba; Lloren Fernandez, banjo, i Paco Martn, bateria.

Msica dixieland als carrers del VendrellEL VENDRELL - El collectiu Les

Cuines del Vendrell ha estollit ara fa poc la seva nova junta. El fins ara president de lassociaci, Baltasar Juli del res-taurant Mol de Cal Tof, va comunicar la seva intenci de deixar el crrec per donar pas a noves idees i gent jove que dinamitzi el collectiu gastronmic i va proposar lex Hellin, del restaurant La Cuina de la Marga, com a candidat a substituir-lo en la presidncia. Aquest va ser elegit per unanimitat nou president de Les Cuines del Vendrell. Tamb es van nomenar els segents crrecs: com a vicepresident, Miquel Sria, de la Taberna del Passeig; com a tresorera i secretria, Montse Salv del restaurant Xaloquell, i com a vocals, Albert Roca i Gerard Jan dels cellers Avgvstvs i Jan Ventura, respectivament.

Miquel Sria, del restaurant la Taberna del passeig de Coma-ruga, va assistir com a representant de Les Cuines del Vendrell al Frum Gastronmic de Santiago de Compostela, al febrer. El subpresident de lassociaci va delectar el pblic amb el xat del Vendrell, llom de bacall confitat amb ctrics, crema de calots i mussolina de romesco, i per finalitzar va preparar un pasts de garrofa, acompanyat de malvasia 2009 del celler Jan Ventura.

Nova Junta de Les Cuines del Vendrell

EL VENDRELL - LOficina Municipal dEscolaritzaci (OME) del Vendrell atendr les peticions de preinscripci per a les escoles bressol municipals a partir del proper 3 de maig i fins al dia 14, ambds inclosos. En el termini de dues setmanes, els pares i mares que tinguin al seu crrec infants de 0 a 3 anys podran triar entre les cinc escoles bressol municipals del Vendrell i preins-criure els nens en alguna.

Els impresos per formalitzar les pre-inscripcions i la informaci necessria per fer-ho ja estan disponibles tant a lOME (la Rambla, 24) com en cadascu-na de les escoles bressol municipals.

Lentrega de limprs i la documenta-ci necessria (cpia i original del DNI del responsable, del llibre de famlia i de la Targeta Sanitria Individual de linfant) es podr fer a lOME o a qual-sevol escola bressol a partir del dia 3 de maig.

Les preinscripcions a les escoles bressol del Vendrell sinicien el dia 3 de maig

EL VENDRELL El dissabte dia 24 dabril se celebrar al Vendrell el Dia de la Dansa, amb una festa a la plaa Nova on actuaran diferents escoles de dansa de la comarca. El programa durar tot el dia i les escoles que hi participen sn: Aca-dmia de ball de Mriam Buitrago, Acadmia Aula 3, Escola de ball de les Mates, Estudi de dansa de Raquel Juli, Grup hip hop Anna Snchez i Grup de ball del Centre Cultural Garca Lorca del Vendrell. A la tarda, hi haur una ballada de sar-danes amb la participaci dels Dansaires del Peneds.

El Vendrell celebrar el Dia de la Dansa

Un cop tancada la preinscripci, el 24 de maig es publicaran les llistes provisionals dadmesos i els dies 25 i 26 es podr presentar una reclamaci a lOME en cas de no estar dacord amb aquestes llistes. El 7 de juny es publica-r la llista definitiva i la matriculaci es podr tramitar finalment del 14 al 18 de juny, tal com estableix el calendari ofici-al de matriculacions. Una de les nove-tats denguany s la posada en marxa dun nou edifici per a lescola bressol Migjorn, de Coma-ruga.

_________________________________________________________

_________________________________________________________

_________________________________________________________

_________________________________________________________

_________________________________________________________

Portal del pardo presenta lart emergent La sala Portal del Pardo del Vendrell acull entre el 22 dabril (inauguraci a les

20 h) i el 16 de maig lexposici Cos i nima, un recull de lart emergent de les comarques tarragonines que presenta obra duna vintena dautors.


EL VENDRELL El Vendrell es va convertir en lescenari del programa Di-vendres de Televisi de Catalunya du-rant la tercera setmana dabril. Lequip, amb el presentador Espartac Peran, es va installar a la Rambla, des don feien connexions en directe, presentant les entitats culturals i altres caracterstiques de la vila, com la xatonada infantil, els balls populars, el Ball dels Malcasats, LaxnBusto, Villa Casals, una maqueta de lorgue mbil (en forma duna bicicle-ta) feta pels Pastorets, etc.

Programa Divendres visita el Vendrell

ALBINYANA/EL VENDRELL La companya Fecsa-Endesa planifica fer una nova lnia dalta tensi que ser-vir per reforar els subministrament del Vendrell i de la costa, i que ha de passar pels municipis dAlbinyana, el Vendrell i la Bisbal. Actualment resta pendent daprovaci el Pla Especial Urbanstic daquesta lnia de 220 KV, la de Subirats-Bellisens, amb derivaci a la subestaci del Vendrell.

Els tres ajuntaments afectats de la nostra comarca han presentat al-legacions davant la Comissi dUrba-nisme de Tarragona demanant que se suspengui la tramitaci fins trobar una alternativa que eviti limpacte territorial que t, ara per ara, la lnia proposada. El Consell Comarcal del Baix Peneds, per unanimitat del seu plenari, tamb ha acordat buscar un traat alternatiu amb consens del territori.

La proposta de Fecsa-Endesa preveu una nova lnia amb una longitud de 8.925 metres i amb 34 suports de 41 metres dalada, que va des de la nova subestaci del Vendrell fins a la lnia Subirats-Bellisens, al terme de la Bisbal del Peneds.

Segons lalcalde dAlbinyana, Quim Nin, en el cas daquest municipi el traat proposat afecta de ple la plana agrcola del terme municipal, creant una barrera entre els nuclis dAlbinyana i les

Albinyana, el Vendrell i la Bisbal soposen al traat previst duna nova lnia elctrica dalta tensi que agredeix el territori

Peces i unes afectacions que trobem del tot inassumibles.

Des daquest consistori tamb afir-men que comparteixen la necessitat de disposar duna subestaci que doni servei a tota la comarca, per no a qualsevol preu. Lalcalde dAlbinyana entn que la proposta presentada per Fecsa-Endesa s pot millorar si el punt de connexi s a la lnia de 400 KV Begues-Vandells, propietat de Red Electria de Espanya, que ja creua pel mateix traat previst. Amb aquesta connexi sevitaria ms de la meitat del recorregut de la nova lnia i ms de 20 torres elctriques. Aix s, segons Nin la millor soluci seria soterrar-la des daquest punt de connexi fins a la nova subestaci.

Des de lAjuntament del Vendrell on la lnia que vindria dAlbinyana entraria al municipi per la zona del Nou Vendrell- demanen que aquesta estigui soterrada al seu pas a prop dels nuclis habitats i pels turons de lAVE, per no agredir ms el territori i, a partir daqui, que vagi paralla a lautopista AP-7.

En la seva primera proposta, la com-panyia va voler passar amb la lnia la zona de Roca Aquilera, lhbitat natural de lliga cuabarrada, per aquesta opci posteriorment shavia desestimat a causa de les pressions dels ajunta-ments i grups ecologistes.

Proposta FECSA_________________________________________________________

________________________________________________________

El maig es presentar al pblic lorgue de lEscola Municipal de Msica que ja s al Vendrell desprs duna llarga espera

EL VENDRELL - Desprs duna llar-ga espera de molts anys, grcies a les gestions de la Comissi de la Restau-raci de lOrgue i de lAjuntament del Vendrell, el dia 18 dabril va tenir lloc el trasllat de lorgue que lEscola Municipal de Msica ha comprat a lHospital de Sant Joan de Du i que estava installat a la seva capella. Els encarregats del trasllat i del muntatge van ser diversos

Proposta Ajuntament dAlbinyana

membres de la Comissi de la Restauraci de lOrgue, que van desmuntar linstrument, van numerar-ne les peces i el van carregar en un cami que el va traslladar de Barcelona al Vendrell, on va comenar el procs de muntatge a lauditori petit de lescola. Es tracta dun instrument molt delicat, fet a m i dun mecanisme complex, amb ms de 300 tubs i diver-ses peces.

A partir dara, els alumnes que feien classes dorgue a lesglsia, ja podran rebre les classes a lEscola. La primera setmana del mes de maig tindr lloc la presentaci oficial del nou orgue de lEscola, juntament amb daltres actes, exposicions i conferncies organitzats per la Comissi de la Restauraci de lOrgue de lesglsia i lEscola de M-sica.


SANT JAUME DELS DOMENYS - Al nucli de Lletger, al municipi de Sant Jaume, se celebrar el diumenge 25 dabril la 13a Festa dels Tres Tombs, una de les lti-mes de la temporada. Els actes comenaran a les 9 h amb un esmorzar popular a la plaa 11 de Setembre. A partir de les 11 h, es podr visitar, al local de la Societat, lexposici Un passeig pel municipi, que recull 38 fotografies fetes pel vens del municipi. El recorregut dels tres tombs comenar a les 12 h i, a continuaci, es procedir a la benedicci dels animals i el repartiment de records.

SANTA OLIVA - El diumenge 2 de maig es dur a terme a Santa Oliva una passejada guiada pel municipi, que servir per celebrar el Dia de lEsport de la vila. La sortida ser a les 10 h des del Monestir i cal fer inscripci prvia a lAjuntament. La ruta s planera i fcil.

La passejada finalitzar al Cau de lliba, on tindr lloc lobertura del

Tres Tombs a Lletger

Santa Oliva celebrar el Dia de lEsport

LARBO Els alumnes de 1r de batxillerat de lInstitut de lArbo van fer una desfilada de moda el dia 9 dabril amb la finalitat de recaptar fons de cara al viatge de final de curs. Aquesta acti-vitat compta ja amb una tradici que es remunta a finals dels anys vuitanta.

En aquesta activitat collabora i hi dna suport lAjuntament, aix com associacions culturals i botigues del poble, a ms dalguns establiments de la comarca que posen a disposici dels nois i de les noies la roba que es mostra

Lalumnat de linstitut arbocenc organitza una desfilada de moda

LARBO - El director del Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradici-onal Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, va lliurar el dia 9 dabril a lAjuntament de lArbo el diploma que certifica la declaraci de la seva Festa Major com a festa patrimonial dinters nacional. El diploma tamb acredita la inscripci del Ball de Diables i la Carre-tillada, el Ball de Bastons, els gegants i lexhibici castellera, en el Catleg del Patrimoni Festiu de Catalunya com a elements dinters nacional.

LArbo ja t el diploma que declara la Festa Major com patrimoni dinters nacional

LARBO - Artesania de Catalunya ha declarat recentment la punta arbocenca com a Ofici Singular de Catalunya. Aquest reconeixement, llargament rei-vindicat, permet que la punta arbocenca entri amb denominaci prpia i exclusi-va al selecte club dartesanies lligades a un territori i que se li reconeguin les seves caracterstiques autctones.

Oficis Singulars s un projecte que reconeix la identitat dalguns oficis que ens sn propis, s a dir, oficis i produc-tes nics i molt vinculats a la poblaci o demarcaci dels quals en sn originals.

La punta arbocenca declarada Ofici Singular de Catalunya

i fan aportacions econmiques.Els aspectes que es valoren ms

positivament sn la iniciativa, la feina en equip i la capacitat dafrontar amb xit els problemes dorganitzaci que comporta un esdeveniment daquest tipus. La feina, de molts mesos i que en cap moment ha alterat lactivitat do-cent, es va veure recompensada amb la concurrncia dunes 600 persones en un acte gaireb perfecte pel que fa a lexecuci.

Daquesta manera, la punta arbocenca suneix als segents oficis singulars: lalabastre del Sarral, la cermica de la Bisbal de lEmpord, la cermica negra de Quart i de Verd, la fusta cremada de Sant Hilari Sacalm, la pauma de les Terres de lEbre, la punta dArenys, la sal de Cardona, la pell dIgualada i Vic, la llana de lovella xisqueta i la fusta i cistelleria dAvellaner.

LARBO - El ple de lAjuntament de lArbo ha aprovat a mitjans dabril una moci per proposar al conseller de Medi Ambient i Habitatge i a la Gerent de lAgncia de Residus de Catalunya lincrement dels cnons sobre la dispo-sici del rebuig dels residus, que graven labocament i la incineraci dels residus municipals.

Actualment, limport dels cnons s de 10 euros per tona de residus municipals destinats a dipsit controlat i de 5 euros per aquells portats a installacions din-cineraci de residus. Como comenten des del consistori, els retorns no noms han baixat globalment sin que, a ms, grcies a les darreres modificacions, han disminut sensiblement els retorns en concepte de recollida selectiva de fracci orgnica, de recollida selectiva de paper i cartr, i de deixalleria, i sha

LAjuntament de lArbo demana a la Generalitat uns cnons de residus ms incentivadors

suavitzat la discriminaci que afavoria econmicament una baixa presncia dimpropis a la fracci orgnica.

Per a lajuntament arbocenc, aquests eren aspectes fonamentals per afavorir un nivell alt de recollida selectiva i que aquesta fos de qualitat. Per aix, la moci tamb demana incrementar el retorn del cnon amb lobjectiu dafa-vorir un nivell alt de recollida selectiva i incrementar la discriminaci afavoridora duna recollida selectiva de qualitat.

Per aix, es proposa mantenir els baixos coeficients pels retorns unitaris destinats a fracci orgnica amb alt nivell dimpropis i seguir-los reduint, i recuperar la discriminaci positiva de la que gaudien els municipis amb menor presncia dimpropis a la fracci org-nica i que les recents modificacions han atenuat.

rocdrom, cap a les 12.30 h, a crrec de lAssociaci dEscaladors de Santa Oliva. Hi haur un refrigeri per a tots els assistents. A les 17 h, es dur a terme a lEscola La Parellada un torneig esportiu per a nens i nenes de fins a 12 anys. Cal inscripci prvia a lescola.

Entre les activitats tamb est previs-ta un sessi de bollywood i ball.

_________________________________________________________

_________________________________________________________

_________________________________________________________

SANT JAUME DELS DOMENYS/LA BISBAL - Lagrupaci socialista del Baix Peneds Interior va demanar el dia 20 dabril a lalcalde de La Bisbal del Pene-ds, Josep Maria Puigibet, que demani disculpes als vens de la urbanitzaci El Papagayo -ubicada entre els municipis de La Bisbal i de Sant Jaume dels Do-menys- per unes acusacions fetes fa dies en una carta.

Segons Miquel Martil, primer secre-tari de lagrupaci i portaveu del PSC a lAjuntament de Sant Jaume dels Domenys, ara fa uns dies el senyor Puigibet va adrear una carta als vens daquesta urbanitzaci on safirmava que el president de lassociaci de pro-pietaris no volia signar la municipalitza-ci de la urbanitzaci perqu demanava contrapartides contrries als interessos venals. El portaveu socialista va ase-gurar que aquestes acusacions sn totalment falses i va voler deixar clar

El PSC exigeix a lalcalde de la Bisbal que demani disculpes als vens de la urbanitzaci El Papagayo

que el president de lassociaci en cap moment va negar-se a signar la munici-palitzaci de la urbanitzaci, lnic que desitja tant ell com la resta de vens de la zona s que es resolguin els proble-mes de manteniment i de serveis que mostra la urbanitzaci.

Martil tamb va comentar sobre lalcalde republic de la Bisbal que es tracta duna nova actuaci excntrica del senyor Puigibet, que ha perdut de-finitivament el nord, cada cop es mostra ms desorientat i manifesta menys voluntat de dileg. A ms, el futur alcalde socialista de Sant Jaume (ho ser a partir daquest estiu, en virtut del pacte establert amb ERC), els vens de la Bisbal es mereixen un govern ms assenyat i coherent que doni resposta a les seves necessitats i no que vagi obrint nous focus de conflicte que no existiexen._________________________________________________________

_________________________________________________________

Miquel Martl Josep Maria Puigibet


_________________________________________________________

BANYERES DEL PENEDS - El Drac de Banyeres i la seva colla han volgut demostrar que sn ms que una colla amb un drac de foc i han organit-zat una caminada de Banyeres fins a Montserrat, per als dies 17 i 18 dabril. Durant 62 km duran el drac de 50 kg a coll duna vintena de portadors i col-laboradors.

La colla ja havia fet daquesta manera uns 111 km del cam de Santiago, i lex-perincia els ha ensenyat que aquesta caminada a Montserrat amb el Drac no ser un cam de roses ni tampoc una

penitncia, sin una altra demostraci de la uni i la fora.

Aquesta colla fundada lany 1982 s coneguda per la volada del drac que es fa per la festa major de Banyeres, des del campanar fins a la plaa de lAjuntament. Durant aquests 28 anys dactivitat, ha fet nombroses actuacions a la comarca, la resta de Catalunya, el Pas Basc, Valncia, Madrid i Frana, entre daltres. Lany 1993, el drac de Banyeres va ser felicitat pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la seva incansable tasca.

LLOREN DEL PENEDS Joan Ingls, un estudiant dArt dramtic de Lloren del Peneds, va estar a punt de convertir-se en el Miquel ngel Pasqual del segle XXI.

El jove, de 20 anys, va prendre part del programa de TV3 Buscant la Trinca que durant setmanes va organitzar un elaborat csting per trobar els succes-sors del popular grup musical dels 70 i 80. Ingls va passar les dures proves inicials i va convertir-se en un dels 18 candidats finals que optaven al premi

desdevenir la nova Trinca i rodar una pellcula sobre la histria del grup, sota la direcci de Joquim Oristrell.

Rpidament, el de Lloren es va con-vertir en un dels favorits de laudincia que el va veure com la millor cpia de Miquel ngel Pasqual, ms conegut com el de la barba. Ingls, amb una formaci musical de deu anys de viol i cinc de baix elctric, a ms dacordi i guitarra, va anar passant rondes fins a plantar-se entre els tres finalistes. Final-ment, per, la sort no el va acompanyar i, malgrat els comentaris elogiosos de Toni Cruz, Josep Maria Mainat i el ma-teix Miquel ngel Pasqual, es va quedar a les portes de la victria final.

Tot i no haver assolit lxit, la trajectria musical de Joan Ingls no sacaba aqu i qualsevol que el vulgui veure sobre un escenari, tan sols ha dacostar-se a algun concert dels seus grups Dos dits de pols i Clicks.

Un jove de Lloren, a les portes de ser el nou Miquel ngel de la Trinca

El Drac de Banyeres va a peu a Montserrat

Gimnas de Banyeres organitza la 1a trobada de taekwondoBANYERES DEL PENEDS - El dissabte 10 dabril va tenir lloc al gimns mu-

nicipal de Banyeres la primera trobada entre alumnes del Taekwondo Banyeres i alumnes del Taekwondo Cubelles. Aquesta trobada va consistir en un entrenament intensiu duna hora i mitja, repartit en quatre fases: entrenament fsic, tcnic, tctic i de combat. Ledat dels alumnes que han participat anava des dels 7 fins als 13 anys. La finalitat, a banda de fer esport i compartir diferents tcniques amb un altre gimns, ha estat la de passar un mat divertit i agradable.

_________________________________________________________

Homenatge dels Minyons a la memria dEsteve CruanyesLARBO - Lentitat castellera Min-

yons de lArbo ha retut homenatge a un dels membres fundadors de lentitat castellera arbocenca, Esteve Cruanyes i Oliver, lliurant a la famlia a finals de mar un petit present per constatar lafecte i el respecte que la colla arbocenca conserva per la seva figura.

En la foto: la vdua de lEsteve, Montserrat Rfols, entre el cap adjunt i el president del Minyons.

Drac de Banyeres

Inauguracin de la XV Feria de Abril de Cunit y alumbrado de la iluminacin, a cargo de la alcaldesa de Cunit, Judith Alberich i del delegado de la Junta de Andaluca en Catalunya.

23h Actuacin estelar de Diana Navarro

Especial Feria de Abril 2010

La 15 edicin de la Feria de Abril de Cunit arrancar con la sugerente voz

de la cantante Diana Navarro Ocaa. La malaguea era del todo desco-nocida hasta el ao 2005, cuando edit No te olvides de m, un ttulo

que presagiaba el xito que se le vena encima. Con este disco vendi ms de 200.000 copias, cant en unos 120 con-ciertos y obtuvo una nominacin a los Gramys Latinos como artista revelacin.

Apadrinada por Armando Manzane-ro, con quien colabor cantando Te extrao, Diana ha colaborado con otros artistas como Arcngel, Huec-co, David de Mara y con el grupo de

rock Mago de Oz, entre otros. La cancin Sola fue utilizada como

banda sonora del corto Voces. La esclavitud del siglo XXI, dirigido por Mabel Lozano.

Su segundo trabajo discogrfi co llego tres aos despus del primero. Se titul 24 rosas y vendi ms de 50.000 copias, siendo Disco de Oro en slo siete semanas. Adems, particip en el espectculo Mujeres, donde actu junto a Merche Esme-ralda, Roco Molina y Beln Maya, bajo la direccin de Mario Maya.

En octubre del 2008 present Ca-mino Verde, un trabajo lleno de co-plas clsicas con una visin musical

actualizada. Molina, Farina, Valderra-ma, De Triana y Piquer son algunos de

los artistas en los que Diana ha encontra-do la inspiracin para reinterpretar

estas autnticas joyas. Todo un lujo para la Feria

de Abril de Cunit, que contar con su participacin en

el primero de sus

c o n -ciertos progra-mados

p a r a este ao.

La Feria abrir con la gran voz de la malaguea Diana Navarro

E. Lopez

TODAS LAS ACTUACIONES DEL RECINTO FERIAL SON

GRATUITAS

El delegado de la Junta de Andaluca estar en el acto inaugural

Xesco Gomar, delegado de la Junta de Andalu-ca en Catalunya, estar presente en el acto in-augural de la Feria acompaando a la alcaldesa y senadora, Judith Alberich, y al presidente de la comisin organizadora, Fernando Guerreiro. Se preve que el acto ofi cial con los parlamen-tos empiece a partir de las 21 h, una vez haya anochecido, para dar mayor realce al posterior y tradicional alumbrado de la iluminacin del recinto ferial.

Un ao ms Fernando Guerreiro es el presiden-te de la Asociacin Cunit por la Feria de Abril de Andaluca, entidad que organiza esta quinzeava edicin de la Feria de Abril, contando con la total y directa implicacin

El presidente de la Feria, Fernando Guerreiro, quiere que haya diversin

del Ayuntamiento de Cunit i la colaboracin de la Dipu-tacin de Tarragona.

Guerreiro ha dicho que una de las novedades de este ao son las propuestas gastronmicas, como la fi deu del sbado y la paella del domingo. Tambin es novedoso el hecho de que se reserve un espacio de estacionamiento para autocaravanas. Guerreiro est orgulloso de poder contar un ao ms con actua-ciones de calidad como las de Diana Navarro, Jos el Francs y Requiebros, adems del espectculo de doma ecuestre que traemos de nuevo a peticin popular. Todo ello, las casetas, las atracciones, las ac-tuaciones de los grupos y la multitud de personas que nos visitan, nos permiten poder decir que seguimos siendo la segunda feria de Catalua, todo un lujo.

Inauguracin de la XV Feria

del Ayuntamiento de Cunit i la colaboracin de la Dipu-

Guerreiro ha dicho que una de las novedades de este ao son las propuestas gastronmicas, como la

21h Inauguracin de la XV Feria de Abril de Cunit y alumbrado de la 21h Inauguracin de la XV Feria

14


19h Actuacin de la escuela de danza Roco Arteaga de Cunit

20h Actuacin del cuadro de baile Cristina de Cunit

21h Actuacin de la escuela de danza Eva Films de Cubelles

22h Actuacin del grupo Pasin Flamenca Roquetas

23h Actuacin de doma ecuestre a cargo de la Escuela de Equitacin de Antonio Santiago, con la actuacin de la bailadora Cristina Navarrete

Escuela de danza Roco Arteaga de Cunit

Escuela de Equitacin de Antonio Santiago.

La Escuela Ecuestre de Antonio Santiago repite actuacin en Cunit

Treinta y cinco aos despus de su funda-cin, la Escuela Ecuestre de Antonio Santiago sigue afi anzndose como una de las ms prestigiosas en el gnero de doma y trato de caballos de todo el pas. Siempre rodeado de caballos y con la experiencia acumulada por dos generaciones anteriores, Antonio Santia-go fund la escuela un mes de julio de 1975, en la martima localidad murciana de Lorca. El reconocimiento paulatino que fue obteniendo poco a poco llev la direccin a inaugurar el 2002 unas instalaciones que fueron remodela-das y ampliadas hace, tan slo, dos aos.

La Escuela Ecuestre Antonio Santiago ha paseado su vasto conocimiento de la doma clsica por competiciones ofi ciales y exhibi-ciones de todo el pas y el continente euro-peo. Desde mediados de 2001, a raz de una actuacin en Zaragoza, los creativos de la agrupacin decidieron unir todos los nmeros que se presentaban en un nico espectculo titulado Ritmo & Comps, que ha dado brillo a la escuela y que ya fue presentado hace un ao en Cunit.

El espectculo toma como punto de partida las Hojas de Ejercicios de diversas disciplinas

como la Alta Escuela, la Doma Vaquera, la Doma Clsica y similares, y lo

mezcla con distinguidos trabajos de la equitacin tradicional.

Tal como mandan los cnones, el nmero

va acompaado de una seleccin

musical especial y de un vestuario

que rememora la An-

daluca del siglo XVIII, con el tradicional traje corto y el elegante frac de la Doma Clsica. Una vez ms, la bailaora local Cristina Navarrete colaborar con la consagrada Escuela Ecuestre Antonio Santiago.

LEspgol us desitja bona

Fira dAbril!www. revistaespigol.com 977 67 50 76 [email protected]

Repartim 6.000 exemplars gratuts al Baix Peneds!

15

E. Lpez

19h Actuacin del grupo de baile Sueo Flamenco Carmen Castro de Vilanova

20h Actuacin de la escuela de baile Pasin Flamenca de Cunit

21h Actuacin del coro rociero Brisa y Solerade la Casa Andaluca del Baix Peneds

23h Actuacin estelar de Jos El Francs

Escuela de danza Roco Arteaga de Cunit

Coro rociero Brisa y Solera de la Casa Andaluca del Baix Peneds

Jos el Francs cantar la ltima noche de abril Jos El Francs, cuyo verdadero nombre es Jos

Rodrguez Vzquez, es un msico de origen francs, nacido en Montpellier en el ao 1971. Proviene de una familia gitana de emigrantes. En su casa habitaba el fl amenco y Jos tena 10 aos cuando su padre puso en el tocadiscos la voz de Camarn de la Isla cantan-do Rosa Mara. A esa edad, algunas cosas se quedan dentro.

Aos ms tarde, Jos aprovech uno de sus viajes y se qued a vivir en Espaa, en Madrid, en el barrio de San Blas, en el poblado de Los Focos. Y se con-virti en Jos el Francs. Comenz a componer, a moverse, a buscarse la vida. Su ilusin era conocer a Camarn de la Isla y le compuso unos tanguillos, como el conocido Una rosa pa tu pelo. El de La Isla

los cant en el lbum Potro de rabia y miel, el ltimo disco que grab antes de su muerte en 1992. Ese mismo ao, Jos el Francs entr en el estudio para grabar su primer disco. Era el clebre Las calles de San Blas.

Antes del enorme xito de fans y ventas de su primer disco (Las calles de San Blas, 1993), Jos El Francs ya haba compues-to canciones para artistas como El Potito, Pepe de Luca y, como ya se ha dicho, para Camarn.

Ya en sus propios discos (cuatro entre 1993 y 2002), ha seguido interpretando sus propias canciones, que fusionan el fl amenco, el pop, la balada y las melodas francesas e italianas, e incluso el reggae. Est considerado como uno de los ms fi rmes representantes del nuevo fl amenco o fl amenco-fusin. Ha cola-borado con otros artistas que se incluyen en el mismo estilo, como Ketama, Nia Pastori e, incluso, con otros msicos totalmente aje-nos al fl amenco como Laura Pausini. Jos el Francs presentar en Cunit su ltimo disco Respirando Amor.

Coro rociero Sueo Andaluz

16


13h Misa rociera a cargo del coro Aires Nuevos

14h Fideu Popular

16.30h Actuacin de la escuela de baile Eli Molina de Roquetas

19h Actuacin del grupo Arabesk de Rosalia Gallego vila

20h Actuacin de cuadro de baile Cristina de Cunit

21h Actuacin de coro rociero Sueo Andaluz de Cunit

23h Actuacin estelar de Los RequiebrosCoro Aires Nuevos de Cunit

Grupo Arabesk de Rosalia Gllego Avila

El conocido do formado por los hermanos Antonio y Francisco Jos Martnez Cceres

regresan a Cunit con la intencin de ofrecer el concierto que la lluvia anul hace justo un ao. Requiebros desea compensar as los muchos se-

guidores que en la Feria de Abril del 2009 no pudieron ver a sus dolos sobre el escenario.

El grupo, originario de Huelva, comenz su carrera en la dcada de los 80, aos en los

que rpidamente saborearon el xito gracias a su cancin Sevillanas para conquistar, popu-larmente conocida como Mrala cara a cara y que se ha convertido en una de las piezas ms trascendentales de su gnero. La trayectoria del do tambin se vio marcada por Mi Huel-va tiene una ra, un pasodoble que marc un autntico hito en su prolfi ca carrera.

Coincidiendo con su primer cuarto de siglo de vida, el grupo sac al mercado 25 aos de Requiebros, un disco que les permiti pa-searse por los escenarios de toda la geografa espaola. Tan slo un ao despus, Antonio y Francisco Jos publicaron Te quiero para m, un trabajo que signifi c un autntica evolucin, tanto musical como escenogrfi ca. La consa-

gracin defi nitiva lleg el 2007 con Dibujando sonrisas, donde volvieron a versionar su xito

Sevillanas para conquistar. El do vuelve a Cunit despus que el ao

pasado se quedaran con las ganas de presentar en directo su ltimo

trabajo, Palante, un disco donde se mezclan nuevas

canciones con los xitos de toda la vida y que con-tiene nuevas

miradas de piezas

reconocidas como Vente conmigo nia, No me rias y el Himno de Andaluca. Los hermanos Antonio y Francisco Jos Martnez Cceres ya han manifestado su intencin de entregarse al 100% sobre el escenario cunitenc y dar a su pblico lo que la lluvia les rob en la pasada edicin.

Requiebros vuelve a Cunit para saldar deudas pendientes

Los Requiebros

17


12h Exhibicin canina a cargo de Jag-gos de Cardedeu

14h Paella Popular

16.30h Actuacin del coro rociero Alhambra

17h Actuacin de la escuela de danza Eva Films de Cubelles

Para finalizar, exhibicin canina, paella i actuaciones de grupos de la comarcaLa XV edicin de la Feria de Abril

fi nalizar el domingo con actos bien variados. A partir de las 12 h, y a peti-cin del pblico, habr otra exhibicin canina, este ao, a cargo de Jag-gos de Cardedeu.

A continuacin, la empresa local Luna Vending preparar una gran paella popular, despus que el da an-terior ya haya preparado una suculen-ta fi deu. Las personas que lo deseen podran comer en el mismo recinto al precio popular de seis euros. A conti-

nuacin, despus de la comida, por el escenario central desfi laran diversos grupos de baile y cante de la comar-ca. A partir de las 16.30 h lo har el Coro Rociero Alhambra, y media hora ms tarde, lo har la Escuela de Dan-za Eva Films de Cubelles.

Luego, y hasta medianoche, quien lo desee an podr degustar las ltimas tapas y los ltimos fi nos en las casetas en las que continuar habiendo actuaciones hasta el cierre del recinto ferial.

18


LESPGOL ACTUALITAT COSTA 21

CALAFELL - Els ajuntaments de Calafell i de Crdova collaboraran en la creaci dun cam que travessar 1.200 quilmetres de la Pennsula Ibrica, en un total de 57 etapes, tot recordant la convivncia de les cultures cristiana, ju-eva i musulmana. La Ruta dAl-Mansur, un projecte de lAjuntament de Calafell i de la Universitat de Barcelona, propo-sa un recorregut turstic i monumental seguint litinerari de les incursions del cabdill musulm cordovs Al-Mansur en els decennis anteriors a lany 1000, que van culminar amb lentrada a Barcelona lany 982.

Els alcaldes de Crdova i de Calafell, Andrs Ocaa i Jordi Snchez respecti-vament, es van reunir a la capital anda-lusa el Dilluns de Pasqua i van acordar estudiar conjuntament el projecte i la creaci dun ens que permeti tirar-lo endavant i gestionar-lo. La Ruta dAl-

Els ajuntaments de Calafell i Crdova crearan el Cam Al-Mansur de les cultures cristiana, jueva i musulmana

Mansur s un projecte que, per les se-ves caracterstiques, podem qualificar de projecte dEstat. No s nicament un nou producte turstic de primera lnia, que posar en valor el patrimoni histric i crear riquesa i llocs de treball. s tamb una iniciativa per fomentar la convivncia i el dileg entre cultures, segons ha indicat lalcalde de Calafell.

LAjuntament de Crdova sotmetr el projecte al seu Consorci de Promo-ci Turstica, organisme al 50% entre el sector pblic i el sector privat. Aix mateix, els dos ajuntaments calculen poder signar un conveni de cooperaci desprs de lestiu.

Un dels autors del projecte, Francesc Xavier Hernndez, catedrtic de Didc-tica de les Cincies Socials de la Uni-versitat de Barcelona, ha explicat, tam-b a Crdova, que la Ruta dAl-Mansur

planteja recuperar un llegat histric, landalus, que est poc estudiat i valo-rat, especialment a Catalunya, que va ser terra de frontera. Hernndez est convenut que durant molts anys, tot all que provenia del perode andalus

era ignorat sistemticament.El passat medieval de la Pennsula

Ibrica ha estat ja motor de grans inici-atives turstiques i culturals en forma de rutes, com el cam de Sant Jaume o la Ruta del Cid.

CALAFELL -La Junta de Govern de lAjuntament de Calafell ha rebut en cessi per a la seva titularitat de part de lempresa Gaudir uns terrenys de 614.258 metres quadrats al sector Se-gur de Dalt II-C (passada lautopista AP-7), que es convertiran en un parc verd de 61 hectrees, al qual shi sumar un altre espai situat al seu costat de 23 hectrees ms grcies al desenvolupa-ment del POUM. Tot plegat, la zona nord de Segur disposar de 84 hectrees de parc verd, una extensi que permetr gaudir a Calafell del parc ms gran de la comarca.

Tal com ja s sabut, en aquella zona es preveia la construcci de 1.649 ha-bitatges, per finalment, el consistori va aconseguir reduir considerablement el nombre de pisos, que primer passa-ren a ser 550 i, finalment, un centenar. Lentorn es troba situat als voltants del Mirador.

El tinent dalcalde de Territori, Ramon Ferr, ha manifestat que amb aquestes operacions passem de 2.000 habitat-ges a cent i ha recordat que en aquest mandat hem posat en ordre ms dun mili de metres quadrats a Segur.

El nou parc quedar caracteritzat per la presncia de bosc, on shi far neteja

i es recuperaran camins, a ms de reto-lar lentorn. Lalcalde, Jordi Snchez, ha informat que tamb s previst de fer-hi una escola de natura. Per comparar les proporcions del lloc, ha indicat que el parc ms gran que hi ha actualment a

Amb 84 hectrees, Calafell gaudir dun dels parcs ms grans de la comarca

CALAFELL -Dimecres passat dia 14, a primera hora del mat, dos individus van accedir a un habitatge del carrer de lEsglsia, al nucli histric de Calafell, i van assaltar la seva propietria, una dona de ms de 70 anys que hi viu sola. Segons ha transcendit, un dells va trucar a la porta i li va dir que era un treballador municipal, la dona li va obrir la porta i de seguida lassaltant li va tapar la cara, donant llum verda al seu company. Ja tots dos dins de lha-bitatge, van lligar la dona i li van donar diversos cops a la cara i al cos. Segons sembla, els dos individus van assaltar la dona amb la idea de robar, tot i que tot apunta que els lladres es van emportar ben poca cosa.

Es dna la circumstncia que a aque-lla hora del mat poc ms de les 8 h-, s quan inicien la seva jornada laboral

els treballadors de lAjuntament i que aquest es troba a molts pocs metres de la casa assaltada i just en un carrer en obres, per la qual cosa per la zona hi sol haver diversos operaris. Segons sha sabut, la dona, que sest recuperant a lHospital del Vendrell, va ser colpejada i va quedar inconscient. Desprs de re-girar-ho tot, els dos individus van sortir de lhabitatge com si res, sent vistos per algun treballador que no va donar cap importncia, ats que els dos individus no van aixecar cap sospita.

Tamb sha sabut que la dona, en re-cuperar la conscincia, va poder apro-par-se a la finestra i avisar un treballa-dor de lobra, qui va trucar els agents de la policia local, que la van socrrer fins a larribada dels equips sanitaris. Ara, els Mossos dEsquadra estan investigant la identitat dels assaltants.

Assalten, colpegen i roben una dona que viu sola a pocs metres de lAjuntament

_____________________________________________________________________________________________________________________

LESPGOL ACTUALITAT COSTA 23

CALAFELL -Josep Manel Romero Catalan, fins ara secretari general del partit, ja s el candidat oficial de lAgrupaci Democrtica Municipal de Catalunya (ADMC) per a les prximes eleccions municipals de maig del 2011. Lacord es va prendre diumenge al mat en el decurs de lassemblea de militants que va reunir prop de 190 persones al gimns municipal del pavell municipal Jaume Vilamaj de Segur.

A la reuni, entre daltres coses, es va procedir a la renovaci dels rgans de govern i algunes modificacions orga-nitzatives. Tamb es va ratificar la baixa definitiva de Josep Parera Ribell, cap de llista del partit, que, tot i que aquest mateix mes va sollicitar donar-se de baixa del partit, la junta de govern ja havia acordat a finals dany, expulsar-lo per incompliment dun dels articles dels estatuts, en concret, el que parla de la impossibilitat destar alhora en dos partits. Tamb es va acceptar la baixa daltres militants que, juntament amb Josep Parera, ho van sollicitar ara fa unes setmanes.

A la seva intervenci, el secretari general del partit i nic candidat a alcal-dable, Josep Manel Romero, que va ser aclamat pels militants, va dir que ara el que cal s tirar endavant amb el nostre projecte engegat fa uns vuit anys. Ho hem de fer amb caracterstiques prpi-es, sense tancar-nos a la collaboraci amb altres forces poltiques, si aix cal pel progrs de Calafell, que s el nostre objectiu.

De cara als comicis de lany vinent, Romero va advertir als seus companys de partit que si som la llista ms vota-da, aquest cop no cedirem lalcaldia a ning, en clara referncia, al que va

Josep Manel Romero ja s el candidat oficial de lADMC a les eleccions del 2011

succeir el juny del 2003. Romero va dir que no descartava tornar a pactar amb els socialistes si es donen les circums-tncies favorables, ara estem molt con-tents del qu sha aconseguit aquests tres anys de mandat, estem compartint projectes molt bons per a Calafell. El candidat de lADMC, va dir amb rotun-ditat que lADMC va nixer i existeix per ser al govern, no pas per restar a loposici. Romero, que assegurava assumir el nou paper de candidat amb responsabilitat i illusi, referint-se a lantic cap de llista de lADMC, Josep Parera, va dir que polticament est esgotat, s evident.

A proposta seva, es van aprovar tres resolucions per unanimitat. Donar tot el suport al grup municipal, ara format per quatre regidors i regidores; collaborar amb la Plataforma dAfectats per la Hipoteca, i atorgar un ferm suport a la candidatura de Tarragona als Jocs de la Mediterrnia del 2017, ja que si acon-segueixen els jocs, Calafell en sortir molt beneficiada, va dir Romero.

Tres candidats oficials a lalcaldiaCal recordar que Romero s, ara per

ara, el tercer candidat oficial a lalcaldia a les eleccions de maig de 2011. El primer en ser nominat va ser Antonio Muoz (Plataforma per Catalunya) i ms recentment Llus Sant (ERC). Tot i que encara no han estat oficialitzats, tot apunta que Romero tindr com a adver-saris a les eleccions, el socialista Jordi Snchez, el convergent Joan Olivella i molt probablement el seu antic com-pany de partit, Josep Parera, que, com ja s oficial, prepara una altra proposta poltica amb lajut de lexalcalde Joan Maria Triad.

CALAFELL -El cap de llista de lAgrupaci Democrtica de Catalunya (ADMC) a les passades eleccions mu-nicipals, Josep Parera, ha sollicitat for-malment donar-se de baixa com a mili-tant del partit, que als darrers comicis electorals va aconseguir cinc regidors.La petici la va fer oficialment el dimarts dia 6 daquest mes dabril a les 13 h, a travs dun burofax que Parera va remetre a lactual secretari general del partit, Josep Man

abril 2010

Documents

Transcript of abril 2010