Sons i sorolls444

Aigua i foc4

34

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 34 25/3/09 12:18:07

35

Què en sabem? Què en pensem?Què en sabem? Què en pensem?

La humanitat sempre s’ha sentit atreta per aquests dos elements naturals: l’aigua i el foc. Tant l’un com l’altre, quan són controlables, són necessaris per a la nostra supervivència, però en cas de descontrol poden ocasionar grans desgràcies.

Com a elements no controlables, en èpoques molt antigues se’ls considerava mà-gics i se’ls invocava mitjançant cants i danses.

Els compositors també han volgut representar la màgia, el poder o el terror que poden representar aquests elements en les seves músiques.

Activitat

Comenta entre els companys i les com-panyes de classe la importància que han tingut i que tenen aquests dos elements per a la humanitat.

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 35 25/3/09 12:18:13

36

Activitats

Coneguem algunes obres musicals

Q1 Acaba el musico-grama.

En la Simfonia número 5 de Txaikovski també hi ha ritmes amb negra amb punt i dues semicorxeres.

Q2 Substitueix el puntet per una lligadura.

Nou Negra amb punt i dues semicorxeres M

ES TR E / A

29

Aud ic i oNS

Georg Friedrich Händel (1685-1759)

A l’època de Händel el transport fluvial era tan important com ho pot ser avui l’aeri. La ciutat de Londres estava estratègicament ben situada per als intercanvis comercials amb les ciutats més impor-tants d’Europa. Händel va escriure aquesta obra per a una festa sobre l’aigua que el rei George I va organitzar el dia 17 de juliol de 1717, i on l’aigua del Tàmesi va deixar de ser un lloc de comerç per convertir-se en un lloc d’esbarjo. El rei en la seva barca oberta i la seva cort en altres barques reials omplien el riu i, evidentment, els músics (l’orquestra) també anaven amb barca. Per poder escol-tar bé la música des de totes les barques, en alguns moments de l’obra Händel va afegir instruments més potents, com les trompetes i les trompes.

«Obertura de la suite en re»

de la Música aquàtica

Solfeja l’inici del tema musical de l’«Obertura».

Observa que en tot el fragment de l’audició es van imitant. Mentre escoltes l’audició ves assenyalant amb el dit el fragment corresponent.

Trompetes

Trompes

dVdM

ESTR E / A

28 Aud ic i oNS

dVd

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 36 25/3/09 12:18:15

37

Georg Friedrich Händel (1685-1759)

«Obertura» de la Música

per als reials focs artificials

Quan es va firmar la pau d’Aquisgrà era el mes d’octubre i les cele-bracions es van ajornar fins a la primavera. El rei George I va dema-nar que, si hi havia música a la cerimònia, els instruments havien de ser de vent i de percussió (els instruments guerrers). Händel, però, va demanar incloure-hi també la corda. Es va encarregar la part dels focs artificials a italians experts i es va construir un gran pavelló des d’on la cort pogués veure els focs i escoltar la música de Händel. El dia escollit, el 27 d’abril, hi va haver un incendi i l’ambient era plujós, però l’obra de Händel va ser un èxit.

M

ES TR E / A

30 Aud ic i oNS

Activitat

Solfeja el tema.

Q3 Substitueix els puntets per una figura lligada.

Q4 Quins són instru-ments guerrers?

dVd

Focs artificials

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 37 25/3/09 12:18:19

38

Eduard Toldrà (1895-1962)

Tot i que és més conegut per les seves cançons i la seva música per a cobla, Eduard Toldrà va ser un gran compositor de música de cambra, és a dir, de composicions per a pocs músics. Dins el repertori de cambra, l’obra Vistes al mar per a quartet de corda, escrita l’any 1921, és un dels millors exemples de la música espanyola del moment. Aquesta està inspirada en tres poemes de Joan Maragall.

Et proposem escoltar un fragment d’aquesta obra que porta el sug-geridor títol «Allà a les llunyanies de la mar».

Moltes vegades, la música, de la mateixa manera que passa amb les olors i gustos determinats, et porta records. Això pot passar amb qualsevol música, però hi ha composicions en les quals l’autor pretén despertar unes imatges o uns fets determinats.

«Allà a les llunyanies de la mar» de Vistes al mar

M

ES TR E / A

31

Aud ic i oNS

Activitat

Solfeja el tema inicial d’aquesta segona part de l’obra de Toldrà.

Activitat

Comenta amb els teus companys i companyes què devia voler suggerir Toldrà amb aquesta música i aquest títol.

Q5 Copia un cànon so-bre el mar.

dVd

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 38 25/3/09 12:18:19

39

Antoni Pérez Moya (1884-1964)

Marinada

La sardana és la dansa nacional de Catalunya. Per això, és tradició que en les festes majors de les diferents poblacions catalanes hi hagi sempre una ballada o una audició de sardanes. A més, les colles sardanistes fan aplecs i concursos en els quals destaca sempre la tècnica i la vistositat dels grups. En aquesta audició escoltareu una tirada de curts i una de llargs.

Tot i que actualment es poden escoltar sardanes tocades per or-questra o per grups més moderns, el grup instrumental represen-tatiu per tocar sardanes és la cobla, un conjunt instrumental d’onze instrumentistes que toquen dotze instruments: un fl abiol, un tam-borí, dues tibles, dues tenores, dues trompetes, dos fi scorns, un trombó i un contrabaix.

Hi ha diferents tipus de sarda-nes. Aquesta que us proposem és una sardana coral, un tipus de sardana que té un text que es pot cantar. En la sardana Mari-nada, el compositor català Pérez Moya, gran coneixedor del món coral, va voler expressar amb la música el que diu el text.

M

ES TR E / A

32

Aud ic i oNS

Activitat

Comenteu amb l’ajut del mestre o la mes-tra com el compositor expressa amb la mú-sica el sentit del text.

Q6 Recordes com es col·loquen els músics de la cobla?

Q7 Ordena el text.

Q8 Qui porta la melodia en cada fragment?

que en les festes majors de les diferents poblacions catalanes hi sardana és la dansa nacional de Catalunya. Per això, és tradició sardana és la dansa nacional de Catalunya. Per això, és tradició és la dansa nacional de Catalunya. Per això, és tradició

instrumentistes que toquen dotze instruments: un fl abiol, un tam-cobla, un conjunt instrumental d’onze cobla, un conjunt instrumental d’onze , un conjunt instrumental d’onze

dVd

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 39 25/3/09 12:18:22

40

Activitat

Johann Strauss II (1825-1899)

Johann Strauss II, fi ll del compositor i violinista vienès Johann Strauss, als dinou anys ja tenia la seva pròpia orquestra i, quan va morir el seu pare, va unir la seva orquestra i la del seu pare i va marxar de gira per Europa i els Estats Units, per difondre els seus valsos, polques, etc. Està considerat com el rei del vals. Les seves obres sovint fan referència al seu país, com el famós vals d’El Danubi blau, o juguen amb elements descriptius, com és el cas d’aquesta audició.

La polca Enmig de llamps i trons aprofi ta el ritme ràpid d’aquest ball per descriure l’agitació d’una tempesta amb llamps i trons.

Enmig de llamps i trons

El Danubi blau, o juguen El Danubi blau, o juguen El Danubi blau, o juguen

M

ES TR E / A

33

Aud ic i oNS

Quina família instrumental de l’orquestra creus que serà l’encarregada de representar els llamps i els trons?

Q9 Assenyala els instruments encarregats de repre-sentar els llamps i els trons en aquesta audició.

Q10 Substitueix la lligadura per un puntet.

M

ES TR E / A

33

Aud ic i oNS

dVd

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 40 25/3/09 12:18:26

41

TRoSSETS dE MÚSicA Q11 Dictat

melòdic.

Q12 Dictat rítmic.

PoLiRÍTMiA VocAL

1

2

3

4

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 41 25/3/09 12:18:26

42

Cantem!

L’AVi MARiNER Antoni Pàmies

El mar i la vida dels mariners han estat tema principal de moltes músiques, cançons i melo-dies populars.

Canteu aquesta cançó de tema mariner:

Quan la barca descansaSurant en les aigües per les quals ha lliscat,l’avi es tomba a proa, cara el cel,pensant llarga estona en tot el que ha viscut.És feliç, somiant que està en un món on tot és senzill com les coses de la mar.

dVd

A L uM

NE/

A

7 i 8 Aud ic i oNS

2

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 42 25/3/09 12:18:27

4343

Ho sabies?

Ja des de les primeres civilitzacions, la humanitat ha volgut expressar sempre els seus sentiments acompanyant-se amb moviments del mateix cos, des de les danses de les tribus més primitives fi ns a les danses i els balls actuals.

De les èpoques dels palaus, les dames i els cavallers, ens han arribat algunes danses: baixes danses, pavanes, gallardes, branles, etc. Algunes venien d’Itàlia, d’altres de França, unes eren en compàs de 2 i d’altres en compàs de 3, però sempre eren músiques per passar-s’ho be ballant; eren els primers balls de saló.

El rei francès Lluís XIV, anomenat el Rei Sol era un gran ballarí. Va fer un gran pas en el ballet, va crear escoles de dansa i va promoure el ballet com a espectacle.

Més tard van aparèixer les sabatilles de punta i el tutú. A París, a l’inici del segle XX, els espectacles dels Ballets Russos de Diaghilev es van convertir en un punt de trobada de les arts. Les seves coreo-grafi es, els decorats i el vestuari van revolucionar el món de la dansa. El compositor rus Igor Stravinski va escriure per a ells algun dels seus ballets més famosos, com L’ocell de foc.

Un altre compositor rus, Piotr Ílitx Txai-kovski, també va escriure per als Ballets Rus-sos de Diaghilev. Segur que heu escoltat alguna vegada El llac dels cignes, El Tren-canous o La bella dorment, per exemple.

LA DANSA I EL BALLET

Q13 Amb l’ajut del mestre o mes-tra, solfeja una dansa antiga i contesta les preguntes.

Activitat

Segueix la partitura del fi nal d’aquest ballet, en el qual es pot escoltar el famós tema.

dVdM

ESTR E / A

34 Aud ic i oNS

grafi es, els decorats i el vestuari van revolucionar el món de la dansa. El compositor rus Diaghilev es van convertir en un punt de trobada de les arts. Les seves coreo-Diaghilev es van convertir en un punt de trobada de les arts. Les seves coreo-Diaghilev es van convertir en un punt de trobada de les arts. Les seves coreo-

escoles de dansa i va promoure el ballet com a espectacle. era un gran ballarí. Va fer un gran pas en el ballet, va crear Rei Sol era un gran ballarí. Va fer un gran pas en el ballet, va crear Rei SolRei Sol era un gran ballarí. Va fer un gran pas en el ballet, va crear Rei Sol era un gran ballarí. Va fer un gran pas en el ballet, va crear Rei Sol

escoles de dansa i va promoure el ballet com a espectacle. era un gran ballarí. Va fer un gran pas en el ballet, va crear

Ballet clàssic El Rei Sol

034-043 CAP. 04 MUS6.indd 43 25/3/09 12:18:30