Agost 2008 - Número 216

Revistaculturald/Alaior

Diven

A l'avi guda del Pare Huguet, a les 20.30hores. Sota la presidència de l'l1·lm. Sr.Batle de l'Ajuntament d'Alaior i ambl'assistè cia dels membres de la corporaciómunicipal, pregó de festes a càrrec de JoanaPons a b Ses Guitarres.

Agraïm la col-laboració de la professoraintèrpr Olga López Marín, que durà aterme I traducció simultània a llenguatgede sign s per a persones sordes o ambdisfuncions auditives.

El Sr. B .tle entregarà a continuació el penóde Sant Llorenç al caixer fadrí, Toni JoanPons B sch; acompanyat pel caixer pagès,Toni Pons Sintes; pel caixer casat, JuanAntonio Pons Sintes, i pel fabioler de laQualca a, Miquel Juanico Barro.

Seguid ment, es retrà un reconeixementpúblic Joan Mercadal Gomila per la sevaajuda inestimable en la preparació de lesfestes d Sant Llorenç.

Una vefada acabat l'acte, amb el toc deltambor I el fabiol es procedirà a traslladarel penó de Sant Llorenç a l'Ajuntament.Seguidament es convidarà tot el poble aun refri eri.

A l'avi guda del Pare Huguet, a les 22hores. Després del pregó i arran de lademan a del públic, actuació del grupMariac i Tololoche, que ens convida aemoci nar-nos un any més amb lesranxeres de tota la vida. Patrocinat per BarGéminis.

A mitja I it. Concert de Sant Llorenç al patidel col, egi La Salle (carrer des Porrassar

COORDINADOR:MiquelA.Marquès.ADMINISTRADOR:ModestGiménez.EQUIP DE REDACCiÓ:PacoMercadalPereGomilaQuicoSintesAnselmBarberJosep LI.AndreuMacaRamosMUNTATGE:Joan BarberPalliserCOL·LABORADORS:ArcadiGomilaNúriaQuintana

ogNou), amb Spectrum Band, Power Trip i«Estatuas d Sal». Ho patrocina: Excm.Ajuntament d'Alaior. Entrada de franc.

A les 10 hores, els membres de la Junta deCaixers -llevat del caixer batle, el caixercapellà i el caixer municipal- acompanyatspel fabioler i per diversos cavallers,efectuaran l 'habitual visita del «gloriósSant Llorenç» i convidaran la població aparticipar en tots els actes festius.

Els donatius que rebi la comitiva seran abenefici d'ASSORME (Asociación deSordos de Menorca).

Al Saló de Plens de l'Ajuntament, a les 12hores. Recepció de les colles geganteresconvidades.

Ales 16.45 hores, la repicada de campanes,la descàrrega de morterets i granadesjaponeses ens avisen de la sortida de laBanda de Cometes i Tambors i dels gegantsi capgrossos d'Alaior, que comptaran ambla participació de les colles convidades deFal·lera Gironina, Maó, Sant Lluís, esCastell i Llucmaçanes. El recorregut seràel següent: carrers Major, Ample, PorrassarVell, Caminet des Pou Nou, Sant Pancraç,Camí Nou, plaça Nova, Bèrrecs, Grillons,Retxats, costa de l'Església, Carreró, Nou,plaça de la Constitució, Major.

A les 17 hores, el caixer fadrí, acompanyatpel fabioler, el caixer pagès i el caixer casat,es dirigirà a l'Ajuntament, on, després desol, licitar permís al caixer batle per iniciarla colcada recollirà el penó de Sant Llorenç.

Agost 2008 72 pàginesEdició núm. 216

REPARTIDORS:CristinaBarberRotgerPedroPerea Villalonga

ma d' ce

Pere ReureJosé Mi!TimonerMiquelÀ. LimónPonsFOTOGRAFIES:RedaccióFotosSeboCORRECCiÓ LINGüíSTICA:FrancescSintesPacoMercadal

DIBUIXOS:Josep MercadalDISSENY GRÀFIC:RedaccióPUBLICITAT:PublicitatMatas

Una volta concentrada a la plaça des Ramal,la colcada es dirigirà a la Casa Rectoral,des d'on s'hi sumarà el caixer capellà, JoanBosco Faner Bagur.

Seguidament s'encaminarà cap a la CasaConsistorial, on el caixer bati e, David MollMascaró, acompanyat pel representant dela Policia Local, Lluís Gomila Méndez,s'incorporaran a la colcada.

A continuació s'oferirà el gin del poble atots els ciutadans i ciutadanes.

La colcada farà diversos caragols per lapoblació; una vegada acabats, es dirigiràcap a l'ermita de Sant Pere Nou.

A les 18 hores, la Banda de Música desMigjorn Gran animarà el trajecte fins al'ermita de Sant Pere Nou amb el seuanimat repertori, on, a les 20 hores secelebraran solemnes completes amb

Tiratge: 1.000 exemplars

MEMBRE ADSCRIT

EDITA:S'ULL DESOL, Associació Cultural CI.des Forn, 9. 07730ALAIOR(MENORCA)Tel.971 379053 ale: cel@menorcaweb.net

sulldesol@gmail.comIMPREMTA:J. PONS Cra. Nova, 137 - Alaior.DLME407 - 1990

S'Ullde Sol s'edita amb la col-laboració parcial de fAjuntamentd'Alaior, el Consell Insular i del Govern de les Illes Balears~I AJUNTAMENT

: .li D'AlAIOR

"'" . .~ -

2- Agost 2008 - 254Informació local

aGovern de les mes Balears

CONSELL INSULARDE MENORCAwww.e-menorca.orq

l'assistència dels membres de la corporaciómunicipal.

NOTA: demanam a tots els ciutadans iciutadanes que respectin l'actuació dela Banda des Migjorn Gran durant lapujada a completes i que comprenguinla dificultat dels músics per sonar mésde dues hores en les condicionsmeteorològiques de calor i xafogorhabituals en aquestes dates. Gràcies perla vostra coHaboració.

Acabats aquests actes, jaleo a sa Plaça,interpretat per la Banda de Música de Petra.

Per començar, els caixers i caixeres faranun caragol passant per sa Plaça. Desprésde dues voltes de jaleo, efectuaran doscaragols pels carrers del poble, fins al'acomiadament del caixer batle i,posteriorment, del caixer capellà.

Aproximadament una hora després d'haveracabat el jaleo, recepció del caixers ibeguda al Saló Capitular de l'Ajuntament.Mentrestant, a la Sala d'ActivitatsCiutadanes es convidarà a tots els ciutadansi ciutadanes.

Acabada la beguda, els caixersacompanyaran, a peu, el caixer batle fins alseu domicili. Posteriorment, acompanyaranel caixer capellà a la rectoria.

Finalment, a toc de fabiol, s'acompanyaràel caixer fadrí amb la bandera de SantLlorenç al seu domicili.

Quan hagi acabat el jaleo, al costat delcamp de futbol 7, gran revetla del dissabtede Sant Llorenç amb l'actuació dels grupsGuateke Maravillas i Fraggles.

A les 9 hores, la Banda de Trompetes iTambors d'Alaior i els gegants i capgrossosduran a terme una animada cercavila peravisar-nos que es reprèn la festa desprésdel descans nocturn. Recorregut: carrersMajor, Bassa Roja, Ruiz i Pablo, Miguelde Cervantes, Ramal, Nou, plaça de laConstitució i carrer Major.

A la Plaça des Ramal, a les 9.00 hores.Sortida de la colcada i replec dels caixers.En primer lloc aniran a recollir el caixercapellà i, posteriorment, es dirigiran a calcaixer batle perquè s'uneixi a la colcada.Seguidament, efectuaran un recorregut perdiversos carrers del poble.

Posteriorment, missa de caixers oficiada pelcaixer capellà, Joan Bosco Faner Bagur.

En el transcurs de la missa es repartiràl'aigua-ros.

Acabada la celebració, els caixers faran uncaragol pel poble i es dirigiran a sa Plaçaper iniciar el jaleo, que serà interpretat perla Banda des Migjorn Gran. Quan comencila segona volta, amb la tonada d'un alegrepasdoble es donarà la canya i la cullera alscaixers participants.

Acabat el jaleo, els caixers acomiadaran elca batre davan ¡-':A.juntament " acr"---A-I-S-a-l-ó-d-e-P-Ie-n-s-,-a-Ie-s-I-3-h-o-r-e-s.-~-seguit, el caixer capellà davant la rectoria.

Reconeixement públic als 100 anys de laA continuació deixaran la bandera afundació de La Salle Alaior. El germà Rafell'Ajuntament.Matas Rosselló, visitador provincial del

AI capvespre, els cavallers obsequiaran els Districte València-Palma, glossarà laveïns amb la visita de l'aigua-ros. trajectòria d'aquesta institució.

A les 10.30 hores, arribada de la colcada al'església de Santa Eulàlia. Tot seguit esdirigirà cap a l'Ajuntament, ons'incorporaran els membres del consistori.

A continuació es traslladarà la imatge desant Llorenç de l'Ajuntament a l'esglésiade Santa Eulàlia.

A la plaça Nova, a les 19.30 hores. Exhibicióde música i ball populars de Menorca ambl'actuació del Grup Folklòric Es Born.

A la plaça des Ramal, a les 19.45 hores. Mésmúsica i ball amb el Grup Folklòric SantMiquel i el Grup Folklòric Tramuntana.

A les 20.30h. Fantasia de Colors, aquestés el nom de la magnífica desfilada decarrosses d'enguany, que ens farà vibraramb l'espectacularitat de les comparses«Paleta de colors», «Orient en vermell»,«Carruatge de foc», «Culturesprecolombines», «Els colors del vi», «Elsblaus del Mediterrani», «El color de lanostra història», «Ocellets ecològics» i«Artesania en blanc».

Animaran la desfilada les colles degeganters i capgrossos, les Majorettes i laBanda de Cornetes i Tambors de Dalt SantJoan.

Les carrosses es concentraran a l'avingudade la Mare de Déu del Toro.

Itinerari: Camí Nou, plaça Nova, carrersPorrassar Nou i Porrassar Vell, Ample, Major,sa Plaça, carrer Nou, carrer des Ramal,Miguel de Cervantes, Balmes, carrer des

Agost 2008 - 255 ----------- Informació local

Ramal, Nou, sa Plaça, carrer des Forn i carrerdes Banyer. En el transcurs del recorreguttindrà lloc una divertida batalla de paperets iserpentines.

A la zona escolar, a les 00.30 hores. Esclatdel castell de focs artificials, que llançaràla reconeguda casa Pirotécnica Zaragozana.

A la pista del Camp Municipal d'Esports,a partir de la I de la matinada. Gran revetlade Sant Llorenç, amb l'orquestra Huracàni el conjunt Guateke Maravillas. Entradade franc.

A l'església parroquial de Santa Eulàlia, ales 12 hores. Missa pels vesins i vesinesdifunts.

AI Cós, a les 18 hores. Corregudes ambcavall, amb ase i a peu. Es disputaranimportants premis i trofeus concedits perl'Excm. Ajuntament d'Alaior.

A la pista de patinatge, a partir de les 19.00hores, davant el Pavelló EsportiuMunicipal, exhibició de gimnàstica rítmica,a càrrec del Club de Gimnàstica Rítmicad'Alaior.

I encara més!, a partir de les 20.30 hores,FESTIVAL DE PATINATGE ambl'espectacle titulat Alegria.

A la plaça Nova, a les 23 hores. Et quedenforces per a un vals? revetla de fi de festesamb l'orquestra Huracan.

A les 00.30 hores. Traca de fantasia peranunciar que les festes són a punt d'acabar.A càrrec de Pirotécnica Zaragozana.

AI costat del camp de futbol 7, a les 00.45hores. Nit de rock Sant Llorenç 2008 ambSpectrum Band, Puretones i Fragil, percremar els darrers cartutxos.

-----------3 I

Restaurante PizzeriaCan Mariano

Plaça Constitució, 4. AlaiorTel. 971 37 87 02 - 971 37 80 55 .

Us desitjaunes molt bones festes de

Sant Llorenç

:.t:e:rce:ria =========MO:l1te ToroM~ASUNCIÓN BAGUR COLL

Us desitjabones festes de

Sant LlorençAv. de la Mare de Déu del Toro, 21 B

Telèfon 971371907ALAIOR - Menorca

GOMILAUTOS, S.L.MONTAJE DE NEUMÀTICOSEQUILlBRADOSMECÀNICA Y ELECTRICIDADDEL AUTOMÓVIL

Bones festesde Sant Llorenc

~

Balmes, 53 - Tel. 971 372897. 07730 ALAIOR - Menorca

4 ______ i••••__ ri_•••••

ER¡I

Carrer de Santa Rita, 2 - ALAIOR - Tel. 971 37 93 49

VI

'"-'c:(l)

>

comunicació

servei de premsa • ràdio • televisiópublicitat. publireportatges • fotografia

edició de revistes • tríptics. catàlegscorreccions de textos • traduccionsproducció audiovisual. pàgines web

Avinguda Son Morera, 28, baixos. FerreriesTel. i fax 971 373582. Mòbils 618 88 74 70/71 /72

4vents@premsamenorca.com

~~~IIIIIIIIIl!!~III!IIIIIlII~" Agost 2008 - 256

Pere Reure

Ara que s'atraquen les festes de sant Llorenç, més d'un imés d'una estaran disposats a invertir una part del seu temps per«anar a agafar puesto» a qualsevol dels espectacles ques'organitzen amb motiu de les festes. Açò si no ho ha fet ja enaquest passat mes de juliol tan ben farcit d'actes lúdics, socials iculturals. Als alaiorencs i a les alaiorenques sempre ens ha agradatde participar com a espectadors de tota mena d'esdeveniments.Abans, quan no hi havia tanta oferta lúdica, les fites anuals erenacollides amb gran satisfacció i entusiasme per una poblaciómancada de distraccions i avesada a treballar sis dies a la setmana.

D'al-lot, em va tocar anar a reservar lloc en alguns delssuccessos que omplien el temps d'esbarjo dels alaiorencs -comara la missa de caixers o qualque recital de cant- i que gairebéningú no es volia perdre per allòde no ser menys que el veïnat.Solien ser cerimòniesautoreferencials perquè, a mésde la satisfacció individual quehom podia assaborir-ne, tenienun objectiu social: cohesionarla població.

També m'enviaven areservar lloc a les assembleesque la cooperativa celebrava anualment al Cine Espanya. No vaigpoder explicar-me mai per què havia d'anar a reservar lloc ja queaquella sala enorme mai no s'omplia, ni fer-hi prop. L'únicaexplicació que hi trob és que l'esperit gregari tenia tanta de forçaque sempre era millor seure al davant que darrere. L'audiència,encara que no entengués ni pruna, es relaxava tot escoltant la veuseriosa, monòtona i ben temperada d'en Toni Cardona. Alcapdavall, tot era una ficció per tal que arribés I'hora del sorteig ...i del repartiment de premis.

Aprofitaré per dir que no era el mateix «fer coa» que «anara agafar nombre». r aquí, els de la cooperativa -com en tantesaltres innovacions-, s'avançaren al seu temps. A la xarcuteria quetutelava na Teresa hi havia dos pilonets de fusta amb sengles filsde ferro gruixat que, des del bell mig, sortien disparats cap amunt.Del primer havies d'agafar el nombre i dipositar-lo a l'altre quanet tocava el torn. Aquest sistema tan rudimentari era el predecessordel numeret actual, però, a diferència d'aquest, era reciclable:sempre funcionaven els mateixos cartronets i arribaven a estarmés manyuclats que el peu de la Mare de Déu del Toro. En aquelltemps tot es reciclava: bòtils de vidre, bosses de paper, lescanastres de fusta ... i també els nombres de na Teresa.

r si «anar a agafar puesto» no és el mateix que «agafarnombre», açò darrer és diferent de «fer coa». Ho sé bé perquè, deben jovenet, ma mare m'enviava a fer coa a tots aquells llocs onuna dona dels anys setanta havia d'anar si volia formar part del'espessa xarxa social alaiorenca que es teixia des que hom naixia.r com que ella sempre estava enfeinada en el comerç i no li sobravamai el temps, m 'hi enviava a mi, com si fos el mac de fer trons.Em va tocar fer coa a es Carreró, al forn de na Catalina de n'Eliseo.Sempre hi trobaves una escalforeta molt acollidora fruit de lagloriosa barreja de l'olor del brancam de pi que cremava amb laque provenia dels plats i coques que s'hi coïen. Na Catalina tenia

els dits llargs i lluents i molta manya per treure les palanganes ino cremar-se. M'hi trobava bé allà dintre; era com si tornés alventre matern, i això, als nou anys, sempre s'agraeix.

També em va tocar anar a fer coa a la carnisseria d'en Biel«Puput», quan hi despatxaven en Biel, pare, i na Rosa, la sevaesposa. Era el divendres fosquet, segurament quan més gent hihavia i quanjo més anhelava fer realitat el somni setmanal: córreren llibertat pel pati de La Salle, estibat d'equips de bàsquet queentrenaven. Per fer temps, observava l'agilitat i la destresa d'enBiel amb els ganivets i les ganivetes. Aquelles mans fortes igairebé sense ungles tallaven costelles, bistecs, cervells, fetges,xenc ... mentre l'home donava àgil conversa als presents. Acabadala feina, lliurava a la clienta el compte -escrit a llapis en un trosde paper d'estrassa- i jo veia més a prop el pati desitjat.

Els dissabtes, m'enviava a fer coa a ca n'Alícia laperruquera, al Coll des Palmer. Allà sí que no sabia on posar-me,amb aquella sala plena de senyores rumboses amb el cabellsensabonats o plens de laca. M'entretenia mirant les revistes rosao observant el meravellós procés que es produïa dins d'aquellabombolla de plexiglàs on les mestresses hi ficaven el cap caramullde rulls agafats amb una xerxa. La perruqueria se m'apareixia

com un centre detransformacions: les dones hientraven gairebé desfiguradesi sortien amb una estufera queet deixava extasiat...perfumat.

Un altre dels llocs onmés coa hi solia haver era laconsulta del metge, tant a ladel Dr. Cuadra com a la del

Dr. Gómez (pare). Abans, els metges de poble no només hi haviende posar molta vocació i dedicació, sinó també la sala de visita iel passadís d'entrar a la casa, que es convertia per unes hores ensala d'espera. Aquella coa solia ser problemàtica: sempre hi haviagent que se n'anava i no tornava, o gent que només volia receptesi pretenia fer el cap viu ... però també era una coa entretingudaperquè, com que els minuts passaven a poc a poc, els pacients -i mai millor emprada la paraula- després d'explicar quina era laseva ferida, començaven a contar anècdotes, xafardejos, fetes iarribava a haver-hi un xarbet prou animat.

Tots els llocs on havies de fer coa eren molt importantsperquè constituïen un dels principals obradors on s'hi congriaval'esperit de poble: com que tothom es coneixia i el valor del tempsera més tost relatiu, l'argamassa social començava a estovar-sefins a conformar una coca ben compacta.

Avui s'han multiplicat les carnisseries i les perruqueries,Ja no hi ha forns on coure els aguiats, els centres sanitaris et donenhora per anticipat, hi ha molta oferta cultural i, sobretot, tothomfrissa ... però la gent encara segueix fent coes. Malgrat podercomprar les entrades d'un concert per Internet, els més fanàticssegueixen fent coa per tal d'obtenir un lloc privilegiat des delqual poder veure aquell espectacle que donarà un poc de color allurs vides ... Evidentment, fer coa per comprar un poc de fruitano és el mateix que fer-ne per anar a veure com el torero JoséTornàs -l'heroi actual de la tauromàquia hispànica- es juga lapell davant d'un toro. Però, tant en un cas com en l'altre, es tractade requeriments dels quals depèn la nostra supervivència com aindividus i com a espècie. És per això que, per molts mitjanstecnològics que hi hagi, no deixarà mai d'haver-n'hi, de coes. rde cada vegada seran més llargues perquè el planeta ha tornatpetit i les necessitats humanes han crescut fins a fer-se gairebéinsostenibles.

Agost 2008 -257 _ Ool-teborecions 5

Antoni GómezMetge

És ben cert que cada festa té la seva música, laseva olor, el seu ball i els seus ritus, però també la sevaherba. En el cas del nostre Sant Llorenç, festa principaldel mes d'agost, la seva música seria la des jaleo, laseva olor la de les coques, el seu ball el dels cavalls a saPlaça, i els ritus els protocols escrits i no escrits, i la sevaherba, com no, seria l'alfàbrega. I és que ningú entendriaun Sant Llorenç sense el ramell d'aufàbrega dins de lamorratxa, i aquella olor suau que s'escampa quan esreparteix l'aigua-ros.

L'alfàbrega és emprada des de molt antic com herbasimbòlica de l'amor, el sexe o la passió. El seu nomprové d'un mot àrab, i van ser ells qui la van introduir a lamediterrània. De fet moltes festes de Catalunya al voltantdel 15 d'agost, la Mare de Déu d'agost, incorporen balls,ritus o llegendes amb l'alfàbrega com a protagonista.

En uns, és un gegant que amb una morratxa ambalfàbrega es vol endur la pubilla, que per demostrar queno se'n vol anar amb el moro gegantí romp la morratxa.En altres els llauradors reparteixen ramells d'alfàbregaentre la gent. I en altres, s'ofereixen les alfabregueresmés polides a la Verge Adormida perquè desperti la MareTerra que per l'agost dorm.

A Menorca tots sabem que tenir una alfabreguera acasa ens assegura tenir els mosquits a retxa. Abans, nohi havia cap casa sense la seva alfabreguera, que eracuidada amb cura des del mes de febrer. Jo encara hevist alfabregueres espectaculars a ca n'Elisa de s'Escola.

Revisión Pre • ITVNeumaticos. alineación dirMantenimíento y m •.Eleetrícidad del auto

Avgda. de Sa Industria, 1La Trotxa ~ 07730 Alaior

Tel. 971 371 135· Fax 971378713Mall: benltez@b<!nJlez.e.telefonictl,nel

DPELB

'lf~r1~lti-amUJl~ hOIl~

~t~ r1e 8a.n.t etlo'C.enç

Ara, en podemcomprar, però fa tempsque no en veig capd'aquelles grans.

Però l'alfàbregano només te unsignificat màgic, sinóque té propietatsmedicinalsdemostrades, comantireumàtica iantivomitiva. Afavoreixtant la digestió, que a Itàlia forma part de moltes receptesculinàries (allà se la coneix amb el nom de «basilico»).

Antigament també es donava per estimular laproducció de llet a les dones, i la seva infusió esrecomanava a aquells que se'ls queien molt els cabells.

A la missa del dia de Sant Llorenç, el repartimentd'aigua-ros és un dels moments més esperats per lagernació que omple l'església, i un rumor s'estén amesura que els caixers, entre divertits i respectuosos,van banyant els caps i els mocadors de la gent. Després,una olor embriagadora ens envolta, i l'efecte màgic del'herba i de l'aigua de roses ens envolta i ens transporta.L'acció purificadora i afrodisíaca se sent.

La morratxa i l'aigua-ros, són dos dels elementsmés característics del nostre Sant Llorenç, i el seusimbolisme d'amor, sexe i passió, defineix exactamentles nostres festes i totes les experiències que podemviure aquests dies.

Que no us falti amor, ni sexe ni passió. Sinó, jasabeu, qualque mastegada d'alfàbrega us ho arreglaràtot.

Bones festes de Sant Llorenç!

Gones festesT~

l"CEST4SENCARGO

BEGO RIUDAVETS699870694

Avda. Verge del Toro, 23Tel. 971 37 883807730 ALAIOR

C/ Verge deJ Toro, 40Tel. 971 37 52 6307740 Es Mercadal

Ramal,14Tel. 971 3786 2J07730 ALAIOR

C/ Reverendo Huguet, 2Tel. 97J 37408107750 FERRERIES

6 Col-Iaboracions __________ Agost 2008 - 258

Miquel Àngel Limón Pons

Fa exactament disset anys (un 5 de juliol de 1991)vaig escriure aquest comentari periodístic, amb el títol«Plors i llaments»: «Auguris terribles, un any més,s'abalancen sobre l'economia del sector turístic, la qual cosaequival a fer-ne al-lusió als dos terços de la riquesaeconòmica bruta anual de l'illa de Menorca. I per a unamés dilatada, punyent pesantor, ens ha de retop caigut lanegra climatològica per mor de tanta allau de pluges i deventades que ens capgiren la lògica de les estacions: algunacosa com ara anar pegant assots contra el rostre de sol iplatja del nostre producte, si em permeteu que usi la paraulade despatx predilecta dels analistes. En aquesta inesperadatempesta general -i no cal dir que força inconvenient alsinteressos de la rauxa del sector-, els trons i els llamps elsposen, a l'alba obrera, els compressors d'obrir síquies imés síquies allí on hi havia síquies i més síquies. El celens envia enguany els plors per a uns ulls -per a la miradaatònita i gebrada de l'empresariat- que, d'antic, viuenatansats al pessimisme, permanentment mústics i moixos.L'hora de les vaques magres sembla haver parasitat el cormateix del sistema productiu de l'illa, que és tant com dirque la malaltia que presenta és delicada i greu, com sempreque hom és diagnosticat, al capdavall, d'un patimentcardiovascular, sempre amoïnador. Mentrestant, en elsector agrari, el moment és de simple supervivència; i enel de la indústria, de resistència numantina. Hauran de veniraviat a examinar-nos-ho els economistes més conspicus isagaços, ben armats de les millors teories de la ciència deDony Doblers, per afanyar-se a explicar què passa aquestatemporada. I sobretot, aquests santons de l'economia, se'nsfan necessaris com una mà de metge, per proposar-nos-en el remei -si n'hi ha! En cas contrari -esbomben les veusmalastrugues que van i vénen arreu-, emmalaltirem totscom a grup social, i, alhora, tots un a un, per com patirem -diuen- un hivern de butxaques domèstiques foradades».

Si no fos perquè la meva literatura periodística és moltdesendreçada i perfectible, no modificaria res, o bonibéres, de les anteriors línies: vull dir, si les hagués de

desenterrar i situar-les a la balconada de pregonar latemporada turística de 2008 -i, per açò mateix, l'anyeconòmic que ens espera. No cauré en la frivolitat ignorant-i dispensau-me la tautologia deliberada- de menystenir elsindicadors que perfilen clarament el dibuix d'una recessióturística per a Menorca. Ni en faré befa ni els desmentiré,però deman un sagrat dret: discrepar obertament respectede trobar-nos immergits en una crisi econòmica. No és quejo vulgui fer la contrària al president del Govern espanyol, imanco ara que, a la fi, els periodistes li examinen ambmicroscopi el seu lèxic per registrar el dia, l'hora i el minuten què ha pronunciat la paraula crisi. No, no és pas açò.Afegiré -i aquesta afirmació contundent que campi perendavant- que em trob molt enfora d'una qualsevol formacióen el camp de les ciències econòmiques. Ni puc ni sabriacomposar cap teoria d'una eventual «no crisi» de laconjuntura que travessam. El que sí puc gosar dir, en canvi,és que un cert maneig reeixit del llenguatge -una dèria pelsmots, les etimologies i les semàntiques- em porten adescartar que estem en una crisi. La paraula crisi és massadramàtica com per fer-la circular cada vegada que perdemuns punts percentuals al compte de resultats. Crisi no ésque enguany hi hagi manco contractació laboral en el sector:crisi seria que la mà d'obra en atur quedés en desemparasocial, sense res que portar al manteniment familiar. Crisiés el que m'assenyalava un amic d'una ex repúblicasoviètica que fa la temporada retallant siluetes amb tisoresper als turistes a la plaça de la Catedral de Ciutadella. «Crisi,una crisi de debò, és el que jo he passat al meu país: entraren una carestia total, sense llum, sense menjar, senseaigua. Crisi és experimentar gana i trobar-te enmig d'unaorganització social que no pot proporcionar-te res, ni untros de pa dur. Açò d'aquí, no us enganyeu -que recalcava,no és ni serà crisi».

Ho t'e-Mu'er

'lis desitjam unesGonesfestes deSant Llórenç

A.A~Del 9 de Agosto alIO de SeptiembreMartes a viemes de 9 h. a 13 h.NOTA: Los sabados estarà cerrado y losmiercoles de cada semana abierto de 15 h.a 19 h.Feliz verano

Es Carreró, 28 TelL 971 37 18 50ALAIOR

Av. de la Mare de Déu del Toro, 1. A - Tel. 971 37 28 14 - 07730 ALAIOR

Agost 2008 - 259 _Ool-leborecions 7

Carrer des Ramal, 87 - baixos - ALAIOR - MENORCATel. i Fax 971 372999 - lamardellibres@ya.com

Bones festes

Sa Plaça, 4 Tel. 971 37 13 48 ALAIOR

Us desitja unes molt bones festes de

dY~¡¡pmodo jovahome dono

NAF NAFlOISSOLIDO

Sant Llorenç 2008

¡,....TIMMODA INTERIOR

Desitja als seus clients ipúblic en generalunes bones festes

CI Es Carreró, 10 - Tel. 971 3727 68 ALAIOR

8

CI Miguel de Cervantes, 22 - Tel. 971 37 12 28 - ALAIOR

FABRICATS AMBMATERIALCORIAN

Plaça Bassa de Sant Pere, P. 33 - Polígon La Trotxa - 07730 ALAIOR - Menorca_____ Tel. 971371727 - Fax 971378100 _

./ FORN DE LLENYA

Florencio Perea Cavaller

Gloriós Sant llorençSes Parres, 7 - Tel. 971 378106 07730 ALAIOR

PROMOCIÓN en CI S'Androna. Últimas viviendas de3 hab, 2 baños, comedor, estar, cocina, terrazas,trastero, terrado privado y parking ineluido. Piscinay jardín comunitario. Consultar precio

PROM.OCl.ÓNen CI,San Pa.ncracio de 8 viviendas, de ~i~.

2 habitaciones, bano, corma y comedor-estar. Con, ,r.¡¡~n ~'"trastero de 10m2, Consultar precio ~ 1\ikill.lS~~

CI Pare Huguet, 64 . ALAIOR· Tel. 971 37 1499 Fax 971 37 25 00E-mail: aim@aimenor uina.com· www.aimenoruina.com

_________ Agost 2008 - 260

Quico Sintes

LA LITERATURA CREA REALITATS ...Quan s'engegà el que tots coneixem ara per canvi d'era, i

els primers governs democràtics -no sempre d'esquerres-,accediren per primer cop al poder, record que es varen fer unesdeclaracions per diversos mitjans i que advertien d'un perill. Iaquest, prou vegades s'ha comentat d'ençà, era el que tenia elturisme que venia a Menorca a beure, i beure molt. I així se'ldenominà eufemísticament "turisme de borratxera". Usenrecordau de les ires que va despertar entre els sectors turístic ide restauració? Arribaren a dir que açò era com "matar la gallinadels ous d'or" i que açò no podia ser. És evident que podia nodir-se però podia ser i encara pot ser. Com es veu cada any perles festes, l'arribada i l'aparició de centenars de personesdedicades a beure i a evacuar la beguda amb el pretext d'assistira les festes de Sant Llorenç. Un any més, determinats carrers delnostre poble resultaran del tot intransitables; els sorolls nit i diano trobaran recés. El pas, al llarg dels jorns, serà poc més queintransitable. Les pudors i les pestilències, seran el primer quepodran assaborir aquells que gosin visitar-nos. Sense rei ni roc,ni tampoc cap mosso, que vigili per si de cas.

Avui, mira vès per on, són els mateixos empresaris delturisme que diuen que fa falta més civisme i bonhomia; quedemanden que no es permeti cap malfactor que destorbi latranquil-Iitat i el bon assossec, que açò redundarà en benefici queel model turístic s'afini i que el de borratxera s'esbandeixi.

El que són les coses: allò que no podia dir-se ni fer-se fauns anys, ara és una reclamació ciutadana i professional que homabastarà. Si aleshores s'hagués posat fil a l'agulla, potser avui jano tindríem aquest escrit. Senzillament no haguera fet cap falta.

Vénen les festes de nou. Ja són aquí! De bell nou es tornarana repetir uns mateixos rituals, res a veure amb els ancestralsprotocols. Seran dies de festa i de disbauxa, dies en què certscomportaments i certes llicències estaran fins i tot permesos. Sónles festes del poble i només n'hi ha unes cada any. Zelosament enguardarem l'esperit, un esperit que hem de saber transmetre degeneració en generació, perquè així ho mana la tradició, ladesmemòria històrica, i l'autoritat fins i tot així ho atorga.

Tots hi són convidats. Veniu a les festes del nostre poble,perquè són les millors que hi ha. Tots els pobles ho diuen. (Vinei ho veuràs!) Veniu i ho veureu ... Com són d'autèntiques iencisadores. No us caldrà anar a enlloc més. Amb una vegada ja

en tindreu prou ...

Qui més qui manco, tots ens hem desfogat per les festes;hem acomplert amb el que estava manat i amb escreix. Enguany,fins i tot, per mor de la situació d'impàs per no dir de retrocés delsistema econòmic, al qual estàvem tan avesats, l'oportunitat queens brindaran les festes, potser sigui una vàlvula d'escapamentque potser més d'un aprofiti, no sigui el cas que la cosa trigui unsquants anys a poder tornar-se a repetir.

Però la vida canvia, i la del nostre poble també ho pot fer.Cal que ho faci pel bé de tots.

Tenim l'oportunitat per saber dimensionar-ne ara la sevaconstrucció i apostar per un nou model de vida i conseqüentmentsocioeconòmic. La situació actual, per tant, pot esser bona. Tot iaixí s'hauran de prendre les mesures necessàries perquè no hihagi efectes socials negatius. Caldrà reflexionar per apostarveritablement per un model més humà i més sostenible. T açò hoinclou tot: ja siguin festes, ja siguin comportaments socials, jasigui el mateix model de creixement del poble. Per a tota la gentque hi creu, hi ha un discurs propi possible fonamentat en lesxarxes socials i mediambientals que facin front davant laconjuntura social, econòmica i política. Els diferents sectorseconòmics sobredimensionats han de perdre la seva primacia is'han d'ajustar a uns nivells raonables i sensats. Però les propostesque ens donen són només conservadores i neoliberals per taparla realitat. La veritat sigui dita, estem assistint a la crisi del modelcapitalista més important que hi ha hagut mai. L'oferta decreixement per si mateix no duu enlloc. Cal apostar per undecreixement. Aquests dies, i els historiadors així ho relatarand'aquí a uns anys, estem assistint a un esgotament d'un determinatmodel de capitalisme (aquest és el seu nom), basat en undesconeixement i en un endormiscament de molta gent, que s'hadeixat enlluernar, conscientment o inconscientment. I açò s'hade dir i explicar perquè sempre són els mateixos, els ciutadansd'anar a peu, els que s'ho passen més malament. S'ha de saberfer-hi feina perquè el capitalisme es renova a partir de les sevespròpies crisis.

La deriva democràtica europea n'és un clar exemple. Dirque la situació és i serà complicada només és descriptiu. S'hande saber articular nous projectes que valguin la pena. El debat nos'ha produït, sempre s'ha postergat. No tot hi cap atès que hi ha

ideologies que no hi podenconviure. Però sí que hi cabemtots i totes, cadascun denosaltres, atès que l'espaiobjectiu és enorme per fer-hifeina.

CI des Ramal, 79Tel. i fax 971 3722 36

07730 Alaior Menorca

Agost 2008 - 261 IIIIII1II _ Ool-Ieborecions 9

Només s'ha de saber tenirclar un nou projecte de poble,de respecte i de convivènciaenvers els altres, de maneraversemblant i plural. Pensarl'Alaior del futur i dibuixar-neel mapa que ens permetràvertebrar-lo i cohesionar-loterritorialment i socialment,convertint el compromís ennoves realitats.

El Anselm Barber Luz

CEL (Centr~ d'Estudis .L~~als)d'Alaior,una elna comunltòrlo moderna

Quan vam decidir fundar el CEL teníem molt clar que la modernitat reclamava un tipus d'einasociocultural que no teníem. La formació acadèmica de la població i les possibilitats culturals havienmillorat, però l'engranatge entre ciència i transformació social és dèbil. Per què? Perquè és unpoble petit, perquè no hi ha una ciutadania prou nombrosa que apliqui i exigesqui criteris racionalsd'intervenció social i perquè en la història encara aquest esglaó no tocava. Per tant, el nostre objectiuva ser bastir un pont (encara que de fusta) que permetés que els criteris de diferents disciplinesarribassin a interactuar amb la realitat, i si és possible a millorar-la.

També és cert que les institucions públiques cada cop ocupen més personal tècnic entre elsseus treballadors que precisament tenen per funció illustrar les decisions dels càrrecs polítics.

Aquesta és la teoria, però la realitat ens diu que una gran part d'aquest empirisme transformador es dilueix entre laburocratització del funcionament de les institucions, el poc compromís social de part dels treballadors públics i l'electoralismedels partits.

Per tot açò vam considerar que crear el Centre d'Estudis seria una manera de lligar ciutadans, empirisme i transformaciósocial.

AI llarg d'aquests anys hem muntat grups de treball segons les diferents necessitats d'intervenció o innovació queens semblava que convenien al poble: accés a l'habitatge, Agenda 21 local, Pla general d'ordenació urbana, Pla Jove,edificació sostenible, producció d'audiovisuals, exposicions etnogràfiques, atenció a la joventut, història local, patrimonicultural, rutes culturals, solucions per a l'aigua, promoció de l'energia fotovoltaica, comissió pel centre de cultura de l'anticconvent, defensa mediambiental, associacions i participació ciutadana, etc.

Aquests grups de treball tenen i han tingut participants comuns i d'altres que han anat canviant amb el temps i segonsel tema. Alguns grups han acabat en l'edició d'un llibre, altres en la defensa d'unes propostes comunitàries molts copsincorporades pel poble, altres a muntar serveis comunitaris que funcionen prou bé, i sempre en la defensa d'arguments iidees creadores de possibilitats i benestar.

Què ens manca? Recursos humans i materials. Avui costa excessivament implicar noves persones en tasquesincòmodes i ingrates. El sistema els munta tota una ficció alienant de comoditats, distància, desconfiança i vacuïtat. Elsatrevits i aventurers de l'altruisme són escassos, tot i que encara som els que ens ho passam millor. També ens manquenrecursos econòmics, però no ens estranya; la independència i l'exercici de la crítica constructiva desperten temors en lesments que defensen les seves quotes de poder privat i públic.

AI cap i a la fi, hem estat conseqüents amb aquell principi que ens va aplegar: la cultura ha de ser una eina perdignificar la comunitat.

CRONOLOGIAUna relació més o manco cronològica de les accions mésdestacades del CEL abans de 2008 seria la següent:Base de dades2000-2005 Base de dades sobre AlaiorExposicions2000 Cent anys d'educació a Alaior2001 Feines dalt s'era2002 Edificació sostenible2002 Oficis en l'oblit2003 De pedra2003 Accions per al medi ambient d'Alaior. Agenda 21 local2004 Ca nostraPublicacions2001 Feines dalts 'era. L'estiu a Menorca amb elfons etnològicdels senyor Gabriel Llambías.2002 Oficis en l'oblit. Feines i oficis tradicionals de la mà delfons etnològic dels senyor Gabriel Llambías.2002 De pedra. De cases i cantons, cantons i pedrera, pedreraimarès, marès i pedra, pedra i roca, roca i vida.2003 La Guerra Civil y la represión de la Postguerra. Memoriasde un presa política.2003 Ca nostra des del segle XVII2003 El convent de Sant Diego a Alaior. Memòria històrica iartística.

2003 Les festes de Sant Llorenç d'Alaior. Reflexions sobre lesnostres festes.2005 Indumentària i funcions del macer i del caixer saigd'Alaior.2006 Història d'Alaior. Síntesi il-lustrada de la vida d'un poble.Edició de vídeos2003 Audiovisual De pedra.2004 Ca nostra des del segle XVII.2002-2003 Vídeos sobre oficis que estan en perill de desaparició(teuleres, ses porquejades, forns de calç, etc.).2005 1304-2004. Alaior 700 anys [commemoratiu del 7ècentenari de la fundació del poble d'Alaior].2005 Imatges turístiques sobre el'municipi d'Alaior.Jornades2004 Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural a l'Illa de

Menorca.2006 II Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural a l'Illade Menorca.2007 III Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural a l'Illade Menorca.Turisme cultural2005 Elaboració de recorreguts informatius i guiatge sobrecultura i medi ambient.

10----------- Ool-teborecions__________ Agost 2008 - 262

Conferències2002 Edificació sostenible i bioconstrucció.2003 Creació i funcionament de les cooperatives d'habitatges ...2004 Dotze conferències relatives al Setè Centenari del poble

d'Alaior.Estudis2003-2004 Estudi sobre elsjoves d'Alaior: Tendències actualsi futures dels joves d'Alaior iPla Jove d'Alaior.2002-2004 Estudi sobre la viabilitat de produir energiafotovoltaica al poble. Estudi i dinamització de la implantaciósocial de l'energia fotovoltaica a la ruralia de Menorca.2005-2006 Identificació de lesprincipals espècies productoresde sediment organogènic als litorals d'acumulació menorquins.2007 Educòmetre, referents per mesurar i enfortir l'aldeaeducadora.Informes tècnics2004 Informe sobre el vestit del macer.2004 Informe sobre el vestit del caixer municipal d'Alaior.2004 Informe sobre la conveniència de portar polaines elscaixers ijalecos de colors els membres de la Junta de Caixers ala Qualcada de Sant Llorenç d'Alaior.2007 Informe tècnic respecte de l'ampliació de la carreterageneral de Menorca.2007 Informe sobre la ronda Nord del municipi.Accions per als joves i infantsCasal de Joves "Es Bot"2002 S'obre el casal de joves Es Bot. De llavors ençà ha estatobert als joves, especialment d'Alaior, els fosquets dels caps desetmana, en temporada escolar.Didaformació2006 -2007 Servei d'ajuda educativa per fomentar l'èxit escolar,per mitja d'Internet i també presencial.Accés a l'habitatge2003 Creació del Servei d'Aval de Lloguers.2006 Creació de la cooperativa d'habitatge CEL i recerca desolars per fer una promoció d'habitatges.

2007 Hem adquirit el primer solar i començat una primerapromoció.Comissions tècniques2002 Comissió de treball sobre el futur del convent de SantDiego.2002 Comissió sobre l'accés a l'habitatge.2003 Comissió tècnica per a l'Agenda 21 local.2006-2007 Comissió sobre les modificacions del POOUd'Alaior.2006-2007 Participació en la Comissió d'ONO de Menorcaper l'elaboració de propostes d'oci positiu. Cicle de conferènciesi tallers "Oci juvenil i prevenció".2007 Comissió sobre l'aprofitament de les aigües pluvials.ThebaUs de conservació documental2002-2007 Transcripció dels Llibres d'Actes (s. XVI) del'Arxiu Municipal d'Alaior.Tasques per a la recuperació del convent de Sant Diego,plataforma reivindicativa per un centre potenciador de lacultura local.2005 Enquesta ciutadana (juny-juliol), sobre quin havia de serel futur del convent i els seus usos.2005 Trobada ciutadana (30 juny 2005). L'acte serviria perdonar a conèixer l'enquesta que s'havia repartit pel poble, ambla intenció que els ciutadans exposassin les seves preocupacions,i es va acordar la petició que el Convent s'obris al públic.2005 Petició a les administracions (juliol 2005) que esl pati desConvent s'obrís al públic.2005 Taula rodona (14 d'octubre 2005): "Avançant cap asConvent rehabilitat", a la qual es va convidar els diferents grupspolítics municipals i les entitats ciutadanes. S'arriben a punts decoincidència.2006 Concert de S'Albaida dins el pati des Convent.

Agost 2008 - 263 _Oot-Iaborecions 11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII2l1li_11IIIIIIII&11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII.__ l l

Paco Mercadal

QUI BARATA,ES CAP SE GRATA

Repassant unsllibres de refranys ifrases fetes, vaigcreure que seriainteressant fer-neuna breu recopilació,perquè en realitatsón alguna cosa mésque unes simplesfrases dites ambenginy. A més d'una

certa capacitat imaginativa en la construcció de la frase,representen tota una filosofia de la vida i una mostra de comla gent del poble interpreta el dia a dia, les seves alegries, lesseves decepcions, els seus problemes.

De refranys n'hi ha molts i de molts tipus, després detants anys de construir frases, en trobam sobre aliments, vestit,salut, animals, transport, noms propis, noms genèrics ogeogràfics, família, oficis, jocs, religió, etc. Precisamentaquests darrers, els que fan referència a la religió, i a causade la gran quantitat que n'hi ha, els deixarem per a un articleespecífic. Tampoc parlarem en aquest escrit dels que fanreferència als mesos de l'any, perquè, si us hi heu fixat, S'Ullde Sol, a la contraportada de cada número, inclou una fraseque fa referència al mes en qüestió.

Avui ens centrarem en cercar aquells refranys que tenenrelació amb algunes paraules claus del vocabulari i que portenaquesta senzilla, però a la vegada subtil interpretació de lavida. No cercarem cap ordre, perquè n'hi ha tants que, per feruna simple recopilació de dues pàgines, ens perdríem en larecerca. Per tant, ho intentarem d'una manera espontània, talcom surti.

AMISTAT: Tenir amistats es fa necessari i resulta un fetdel tot positiu, però ... "En dir ses veritats, es perden sesamistats"; "Amistat per interès, no dura, perquè no és"; "Amici vi com més vell més fi"; també és cert que ... ':A s'amic el potstriar, es parent te l'han de dar".

AIGUA: l'aigua és essencial per a la vida, per açò ..."Aigua fresca fa bon ull"; "D'aigües passades no correntorrents"; i "Aiçue pura no té pecat"; en canvi. .. "L'aigua i elfoc, només juguen un joc"; i "Ningú pot dir d'aquesta aigua noen beuré".

Encara que necessitam que plogui. .. "Mai plou a gust detots", o "Sempre plou damunt banyat"; "Si plou de tramuntana,plou de bona gana"; i "Si plou pel febrer, tot va bé".

ALEGRIA: l'alegria allibera tensions i dóna sentit a lavida, així que "S'alegria allarga sa vida"; però "Alegriaamagada, candela apagada"; "Alegria secreta, alegriaincompleta"; i "S'alegria dels pobres, dura poca estona";perquè ... «Amb panxa buida no hi ha alegria".

DONA: Com era preceptiu en un societat masclista, lesdones havien de ser una bona excusa per fer molts tipus defrases ... "Amb un dia gira el món i sa dona en un segon";"Amb ses dones i la mar, s'ha de sebre navegar"; "Pers'enamorat no hi ha dona lletja"; "Qui té molt guapa sa donal'ha de guardar, o s'exposa"; "Sentiment per dona morta, sol

durar fins a sa porta"; diuen que "S'nomo comanda i sa donafa el que vol"; i que ... "Déu mos guard de mula que fa hiii, i dedona que sap llatí".

Tampoc se n'escapen les viudes, perquè ... "Viuda rica,amb un ull plora i amb s'altre repica"; i "Viuda honrada, portatancada".

I les sogres ... "Sogres i nores, llegum de mal coure";"Sogra i nora, ca i gat, no mengen mai en un mateix plat";"Entre sogra i nora, ni el dimoni s'hi posa"; "Sogra i nora, l'unariu i l'altra plora"; "La millor casada, és la que no té sogra nicunyada"; "Bona sogra o mala sogra, venturós qui no n'hitroba".

HOMES i ASES: Un home és un animal racional, i unase és un quadrúpede de la família dels èquids, però també,figurativament, ase és un home estúpid, així que hi ha "asesde dues potes"; molts, encara que no ho siguin, "fan s'ase";es pot "Ser més ase que en Taleca" i n'hi ha de creguts "quecauen de s'ase"; també es pot "ser un ase de feina", o "ferfeina com un ase"; i alguns són com "S'ase d'en Mora, que detot s'enamora"; mentre altres, ingenus, "No han vist volar asesmel" i si no ho tenim molt controlat... "Uns comptes fa s'ase,i alt:es es traginer"; també es diu que "Com més grans, mésases"; i que de "Joens, Peres i ases n'hi ha per totes sescases".

JOVES I VEllS: "Ningú no vol ser vell, i tothom hi volarribar"; "Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla";"Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d'home vell"; "Dejoves, se'n mor qualcun, de vells, no en queda ningun"; "Quino la fa de jove, la fa de vell"; també és sabut que "El dimonien sap més per vell que per dimoni"; però sobre tot... "Del'home vell, si és ric, tothom n'és parent o amic".

PARES I FillS: Els fills donen alegries, però ... Els fills,quan són petits donen penes, i quan són grans a dotzenes";tothom diu que de "Tal pare, tal fill"; però ':A pare guanyador,fill gastador"; diuen que "Dels pecats dels pares, els fills nevan geperuts"; i que "El fill que sembla a son pare, fa honor asa mare"; "Qui té mare, menja coca, qui no en té, no en tastagota"; "Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un pare"; idesprés d'aquest esvalot... "Qui comanda a can Ribot?, sonpare, o s'el-tot?".

TOT SOLS O EN COMPANYIA?: "Ànima sola, ni cantani plora"; "Qui va tot sol, fa el que vol"; "Més val anar tot solque mal acompanyat"; "Qui té mala companyia, no pot viureamb alegria"; però també hem de saber que ... "Qui tot sols'ho menja, tot sol s'ofega".

TREBAll: Per viure hem de treballar ... "Qui no fa feina,no menja"; i "Feina feta té bon aire"; "Feina a escarada, feinaenganada"; però "Feina feta en diumenge, el dimoni se lamenja"; també és cert que "De sa feina surt es profit"; encaraque "Sa feina és salut, però a mi em put".

MESTRES I MOSSOS: Diuen que el mestre és qui mésen sap però ... "Tots els mestres han estat aprenents"; "Ningúneix mestre"; "Ses obres fan es mestre"; de totes maneres ..."Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn"; "Més val amo depoc que mosso de molt"; "Es mosso que és ben criat, calla sino és preguntat"; però "No hi ha millor mestre que sa

Oot-teborecions lIIDlI\l!lIIIlIIIIIIIIlII!lI!!I-II!Ii!IIIII-II!IRB-~ Agost 2008 - 264

necessitat"; i qui creu que tot ho sap ... "Mestre de tot, oficialde no-res".

SOPES: Les sopes han estat un recurs per parlar demoltes coses ... Una persona curta d'enteniment pot "Ser unsopes", si ens importa poc o gens el que fa un altre li direm"Des teu pa faràs sopes" i si una persona, en parlar no sappronunciar bé les esses "Fa zopez".

AMOR: Diuen que sense amor no es pot viure, però ..."Qui té amors, té dolors"; "De mal d'amor, es metges no encuren"; "L'amor no té preu, ni a sa plaça en venen"; "Passenels amors i queden els dolors"; "Amor amb amor se paga"; encanvi ... "No hi ha amor com el de la mare"; "Amor, de pare omare, que tot altre falla"; "Més es fa amb amor que ambs'espasa"; però tinguem sempre present que "Amor dolent,fora de la vista, fora del pensament".

MÓN: Aquesta és la casa de tots, i com que som molts ..."Cada casa és un món"; "Món monot, que promet molt i atenypoc"; "Uns ploren i altres riuen, i açò és el món"; "Roda el móni torna al Born"; pels que sempre frisen "El món no va ser feten un dia"; i mentre tant... "Mig món se'n riu de s'altre mig".

TEMPS: És molt important que sapiguem aprofitar eltemps, ja que no sabem quant durarà, per açò "Cada cosa asseu temps, i a s'estiu cigales"; totssabem que "El temps tot ho muda" i "Estemps tot ho cura"; però convé fer "AImal temps, bona cara"; i '~s bon temps,dar-li passada, i esperar sa nuvolada"; \també és cert que "El temps passa per _a tothom" i "No hi ha temps que notorni"; però sobre tot és molt important"No perdre es temps ni sa llavor".

MAR: En una illa, el mar hi estàsempre present... "La mar, com més té,més brama"; "Mar blanca, pluja amanta"; "Si la mar buida fort, senyal devent nord"; "Fugi de la mar qui nosàpiga nedar"; pels que no s'espantende res, "Com més mar, més vela";davant de rumors desconeguts direm que "La mar no es mousense vent"; i pels que presumeixen sense motiu "Amb bonamar, tothom és bon mariner"; en canvi ... "De la mar i d'escaparrot, ningú treu lo que vol, sinó lo que pot".

SOL I LLUNA: Dos astres tan llunyans però tan propers ..."Quan surt el sol, surt per tothom"; "Es sol cura tot dol"; el solés bo per a la salut... "Si no tens sol al balcó, molt prest tindràsel doctor"; '~ny de sol, any d'alegria"; però també passa que"Quan sembla que surt es sol, llavors se pon", i a més ... "Essol purifica ses plantes però esmorteix ses bergantes".

"Quan sa lluna mira a llevant, quart minvant, quan miraa ponent, quart creixent"; "Qui per llunes va comptant, tretzemesos troba a l'any"; "Lluna morta, aigua a la porta"; "D'amors,el primer, de llunes, la de gener".

VENT: És tan molest el vent, que "Quan plou, plou, quanneva, neva i quan fa vent, llavores fa mal temps"; "Desprésdel gran vent, corre el gran torrent"; una persona molt ràpidapot "Córrer com es vent"; també n'hi ha que 'Tenen es cap asvent", i els aprofitats "Sempre van per on bufa es vent"; avegades "Corren mals vents"; i "Qui sembra vents, culltempestats".

TRONS I LLAMPS: Des de sempre hem estat pendentsdel temps ... "Trons enfora, aigua prop"; 'Trons en mar, aiguaa la terra"; i si algú molesta li direm "Fe't trons"; també enalgun moment podem "Arriber a fer es tro"; si per fer algunacosa un és molt ràpid "És com un llamp"; "Una nit de trons illamps" pot ser un vespre de tempesta, però també pot seruna altra cosa ... I qui té molta experiència "Que en deu haver

sentit, de trons i llamps"; encara que el més lamentable ésque la gent "Només s'enrecorda de Santa Bàrbara quan trona".

MORT: Tothom, en algun moment pensa en la mort, iaixí. .. "Després de mort, ni vinya ni hort"; i "Mort es ca, mortasa ràbia".

DOL: "Dol per conco o tia, una nit i un dia, i si no et deixares, un dia només"; "No et faci goig mon dol, que quan esmeu serà vell, es teu serà nou"; "Dol amb pa, és bo de passar";"No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol"; i, perdescomptat, "No hi ha dol sense consol".

VIURE: Un cant a la vida ..."Qui bé viu, bé mor"; "Visquemi coses veurem"; "Qui viurà, veurà"; i "Qui viu, plora i riu".

MENJAR: És necessari el menjar, perquè ... "Sensemenjar, no es pot viure"; però si volem estar sans "S'ha demenjar per viure, i no viure per menjar"; i "Qui menja dolç,caga agre"; encara que a pesar de tot... "Avui mengem, demàja ho veurem"; "Mengem i bevem, que a la mort ja hi arribarem";"Bon menjar fa bon treballar"; i '~IIà on menja un, mengendos"; però sobretot recordau que ... "Qui menja molt a la nit,no dorm tranquil al llit".

DORMIR: Què bé que estem quan dormim, però ... "Quimolt dorm, poc aprèn"; "Qui molt dorm, poc viu"; "Qui dorm,

no peca"; n'hi ha algun que "Quandorm, mai plora"; però tots hem desaber que "El dimoni mai dorm" i que"Qui dorm massa, té es cap decarabassa".

GUANYAR I PERDRE: Més valguanyar que perdre però ... "Qui totho vol, tot ho perd"; "Lo que és malguanyat, el diable s'ho emporta"; "Sia vint anys no guanyes i a quarantano tens, pren una senalla i cercafems"; "Qui no té, no en pot perdre";el que és clar és que "Per a unguanyar, s'altre ha de perdre"; però,posats a perdre, podem "Perdre sa •

vergonya; "Perdre sa paciència"; "Perdre es pas"; o "Perdrees compàs"; també podem "Perdre el món de vista"; Perdrees temps; "Perdre es cap"; o "Perdre es seny"; encara que quiperd el seny del tot "Ha perdut s'oremus"; i clar, "Perdut perperdut, m'agaf allà on puc".

CAURE: Hem d'anar amb compte de no caure, ja que"Qui no mira envant, cau enrera"; "Com més amunt pugen, demés amunt cauen"; "Qui cau i no es fa mal, és caigudad'animal"; però sobretot "Val més caure en gràcia que sergraciós".

VI: Ara que venen les festes hem d'anar amb compteamb el beure, perquè ... "El vi fa dormir"; "Vespres de vi,matines d'aigua"; "El vi entra dolcet i surt amarguet"; i Quisopa de vi, berena d'aigua"; encara que "Beure amb mida,allarga la vida"; "El bon vi fa bon lleti"; i "Un poc de vi, fa paires verí".

Amb tot i açò convé vigilar el que fem, perquè contenque n'hi va haver un de molt vehement que "Es va beures'enteniment".

Bon Sant Llorenç.

Agost 2008 - 265 _Oot-leborecions

=INSTALACIONES=

GIMER, S.L.Av. de sa Indústria, 96

Tels. 971 37 19 34 - 971 37 29 70Fax 971 37 19 34 - Apart. Correos 16

- ALAIOR-

ELECTRICIDAD GloriósFONTANERÍA SantCALEFACCIÓN LIMANTENIMIENTOS orençAIRE ACONDICIONADO

PRESUPUESTOS

AUTOESCOLA

RAMAL- Llicències ciclomotor- Permisos de conduir:

A-l, A i B

CI des Ramal, 79 Tel. i Fax 971 37 84 57ALAIOR Mòbil 699 08 07 73

Distribuciones SEBASBalmes, 32

.': Jl"J~ Tel. 971 37 28 571~~~"I)~: Fax 971 37 87 63~~ ~ e-mail: OIS.SEBAS@terra.es

07730 ALAIOR(MENORCA)

POSTALES - CUíAS - MAPAS - NAIPES - SOUVENIRS -FOLLETOS - CARTAS BAR Y RESTAURANTE -

IMPRESOS EN CENERAL

Desitjam unbon Sant Llorenç

a tots els alaiorencsi visitants

"Puntillana " .lis d~si~a.

l/~ bo~Sa.~t LJore~ç.

Carrer Major, 12Tel. 971 37 26 31

Núria Quintana i Marga Pons Martí

Grup de Lectura

~~i;:;:;;~C1NADA~ U~:mt~i':I.I:ljwww.apalliser.corn

la cultura

El passat 24 de maig vam llegir i comentar l'obra delpoeta portuguès Eugenio de Andrade. Ens va acompanyar elpoeta alaiorenc Pere Gomila Bassa, que ja havia participataltres vegades i és un agradable col-laborador del grup, i querecentment ha traduït al català una selecció de poemesd'aquest autor. Crec que Andrade era un desconegut per a lamajoria de persones del grup, però ens va sorprendregratament amb una poesia senzilla, clara i propera. PereGomila va comentar també la biografia de Andrade i ens vaendinsar en un món de sensibilitat i bellesa. I el més important,quedar amb ganes de conèixer més de l'autor portuguès.

La sil-laba

Tot el matí he cercat una sillaba.És poca cosa, és cert: una vocal,una consonant, quasi res.Però em fa falta. Nomésjo séla falta que em fa.Per això l'he cercada amb obstinació.Només ella em podia defensardel fred de gener, de l'aridesade l'estiu. Una sillaba.Una única sll-laba.La salvació.

Art de navegar

Mira com l'estiude sobtees fa aigua en el teu pit,i la nit es fa vaixell,i la meva mà mariner. (Traducció, Pere Gomila).

Propostes d'estiu

Muriel Barbery: La elegancia del erizoPere Pons: Crispetes per a la Norma ShweizerMino Milani: Un àngel, probablementAntoni Moll: La noia que sortí del mirallSimonetta Agnelo: La MennularaAlexandre Jollien: Elogi de lafeblesaColm Tóibín: Un llarg hivernJohn Boyne: El nen amb el pijama a ratllesMarkus Zusak: La lladre de llibresFred Ulhman: L'amic retrobatDoris Lessing: El quadern dauratLuis Racionero: CercamonJon Krakauer: Cap a terres salvatges

Final de cursEl passat 21 de juny vam celebrar l'èxit d'una nova

temporada del Grup de Lectura. Ens vam trobar tot els queenguany hem gaudit de nombroses trobades on hem parlat deliteratura, cinema i de la vida en general.

Vam fer revisió dels canvis que es podrien introduir lapròxima temporada per millorar l'activitat; el més significatiuserà que es projectarà més cinema. Seran films que nonecessàriament estaran lligats a un llibre sinó que tindran laliteratura o la creació com a argument. Aquest canvi suposaràmés temps per llegir les novel-les, ja que fins ara en llegíemuna cada 15 dies, un ritme força accelerat.

També es van anunciar els diferents actes de literaturaque es duran a terme durant l'estiu al Pati de la Biblioteca:

- El 25 de juliol, Biel Mesquida ens parlarà d'Acrollam;l'acte serà presentat per Margarita Ballester.

- El 26 d'agost, dins el cicle Poèticalaior, comptaremamb la presència d'Hilari de Cara.

De la trobada en va sortir el llistat de propostes perl'estiu, on cadascú hi pot afegir el títol que vol recomanar alsaltres. Alguns d'aquests llibres es troben a la nostra biblioteca id'altres els podrem encarregar a les biblioteques de la xarxa.

Tot això ho vam discutir mentre degustàvem albergíniesal forn, croquetes de bacallà, crespells de crema, brownies icoques de xocolata, coca de congret, i un llarg etc ... , tot fet acasa!

Us animam a participar el pròxim curs en el Grup deLectura.

Bon estiu a tots!

lan McEwan: ExpiacióJohn Banville: El libro de las pruebasA.M. Homes: Este libro te salvarà la vidaJed Rubenfeld: La interpretación del asesinatoJohn Fante: Al oeste de RomaHenry Green: Viajando en grupoNancy Mitford: La bendicionRoberston Davies: Àngeles rebeldesPhilip Roth: Sale el espectroAndrea Camillieri: Las ovejas y el pastorGraham Swift: MañanaNick Horny: Fiebre en las gradasGabriel Garcia Màrquez: El coronel no tiene quien le escribaRosa Nebot:Pang i llimonesNajat El Hachmi: L'últim patriarca---- ----~~------_._-_...•._---

ALAIOR, Pla de sa Sinia, 6 ·Polígono La TrotxaTel: 971 37 11 41 Fax: 971 3792 00

MAÓ I MERCADAL

Agost 2008 - 267 _Col-Iaboracions 15

9t(1riús~~nt

.lJ(1ren4'

- Todo tipo de ventanas (Practicables oscilobatientes)- Correderas (Paralelas, simples, plegables)- Persianas mallorquinas, plafonadas y mixtas- Cerramientos- Colores: blanco, verde, anodizados, imitación madera,etc.

TAVEMAALQUILER Y VENTA DE MAQUINARIA Y

GRUPOS ELECTRÓGENOSTenemos la potencia queusted necesita para su casa,¡comercio o industria

VENTA DETRACTORES

NUEVOS Y USADOS

Ctra. Nova, s/n - 07730 Alaior - Tel. 971371313-971371750Fax: 971372982 e-mail: tavema@tavema.com

Atneller y Enrieh, S.L.INSTALACIONES ELÉCTRICAS - ANTENAS TV - FONTANERíA - CLlMATIZACIÓN

ELECTROOOMÉSTICOS - MUEBLES Y MAMPARAS BAÑO

CI San Pancracia, 10 - 07730 ALAIOR - Tels. 971 37 11 63 - 971 37 13 63 - Fax 971 37 90 58

Desniam a totsels clients I"aIllICS

bones restes deSant Llorenç

Horaridel 16 de juliol de 2008 al 8 de setembre de 2008 obert de 7.30 a 14.00 h

16----------- -------- Agost 2008 - 268

S'ALBADINS EL PATIDES CONVENT

Redacció

El diumenge, 6 de juliol, S'Ullde Sol va celebrar l'edició delsseus primers dos-cents númerosamb l'organització d'un concertamb s'Albaida dins el pati desConvent.

La Redacció va realitzaraquest acte cultural dins sa Llunaperquè, amb les mides deseguretat i la neteja feta perl'Ajuntament, era el lloc idoni pertrobar-nos i celebrar-hi la festa. Vaésser com anar a visitar un malalt;en aquest cas, un malalt delpatrimoni cultural. Fer-hi l'actehauria de servir, no només perrecordar una fita de la nostrarevista, sinó també fer deixondirles administracions i fer-losevident la urgència de cuidar elmalalt, un edifici que cada dia quepassa necessita d'una intervenciómés urgent.

Per la nostra part, vamrecordar que després de divuitanys de sortir mes rere mes, S'Ull de Sol ha donat com aresultat centenars de pàgines editades, moltscol-laboradors que han escrit a les nostres pàgines, unbon grapat de redactors que hi han treballat i tota unallarga llista de comerços i d'entitats que ens han donat idonen el seu suport i la seva confiança per seguirendavant.

La Redacció va aprofitar per demanar una entesaentre les parts implicades per constituir el consorci delConvent, amb la participació de la ciutadania, fer uncalendari de treball i tot allò necessari perquè Sant Diegosigui un verdader motor cultural i econòmic per a Alaior.

Volem fer públic el nostre més sincer agraïment as'Albaida per haver acceptat d'actuar en un marc tanespecial com és dins el pati des Convent. L'acte va servirper tornar a Alaior i donar-nos a conèixer el seu darrertreball, "Xalandria" (2008).

Quant al concert, els assistents van gaudir durantdues hores d'una música tradicional interpretada ambsentiment i professionalitat. Volem agrair-los de tot cor laseva presència, perquè tenen un bé que el comparteixenamb tots nosaltres: el do de saber fer música que entra adins el cor de la gent.

L'actuació de s'Albaida simplement va sermagnífica. L'ambient que es va viure, amb un públicadmirat, va portar a una bona sintonia entre el grup i elassistents. Unes 200 persones van gaudir una vetlladade música inoblidable.

S'Ull de Sol agraeix a l'INESTUR (Govern de lesIlles Balears) la deferència de permetre'ns realitzar l'acteal pati des Convent; al Consell Insular el suport per a ferun acte en el marc d'un BIC i l'ajut concedit en elprograma "Menorca, Música i Teatre", i a l'Ajuntamentd'Alaior i la seva regidoria de Cultura per les facilitats perrealitzar l'acte cultural. També als que van fer possibleque tot funcionàs: el personal de Cultura, la brigadad'obres municipal i Isla Vertical per la neteja del pati,l'electricista municipal per resoldre els problemes dedarrera hora i Acústic Menorca per la sonorització delconcert.

Agost 2008 - 269 -!i!I!!--II!I!!!!----- Ool-leboracionsI

l 7

CENTRE VALENCIÀ A MENORCA

ACTIVA PARTICIPACIÓN MENORQUINA EN LACONFERENCIA NACIONAL DE CENTROSCELEBRADA EN BARCELONA

El pasado mes de junio, el Centre Valencià aMenorca participó en la 5;> Conferencia de Centros yCasas que la Comunidad Valenciana tiene en España.Tal foro de representación valenciana se ha desarrolladoen Barcelona, al cumplir la Casa de Barcelona el 80aniversario de su fundación.

La representación menorquina ha estado formadapor su presidenta, Amparo Rosell, y el secretaria de laentidad, Paco Perea, los cuales han sido participantesactivos en las diferentes ponencias desarrolladas, queversaron sobre la nueva realidad social de las casasregionales, teniendo en cuenta la facilidad decomunicación tanta física como a través de los diferentesmedi os de comunicación de que se dispone actualmente,lo cual hace que la función histórica de las casasregionales tenga otros retos distintos de los conocidos enlos siglos pasados.

La importancia de mantener las casas regionales secentra ahora en abrir nuevas actuaciones a lasactividades sociales y asistenciales de antaño, por lo quese estan gestionando nuevas fórmulas, con la intenciónde que las casas sean las representaciones de lacomunidad en cada zona en la cual esté implantada unacasa regional, lo cual podría suponer en un tiempo nomuy lejano que sean sedes oficiales del organismo de lacomunidad.

Menorca, que tuvo una importante participación enla Conferencia, regresó confiada en esta nueva apuestade la Administración valenciana, para hacer realidad lanueva situación y el nuevo reto de representatividad eneste siglo XXI.

PAELLAS VALENCIANAS (MAS DE 12.000PLATOS SERVIDOS)

Van aumentando las solicitudes que tienen elCentre y la Peña para ser colaboradores en laelaboración de paellas para actos sociales y deentidades de toda la isla; desde nuestra últimainformación ya se han servido mas de 1.500 platos. Sehan cocinado paellas para: CE Alaior (final detemporada), Serveis Esportius de l'Ajuntament desMercadal, Cal Bon Jesús (1OOQ Aniversario), Unicef(Assoc. Comerços Ses Vinyes); asimismo, hay paellasprevistas para agosto: Festes de Sant Llorenç, sabado2-8-08 (AAVV Cala en Busquets), y Festes de PuntaPrima, domingo 17-08-08 (AAVV de la urbanización), asícomo otras a confirmar, lo cual supone una importanteparticipación y colaboración en la sociedad menorquina.

PAGINA WEB www.centrevalenciamenorca.com

Ambas entidades han abierto una pagina web, lacual pretende ser la ventana difusora de Valencia en

.. Menorca y también la receptora de los valencianos ymenorquines que deseen conocer las activi dades que elCentre y la Peña estan desarrollando en esta isla.

La Junta Directiva brinda este espacio para visitarnuestras entidades, al tiempo que también desea separticipe de la opinión y contacto entre las entidades ypersonas, con sus sugerencias y comentarios.

BRINDIS DE SANT LLORENÇ. INVITADOS ELVIERNES DIA 8 A LAS 19 H.

Aprovechamos esta pagina para informar e invitar atodos los que nos deseen acompañar, al Brindis de SantLlorenç, que efectuarem os el viernes día 8 a las 19 h. ennuestro Local Social, para festejar la llegada de lasFiestas Mayores de Alaior.

Quedan todos INVITADOS al acto, al tiempo quedeseamos un GLORiÓS SANT LLORENÇ A TOTHOM.

ARRIBA. ENTREGA DE UNA PLACA A LA CASA DEBARCELONA, CON MOTIVO DEL SO' ANIVERSARIO

18 -- _Col-Iaboracions ___ ._ •••• _ Agost 2008 - 270

Postals de Menorca

TrebBlúgeraJA.

La travessia de Maó a Pollença no és llarga. Unes 60milles. Afluixem amarres de bon matí, a aquella horacalmosa en què colors i remors tenen una vida com depapallona. Tremolosa i fràgil. Tant que dol fer renou. Imentre solquem les aigües del port, sap greu que l'estelaque deixa el vaixell rompi la silent immobilitat de l'aigua.

Quan deixem per estribord la boia de la Llosa de SantCarles, una brisa lleu ens permet hissar veles. Apaguemel motor. La renou del frec de la mar en el buc, el lliscar delvent entre les veles i el xiscle d'una gavina que cercal'esmorzar a un pam de l'aigua, ens posen, sense transició,al bell mig d'una natura tan lluminosa com el Sol que ja ésuns quants graus per damunt de l'horitzó.

Però tot just en sortir de les aigües turqueses del Pasde l'Aire, el vent decideix que fins allà ha arribat, que se'ntorna enrere i que ja ens ho farem.

Dormisquegem embolcallats pel sol aclaparador i elrenou mandrós del motor. Llaüts i llanxes ràpides van ivenent sense parar deixant, com ferides, profunds solcs ala mar.

De sobte, alguna cosa apareix a uns cinc metres pelcostat de babord. Amb certa lentitud, uns lluents lloms grisossurten de la superfície de l'aigua. Dofins. Grossos. Enssobta la seva lentitud. Donen una volta al vaixell i segueixencamí. Ens hem quedat immòbils. Callats. Racionals i ateuscom bons fills de la modernitat, reaccionem amb elrecolliment sagrat dels avantpassats quan ens trobem lanatura viva a un pam del nas que, aliena i inabastable, ensgira, indiferent, l'esquena.

Girem el cap de ses Penyes. Els penya-segatsreculen, de sobte, per deixar lloc a l'extensa plana queforma la platja de Son Bou i el prat que hi té al darrere.

Evoco un capvespre llunyà en què vaig visitar lesrestes d'una basílica paleocristiana, harmonioses idiscretes, situades a l'extrem de llevant de la platja queara naveguem. Des de la coberta del veler no la distingim.El que sí que veiem -per força-, és una basílica més novapalplantada darrere l'arenal, sense mesura ni proporció,deforme, dedicada al culte bàrbar de la destrucció delpaisatge. Veus s'alcen contra aquesta manera de fer. Peròde ben segur, ja és massa tard. Pagarem l'oblit de les vellesadvertències:

Els desenvolupaments de la humanitat es lliguen dela manera més íntima amb la natura que l'envolta. Unaharmonia secreta s'estableix entre la Terra i els pobles queella nodreix, i quan les societats imprudents es permetende posar la mà sobre allò que fa la bellesa del seu entorn,acaben sempre per penedir-se'n. Allà on el sòl s'enlletgeix,allà on tota poesia ha desaparegut del paisatge, lesimaginacions s'apaguen, els esperits s'empobreixen, latutine i el servilisme s'emparen de les ànimes i les disposena l'enterboliment i a la mort'.

***

Xavier Arnau

El cap de ses Penyes queda ben enfora i miro l'àmpliaperspectiva que formen Son Bou, Sant Tornàs i Binigaus.Un tríptic geogràfic que fou un escenari d'adolescència.Quantes vegades ens vàrem embarcar la família dalt d'unafurgoneta de traginar mobles, cap aquestes platges a passarel dia! El Sol i la mar donaven ales als cossos esprimatxatsdels adolescents i plenitud madura als rostres del adults.Un anys tan llunyans que els comptem pels absents. Veig,amb trista claredat, que tot just ara, quan comencem avanagloriar-nos que ho sabem quasi tot, hem d'aprendre acaminar pel temps de les absències.

La platja de Binigaus resta a popa. Comencen lesbelles cales ettee'. Blancs penya-segats coronats perespesses i verdes pinedes contrasten amb la calitja que hiha mar enllà.

Passem cala Escorxada; ens la mirem ambendormiscada indiferència. Cala Fustam: endevinem el pald'un veler fondejat. Cala Trebalúger. A la tercera va lavençuda. D'un bot traiem el pilot automàtic, iniciem un ampligir a babord, i tot preparant l'àncora i el molinet, anem capa la cala.

Són tan distintes les llums i el colors del dia a unacala! AI matí la llum ll-lurnina els penya-segats de ponentamb un daurat fresc, novell. .. quasi transparent. AIcapvespre, els de llevant adquireixen un daurat serè, madur,saturat sota els xiscles nerviosos de les gavines que van ivénen pels espadats. AI migdia, un silenci blavós -quasiglauc- i pesant ensopeix els habitants de la cala. Nomésels nens planten cara al dia entrant i sortint de la mar senseparar, celebrant-ho amb crits, xiscles i rialles.

En la calma que cau quan es pon el sol, hom és temptatde fer seves les paraules d'Elio Vittorini: Yo sé qué significaser feliz en la vida, y la bondad de la existencie, el gusto dela hora que pasa y de las cosas que se tienen alrededoraún sin moverse, y la bondad de amar esas cosas ... 3

***

Tornem a mirar la carta nàutica per veure quant ensqueda fins a Pollença. I curiosament, veiem que la unitatde mesura de la distància ha canviat: quants capvespresens falten per arribar a Pollença?

Tal vegada tots.

Notes1 Reclus, Elisée. Ou sentiment de la nature dans les sociétés modernesa la Revue des Deux Mondes. París. 18662 Rosselló i Verger, Vicenç M. El litoral (i les cales), a Història Natural delMigjorn de Menorca: el medi i l'influx humà. AAVV. Palma de Mallorca2004.3 Vittorini, Elio. Cerdeña como una infancia. Ed. Minúscula. Barcelona2000.

Agost 2008 - 271 -- _ Ool-Ieborecions I19

BONES FESTESA TOTSELS NOSTRESCLIENTS I AMICS!

MATERIALES DE CONSTRUCClÓN . PINTURAS . SANITARIOS . GRIFERíAS . FERRETERíABRICOLAJE· HERRAMIENTAS . SEGURIDAD· VESTUARIO LABORAL· COMPLEMENTOS

CONSTRUCCIÓN Y HOGARwww.apalliser.com

MAHÓN: Avda. Cap de Cavalleria, 1 . Cami de ses Rodees, 10·07714 POIMATel. 971 357300 (12 Iíneas) Fax 971 357400· e-mail: informacion@apalliser.com

ALAIOR: Pla de sa Sinia, 6 . 07730 Polígono La Trotxa· Tel. 971 37 11 41 . Fax 971 379200MERCADAL: CI Doctor L1ansó, 54 . 07740 Mercadal· Tel. 971 15 4444 . Fax 971 15 41 94

20----------- --------- Agost 2008 - 272

Pep Gómez Arbona

ELSSegurament hi ha diferents teories per explicar perquè

no tenim records clars i diàfans de la nostra més tendrainfantesa. De tota manera, ja se sap que els especialistestroben temps per estudiar-ho tot, i no crec que aquesta siguiuna excepció, i si jo no ho sé és per pura ignorància.

Però en aquest moment no m'importen gaire aquestsmotius, ni les explicacions raonades de psicòlegs i altresterapeutes del ram. No. Ja coneixem la complexitat de lament humana i, d'açò, no en rallarem ara, ni tampoc de lesseves implicacions filosòfiques ni racionals. Ho repetesc,no. La meva intenció és que no em deixeu tot d'una, percansat.

El que sí és cert és que bona part d'aquesta vida "senserecords", la inicial i la més tendra, la del nadó, la tenim bencoberta pels altres, pel que ens han contat mil vegades àvies,pares, germans, o, fins i tot, aquelles tietes ralladores queno callen mai. Normalment són anècdotes, situacionsgracioses, descripcions deformades (segur!) de com eres ode què feies; un poc de tot.

De mi deien que de ben petit era rosset, grassó, quesempre tenia gana i, açò sí, que era molt bon fillet. Açò,mamare, és clar. Per altra banda, els germans sempre m'handit que era un ploraner insuportable. Ja ho veieu, un muntd'informació segurament tan desenfocada com benintencionada, tan real com magnificada pel temps i elssentiments.

Però tampoc era d'açò del que jo us volia rallar. No sécom m'ho faig, però quan començ a recordar vaig enganxantuna cosa amb l'altra i no sé on aturar-me. El que jo volia, ino sé si ja he arribat tard per aconseguir que m'escolteu, ésrallar-vos de les coses que només recordes per tu mateix,d'aquella mena de flaixos que ningú t'ha explicat però quesaps del tot que són certs. Són poques coses, tot just refetsaïllats i puntuals que per si sols no conformen cap menad'història. Per a mi, aquests records són tan importants quehe fet un esforç per separar-los dels altres, dels explicats i,sobretot, per reviure' Is. Segurament per a vosaltres no hoseran, d'importants, aquests primers records meus (perqualque cosa són només meus). Però pensau amb elsvostres. Imagineu els primers records segurs que teniu,aquells que només provenen de vosaltres, i seguramenttrobareu coses amagades i precioses. I, encara que siguinintranscendents, petites coses, seran vostres, únicament iexclusivament vostres.

Tal vegada aquest que us contaré no és ben bé la mevaprimera imatge mental, però ho tenc gravat com un delsinstants més feliços de la meva vida. Aquell va ser el darrerestiu que va viure l'àvia materna, "la abuela Consuelo". Jodevia tenir dos o tres anys, i llavors, com cada any, monpare va llogar una caseta per passar l'agost. I aquell estiuva tocar una a Alcalfar.

Ben poca cosa record d'aquell agost (més ben dit, res),però hi ha una cosa que mai no oblidaré: un pati amb unabarana de pedra seca rematada per un emblanquinat. I aquellpati era ple de pins (o almanco m'ho semblava), i davalld'aquells arbres tan alts mama re treia a prendre la frescas'àvia Consuelo. La pobra dona ja devia estar molt malalta,ja que anava amb una cadira de rodes que, per cert, a mi,

em feia bastant d'oi: era com de bova i fusta, i amb un foratal mig del seient per posar-hi l'orinal (durant molts anys varodar per ca nostra aquella cadira, per la qual cosa vaigpoder-la inspeccionar a consciència, i em va agradar).

Els capvespres, quan s'àvia prenia la fresca, mamareem seia damunt la seva falda perquè em servés una estona;supòs que així la feia feliç (i ens tenia entretinguts a totsdos, no ens enganyem). Jo sé del cert que m'estava tranquildamunt s'àvia, com sabent que la pobra estava malalta i nose l'havia de destorbar gaire. Qui sap, tal vegada escoltavaembadalit les seves darreres paraules amoroses, que en elseu valencià (era de l'Horta, la dona) segurament emsonaven ben estranyes. Fins i tot, voldria pensar que ella ijo sentíem en silenci el renou de les branques quan esmovien bressolades pel vent de l'estiu, o aquell concert decigales que cantaven monòtonament i interminablement elseu reclam estiuenc. Tal vegada qualque pardal atrevit veniaa menjar al nostre costat, sense cap por d'aquells dosestaquirots bocabadats, o potser era una gavina la quecreuava el cel del capvespre amb el seu vol suau i el seuxiscle estrident.

Podria haver passat tot açò, però també pot ser quepassessin tantes coses, tants d'instants meravellosos, queimaginar-los seria etern. Tal vegada va ser així, etern imeravellós, però jo no ho sé. Els meus records s'acabenaquí. Jo damunt s'àvia, content. Tota la resta ja no ésexclusivament meva, però per a mi és molt.

Moltes vegades hi he tornat, a Alcalfar, per intentarlocalitzar la caseta i els pins. Moltes vegades he pensat queho havia fet, però mai n'he estat segur. Tampoc record resmés d'aquell estiu, ni si em banyaven al mar, o si emdeixaven a l'arena davall l'etern para-sol, per molt que m'hohagin contat mil vegades.

Tampoc sé per mi mateix si s'àvia es va morir prestdesprés d'aquell estiu (sí que ho va fer, pobreta), i tampocvaig patir elcolpidor dolorfamiliar per laseva mort.Sembla ser quem'he estimatmés quedar-meamb els pins debranquesgegantines sotaels qual s'àvia ijo romaníemtranquils. Potserperquè aquestrecord és del totmeu, i de ningúmés. O talvegada perquèés un instantfeliç.

Agost 2008 - 273 - --- Oot-teborecions

RIMERS

21

Pere Gomila

Recorregutgràfic

Els molins de vent fariners formen part del paisatgetradicional de la nostra població. Quan hi ens acostamper la carretera des de Maó i contemplam el poble enfilatal turó i dominat per Santa Eulàlia, sobresurten,estilitzades per sobre dels edificis, quatre de les torresdels nou molins que antigament hi havia a Alaior, que amés d'oferir una vista bella i suggeridora, són també unbé etnològic que s'hauria de preservar. El testimoni d'untemps en què l'energia s'obtenia només a través demitjans naturals i els aliments bàsics provenien del campmenorquí. Poden ser un atractiu afegit per a les rutesturístiques que han començat a mostrar el nostrepatrimoni i la nostra història als visitants i són unselements tan característics que ens resultariaincomprensible no veure'ls dibuixar-se sobre l'horitzó.

En aquesta ocasió presentam un reportatge gràficsobre els 7 molins que encara queden a Alaior. Ambdiferents graus de conservació, alguns han estatrestaurats, altres presenten de fa temps un aspecte d'uncert abandó i algun ha sofert importants modificacions.Per acostumats que estiguem a veure'ls no deixen decausar una certa fascinació i sovint ens esforçam aimaginar-los com serien amb les seves aspes girant sotal'impuls del vent.

Els articles a S'Ull de SolNo és la primera vegada que S'Ull de Sol parla dels

molins de vent. La revista ja havia publicat tres articlesque demostren l'interès que mereix aquesta part delnostre patrimoni històric. L'any 1990, al núm. 3, AntoniSintes proposava la recuperació d'un molí i la seva totalrestauració i la creació d'una associació d'amics delsmolins de vent per aconseguir aquell objectiu. L'any1992, al núm. 27, Arcadi Gomila publicava un article onfeia un primer recorregut pels molins d'Alaior, a la vegadaque aportava diferents informacions i evocava la imatgedels "nou molins rodant per damunt de les teuladesvermelles de les cases d'Alaior". Finalment, el 1995, alnúm. 56, Jaume Murillo, després d'haver escrit,juntament amb Antoni López un Assaig de catalogaciódels molins de vent fariners de Menorca, publica un

22------------

article titulat "Els molins d'Alaior: assignatura pendent",on fa una descripció dels diferents molins alaiorencs iacaba amb unes propostes concretes de recuperació perevitar la pèrdua "d'aquests monuments i conscienciar lapoblació de l'incalculable valor històric queemmagatzemen".

RestauracionsJa han passat 13 anys d'aquell darrer article i

sembla que per part de les administracions no hi hahagut gaire interès a promoure una recuperació efectivad'aquest patrimoni. Algunes restauracions han estatefectuades per particulars que han salvat els molins de ladegradació progressiva que venien patint i els utilitzencom habitatge. Tanmateix les ajudes públiques que hanpogut aconseguir han estat escasses o nul-les. Hemtingut l'oportunitat de visitar el molí d'en Jon, el darrerque ha estat restaurat, i de parlar amb els seuspropietaris: «No hem rebut cap ajuda per part de lesinstitucions -ens comenten-o És més ,vam tenir moltesdificultats per part de l'Ajuntament, que ens aturà lesobres i ens obligà a presentar un nou projecte que encarínotablement el pressupost inicial, quan per part dePatrimoni no hi havia cap inconvenient en les actuacionsque es feien».

Els nou molinsL'apartat "Molins i moliners" del llibre Indus~rials i

artesans de Menorca. El cas d'Alaior de Miquel A.Marquès ens aporta algunes dades interessants sobreels molins de vent. Segons les dades recollides, lesprimeres notícies que es tenen d'aquesta activitatprovenen de l'any 1782 en què es contabilitzen noumoliners, mentre que el 1818 ja eren onze. A principis desegle XIX apareix el nombre constant de vuit molins finsque es construeix el molí de l'Àngel, l'any 1931, sobreuna església anglicana que hauria servit de temple i dequarter en la tercera dominació anglesa de Menorca(1799-1802). Avui encara es poden contemplar algunsdels capitells de l'antiga església a la façana de l'edifici.

A partir de l'estudi de les contribucions municipals,Miquel À. Marquès ens informa que el darrer molí que va

Reportatge ---------- Agost 2008 - 274

apagar la seva activitat va ser el situat al carrer de saBolla, l'any 1921. La implantació dels molins a vapor,popularment coneguts com a molins de foc, van substituirprogressivament els antics molins moguts per l'energiaeòlica. A partir del cessament de l'activitat farinera, elsmolins es convertiren en habitatge familiar o forenabandonats.Propostes de recuperació.

La recuperació completa d'un molí, incloses lesseves antenes, o fins i tot part de la maquinària, podriaser un element més d'atracció turística i de coneixementhistòric per als propis alaiorencs i menorquins, tal com esféu amb el molí de Sant Lluís. Com ja hem dit, en els

Molí de s'AndronaLa torre del molí va ser escapçada i estroba incompleta. L'estructura general haestat també molt alterada. Per sort, avui jano presenta la teulada que va exhibir durantuna època.

Molí des CósEs trobava en un avançat estat dedegradació quan es va comprar i fourestaurat pels actuals propietaris quel'utilitzen com habitatge. És l'únic molíque compta amb el caracull i va sercompletament emblancat. Les obresde restauració finalitzaren el 2001 .

articles apareguts a S'Ull de Sol hi ha hagut diversespropostes de recuperació d'un o més molins a través dediferents mitjans: creació d'una associació, adquisició perpart de l'administració, inversió per a la restauració acanvi del compromís del propietari de facilitar-ne un certús públic, subvencions per a la restauració i conservaciódels molins utilitzats com habitatge ... Atesa la situacióactual dels molins, crec que en un cas determinat encaraes podria promoure una actuació conjunta de propietat iadministració amb el foment d'algun tipus de negoci alseu entorn (hotel de ciutat, restaurant,etc.) que permetésrendibilitzar el molí com un lloc de visita i exposicióetnològica.

Molí de sa BollaL'estructura sembla que es conserva bastantbé, però vist dels del petit pati que hi dónaaccés es té una sensació d'abandó. Lafotografia és presa des d'un edifici elevat.

Agost 2008 - 275 ----------- Reportatge ----------= 23

•

Detall de l'escala de caragoldel Molí d'en Jan

Molí de Baixamar o d'en SetuNomés es pot contemplar des des'Androna o el camí de darrerel'antiga escola del Ramal. En lafotografia el podem veuresobresortint entre els edificis quel'envolten. La policromia originalpresentava una faixa groga i ocreamb una sanefa blava.

I~Molí d'en JonLa família Salom l'adquiria el 27-07-1907 i, curiosament, cent anysdesprés, el juliol de 2007, esdonaven per acabades les obresde restauració. És un dels molinsmés grans i en el seu interior espoden apreciar, perfectamentconservades, les tres voltes decanó que formen el seu edifici.

Molí de l'ÀngelAmb la seva cantonadacaracterística ofereix unavista clàssica a la majoriade fotografies. Aquí enpresentam una de la caraposterior feta des del molíd'en Jon. Tant davant comdarrere es podenobservar els capitells del'antiga esglésiaanglicana. S'observenencara restes de la cintablava amb què estavapintada la part superior,però no de la faixa blavaa la base.

24----------- Reportatge Agost 2008 - 276

1

Molí d'en Mascaró o des camí de Son BouAvui conegut com a molí d'en Calaixos, nom provinent de la família que n'és actualment lapropietària, l'edifici va ser bastant modificat, però la torre ha estat restaurada i emblancada. Hemtingut la sort de trobar una fotografia antiga d'aquest molí (possiblement de principis de segleXX) quan encara mantenia la seva activitat farinera. Es pot observar el conjunt de les sevesantenes amb les veles aplegades i la policromia a la base i al caracull (o cucurull). No se n'arribaa distingir la capirota. Els sacs, vora la porta de l'edifici, donen testimoni de la seva activitat.

VistaEl molí del'Àngel i elmolí d'en Jonsobresortintpart damuntles teuladesde les casesdel casc anticd'Alaior.

Agost 2008 - 277 -- ••• - ••••••••• --- Reportatge 25

ROBAHOME IDONA

PASTISSERIA

Ca na JuanitaUs desitja un bon

Sant Llorenç 2008

Carrer Menor, 4 i 8Tel. (971) 37 12 66 - 37 23 53 - 07730 ALAIOR (Menorca)

DetallsPERE SALüM

PAPERERIA, REVISTES, REGALS,JOGUINES, LLIBRES

~.

s~eS ¡aone \Ruiz i Pabla, 36TeL 971372922 - ALAIOR f

ARTESANIAS S.P.

Sucesores de

Can Villalongadesde 1964

·ALBARCAS

Bon Sant LlorençCarretera Nova, 68

Tel. 97137291607730 ALAIOR (Menorca)

26---------

ReparacionsFontaneriaInstal.lacionsCalefaccióGasElectricitat

Us desitjamunes bones

festes deSant

JOSÉ ENRICH LlorençCI Balmes, 5 - Tel. 971 37 17 29 - ALAIOR

~A~~I~lM~~~llll@ OnEspecialidad en cames ~ ~frescas de Menorca Y !J.t-r¡,r ~

ernbutídos caseros ~

BeNESFESlEs

CI Porrassar Vell, 9 - Tel. 971 37 1088 - 07730 ALAIOR (Menorca)

Os desitjaun bon

T RAn s P A R,E n TJ \...:T ...~ (' • ,)0..•"

SantLlorenc

lIIIIIIIIIIiIIIII!I!I~IIi!!II!I!IIIIII!.!I!!!I~- Agost 2008 - 278

Pere Gamila

Martí Carbonell Salo

En Martí és un dels joves estudiants alaiorencs quefa poc han obtingut la llicenciatura en la seva carrera. Harealitzat estudis d'Història a la Universitat de Barcelona,especialitzat en arqueologia, i el juny de l'any passat obteniael títol de llicenciat. Ara es prepara per realitzar un màsteren arqueologia de dos anys a la mateixa UB.Com va néixer el teu interès per l'arqueologia?

Ve de quan cursava 3r d'ESa. Vaig tenir l'oportunitatde participar en unes excavacions que es realitzaven alpoblat de Talatí de Dalt i allò em va despertar la curiositat.Després del batxillerat ja vaig tenir clar que havia de realitzarestudis d'arqueologia.

AI llarg dels teus estudis has participat ja en diversesexcavacions. On has desenvolupat aquesta activitat?

Sobretot a les excavacions de sa Torre d'en Galmés,on durant quatre anys vaig aprofitar les vacances de l'estiuper participar en el camp de treball dels Amics del Museude Menorca. A Catalunya vaig poder participar en lesexcavacions de les importants restes romanes de Badalona.A l'estranger he estat a Kerkouane, a les excavacions deles ruïnes púniques de la ciutat, que són les millorsconservades de Tunísia i foren declarades patrimoni de laHumanitat per la UNESCO. Finalment vaig ser a Algèria, ales excavacions de les restes medievals de Beni Abbes. AMenorca he participat també en els treballs realitzats aCornia.

Et va resultar complicada la carrera?Si la matèria t'agrada no resulta complicat. Jo em vaig

treure la carrera en els quatre anys que són els que duraactualment. Abans es feia en 5 anys, i a la UIB encara ésaixí, però a la Universitat de Barcelona ja s'imparteix enquatre anys.

Quins són els teus projectes per quan acabis el màsteren arqueologia que has de fer?

Tornar a Menorca per treballar. La meva idea ésquedar-me a Menorca i especialment a Alaior.Et dedicaries a l'ensenyament?

Jo hi tenc el cap fet per si de cas, però no voldriadedicar-me a l'ensenyament, sinó exercir d'arqueòleg queés el que més m'interessa i pel que m'he preparat.L'ensenyament sempre és el camí fàcil i el tindria com undarrer recurs.

Pàgina patrocinada per

CENTRAL DISTRIBUIDORA DE MENORCA

DOMINGO MARQUÈS, S.A.

Fa més de trenta anys havia visitat molt la Torre d'enGalmés. Avui, amb les excavacions que s'hi han dut aterme, el poblat ha posat al descobert coses que abanseren insospitades. Però encara hi queda molt per fer ...

El poblat és immens, és un dels més grans de Menorcai hi ha molt per excavar i per descobrir. Hi ha arribat a haverfins a tres excavacions simultànies. La que es va dur aterme per la Universitat de Boston, la del cercle Cartailhaci la dels amics del Museu de Menorca que dirigeix HelenaSintes.

Heu fet algunes troballes importants?Hi ha troballes interessants, com una casa de finals

del s. III aC que es va abandonar i no va ser modificadaposteriorment. En un poblat com Torre d'en Galmés sempresorgeix qualque cosa interessant. Les excavacions esrealitzen a l'estiu i vénen estudiants de diverses universitatsi també de Menorca. Sol ser gent que no té gaire experiènciai no ha excavat quasi mai. Aquí aprenen com es fa unaexcavació arqueològica.

M'has comentat abans que també havies realitzatexcavacions a Cornia ...

Hi vaig participar durant tres mesos, maig, juny isetembre. Vam excavar un talaiot que té una galeria enmigi per açò representa un cas peculiar entre aquestesconstruccions a Menorca. També excavàrem el talaiotoccidental que té una escala exterior i a continuació, a labanda Sud, un recinte. Van ser també uns treballs moltinteressants.

Menorca té una gran riquesa arqueològica, amb poblatsimportants que encara no s'han excavat o només enpart. Creus que es dediquen prou recursos a larecuperació de tot aquest patrimoni?

Ara se n'hi dediquen bastants de recursos, Déu n'hido el que s'està fent, però encara se n'hi haurien de dedicarmés. Es podria fer que hi hagués més turisme cultural, queés el que volem, i destinar-hi més esforços. Tenim unproducte que es podria explotar molt més i, a la vegada,serviria per recuperar tot el nostre patrimoni i conèixer mésel nostre passat.

Desitjam a Martí Carbonell que vegi realitzats tots elsseus projectes en aquest món apassionant de l'arqueologiai en la investigació del nostre llegat prehistòric.

Som on hi ha gentamb ganes desaber

Agost 2008 - 279 -~~IIIIII!IIIIIIIIII~!!IlIlII!~1IIIII!1IIII Informació local•

27

Maca Ramos

Carrer Ample, Núm. 12I

Aquesta casa està registrada el 1823 i s'ha construit endiferents èpoques, ja que hi ha un tros de pedra i morter i un altrede marès.

Pertanyia a la família del marquès Squella i na Cati GarcíaQuetglas de Ciutadella la va comprar a la duquessa d'AlmenaraAlta, l'any 1999.

28-----------

La casa duia anys tancada i la darrera vegada que van mirarel comptador fou el 1974.

Fins al 1898, que es quan és va fer la darrera reforma, vaser posada de la família Squella, que l'emprava per assistir amissa al nostre poble.

Una de les coses més curioses és que té l'entrada d'un túnelde dos per dos metres, que no està catalogat i és d'abans de laGuerra Civil. Una llegenda conta que era utilitzat per anar al'església, que es troba a uns tres-cents metres. La propietàriaens diu que li agradaria poder destapar-lo un dia per veure el quehi ha amagat.

Na Cati va comprar la casa per una casualitat i li va cridarmolt l'atenció tanta antiguitat conservada en estat pur. AI manobreque va contractar per fer-hi unes reformes imprescindibles,simplement li va dir que quan obrissin la porta la gent poguéstenir la sensació de tomar dos-cents anys enrere, la qual cosapodem afirmar que s'ha aconseguit.

En adquirir-la, no hi van trobar cap moble: els que hi ha arasón tots fets per encàrrec i intenten imitar al màxim els antics.

A la planta baixa, que estava pintada de moltes capes decolors, hi ha les escales que duen als estudis, la cuina i una saleta.Destaca també la cisterna de dues boques, una a la primera plantai l'altra al soterrani, que era on rentaven.

La cuina manté la forma original amb una fusta de llenyaverda per posar les olles i un petit rebost de dues portes, tambéde color verd. Les bigues són les originals, molt gruixades iemblancades. Na Cati ens explica que antigament feien elsexperiments de calç acolorida i fins a tres pams cap avall de laparet. Es pot constatar que les bigues estan fetes a cop de destral.

Des de la cuina, baixam al soterrani, que té deu escalons depedra autèntica i arrambadors de color verd antic. A un racó hihavia el lloc comú, un altre racó podia fer de llenyer, la cisterna,la pica de rentar i el túnel, del qual veiem la boca i que era unfemer i l'actual propietària desconeixia que hi fos. Aquestsoterrani té tres voltes de canó. Comunica amb una altra part,que té entrada des del carrer, que era per on entraven les bísties,amb una foganya i les menjadores dels animals. Aquests doscompartiments estaven separats per una barrera d'ullastre.

Tomam a pujar a la cuina i, en sortir, ens trobam amb unrebost davall l'escala i just al costat de la porta del carrer hi hauna saleta amb finestra amb el típic banquet on la gent podia

Oot-Ieboreoions Agost 2008 - 280

seure's per mirar o prendre la fresca i una altra entrada que dónaal pastador.

Dins l'entrada hi ha el coll de la cisterna i es diu que hihavia vesins que hi anaven a cercar aigua.

A l'escala destaca l'estuc pintat amb tons de diferents colors,que va estar molt de moda a Alaior fa uns cent anys. On acabal'escala, hi trobam les tres entrades dels estudis. El d'enmig erautilitzat per qüestions higièniques, l'altre és una habitació ambalcova i el tercer un dormitori gran. Els tres experiments havienestat folrats de tela, ja que així ho indica el fet que hi van trobarmolts claus clavats a les bigues de fusta. Tots els estudis donen alcarrer perquè la casa fa cap de cantó.

Na Cati ens explica que en total hi ha deu finestrons, cincfinestres i les dues portes que donen al carrer.

Dalt hi ha el porxo, dividit en quatre estances, on es veuenles diferents ampliacions de la casa i unajassa de tronc de pi queho aguanta. Hi ha dos petits sobreporxos, molt baixos, que semblaser que tenien la missió d'aïllar la casa per aconseguir que no fosni molt freda ni molt calenta.

Dalt de tot, una petita terrassa fa la feina de recollir lesaigües i des d'allà es pot contemplar perfectament el campanarde Santa Eulàlia, i ens recordam del túnel que diu que s'hicomunicava. També es veu el Polígon.

S'entén que no tengui pati, perquè era la posada d'una gentque vivia al camp i aquest no era necessari.

Agost 2008 - 281 -- _ Oot-leborecions 29

Imagín alaiorencs d'allà el 1300 al 1400 compartintaquest carrer. Llevar-se en matins de quietudsimmenses, xops d'humitats de les basses i plans debaix de sa costa des Pou, sortir al carrer i saludar-seun alaiorenc cristià, amb un altre de musulmà, amb unaltre de jueu ... tots en poc espai, en un món més petitperò ple d'altres essències.

Cristina

Un dels carrersamb mancocases delpoble. Delsindrets mésoblidats. En noser un lloc detrànsit habitualni un lloc dedestí freqüent,ha acabatessent una deles parts mésdesconegudes,de menysactivitat, deméstranquil-litat i,segurament, deles menystransformadesal llarg delssegles.

•AnselmBarber

Arran de l'exposició: Alaior, arquitectura i etnologia queroman a la Sala des Convent tot l'estiu, uns amics delCentre d'Estudis van fer un recorregut fotogràfic per raconsdel poble i els van contemplar amb la mirada especial,aquella que s'allibera de la indiferència quotidiana. Ellssón en Josep Miquel Vidal Hernémdez, aquest prohom dela cultura i l'inteHecte menorquí de la modernitat, i naCristina Campano amiga d'aquesta branca de la culturaque en diem art i que ajuda a interpretar el nostre entorn.El contingut de les instantànies és prou suggerent, lasensibilitat que les ha captades diu molt del bagatge dela mirada. Hi he volgut afegir uns comentarisexclusivament personals del que em susciten en relació ala idea més o menys compartida d'Alaior.No identificaré els llocs amb els noms per poder jugaramb alguns lectors a reconèixer-los, a més d'un les vistesel faran dubtar.

Cristina

A principis del segle XX es van fer edificis molt interessantsen aquest poble. Alguns d'ells ho són en la mesura queeren llocs d'associacions amb mitjans suficients. Altres vanser també locals socials finançats amb penosos esforços.Els interessava reforçar la seva presència a la comunitatamb l'empremta d'un enfront amb prou personalitat. Avuiencara alguns col-lectius fan esforços econòmics peraportar edificis més o menys singulars. Però és quasi unabatalla perduda, aquest és un altre patrimoni, el dels edificissingulars que les societats han aixecat en benefici delsnostres carrers. Perdut des que hem consentit que el sectorimmobiliari resulti inaccessible a l'altruisme, ha estat unaaltra de les coses que s'ha emportat el culte cec a unaeconomia de mercat, que és analfabeta respecte de tantescoses.

Ens acabarem acostumant a la fusteria rnetàl-llca que s'estàimposant avui en dia, però on hi hagi feina feta d'un bon mestrefuster notes que la pedra se sent més contrastada i que laferramenta llueix amb més satisfacció. Quant més enfront, el bongust més reclama una fusteria tradicional.

30------------ Oot-leborecions Agost 2008 - 282

Són contrapunts,accents en elritme monòton dela restad'edificacions,pel dissenyo peltestimoni delpassat. Ara bé,aquests edificismoltes vegadestopen amb lesdificultats per fer-ne un ús actual.Costa moltrehabilitar perreemprar ja quesón obres queexigeixen un

tractament especial de mà d'obra. Aquestacircumstància moltes vegades és ignorada per la fredorde com l'administració interpreta algunes normesurbanístiques i acaba essent un pecat restauraraquests versos constructius en una estrofa d'edificisque reclama el contrast. Les autoritats hauran derellegir el seu paper si no volen acabar empobrintdràsticament allò que els segles del passat sí que hansabut preservar en ús.

Cristina

L'orografia del coster sud del pobleva fer que les cases s'adaptassin aldesnivell. Avui faríem gransexcavacions, aplanaríem iestandaritzaríem. Amb aquestamentalitat en el futur serà difíciltrobar racons que confereixinpersonalitat pròpia als pobles. Avui ladiversitat, la diferència arquitectònicala reservam només a allò que encarano ens hem pogut carregar per antici als promotors que tenen capitalsuficient per encarregar arquitecturaque els faci sobresortí per sobre dela resta. Els bons constructorssempre van saber adaptar l'obra al'orografia, els resultats van ser unabona integració a l'entorn. Avui lasupèrbia de la tècnica ha capolataquest principi.

Crec que és per l'exterior i per l'interior, una de les joiesde l'arquitectura local. Però la submissió a la grandàriade l'edifici del Centre Cultural i l'orientació del carrer fanque passi desapercebuda. Petitona però de formesneogòtiques contundents es rebel-la contra la indiferènciai apunta al cel decidida. Amenaça el menyspreu ambaixecar-se i emprendre un formós viatge cap les altures.

Des de l'arquitecturafuncional i el minimalismemodern, des de l'imperide la línia recta, ensconsta entendrel'exuberància barroca delXVIII. No captam laintenció de tantaacumulació de figures ilínies com a manifestaciódel poder de laContrareforma catòlicadavant la simplicitat i lac1aretat protestant.Aquesta ermita en elcamí Nou, en l'entradacap al camí d'en Kaneque havien imposat elscolonitzadors anglicansinfidels a Roma, devia sertot un testimoni del'afirmació de l'esglésialocal davant l'autoritatbritànica.

Cristina

És com si els veiés, dotze frares en processó procedents de Sant Diego Vellbaixant per la costa i entonant ritmes gregorians mentre es dirigien a la novaesglésia des Convent. Com a imatge de la religiositat que ho omplia tot durantsegles i segles em resulta molt suggerent per entendre les creences i les fetesd'aquella època. Aquella fe, aquell sentiment, ha estat secularitzat en granmesura, i l'estètica li ha pres el relleu. L'estètica pública en la restauració delcarrer i l'estètica privada dels vesins que viuen la satisfacció d'embellirl'estimada costa amb tests i flors.

Agost 2008 - 283 Ool-leborecions 31

Vidal

Un mestreferrer vaimaginar-se unpicaport enforma dedrac clavateternamenti sobre lapanxa delqualtothom hipodriacopejardemanantper entrar.Quina ladevia fer el

Vidal drac? O talvegada era

el darrer exemplar d'una mena de llangardaixendèmic que volien recordar. O era un petit imalèvol dimoni que havia indignat l'amo de lacasa? L'art té açò, que suscita la imaginació. I jase sap que sense imaginació, no seríem elmateix tipus d'homes.

Finestra de guillotina, ambbarretes, cortinetes, persianes dellibret, paraigüet i ganxos de capde cavallet. Les proporcions de lafinestra i la suma d'elementscompositius són el resultat del'evolució en la recerca d'estètica.Per açò ens crida l'atenció sensesaber perquè. L'estètica tradicionalno és una casualitat, és depuració,avanç. Incloure-ho com a patrimonihauria de ser reconèixer el bongust de generacions depredecessors.

Quasi res. El que queda d'un capitell.Quan la primitiva església de l'ÀngelCustodi va ser convertida en una altraconstrucció, els picapedrers van decidirrespectar els capitells exteriors. Així elsalaiorencs moderns podem llegir aquellespai com una successió d'escenessuperposades en el temps: lloc de cultemedieval, església anglicana, molífariner i habitatge posterior. Vidal

Primer va ser el talaiot, després el camí, després laparet, després la creu. La mirada travessa el temps.

Vidal

Solucions senzilles però duradores. Contundents al llarg de.segles en favor de l'aigua. Avui que en consumim com mai,som ignorants de l'ànsia llegada per no malmetre l'aiguamai. Ens hem fet més complicats, més deslligats d'allò queés fonamental.

32-----------

Vidal

Les solucions, la manera de pensar d'altres èpoques, lesnecessitats, estan també presents en la construcció dedependències auxiliars. Una instantània que reuneixdiferents tipus d'elements: arcs de marès, bigam dellenya, paret de pedra i morter, menjadores de cantons ...

Una de lescaracterístiquesintroduïdes pelsarquitectesmoderns en lesmillores d'Alaiorha estat alliberard'estretors elsespais públics. Ladiafanitat, elsamples, laclaredat de lessolucionsconfegeixenpersonalitat ibellesa als espais.

Ool-Ieboreoions

IIdal

Agost 2008 - 284

Miquel À. Marquès

SANT LLORENÇ DE BINIXEMS (1900)En aquesta ocasió, la làmina és patrocinada per

Colonya Caixa Pollença, la fotografia és feta perSalvador Almirall i ens l'ha deixada l'Arxiu d'Imatge iSo de Menorca (Consell Insular); volem manifestar elnostre agraïment a Elisa Fernandez i Laura Piris perfacilitar-ne la seva publicació.

En primer lloc, comentar que la fotografia pertany alque, en el món de la fotografia, s'anomena una placa devidre estereoscòpica; és a dir, són dues imatges en unamateixa placa i, quan es projecta una imatge sobre l'altraa través d'un estereoscopi, s'aprecia el volum delsobjectes. Açò és el resultat de la visió binocular de l'ésserhumà. La càmera estereoscòpica es generalitza a lasegona meitat del segle XIX i s'usa fins als anys trentadel segle passat.

Si bé ja coneixem altres fotografies de l'església deSant Llorenç de Binixems, pensam que és interessantpublicar aquesta imatge feta fa més d'un segle.

Com a mínim, la imatge és presa després de 1899.Així ho testimonia el fet que la teulada de l'església ésnova, quan es canvià la fesomia de l'antiga teulada ambdos nivells i, sobretot, a sobre de la porta d'entrada de lafaçana s'hi va posar una imatge de sant Llorenç feta ambrajoles.

AI bell mig del pati veim un grup de persones. Elgrup de l'esquerra és format per una dona i quatre fillets.No sabem qui són, però no seria estrany que fos lafamília del donat que vivia a l'antiga rectoria. Quant al'home de la dreta, es nota el seu posat de senyor, ambcoll i corbata. Podria ser que fos el propi SalvadorAlmirall o bé algun amic que l'acompanyàs en les sevesexcursions.

Un altre detall són els feixos de rama estalonats a laparet de l'església. A l'esquerra de l'església, sobresurt

Agost 2008 - 285 _

un petit edifici, que era el forn. Els feixos podrien seremprats per coure el pa al forn, per ser venuts alspagesos de la rodalia o als forners del poble.

Un darrer detall és la creu al bell mig del pati. Ésuna de les poques imatges a on es veu amb claredat lacreu, abans que fos destruïda el 1936. Als quadres delsegle XVIII es pinta una creu feta amb pedra i coronadaamb una creu, també de pedra. L'Arxiduc descriu la creucom una columna octogonal, amb tres escalons icoronada amb una creu.

Hernàndez Sanz dibuixa una creu amb una columnaexagonal i un crist clavat a la creu. Josep Eugeni SeguíOliver, encarregat de l'obra de restauració de 1898,comenta a la memòria de l'obra que la creu resultava"chica debido al capitel de la columna. No se hizo denuevo por falta de tiempo". Aquesta és la creu que veima la fotografia, tot i no poder assegurar si era feta depedra o de ferro.

Col·laboracíons 33

HÀBITS SAlUDABlES I CONSUM RESPONSABlEASSEGURANCES A lA llAR

Aquest mes donarem una sèrie de recomanacions per teniren compte a l'hora de contractar una assegurança de la llar.

Un dels punts més importants és la valoració del continento edificació (parets, sostre i trespol) i la del contingut (mobles,electrodomèstics, instal-Iacions, etc.).

Aquest punt és cabdal perquè si s'infravalora pot donar-seel cas que l'asseguradora ens pagui només per l'import quetinguem contractat i que la resta quedi al nostre càrrec.

Contràriament, si sobrevaloram els béns assegurats estarempagant una prima exagerada i en el moment de cobrir un sinistrel'asseguradora pot acollir-se al valor efectiu (de mercat) del béen lloc d'aquell que el propietari hagi estimat.

A l'hora de contractar és important llegir detingudament lapòlissa, inclosa la lletra petita, ja que en moltes ocasions enstrobam amb multitud d'excepcions que limiten de facto lacobertura, i podem creure que estem coberts contra eventualitatsa les quals estem exposats en realitat. El pitjor moment per adonar-se de quines són les veritables cobertures d'una assegurança ésquan el sinistre ja ha ocorregut.

La durada del contracte d'assegurança estarà estipulada enel propi contracte o pòlissa. La pròpia pòlissa pot determinar laseva renovació per períodes anuals. Si no es desitja renovar una

Cooperativa San Crispínpòlissa s'haurà de notificar a la part contrària amb una antelacióde dos mesos.

La principal font de conflictes en aquest tema es deu adesacords amb els dictàmens dels pèrits nomenats per lacompanyia asseguradora. En aquest cas cada part pot designarun pèrit que haurà de ser acceptat per la part contrària. Si una delas parts no designa pèrit en vuit dies des de la designació quen 'hagi fet l'altra part, s'entendrà que accepta el dictamen del pèritde la part contrària, i hi quedarà vinculat.

Si els pèrits designats per cada part arriben a un acord, aquestes consignarà per escrit. Si no s'arriba a aquest acord, hauran deconsensuar la designació d'un tercer pèrit. Si no s'arribàs a unconsens sobre el tercer pèrit, el designarà d'ofici el jutged'instància.

Si el dictamen dels pèrits no fos acceptat per alguna de lesparts, es disposa de 30 dies per impugnar-lo en el cas del'assegurador i de 180 dies en el cas de l'assegurat.

Els honoraris de cada pèrit seran satisfets per cada una deles parts, a menys que el peritatge hagi estat necessari pel fet queuna de les parts hagi mantingut una valoració exageradament altao baixa; en aquest cas els costos dels pèrits seran assumits per lapart culpable.

la COOPERATIVA INFORMAComunicam als nostres socis Que la nostra sucursal desMigiorn Granromandrà obena els diumenges dematí d'aquestmes d'agost, per la Qual cosa tothom Qui es trobi a lesurbanitzacions de la zona podrà seguir lent les seves compresa San Crispín.ElConsell Rector i tot el personal de la Cooperativa vol desitiarals seus socis, clients i a tot el poble d'Alaior un gloriós Santllorenç.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA DE.CONSUM DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

La Cooperativa desitja als socis, clients i públic engeneral unes molt bones festes de Sant Llorenç

OFERTES SOCIS - BOTIGA PISAQUEST MES, TENIM D'OFERTA:

TOVALLOLES,a 3,85 € i a 9,95 €

. PARA-SOLS (SOMBRILLAS),a 3,99 € i a 6,26 €

34 ----------- Ool-teboracions _iIIIIII!!IlIIIJII1IIIIIIIlIJIIlI!lII!IiIIIIII!!IlIIIIIIIlIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIlIIIIIII-Agost 2008 - 286

NEVERES PORTÀTILS,a 6,89 € i a 7,66 e

CI des Ramal, 60

I N S TAL A e I o N E S UsllA T'fi desitjamII~~I~R~~=t.~.•~L~•. un gloriós

SantLlorenç

• ELECTRICIDAD

• FONTANERIA

• CALEFACCION

• GAS• VENTA DE LAMPARAS

• AIRE ACONDIClONADO

Tel. 971 37 16 48 - Fax 971 37 81 36 07730 ALAIOR (Menorca)

TAPAS . BOCADILLOS . CAFÉSAbierto todos los días a partir de las 6.00 h.

CI del Pare Huguet, 41.. Alaior· Tel. 971 372026

FOTOGRAFIA DIGITALREPORTATGES: Fotogràfics - D.Y.D - Video

MATERIAL FOTOGRÀFICÀLBUMS· MARCS

FOTOCÒPIES: Color / Blonc i Negre

ci Es Carreró, 25 • ALAIOR· MENORCATel. ; Fax: 971 37 1987

FOTOS

e&.ASSOCIACiÓ DE COMERÇOSD'ALAIOR

Bon Sant LlorençAgost 2008 - 287 ------- 35

L'ofici tradicional de mestre d'aixa Pere Gomila

MARCGOMILA LLAMBLL\S

Amb l'arribada de l'estiu les aigües de Menorca sónsolcades per les més diverses embarcacions. Difícilment,però, en trobaríem una que pugui superar ennavegabilitat el nostre tradicional, i potser humil, llaütmenorquí. Marc Gomila és un dels pocs mestres d'aixaque es dediquen encara a construir-lo i a preservar-ne lescaracterístiques tradicionals a la seva empresa Mardaya,que compta amb instal·lacions al port d'Addaia i alpolígon d'Alaior. Ens hem trobat amb ell per conèixer deprop com és, avui, un dels oficis tradicionals de Menorca:el de mestre d'aixa i calafat.

Quines característiques destacaria del seu ofici?Aquest és un ofici dur que resulta mal de mantenir

perquè necessites un dineral. Quan presentes un nou modeld'embarcació has de començar per fer-ne un prototipusque val moltíssim i en aquest procés te la jugues. Aquí s'hande tenir en compte dos aspectes: un és l'interior com aprofessional que té un negoci i fa feina i l'altre és el demantenir el carisma a Menorca i conservar el tipus de llaütcaracterístic de l'illa. Avui ja no hi queda gaire gent que esdediqui a la seva construcció i nosaltres volem mantenir-lai potenciar-la. En aquests moments els tres mestres d'aixaque ens hi dedicam tenim la intenció de patentar el llaütmenorquí per preservar-lo.

El problema principal és la mà d'obra que es requereixi que resulta molt cara. S'ha de comptar amb un bon equipde professionals per poder construir el llaüt. La part demecànica i electrònica, la part de fusteria, el casc ... Lanostra feina comporta molta responsabilitat, perquèl'embarcació ha d'anar per la mar i ha de ser completamentsegura. De fet, es tracta d'una petita casa en un espai moltreduït on hi ha d'haver de tot, amb tots els elementsd'habitabilitat, els mobles, l'electrònica ... Quan entreguesel llaüt l'has d'acompanyar amb un manual amb tots elsdetalls de fabricació i d'ús.

Es tracta d'un món on hi ha molta competència i ambproductes fets tots de fibra de vidre amb uns costos moltinferiors. Nosaltres hem de presentar un producte diferent,el llaüt típic d'aquí, construït de manera artesana iconservant totes les seves característiques.

A més de la construcció de llaüts vostè també s'hadedicat a la restauració d'embarcacions. Quan vacomençar en aquest món?

Ja duc molts anys en el món de la restauració i elmanteniment d'embarcacions. És un projecte que vaminiciar el 1988 al port d'Addaia. En aquells moments hi haviamolt poques barques i durant aquests 20 anys s'ha produïtun gran canvi. La restauració és una feina molt agradable.Ens hem trobat amb embarcacions antigues, totes de fusta,que són una joia i que hem restaurat completament.Nosaltres també hem construït qualque barca tota de llenya,com el bot salvavides de Fornells.

Com va començar la fabricació del llaüt?Vaig poder obtenir el llaüt Tiburón l'any 1999 d'unes

drassanes que havien tancat i el vaig integrar dins la nostraempresa. El férem evolucionar i l'hem modernitzat, peròsempre conservant les seves característiques tradicionalsi les seves grans qualitats marineres. Amb el temps, a fi depoder atendre les demandes d'embarcacions fetes a mida,

,p2~e8~~Qe+~Q

==f/I'Xocolata amb XurrosEnsaïmades i tot tipus de PastisseriaCafèsTes-Infusions ....

•I

Productes Típics de MenorcaEntrepansDolços i Salats ...

36----------- Entrevista ----------- Agost 2008 - 288

l'any 2004 vam estrenar les noves instal·lacions al polígond'Alaior. Actualment comptam amb tot tipus de certificacionseuropees per a la fabricació d'embarcacions, un procéscomplicat que ens ha costat tres anys de feina.

Quins són els models d'embarcació que fabriquen?El llaüt de la marca Tiburón, des de 2'5 m a 9 metres

d'eslora. En si es contempla en 8 models d'embarcació.Ara hem dissenyat alguns models més per presentar-los alSaló Nàutic de Barcelona, que és una mostra immensa detot tipus d'embarcacions. A nosaltres ens cerquen perquèpresentam un producte artesà i molt cuidat en tots els detallsi qualitat. El llaüt menorquí és conegut arreu del món, és elque té més anomenada per la seva navegabilitat.

Quins materials que s'empren en la fabricació del llaüt?Avui el casc és de fibra de vidre i els interiors i exteriors

es fabriquen amb teca de Birmània. Tot es fa amb aquestallenya asiàtica, perquè els materials han de ser de moltbona qualitat. Nosaltres no fem res en sèrie. Tot éspersonalitzat i dissenyat. Cadascú té les seves pròpiescaracterístiques, sempre, és clar, sense canviar l'estructurabàsica del model.Com és el procés de construcció d'un llaüt?

Primer es comença amb un disseny i amb la fabricaciód'un prototipus de llenya fet a mà. Quan s'han fet lescomprovacions pertinents i s'han passat totes les provesde navegabilitat, es creen els motlos a partir d'aquestprototipus. Aleshores es fabrica el casc, les cobertes,banyera, es fa la distribució dels camarots i habitatge ambla fabricació de tots els mobles i ornaments, i tota la part demecànica i electrònica, amb els desaigües, dipòsits, etc.Es demanen encara llaüts a la vela?

Actualment la velano té pràcticamentdemanda, però sí quese'n manté el pal. Lagent avui s'estima més elmotor i el para-sol. Allòque més es demana ésel llaüt amb sobrecabinao cabina baixa ambsolàrium. És curiósperquè els mallorquinssolen voler cabina i elsmenorquins es decantenpel solàrium. El llaüt quemés fabricam ésl'esportiu, el dedicat al'oci, amb habitatge,apartament i solàriumper prendre el sol. Ambsobrecabina ja no tant. Durant aquests 4 anys també hemconstruït llaüts professionals dedicats a la pesca. Ara mateixen tenim en construcció un de 9 metres. Aquest vaixell arribaa fer de 17 a 18 nusos i tarda unes 8 o 9 hores per anar deMenorca a Barcelona. Actualment la gent vol que lesembarcacions vagin a una bona velocitat.

El mestre d'aixa és un ofici que, com altres feinesartesanes, ha tingut una forta davallada a Menorca, unailla on abans era molt tradicional...

A Menorca queden pocs mestres d'aixa, perquè lamajoria d'establiments són nàutiques que es dediquen avendre embarcacions, però no les fabriquen. Per tant, a

nosaltres ens vénen a cercarbastant per efectuarrestauracions de vaixells defusta, antics i moderns, sobretota causa de sinistres. Moltesvegades es tractad'embarcacions que ens arribendestrossades i les deixamtotalment reconstruïdes. Detotes maneres, des de 1990 capaquí resulta més difícil trobarfeina de restauració. Nosaltres,a part de la fabricació irestauració, tenim també unapartat de nàutica, de maneraque tocam totes les possibilitatsrelacionades amb el món de lesembarcacions. Gràcies a açò esUna de les embarcacions restaurades per Marc Gomila

pot viure.Com va aprendre l'ofici de mestre d'aixa?

He realitzat diferents cursos. El primer va ser a Umea,a Suècia, on vam construir un vaixell, tot de fusta, al llargde dos anys i mig. Quan el tinguérem construït vaig tenir elgust de dur-lo aquí. A les drassanes d'Umea hi havia unenginyer danès, un anglès, un andorrà, un suec i unmenorquí i va ser una experiència única. Allà es feia untipus de feina completament artesana, amb sistemes moltantics. A Suècia són mestres en açò i és el millor lloc peranar a aprendre l'ofici de mestre d'aixa. Allà vaig viure lesdiferents èpoques de l'any pròpies dels països nòrdics. La

Agost 2008 - 289 ----------- Entrevista 37

neu, els llacs gelats que es poden travessar a peu, la llargatemporada de dies foscos en què no es veu el sol i els dieslIarguíssims a l'entorn del solstici d'estiu quan el sol justs'amaga durant tres hores, de les 12 a les 3 de la nit. Umeaés una ciutat preciosa, amb les cases totes de llenya i molttranquil- la. Aquesta feina m'ha duit a viatjar molt i es pot dirque conec tota Europa. Has de sortir molt per conèixer lesnovetats i estar al dia de totes les coses importants quevan sorgint.

Ha comentat abans que el llaüt menorquí era moltvalorat a tot el món. Açò aquí es té prou en compte?

La fabricació del llaüt és un patrimoni de Menorca i elllaüt menorquí és el que comanda en els mercats. No podemperdre aquesta filosofia de fabricar aquest tipus de vaixelltradicional i per açò crec que hauríem de rebre qualquetipus de suport. Per mantenir-nos és necessari anar a firesi donar a conèixer el nostre producte. AI Saló Nàutic deBarcelona, on vam aconseguir entrar, es presenten mésde 600 vaixells i tot és molt car. El transport d'anada itornada per exemple. S'ha de tenir en compte que un llaütpot arribar a pesar 6 tones i mitja. No hi ha prou suport permantenir aquest tipus de feina tradicional. S'haurien dedonar ajudes per l'assistència a fires o al transport. AI darrerany, a causa de la crisi que vivim, s'han reduït les vendesen un 40% i açò representa una quantitat molt important.Tot és una lluita per poder dur endavant l'empresa.El seu fill també s'ha interessat per la construcciód'embarcacions ...

El meu fill Daniel ha viscut des de petit tot aquest móni vol continuar; per aquest motiu estudia enginyeria naval aBarcelona. D'aquesta manera estarà molt ben preparat,perquè a més a més té l'avantatge de conèixer bé l'oficides dels seus diferents aspectes. Per a mi és una satisfaccióveure com segueix la tradició familiar.

Agraïm a Marc l'atenció i les explicacions que ens hanpermès conèixer una mica més l'ofici de mestre d'aixa al'actualitat i les característiques d'una embarcació tantradicional a casa nostra com el llaüt menorquí que hemvist navegar sempre, amb la seva figura estilitzada imarinera, per les nostres aigües mediterrànies.

FORMATGE DE MENORCA ColonyaCaixa Pollença

CI Ramal, 9 Tel. 971 379326

38----------- Entrevista Agost 2008 - 290

Toni Barber Mir

UN BOT~T!! OLG, U~P!VINGA \PIMO,

11 UN BOUT~T, MR"jpL~A5~ A JOP!

o1'"'ON.1.-

MIRA ~U~ TANCAR-M~A~uí, A LA ROTONDA!! A JO, ~L

GRANLLANGARDAIXD~LAI0R!!

Agost 2008 - 291 IBIIIIIII~~""'IIIIIIIIIIIIIII~- Oot-teborscions 39

CAXERSDE lA COl[ADA 2008( La Junta de. Caixers )

~

O.-O

~-e+-c:Q)

E.Ec::J

•••••~

CAIXER FADRíToni Joan PONS BOSCHHa sortit en 2 ocasionsCavall: Euro (6 anys)

-~Q)a.U)Q)-eOc:.-O·0•••+-Oa.U)Q)e.-O),,0

"-

CAIXER CAPELLÀJoan Bosco FANER BAGURHa sortit en 5 ocasionsCavall: Lucky (10 anys)

FABIOlERMiquel JUANICO BARROHa sortit en 6 ocasionsAse: López - Perico

Pere BARBER FLORITHa sortit en 31 ocasionsCavall: Tuarec - Lliure (15 - 4 anys)

CAIXER PAGÈSToni PONS SINTESHa sortit en 19 ocasionsCavall: Dic (19 anys)

CAIXER BATLEDavid MOLL MASCARÓNo ha sortit en cap ocasióCavall: Nin (7 anys)

Ismael ARIAS FALCÓNHa sortit en 1 ocasóCavall: Drac (16 anys)

Maria BARBER AMELLERHa sortit en 9 ocasionsCavall: Moro - Solid (6 - 4 anys)

Sandra BARBER FULLANAHa sortit en 6 ocasionsCavall: Gacel (22 anys)

Llorenç BARBER GARRIGAHa sortit en 21 ocasionsCavall: Moro (6 anys)

Informació local

CAIXER CASATJoan Antoni PONS SINTESHa sortit en 28 ocasionsCavall: Koran (8 anys)

CAIXER MUNICIPALLluís GOMILA MÉNDEZHa sortit en 2 ocasionsCavall: Jefe (8 anys)

Cristina BARBER BARBERHa sortit en 8 ocasionsCavall: Suin (10 anys)

Francesc BENíTEZ FLORITHa sortit en 23 ocasionsCavall: Punki (20 anys)

__________ Agost 2008 - 292

Inés BENíTEZ PASCUALHa sortit en 9 ocasionsCavall: Cèltic (17 anys)

Alvaro CAULES MASCARÓHa sortit en 16 ocasionsCavall: Contti (17 anys)

Víctor FLORIT ESBERTHa sortit en 24 ocasionsCavall: Titus (3 anys)

Fàtima GRAU ALLÈSNo ha sortit en cap oca sóCavall: Rústic (5 anys)

Toni MARQUÈS CARRERASHa sortit en 3 ocasionsCavall: Rene (16 anys)

Joaquín BENíTEZ SALORTHa sortit en 36 ocasionsCavall: Punki (20 anys)

Elena ENRICH BARBERHa sortit en 3 ocasionsCavall: Seleste (4 anys)

Sebastià GARRIGA PONSHa sortit en 16 ocasionsCavall: Rambo, Picó (15 . 5anys)

Daniel HIGUERO CARRERASHa sortit en 1 ocasióCavall: Elis (15 anys)

Bartomeu MARQUÈS FUGUETHa sortit en 14 ocasionsCavall: Llamp (10 anys)

Juan BENíTEZ SALORTHa sortit en 36 ocasionsCavall: Cèltic (17 anys)

Natàlia ENRICH BARBERHa sortit en 8 ocasionsCavall: Risc CB (5 anys)

Manuel GONZALEZ SINTESHa sortit en 1 ocasióCavall: Lucky Ruiz (11 anys)

M. Àngels LLUFRIU HUGUETHa sortit en 6 ocasionsCavall: Pinocho-Freno (6-14 anys)

Pedra MARTí FUGUETHa sortit en 21 ocasionsCavall: Nescafé (8 anys)

Agost 2008 - 293 _ •••••••••••••••••••• Informació local 41

Daniel CAMPS PALLlSERHa sortit en 4 ocasionsCavall: Mingo (7 anys)

Miquel FLORIT AMELLERHa sortit en 7 ocasionsCavall: Esperit (5 anys)

Ague GORNÉS FEBRERHa sortit en 6 ocasionsCavall: Dau (16 anys)

Pedra MARQUÈS BENEJAMHa sortit en 12 ocasionsCavall: Lleuger (10 anys)

Xavier MASCARÓ ANGLADAHa sortit en 2 ocasióCavall: Terry (26 anys)

Sónia MASCARÓ JUANICONO ha sortit en cap ocasióCavall: Jam (12 anys)

Clàudia MERCADAL CONTRERASNo ha sortit en cap ocasióCavall: Talaiot (6 anys)

Sergi VILLALONGA CARRERASHa sortit en 3 ocasionsCavall: Truk (5 anys)

Llorenç PONS BARBERNo ha sortit en cap ocasióCavall: Bandidu (18 anys)

Sara PONS FLORITHa sortit en 13 ocasionsCavall: Karin (11 anys)

Gemma MASCARO JUANICOHa sortit en 1 ocasióCavall: Jaki (12 anys)

Bartolomé MERCADAL JUANICOHa sortit en 12 ocasionsCavall: Elegit-Picó (15-6 anys)

Isabel PEREA MIRNo ha sortit en cap ocasióCavall: Olivo (15 anys)

Sara PONS BARBERNo ha sortit en cap ocasióCavall: Bandidu (18 anys)

José L. PONS GORNÉSHa sortit en 9 ocasionsCavall: Airòs (17 anys)

Bartomeu MASCARÓ PONSHa sortit en 29 ocasionsCavall: Terry (26 anys)

Vicente MERCADAL JUANICOHa sortit en 14 ocasionsCavall: Nus-M.T. (8 anys)

Jordi PETRUS PONSHa sortit en 10 ocasionsCavall: Raig (5 anys)

Llorenç PONS BENEJAMHa sortit en 4 ocasionsCavall: Valent (9 anys)

Toni PONS GORNÉSHa sortit en 14 ocasionsCavall: Màgic (8 anys)

42----------------- Informació local Agost 2008 - 294

Miquel MASCARÓ SABATERHa sortit en 9 ocasionsCavall: Larsson E.B. (10 anys)

Pere PALLlSER PONSNo ha sortit en cap ocasióCavall: Plutón (8 anys)

Joan PETRUS PONSHa sortit en 1 ocasióCavall: Rayo (11 anys)

José PONS BUlLSHa sortit en 2 ocasionsCavall: Olan (7 anys)

Bene PONS PONSHa sortit en 13 ocasionsCavall: Kuntakinte (6 anys)

Josep PONS PONSHa sortit en 7 ocasionsCavall: Trui (3 anys)

Toni RIUDAVETS FLORITHa sortit en 20 ocasionsCavall: Lirón (10 anys)

Joan SINTES RIUDAVETSHa sortit en 20 ocasionsCavall: Saturno Ermità (4 anys)

Joan TOMÀS PONSHa sortit en 9 ocasionsCavall: Popeye (21 anys)

CONVIDATS PICADEROJake TIMOTY FORD (dissabte)Mónica MARTí COLL (diumenge)

Óscar PONS PONSHa sortit en 8 ocasionsCavall: Paraiso (6 anys)

Rafel PONS SINTESHa sortit en 22 ocasionsCavall: Telo (22 anys)

Miquel PONS TRIAYHa sortit en 15 ocasionsCavall: Nabuco (8 anys)

Catalina ROTGER BENíTEZHa sortit en 9 ocasionsCavall: Moscatell (9 anys)

Toni ROTGER BENíTEZHa sortit en 9 ocasionsCavall: Moscatell (9 anys)

Joan SANS BARBERHa sortit en 12 ocasionsCavall: Tomeu FR (3 anys)

Osvaldo SINTES TIMONERHa sortit en 19 ocasionsCavall: Olin - Olivo (7-15 anys)

Miquel TALTAVULL COLLHa sortit en 5 ocasionsCavall: Xoroi (9 anys)

Elisabet TEIS ILARIHa sortit en 3 ocasionsCavall: Romualdo (5 anys)

Maite VERGER CORTÈSHa sortit en 14 ocasionsCavall: Orfeu (7 anys)

CONVIDATS DE l'AJUNTAMENTSANT LLUísMiquel PONS HERREROWendy NEEWPORT (dissabte)M!! Carmen CARRASCa (diumenge)

ES CASTELLMiguel BORRÀS REVETCarmen COLL CENDAN (dissabte)Daniel SINTES PONS (diumenge)

CONVIDAT CLUB HíPICAdrià PONS GOMILA (dissabte)Raúl MARI ALlMUNDO (diumenge)

FORNELLSPere MARQUÈS MARQUÈS

SANT CLIMENTMaria CARRASCa CARRERAS

MAÓFrancisco GARRIGA VIDALJoan MOLL TUDURí

Informació local -----------Agost 2008 - 295 43

SANT LLORENBONE ç 2008S FESTES!

www.illesbalears .cat

Agost 2008 - 296

Els sopars de sa COSTA (~V Maca Ramos

Indagant en ci passat, hem pogut esbrinar que el, inici, DES POUd'aquestes trobades es remunten molts anys enrere, a l'època delcarnaval, quan la gent que habitava aquells carrers s'ajuntavaper fer una bereneta-sopar. D'aquí ve segurament el fet que unade les coses que més recorda la gent dels primers sopars de SantLlorenç siguin les anècdotes de personatges que es disfressavenper fer més xauxa.

Les persones que ens ho expliquen diuen que allà pels anys80 va ser molt divertit un sopar en què en Paca Timoner

(Campana) ien FranciscoPons, en XecMasser esvan presentarvestits decambreres.Una altravegada en

Juanito Ferri va dur uns capgrossos, que també es recorden i ensexpliquen que com que en aquella època ell era regidor de festes,van començar a fer una carrossa, que sortia el diumenge. La ideaera que altres barriades també fessin la seva carrossa, però no vatenir seguiment, només els de la Costa des Pou, durant quatre ocinc anys.

En Jordi Marban i na Mercè ens expliquen que en XecMasser, l'home de n'Aguedita, era sorprenent perquè era moltseriós, però a les festes feia molta bulla. També li agradava ajudara enramar, fins i tot, ens els darrers temps en què ja no es trobavabé, encara s'oferia per aguantar l'escala.

N'Aguedita ens explica que solien posar fulles de palmeraa les portes de les cases, fins que un any, algú va fer unabarrabassada i en van cremar unes quantes. El foc també vaprendre fins a la línia telefònica i de llavors ençà aquest tipus defesta ja no es va fer més.

Després d'un temps de no fer el sopar, en Jordi Marban, enBep Portella i en Ramon Babot el van tomar a organitzar. És elpitjor carrer del poble per enramar a causa del pendent i la plaçadel pou, encara que quan està fet pugui semblar tot tan fàcil. Diuen Jordi, que ara no tomaria a posar-se en aquella situació, a laplaceta de davant el pou, dalt una escala molt alta sense estaló,aguantada per quatre persones, era massa perillós. Diu que allòque li agradava molt era enramar es Regaló perquè és molt estreti no passes cap pena i el resultat era molt agraït.

També se'n recorden de na Maria Domingo, que anava acobrar les despeses de la festa per les cases. Per menjar, cadascú

duia alguna cosapreparada i tot escompartia. El queera comú era lapicada, el xocolati iel gelat. N' Agueditahavia preparat laxocolatada moltesvegades. Es feienjocs, com carreresde sacs per a petitsi grans, sobretot en l'època que hi havia moltd'al·lotim i també se representaven alguns números de cançonsconegudes, com per exemple Money, money.

Fa set o vuit anys, els vesins de sa Costa des Pou i del carrerdel Bisbe Goñalons, que amb l'entusiasme de Joan Caulesengalanaven els dos carrers i es vestien com els antics, van parlaramb quatre membres de la banda des Migjorn Gran per fer unacantata de rondalles. Als instruments de la banda, dos trombons,un tambor i un saxo, s'hi va ajuntar més gent de per allà ambcoses de fer renou i van arribar a ser dotze. Començaren a saCosta des Pou amb guitarres i instruments i van arribar a ser mésde dos-cents els que els seguien. Van fer un gran cercavilesimprovisat pel poble i diuen que a les quatre de la nit, sa Plaçaestava tan plena com els dies deja/eo i encara s'hi anava afegintgent. A partir d'aquell dia, no és estrany que alguns membres dela banda des Migjorn apareguin pel nostre poble, tal dia com eldivendres per poder esplaiar-se lliurement i recaptar seguidorsespontanis.

És tradicional, que també el dia del pregó, tots benmudats, els vesins s'apleguin per fer una foto devora el pou itambé treguin ramells al carrer per fer polit, però just abansque comenci la gresca tothom els retira. La gent hauriad'aprendre a xalar amb el que hi ha, sense destrossar-ho, sinóarribarem a no poder organitzar res, perquè són moltes hores,despeses i energies que s'hi aboquen.

Elsmés veterans ara són en Juanito Mir Timoner (Campana) i en

Jaume Alzina, que sempre surten a ajudar. Es fan bastantsreunions prèvies al carrer per exposar les idees noves de cadaany. A veure amb què ens sorprenen enguany!

Agost 2008 - 297 l1liOol-teborecions 45

Gegants convidats

de la Fal-Iera GironinaVan ser estrenats l'any 1985. Aquesta nova parella passava a substituir els gegants

vells, molt malmesos pel pas dels anys, que anaren a raure a les vitrines del Museud'Història de la Ciutat. Van ser dissenyats per Carles Vivó i realitzats al taller Can Boterde Tiana per Albert Argimont. Els elements rnetàl-lics: corones, medallons, l'espasa il'orbe van ser fets al taller de Ramon Boix de Girona i els vestits fets per Anna Breba. Uncop muntats el resultat no va acabar d'agradar. Els vestits i la joieria eren encertats,però els rostres dels gegants no s'acabaven d'ajustar al disseny de Carles Vivó. Desprésd'una única sortida al carrer van ser decapitats i se'ls vadonar una nova fisonomia. Aquests segons caps van serrealitzats a l'Escola de Belles Arts de Girona. El resultatd'aquella intervenció tampoc no va ser gaire harmoniós,les mans i els caps estaven desproporcionats i es veiaque eren obra d'unes mans diferents. A més, eren unsgegants molt desequilibrats i pesats.

L'any 1993, amb motiu de la presentació de lesrèpliques dels gegants antics, van ser batejats amb elsnoms de Carlemany i d'Anna Gironella. Aquell dia lageganta va estrenar un mocador fet per Mercè Pons.

A finals de l'any 1998 es va decidir arreglar-los deforma definitiva (gairebé 15 anys després!) i van ser dutsal taller "Drac Petit" de Terrassa. Se'n feren unes còpieson el cap i els cos casessin, proporcionats, equilibrats imés lleugers. Estrenaren vestits nous, fets per la modistaNuri Berengaret tot seguint el disseny dels anteriors i elselements metàl-lics van ser restaurats.

HistòriaEl gegant, com el seu nom indica, representa l'emperador franc Carlemany. És un

personatge molt lligat a la ciutat de Girona tot i que no la va trepitjar mai. Aquest vincle,més llegendari que res més, parteix d'un fet real. L'any 785 la ciutat de Girona es lliuràa Carlemnay que la va alliberar del domini sarraí. Aquesta "capitulació voluntària" és eldetonant de multitud de llegendes que amb el pas dels segles han magnificat la intervenciódel cabdill franc en el succés.

El gegant porta una frondosa barba, Carlemany era conegut popularment com"l'emperador de la barba florida". AI pit, hi du penjat l'escut de la ciutat, a la mà esquerral'''orbe'' i a la dreta la seva famosa espasa "Montjoie", capaç de partir muntanyes i d'acabaramb el món.

Ella porta el nom de la modista que va fer -i regalar- els vestits dels gegants: AnnaBreva. El cognom el deu a l'esvelta torre que coronava la muralla de Girona, la TorreGironella. És, doncs, una representació de la ciutat. SónGirona i Carlemany, unió tan viva en la tradició gironinacom inexistent a les pàgines dels llibres d'història.

Intruments: gralles, tarotes, caixes, bombo, sac de gemecs

Trobada: primer diumenge de novembre

Ball: Actualment ballen la jota "jaleo"

Coregorafia: Geganters Fal-lera Gironina

Disseny: Carles VivóConstructor: Albert Argirnont de Can Boter de Tiana

Restaurador: Jordi Grau del Traller "Drac Petit" deTerrassaMaterial: Cartró-pedra i fusta.

46 -----------Informació local

__________ Agost 2008 - 298

Redacció

Geganta:

AnnaGironellaPes: 41 KgAltura: 3,45Estrena: 1985

Gegant:

CarlemanyPes: 56 KgAltura: 3,45 mEstrena: 1985

J na Pons,el pregó d'una veu emblemàtica

Una de les veus que ha crescut amb Alaior i que haviscut les seves festes patronals de ben a prop seràenguany l'encarregada d'oferir el pregó, el tret de sortidaque dóna pas als jaleos, la música, el ball i les bonesestones d'estiu. La benvinguda a les festes de Sant Llorençserà enguany de la mà de na Joana Pons. La cantant varebre amb els ulls ben oberts la notícia, amb moltasatisfacció i alhora, com diu ella, "amb molta responsabilitat,són moments de molta emoció i això implica un seguit desentiments per a tothom". Aquest fet fa que el pregó vulguiestar a l'alçada de les festes patronals i saber transmetre,a través de les paraules, tot allò que se sent, un repte nogens fàcil per algú que se sent alaiorenca fins al moll del'os.

Na Joana Pons recorda amb un afecte molt especialles festes majors viscudes a Alaior, població en què haviscut gran part de la seva vida i on té tots els seus familiarsi amistats amb qui, any rere any, ha celebrat Sant Llorenç.Explica que les festes temps enrere no tenien el mateixpaper que avui en dia, ja que eren de manera més puntuali s'esperaven amb molta emoció. Però, tot i que ara elstemps de festa i oci se succeeixin pràcticament cada capde setmana, allò que transmet la festa de Sant Llorenç ésinigualable. Pons recalca que Alaior ha sabut mantenirl'essència de les festes patronals en què s'hi respira unambient familiar, amb un caliu i una germanor que nos'hauria de perdre mai. Aquest ambient és, precisament, elque recorda quan explica com vivia les festes de joveneta"sobretot la música i el ball, la música ha estat sempre elmeu vici i també m'ho pas moltíssim bé ballant. Els jaleosllavors es vivien diferent, també eren molt espectaculars,però aleshores les allotes no hi participàvem, era noméscosa d'homes i ho miràvem d'enfora".

Avui dia certs aspectes de les festes han canviat, s'hanadaptat als nous temps i al seu context, però, malgrat tot,Sant Llorenç no deixa de despertar aquesta espurnainnegable als alaiorencs, orgullosos del programa en quès'ha treballat durant hores i hores i que viuran durant unsdies intensos, bellugadissos i cansats però amb unacelebració especial que no pot igualar cap altra festa delcalendari.

En aquesta ocasió idò, na Joana Pons, un cop davantdel micròfon, canviarà les cançons pel pregó per a SantLlorenç i per als alaiorencs, un poble on ella assegura "hisaben fer festa" i el pregó de la cantant serà l'encarregatde donar pas a tota aquesta pila de vivències i sensacionsque es fan esperar, ni més ni menys, que un any.

Na Joana Pons té una llarga i sòlida carrera en elmón de la música, en què a través de nou treballsdiscogràfics, tres col-laboracions i les recopilacions fetes,ha acostat a Menorca una riquesa musical pròpia de la sevaterra i també d'altres indrets, amb sonoritats diverses, tantde diferents autors com de na Joana Pons i ses Guitarresmateix. La formació és ben reconeguda a l'illa i no deixade regalar-hi els seus concerts.

4 Vents

Sant Llorenç 2008iiSON;$ ~f'S ç¡;

SANT LLOR'NÇ!/

Diada de Sant Llorençfesta grossa fan a Alaiorcada any amb molta d'll-lusíócelebren tots els alaiorencs.

1Quan ja surt sa qualcadaaquí sa gent ja s'esvalota ¡mentre es cavall galopavan es joves amb sa pomada.

Ja arriba es dissabte vesprea sa plaça tots aniremes jaleo acompanyarem Iperquè seguesqui així sa festa.

Retronada de tamborsde tambors i de cornetessa música i ses majoretesn'Eulàlia i en Llorenç acompanyen ses completes.

Es diumenge as capvespre,tir al plat i futbolva sa gent amb un gran solfins que arribi ja es vespre.

Que sa festa acabi bésa festa de Sant Llorenç

I de tots els alaiorencsI me despedesc fins l'any que ve.

Toni Barber

Joan Febrer Sans

Agost 2008 - 299 -~_IlI!IJl!lIJl!lI_!lJl!lI------ Informació local 47

Gloriós~ant Llorenç!

Taller de reparaciónde automóviles.Venta de vehículos nuevosy de ocación.

Av. de sa Indústria, 17-1907730 ALAIOR - Menorca

Telèfon 971 37 81 31Fax 971 37 85 63

EL MEJOR MUEBLE&ili,~~]©~ [p)~~~O©

48-----------

FERRETERIA - ESPARTERIA - FLORISTERIA

Bones Festes ~

yAv. de la Mare de Déu del Toro, 18-A.

Tel. y Fax 971 37 17 18 - ALAIORtina@iponet.es

- Restauració integral de llocs i cases de camp- Restauració de façanes- Restauració de portes d'entrada i jardí- Restauració de pèrgoles i tarima exterior- Restauració de cuines i fusteria interior

--------- Agost 2008 - 300

4 Vents

PREMI ST. LLORENÇ 2008 DE PINTURAl'emblemàtic edifici que l'artista acompanya d'un cavallbotant, icona imprescindible de qualsevol festa menorquina.

Amb una bona trajectòria i guanyador de diversosconcursos, Lluís Pons ha emprat una tècnica poc habitual

en la seva obra, i és que, pinzellada apinzellada, ha anat dibuixant amb l'acrílicels motius representats. D'aquestamanera es dóna color i forma al marèsde Santa Eulàlia i també moviment alcavall i a la seva llarga crinera a l'aire.La tècnica pot recordar el puntillismeperò, sens dubte, el resultat res no hi téa veure, i més encara quan aquestas'emmarca i es delimita pel regalim purde pintura, una tècnica que naixia ambl'expressionisme abstracte de JacksonPollock i que evoluciona per resseguirunes formes ben definides d'una manera

diferent i que, a més a més, aporta volum i permet quel'obra surti del quadre.

Pons no només ja havia participat en altres concursos,sinó que també n'havia quedat guanyador i, malgrat no esdediqui al món de la pintura de manera professional, haexposat les seves obres en diverses ocasions i ha participattambé en projectes pictòrics, sobretot en l'àmbit del còmici del dibuix humorístic. Tot i així, afirma que "dedicar-se aaquest món és molt laboriós, cal borinar-se molt i no aturarmai". Per això, malgrat que ell no perfili la seva vida laboralen el món de la imatge, entén els concursos com una bonaoportunitat per no deixar-hi de tenir contacte. "És una bonaocasió per mostrar la pròpia obra i arribar al públic i, devegades, això t'obra portes per a possibles exposicions",diu l'autor.

Pons exposa de manera permanent la seva obra a laxarxa a la plana www.jameslluispons.com. on es potobservar clarament la seva evolució, sempre amb undenominador comú ben colorista i divertit, amb uns fonsamb degradats, en ocasions amb repeticions de motius oamb esquitxades de color. El motiu principal gairebé semprequeda perfectament perfilat i delimitat, ja sigui amb el pinzell,amb volums a base de pasta o, com és al cas de l'obra querepresenta les festes de Sant Llorenç, a mà alçada i fent úsde la tècnica del regalim, una manera de treballar que, uncop l'acrílic arriba a la tela, ja no pot corregir-se en casd'error i, per aquest motiu, requereix una bona pràctica.

L'obra s'afegeix a la collecció de les pinturesguanyadores de Sant Llorenç, un títol que va pujant el llistói incrementant la seva col-lecció.

Com cada any durant les festes de Sant Llorenç esconvoquen els concursos creatius. Enguany han estatdedicats a la pintura i a la literatura i s'han obert a totsaquells que hi volguessin participar. Les obres de pinturaque s'han presentat han estat diverses i ben variades. Encanvi, el concurs de literatura s'ha declarat desert, a causatant de la baixa participació com al nivell literari de les obres,segons ha valorat el jurat qualificador.

Quant a l'obra pictòrica, el guanyador ha estat LluísPons amb una obra de clara referència a les festes d'Alaiorque ha anomenat "Esclat de Festa". L'artista és natural iresident de Maó. La seva parella és alaiorenca i per aquestmotiu manté una estreta relació amb la població i participaa diversos dels actes que s'hi organitzen. En aquesta ocasióPons ha capturat la imatge de Santa Eulàlia, una de lesprimeres representacions que se'n fa un cop restaurat

BONES

DE

* ACClONAMIENTO AUTOMATIZADO QUE EVITAESFUERZOS MANUALES PARA SU FUNClONAMIENTO

* SISTEMA COFRE DE AUTOPROTECClÓN(NI LA LONA NI EL MECANISMO SE ENSUClAN)

* ESTRUCTURAS ESPECIALES* TOLDOS Y CAPOTAS* TAPICERíA* MANTENIMIENTO

FESTES

* MANTENIMIENTO INNECESARIO

SANT * ALUMINIO LACADO

* TORNILLERíA INOXIDABLE

llORENÇ

Agost 2008 - 30 l Informació local ----------- 49

punts de vendareparacióformacióportàtilsmobiliari

xarxes wifilinternet

BonSant Llorenç II••

Ala¡Orlfi) •Es Mercadal

novablancarenaempresa constructora

Promocions,obres noves i reformes

US DESITJAM UNES BONES FESTES DE

SANT LLORENÇCarrer de Sant Pancraç, 1 A

_ Tel. 971 3791 57Fax 971 3791 5807730 ALAIOR - Menorca

ASESORIA FISCAL

Desiti~bones festes deS~nt Llorenç 2008

FISCAl- laBORAlCDNTABlllDAD - SEGURDS

Plaça Nova, 12 Tel. 971 372650 - 971 378116Fax 971 378421

07730 ALAIOR - Menorca

SISTEMES IIFORMATICS MERCADAL .Gabriel Mercadal Olivar

Tenim tot el que necessites pel teu equip,í per jugar. ..

c/, EsRamal, 42 b - 07730 Alaior - MenorcaTel. i fax 971 37 25 33

gmereadal@siminformatiea.e.telefoniea.net

______ "w•• _ Agost 2008 - 302

Agost 2008 - 303 -IIIII!II--IIIIIII------ 51

4 Vents

Enguany el Col-leqi La Salle d'Alaior està d'aniversari.La seva tasca educativa compleix cent anys al servei delpoble formant els més joves amb unes aptitudsacadèmiques i uns valors comuns. L'Ajuntament, que cadaany ret homenatge a una entitat per la seva labordesenvolupada en bé del municipi, ha decidit que enaquesta ocasió la celebració de La Salle sigui doble iatorgar-li aquesta vegada el reconeixement públic durantles festes de Sant Llorenç.

Amb aquest homenatge, l'Ajuntament se suma alsactes que el mateix centre ha organitzat per al proper curs2008/2009 per commemorar el centenari de la instauraciódels lasalians a la localitat d'Alaior, el 1908.

A Alaior són molts els vesins que s'han educat i hancrescut amb els valors de La Salle, perquè, com explicaImmaculada Goñalons, la directora seglar de l'escola, lesmatèries acadèmiques poden variar el seu temari, peròl'esperit educatiu sempre és el mateix i s'ha mantingutintacte a cada un dels centres d'aquesta congregació. LaSalle i Alaior han crescut junts durant el darrer segle, jasigui dins les aules del centre com cap enfora, perquèl'entitat no només fa feina en el vessant educatiu, sinó entot un teixit social amb diversos objectius, alguns dels qualssón el fet d'oferir ajudes als més desafavorits iun lloc per a la promoció humana de tothom.

L'escola té les portes sempre obertes atothom, vingui d'on vingui i siguin quines siguinles seves creences. Només es demana respecteenvers la seva fe, i de fet, part del professorat esdeclara ateu, però molt ben acollit i sense el mésmínim perjudici per dur a terme la seva laboreducativa.

Per al director cessant del centre, JuanDuran, aquest reconeixement per part de laCorporació municipal no és tant a l'escola d'avuien dia, sinó a la feina que han fet nombrososprofessors durant molts anys i, també, als seusalumnes, molts dels quals han decidit seguir alcentre, un cop graduats, dedicats a l'activitat

.Salle

docent. Duran apunta que l'homenatge és al poble sencerja que gran part dels alaiorencs, ja sigui des de l'escola oal local on antigament hi havia La Salle petita, han tingutcontacte amb l'entitat i la seva manera de fer i de créixer,per la qual cosa aquest reconeixement es fa extensiu atots els que hi han estat vinculats, fins i tot a alumnes deles poblacions vesines que, dia a dia, han assistit a lesclasses del centre.

De fet, Goñalons i Duran recalquen que La Salle noés només un espai educatiu en el món acadèmic, sinó quehi ha una implicació que va més enllà i tots els alumnesque rep a diari, com també els seus pares, són moltparticipatius en tot allò que s'organitza: celebracions,tutories, xerrades ... una feina tirada endavant entre molts iper al benefici de tots plegats.

Aquest reconeixement arriba l'any en què l'entitatcelebra el centenari, però per això ha estat necessària unaimportant tasca diària al llarg de cent anys, per la qual cosala felicitació és per a tots els que han lligat part de la sevavida a ajudar els altres, a ensenyar i a créixer amb unsvalors basats en el respecte i la fe cristiana.

Informació local !!III-~IIII!III!I!I.IIIIIJI!I---Agost 2008 - 304

Miquel À. Marquès

Feia temps que volíem parlar amb Nicolau HuguetMoll, migjorner que viu al carrer Major núm. 93 desMigjorn Gran, i un excel-Ient mestre artesà que fabricafabiols.

Ens interessava parlar amb Nicolau, perquè elsfabiolers d'Alaior han anat a aprendre les tonadesmusicals de la festa as Migjorn Gran. I els fabiols queempren per sortir a la colcada també ho són, migjorners.

En Nicolau ens avisa que, als seus 82 anys, no havingut mai a les festes de Sant Llorenç. Però els seuslligams amb les festes tradicionals i Sant Llorenç sónevidents.

El seu avi, Nicolau Moll Moll, va ensenyar-los, a ell ial seu germà, en Joan, les tonades del fabi ol. Les mésconegudes són l'aigua-ros, la colcada i el ball des còssil.Ells ho van aprendre del seu avi i d'oïda.

L'avi Nicolau Moll Moll va ser un fabioler moltconegut. Durant anys, va participar en les colcades desMigjorn Gran, d'Alaior, Maó, es Castell, etc. En Biel, sonpare, també ho va ser. En canvi, ni en Nicolau ni en Joanmai no van fer de fabiolers.

La seva relació amb Alaior es refermà quan elsfabiolers d'Alaior visitaren els germans Huguet Moll.Primer hi va anar Maties Mascaró Mir per aprendre lestonades festives. Poc després ho faria Miquel JuanicoBarro. En Nicolau, home afable i senzill, ens conta comva ser el seu germà, en Joan, un home preocupat per lacultura i la història local, qui els ensenyava. Però enrealitat, tots dos germans participaven en mostrar-los l'artdel fabiol.

Central: Av. de Sa Beguda, 9. Polígon o Industrial La Trotxa. ALAIORTel. 97137 9196· Fax 97137 9197

En Nicolau també ha fet fabiols per als nousfabiolers. Recorda que un dia s'hi va presentar JoanMercadal Farré. Sabia tocar el fabiol però li va demanarun fabiol nou. Avui, en Nicolau té dos encàrrecs peracabar, un fabiol per as Castell i un altre per a Ferreries.

En Nicolau ens diu que el seu avi, Nicolau, els vaensenyar, a ell i al seu germà Joan, a fer fabiols. Ensconta que per fer un fabiol bo, s'ha de triar una canya

que respongui bé i que despréss'afini bé. Un altre aspecte a teniren compte és la gruixa de lacanya.

El millor moment per tallar lacanya és durant la lluna vellad'agost i després s'ha de deixarassecar-la. Les mides d'un fabiolmai no són iguals; en tot cas, unfabiol sol tenir cinc forats aldamunt i dos al davall. Els fabiolsmai no són iguals i donen tonsdistints. En Nicolau ens en sonados, de fabiols, i certament nosonen igual. Aclucam els ulls i elso d'aquells fabiols alegres ensobre les portes de les festes.Moltes gràcies, Nicolau, pel seutemps i la seva memòria.

r--------------------------~-----------------------,ALAIOR TIENDAS NAUTICAS ADDAYA :

Polígono La Trotxa ~ Puerto Depor1"ivo :Av. de Sa Beguda, 9 •• •••• Addaya, nO 4 I~ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ MARDAYA,s.c. .•

www.mardaya.cem- mardayalfimardaya.comSucursal: Puertn depnrñvo Addaya n° 4

Agost 2008 - 305 ----------- Informació local 53

Antoni 5intes i Joan Caulesens expliquen com eren lesfestes als anys 50

Aquesta conversa la teníem pactada des del'any passat quan, en un concert de Sant Llorenç, en vamparlar amb en Joan i en Toni. Volíem escoltar els seusrecords d'un temps en què la festa era viscuda d'unaaltra manera.

Ens vam trobar a una bona ombra d'estiu ambAntoni Sintes Marquès i Joan Caules Pons, amb la sevafamília, per rallar de com es vivia la festa als anyscinquanta.

Pensen que els seus records seran semblants alsde molta gent. Amb ells, el que pretenem és dibuixar unaimatge de com es vivia la festa de Sant Llorenç mig segleenrere.

Ens parlen d'un temps de festa en què tot eraimportant i de tot se'n xerrava molt: la missa deldiumenge, la visita de l'aigua-ros, el dinar, el futbol, eljaleo, els focs artificials i el ball; i els més jovenetssomiaven amb els cavallets, les barques, les turroneres,les avellanes que venien diferents venedors i el joc de larata.

Per Sant Llorenç tot era diferent: es feia un menjarmolt més bo, solien tenir convidats a casa (familiars iamics), s'estrenava la roba nova i, en definitiva, es viviaun Sant Llorenç diferent segons l'edat de cada persona.

Les festes dels cavalls i el futbolComença a parlar en Joan, quan recorda que de

petit estava llogat al lloc de Sant Tomàs. Madona li manàque anàs al poble a comprar llevat per fer les coques.Agafà l'ase i pel camí de Son Magnar va arribar fins aAlaior. Allà, els seus amics li van dir que havien arribatels millors jugadors del món i ell va anar a veure'ls a LosPinos.

Aquells homes van fer una demostració i l'al-lot vaquedar tan enlluernat que el temps li passà de pressa. Latornada, ja ho poden pensar, va ser èpica: la madonamaleita, els fills també perquè havien de pastar i volienpartir, però l'amo estava callat. Més tard, l'amo li va dirque havia fet bé, perquè havia vist el millor del món i defranc.

Un altre personatge de Sant Tomàs era el missatge,en Pere Tudurí, conegut com en Pere Rambetes. Era unhome que en sabia molt de bísties i solia sortir de caixer.

- Un any li van brindar un cavall de Son Boter, just duessetmanes abans de les festes, que no havia sortit mai ala festa. Parlam d'un temps en què era difícil ajuntar deu

cavalls per fer una colcada. L'Ajuntament li va pagar cincduros per sortir a la festa. Quan va anar al jaleo, tot elque va poder fer aquell home va ser travessar sa Plaçaal galop.

Un altre caixer de l'època és en Xec Rubí, que avuiviu a Sant Lluís. Va treure un cavall de ses Coves Velles.El cavall va provar de botar, però just va fer quatre botetsde res i al mig de la plaça hi havia molt poca gent. Ensconten que la gent solia anar molt mudada, amb el vestitnou estrenat a les festes, i els homes amb camisa icapell.

Era un moment en què menar el cavall a la músicaera una proesa. Els cavalls eren bísties de càrrega i defeines del camp; molts deixaven la feina del batre el blatper fer-los sortir a la plaça.

Abans que a la colcada sortís un regidor com acaixer batle, el lloc era ocupat per un caixer qualsevol.Recorden com ho van ser en Joan de Torralba Gran i enBiel de Torralba Nou.

La colcada se solia organitzar a la Carretera Nova,prop de Cal Bon Jesús. Les bísties estaven nervioses i,quan passava l'autobús de línia, s'esvalotaven. I la gentdel cotxe encara les esvalotava més.

A la conversa surten més caixers. En Xec desBorrassos tenia un cavall que just botava i s'envestia pertot arreu. En Miquel Orfila, Miquel Tabaco, un home a quili agradaven molt els cavalls, sempre en xerrava i quansortia a les festes la gent l'ajudava a atracar el cavall a lamúsica.

Als anys cinquanta, n'Àngel i els seus germansvivien a Torre-solí. Tenien un cavall al lloc i, durant duessetmanes, hi va anar l'amo en Toni de sa Torre, deCiutadella, un bon caixer que va ensenyar-los el cavall.Després n'Àngel va començar a sortir a la festa.

Un altre caixer destacat de la colcada era en Joande sa Torre Nova (Joan Petrus Ametller), cosí de l'amoen Toni de Son Bou. Durant anys va ser molt anomenatperquè al jaleo de 1963-1964 va ser el primer en "fercaminar dret" el seu cavall a la plaça. Aquella feta va sermolt comentada.

El futbol era un dels actes més importants. Desprésd'haver acabat el jaleo i haver dinat, la gent anava a lescorregudes i, amb els cavalls, davallaven al camp defutbol per veure el partit. Els cavalls els deixaven en unatanca a prop. Aquell dia el camp de futbol era ple de gent

54 -----------Oot-teboreoions _________ - Agost 2008 - 306

Miquel À. Marquès Sintes

i molts venien d'altres pobles. Gairebé tots eren homes iles dones hi anaven quan tenien la casa arranjada. A lasortida del futbol, els cavalls tornaven a fer una passadaper la plaça; aquell costum prest es va acabar.Les feines de la cuina i els menjars típics

En Toni recorda una feta que li va quedar gravada.Eren els anys 1952-1953, quan vivia a Villa Alegría. Elsseus pares l'enviaven amb un ase d'Alger petit a dur lallet a can Fideu. Tot el camí anava en compte de novessar cap de les quatre gerres que duia a dins la sàrria.Aquell dissabte de Sant Llorenç, les dones esperavenimpacients la llet per fer el xocolati. Quan en Toni arribà acan Fideu, va trobar un grupet de dones que l'esperaven.

Però al cap de cantó hi havia en Torrevella, el saig,que també feia d'inspector. Va analitzar la llet i va dir quetota era aigua. Sense donar temps a ningú, en Torrevellava tirar tota la llet al terra i la Costa des Pou n'anavaplena, de llet. El fillet va tornar disgustat al lloc i quan hova contar als pares, no se'l creien. Però el senyor dellloc, Pau Mir, va anar al poble i ho va aclarir tot: vadestapar la feta, va fer pagar la llet vessada a Torrevella,va fer demanar-li disculpes a les dones que esperaven iva fer dur dels seus llocs, aquell mateix dissabte de SantLlorenç, llet perquè les dones fessin el xocolati, en untemps en què la llet envassada no existia.

La gent deixava el millor per a les festes:albergínies, cebes, patates, etc. Aquells dies de festa, ala taula mai no hi faltava sobrassada, formatge, carn-i-xulla i camot.

El reis de la festa eren la coca bamba i el xocolati. Amitjan setmana es feien les coques. Tant al camp com alpoble, els forns anaven a les totes. Si passejaven pelscarrers del poble, sentien aquella olor de coca. Fer lescoques era un dels pricipals temes de conversa delsvesins: que si no els sortia bé, que si la coca no tovavaprou ...

Conten que un costum d'Alaior, a diferència d'altrespobles, és que la coca amb xocolati, tant en el berenarcom en el sopar, es menja en primer lloc, i després ja estreuen la resta de plats a la taula.

Un element important d'aquellsdies era el llevat. Les donesagafaven el llevat, feien la pasta ambaigua, farina i ho tapaven tot perquètovàs. Per tenir llevat, agafaven unpessic de la pasta, feien una cocaplana, li feien una creu i ho posavena dins una ribella, a on reposavadurant dos o tres dies i es tornavaagre. I ja tenien llevat per a lapròxima pastada. Després lesbotigues van començar a vendre elllevat industrial, sota la marca "CintaRoja", i la gent li va donar el nom de"llevat de moda".

I si fer la coca era unaperipècia, fer el xocolati també hoera. Conten que el xocolati no eravenut en pols, sinó que compravenuna pastilla forta de xocolati de LaTropical que l'havien de ratllar, ambla feinada que duia allò!

Un dels plats habituals de SantLlorenç era el conill amb salsa de tomàtic. El brou era unaltre plat destacat: tothom tenia gallines i patates, i tot erabullit. Era un plat que retia perquè es menjaven el brou dedavant i la carn de segon plat. Coïen palangranesd'algergínies i de tomàtics. També solien matar un be perfer carn de be as forn. I tots els plats sempre anavenacompanyats d'un bon raig de patates fregides amb llor iall.

A les postres solien menjar fruita del temps (síndries,melicotons i peres), pastissets i «xulos». I no faltaven lesdolces amb aigua, endolcides amb unes gotes d'anís.

Per a la bereneta treien coques d'albercoc i de prunai aprofitaven les patates del temps per fer patates xurres,que eren guardades a dins una llauna a posta.

Els pagesos solien anar a la posada del poble durantSant Llorenç: solien anar a comprar olives de les bones ivi bo i algun licor a granel, açò sí, amb un bòtil buit.

Desprésd'un fosquetde conversa ide gaudird'una bonaberenetad'aquelltemps, ensdespedim delsnostres amics.De ben segurque gaudirande la festa,però sempreamb el recordde com esvivia el SantLlorençd'aquelltemps.

PASSA r BOTSABATES l COMPLEMENTS

CI MENOR, 30 - ALAIOR - MENORCATEL. 971 379 240PASSAIBOT@MENORCA.ES

Gloriós Sant Llorenç

Agost 2008 - 307 -1!IIII!.1I!I!!!!lll!l!iIII!!I-1IJ!!lII1JIIII Ool-teboreoions 55

Toni Rotger

to Anysde

colcadaUna glosa em propòs fer,

i m'ho dicta sa consciència,esper tenir prou coneixença,

de lo que ara vos contaré,de sa història i s'experiència,

de deu anys com a caixer.

Amb ets anys he ben comprès,que també hem d'esser realistes,

de damunt es cavall tens bones vistes,i tot ho veus molt espès,

però una de ses coses més tristes,és no veure sa gent que ja no hi és.

Deu anys enguany farà,que particip a sa colcada,

i amb tots voltros ho vull celebrar,fent aquesta glosada,

de lo molt que he pogut disfrutar,de sa nostra festa estimada.

Esser un caixer és lo millor,per jo són fets ben comprovats,

i després d'aquests anys passats,feim un sacrifici per sa tradició,

però mentre es joves van quasi despullats,es caixer es mor de calor.

Sa festa un poc ha canviat,i no ho dic per fer un farol,

avui en dia sa gent s'ha conscienciat,i respecta més es protocol,això és lo que es caixer vol,

que hi hagi un mínim de serietat.

Moltes més coses vos contaria,però sa glosa es farà cansada,

de sa meva experiència passada,una cosa sí que vos diria,

que per res del món canviaria,aquests deu anys a sa colcada.

Podríem fer una enquesta,per sebre s'opinió,

almanco sa gent d'Aló,donaria bona contesta,

ja que s'estimen sa nostra tradició,i de cada any s'entreguen més a sa festa.

Tots aquests anys m'han fet veure,moltes coses d'una altra manera,lo important no és xumar i beure,sinó celebrar una festa sincera,

és lo que fa que un poble prospera,i açò ho podeu ben creure.

Amb aquesta vull acabar,i he exposat lo que jo pens,i si ho he fet un poc extens,

perdó voldria demanar,i a tothom vull desitjar,

que passeu un molt bon Sant Llorenç.

De cada any he vist més gent,per sa plaça i carrers,

encara que siguin forasters,lo més polit és s'ambient,

i lo important de tots es festers,és que tothom estigui content.

CALÇAT INFANTIL, HOME I DONA - COMPLEMENTS

Una cosa molt primordial,també he pogut ben comprovar,sobre es cavall, i ho vull dir clar,

perquè hi ha hagut un canvi genial,sa gent respecta més s'animal,i això és lo més polit que hi ha.

VOS DONA LES GRÀCIES PER ESVOSTRE ACOLLIMENT I VOSDESITJA A TOTS UNES MOLT

BONES FESTES DE SANT LLORENÇ

Av. Pare Huguet, 21 - 07730 Alaior - Tel. 971 37 1257CI Sant Esteve, 52 - 07703 Maó - Tel. 971 35 25 91

56 ---------IJ!!II cot-taborectons ••••••••••IJ!!II••••••• Agost 2008 - 308

ALAIOR· SANT LLORENC09 d' AGOST de 2008 I

CIUTADELLAAnades IBus regular! TornadesAturada Plaça dels Pins Davants'institutSortides A les 1600, 1800, 20.00 i 21.30 h De 1 a 5 cada horaVenda de tiquets: Oficina informació turistica ICatedrall i a les aturades

ES CASTELLAnades TornadesAturada Rotonda Fontanelles Davant s'institutSortides De 1800 a 1200 cada hora De 1 a 5 cada horaVenda de tiquets: Punt d'informació jove i a les aturades

ES MERCADALAnades (Bus regular! TornadesAturada Paradabus regular Davants'institutSortides A les 16.25, 18.25, 2025, 21.55 h De 1 a 5 cada horaVendade tiquets: Punt d'informació jove i a les aturades

ES MIGJORNAnades TornadesAturada Paradabus regular Davant s'institutSortides De 18.00 a 1200 cada hora De 1 a 5 cada horaVendade tiquets: Punt d'informació ciutadà i a les aturades

Agost 2008 - 309 .*---------_.

JRLEOBUS2008

EOoVI

:J.oOQ)

O'-'333

FERRERIESAnades[Bus regular! TornadesAturada Parada bus regular Davant s'institutSortides A les 1615, 18.15, 20.15 i 21.45 h De 1 a 5 cada horaVenda de tiquets: Punt d'informació jove i a les aturades

FORNELLSAnades TornadesAturada Parada bus regular Davant s'institutSortides A les 1800, 2000 i 1200 h De 1 a 5 cada horaVendadetiquets: Oficina informació turistica i a les aturades

MAÓAnades IBus regular) TornadesAturada Estació d'autobusos Davant s'institutSortides A les 1600, 1800, 20.00 i 21.30 h De 1 a 5 cada horaVendadetiquets: Oficinad'informacióturísticadel'Estaciód'autobusosi a lesaturades

SANT CLIMENTAnades TornadesAturada Entrada al poble Davant s'institutSortides A les 18.00, 20.00 i 1200 h De 1 a 5 cada horaVendadetiquets: Oficinad'informacióturísticadel'Estaciód'autobusosi a lesaturales

SANT LLUísAnades TornadesAturada Plaça de ses Micoles Davant s'institutSortides De 18.00 a 1200 cada hora De 1 a 5 cada horaVenda de tiquets: Oficina d'informació turística des Molí i a les aturades

57

JORDI PETRUS REURER

Avui hem anat fins al Camp Siquiat per parlar ambJordi Petrus Reurer sobre com era la festa temps enrere.Era una conversa que teníem pendent de fa uns mesos iara és el moment més idoni per fer-ho, a l'ombra d'un bonarbre.

Jordi Petrus Reurer va néixer el 1952 a "Vista Alegre",una caseta d'esbarjo a l'entrada del poble. Poc després, laseva família va anar a viure as Pati des Convent. Els seuspares eren pagesos. Així, el 1957 els trobam que treballenal lloc de sa Torre Nova, de la família Esquella, prop decala en Porter.

Tots els comentaris surten arran d'una fotografia queens deixa publicar en Jordi, que és feta l'agost de 1967,quan va sortir a les festes per primera vegada. Un anydesprés, Fotos Radio va felicitar els alaiorencs posantaquesta imatge al mostrador del negoci al carrer Nou.

Ara ens traslladam a 1967. En Jordi i la seva famíliafan de pagesos a sa Torre Nova. Feia poc que els pagesosde Binissegarra havien sortit del lloc i ells el van agafar. Iun cavall, en "Juste", va entrar a les seves vides.

Son pare, en Joan Petrus Ametller, més conegut alpoble com en Joan de Son Bou o en Joan Rambetes, eraun home entès en cavalls i va ensenyar en "Juste". A sonpare li agradaven molt els cavalls i havia sortit de caixer

- molts anys a Alaior, Maó, Sant Lluís, etc. També solia fercórrer cavalls.

Molts alaiorencs encara recordaran quan son pare

RECORDS D'UN CAIXER

sortia amb "Chaudy", un cavall que s'aguantava molt i quedurant més de trenta anys va sortir a les festes d'Alaior.

En Jordi recorda que son pare tenia molt bona mà perals cavalls. De fet, en Joan Rambetes tenia molta amistatamb l'amo Antoni de Son Bou perquè de petits es van criarjunts al lloc de Son Bou: van ser dos homes que van fergaudir dels seus cavalls als jaleos de Sant Llorenç.

Tornant a en "Juste", quan son pare el va tenirensenyat, en Jordi va sortir per primera vegada al jaleod'Alaior el 1967. Després hi participaria durant vuit anysmés, fins que es va casar. Va participar en diferentscolcades de l'illa, a les festes de cala en Porter i, fins i tot,va sortir durant dos anys a les festes de Sant Joan.

El gust pels cavalls va fer que ajudàs Sebastià Garrigaa ensenyar un cavall, en "Lis". Aquell cavall va arribar aparticipar en una festa a Sa Granja, però va morir. Desprésensenyarien un segon cavall, en "Chavo", en una tancaprop del camí de sa Mola.

Quan ens posam a parlar de cavalls i caixers, recordacom als anys seixanta, a diferència d'avui, era molt difícilorganitzar una colcada amb una dotzena de caixers icavalls. Surten noms com els de Nicolau Tabaco (homed'Eulàlia Maria), l'amo Nito de Santa Cecília, en Xec desBorrassos, l'amo Toni de Son Bou, en Plàcido de Torralba ien Joan de sa Torre Nova.

Amb el temps, a aquells s'hi van afegir nous caixersjoves com n'Àngel, en Valentí des Borrassos, en Biel de

58 1IlI_IIlIlZ IIlI _ Oot-teborecions__________ Agost 2008 - 310

ses Canessies, en Toni de Sant Isidre, en Toni de Son Morro i en Joande Marcona (de Ferreries), d'entre altres.

Recorda, com si fos avui, quan els organitzadors de la festa anavena veure'ls al lloc per demanar-los que sortissin a Sant Llorenç amb elseu cavall. En Jordi vol destacar la importància de tots aquells caixers,avui mítics, que durant anys van ajudar a mantenir les nostres festes. Imés en un temps en què els cavalls servien per treballar, a diferènciad'avui que gairebé només surten a la festa.

A la foto hi surt, aferrat a la cama d'en Jordi, en Tiago Pitxon, elmissatge del lloc que l'animava en tot moment per donar-li confiança.AI mig de la plaça hi reconeix n'Evaristo, en Toni Gonzalez (del Convent),en Vicent de VIKA, en Toni Sintes de TAVEMA, en Toni Reurer,n'Anselmo, en Mora, en Miquelet, en José d'Addaia, l'amo de SantaCreu i, a ben segur, que encara els lectors en reconeixeran algun més.

Enguany, els seus dos fills, en Jordi i en Joan, sortiran a la colcada.Són la tercera generació de caixers d'una mateixa família. Nomésespera que tot els vagi molt bé. Nosaltres els desitjam que passin unesmolt bones festes de Sant Llorenç.

Miquel À. Marquès

~

FESTES DE SANT LLORENÇ PER A TOTS ELS GUSTOS

Què seria d'un Sant Llorenç sense música, ni cavalls?Com sempre Alaior ha esperat amb candeletes no tan solsla festa major, sinó tots els dies que l'envolten per celebrarl'onomàstica entre tots.

Sant Llorenç no pot passar desaparcebut al calendarialaiorenc. Cada any la població prepara els millors actesper homenatjar el sant i festejar-ho de tantes maneres comsigui possible. Així que no només hi ha música i cavalls,plats imprescindibles de qualsevol festa patronalmenorquina, sinó que a aquests s'hi sumen un bon repertorid'activitats de tot tipus.

Un seguit d'espectacles es despleguen per fer lesdelícies dels més exigents. Des d'actes culturals queapleguen un variadíssim i nombrós ventall de concerts, desdel rock a les havaneres passant pels glosats, a actesesportius que celebren els seus festivals anuals durantaquests dies, campionats, exhibicions ... i també d'un bonreguitzell d'esports, tant per als més calmats, amb elcampionat d'escacs -això sí, amb partides ràpides!-, comper als més bellugadissos amb la cursa popular, queenguany ja arriba a la seva vint-i-cinquena edició.

Un pes important dins del programa de Sant Llorençel prenen també totes les activitats culturals que s'hidespleguen i esquitxen els matins, els capvespres i elsvespres de cada dia. Per a tots els gustos, per a totes lesedats i per arreu de la vila. Presentacions literàries amb lanova edició d'un Quadern de Folklore, mostres artesanesemmarcades dins el Mercat de Nit, exposicions de pintura,exhibicions de balls populars o de les diverses especialitatshípiques. No hi poden faltar tampoc els bons espectaclesque deixin tothom ben bocabadat. Enguany l'espectaclede màgia i il-luslonisrne serà l'encarregat, entre d'altres,de deixar tothom sorprès i amb la boca oberta.

D'altra banda, l'ermita de Sant Llorenç de Binixemsrebrà tots els que s'hi vulguin atracar, enguany amb laQisposició d'un servei de bus. Un cop allà s'iniciarà la festapopular i les exhibicions eqüestres acompanyades, és clar,de música.

4 Vents

Amb tot, el programa es pot diferenciar clarament endos blocs amb frontera al cap de setmana previ al dia delpatró. Amb una primera part ben variada i amb activitats detota mena i una segona part més centrada en les festesmajors pròpiament dites, amb actes més protocolaris iarrelats a la tradició de la població. I és que seria impensableun inici de festes sense un bon pregó, enguany serà naJoana Pons qui felicitarà i desitjarà unes bones festes atota la població. Seguidament, i en resposta a la grandemanda dels alaiorencs, hi haurà l'actuació d'un grup demariachi i ball. L'endemà, i es pot dir que ja amb actes benpropis de festes, pendran protagonisme els caixers i elsseus cavalls, que després de dos anys sense poderacompanyar-se de la música de la Banda des Migjorn Gran,aquestes festes en tornen a tenir l'ocasió. Replec, qualcada,[aleos, caragol. .. seran els encarregats d'animar tots elsalaiorencs i visitants que faran les delícies de tothom ambels seus bots i corregudes, els moments més esperats pertothom.

Evidentment, aquells actes que any rere any donensentit a Sant Llorenç no hi poden faltar de cap manera,però també s'aposta per activitats que, potser no es donencita cada any, però també són ben atractives. En aquestcas idò, aquestes festes aposten per recuperar alguns actesque no hi són presents sempre o d'altres de novedosos.És el cas de poder engalanar com toca els gegants Llorençi Eulàlia. Els grallers tindran l'honor de vestir-los i deixar-los ben polits per al cercavila, a més, enguany també esfarà una rebuda com cal als fillets saharauis que acullenles famílies d'Alaior a casa seva cada estiu. Un espectacleque es recupera és el de les Majorettes d'Alaior que,acompanyades per la Banda de cornetes i tambors oferiranun bon espectacle, una altra cita serà la de l'Star PeopleShow, amb imitacions d'artistes internacionals que mai nodeixen de sorpendre.

Unes festes amb actes de tots colors que omplenl'agenda de tots aquells que tinguin ganes de celebració ide passar un bon Sant Llorenç.

Agost 2008 - 311 _ Oot-Ieborecions 59

Marc Pallicer Benejam(Arxiver diocesà de Menorca)

MATRIMONI, SOLDATS, MENTIDES,GELOSIES I VESINS D'ALAIOR DE L'ANY 1697HAVIA MORT EL SOLDAT JOAN MASCARÓ FLUXÀ?

Vet aquí, ja fa molts d'anys es va produir un plet que vacausar gran escàndol al poble d'Alaior. Aquest plet, portat a termeal Tribunal eclesiàstic es conserva avui a l'Arxiu Diocesà deMenorca, a la capsa D-400. Va ser trobat en el marc d'unainvestigació sobre els soldats menorquins que partiren a la guerrafora de l'illa i, avui pendent de publicar, destaca per la moltainformació que aporta sobre els soldats alaiorencs als terçosd'Itàlia. Davant la impossibilitat de reduir tan magna informacióde tots els plets en un article, s'ofereix al lector un dels escàndolsentre vesins d'Alaior que afectà les relacions entre paisans iespecialment entre els membres de les famílies Nater i Mascaró.

Tot va començar el 16 de juny de 1688, quan se celebrà elmatrimoni entre el joves Pere Mascaró Fluxà i Antònia NaterBagur, els dos naturals d'Alaior. Als primers anys, el matrimonianava molt bé i va néixer el seu primogènit ellS de setembre de1689, el qual s'anomenà Antoni. Aquest va ser seguit per enBartomeu el 7 de març de 1691. Elsproblemes, però, arribarien a principisde 1692, quan es produïren elsallistaments de soldats a Ciutadella iMaó per les companyies del terç de lesgaleres de Sardenya, de l'exèrcitimperial de la Monarquia Hispànica.Sembla ser que temps després de lapartença varen arribar notícies a Alaiorque confirmaven que en Mascaró haviamort a terres italianes.

A priori, aquest podria semblarun fet quotidià per a una època on lesguerres eren constants i els perills uncostum. No obstant, tot i el dol,n'Antònia tenia dos fills per alimentar idurant el segle XVII el matrimoni erauna garantia de supervivència. Així, vaconèixer el mestre artesà Joan Allès,natural de Ciutadella, amb qui, a lallarga, es va prometre matrimoni.Aleshores van acudir al rector de SantaEulàlia d'Alaior per concertar elcasament, on hi varen trobar una fortaoposició. Sembla ser que mentre no esdemostrés amb proves que en JoanMascaró era mort, n'Antònia no serialegalment vídua. Aquest succés es va produir el 19 de juliol de1697.

No passarien dos dies, quan acudia n'Antònia Nater davantel rector i el secretari de la Cúria amb un testimoni per testificarsobre la mort d'en Mascaró. Aquest era l'alaiorenc JoanVillalonga, d'edat de 23 anys i fill d'en Bernat. Aquest va contarque l'any 1695, es va trobar a Gènova amb un mallorquí del qualno sabia el nom. Conversant amb aquest, li va explicar entremoltes coses que ell havia vist morir en Mascaró a dins d'una deles galeres de les de Sardenya mentre estaven al port de Gènova.Aconseguit el permís per baixar a terra, va contar el de Mallorcaque li va donar sepultura a una església de la ciutat, de la qual el

testimoni no recorda del nom. Demanant l'interrogat al mallorquímés senyes del difunt per donar notícia a la vídua i família,efectivament va corroborar la identitat d'en Mascaró, però, noen va treure partida de defunció perquè no volia gastar els pocsdiners que tenia.

Aquest testimoni, a priori, deixava les coses clares. Així itot, el secretari manifestà a n'Antònia Nater la necessitat d'unsegon testimoni per corroborar la versió donada. Amb aquestacondició es va presentar el mateix dia 21 amb l'alaiorenc residentas Mercadal, Antoni Pons, àlies Aleta, de 26 anys d'edat. Aquestva testificar que un parell d'anys i vuit mesos enrere va partirembarcat com a soldat des de Maó en companyia d'en JoanMascaró amb una de les galeres de l'esquadra de Sardenya. Vaexplicar que, passats vint dies que eren partits, mentre estaven alport i moll de Gènova va veure morir en Mascaró, al qual varenenterrar en una de les esglésies de la ciutat. N'Aleta especifica

que no va assistir al funeral perquè el seusuperior no el va deixar sortir de lagalera.

Dos dies després, el 23 de juliol, elvicari general enviava avís al rectord'Alaior, que un cop demostrat que elstestimonis eren honrats, podria procediral matrimoni entre la vídua Nater i elciutadellenc Allès. Així i tot, aquestdecret no es va poder portar a terme, jaque arribà un avís el 28 de juliol donatper la senyora Agustina Mascaró, una deles germanes del soldat Joan Mascaró.En aquest afirmava que el seu germà eraviu per uns comentaris que havia sentitd'un cap d'esquadra natural del Castellde Sant Felip, que havia tornat de laguerra. A partir d'aquesta proclama, elvicari senyalà al rector que no es procedísal matrimoni fins confirmar queefectivament en Mascaró era mort.

El 29 de juliol de 1697, vacomparèixer un nou testimoni davantn'Antoni Torres, el rector. Aquest era elsabater alaiorenc Joan Pons, de 28 anys.Va explicar, que quaranta dies enrera vapassar per Alaior en Josep Teixidor,

natural del Castell de Sant Fel ip i cap d'esquadra d'una companyiad'infanteria de la galera dita Sant Francisco, de l'esquadra de lesgaleres de Sicília. Aquest, afirmà davant moltes persones que enJoan Mascaró era viu i que es trobava a Càller, ciutat del regnede Sardenya. Afegí, per demostrar el seu relat, que havia vist enMascaró a la seva casa de Càller treballant de teixidor i que lihavia contat que el seu pare era viu i que vivia al carrer desPorrassar, a la vila d'Alaior. Li va contar, també, que un oncleseu tenia unes cases al carrer dit des Carreró, a la mateixa vila.

El relat donat per Joan Pons era corroborat per dostestimonis que també acudiren a la rectoria de Santa Eulàlia.Aquest era Bartomeu Camps, teixidor d'Alaior i de 41 anys d'edat

60 EIlI _

Ool-teboreoions __________ Agost 2008 - 312

i en Gaspar Caules. El primer va afirmar que sabent que un capd'esquadra menorquí de les esquadres de Sicília es trobava acasa de Gaspar Caules contant les gestes d'alguns vesins a Itàlia,hi varen acudir per sentir-ho. Un cop allí, van sentir a dir pelsoldat que en Joan Mascaró era viu i residia a la ciutat de Càller,al regne de Sardenya. Així i tot, alguns dels vesins li remarcarenque eren dos els alaiorencs anomenats Joan Mascaró que estrobaven servint a l'exèrcit, fet pel qual el soldat li va afirmarque també coneixia l'altre Mascaró. Segons va explicar, l'altreera conegut com en Grillons, el qual vivia a Palerm i aconseqüència de patir mal de caure havia estat donat de baixa del'exèrcit.

Revisats aquests contradictoris testimonis pel rector ienviat l'informe pertinent al vicari, aquest havia de donar elveredicte final, però ho tenia realment difícil. Així i tot, es varebre un recurs el 31 de juliol per part d'Antònia Nater i JoanAllès, els quals demanaven permís per presentar nous testimonisper demostrar que en Joan Mascaró era mort. Aquest, es vapresentar el 3 d'agost davant el rector i era el mateix pare deldesaparegut, en Bartomeu Mascaró, alaiorenc de 65 anys, qui vaexplicar que dos anys enrere es trobà el religiós franciscà, FraJosep Rotger. El religiós li va contar, que mentre estava perAlcúdia es va trobar n'Antoni Pons, àlies Aleta, al qual demanàque feia per aquelles contrades. N'Aleta li va explicar que feiamolt de temps que havia partit junt amb en Joan Mascaró i altresamb les galeres de Sardenya. Aquell li va dir que en Mascaró vapatir molt de fred un dia de molta pluja i que intentava escalfar-se amb un candeler. Finalment es va morir i un alferes li va donarla capa del difunt, la qual encara conserva. Afegí n'Aleta alreligiós, si li podia fer el favor d'avisar la família del difunt, comde fet succeí.

El mateix dia del relat del pare del soldat va testificartambé el sastre Joan Triay, alaiorenc de 30 anys, Aquest vaexplicar que estant a Nàpols, un parell d'anys enrera, per lesdates de Sant Miquel es va trobar al germà de Joan Mascaró,anomenat Pere. Parlant amb ell, aquest li va contar que el seugermà era mort. Mesos més tard, passant per Ciutat de Mallorcaes va trobar els alaiorencs Antoni Pons, àlies Aleta i MiquelGomila de Jordi. Aquests també li contaren que en Mascaró eramort.

El mateix dia, el testimoni donat per en Triay va sercorroborat mitjançant l'interrogatori fet a Jaume Sintes, tambéd'Alaior i portat a la Cúria per la pròpia Nater. Aquest va testificar,que la passada cinquagesma havia tomat de la ciutat de Càlleron hi havia residit durant quatre anys i mai no havia vist JoanMascaró Fluxà. Va afegir, que l'únic Mascaró resident a Càllerera de nom Miquel, àlies Lluch, soldat de cavalleria, alaiorenc ide 50 anys d'edat. Segons va especificar, en Miquel freqüentavala casa d'un tal Frontí, també menorquí. Així i tot, aquests nopodrien testificar i verificar el testimoni, ja que abans de tornar aMenorca, havien estat mobilitzats per partir en campanya militar.

Ja desesperades totes les parts en litigi, va sorgir un noutestimoni que va ser fonamental per resoldre el cas. Era la vesinaalaiorenca Eulàlia Gelabert, vídua de 30 anys. Aquesta testificàque havia sentit a dir a una de les germanes d'en Mascaró, naJoana, que sabia cert que el seu germà era mort, però, feia elcontrari fent constar a testimonis de poca rellevància que aquestera viu. Així, segons li va dir, destorbava a n'Antònia Nater de(~tapàgina és patrocinada per

les seves pretensions de casar-se. Així i tot, el rector i el vicari notrobaren suficient un sol testimoni per decantar-se a favor de lacelebració del matrimoni.

Els testimonis clau van arribar la nit del 3 d'agost. NaCaterina Carreras, vídua alaiorenca de 57 anys, acudia a la rectoriaper donar testimoni. Va contar que el 25 o 26 de juliol, estant a lacantonada del carrer de l'Àngel, on treballa amb altres dones, vaarribar na Francisquina Gelabert, tia d'en Mascaró. Allí, totes esvan posar a parlar del matrimoni entre n'Antònia Nater i un talAllès de Ciutadella i les dificultats que hi havia. Na Francisquinava comentar sobre el tema, que si no bastaven els falsos testimonisper evitar el matrimoni, cercaria altres embulls per evitar-lo. Apart,aquesta afirmà que era sabut per tot el poble i comentat pelscarrers, que la germana d'en Mascaró volia evitar el matrimoniper destorbar n'Antònia Nater i no per cap altre motiu.

Finalment, ja sols pendent d'un testimoni per donar lasentència definitiva, va acudir a la rectoria na Joana Riera iEsterlich, alaiorenca resident a Ciutadella i de 20 anys d'edat,qui va testificar que un dia es trobava a la casa de na Joana Seguí,àlies Pepeta en companyia de na Joana Mascaró, cunyada de naNater. Conversant les tres sobre si n'Antònia Nater es casava ambel ciutadellenc, digué na Mascaró que faria tot el possible perevitar-ho, tant amb aquest home com amb qualsevol altre persona.Alhora, va afirmar que sabia que el seu germà era mort, ja quen'Aleta ho havia deixat prou clar. Apart, tota la famíliaja portavadol.

Així,ja no li quedaven dubtes al rector, al vicari, ni a capmembre del Tribunal eclesiàstic sobre la mort d'en Joan MascaróFluxà. Segons notificació signada a 5 d'agost de 1697, remesa alfiscal eclesiàstic, s'afirmava que era evident pels relats que enJoan Mascaró era mort i per tant, es donaven per falsos elstestimonis aportats per la germana del difunt. Se sentenciava quen'Antònia Nater era lliure per casar-se amb n' Allès de Ciutadella.Que en Joan Mascaró Fluxà descansi en pau.

Dibuix d'un matrimoni menorquí l'any 1690, on els protagonistes portenla vestimenta típica de la Menorca de l'època. El nuvi vesteix laindumentària amb espasa típica militar (ADMe, llibre D-L283).

IYPAgost 2008 - 313 _

Ool-leboraoions 61

A.G.

Vida cultural

AUDICiÓ DE COR I ORGUEEl dia I de juliol, a l'Església de Santa Eulàlia, va tenir lloc

un concert de cor i orgue, a càrrec de la Coral Sant Antoni dirigidaper Mertxe Orfila i de Tomé Olives, com organista. Va ser unconcert molt atractiu, amb assistència d'un nombrós públic, enel qual la Coral començà el programa amb un cor masculí queinterpretà una peça de J.N. Lemrners, Ave Verum, i un cor femeníamb una Ave Maria, les dues composicions per a cors i orgue delmateix autor. Després de dues peces religioses per a cor sold'Anton Bruckner, on es deixà sentir la dolçor de la polifonia,cor i orgue interpretaren, acompanyats de solistes, tres peces delloança a la Mare de Déu, delicades i emotives. La darrera partdel programa va estar dedicada a l'execució de cinc parts cantadesde la Missa Gradual i Ofertori de Joseph Callaerts, "Kírie","Glòria", "Credo", "Sanctus", i "Agnus Dei". Davant els llargsaplaudiments del públic, repetiren el "Glòria" d'aquesta darreracomposició.

EXPOSICiÓ SOBRE ARQUITECTURA IETNOLOGIA

El dia 4, a la Sala de Cultura Convent de Sant Diego, es vainaugurar l'exposició "Alaior, arquitectura i etnologia. Unpatrimoni per protegir" una mostra fotogràfica i expressiva,acompanyada d'interessants textos explicatius, d'edificisarquitectònics singulars i emblemàtics del nostre poble i la seva

comarca, i d'elements etnològics testimonis d'un passat que n'hadeixat alguns sense funcionament desplaçats per les novestecnologies. L'exposició ha estat preparada amb una evident tascade recerca i organització per part del Centre d'Estudis Locals i laregidoria de Cultura i Educació de l'Ajuntament, amb lacol·laboració del Pla de Dinamització Turística local i del CIM.La feina realitzada pels coordinadors Laura Piris, AlmudenaMercadal, Pau Salort i Josep Aliés del Centre d'Estudis va serencomiada per part del regidor de Cultura, Bep Portella, i delconseller de Cultura, Josep Lluis Torres. Tancà l'acte l'alcaldePau Morlà. L'exposició amb una mirada també al futur, centraten el Pati des Convent i conjunt de Sant Diego, romandrà obertafins al 6 de setembre.

BANDA DE FERRERIES I CORALS S'ESTEL ICLAU DE SOL

La Banda Simfònica de Ferreries i les Corals S'Estel, quedirigeix Deborah Montserrat, i Clau de Sol, que dirigeix MontseMercadal, celebraren un concert al Pati La Salle el dia 5, sota labatuta del director Josep A. Colom organitzat per PromocionsMatxani amb la col-Iaboració de l'Ajuntament. Una actuació queresultà brillant, atesa l'evident dificultat de les obres executades,sobretot les de la segona part, i la conjunció i magnífica sonoritatoferta per tot el conjunt. De l'opereta d'Offenbach Orfeu alsInferns interpretaren una fantasia instrumental, amb vibrantreferència al famós "Can-Can". Continuà, ja amb la incorporaciódels cors l'obra 1942, The conquest ofparadise (banda sonorad'aquesta pellícula de Vangelis). Tancaren la primera part lesdanses guerreres de l'òpera de Borodin El príncep Igor. A lasegona part un frenètic Oratoire Olympique d'Ida Gotkovsky ambmolts efectes de percussió, veus, teclat, va cloure el concert ambuna apoteosi de so i de fantasia. Director i directores reberenfortes ovacions del públic.

S'ALBAIDA AL PATI DES CONVENT .El dia 6 es va obrir de nou el Pati des Convent per a la

celebració d'una actuació a càrrec del grup folklòric S'Albaida,organitzat per la revista S'Ull de Sol en commemoració dels 200números publicats. La celebració coincidia també amb els 10 anysd'actuació d'aquest grup musical. El pati s'omplí per escoltar lescançons tradicionals i populars de S'Albaida en un concert moltatractiu amb músiques de la Mediterrània que ells cultiven, icantaren temes de sempre amb l'encert i bona sonoritat que elscaracteriza, "Fandango de Sant Climent", "Sa Fandanguera","Bolero de Primavera", "Sa nuvi a d'Algendar", "Ses Tiranes"etc. foren temes interpretats, entre d'altres i llargament ovacionats.

Pàgines patrocinades per

Construcciones Olives, S.L.-Avda. Verge del Toro, 50 - Tel. 971 3781 57 - Fax 971 379041E.mail: 0Iives2005@infotelecom.es07730 ALAIOR (BALEARES)

62- Informació local __________ Agost 2008 - 314

El dia 12, al Pati dela Salle, la Banda deMúsica des Migjorn Gran,dirigida per Issac Mascaróva oferir un concert,envoltat d'espectacle, comacostuma a fer aquestaagrupació darrerament. Vacol,laborar amb la Banda elGrup de Gospel de l'OrfeóMaonès i alumnes del'escola de dansa Alba. Vatenir una forta audiènciaatreta per l'espectacularitatde les actuacions de labanda que començà ambuna selecció de pecesorquestrals, com "Suspiros de España", bandes sonores depel-lícules com Ireland: oflegend and lore i Piratas del Caribe ia la segona part, integrats els grups de Gospel i ballarins d'Alba,actuant en conjunt, brindaren obres d'estil rocker nord-americà,com "Knock on Wood", "It's raining men", "Le Freak" "Music","The Wall" "Whata feeling", totes arranjades i instrumentadesper Isaac Mascaró. Encesos aplaudiments que obligaren a unsbisos i final trepidant amb el "jaleo",

LA CORAL DE L'ASSOCIACIÓDEMOCRÀTICA AL CULTURAL

La Coral de l'Associació Democràtica de Ciutadella vaactuar el dia 13 al Centre Cultural d'Alaior sota la direcció deRita Marqués. Una actuació realitzada en pla d'intercanvi, i basadaen cançons melòdiques i tradicionals de la nostra illa, conegudesmoltes d'elles, ja que antigament els cors de sabaters, moltafeccionats al cant, les interpretaven mentre trebalaven. "Càntalea las estrellas", "Alma corazón y vida" "Resina del verde palmar""Popourri de cançons menorquines", "Ojos de España", i altresfou el repertori escoli it.

ACTUACIONS A SA PLAÇAEls diumenges de juliol han actuat a sa Plaça diferents

conjunts musicals amb l'organització de les cafeteries Ca naDivina, La Tropical, Es Casino i Es Forn, i la col-Iaboració del'Ajuntament. El dia 13, actuà Carlos Mangado i Ernest Pagès.Músiques de bossa nova, tangos i pop rock. El dia 20 el duo TooMuch, format per Shanti i Pepe King amb blues i soul i bossa-nova, els restants diumenges hi ha previstes actuacions de Grupsdel folklore menorquí.

LLIBRE SOBRE ELS FESTIVALS D'ALAIOR IEXPOSICiÓ

El dia 15, a l'Ajuntament, el regidor de Cultura i EducacióJosep Portella va presentar un llibre del qual és autor, titulat ElsFestivals d'Alaior que fa un resumen històric amb comentaris,fotografies, anècdotes i detalls diversos del que foren els Festivalsde la Cançó Menorquina a Alaior que tant d'èxit i repercussióobtingueren, La presentació va tenir com a col·laborador TòfolMús, lletrista de la cançó "Escolta es Vent" i Arcadi Gomilalletrista de la cançó "Xoroi", dues de les que més impacte han

tingut, que explicaren, un poc les seves experiències. Davant unanodrida concurrència, Portella va comentar detalls del llibre basats

en els arxius que dels Festivals hi ha al'Aj untament i agraí les fotografies iescrits facilitats per part de ciutadans.El dia 18 va ser inaugurada unaexposició amb records, fotografies agran escala i referències als tempshistòrics del festival.

Els Mercats de Nit que cadadimecres se celebren i compten ambuna gran animació, tenen, com cadaany, el complement de música a saPlaça i enguany per primera vegadademostracions artesanes a sa Plaça desRamal. El dimecres dia 2, actuà la

Rondalla i Grup de Ball d'Alaior, a sa Plaça. El dia 8 ho va fer elgrup Agata amb Marina Andrea, Del, Sergi, Simon, José i Icar,amb estil punky ijazz, el dia 16 Medusa, format per Caria Cruelles,Daniel Rodríguez, Suso Gonzàlez i Pere Arguimbau. El 23 Jas-3

CONCERT DE "MENORCA SWING BAND"Dintre del programa "El món a la Lluna" dels dijous d'aquest

juliol, el dia 17 actuà el conjunt "Menorca Swing Band" unaformació de tretze instrumentistes, dirigits per Lou Deach quepractica música de jazz. Aquesta banda que formen trompetes,trombó, piano, baix, bateria, i percussió, interpretaren clàssicsd'aquest gènere amb obres famoses de Glenn Miller, Peter White,Count Basie, Duke Ellington, Stan Kenton, entre d'altres, unaaudició molt celebrada pels amants del jazz, un estil musicalpeculiar, en el qualles improvisacions i variacions dels respectiusinstruments, són, generalment, una de les característiquesd'aquesta vibrant música.

JOANA PONS AMB SES GUITARRESTambé dins el Pati des Convent i del programa "El món a la

Lluna", està prevista per al dia 24 l'actuació de "Joana Pons ambses Guitarres" i a I'hora de tancar aquesta agenda cultural, nos'havia donat encara la seva intervenció, no ~stant, atesa la granacollida que la cantant alaiorenca té entre el públic local, i el quese l'estima la gent, la seva participació haurà estat tot un èxit,amb la interpretació de les cançons populars i menorquines queexecuta amb tant d'encert. Joana Pons, sempre disposta col-laborarbenèficament, és una intèrpret mítica del folklore menorquí.

ALTRES ACTUACIONS DELS MERCATS DENIT

Amb molta participació d'infants, a la terrassa de laBiblioteca i a càrrec d'ARC (Associació de Rondallaires iContacontes) s 'han celebrat una sèrie d'actuacions que hanentretingut els petis amb les seves narracions, tot fent participarels més decidits en les rondalles. A més, a sa Plaça des Ramal hiha hagut demostracions artesanes, com la de L'art del bonsai;Conservar per Conservar del GOB Menorca, amb tast deproductes de finques adherides; Ceràmica i pedra rústicamenorquina; Productes de casa. Formatges i vins de Menorca,etc.

Agost 2008 - 315 _ Informació local 63

11!focentre Alaior retolació * ADHESIUS· PANCARTES

* TREBALLS DE SERIGRAFIA

Taller de serveis d'informàtica Vs desitja j.~"iI_* CARTELLS EN GENERAL

Cursos informàtics * VEHICLES INDUSTRIALSunes bones

* NÀUTICA· MAQUINARIAUs eperam ai nou Iocal des festes de imatge digital * IMPRESSiÓ DIGITAL

Rama~ 43 Sant CI Pare Huguet, 30· Alaior * IMATGES PER A EXTERIORLlorenç Tels. 971372520·636114882 * AMPLIACiÓ DE FOTOGRAFIES

<c.:> retolsbuils@telefonica.net * CARTELLS LLUMINOSOSCarrer Ramar, 43 - Alaior - Ter. 971378424 11ifocentre@ozu.es

Sf9'Jer!P/úça J1(ova

Us desitjaun bon

Sant Llorenç 2008Plaça Nova, 4 Tel. 971 37 16 60

Miguel de Cervantes, 1207730 ALAIOR (Menorca)

Bones festes deSant Llorenç

Tel. 971371796E-mail' (.lsporíol@lgmaíl (om

GUILLERMO MERCADAL

CARPINTERÍADECORACIÓN ,ALUMINIO \'(\\Oí.PVC .t-eS ~\C'5\;

\)Ot'-CSCarretera Nova, 92

Tel i Fax 971371769ALAIOR - Menorca

64_1 ;;; ;;Si

Carrer des Forn, 10 " Tel. 971 372760 . ALAIOR

Botiga de robaMés de cent anys al seu servei

13oneJ' {eJ'teJ'Ie -Sani t.forençCI Ramal, 38 - Tel. 971 3721 70

07730 ALAIOR (Menorca)

gU __ ¡l!!!Il _l!!!I __ gl!!!l.li1l!!!1},.l!!!IJiIll!lli_111Agost 2008 - 316

Miquel Pons Portella

EL XANTRE D'ALAIOR (1)Josep Sintes Timoner(1865-1948)

Es van complir, el passat mes de febrer, 60anys de la mort de mossèn Josep Sintes Timoner,important personatge del panorama musicalreligiós menorquí del segle passat que eraalaiorenc de naixement. Intentem reconstruir, ambmotiu d'aquestes glorioses festes de Sant Llorenç2008, la figura d'aquest músic d'enorme mèrit i de llarga i fecundatrajectòria professional. Així doncs, en aquesta primera part del'article ens endinsarem en els primers compassos de la vida delpersonatge, concretament, fins que assolí la dignitat de sotsxantreque ostentaria fins a la seva mort.

Avui per avui, la paraula xantre (cchantre» en castellà) noestà, ni de lluny, en el nostre vocabulari habitual, cosaperfectament comprensible atès que és un càrrec inexistentactualment ija des de fa força anys. Així doncs, per entendre'l entots els seus caires i situar-lo correctament en el context en quèexistí, cal que ens traslladem a principis del segle XX: en aquellstemps, l'església tenia un poder pràcticament il-Iirnitat, situacióque s'accentuaria encara més després de la Guerra Civil i que,dins Menorca, assoliria un desplegament superior a Ciutadella,que, comptant amb el Palau Episcopal i la Catedral, s'alçaria (is'alça) com la capital eclesiàstica de l'illa. El nombre de preveres(així com d'altres tipus de religiosos) era elevadíssim, encomparació amb l'actual, i la situació era encara més exageradaen llocs de culte de la rellevància de la Catedral, on un grannombre de capellans podien arribar a formar part del seu Capítol.

Era justament dins aquest cos eclesiàstic, el Capítolcatedralici, on hi havia la figura del xantre, que era el canongeque posseïa aquest títol, sense ésser-ne, i que ocupava el quartlloc en dignitat capitular, després del degà, de l'arxipreste i del'ardiaca. Es fa palès, per tant, que la figura del xantre era més béun càrrec honorífic que un d'efectiu, ja que l'ocupació real delxantre (ser el cantor primer en una catedral o un monestir) soliarecaure habitualment en el sotsxantre. Demostra aquest extremun exemple d'allò més pertinaç: l'any 1936, el xantre de laCatedral era el doctor maonès Miquel Dalmedo qui, tot i haverestudiat Dret Canònic, Filosofia i Teologia, no tenia estudismusicals superiors, tal i com hauria estat de rebut en un càrreccom aquest i com, de fet, passava amb Josep Sintes, que en aquellaèpoca ja era sotsxantre a Ciutadella. Però comencem la històriapel principi.

Josep Maria Sintes Timoner neix a Alaior el22 de febrer de1865, poc després ho fa la seva germana Magdalena, quil'acompanyarà al llarg de bona part de la seva vida. Amb nomésII anys, el 1876, entra al Seminari Diocesà de Ciutadella quefeia ben poc que s'havia inaugurat (tot just el 1858) fins que, a24 anys d'edat i després de 13 d'estudi en el Seminari, és ordenatprevere, el 15 de juny de 1889 a la capella del Palau Episcopalciutadellenc a mans del bisbe Manuel Mercader.

Les aptituds musicals de Sintes devien ser d'allò mésnotòries (hom en destaca sobretot la seva portentosa veu), atèsque el mateix any de la seva ordenació sacerdotal inicià elprofessorat de música al Seminari que, fins en aquell moment,no·existia. Només hagué d'esperar 3 anys, fins el 1892, per iniciarla seva tasca musical a la Catedral ciutadellenca.

Cal posar de manifest que Sintes prengué possessió d'un

"beneficio de sochantre" i, encara més precisament, d'un"beneficio del Concordato con cargo de sochantre". De quèes tracta exactament? Un benefici, en termes eclesiàstics,és qualsevol entitat jurídica erigida a perpetuïtat perl'autoritat competent (en aquest cas, un Concordat subscriten algun moment pel capítol de la Catedral i la Diòcesimenorquina) que consta d'un ofici sagrat o eclesiàstic, ambels deures i els serveis corresponents, i del dret a percebreles rendes que hi van annexes. Així doncs, amb només 27

anys, Josep Sintes aconseguí un benefici perpetu al temple catòlicmés important de l'illa amb l'obligació de desenvolupar la tascade «sochantre», és a dir, encarregar-se de tot allò relacionat ambla música que havia d'acompanyar les litúrgies.

Però tot això no s'acaba aquí, atès que Deseado Mercadal,en el seu volum «Los músicos menorquines», ens explica queSintes va ser "nornbrado Maestro de Capilla el 11 de mayo delmismo año [el 1892]" i afegeix més endavant que va treballar enaquest càrrec fins a la seva mort. A partir d'aquest moment, Sintescomençà a residir, juntament amb la seva germana Magdalena, ala casa que hi ha al costat de l'església de Sant Francesc, a laPlaça del Born de Ciutadella.

Una de les primeres actuacions de Sintes al capdavant delcor catedralici va ser per la festa del Corpus: "Ofició en la mañana[del Corpus] el M.l. Sr. Deàn, cantàndose por la capilla de músicauna hermosa misa bajo la dirección de su nuevo maestro, el Rdo.D. José Sintes, Pbro.",

A partir de llavors, la labor del mestre Sintes es dividiria endos apartats ben diferenciats: per un cantó, la pròpia direcciómusical de la capella catedralícia; per l'altre (i no per això menysimportant), els ensenyaments musicals que oferiria a multitud depersones al llarg de la seva dilatada trajectòria, fins al punt que,en la seva nota necrològica apareguda al diari Menorca, hi podemllegir: "muchos de los músicos y cantores de nuestra ciudad dieronsus primeros pasos de la mano del benemérito sacerdote, paraquien la música fue una segunda naturaleza". Són exemple d'aixònoms tan coneguts com el de Gabriel Salord Marquès, fundadorde la Capella Davídica de la catedral menorquina; i com el de lamigjornera Dolors Camps Riudavets (la senyora Lola, filla deFrancesc Camps i Mercadal), que desenvolupà durant molts anysuna ingent tasca musical as Migjorn, dirigint el cor femení de laParròquia i oferint ensenyaments musicals a molts jovesmigjorners, i que, segons s'explica, "tocava el piano divinamenti la casa n'anava sempre plena, de refilets de la seva veumeravellosa i de la bona música dels clàssics, interpretada perella al piano".

En la propera part de l'article, ens endinsarem en l'altrafaceta del mestre Josep Sintes: tot allò que fa referència a la sevafeina al capdavant del cor de la Catedral, amb el qual arribà a feractuacions d'enorme qualitat.

Gloriós Sant Llorenç 2008!

Nota: La fotografia de Josep Sintes és l'única que s'ha trobat del nostrepersonatge. Està presa del llibre Los músicos menorquines de DeseadoMercadal (1967), pàg. 60.

Agost 2008 - 317 _Ool-teborecions 65

Sony <3a.llery...................

~COMERCIAL MERVI, !i.L.www.comercialmervi.com tienda@comercialmervi.com

DISTRIBUIDORES OFICIALES DE

••.•. MITSUBISHI ~ELECTAONICS

AIRE ACONDICIONADO

CI. Ferreries, 207730 ALAIORTel. 971 372473

VENTAS:Avda. Menorca, 6807703 MAÓTel. 971 36 50 86

RVICIO TÉCNICO:CI. Ferreries, 6, 10

07730 ALAIORTe1éfono 971 37 16 43

CI. Mallorca, 2007760 CIUTADELLATel. 971 48 48 02

Us desitja unesbones festes

de Sant Llorenç

us volem desitj ar a totsels alaiorencs

"}c· "a atxa

~

Carrer Menor,1Tel. 971 37 10 42

971 372405Fax 971 37 84 56

66 ZI&¡;I&S&liliii__ ¡ _

Av. Verge del Toro, 58Tel. 971 37 86 22

971 378422Fax 971 378599

_--- Agost 2008 - 318

...Quines coses

RELACIONS VIRTUALS

Jaume Cardona "Tan us"

Molts desconeixem que és un e-mail, i no sabem gairebéres del que es diu entrar en un xat, i tampoc coneixem elsavantatges que deu tenir una pàgina web, com moltes de lespossibles aplicacions que té l'ordinador, i sols l'empram comuna vulgar màquina d'escriure, ja que és molt fàcil rectificar iescriure una frase tantes vegades com ens vengui de gust, fins atrobar la forma que consideram més endevinada.

Ben segur que per a una immensa majoria, el que comentamara sigui una verdadera bajanada, o una forma malmesa d'emprarels mitjans moderns de comunicació. Idò bé. No diem que no;però tampoc volem dir afirmativament que sí.

Però ... com que una cosa du l'altra, i d'aquí es va assullà;pel que podem observar i veure continuadament pels mitjans,ens fa un cert temor que amb això, com en tantes coses de lavida, també amb aquesta, s'ha començat la casa per la teulada.Com probablement també passarà amb la robòtica, quan, de copi volta, un enginy mecànic i amb forma quasi humana un diacomenci a fer desastres.

Pensem que per emprar segons quines eines, no basta ambsaber-les emprar. Volem dir que es pot saber manejar una destralper a diverses accions; fins i tot, pot servir perfectament per mataralgú, no us penseu. En una paraula, com que no escrivim per abojos, tothom es pot adonar d'on volem anar a parar.

PenínsulaBoNES

desde MENORCA

DESTINODias opereción FECHi>S O.W RTLMXJVSD

AUCANTE 16m AL 10/09 llOE 180 E

ASTURIAS IMI7 AL 17/09 130 E 251] E

BARCELONA I~I!UNIO-OCTUBRE 90 E 150 E121117AL 15/09 110 E 180 E

BILBAO!UN 10- SEPT. 120 E 190 E12m AL 15/09 130 E 220 E

USBOA 16m AL 17109 160 E 280 E

MADRID I II !UNIO-OCTUBRE 100 E 170E12m AL 15/09 120 E 200 E

DESTINODas operacón

FECHAS o.w RILMXJVSD

OPORTO 16107 AL 10/09 160E 280 E

PAMPLONA 16107 AL 10109 140 E 250E

S. SEBASTh\N 16107 AL 17/09 140 E 250 E

SANmOO 16107AL J7f09 140 E 250E

VMENCIA I JUNJO-SEPI 90 E 150 E12107 AL 15109 llOE 180 E

SEVILLA IM)7 AL 17/09 110 E 210E

VITORlA 16107 AL 10109 130 E 220 E

ZARA,OOZAI I I 17107 AL 18109 1120 E 1200E

ALAlOR

FESTES---------

ORGANIZA ~~~~~III_(J MlllATOURSW~ A -2 ',,",~'.,1

~

~ GRUPOGEA~ ( S. Carrer Ramal, 53 THAlASSA

i ~' - Tel. 971 372802 - Fax 971378696~ 07730 ALAIOR

No hi mancaria més ... !És clar que s'ha d'emprar l'ordinador,i tots els mitjans de comunicació actuals i esdevenidors, que no hiha cap mena de dubte que seran molts, però seria a la vegadainteressant que a més del professor per a cada diversa tècnica, hihagués primerament per als joves el de l"'enteniment". Tal vegada,el més dificil. Perquè, com és natural, aquests no podrien estarsempre a la vora de l'al-lot quan aquell entrés en un "portal" -quetambé es diu així-, en un portal de vés a saber què.

I, els pares ... Ai, els pares! Trobaran com sempre que entenen prou amb ells, per anar darrere, darrere a veure en quin portalentren o deixen d'entrar els seus fills. I si no ... sempre tindranl'excusa immillorable de la santa Llibertat, moltes vegades tambépatrona del llibertinatge. I és clar, així ens van les coses:

- Mami, pel xa! he conegut unjove molt guapo. És de BuenosAires. Em diu que està boig per mi.

- Què dius, filla meva? -li respon la mare, la qual sense havermanejat mai un ordinador en la seva vida coneix molt bé quinesmates fan llentrisca.

- Sí, és ben cert. I n'estic ben segura que és molt bon al·lot.Però clar, per tal que ell pugui venir a veure'm, em diu si lipuc .

- Enviar els diners ... No és veritat? - afegeix la mare, que hasentit l'olor del colomí, o colominot vell, molt més aviat que laseva filla.

- És que tu, mami ... Sempre m'ho has de fer malbé tot!

Desde 1953

FERRETERIA ISLEÑA e.B.FABRICACIÓ l VENDA AL MAJOR

D'ARTICLES DE FERRETERIA

Desitja als" seus clientsunes bones festes de

Sant LlorençTel. 971 37 11 04

Camí Nou, 80 Fax 971 37 17 9807730 - ALAIOR Mòbil 609 89 11 46

Agost 2008 - 319 _ Ool-teborectons 67

Joana Arnau

" "MITES I CRrCES FALSESEN DIETETICA

Els mites i creences relacionats amb l'alimentació sónmolts i a vegades fins i tot contradictoris, cosa que ens confonencara més i fa que adoptem pautes errònies i poc saludablesper intentar millorar els nostres hàbits alimentaris.

Tal vegada perquè tots menjam creiem-que sabem sobrenutrició, però la cosa no és tan simple. ',.

FALSOS MITES MÉS ESTESOS:

L'aigua durant les menjades engreixa.

No és cert, l'aigua és un nutrient que no aporta calories;per tant, és impossible que engreixi, encara que s'ha de dir quesí que és cert que no aprima, però ajuda, ja que pot ser útil perfrenar la gana i dilatar l'estómac perquè estimuli el reflex de lasacietat, encara que si se'n beu massa potser alenteix ladigestió.

El pa torrat aprima.Fals. El pa torrat té les mateixes calories que el normal,

però quan el torram només s'elimina l'aigua que conté, per açòpel mateix pes, el pa torrat aporta més calories.

Si vols aprimar-te, t'has de botar alguna menjada.

Fals, justament és al revés. S 'ha comprovat que lespersones que deixen passar molt de temps entre dues menjadestenen el metabolisme més baix i cremen menys calories que lespersones que mengen cada poques hores. A més, els que esboten menjades tendeixen a menjar més per la nit, just quan elmetabolisme és més lent. La millor forma de controlar el pes iestar en forma durant tot el dia és fer cinc menjades lleugeres,incloent-hi en totes verdures i fruites fresques.

Els ous són dolents per a la salut.

Fals. Els ous són molt nutritius i és ver que contenen unaquantitat alta de colesterol, però el colesterol dels alimentsdetermina poc els nivells de colesterol sanguinis. Tot i que

Finestra fotogràfica

s'han de menjar amb moderació.

La carnitina és una molècula que menja grassa.

La carnitina té I funció de transportar energia alsmitocondris cel-lulars. L'alimentació l'aporta normalment il'organisme tam1:¡é"Íaprodueix en quantitat suficient; menjar-laen forma de s"upÍements no és perillós, però tampoc ajuda aaprimar-se'

Ja sabem que el peix blau és bo per a la salut, peròengreixa.

No és cert. Menjar tonyina, salmó, sardines ... no nomésés excel-lent per a la salut sinó que a més ajuda a perdre pes.S'ha vist que en persones que prenien cada dia peix blau (ricen àcids grassos omega 3) no només es reduïen els nivells detriglicèrids i el risc de patir diabetis, sinó que, a més, perdienmés pes que les persones que no en prenien.

La fruita engreixa més si es menja com a postres.Fals. Com qualsevol altre aliment, la fruita engreixa

només si es menja en excés. L'ordre en què es mengen elsaliments no influeix en el total de calories, ja que té lesmateixes calories abans o després del dinar, encara que si espren abans pot produir una sensació de sacietat pel continguten fibra. Però, se sap que la vitamina C que conté la fruitapermet, si es pren com a postres, una major absorció del ferroque prové de la carn.

Els hidrats de carboni engreixen.No és cert. Els hidrats de carboni (pa, pasta, patata,

cereals) són la font principal d'energia per a l'organisme. Ennecessitam entre un 50-60% de l'energia total diària. Si noconsumim suficients hidrats de carboni l'organisme utilitzaaltres nutrients com a font d'energia, com les proteïnes i elsgreixos, però açò pot provocar problemes de salut a la llarga.

P. G.ElPuntVerd és un servei excellent perdipositar-hi tot tipus de deixalles, Elscontenidors separats per al reciclatgeafavoreixen la feina de recollida i selecció,de manera que tot són avantatges a l'horade desfer-nos de tot allò que ja no ens fafalta, Elshorarisen què el punt verd és obertsón adequats per a tothom i és molt fàciladaptar-s'hi i es poden consultar alcalendari de l'Ajuntament.Lamentablement però, sol ser habitualdurant els caps de setmana trobar-nos a lesportes del PuntVerd, tot tipus de deixalles,cartrons, mobles, electrodomèstics, terns...que s'hi han abandonat durant les hores enquè està tancat. Aquest fet provoca que totestigui mesclat i que les persones que hande recollir tota aquesta deixalleria hagin defer una feina que no els correspon. A més amés ofereix una vista lamentable a totsaquells que passen pel camí d'en kone, Enaquesta fotografia, presa un diumenge almatí, es pot veure un exemple de tot allòque s'hi deixa defora,

68 .l1li. _Oot-lsborecions _ I11III Agost 2008 - 320

Isa Sintes Martín

Sant E.lorenç torna a ser agur

"Pum, pum, que no sentiu es tambó i es fabiol,es cavalls que s'arrepleguen per anar a Sant Pere Nou",

deim els alaiorencs quan s'atraca Sant Llorenç!

I és que ja el tenim aquí!Aló es vesteix de gala,per ses festes gaudir.

Ses dones emblanquinen sa casa,ho deixen tot aclarit.

Coca bamba i xocolati,per as qui passi per aquí.

Ambient de germanor es respira,ganes de trot i alegria.

Tothom obre ses portes,per xalar junts aquests dies.

''Anau alerta amb sa xuma i es cavalls!"Sa gent gran mos diu.

I és que s'ha de sebre fer festa,que de seny no en venen i s'ha d'anar viu.

Molta salut vull que tinguem!.Que de fet és lo millor.

I desitjar molt bones festes,a tot es poble d'A Ió!

José MaTimoner

LA LECTURA

Dentro de las practicas recomendables para alcanzaruna vida feliz, se encuentra la lectura. Son innumerableslos libros que se editan constantemente; en nuestra vidaes imposible cubrir todo lo que se publica. La lectura esconveniente para nuestra formación espiritual y humana.

Las posibilidades de lectura son muy amplias ydiversas, pero no es difícil ajustarlas al gusto de cada uno,ya que en todos los campos (historia, biografía, ensayo,novela, etc.) hay una notable diversidad que nos permiteencontrar aquello que va mas en consonancia con nuestrosgustos y apetencias en un momento determinado; esprudente seleccionar adecuadamente a los autores, segúnlos temas elegidos, ya que la forma de presentar los temas,aun los que pueden parecernos mas irrelevantes, puedeayudarnos o no en nuestro desarrollo humano. Nuncahemos de perder de vista que la visión de la vida es diferentede un autor a otro.

En las lecturas iremos encontrando personas yactuaciones que nos rnoveran a admirarlos y quererlosimitar, poniéndolos en practica en nuestra propia vida.Admiramos también a los que han sido modelos a imitarpor su entrega a los dem as.

En fin, el mejor amigo, el Iibro.

ÇPSrr'01?j;4 5tt.JlSC;4(j(OI:N5tt O(]3ILI;41?j;4 ;4L;4IO(j(

;4 ÇCE:NCI;4 CJYESCEÇV(j(OSrr'1{llSP.JlSOS CJYEWJ[I cuLOSJ{CE(j(CE:NCI.JlS(YEJfl(j(O COJfl;4(]3LCE.JlSPS01?j;4 PISC;4LÇPSrr'IO:N L;4(]30CJ.U2lL;4ÇCEJflCE CJYEL;4 (JXJ(OPICECD;4CDI:N5ttOOILI;41?j;4 COLCEÇI;4CDO

e/es 1?jl:MJlL, 42Jl- 07730JlLJlIOCJ(

1!EL 971371293 - PJlX971 378121

P,-:Mai{; gestoriamascaro@tdejonica. net

Els desitjan. unes Gonesfestes deSant Llorenç 2008

Agost 2008 - 321 -_--- __ Col-Iaboracions -------------., 69

Cristina Barber. Lema: «Vida dins vidre»

Grabriel Cardona. Lema «Creuat»

Coloma Florit. Lema «US03»

70·&-------------·

--uac

CD:3----o...CD

I,

O--+-O

<Oac

OI,----

Oo...CD()CD~--+-

acCD()c:::--+-c:::

acO

Joan Gómez. Lema «Besen»

- El jurat va estar format per en Joan Mercadal, enJoan de Novo i en Manolo Taltavull.- El premi del Centre Cultural va ser per a en JoanGómez amb el lema Besen.- El premi de l'Ajuntament d'Alaior va ser per naCristina Barber amb el lema Vida dins vidre.- El premi de sa Cova d'en Xoroi va ser per a enGabriel Cardona amb el lema Creuat.- El premi Santiago Pons Quintana va ser per a naColoma Florit amb el lema Usoa.- El premi Consell Insular de Menorca va ser per aen Joan Sans amb el lema Capra.

Joan Sans. Lema «Capra»

Oot-teborecions 1I!i__ IIIIIIIllil!IilIï __ ¡III¡Il!Il¡iiIlílll¡__ lIlIIílllililillllllillfiliiillll __ 1IlII Agost 2008 - 322

Pol. Ind. La Trotxa ALAIORtB 971371625 - 609655215

Usdesitja _.:-un

~t"ri6sS,.,ntLt"ren4'

- Mobles decuina i bany

- Armaris- Portes

- Mobles a mida- Parquets- Pèrgoles

•• •• ••

Primeres festes de·Sant Llorenç• • ••~mb vosaltres · ....0 .• • ••

•

IAvinguda de sa Indústria, 23 . Polígon Industrial La Trotxa . ALAIORAPARCAMENT GRATUÏT PER ALS CLIENTS /APARCAMIENTO GRATUITO PARA LOS CLIENTES

Agost 2008 - 323 __ IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII __ •___ --m~i~~~~ll 71

Dita del mesRecolzamla culturadel nostre

pob~

¡..•

j' t ..••

••