\IFì \I()RI;\ F()I)(;R\TIC.1 DLLS Fscr *L'S ILLES

ft40

464/•44 c1Nri

4A. e 44/1ot.e4

6-12Se 14: P46,6, . e he l •-•(9.11

eqtr„se his. tá . '` 4,14-st, c?./)t7. tic .1?

q vo s-e,,․) • Pei /CO/ C 0 1 . i S

4 Ci l'Oi ik)eis4/2to Ne/2

Entrevist a Francesc Amenguatiett,

L'Ajun ment vol canviar l'enllumenat dels ca ers.

Reco posició de I eqï govern.

El dafranca torna a co anar a preferent

Es Molí Nou

Depbsit LegalPM-336-1986

CoordinacióGuillem Mas

MaquetacióGuillem BauçàJaume Català

Assessoramentlingüístic

Maria Coloma Mesquida

Consell de redaccióMiguel BarcelóJaume CatalàRafel Jaume

Francesca MartíGuillem Mas

Jaume NicolauMargalida Sansó

Joan RigoJaume Vidal

Han col.laborat:Joan BarcelóJoan JaumePep MascaróAndreu SalomGuillem SansóJaume SansóAntoni Serra

Foto portada:Francesc Amengua!

ImprimeixGràfiques SIBA

Eng. Felicià Fuster, 21Santa Margalida

Els articles publicatsen aquesta revista solsexpresen l'opinió delsseus autors i el consellde redacció només es

responsabilitza del'editorial

Editorial 2

Tercera Divisió, ¿un dilema?Es presenta una oportunitat que no es pot deixar escapar

Vists els resultats obtinguts aquesta temporada, el primer equip delC.F.Vilafranca pareix esser que pot estar en la Tercera divisió.

Aquest sera el primer cop que el C.F.Vilafranca aconsegueix l'ascens aaquesta categoria, que abans era equivalent a la Regional Preferent i que araes la categoria reina de les I Iles Balears.

Seria un gran exit aconseguir aquest ascens, ja que el nostre poblecomparat amb els altres que juguen a Tercera es pot con siderar un poble petit.

Les conseqüències d'aquest exit serien veure més bon ambient, mésqualitat en el joc i més aficionats al nostre club. Aquests són els aspectespositius, però pel contrari també n'hi ha de negatius, com un any més amb unamínima presencia de jugadors vilafranquers respecte als forans. Però aquestasituació no es pot solucionar, ja que per poder fer possible que els jugadorsvilafranquers que, realment, es volen dedicar al futbol professional, juguin al seupoble, es necesiten els forans per completar l'equip.

La motivació del futbol base pot créixer grades a la situació del primerequip, ja que farà que les il•lusions per accedir al primer equip siguin majors, id'altra banda si el primer equip es troba en la maxima categoria de les IllesBalears, la cantera vilafranquera podria trobar-se en una situació de marginaciótotal.

L'aspecte més negatiu sera l'assumpte de l'economia, ja que en aquestacategoria les despeses són més grans, com per exemple les sortides cap aMenorca i Dvissa per jugar els seus respectius partits, més l'allotjament i altresdespeses. Un altre seria el manteniment del camp i el nou material esportiu,també els pagaments a la tripleta arbitral, els nous fitxatges i els seus respectiuscontractes.

La nostre opinió seria que per una vegada que es presenta aquesta granoportunitat no l'hem de deixar escapar perquè tal volta no es torni a presentar.I ara només hem d'esperar a que acabin les darreres jornades del campionatper veure si aconseguim aquest merescut ascens. I després ja veurem el quepassa. Des de la redacció d'Es Molí Nou, donam tot el suport possible peraconseguir-ho.

Es Molí Nou

Municipi 3

l'Ajuntamentjpreten canviar "diferencies amb la resta deregidors dels PSM", Sans6considera que el partit nacio-nalista no ha recolzat sufi-cientment a Barceló.

Dins la nova estructurafuncional, el batle assumeixl'àrea de Policia i conserva ladelegació municipal de laMancomunitat del Pla. Eldelegat de Cultura, JaumeSansó, s'encarregaré decoordinar els ServeisGenerals. La delegaciód'Hisenda abandonada perRafe! Sans6 passaré a com-petencia del fins ara respon-sable de Sanitat i AccióSocial, Tomeu Mascaró, quideixa aquestes tasques polí-tiques per a encarregar-sede la representació munici-pal en el Consorci d'Aigües(fins ara en mans del batle) ies manté al frontd'Agricultura i Mediambient.El delegat d'Urbanisme, iEsports, Andreu Bover, serél'únic regidor de l'equip degovern que no absorbeix lesfeines abandonades pelsdimitits. Catalina Bover, res-ponsable d'Educació, assu-meix Sanitat i Acció Social,que compartiré amb lesseves tasques de parlamen-taria.

l'enllumenat els carrersEl oro - - ir n tIP Mir pe -ri. n

inversió de 50 milions en set anys

(Redacció).— El canvi de tot l'enllumenat públic (que cos-

taré uns 50 milions de pessetes) i la instal.lació de mobilia-

ri urbà en el parc Josep Maria Llompart (per valor de 4

milions) són els projectes que l'ajuntament de Vilafrancapresenté al Pla Mirall, un programa d'ajudes del Govern

balear dirigit a l'embelliment de les zones urbanes de lesilles. Aquestes propostes varen esser aprovades de formaunbnime per tot el consistori, reunit el passat 31 de març

amb caràcter urgent abans d'acabar-se el termini donat pelGovern per a la presentació de projectes.

El nou enllumenat, en cas de esser inclòs en el PlaMirall, s'instal.laria en set fases anuals, pel que, en principi,

el projecte no estaria finalitzat fins a l'any 2003. Entre elsaspectes més destacables figura la instal.lació subterràniadels fils elèctrics en les éres urbanes menys consolidadesde la vila i la col.locació de fanals de peu, així com la nete-ja de les instal.lades l'any 1980, any en que fou renovadala xarxa d'enllumenat públic, essent batle Joan Nicolau(UCD).

Segons explicaren el batle, Joan Bauzà, i el delegatd'Urbanisme, Andreu Bover, la millora de l'enllumenat res-pon a la necessitat de millorar un servei que darreramentpresenta deficiències, degut a que s'han instal.lat nouspunts de Ilum sense augmentar la potencia dels transfor-madors de cada zona.

El segon projecte per al que també s'espera una finan-ciació autonòmica d'un 65% es per a completar el parcJosep Maria Llompart, al que només li falten els ormetjosd'esplai. Aquesta millora, pressupostada en quatre milionsde pessetes, es realitzaria en dues anualitats. Bauzb sen-yala que l'embelliment proposat al Govern per a Vilafrancaes duré a terme en nombroses fases, fins a set en el cas del'enllumenat, "per a no haver de recôrrer a l'endeutamentmunicipal".

El Batle de Vilafranca recomponl'equip de govern a causa de lacrisi provocada per SalvadorBarcelóEl regidor de Cultura. Jaume Sansó assumeix l'àrea de

rv •. B z' P i T•m- M. .r. - -Indel-gat d'Hisenda

Les dimissions dels cérrecs polítics de dos regidors de l'e-quip de govern, Salvador Barceló, Policia i Serveis; i RafelSans6, Hisenda; que es feren efectives els dies 24 i 26 defebrer, respectivament, han obligat el batle, Joan Bauzé, adur a terme una recomposició en el govern municipal. Elmotiu de que deixassin el seus càrrecs foren per "qüestionspersonals", (Barceló té un judici pendent de sentencia perpressumpte estafa en els seus negocis particulars), i

que Barceló "ha actuatcorrectament en dimitir deles seves delegacions muni-cipals". Segons Bauzé, lasituació seria greu per al'Ajuntament "si SalvadorBarceló hagués actuat demanera dubtosa com a polí-tic. Però ningú pot dir queaquest regidor no se hagientregat per complet i ambuna admirable vocació deservei en les seves funcionspolítiques assignades. Pertant, s'ha de saber diferen-ciar els temes personals delspúblics, i es aquest darrerpunt el que ens importa de laseva actuació, no el perso-nal o particular".

El PSM no dóna per tan-cada la crisi a l'espera queBarceló pugui esser absolt ireincorporat a les tasques degestió municipal. El secretarigeneral del PSM, Pere

Sampol, ha dit que SalvadorBarceló no esté afiliat alPSM i per tant no se'l potexpulsar. També queda pen-dent el desenllaç d'un altreregidor, Rafel Sans6. Aquestpodria abandonar la regidu-ria en les pròximes setma-nes i esser substituït perDamià Nicolau.

El PSM no perd l'estabili-tat.Els darrers esdevenimentspassats en el mes de febrera l'equip de govern de l'ajun-tament de Vilafranca no hanalterat l'estabilitat municipal.El PSM ~té la majoria, jaque Salvador Barceló i RafelSans6 no han negat el seuvot al partit a l'hora de votarles propostes. Únicamenthan deixat els cérrecs degestió que ocupaven isegueixen ocupant els llocsde regidors de la corporació.Els nacionalistes comptenactualment amb set regidorsi el PP en té quatre.

Barceló segueix fort i no et

moguisJoan Bauzé va declarar a unmedi de premsa regional,que no ha demanat ni dema-naré a Salvador Barceló quedeixi el seu càrrec de regi-dor, després d'abadonar lesseves funcions polítiques al'equip de govern, com aconseqüencia dels assump-tes judicials pendents.Barceló ha estat acusat d'es-tafa i segons s'ha publicat ala premsa regional ha admeshaver participat en assump-tes tèrbols pels que la fisca-lia demana un any de presomajor i 6 meses de presoMenor. El batle considera

Cada un dels membres delConsell de Redacció d' Es MolíNou hem rebut un anõmintitulat, Diet a comunicar o rebre

informació veraç. En aquestescrit l'autor o autors ens inten-ten donar Iliçons sobre elveritable sentit de la Ilibertatd'expressió connectada perManament constitucional al dret

, «a rebre lliurament informacióveraç per qualsevol mitjà dedifusió». L'escrit té un rerafonsde crítica a l'editorial del núme-ro 113 en que advertíem que capmaniobra política ens taparia laboca a l'hora d'informar de fetsque no agraden a certes perso-nes que voldrien porgar dins elnostre graner. Icle bé, el Conseilde Redacció, seguint el seucostum de no publciar anònims,no fará cap excepció amb aquestque hem rebut i on l'autor/autors-es queixa/en de que lanotícia donada per Es Molí Nousobre l'acusació contra el regi-dor Salvador Barceló perpressumpte estafa en unsnegocis particulars es incomple-ta/incorrecta. No obstant, deforma personal i sentint-meal.ludit vaig a escriure elsegüent:

Qui defensil'honorabilitat del regidoracusat, que ha restituït Ia sevafalta, però pel que la justícia re-clama condemna (en major omenor grau), ho hauria de fer acara descoberta, de formavalenta i no covardamentam agant-se darrere E escut d'un

escrit anònim, pel que he perdut,desgraciadament i per qüestióde responsabilitat i fidelitat enaquesta revista, dos minuts detemps meravellós de la meyaexistencia. La diplomaciainsultant dels autors de l'anònimamolla frases calcades a les quesolen escupir certs dirigents delPSOE, com per exemple «unserie de personatges que res notenen de periodistes i molt derates de claveguera», (endivina,endivinalla). Quina originalitat.

Demanar que un anònim«complementi» un editorialindependent, clar i contundent,no entra dins cap cervell ambdues neurones de seny. Es MolíNou no ha manipulat capnotícia. N'hem contadesalgunes, en cap momentdesmentides, basant-nos ambdades d'informacions de mitjansregionals. Per desgracia es unrecurs al que acudim en certesocasions davant laimpossibilitat de recollirinformació de redacció prepia.Mai ens cauran els anells perrectificar si ens equivocam, peròel que no farem de cap maneraes entrar en el xantatge i el jocde disfresses. Nosaltres anam acara descoberta (ensequivoquem o no), altres tenenun rostre de dos pams i essenten obligats a tapar-se'l.

Miguel Barceló Noguera

Cartes 4

Nota de l'equip de govern Darrere cada anònim s'hianiaga un covard (o varis)

Una vegada llegit i rellegit l'editorial d'»Es Molí Nou», del passatmes de febrer, hem decidit fer una série d'aclaracions, ja que aqualsevol vilafranquer o vilafranquera segur que li ha quedat mésd'un dubte. En aquesta editorial es parla de democracia, involuciófranquista, llibertat d'expressió. Concretament un troç d'aquestadiu: «... alguns individus que han utilitzat Es Molí Nou com a plata-forma per expressar tot allò que trobaven mal fet ara ens titllen anosaltres, els que figuram a l'esquerra d'aquest escrit, de sermanipuladors, distorissionadors i membres d'un grup que cobradoblers per fer-los mal i enderrocar-los».

En aquest troç es dóna a entendre que aquests individussom els que formam part de l'equip de govern de l'Ajuntament. Almanco nosaltres ens em sentit al.ludits. Per tal cosa voldríem ferunes petites aclaracions sense gens ni mica de rabia ni rancor.

En primer Hoc, des de l'ajuntament sempre ens em proposatdur una gestic') clara i transparent. Qualsevol ciutadà de la vila (ofora) pot demanar comptes del que feim, tant econòmics, cominformatius, fer suggerencies i dir el seu parer en qualsevol tema. Larevista «Es Molí Nou» no es una excepció i sempre ha pogutdisposar de la informació que ha desitjat o que ha trobat oportunainformar. Això seguirà sent així, ja que la llibertat d'expressió es undels pilars de la democracia i nosaltres, agradi o no, s'accepti o no,som defensors d'aquests valors.

En segon lloc, es desvirtuar la realitat, posar en boca de tot,una idea individual. Vos posarem un exemple per aclarir-ho. Unapersona pot estar en desacord, trobar de mal gust, mal redactat, etc.un article de la revista, per() no per això, tota la revista i tots els quehi escriven es mereixen aquests desqualificatius.

Nosaltres com a ajuntament, no hem qualificat ningú maicom a manipulador, distorsionador i menys a la revista. Podem estard'acord o no amb el que s'escriu, però no som ningú per llevar oposar el que ha de publicar. El que si demanam es que lesinformacions siguin el més contrastades possibles, conéixer els fetsde les diverses bandes, ja que sols així podrem aconseguir que elsciutadans facins la seva prõpia valoració.

En resum, pensam que l'edició d'una revista, així com altresmitjans d'expressió, són essencials per demostrar que un pobleestà viu i que els habitants que hi viven són conscients del quepassa i que poden participar en el present i futur del poble. Semprehem defensat i defensarem la llibertat d'expressió i els valorsdemocràtics.

Equip de govern de l'Ajuntament

Si hi ha algú que vulgui fer cap tipus de suggeriment oentregar-nos algun article, així com entregar suscripcionso algun anunci, ens podeu trobar cada primer divendresde mes de les vuit fins a les deu del vespre a la rectoriavella. Vos n'esterem molt agraïts.

5

SPAR

Ctra. Palma, 81Tel. 56 03 94 VILAFRANCA

"la Caixa"LA SUPER 3 1 la MEGALLIBRETA

DE "LA CAIXA"REPARTEIXEN PREMIS A VILAFRANCA.

Aquí tenim a Carolina Duran Matasi a Guillem Torrens Sastre.Guanyadors, cada un d'ells,

d'una borsa d'esports.

Enhorabona!!

SUPERMERCAT

MARGARITA

OFERTES MES D'ABRIL

Llet sencera o desnatada 11. 85.- Galletes "Rossellons" 149.-

0/i "Oliver", 11. 279- "Ariel" concentrat 3 Kg 775.-

Cafe "Rico" Mescla 250 gr 179.- "Norit" liquid blau i verd 11 339.-

Foei gras "Blanco"/8 98.- Momosin 41. 369.-

Tonyina clara "Isabel" 3 Ilaunes/100gr...169.- Servilletes "Isma" 33x33 85.-

Sopa "La Familia", 250 gr. 52.- . Vi "Don Simón" brik 11. 125.-

Sopa "Knorr" 59.-

Xesc Amengual enrevoltat pels protagonistes del llibre, els escriptors.

Entrevista 6

Xesc Amengual presenta «Homenatge en blanc i negre» a Vilafranca

«El llibre és un homenatge a tots els quem'han aguantat durant aquests desset anys»

Francesc Amengual Barceló va néixer la nit de Nadalde l'any 1954, ara fà 42 anys, a Vilafranca. Des que aprincipis dels vuitanta, i de la rrià de l'escriptor LlorençCapeIlà, es decidí per endinsar-se dins el món de lafotografía informativa i cultural, són molts i variats elstreballs que ha fet: tertúlies d'escriptors, families reials,personatges d'estiu, incalculables treballs per a lapremsa local del nostre poble, les fotobiografies deJosep Maria Llompart i de Marià Villangómez, etc.Analitzant aquests desset anys de treball continu,gairebé sense aturar, li han donat, pens jo, més momentsbons que dolents. Durant aquest interval de temps enXesc s'ha omplit d'experiència, de punts de vistainasolibles pels millors observadors socials i, sobretot,d'un grapat de bons amics que amb les seves distesesconverses li han fet veure el món des d'una altra óptica.

El mes de desembre tancava tota una etapa defeina amb «Homenatge en Blanc i Negre» que el fotògrafvilafranquer dedicava aquí han estat companysirrenunciables en temps de mossatge i de maduresa,els escriptors de les Illes. Pere) la millor penyora que téen Xesc de s'Estany és la continuïtat. Quan molts ja esdonarien per satisfets amb la publicació d'aquest llibreen Xesc segueix el seu camí i ja té a impremta lafotobiografia del recentment desaparegut Miguel AngelRiera.

Aquest mes d'abril, dia 26, tendrà el gust de pre-sentar-lo al seu poble, el poble que l'ha vist fer detamborer a la banda de música local, d'entrevistador ifotògraf d'Es Molí Nou, de president de l'Obra CulturalBalear a Vilafranca, de treballador a la Banca March ide vilafranquer que viu a Ciutat però que retorna a la

«Amb lafotobiografiade MiguelAngel Rieraque sortirà benaviat hauréacabat un ciclededicat alsescriptors»

Vila els caps de setmana.Serà a les 20,30 hores a Cases Monges i, juntamentamb el seu Ilibre, tambés'hi presentaran dos llibresmés que passaran a formarpart de la col.lecció local.

Com començà aquestapassió per les fotografíesperiodístiques i culturals?Les circumstancies de la vidaem dugueren a fer feina amben Llorenç Capella, unpersonatge que fins a aquellsdies jo desconeixia totalmenti que ni tant sols em creia quefos escriptor. Quan ho vaigsaber li vaig comentar i

l'endemà es presenta a lafeina amb el seu I libre«Pallasso espanyat». Aquellmateix horabaixa ja el teniallegit i la veritat es que mecanvia molt el concepte de lavida. El comentarem plegatsi em va fer una selecció dellibres d'autors mallorquinsper tal d'endinsar-me enaquest món que tant m'hacaptivat.

Com va sorgir la idea defer «Homenatge en Blanci Negre»?La veritat és que havia de do-nar sortida a la gran quantitatde material que teniaacumulat per ca nostra i lameva dona ja estava cansa-da de repetir-m'ho. Desprésde fer una selecció vaig que-dar-me amb les fotografíesdels escriptors de les Illes iles de la família Reial. Unavegada més en LlorençCapella em guia per fer unIlibre sobre els nostresescriptors ja que fins a ladata no hi havia hagut ningúque hagués plasmat lesseves imatges en un !fibre.

La veritat Xesc, és queaquest Ilibre és algunacosa més que un Ilibred'imatges en blanc inegre.Sí. En principi, quan tot jaestava enllestit, trobava queli mancava cosa al llibre. Aixíem vaig posar en contacteamb alguns pintors per veuresi em podríem fer uns

dibuixos per acompanyar elstextes i acceptaren la mevaproposta. Així queda un Ilibremés variat, on els escriptorsfan un petit comentari de lafotografia i del moment i elspintors i posen la part abs-tracta.

I a la impremta ja hi tens

Xesc Amengual devora Llorenç Capellà, el seu guia, a la presentació del Principal

7

la fotobiografia de MiguelAngel Riera.Efectivament. Des que emvaig decidir per dur-la a terme,en Miguel Angel hi vengué abé. La cosa pero es complicaamb la seva mort, si he deser sincer pensava que ja noes podria fer, perque ell emdigué que faria una seleccióde tot el material que teniaper ca seva i la immediatessade la seva mort em va ferperdre l'esperança. Així lescoses, un dia de l'estiupassat ho vaig comentar aBernat Nadal i aquest s'oferíper dir-ho a la familia. Unavegada que els ho diguél'esposa del difunt recordaque en Miguel Angel haviadeixat un sobre preparat pera mi. Per sort, la fotobiografiasera una realitat i comptaràamb el pròleg de JosepRosselló, els comentaris deBernat Nadal i l'epíleg deJaume Santandreu.

Acabará aquí el treball so-'ore escriptors de XescAmengua!?Segurament que sí. Nopodem estar tota la vida fental mateix tipus de feina. Ambaquesta fotobiografía pens

«Josep MariaLlompart eraun mestre demestres fins itot per a serretratat»

acabar un cicle de la meyavida i després començar co-ses noves. M'hagués agradatfer la fotobiografía de BlaiBonet pero el poc materialfotogràfic que aquest té esinsu ficient per fer-la.

El gremi d'escriptorssembla que va moltremogut?No m'he aficat mai en lesseves disputes. Semprem'he limitat a deixarconstancia gráfica d'aquestagent ia més hagués estat unerror per part meya aliar-meamb un sector o un altreperquè al cap i a la fi l'únicperjudicat seria el meu treball.

Per cert, quin ha estatl'escriptor més fotogènic?Josep Maria Llompart, era unmestre de mestres inclús peresser fotografiat. Qui també

m'agradaretratar ésAntoniSerra, ésupersonatgeque fins i tot

adecoracióde ca sevava d'acordamb la sevapersonalitat.

Potser araés elmomentde fer unbalançd'aquestsdessetanysdedicatsintegramenta lafotografia?

afotografia no m'ha donatbeneficis, sempre ho he fetper afició i per la satisfaccióque sents després deconèixer tota aquesta gent.Quant a la publicació dellibres, sempre he tengutfacilitats, tot i que em constaque hi ha gent que tédificultats. El problema esque hi ha un serie d'editorsque pensen que ho has de fertot per no res.

Tal vegada t'animes a pu-blicar el que tens de lafamilia Reial?La veritat es que hi ha fotosmolt interessants i de certvalor històric pero no entre

A pad del 'libre de FrancescAmengual, aquest dissabtedia 26 es presentaran aVilafranca dos 'libres mésrelacionats amb el nostrepoble. El primer es unareedició del 'libre «Vilafrancade Bonany, un passeighistòric pels seus carrersantics i nous», que feu el pare

din._ els meus calculs fer untreball d'aquestescaracterístiques.

Entrem a parlar de la tevalabor com a fotògraf. Not'agrada el color?El blanc i negre es l'essènciade la fotografia. Des delmoment que passes el rodettota la labor es teva i , vulguiso no, això sempre es unallicient mes. Si treballes encolor també pots fer feina acasa pero es més complicati quasi tothom o duu alslaboratoris.

I perds molt de temps?Ara ja no. Al principi feia co-ses més elaborades iimaginatives peròl'acurnulació de feines no etpermeten entretenir-te. Potserara seria el moment de tor-nar a l'Escola d'Arts i Oficisa recuperar totes aquellescoses que vaig aprendre.

Per acabar Xesc, tu quehas estat sempre vinculatamb la cultura, com veusel panorama del nostrepoble?El fet de viure a Palma condi-ciona molt aquesta resposta,pero pel que conec la gentd'aquí en lloc de disfrutar delque es seu viu de les envejesdels altres. Res mai esta benfet, la crítica es sempredestructiva i això és difícil desuportar pel que incentival'activitat cultural.

Jaume Català

Andreu de Palma l'any 1935 ique ara es complementa ambun estudi del vilafranquerAntoni Riera. El segon llibrees «El poder i els poderososa les viles de Mallorca», dePere Salas, que fa referenciaexpressa a Vilafranca ia trespobles més.

Dos !libres més que espresenten a Ca ses Monges

Opinió 8

RONDALLA DEPRAVADA

donar la imatge depersones APTES perexhibir-se sobre l'arasaturada, grisenca, bruta iasfitxiada arena de laplatja de s'Illot.

Jo, per no caureen la nostalgia,segurament quedaréassegut sobre la paret delpasseig, mirant aquellimmens escenari irecordaré tots i cada und'aquells momentsinoblidables que em vaoferir la meya infantesa.Més tard, quan endemanin de quin colorduia el «biquini» naFulana o si me fixat amb elvestit de bany denMengano, potser quesols pugui dir: «No hosé... Sols record havervist un home amb un trosde pa amb sobrassada iun tassó de vi que eral'enveja dels quil'envoltaven...»Jaume Sansó

Ara que vendràl'estiu

Prest arribarem a l'estiu i j a comença a haver-hi una certaparanoia per eliminar els greixos sobrants. Els gimnassosestan de gom a gom. Les caminades pels voltants delpoble j a semblen el passeig del dissabte de la Beata... Totsdiuen que el metge ho recomana, per allò del colesterol.Sospit que d'això no hi ha res de res. N'hi ha que ja hanvista alguna revista de moda les prendes estiuenques debany que es portaran aquesta temporada: «biquinis» méslleugers, vestits de bany més ajustats, «tangas» amb lacorda més estreta, etc. Comencen a pensar: «I ara que ?.Si no em trec aquests tres quilets de més, no podré anaralamar !!!..

Si l'arena de S'Illot parlava....Quan era al-lotet, (igual que tots els vilafranquers

de la meya edat que han estat al-lotets) partíem cap as' Illot a passar-hi aquelles dues setmanetes de vacances.Anàvem a la platja, feiem castells d'arena, emprenyavemels majors que ens hi acompanyaven, menjàvem pa amb«Nocilla» per berenar i ploràvem com una Magdalena sino ens compraven un gelat a Can Ximet .

Més tard, cap a posta de sol, sortíem a fer unavolta pel passeig que hi ha arran de la platj a: jugdvem perles roques, establíem amistat amb altres al•lots de lanostra edat que eren d'altres indrets i tiràvem pedres dinsel Riuet. Amb els anys comenOrem a mirar aquellesestranj eres rosses, altes i blaus que feien d'aquellracó de Mallorca el lloc més privigeliat del món.

Amb el temps moltes d'aquelles coses s'hanesvaït, han tornat no-rés. Sols un simple record ensretorna cada any quan s'acosta l'estiu.

Però retornem al principi, allà on intentavateoritznr sobre la psicosis de treure'ns el greix sobrant per

poder lluir un cos «Danone».Quan passava tot

allò, a s'Illot, ara favint anys,els homes i les dones delnostre poble no miraven tanprim. No deixaven que elsseu pés, el greix, la curva dela panxa, els «Michelins», lespistoleres, les varius, les-pelades i crosteres, lescalvícies, les selles peludes,(igual que les carnes) i tans itants detalls que ara sónanomenats antiestètics,formaven part del nostretarannà, no eren capimpediment per exhibir tot elseu potencial sobre la blancaarena de la platja des'Illot.... Fins i tot, els mésatrevits, eren capaços demenjar-se la pultrú perberenar, beure's el vi derapa i assaborir els melonsprimarencs davant lapresencia dels estrangers,escèptics per la visiófolclôrica a la qual havienestat convidats per casualitat.

Dificilment podremrecobrar aquells moments,no hi poseu cap dubte. Quis'atraveix a repetir aquellesescenes tant bucòliquesaquest estiu? no trobareuningú. El que si hi veureuseran homes i dones estilitzatsa la força que intentaran

Bicicletes Can Botelles Venda i reparació de bicicletesTaller: C/Reis de Mallorca, 25

Mostrador: C/ de Santa Catalina Thornds

Distribtador;CARRERA

qicvtaieitia, Mabie

ESPECIALITAT ENFLOPS NATURALS

SERVE! PERMANENT

Cl. Mn. Damià Nicolau, 12 Tels. 56 03 03 / 83 20 72VILAFRANCA Mòbil: 908 63 09 96

oieó XA4,././

C/. Santa Bàrbara, 43 Tel. 56 06 42(Devora Camp de Futbol) VILAFRANCA

Qiiestió d'identitatDesprés que l'Obra Cultural Balear hagi fet una crida a la defensa,sempre i per tot arreu, de la nostra llengua pròpia, la Ilenguacatalana, i hagi animat el poble illenc a defensar la cultura i laidentitat del nostre país insular, fins a arribar a un ple autogovern,em sent plenament optimista de cara a un futur no gaire llunyà.Veure un caramull de joves acampant en favor de la llengua a Inca,I després de la I Trobada de l'OCB, trenta cinc anys més tard, esticplenament convençut que el futur que ens florira tendrà de color elrosa.

Però malgrat aquesta odisea de bones intencions iiniciatives, em veig obligat a denunciar que no tot va sobre rodes icosta per avail. Encara ara, tenim subjectes que es manifesten enfavor de «ses llengos baleas». Malgrat la tasca normalitzadorasigui feixigua i mala d'aguantar, encara hi ha i seguirã haventimpresentables que defensant interessos propis, el centralismemadrileny i l'espanyolisme propi de l'ultra-dreta franquista; estitilen de defensors de la identitat d'aquesta terra nostra.Personatges com Joaquín Cotoner, el terrorista Jaime Martorell,Fernando de Oleza, ... molts d'ells, representants del movimentbotifarra que hi hagué temps enrera en aquesta illeta encimentada,sembrant la ignorancia i la incultura per tot arreu, es declarendefensors de les Illes Balears. La sort radica en que tots ells tenen jauna avançada edat i en qüestió de pocs anys aquest «pensament»sigui fulminat.

Mentrestant tenim mallorquins que es declarenanticatalanistes i s'adjunten a les files gonellistes argumentant quesom espanyols i que no tenim res a veure amb els catalans. Saviaresposta. I és clar, el més penós de la troca és que tots aquests(mallorquinarros» empren sempre el castell à com a mitjài'expressió escrita i quan coversen amb un castellanoparlant.I ara arriba la traca final de les Festes de La Beata. Arriba a tal puntIa colonització espanyola a Mallorca, que per processons de laSetmana Santa, a Felanitx, s'han cantat «saetas» i tot! La «Casaftekional d'Extremadura» de Felanitx, canta. «saetas» durant elspassos de les processons. Això és tot un símbol d'integració.ara bé (ara ve el quid de la qüestió o la sortida de solc). I jo em

pregunt: que hagués passat si aquest home se n'hagués anat aBadajoz i hagués començat a ballar jotes i mateixes, a vendredanades i robiols, o si hagués bufat les xeremies a manadesdestetes ben enmig de la plaça major d'aquesta ciutat extremenya?2.rec que la resposta la sap tothom.

I jo em pregunt (per segona vegada): el futur és tan rosa?fal vegada jo contestaria que el futur té un color molt parescut a lanerda; a l'estil marró negrós. De vegades val més deixar-se de...elebracions, acampades i trobades, i dedicar-se a conscienciamenttacional i cultural del nostres germans ignorants.3uillern Mas i Barceló

9

Amb ocasió dei suïcidicol.lectiu «Puerta del Cielo»Tot quant diré, ho faré, segons el meu parer.Això, doncs, pens:Si vé el dia en que l'home resol per ell mateix i en ell mateix les sevesprópies necessitats humanes a instàncies dels seus instints animals,cientifics, i, fins i tot, culturals, no crec jo que amb això es quedi tranquil.L'home vol qualque cosa més que resoldre el seu problema humit.L'home mai no solucionarà, amb un cop de puny damunt la taula, ni elsgrans problemes que li vénen del seu passat, ni les immenses preguntes iterribles confusions que li esperen en el futur.L'home per caminar necessita avançar amb un peu darrere l'altre i un altreendavant; amb un peu a terra i l'altre enlairat.L'home -com a home- fa cami tenint un punt de partida i un altred'arribada. L'home -com a animal racional- no és de cap de les manerescom són els animals irracionals. L'home n'és conscient.de que arrossegaun passat no gens clar i que li espera un futur obscur dins molts de dubtes.Tot i això, ell sap que, si no té una fe forta amb qui tengui més potestatque no pas té l'home, sols camina cap un abisme sense fons: pensantfredament, quasi són més feliços aquel Is que viuen amb els ul Is tancatscaminant dins la inconsciencia cap a l'abisme de la mort, que aquells queho analitzen fil per randa, cercant arreu la veritat i volent saber què hi hao hi pot haver més enllà de la mort.L'home aspira a arribar a una meta: «resoldre el problema de la sevaexistència. el seu problema, el problema de l'ésser».La salut mental és un fet a tenir en compte. Tant la salut mental, com laseva malaltia seal essencials per resoldre amb exit el problema de [home.L'home és un misteriL'home, qui és ...?Llibertat, que és ...?Per que tothom viu insatisfet ...?Quina pregunta es fa l'home que tengui resposta segura ...?La infelicitat està de ple dins la nostra societat. La salut mental no és laqualitat que més pot mostrar amb orgull tenir el nostre món.L'home, que no té por a res i viu sense frens de cap classe, viu reprimit,mata sense to ni so, es suïcida per qualsevol cosa.Ho podem dir ben clar: aquells que s'han proposat fer feliç l'home hanfracassat de cap a peus, rotundament.És un principi de la ciencia de progrès del nostre món: «DESTRUIR».La secta staida de Califórnia creia que seria alliberada i transportada a unnivell millor. Per que aquests fets es repeteixen tan sovint?AQUEST ÉS EL MEU PARER: LA RAÓ I LA FELICITATCAMINEN PER CAMINS DIFERENTS quan tocaria donar-se les mansi anar costat per costat. Si vivim dins una vida en la qual ens sustenta lafalsedat. mai per mai no ens podrà acompanyar la felicitat. La brúixola ensmarca el nord allà on es troba el sud. Caminam amb el cap per avall.QUANTS N'HI HA QUE ESPEREN QUE PASS! UN COMETA PERPUJAR-HI I DEIXAR DE VEURE I VIURE EL QUE VIVIM I VEIEM?Agustí Serra Soler

10

COMERCIAL D'INSTAL.LACIONS

PETRA, S.L.

VIDRIERIADoble cristl.lament • Envarillats I Tallats • Tau les • Mampares de bany

INSTAL.LACIONS SANITÀRIESAire condicionat • Calefacció • Piscines (manteniment) • Reg per goteig

Cf Veracruz, s/n. • Tel. taller i exposició: 56 16 47 • PETRA

F sienaover C,13.

Portes i persianesvidrieres

arrambadorsescales de caragol

mobles diversos

Cl. Deis Rocaberti, 29Tel. 56 01 05

VILAFRANCA

ES MAGATZEM D'ES PLA, S.L.

Materials per a la construccióCeràmiques

CTRA. PALMA-MANACOR, 38TEL. 56 01 54 - FAX 56 06 15

VI LAFRANCA

11

BARVESQUITX

VILAFRANCA

MAGATZEM

CAW PEDRO ROSPINSOS • ABON S • CEREALS • INSECTICIDES

OCELLS DOMESTICATSCANARIS • AGAPORNIS • LLOROSPERICOS • EXÒTICS • CAROL INES

GAB/ES • COLLARS • MENJARMEDICAMENTS • ACCESORIS

Ctra. Palma, 48 - Tel/Fax 56 00 09

VILAFRANCA

Bar Ca'n

BoletoC/. Palma, 11Tel. 56 02 23VI LAFRANCA

FUSTER IA

GERMANS ARTIGUES, C.B.PORTES

PERSIANES,VIDRIERES,

ARRAMBADORS,MOBLES DE CUINA

Cl. Principal, 63 - Tel. 56 02 90 - 07250 VILAFRANCA

FUSTER IA

J. JAUMENICOLAU

Persianes ,vidrieres,

portes de 1/2 punt,

feines d'encàrrec de tota

mida i modelTaller:

Cl. Sant Josep, 93 - Tel. 83 20 60Particular:

C/. Bonany, 53 - Tel. 56 03 71

VILAFRANCA DE BONANY

BAR - CAFETERIA

SA PLAÇABERENARS I

TAPES VARIADES

Plaça Major, 6 - Tels. 56 03 15VILAFRANCA

Social 12

El plaer de beure Tensió..., nervis... basta!Dins aquest intens ritme iaglomeracions de la vida«moderna» a que ens veimimmersos, es alla a on ens vabé aprendre mètodes derelaxació. És necessari quesuperem els efectes no mésque l'extrés, -»els nervis «-,fan damunt el nostreorganisme i que es manifestaen formes diverses com :dolors musculars» cefelees(mal de cap), dolorsd'espatIla, transtorns gàstrics(estômag, fetge,pancrees,...), transtornssexuals (ejaculacióprecoç...) transtorns deldormir ...

La relaxació implicaaprendre una tècnica que ensalliberi de la tensió corporal ique ens permet l'alliberacióde l'angoixa mental (lasensació de tranquil.litat ipau que pot tenir la nostrement es impressionant!!!)

Si reflexionam bé,ens adonarem que la nostravida està plena depreocupacions menors i quepel fet de ser petites maiacaben de resoldre's...

Aquestes, moltesvegades són més dificils devencer que una dificultatseriosa i greu, perquè noarribam a enfrantar-nosresponsablement amb elles.Aquestes produeixen estatstensionals que es vanacumulant i que afecten elnostre organisme.

Quan estam davantun problema greu, també ensajuda la relaxació i laSofrolagia a enfrantar-nosamb més valentia i força,oferint-nos la possibilitat detrobar més solucions aaquest, i si no n'hi ha almanco a ajudar-nos a superar-nos.

Podem fer, per tant,per millorar la nostra salut:aprendre a relaxar-nosintentant controlar els estatsd'ansietat elevats que sónperjudicials per al nostreorganisme i per a la nostrament i per això hi hatècniques específiques. Noquedem creuats de braços...Actuem!

Antònia Boyer

Galrnés i FerrerArnau Galmés es un jove enòleg que ha iniciat la reconversiódel celler de Can Mec, creat pel seu pare. La reconversió, enaquest cas, consisteix bàsicament en la producció de vinsembotellats i en la millora substancial de la qualitatorganolèptica, passant d'uns vins simples a uns vins amb méscomplexitat tècnica.

En el món del vi els resultats no són mai immediats,pero els canvis produïts en aquest celler de Petra s'han fetnotar. La incorporació de nous mitjans tecnològics i una novamentalitat per fer vins han fet possible aquesta substancialmillora.

Galmés i Ferrer ha elaborat el negre a partir de lesvarietats autòctones Callet i Manto Negro, a més d'Ull deLlebre. El vi juga amb la fórmula tradicional dels vins jovesmallorquins, pero reforçant-la astutament amb l'Ull de Llebre,que tants bons resultats dóna en vins joves, com per exempleels cosecheros d'Alaya.

El vi és d'un color granat fosc. En nas ditingim un conjuntaromatic que va des d'olors animals a les de cafe, nous, tabaci torrats. En boca, la glicerina H dóna un caràcter avellutat.Des del meu punt de vista, li manca una mica d'acidesa que hdonaria un final retronasal d'intensitat feble i de caracterherbaci.

En definitiva, es tracta d'un vi que creiem que ja haarribat al seu zenit, i que aviat inciara la fase de declivi. Preu400 pessetes. Galmés i Ferrer Cl Ordines, 19 07520 Petra.Tel. 56-10-88.

Francesc Grimalt

ho controli. I ja ho sabem coma bons mediterranis si no enscontrolen, o ens imposen

infraccions no cumplim lesI leis.

Francisca Marti

Es Molí Ecol6gir 13

És hora decanviar les !leisAquest mes no vos cansaré amb un llarg article sobre unatemàtica determinada sobre el medi ambient. El motiu d'aquestfull es doble pelt amb un sol objectiu: el de pressionar elspolitics perquecanvfin algunes de les Ileis que estan en vigor ique afecten el medi ambient. És ben hora que malgrat ells novulguin protegir i beneficiar el medi, al manco, ens deixin feralguna cosa per al nostre medi, la nostra terra. El que no pucentendre es que si, a ca nostra, algú ens tira unes quantesbosses de fems, mirarem de posar una denúncia i d'intentarque el qui ens ha posat els fems dins ca nostra els llevi, i que sisegur que si per casualitat l'aplegam li armarem un escàndol;en canvi qui de voltros ha fet un escàndol o ha posat unadenúncia per haver detectat una infracció o un atemptat sobre elmedi? Quina «collonada»! quan el medi també és ca nostra, novos enganeu, si destruïm el medi, la nostra supervivència com aespécie no està assegurada.

Per aquests motius explicats breument vos deman unaaltra vegada que participeu en la defensa del nostre medienviant dues postals com les que apareixen al final d'aquestfull. Per una banda es necessari pressionar el Conseller deMedi Ambient perquè canviï el Pla Director de Residus perquèens deixin reciclar d'una vegada. El pla actual no contempla lapossibilitat de reciclar els nostres residus i recordau queencara que no hi hagi abocadors hem de reciclar els nostresferns.

Per altra banda, malgrat hi hagi una Ilei d'EspaisNaturals, sorgida per pressió popular, fa falta que aquesta esdugui a terme i que la protecció no sigui només una Ilei sinó unfet. És veritat que tenim espais protegits pelt això no evita laseva degradació, ni es compleix la Ilei ja que no hi ha ningú que

Auto-servei Can JoanC/ Joan Barceló, 27

Telf. 56 05 61VILAFRANCA

Les millors ofertesper tots els vilafranquers

14

Ctra. Palma, Km. 37 Tel. 56 01 23 • VILAFRANCA•

Premsa

Revistes

Objectes Regal

Llibres

BAR RESTAURANT

SES TEULERESESPECIALITAT EN CARN AL GRILL

PARRILLADES I SERVEIS A LA CARTA

FUSTERIA

RIBOT • NICOLAU s VSI PORTES, VIDRIERS, PERSIANES I ARRAMBADORSMOBLES CUINA I BANYVIDRIERES ASSOLADADES

Ramón i Cajal, 20Teléfon 83 03 6107520 PETRA

EFif

i S.L .HUGUET ', i 1,..... ' J - l

.,4 ) . ,4: - I 11

INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES,DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

CAMBRES DE BANY,

CALEFACCIÓ • AIRE CONDICIONAT • DEPURACIÓ PISCINESENERGIA SOLAR • BOMBES SUMERGIDES • ANTENES TV

ctra. Palma, 28 • Tels. 56 01 19 - 908 09 70 37 • VILAFRANCA

ELECTRIFICACIONS I FONTANERIA

1 5

Cl. Sta. Bàrbara, 12Tels. 56 05 46VILAFRANCA

Carrer de Sta. Bàrbara, 62 - telèf. 56 00 7107250 VILAFRANCA DE BONANY (Mallorca)

Centre de Gimnàsticai Estètica

16

El Vilafranca haurà de fer un pensament, laTercera divisió és darrere la cantonadaEl Vilafranca segueix en el primer Hoc de la taula classificatõriaamb els mateixos punts d'avantatge sobre el segon classificat,l'Arenal. L'Arenal va sufrir per aconseguir la victòria davant elFerrioler per un ajustat quatre a tres, la sorpresa de la jorna-da va seria derrota del Montaura, el cinquè classificat, en elseu propi camp davant el dèbil Calvià. El Vilafranca ara técom a adversari l'Arenal, que li porta tres punts de diferencia,els altres equips, com el Badia de Cala Millor, que desprésde la derrota davant l'equip vilafranquer, se situa encara en latercera posició, ara ja a dotze punts de retràs davant el líderde la Regional Preferent.

El Badia esta empatat a punts amb l'Espanya deLlucmajor amb cinquanta quatre punts, amb quatre dediferencia davant el Montaura i La Unión.

El Vilafranca,que només ha perdut tres partits en elque va de temporada, es l'equip menys golejat pert no duumassa gols a favor; es l'equip que té més a favor lesestadístiques juntament amb l'Arenal.

Pe l que respecte a la part baixa de la classificació els'Arracó i el Consell s'han despenjat dels altres componentsde la part baixa. La Iluita esta entre l'Escolar, l'Alcúdia i laSoledad.

Ja passant als resultats dels partits, aquest mes nomésha jugat tres partits, a causa de les vacances de pasqua. Elprimer partit va ser contra el Genova on l'equip vilafranquervademostrare! seu potencial i va guanyar amb un contundentdos a sis. L'equip entrenat per en Pep i en Gaspar va oferir totun recital de joc ja que quasi en cap moment va deixar domi-nar el partit a l'equip local. El pròxim partit que disputa elVilafranca, va tornar a ser a domicili, en aquest cop va sercontra el Xilvar, on el resultat, no va ser tan contundent peròtant efectiu com el del diumenge passat. El resultat final vaser de dos gols a zero obra de Sureda, just després de l'inicide la segona part, i el segon i definitiu, se n'encarrega Marl,

ja a les acaballes del partit.El partit no va ser d'allò mésbo, però un mal arbitratge, iun minim esforç de l'equipmeloner, va poder tõrcer a unXilvar que anava amb totes lesesperances, de poderguanyar a un Vilafranca, quede cada dia més s'estàconsolidant com l'equip mésfort i regular de la regionalpreferent.

El darrer partit del mesva ser el més difícil ja querebia el Badia de Cala Millor,el tercer classificat de la taulaclassificatória. El partit va sermolt disputat en els primersquaranta cinc minuts, pert enels primers minuts hi va havermolt de desconcert. A lasegona part el domini delVilafranca va ser total i peraixò aconseguí l'únic gol delpartit, el gol va ser obra d'enRigo en un bon contraatacdels vilafranquers, començatper Morey que dóna unapassada amb profunditat capa Casals que romp el fora dejoc i en el primer toc la dónaals peus de Rigo que marcaun gol molt important. En elsdarrers deu minuts el Badia

començà a presionar xutanttres cops a porta ambclaredat i sempre s'ha trobatamb un inspirat Juanjo que,juntament amb Rigo, hanestat els dos jugadors mésdestacats.

Redacció d'Esports

El Vilafrancacada cop méss'aproxima a laTercera divisió

La serietat queduu a terme PepSansó en elvestuari esreflecteix en elsresultats

l'Escolar. Val a dir que el lí-der encara imbatut li portatrenta punts d'avantatge.Resultats:Vilafranca 1- Marianer 8Algaida 2- Vilafranca 4Vilafranca 1- Petra 7Badia 1- Vilafranca 1

VOLEIBOL

irregularitat enl'únic equip devoleibolvilafranquer

L'equip entrenat per en Jaumei per en Sebastià, tot i la sevairregularitat, esta situat en lasegona posició de la taulaclassificatbria.

El primer partitd'aquest mes va ser al campdel C.D.Mediterrani que vancaure derrotades per un tresa dos. El proper el vanguanyar per tres a zero ambun excel-lent partit de lesvilafranqueres, ja que en capmoment van deixar dominara l'equip visitant.Ja a lasegona volta les cadets vanrepetir el resultat de la prime-ra volta amb un contundenttres a zero. El darrer 'partitabans de tancar l'ediciód'aquest mes ha estat con-tra el C.V.Sa Pobla amb unresultat tan clar com un tresa zero. L'equip vilafranquer esmanta invicte al seu propicamp, el Molí Nou.

Redacció d'Esports

vuit.Després d'aquestes

victòries, el Vilafranca avançatres posicions que el situena la zona tranquil.la de lataula classificatbria.Actualment du vint-i-vuitpunts, a només un del'Andratx i la Porcíncula; iporta dos punts d'avantatgeais seus maximsperseguidors.Resultats:Felanitx 1- Vilafranca 10Vilafranca 4- Andratx 3Espanya 4- Vilafranca 7Vilafranca 3- Montusiri 8

FUTBOL7- BENJAMINS

El Vilafrancaafluixa i deixaescapar elscapdavanters

El Vilafranca perd gas i deixad'estar a la zona de privilegide la classificació. Aquestmés era decisiú de cara a lesaspiracions delsvilafranquersja que rebia el primer i elquart classificat, i visitava eltercer, cosa que ha fet queels jugadors d'en Pere i enDamià deixassin escapar elsseus maxims rivals, ja que haperdut per golejada davant elMarianer i el Petra, i va em-patar amb el Badia.

Després d'aquetsresultats se situa a vuit puntsdel seu maxim rival, l'Arta, itant sols porta un punt al seumés pròxim perseguidor,

Esport basc 1 7

JUVENILS

Important victòria davant el Marratxí

Eis juvenils aquest mes han aconseguit una important victòriadavant el seu davanter, el Marratxí que el fa acostar-se unamica més. Després d'aconseguir aquesta victòria, encaixauna golejada davant el Pt. Pollença.

Els vilafranquers continuen essent ['equip més golejat

i uns dels equips més poc golejadors i encara estan situatsan la penúltima posició davant del Valldemosa, pert ara s'hasituat a només dos punts del Marratxí.

En el darrer partit de Higa contra el líder, el Cala d'Or, hiva haver una serie d'incidents, del que destacam en primerlloc la darrota per cinc gols a un. Després, quan nomésquedavan cinc minuts per al fi nal del partit, hi va haver renou,a que, per culpa de l'arbitre, els jugadors visitants i elsvilafranquers es van començar a discutir i no només ambparaules.I després d'aquest enrenou, el partit es va acabar jaqua els jugadors es varen retirar cap als vestidors.

Resultats:Marratxí 1-Vilafranca 2Jilafranca 3-Pt. Pollença 7Jilafranca 1-Cala d'Or 5

3ADETS

kcaben la Iliga en setena posició icomencen la Copa President

La temporada per als cadets vilafranquers va acabar lasetmana passada i en comença una altra amb la copa'resident.

El Vilafranca després de guanyar a casa davant el'orreres i perdre a domicili davant elMontuiri pel resultat dequatre gols a un, no augmentà de posició i es queda situat ena setena posició davant del Margaritense i darrere del3antanyí.EI campió de la Iliga va ser l'Escolar de Capdeperaque va treure un avantatge d'onze punts al segon classificat,l'Espanya de Llucmajor.

Un cop haver acabat amb la Higa es comença amb lacopa President, que consisteix en dos grups de quatre equipsel primer classificat de cada grup, al cap de les dues voltes,

3'enfrenten en una final.A l'equip vilafranquer H han tocat els equips més

3omplicats com per exemple l'Escolar, el Barracar o l'Olímpic.esultats:

Vilafranca 1-PorreresAontuiri 4-Vilafranca 1Jlímpic 4-Vilafranca 3

FUTBOL7-ALEVINS

Certa millora a l'equip alevíEl Vilafranca aconsegeix tres importantíssimes victOries. La)rimera al camp del penúltim classificat, el Felanitx, per un:ontundent 1-10, la segona i la més important al seu maxim-ival, l'Andratx, per un ajustat quatre a tres, i la més recent al.amp de l'Espanya de Llucmajor, per un clar quatre a set, iJer acabar una derrota davant el quart classi ficat per un tres

M E

DAM IAMARTÍ

Son Pons, 21 • Tel. 56 01 52

07250 - VILAUANCA

Religió 18

Missioner: artesà de concòrdia î pau¿Que són els missioners? Agitadors socials,endormissadors de pobles, líders revolucionaris,espirtualistes que proclamen resignació, que són? I,com a conseqüència, que fan? Ja que no pdoden, almateix temps, actuar de revolucionaris i predicadorsde resignació, alliberadors i creadors de dependencia...Que són i, per tant, que fan?

Seré bo demanar-ho als mestres en aquestssabers. I Mallorca, ja en el segle XIII, oferí a la Humanitatun dels millors mestres: Ramon Llull. Seglar mallorquíque des de la seva conversió s'entregé amb radicalitata propagaria fe cristiana. Els musulmans eren en aque-lla epoca els infidels a convertir. Com? Aquí trobam,amb la màxima claredat que es un missioner.

Era l'any 1292, mestre Ramon escriu al PapaHonorius IV i li envia l'obra que acabava d'enllestir:«Tractatus de modo convertendi infideles». Vet aquí elseu pensament: «No val més triomfar dels infidels enIa discussió, convencent-los gràcies als atributs divinsi raons necessàries, en Iloc de fer-los la guerra, occint-los de llurs terres? Convertim-los i deixem-los els bénsque posseeixen, siguem ARTESANS DE CONCÓRDIAI PAU».

Artesà, «aquel i que construeix o elabora -ha escritMons. Teodor Ubeda- qualque cosa amb les sevespròpies mans, posant-hi tota la saviesa del seu esperiti del seu poble, tota l'atenció i l'esment, peça a peça,amb estimació pel que fa i per alió que construeix,disfrutant de fer el que fa, amb goig i alegria que despréses reflecteix en aquella obra ben feta i plena de bellesai de vida. I endemés que treballa en la humilitat i elsilenci, sense espectacularitat, amb eines i instrumentssenzills i pobres, concretat amb la seva obra, sensepresses, ben confiat en la inspiració i l'amor que posaen el seu treball. Sabent que mai podré aspirar a unagran producció massiva, però segur que el que fa seréperfecte i bell, tindrà vida, perduraré en el temps i donaréfelicitat a la mateixa obra i a tots els qui la puguin con-templar en el futur».

Magnífica descripció de la tasca deis missioners.Tasca silenciosa, ja que només són noticia quan elsmitjans de comunicació els troben a l'ull de la tempestaque els interessos econòmics o estrategics handesencadenat als pobles on els missioners serveixen.Ja hi eren abans i continuaran, més que mai, quanescampi el temporal i hagin de refer tanta destosa.material i espirtitual, de desenvolupament material ihumà.

Una tasca per crear concórdia. Per aixòensenyen, amb l'exemple sobretot, i també amb lesseves paraules i realitzant projectes dedesenvolupament integral, ben pensats i estructurats,

a deixar-se guiar per lajusticia que suposa res-pectar els drets dels altresi complir els propisdeures. Ensenyen a viure,en la practica, la fraternitatque esdevé, per a les per-sones i per als pobles,autentica i profundafelicitat. Amb la concórdia,Ia pau. Sempre fruit de lajusticia: encara més, fruitde l'amor, per esser paude veres i duradora.

No han mancat, nimanquen, clixés que volenexplicar de manera bendistinta que es unmissioner. Ja Ramon Llulltingué els qui se'n reien deIa seva bonhomonia, i del'escola de Ilengües(aprendre l'àrab per poderdialogar), sobretot de laseva entrega generosafins a vessar la sang. ABartolomés de las Casasli enfocaren tota la «leyen-da negra» amb la que«l'Imperio» volia defensar-se de la mala conscienciaque H creava la vida i l'obradels missioners. Moltespecialment volia doble-gar-la perquè sorgia del'Evangeli, la forta iclarivident resistencia a ladominació.

Més tard les granspotencies n'aprenguere, ien Iloc d'atacar elsmissioners intentaren do-mesticar-los. I a vegades,a redols, hoaconseguiren. La«protecció» delscolonitzadors, fou, quasisempre, «el brazo deloso».

Avui els missionerstroben dificultats (unamitjana de dos

assessinats, màrtirs, permes) perquè la sevapresencia, i la sevapredicació mitjançant eltestimoni i la paraula, es-torba el repartiment delmón en dues parts: unnord ric i dominant i un sudpobre i explotat. Però elsmissioners mallorquins,preveres, religiosos/es,seglars, no amollen. Hisón. Amb el goig i la il.lusióque treuen de la fe i de laforça que dóna l'amistatamb Jesús.

Els qui continuam ala roqueta també elspodem ajudar. La simpatiai l'admiració la tenim a florde pell. Podem demanarper ells a Del' que enforteixi 'entusiasme. I donar-losànim, sobretot alta on elcorreu pot dur les nostrescartes. l participar enprojectes dedesenvolupament. Moltespecialment; essentnosaltres també aquí, dinsaquesta societat nostraque estimam i volemmillorar, artesans deconcòrdia i pau.

Miguel Mulet Coll

Noticiari 19

Defuncions

\gustí Nicolau

Guillem Caldentey

vlarimón, morí dia 1

Font, morí dia 7 d'abril

J'abril als 83 anys als 81 anys

Avís a les persones ques'han renovat el carnet

Tota la gent que va anar a renovar-se el document nacional d'identitathauran de passar per l'ajuntament3Is dies 15, 16, 27 i 29 de maig perfer les corresponents marquesdactilars. Si ho recordau, el dia que3nareu a fer la renovació se vos vadonar un paper groc on apuntava eldia que vos tocava passar perl'ajuntament a fer aquestatramitació. L'horari d'atenció al públicsera de les 10 a les 12,30 hores al'ajuntament.

Policia Local

També enshan deixat

Antònia MascaraNicolau, moll dia 3 demarç als 74 anys

Antònia Oliver Gaya,morí dia 27 de marçals 92 anys

Es piló

Un ase per l'aniversari del Grup Excursionista de Vilafranca.- Fent labaixada de Lluc a Campanet, els membres del Grup Excursionita es trobarenamb un ase d'aquests de rondalla i que ben be podria ser proposat com amascota dels excursionistes locals. El fet va ser que l'ase anava un pocdesenat i quan va veure l'estol de vilafranquers que baixaven amb les mobalescarregades de queviures decidí unir-se a la comparsa. L'animal quan va veureque ningú li feia cas va decidir fer un sabotatge a les dues que va veure mésdespistades i les envestí per la part de darrera per pegar mossegada a lamotxilla. Sort que se'n varen adonar i amb una bona correguda poguerendesfer-se de l'ase. Molts d'anys.

Una cabra, pel diumenge de Pasqua.- Cada vegada són més els que esmostren contraris a la «tradició» implantada per les diferents quintes depassejar una cabra el diumenge de Pasqua. Hi ha una dita que diu que «acadascú allà on li pertoca». Segur que l'habitat d'una cabra no és un café,maldament sigui el diumenge de Pasqua.

Catalina Boyer, una mundidiputada. - La nostra diputada Catalina Boyer,en pocs mesos, ha aconseguit fer més viatges que els jubilats de l'Inserso.Primer va partir per alla on fa tant de fred, quasi be en el capcaracull delglobus, tenim por que no fós per devers Finlandia, i darrerament també haanat per centre Africa per estabilitzar la temperatura dels seus ossos. A naCatalina en tornar-hi l'haurien de proposar per ser mundidiputada perque aixòde ser eurodiputada pensam que li quedara curt.

Cabres i mens per acabar. - És bó de tan en tant pegar-se una verdencadadevers els dits. El mes passat varem tenir el detall de dir que una cabra haviafet quatre menets, i valenta verdencada ens ha arribat. On s'ha vist mai unacabra que faci mans? Això si que seria de Ilibre Guinnes i per posar a primeraplana. Perdonau-nos per aquest considerable error.

El presentador de TVE, Joan Barceló, Escola d'Estiu 1997parlà de meteorologia a la Biblioteca

El passat dia 21 de març, i per celebrar el Dia MeteorologicMundial, tengué Hoc a la Biblioteca Municipal una conferenciasobre «La meteorologia a través de la cultura popular» que vaanar a cameo de Joan Barceló, periodista i informador del tempsai centre regional de Televisió Espanyola. Barceló, entre moltesaltres coses, volgué signi ficar que la meteorologia s'ha posatmolt de moda darrerament pert va voler recordar que moltabans dels ara habituals espais informatius dedicats al temps,ais nostres avantpassats ja eren uns grans observadors del

capaços de preveure les pluges amb tanta exactitudPorn a l'actualitat, coneixedors del signi ficats dels diferentscipus de núvols o dels estadis de la Huna entre moltes altres3oses. Per al popular presentador tots aquests darrers trets,plasmats quasi sempre en dites i gloses, tenen un granimportancia i encomana al públic presnet un esforç per noperdre aquesta tradició meteorológica que avui encara perdu-ra a pesar dels grans satèl.lits.

Jaume Català

Un altre any, tot el mes de juliol, es duran a terme les activitatsde l'Escola d'Estiu a Vilafranca, organitzades per la Coopera-tiva Serveis de Formació amb la col.laboració de l'Ajuntament.

Més envant rebreu més informació sobre els preus i

dies de matrícula, que com sempre, es realitzarà el mes dejuny.

Escola 20

Quisón?Quefan?

Cinque cursJoana Aina Amengual Sastre, Magdalena Andreu Capella, Albert ArtigasCortés, Gabriel Barceló Baugb, Gabriel Barceló Baugb, Mateu BarcelóRiutort, Antoni Bauza Campomar, Noel Chapira Nadal, Catalina Maria FebrerBarceló, Joana Maria Gari Mairata, Damià Garí Salas, Maria GelabertFerrer, Guillem Toni Gomis Torres, Mateu Mascaró PorteII, Joan MayolRosselló, Pilar Mestre Barceló, Jordi Joan Nicolau Roig, Maria MagdalenaPinterio Estrany, Jaume Pons Bordoy, Maria Francesca Rigo Barceló,Joan Francesc Soto Manresa i Miguel Vanrell Sureda.El grup de 5e esta format per 22 alumnes, 14 nins i 8 nines. Durant elpresent curs escolar realitzarem tres sortides (Orient, s'Albufera i CalaMurta).Els objectius que es tendran presents a les sortides saran:a) Contactar amb la natura.b) Respectar el medi.c) Conviure i relacionar-nos amb els/les companys/es en un altre entorn.d) Observar i aplicar tacniques de recollida d'informació i treball de camp.Les mataries instrumentals es van desenvolupant i avaluant seguint elsapartats que marca el P.C.C. i que estan enregistrats al Registre Informatiude l'alumne.

L'assignatura de Coneixement del Medi es treballa com als altres

Primer d'Educació Secundaria Obligatòria

Qui som? Maria Amengual Sastre, Cristina Artigues Mayol, Maria BarcelóBauza, Joan Antoni Barceló Rosselló, Llorenç Bosch Portal], JoanaMaria Boyer Riera, Carolina Duran Matas, Francesc Estrany Mayal,Maria Ferrer Sans& Andreu Galmés Rosselló, Catalina Garí Salas, EloyGonzalez Candel, Rabia Hamamouchi Dogdag, Sebastià Jaume Barceló,Jaume Jaume Roig, Margalida Mascaró Català, Isabel Maria Pinter'ioEstrany, Bartomeu Ribas Noguera, Maria Montserrat Rosselló Nicolau,Jaume Sansó Estrany i Catalina Sansó NicolauAquest nou curs equival al seta de la ja quasi extinta EGB. Si s'haguéscumplit la primera previsió que es va fer damunt la LOGSE, aquestesensenyances ja no s'impartirien a un col.legi com Es Cremat, sinó quehaurien d'anar ja a l'Institut de Manacor , que segons la darreraredistribució de zones educatives, a Vilafranca ens correspon l'IES NaCamel.la. Per tant l'experiancia és nova, i encara no tenim elements per

cursos per Projectes. Aquestmetade té com a finalitat ensenyara pensar i a actuar de formaintel.ligent i lliure. Promou l'activitatespontània i coordinada. Lespasses que seguim per elaborarun projecte són:a) Elecció del tema (pels/per lesalumnes)b) Planificar entre tots eldesenvolupament del projecte.c) Recerca d'informació (per partde tots).d) Ordenar i estructurar lainformació.e) Desenvolupar els apartats del 'índex amb activitats individuals oen grup.

Realitzar un dossier de síntesi.g) Avaluació.

L'educació artística ens

avaluar-la i saber a on ensequivocam i per on hem derectificar. Enguany amb elsalumnes de ler d'ESO i 8è i comcada dos cursos, anam de Viatged'Estudis. Enguany sortirem al'estranger i visitarem una de lesciutats més emblemàtiquesd'Europa: Parts, també anirem aEurodisney a gaudir de la fantasia.

Referent a les matèriesque s'imparteixen a ESO podemdir que n'hi ha moltes i sónaquestes:LI. Catalana i Castellana:

serveix per recolzar, en unesocasions, el projecte que esrealitza i, en altres, es treballa deforma independent.Professora: Magdalena Estelrich

Fotos: Magdalena Bauçà

Aconseguir expressar-se ambcorrecció en qualsevol documentescrit. Dominar el Ilenguatge oral,amb riquesa de determinants/adjectius, pronoms, verbs.L'estructura de l'oració: subjecte ipredicat.C. Socials feim feina ambprojectes. A partir d'unesinquietuds de l'alumnat, i tenint encompte un determinat teman,nosaltres feim la feina de recercai elaboració. Hem desenvolupataquests temes: La terra: continentsi oceans, zones climàtiques i flora

I fauna, Espanya física i política,els recursos naturals: agricultura,pesca, mineria. Dins la histeriaestudiarem la prehistoria i lesprimeres civilitzacionsMatemàtiques: nombres naturals ienters, potencies i

radicals,

múltiples i divisions, nombres

fraccionaris, percentatges,estadística, braes i superfícies igeometria.C. Naturals: Igualment que a liar-ea

de Socials, es treballen els

continguts a base de projecteseducatius: metade científic. Regles

de conversió. L'aire i l'aigua. Cbshumà. Introducció a la física.

Anglas: continuar aprofundint enl'estructura i domini de la Ilengua.Francès: en aquest curs aprenem

un nou idioma estranger.

Introducció al vocabulari. Verbs.

Formes de salutacions.

Expressions més usuals

habituals.Ed. Artística:Plástica i música,

tenen una especial importanciadins la secundbria La primeratambé toca aspectes de tecnologia.I la segona estudia els movimentsmusicals que han deixat petjada alIlarg de la histõria.