PmVi L AIM A Pormif4v,Dip. Leg. 26- 1980. núm. 3 4 MAIG de 1 9 8 3

DIIIHENGE, 8 DE HAIG,PER SEGONA VEGADA

ELEGIREN ELS REGIDORS I BATLE.

Miguel Barce16.

Escoltant "CARRITXS i ROSES "

m'arriben des de la Ilunyania,els records del conviure en elmeu poble. Des de la distànciacala dins el meu ser l'esperit de"POBLE" de les seves cançons.

L'èxit de "CARRITXS i ROSES"ve a acelerar en gran mesura elnou i llarg caminar del poble vi-lafranquer pels camins de la "NOS-TRA CULTURA MALLORQUINA i BALEAR".

Quan escolt les cançons d'EnTomeu, dins el silenci i l'obscu-ritat de la nit, tan ,allunyatde la meva gent, crec volar ambl'armoniossitat de la seva músicai arribar al cel vilafranquer.Des de les altures sent el riurei el plorar de les nostres gents.Per uns instants descansen lesenyorances. Després sent la renoude l'aigua ploguda que cau dinsla cisterna de ca nostra, me veigdevnra la foganya pensatiu, sentel cant dels galls a trenc d'aubael passar dels carros pels car-rers, la calentor del sol prima-veral, el cantar dels ocells dinsels ametllgrars, la frescor d'unpasseig vora la mar un dia d'es-tiu, la puresa de l'aire lliurede la muntanya. Sent com si EnTomeu cants per apagar-me les pe-nes. No me cab cap dubte queamb els seus cants al seu pare, ala seva fillola, a la seva padri-na jove, a la pagesia, a cada unde nosaltres vilafranquers i ma-llorquins, a les bergantelles,a la seva Nina, a la Nina decadascú, a la seva gent, al seupoble que l'ente•n, En Tomeu Penyaprofessa la seva gran estimació aVilafranca.

Escoltar-lo de tan allunysense que el cor s'ompli d'enyo-rances i melangia és difícil.Lscoltar-lo allunyat de la nostraterra és viure aqui, a la Vila,d'un somri reial allA en la dis-tància.

TO iv -INJLU CA VITA lb NOSTRIL

ID 0 ELIE

Et4maiA amic/s de a Aeui/sio:E/speAani que vo/s oteu gé en ciiot,

• aieyA_La, vo voiia envloA una /saiu.ta-ció a .toiA. He 4i aqui peA a• aev4Aio; vo -s ayaado t pocio• no 4.mpoAio.

P.eit ago': dali, eLLc e/scoi.tan.f.mo/t a cinio d'en Tomeu Penya, que

queda que m'ha ayAadot moLt. e4 peAjo un cono- /sen.t4IA canioA un pai/sameu deA do an en/oAa. company caia-an a4c4.onat/s ai t41pu/s de milAica "NOS-

7R,4" m'han cL,LL que ,e2a una cin.ta meAave-iicma; i'e/Aan e/scoiion.t molt de temi -o

ay/Lada.EntA_e cdfoianis, voienc-ian quai-

que maiioAqui, /eim uno-a /sopeisdo "iienyua cdfoiana". Bé, aeiseispeAamt veuAeA- vo /s pAeA.t. /se dopede.ixei voiAe amic.

Miguel BaAceió.Vaorvia, 16 d'o6A-ii de 1983.

'3

Bernat Gari Gaya Manuel Fraga

AP

Gabriel Cañellas Fons

PERQUE VILAFRtifiCIA CONTINUI NILLORANT

PER UN POTLE N ES UNIT

'IOTAAke,

encoalicióncon ippr1.- Bernat Gari Gaya, d'Es Colmado,Nou. AP - PUP - UL, UN SOL

2.- Miguel Jaume Bauzà, Es Menescal. OBJECT lu :

3.- Antoni Barceló Barceló, Ferreret. "Lo MI LLOR PER VILAFRANCA"

4.- Bartomeu Morn Català, Forner. Som un grup de gent,5.- Salvador Barceló Gari, Morey. moderada i comrpensi va

6.- Pere Amengual Galmés, Fuiana. que vi u de sa feina,

en es poble i fora vilaque fa de:7.- Noel Chapira Rosselló, Noel.

sa 11 i bertat ,8.- Bernat Mas Bauza, 'Nuviet. es progrés i sa justicia

el s seus ideal s9.- Miguel Febrer Mascará, Sordai. i vol aconseguir-los

10.- Gabriel Barceló Rosselló, Cai. per a totsOrlandis. en pau i convivència.11.- Bartomeu Morlà Mascaró, de Son

12.- Guillem Mascará Marti, de S'Agència.

13.- Bartomeu Ferrer Sansó, Ramell.

- 14 _

146966 761111MRSD'es sucre en que faci grum

en fan molta cosa bona,S'Avinguda de S'Escolapareix amb tanta farolaS'Avinguda de sa Llum.

S'arquitecte que va feres projecte de ses obrespoguès n'haurà fetes bonessi totes iguals les té.

Són tan amples ses aceresque es constructor ha deixatque per molt que estigues gatno pegarAs a voreres.

No importa mirar primper doder-hi circularés molt bona per anarqualcant amb "monopatin".

Si hi vas per pasejar-tetrobarAs cosa molt bonaa davant cada farolaun banc per descansar-te.

A S'Avinguda de S'Escolam'agrada molt estar-hisi no fos per un veíque dóna amaror i no és bona.

Els veYns han quedat tristsaixí com ho han deixat,per deixar-los conformatsde ferro han enrevoltatels arbres que estan enmig.

Sa vida és com un roserque està carregat d'espinesté roses que són molt fines...altres piquen com un "sabater".

A s'arrecés d'una paretun roser hisembraria,tota sa vida estariadevora tu arrufadet.

Roses i estrellesdóna goig de mirar-lesii , unJpena que

Roses i estrellesdóna goig de mirar-lesi un pensa en veurer-lesque del Creador són meravelles.

Quan jo era petiteta cercar nius me n'anavai si una rosa trobavauna besada li donavai en feia un ramellet

• i amb so pensament l'enviavacap an el Bon Jesuset.

WikaeglatiUA S'Ajuntament molt noble

li vull dir sa veritatque no hi possin es mercatsi volen seguir fent poble.

Ank.c in ri -r-

EL CRISTIA PAGES

L'home que cultiva la terra no es pot negar que treballa dins un sectorimportant que ofereix a la societat els bens necessaris per al sosteni-ment diari.

No són poques les dificultats dins el sector agrari: l'esforç físic con-tinuat, la inseguretat del treball, la poca estimació collectiva fins alpunt de crear entre els pagesos el sentiment de ser socialment unsmarginats.

Per tots aquests motius existeix un continuat desplaçament del campa la ciutat.

Els pagesos tenim, en general, una manca d'adequada formació pro-fessional i de mitjans convenients, un cert individualisme i en moltsde casos l'haver de cultivar les terres d'altri, poca claredat en qüestiód'assegurança de vellesa i malaltia.

¿On es el compromis del cristià davant les condicions de vida de quitreballa la terra? Crec que el crista ha de lluitar per millorar ditescondicions de vida anar contra l'individualisme, cercar justicia sociali formes collectives d'organització de cara a la justa promoció culturali social del treballador de la terra.— Guillem Genestar

I.- COHERENCIA I HONRADESA.

S'honradesa i sa coherência són seseines que emprarem per fer feina; somconscients d'aquesta necessitat i lluita-rem perquè sigui així. Ja que és s'úniccami possible per treballar tots plegats"fent poble".

II.-OBJECTIUS PRIORITARIS.

a. S'Ajuntament ha d'estar al servei delpoble.

b. Potenciar la participació pública.c. Responsabilitat de tota sa gent d'es

Consistori.d. Conscienciació de "fer poble" i es

compromis de lluitar i defensar lonostro.

III.- TRANSPARENCIA ADMINISTRATIVA.

La casa d'es poble (Ajuntament) éssa casa de tots; tothom hi té una partseva i és just que s'informi a n'es con-tribuient de qualsevol assumpte municipal.

Per aix() volem:a. Una transparência total.b. Destinar un dia al mes perquè tothompugui informar-se de tot lo referent ala gestió municipal.

IV.- PARTICIPACIO PÚBLICA.

Som totalment partidaris de consultara l'opinió pública en temes que l'Ajunta-ment trobi necessaris.

V.- CULTURA I ESPORTS.

Veient sa gravetat i marginació an'aquest camp, som conscients que s'hade donar suport, al mAxim, a les inicia-tives de tipus cultura:

...Escola de Mallorquí; balls regionals;campaments; club d'Esplai; club de la ve-llesa; teatre; club juvenil; conferên-cies; revista, etc.-Potenciar al màxim l'esport de base,

(voleibol, benjamins, alevins, infan-tils, juvenils, club ciclista, etc. pre-ferentment a l'esporta "amateur").-.Potenciar l'esport no competitiu apro-

fitant les instal.lacions i fomentant lacreació de noves. S'han de crear llocsd'esplai oberts per els infants a horesno escolars, i també per a la terceraedat....Volem contribuir a fer la residência

de la tercera edat i promocionar tot lovinculat amb els nostres estimats majors.

Demanam a N'En Jordi: ¿per què heu presentataquesta candidatura?

Creim que una o dues candidatures, ni obrentot el ventall d'opcions que podem tenir els vila-

franquers, ni poder reflexar totes les idees de la

gent de la Vila.Creus molt difícil esser bon batle?Crec que no depen tant del qui va davant com

del que sApiga o no sApiga enrevoltar-se d'un bonequip de persones honrades, responsables, feineres

i que tenguin com a únic objectiu el bé del poble,

o sigui, el benestar de tots i de cada un dels

vilafranquers.

VI.- - CLAVEGUERAM.

Som profundament 'conscients de sa gra-vetat i necessitat que té es poble res-pecte al problema de sa sanitat i es cla-vegueram. Serà un prioritat portar a bonterme: l'aigua corrent, ses clavegue-res, etc. Així i tot volem consultar as'opinió pública en temes tan importants.

VII.- URBANISME I TRAFEC.

A. Es necessari i urgent fer un estu-di ben fet de sa circulació dins espoble, ses direccions prohibides, stops,aparcaments, etc....

B. En relació a la questió de s'urba-nisme, tenim ben clar que s'únic benefi-ciari ha de ser es poble. Volem TRANS-PARENCIA i HONRADESA en temes d'urbanis-me. Volem escoltar s'opinió pública ique es treball i es doblers puguin que-dar a n'es poble.

VIII.- ATENCIO ESPECIAL A MINUSVALIDS.

Es necessari donar suport d'una mane-ra digna i humanitzada als minusvAlidsfísics i/o psiquics.

Es ben hora que s'Ajuntament se preo-cupi amb sa part administrativa d'arre-glar aquest greu problema que existeixdins es nostro poble.

Es injust que aquestes persones notenguin s'assistência i ses atencionsadequades.

PERQUÈ ANAM A L'AJUNTAMENT

- 6 -

Editorial

DESPIRS DE LES ELECCIONS

Encara que al començar la redacció d'aquest EDITORIAL manquin dies de campa-nya electoral, ens volem situar a les darreres hores de la vetlada del properdiumenge 8 de maig.

Sentirem repetir molt: "han guanyat" i "han perdut"; primer a nivell local imés tard la rádio ho dirà de Mallorca i de tot l'Estat.

Qué vol dir guanyar o perdre?Perqué vivim a una democrAcia. Perd som homes i dones que ens férem adults

dins una dictadura. I sobretot a llocs de la pagesia, a vevdes culturalment en-darrerits, no hem acabat de expolsar-nos del tot les consequéncies d'aquella for-mació verticalista, centralista, amb connotacions d'imperi enteranyinat, dogmAti-ca, infantilitzant... Creim en la democrAcia. I que exercint de demdcrates, comanant a votar diumenge, a poc a poc, convertim una democrAcia formal en moltmés real.

Des d'aquesta dptica d'un poble que avanca omplint de realisme una democrá-cia que va haver de començar essent quasi només formal, no pareix que sigui, gensni una mica, perdre el temps plantejar si quan parlam de GUANYAR o de PERDRE hoentenem encara en termes de dictadura o ja en termes democrAtics.

A una dictadura, qui guanya ho guanya tot. Qui perd, pot aplegar i partir.La democrácia diu guanyar al fet d'aconseguir una part més grossa del poder;i perdre quan s'ha obtingut una part més petita. Perd ningii ni ho guanya tot niho perd tot. El poder es reparteix, en parts desiguals, aixd sí, perd es repar-teix entre tots. PODER que és compromís de servir un poble que mitjançant el votno elegeix uns amos, sinó uns servidors que, en nom del poble administren elMunicipi i donen compte al poble, dia a dia, de la seva administració.

D'aquest repartiment desigual del poder esdevé una MAJORIA, els qui han acon-seguit la tallada més grossa, i una, o unes MINORIES, els qui han tingut la talla-da més prima.

La minoria, o les minories, constitueixen l'OPOSICIO. Aquesta és una altraparaula clau, pentura encara més que guanyar i perdre. Perquè entre l'oposició auna dictadura i l'oposició democrática hi ha més diferéncia que entre la nitI el dia.

L'oposició a una dictadura no pot cercar res més que destruir la dictaduraper conformar una democrAcia. L'oposició democrAtica és l'exercici d'una part delpoder, per tant, sempre per empényer, per tirar cap endavant. Per dir-ho amb unaexpressió popular als paisos de més tradició democrAtica, la funció de l'oposicióconsisteix en: "Fer fer"; i en "Fer dur el llum dret".

Fer fer. a% aportar idees, plans, realitzacions concretes, que normalmentsuposen grups de col.laboradors qualificats que pensen, estudien, en una paraula,participen en la tasca que és de tots. Es no deixar que els elegits per servir alpoble puguin estar-se mans fentes.

Oué és més difícil esser oposició democrAtica? Clar que sí! Per destruires necessita força; per cpnstruir: intel.ligéncia, imaginació, constáncia, pacién-cia, i el suport d'un equip per superar els inevitables desAnims.

I fer dur el llum dret. Oposició ve d'oposar-se. Perd no al tirar cap enda-vant. Oposició no té res a veure amb destrucció, ni sols amb frenades.

Es oposar-se a que dins l'administració quedin zones dins la fosca. Perquési els missatges amb el pareller major (regidors i bathe) intentassin fer lescoses d'amagat de l'amo (el poble) seria sospitós. Es oposar-se a que les cosespuguin fer-se a la babal.lana; que quan el pressupost va estret (i quan no hiva!) l'administració ha d'esser rigorosa.. Es oposar-se a la superficialitat,a la improvisació... Quan l'oposició hi és, aixd no pot succeir, ni per descuit,ni per ignorAncia, ni per peresa, ni per mala fe.

UNCIÓ DEIS MALALTSEL DIA DE CI NQUAGESMA

FESTA IDELS IIAIALTS I VELJLS

En el número del passat mes denovembre, a la plana 7, i amb aquest ma-teix títol: UNCIÓ DELS MALALTS, parlà-vem de com aquest Sagrament es va retro-bant dins la nostra Església.

Retrobant; perquè, acostumats adeixar-ho per a les darreries, quasi béper a l'hora de l'agonia, a la prActica,havia deixat d'esser el Sagrament delsmalalts i l'havíem convertit en la unciódels moribunts.

Clar que aixi feia por. Clar queaixí era la pitjor, perquè era la darre-ra notícia que es podia donar a un fami-liar malalt. Clar que així feia peresa.Així, avisar al capella volia dir comen-car a cercar el número de teléfon de lafuneraria.

Que faci por, peresa, és greu. En-cara és, però, molt pitjor, que així jano és el Sagrament del que ens parla laBiblia a la carta de Sant Jaume. Així noés el Sagrament per "ajudar als batiats,dins una situació de manca de salut, aencoratjar el seu viure com a cristians".

punts foren

Al número de novembre (per això arano ho repetirem), a la pregunta, de ¿conviure de manera profitosa la prActicadel Sagrament?, contestAvem en cincpunts: Qué és el Sagrament?Per qué és? Per qui és?Per quan és?I com s'ha de celebrar.

Aquests mateixos cinsil ,r explicats a les Misses del diumenge 10(11/ d'abril. Ja que el dia de Pasqua s'anun-c• ciA la FESTA DE LA UNCIÓ DELS MALALTS64e7 I DELS VELLS pel dia 22 de maig, dia de

Pentecostès o de Cinquagesma.Sera ala Missa de les onze. Presidi-

ra Mons. Damià Nicolau i hi estan convi-dats tots els capellans vilafranquers.

Fa dos mesos escrivíem: "Davant les eleccions". Conegudes les candidatures,les oferirem una taula rodona, amb les mateixes oportunitats per a cada una,

una plana a la revista. La taula rodona, per diverses circumst3ncies, no els hiva anar bé. La plana, la teniu a aquest mateix número.

Ara ens queda expressar la nostra felicitaciú a TOTS els qui es presentencandidats. A tots. Clar que encara més als qui diumenge surtin elegits. I repetir

que sempre, des de les modestes forces d'aquesta revista petita. ens trobareu,

tots, disposats a donar una im3 per a tirar cap endavant.

- 8 -

NOTICIES FRESQUESUISUBVENCIONS DEL CONSELL

El Consell Insular de Mallorca solenviar-nos, a les publicacions de l'As-sociació de Premsa Forana, noticies, pu-blicacions i resums d'acords dels seusòrgans de govern. Aquesta vegada, ala llarga teringa de subvencions concedi-des el passat dia 6 d'abril, hi trobamdues vegades el nom de Vilafranca. Lesdues, dins l'apartat: Comissió d'sports.Transcrivim litralment:

"A l'APA del col.legi d'E G B deVilafranca amb la finalitat de pagar lesdespeses de monitors, una ajuda perla quantitat de 262.500 pessetes."

"Al Club Sportiu "Vilafranca-Vo-leibol", i perquè pugui participar aiCampionat de Sector, a la peninsula,144.000 pessetes."

MATRICULA D'HONOR

CLUB D'ESPLAI

Cada any, la Federació de Clubsd'Esplai de Mallorca organitza una Troba-da de Carly!) Infantil. Enguany, a la VITrobada, hi participaran els al.lotsde la Vila, amb una cançó que cantadapels nostres al.lots, amb lletre d'un vi-lafranquer i música també d'un jove delnostre poble.

Sera el proper diumenge, dia 22, alTeatre Principal de Ciutat, ales 10 delmati.

RECONEIXEMENT DE MERITS

• Segons acord pres pel Patronat del'Escola de Mallorqui de Manacor, esva decidir retre homenatge, mitjançant

Per primera vegada en la história, a l'anomenat "Reconeixement de Mèrits", en-uns exAmens a sergent realitzats a la Po- tre altres, a Tomeu Penya, per (com diulicia Municipal de Ciutat, s'ha qualifi- la convocatória) "haver-se entregat percat amb la nota de matricula d'honor. complet a la composició i interpretació

La noticia té la seva importância i de la més pura can0 mallorquina".sobretot, resulta entranyable, perquè ésun paisà nostre, En Salvador BauzA, "Vi-nyet", el qui ha aconseguit la matriculad'honor. Enhorabona.

NOTICIES GLOSADES

ACCIO SOCIAL

Quan arribi al carrer aquest númerode la revista, s'haurA acabat de consti-tuir, a la parróquia, el Grup d'ACCIOSOCIAL. Si tens interés que tot aixe) quedeim de JUSTICIA i de CARITAT sigui qual-que cosa més que paraules, encara hiserAs a temps per incorporar-te.

A PAGAR IMPOSTS

A partir del dia 9 d'aquest mesde maig, i durant un mes sencer, o sigui,fins al dia 9 de juny, estaran disponi-bles a l'Ajuntament, els rebuts de l'im-post de circulació. Hi entren tots elsvehicles: cotxes, camions, furgonetes,motos, etc. Des del dia 10 de juny, elsrebuts encara no pagats, ja tendran uncinc per cent de recArrec.

Jo novull esser famósperquè n'hi ha d'altres an el món,lo que ens han fet amb so "Peñón"trob que és bastant asquer6s.

Es futbol és un deportque molta gent ha practicat,a la Thatcher li havien d'haver aplicatsa nova llei de s'esvort.

PRIMERES COMUNIONS

El divendres, dia 27 de Maig, a lesnou i mitja del vespre, acabarA la prepa-ració dels nins i nines que enguany hande començar a combregar. AcabarA amb lacelebració comunitAria del Sagrament dela Penitència. Hi queden convidats,endemés dels pares, els altres familiarsi amics, tots els qui després seranconvidats a la festa dels mateixos al-lots.

C) -

MALLORQUINS ANAM PER FEINATOTS PLEGATS AMB COR SINCERCADASCÚ AMB SA SEVA EINAI ENTRE TOTS L'HEM DE FER BÉ.

ÉS JA S'UNIó MALLORQUINAUN APLEC DE BONS GERMANSQUE TOT PLE DE FE CAMINATREBALLANT JUNTES LES MANS.

NI UN MOMENT MOS HEM DE PLÀNYER

CAP ESFORC PER CONSEGUIRQUE ES MILLOR POBLE D'ESPANYASIGUI ES POBLE MALLORQUÍ.

Dins el programa electoral que vos hem presentat, moltes cosesdependran de les aportacions económiques que es puguin aconseguir, i

. a més, sortiran altres coses que s'hauran d'afrontar. Ara bé, hem vol-gut, sobretot, que vegeu la nostra postura davant els problemes quetenim i els que puguin anar sortint.

Creim que molts dels punts del nostre programa poden esser co-muns per a totes les llistes que es presenten a les eleccions munici-pals. Una cosa tenim ben clara: que tots sols no podriem fer gairecosa, per tant, així com oferim la nostra col.laboració, la demanamno solament a les altres candidatures, sinó a tot vilafranquer quesenti qualsevol tipus d'inquietud pel desenvolupament del nostrepoble. Vengui d'on vengui, qualsevol proposta que ens paresqui bonaper a la Vila, estau segurs que la defensarem.

Si durant aquest propers anys, en els qui estiguem dins l'Ajun-tament ens anau dient tot el que trobau que es pot fer, o el quecreis que no hem de fer, podrem dur endavant una acció municipal elmés a prop del sentir de la majoria dels vilafranquers.

Vos demanam que, amb serenitat, estudieu les diverses propostesi que diumenge dia 8 aneu a votar, i voteu els qui millor vos pares-quin per a la Vila.

Gràcies a tots.Unió Mallorquina. VILAFRANCA.

'OA

',.\14r1m4(40,110

— it,

Moltes petites passesfaran la Pau

Juguetes bil•liques NO

ENDEVINRIIN 26 "

siv,„ att, Icnuft:1/matt !atnnó-,

VealtdV1 ferte.tt cke

(el r;e„)..po0.gh""4-`-`ar-4-4-°- t/Ir/deAt.:"Tvaito...arn-ttl

PcweA. 4.CANAAja

aŸ'CdvP-tc 04-nr.b rn.cerv, devvwt.,324%e-la,te,) At. Le4 yrn,)0., wn isc.A1

rrn

NO A LEE,JUG LIETE5

BEL-LICILLIES

s e, ep, em -k)-Arill °VAX frnern:4,101.4ditin iert.

;) Ex cu./Ls ; o irka e,4 WAS lie; tiA iuk\V)IrTTI Cet+1 ce oirtn;1 °E

T-'14tAtuotktAttr■810/rIte5 :nce: ck(441re 4rj4 CnracPAT1(0.-ctio.. u ctc c-Uturfl . Lit -tt" rPrIcen.,;301tA .Arc tinem 40. " . e» p turn 1,14 L„tc,rrwn<1.1 4-4.

*A, CO

. •

g 91 ir

cf4 4.11.0

cA tr\ e" e

ciJ

1 1

. NI% iliN

i lingailigallai 4:1120 14 1 0d11WWwwwwif! (10011110eMimmirsammax

i ,,,,,„molerowayampaelo, I4 iii so* now am10111PWIL1644

. ,

FUTBOLPRIMER EQUIP

Aquest mes sols ha jugat tres par-tits, degut a les passades festes dePasqua. Dos dels partits s'han jugat acamp contrari, i tots dos s'han perdut iper resultats amb molt de regruix. Jaque foren un 7 - 0; i un 6 - O.

El partit jugat aqui a Vilafranca,si que el varen guanyar, un 3 - 0, iaim') que l'Arbitre ens va anul.lar dosgols als vilafranquers.

Respécte al poder-se salvar o no dela davallada de categoria, ho té moltdificil, ja que es troba a tres puntsper davall el penúltim classificai,que és l'Alcúdia, i només queden tresdiumenges per acabar la lliga.

Aquests tres darrers resultatsforen:

Verge de Lluc - Vilafranca 7-0Vilafranca - Olimpic 3-0Llucmajor - Vilafranca 6-1.

JUVENILS

Quan manques tres jornades peracabar la lliga, l'equip local estA prac-ticament ja dins la tercera categoriajuvenil; encara que quedi una mica d'es-perança, però poca.

La veritat és que tots esperàvemque els nostres juvenils quedarien clas-sificat molt més amunt del que queda-ran. De les causes que ens han duit finsa aquesta tan magre classificació jaen parlArem a la darrera crônica publi-cada el mes'passat.

Els darrers resultats han estat:Consell - Vilafranca 4-1Vilafranca - Ses Salines 2-1

INFANTILS

L'equip infantil va tenir duesjornades de descans que pareix no lesvaren caure de lo més bé. Ho deim perquèdespés del descans ha perdut els dospatits jugats.

El rendiment de l'equip sembla queha minvat molt. ¿Serà degut a la rebaixaen el ritme dels entrenaments? El que éscert és que abans es guanyven més punts.

Donam els darrers resultats:Moll Nou - Ses Salines 1-2Santanyi - Molí Nou 6-0

"MAMA..VOLEIBOLJa ha començat el Torneig de Prima-

vera. I ha començat bé, tal com tots es-perAvem de les jugadores vilafranqueres.Dissabte, dia 23, en un partit ben animaLI amb un públic entusiasta, el Vilafrancava guanyar al Sant Josep Obrer per unclar 3 a 1.

DE VILAFRANCA AL COR DAFRICA.DOS VILAFRANQUERS A RWANDA

Obrim l'Enciclopédia Catalana i almot Rwanda llegim que és un dels nous-paisos del centre d'Africa, en la regiódels grans llacs, format quan Bélgica do-nA la independência a les seves coldnies.

Tenim davant al P. Guillem BauzA, deSa Vinya Nova, arribat fa pocs dies aVilafranca, i que passats uns mesos devacances i "reciclatge" missioner, Lorna-'rá a aquelles terres. Ens dóna memdriesde part del P. Jaume Roig, l'altre vila-franquer, company en la tasca dels setPares dels Sagrats Cors (frares de Lluc)i quatre monges també mallorquines.

COM es RWANDA

El P. Guillem fa capadetes (En Gui-llem no té mai gests extremosos, tot enell és suau i amable), capadetes afirma-tives quan continuam llegint que l'exten-sió de Rwanda és de 26.000 quildmetresquadrats.

Els habitants són prop de 5 milions,dividits en tres races. Les tres negres,com és bo de suposar. Una de les racesés baixa d'estatura; una altra mitjana;i una tercera de tipus grans i ben plan-tats. Aixd de l'altai-ia ho deim del flsic. Encara que també tengui molt aveure amb la situació social i política,en la cultura, l'economia, etc. que solanar d'acord, massa d'acord. amb l'alt-ria de la raga.

LA JORNADA D'UN MISSIONER

Si esta prop de l'Ecuador (fitxau-vosa un mapa per on passa la unia) el solsurt a les sis del matí, i es colga tam-bé a les sis en punt de cap a cap d'any.Tenim bo d'endevinar l'hora d'aixecar-seAl llarg del dia la feina d'un Missio-ner en bona part s'assembla a la d'un ca-pell3 a una parrdquia gran de Jes nos-tres. Aixd sí, amb una dedicació prefe-rent pels catequistes; aquests seglars,casats, que són, tot en una peça. el quesón els nostres catequistes, escolans ianimadors de l'acció social.

Basta dir que enguany, a la Vetla dePasqua, els missioners mallorquins batia-ren 435 persones adultes, que s'havienpreparades al llarg de quatre anys. Unapreparació intensa, duita, ansa per ansaentre els missioners. de Mallorca i elscatequistes nadius.

PER QUE UN JOVE ES FA CAPELLA

En Guillem Bauza de Sa Vinya Nova vaanar a escola a la Vila sols fins als10 anys, que va passar a Lluc. Es potdir, per tant, que el seu temps d'estu-dis va transcdrrer íntegrament al Santua-ri de Lluc. Va esser ordenat sacerdotl'any 1963.

¿Per quê? Als 10 anys no sabia per-qua- anava a Lluc. Peró un dia va haverde prendre una decisió. Una opció des dcla fe, davant Déu, i de cara a un mórque començava a conèixer i estimar.va decidir elcamí del sacerdoci dirmla Congregació dels SS.CC. perqué li pa-reixia la millor manera de realitzarcurolla més engrescadora de la seva vi-da. Ara diu que sap bé que no es vE.equivocar; que esta més convençut gutllavors que aquest era el seu camí.

I PER OUR VA A MISSIONS

Altres companys seus ja hi eren. Co-neixia la necessitat de voluntaris peiajudar a que les novelles comunitat:cristianes d'aquells pal .sos nous sigui]el llevat de l'Evangeli que Africa necessita. I, amb la senzillesa i amb la naturalitat en que es solen fer les cos e.grans.... se n'hi va anar.

Guillem, que tenguis una bona estadentre nosaltres.