,'.'

REVISTA CULTURAL D'ALAIOR•Agost 1.S -o - N0 O/ DL MH:: 407 - 1.990 - Edita: S'UII de SJI S.C. - Coordinador: Pere Reurer - PREU 150 Ptes. (IVA inc.) - Imprimeix J. Pons - Alaior

...l'

Amb molt de gust jo voldriaen aquest mom~ '1t encertarper a poder-vos donaruna bona poesia;que és sa meva alegria ."15

i no vos ho vull negarque ne pogueu celebrarun bon Sant Llorenç en aquest dia.

JOAN PONS DE BINIXABÓ

SUMARI'~"r":U:!-••••y ~;;.2,3 i 4.- Col.laboracions:

,~.,Arcadio GomilaMiquel A. LimónPonç PonsPere Gomila

Pàg. 5,6 i 7.- Informació local.Pàg. 9.- Reportatge.Pàg. 10 i ] 1.- Entrevista.Pàg. ]2.- Educació.Pàg. ]3.- Guanyadors del concurs de dibuix i celtreball d'investlzació, convocats per I'Ajuntament,Pàg. ]4.- Que lli diu sa gent? ('

Arqueología hoy, ] , parte.Pàg. ]5.- Refrescant sa memòria

OpinióPàg. 17.- Un poc de totPàg. 18.- Records gràfics.

EDITORIAI~

Teniu a les mans, amics lectors, una re\';~' '; la qual ungrup de joves alaiorencs hem posat l'esperança de fer unpoc més dinàmica la vida cultural del no-arc poble.

S'ull de sol neix, abans que cap altra cosa, com a projectede futur. Un futur que esperam que sigui tan profitós -omsembla que són - en l'àmbit social i polític, sobretot-aquests darrers anys del segle,

Vivim un inici de dècada inesperat i dinàmic, que ni tansols els profetes més aventurats haguessin pogut prevei-,e.Els murs - com el de Berlín - cauen. Les fronteres polítiquesdesapareixen i les societats que, fins fa pOGS anys,semblaven tancades i distants s'obren amb força com aconseqüència de la lluita d'una gent que té ganes de llibertati de pau, de millor benestar social i de solidaritat.

L'alegria que els fets esmentats provoca en el nostreànim no amaga, però" la idea G'allò que hauria de ser la so-cietat més pròxima, la nostra illa, el nostre poble.

Notam que hi ha molta gent amb ganes de fer coses.Tenen personalitats inquietes, obertes a qualsevol fet quepugui oferir alternatives a la rutina treball-oci en què s'haconvertit la vida moderna. La seva preocupació és que, toti que tenen moltes coses a dir, els falta el lloc on fer-ho.Esperem que, d'e"~à que surti, S'ull de sol sigui aquestacasa comunitària on tothom expliqui aquelles coses i fetsque puguin aportar una nova visió social, cultural o literària.

Volem que aquesta revista, en la qual hem posat ta.itesil.lusïtms, sigui una porta o&rta a tothom. Benvingudesseran les col.laboracions que ens arribin de les vostres mans,perquè això significarà que aquest desig que tenim, à Jans-formar el ritme vital del poble i fer-lo més actiu, s'ha fetrealitat.

SALUTACIÓ A S'ULL DE SOL

Si l'eixida del sol, prece-dida per l' aubada del matí, omplde llum, d'alegria, d'esperan-ça el nou dia, si els rajosd'aquest sol donen vida a totala creació, cantant els ocellsels seus més harmoniososhimnes i esclatant les flors ambels seus més encesos i delicatscolors, com salutació de totala natura al seu beneficióscalor, saludem tots gojosa-ment l'eixida de S'ull de sol,la revista que recull les inquie-tuds culturals d'un grup de jo-ves.

S'ull de sol ens ve arecordar que, malgrat lamercantilització de la societatactual, encara que el consu-

misme ho arrasi tot, encara quea diari les mostres de manca devalors humans i culturals,l'incivisme, sigui, malhaura-dament, protagonista de cadadia, hi ha joves inquiets, exis-teix una joventut dinàmica idecidida a lluitar per a defen-sar aquests valors, bastantdeixats de banda, fins ara, a lanostra població. S'ull de solmereix el recolzament de tots,el qual farà que la revista siguiun vehicle d'opinió viu, valenti sincer. I que Alaior s'enri-queixi d'una activitat culturalque el faci més digne, més im-portant, més ric.

ARCADIO

S'ULL DE SOLEdició especial nQ O: 20 pàginesEdició normal: 16 pàginesCOORDINADOR: Pere Reurer

EQUIP DE REFACCIÓSerafí PonsPere AlzinaBartomeu PonsIsabel FerrerAnselm BarberJuan VergerMiquel MarquèsDISSENY I PUBLICITAT: Pau SintesEDITA: S'ULL DE SOL S.C.IMPRIMEIX: J. PONSCoLlaboren en aquest nombre-Ponç Pons, Arcadi Gomila, Pere Gomila, Miguel Àngel Limón,Gabriel Febrer, Biel Garriga, Juan Florit, Maca Ramos.

NOTA: La revista S'ull de sol no es fa responsable dels articlesd'opinió dels col.laboradors eventuals, ni de les cartes de la secciód'Opinió.

(FOTO PORTADA Y PAGINA 2 CEDIDAS POR MASTI)

COL.LABORAC\ONS

FER FEINANomés paraules de cortesia

s'escau que hi manifesti, aquí iara, en encetar-se una tasca pe-riodística per a la vila d'Alaior.És per a un periodista, si mésno, un previlegi poder escriureen el primer número d'una re-vista local, sobretot si aquestalocalitat és, justament la na-diua. Trobar-me entre els pri-mers convidats suposa un petithonor que, de bon grat, agraeixben sincerament. Caldria, però,que a la cortesia hi afageixitambé l'enhorabona. PotserapeLlant als deu anys d'e~erci-ci professional, hom podria.palesar-ne un seguit d'adver-tències i recomenacions sobreles grans dificultats del perio-disme local i de les penúrieseconòmiques que sovint para-siten la vida de les societatsperiodístico-mercantils que s'hiformen al voltant del projecte.Però, de cap manera vull tenirun paper destructiu, ni moltmenys encara desencisador,perquè, malgrat la meva condi-ció de periodista professional,no som ningú per protagonit-zar-ne aqCsta arrogància. Dirémés; tot i l'acumulació d'ale-gries i tristeses al llarg d'aquestdecenni, un servidor encara creuprofundament i engrescadora-ment en aquest ofici d'informa-dor. És a dir, conserv la fe delprimer dia i les ganes inconte-nibles d'engatar-me de notícies,cròniques, articles, maqueta-cions, cícers, titulars o "leads",talment com el primer dia. Enconseqüència, no puc fer altracosa que animar-vos a la tasca.M'hi trobareu fent-vos costat.

I, com a prova avinent, vetaquí aquesta primeracoLlaboració. Voldria aportar-vos una modalitat d'article queestimem especialment. És lacrònica històrica. En altresparaules: rescatar pel presentfets importants de la històrialocal d'Alaior, tot tractant-losdes del punt de vista formalamb un estil que s'assembla ales cròniques de premsa.

No és ara el moment millorper desenvolupar-ne la prime-ra. Tampoc l'espai disponibleho permet satisfactòriament.Tanmateix, vull deixar apuntatque he trobat un document degran interès a l'arxiu munici-pal. Es refereix a l'episodi noben estudiat del llamp que vaferir l'agulla de l'església deSanta Eulàlia. N'estic redactantuna anàlisi de contingut i pucadelantar que conté una des-cripció acuradíssima del que vapassar aquella jornada dememòria inesborrable. Ara quesembla que volen promoure larestauració de la punxa, potserresultaria adient recopilar i narrarde bell nou els fets succeïtsaquell 5 de Febrer de 1.843.Puc avançar que les explica-cions que s'hi contenen en eldocument són molt precises ique va signat per metges i apo-tecaris, de manera que el res ul-

.tat de l'informe és molt tècnic iprecís. .

Si aquesta o,Í€r4. decoLlaboració és ben acêeptada,i pot ocupar un espai d'acr ~tarevista, em manifest disposat afer-hi feina. •

Miquel Àngel LIMÓN PONS

COL.LABORACIONS

LUSITÀNIASOPHIA DE MELLO BREYNER ANDRESEN

L'encara no prou conegu-da i valorada literatura portu-guesa té la nòmina actual depoetesses més interessat d'Eu-ropa.

D'entre totes elles, desta-ca ben possiblement com unade les millors, Sophia de MelloBreynber Andersen.

Nascuda a Porto l'any1919, va començar a estudiarFilologia Clàssica a la Uni-versitat de Lisboa, però no vaacabar la carrera. Mare decinc fills i diputada pel PartitSocialista en l' AssambleaConstituent, ha col.laborat adiverses revistes (Cuadernosde Poesía, Tàvola Redonda,Unicórnio, Arvore, etc.) i s'hadedicat, a part de traduirautors tan diversos comEurípides, Dant, Shakespeareo Claudel, a la literatura in-fantil. La seva poesia, queC.V. Cattaneo ha qualificatde "culta, refinada, sempreen el límit d'un gust un pocmassa aristocràtic i estctit-zant", és una mescla, treba-llada formalment amb pul-critud, de classicisme pagà(el tema de la Grècia antiga ésmolt present en la seva obra) icompromís social.

El paisatge, l'amor, la pro-blemàtica femenina, la nos-tàlgia del paradís infantil

perdut, la reflexió sobre elpaís i la presència-revisitacióde personatges mitològico-histórics, són alguns dels al-tres temes que sol tractar.

"L'artista - va dir en guan-yar el Gran Premi de Poesiaconcedit per la Societat Portu-guesa d'Escriptors - no és i noha estat mai un home aïllatque viu dalt una torre d'ivori.L'artista, fins i tot aquell quees col.loca més al marge dela convivència, influenciarànecessàriament, a través de laseva obra, la vida i el destídels altres. Encara que l'artis-ta elegeixi l'aïllament commillor condició defeina i crea-ció, pel simple fet de fer unaobra de rigor i de veritatcontribuirà a la formació d'unaconsciència comú. Encaraque només parli de pedres ode brises l'obra de l'artistasempre ens ve a dir açò: Queno som només animals encal-çats en la lluita per la supervi-vència sinó que som, per dretnatural, hereus de la l1ibertati de la dignitat d'esser".

Entre els seus llibres mésimportants cal destacar; "Diado Mar", "Coral", "No tem-po dividido", "Mar novo","Livro Sexto", "Geografia" i"Dual".

CAMOES I LA PENSIÓ

Aniràs a palau. Aniràs a demanar que la pensióEt sigui pagada en la data convingudaAquest pafs et mata lentamentPaís que vas cridar ique no responPaís que tu anomenes ino neix

En la teva perdició es van conjurarCalúmnies desamor enveja ardentI sempre van sobrar-li els enemicsA qui gosà ser més que l'altra gent

I aquells que tu invocares no et van veurePerquè estaven ajupits idoblegatsPer la paciència que amb mà de cendraHavia esborrat els ulls en el seu rostre

Aniràs a palau hi aniràs pacientmentPerquè no et demanen cant sinó paciència

Aquest país et mata lentament

BABILÒNIAAmb patis interiors iamb palmeresAmb murs de maó amb petits estanysAmb fonts amb estàtues amb columnesAmb déus dibuixats en les parets d'argila

Amb passadissos isilencis ipenombresAmb vestits de lli tocant la pedra puraAmb cinnamon inardAmb gerres d'on s'escorrien oli i vi

Amb multituds amb crits amb mercatsAmb estores clares sota els peus pintatsAmb escribes amb màgics iendevinsAmb presoners amb serfs amb esclausAmb lucidesa feroç amb amarguraAmb ciència iartAmb menyspreuBabilònia nasqué de llot i llim

EXILI

Quan la pàtria que tenim no la tenimPerduda per silenci iper renúnciaFins i tot la veu del mar es torna exiliI la llum que ens envolta és com reixats.

PERQUÈ

Perquè els altres es disfressen i tu noPerquè els altres empren la virtudPer a comprar allò que no té perdóPerquè els altres tenen por però tu no

Perquè els altres són els sepulcres silenciososOn germina silenciosa la podriduraPerquè els altres callen però tu no

Perquè els altres es compren ies venenI els seus gestos donen sempre dividendPerquè els altres són hàbils però tu no

Perquè els altres van a l'ombra dels recersI tu vas agafat de mans amb els perillsPerquè els altres calculen però tu no

Traducció i Notes: PONÇ PONS

"SA NOSTRR'CAJA DE BALEARES

Que I'hàbit de la lectura noés, a casa nostra, tan freqüentcom seria desitjable, és cosaprou coneguda. Que la lecturaen català ho és encara menys,també ho sabem. Que en unasocietat on la cibernètica, elsmitjans audiovisuals i el culte ala imatge omplen la major partde l'oci d'una gran majoria, lalletra impresa cada cop quedamés arraconada és evident.

Per açò la publicació d'unarevista, com aquesta que teniua les mans, és sempre motiud'especial satisfacció. Perquètot allò que sigui promocionarl'hàbit de la lectura, estimularla imaginació, la creativitat,obrir un àmbit per al diàleg i eldebat, oferir i provocar puntsde vista diversos i opinionsdiferents, és sempre d'agrair.Una revista com aquesta és,sense cap dubte, una einaimportant al servei de la culturai de la intel.ligència d'unpoble, un mitjà per conèixer-nos i comprendre'ns millor,una aportació a la virtut, massavegades escassa, de la toleràn-cia.

I els vents que corren nosón propicis, certament, a lalectura. Ni, tampoc, pel que esveu, a I'humanisme en general.La primacia de la raó pràctica,del cientifisme a ultrança, deldiner com a marca única deprestigi i de triomf, de lacompetitivitat descarnada,decanten i obliden virtuts quehaurien de conformar un espe-rit humà més lliure, més crític,més tolerant. En contra delsque accepten, o fins aplaudei-xen, la uniformitat de lacultura i de les formes de vidadel món occidental, allò queanomenen estandardització,caldria proposar que, des del'escola es promocionés I'hàbitsistemàtic de la lectura. Per-què un ampli ventall de lectu-res, el coneixement de la litera-tura clàssica i moderna, de lafilosofia, del debat i la reflexió,fóra, potser, l'única forma d'e-vitar l'cncotillamcnt de la

DE L'OASI DE LA LECTURA

intel.ligència, l'empobrimentconstant de les formes d'ex-pressió i del vocabulari, ladificultat d'explicar-se d'unamanera rica i coherent.

Per açò és aberrant que espretengui suprimir, en la novallei d'educació, l'estudi de laliteratura i s'arraconi cadavegada més el coneixement deles llengües clàssiques i, fins itot, de disciplines que ajuda-ven a conformar un esperit crí-tic, capaç de defensar-se da-vant de totes les imposicionsque, en qualsevol matèria, unmàrqueting despiatat preténd' imposar amb els seus criterisuniformadors.

Per altra part, la lectura ésun antídot benèfic enfront d'unmón contaminat pel renouconstant que ens martelleja. Lalectura esdevé una illa de silen-ci, una altra de les virtuts a lesquals sembla tenir por la nostrasocietat, que, a més d'oferir-nos plaer, permet la reflexió,estimula el coneixement, delmón i d'un mateix, despertal'esperit crític, fomenta la tole-rància i ensenya a fugir deldogmatisme i del fanatisme.Sempre, és clar, que les lectu-res siguin diverses i ben esco-llides, sempre que sapiguemdedicar la nostra atenció aaquelles obres, siguin del gènereque siguin, que valguin real-ment la pena. I, ¿com fer-ho sino és a través de l'educació pelgust? Educació que s'hauriad'adquirir, evidentment, enun primer estadi, a través del'ensenyança; però també alllarg de tota una vida, per mitjàde les lectures més diverses,des dels llibres a les revistes ials diaris, gràcies al coneixe-ment d'opinions i propostesoposades.

Però no voldria acabar aques-ta defensa de la lectura, sensefer esment, en el nostre cas,d'un altre problema afegit: lalectura en català. Perquè si ésbo de poder llegir en el majornombre de llengües possible,és evident que la coneixença

primera hauria de ser en la llen-gua pròpia, no, en aquest cas,només a saber-la llegir i escriu-re, sinó en la lectura àmpliadels autors de tots els temps, enel coneixement dels clàssics. Iaquí sí que hi ha una gran man-cança, més tost un immens de-sert. Només una petita minoriahaurà dedicat el seu temps a lalectura dels clàssics catalans,molts pocs serien capaços dedir-nos-en res. I així ens van lescoses.

Si a les llengües més parla-des, els intel.lectuals es quei-xen d'empobriment i degrada-ció, ¿com ha d'anar-li al cata-là? I més, encara, amb aquestamoda de lightisme, al qual cal-

COL.LABORACIONS

drà dedicar un futur article, queens ho empastifa tot. Si llevenl'estudi de la literatura i delsclàssics, ¿eap a quin empobri-ment de l'esperit humà ens di-rigim?

A la nostra societat li callabona lectura. A l'home li calfugir de la massificació, delproducte cultural prefabricat,deIa imposiciódemodes. Hemde saber estimular l'esperit críticper poder discernir allò querealment serà profitós per a lanostra intel.ligència, allò queens farà comprendre, i respec-tar, no solament l'home en elseu conjunt, sinó la natura, elpetit món on ens ha tocat deviure.

PERE GOMILA

En el ~CLUB SAN JAIME ~. ~r~~ ...~~

"'{

j Todos a posar por el tubo l-

Restaurante-Cafetería CLUB SAN JAI ME.Servício de coclna permanente.Desde las J Ode la mañana, hasta las 2de la madrugada.Iodes los festivos, monumental paellacotectlvo, en la terraza de nuestra granpiscina.

iSiempre en primera línea i

INFORMACiÓ LOCAL

INICIADOS LOS TRAMITES PARARESTAURAR EL CAMPANARIO

La rectoría de Alaior pre-sentó al Ayuntamiento un estu-dio sobre la necesidad y el costede restaurar la torre del campa-nario para que se incluyese enel plan de rehabilitación defachadas. Para el mismo planhabía otras obra s presentadaspero dada la necesidad y loelevado de la restauración delcampanario (aproxímadamen-te unos 10 millones) se deses-timaron todas las dernàs y elconsistorio decidió, en el últi-mo pleno, aceptar la propuestay destinarle toda la cantidadpresupuestada del plan de fa-chadas. Las obras deberan serpagadas a partes iguales entrela Iglesia, el Govern Balear yel Ayuntamiento. Antes deiniciarse las obras pasarà un

cierto tiempo pues tendra quehacerse el proyecto y concrc-tarse la financiación.

REDACCIÓN

OBRAS DE RELLENO JUNTO AL"PAVELLO"

Se esta rellenando conescombros lo que hasta ahorase ha venido utilizando comoaparcamiento del Pavelló. Laidea es rellcnar la zona a fin deevitar los encharcamicntos queallí se producen, allanarlo y demomento seguir manteniendo

la zona como aparcamiento. Losescombros proceden del movi-miento de tierras y desrnonteque se esta llevando a cabojunto a la ermita de Sant PereNou para la construcción de unbloque de viviendas y localescomerciales.

REDACCIÓN

FESTA DE CARRER

En un ambient d'animació iamistat va tenir lloc, dissabtedia 30 de juny, una festa decarrer organitzada per s'Asso-ciació de Veïns de Cala EnBusquets-Bassa Roja a la qualtot el poble estava convidat.Va començar a les 6'30 delcapvespre amb dispars de co-hets i l'afluència de gent vaser nombrosa. Totes les acti-vitats programades es vandur a terme tal com els or-ganitzadors havien previst. L'a-nimació fou per part del grupPinyeta Pinyol i els jocs infan-tils, com carreres de sacs, debicicleta, rompre olles i les ca-

rreres i jaleo d'ascs foren delgust de tothom. També se vanfer rifes amb prem its cedits perles entitats col.laboradores i esrepartiren gelats per tots.

En el bar provisional, obertdins una cotxeria, se podiencomprar a mitat de preu begu-des, coques i pa amb sobrassa-da.

La festa s'allargà fins benpassades les deu de la nit,possant-hi punt i final lesactuacions espontànies delsmés petits amb cançons, acu-dits i endevinalles.

M.RAMOS

DELICADA SITUACION DE LACOOPERATIVA INSULAR GANADERA

(COINGA)En la última asamblea de

socios de la Cooperativa Insu-lar Ganadera (COINGA), quetuvo lugar el sàbado 30 de Ju-nio, se dieron a conocer unosdatos económicos -que fueronratificados por la empresa conposterioridad- sobre la delica-da situación por la que atravie-sa la sociedad radicada en Alaior.

La Cooperativa, cuyovolumen de producción abar-ca 170 explotaciones insula-res, cuentaen laactualidadconmas de 500 asociados y suscifras comerciales resultanvcrdaderamente importantes,sobre todo si tenemos en cucn-ta el aumento de la producciónen los últimos años, Así, sereciben mas de 22 millories delitros de leche y sc producenunas 1.600 toneladas de queso,en datos del año 1989.

Es previsible que el nuevoConsejo Rector de la socicdad,cuya clccción dcbcrà tener lugaren la asamblea del día 30 deJulio, adopte una serie demcdidas para intentar paliar lasituación creada. Las que schan barajado como mas proba-bles son las siguientes:1) Rcducción de las existcn-cias almacenadas en los últi-mos ejercicios.2) Mayor capitalización de la

empresa, que se conseguira,bàsicarnente, por dos vías:aportaciones de los soci os - conun montante que se situaría enlos 70 millones - y subvencio-nes de la Conselleria d'Agri-cultura del Govern Balear yde otras entidades oficiales.3) Reducción importante -que podría rondar los 4 millo-nes de litros - en la recepciónde leche.

En el tema de las subven-ciones ya sc ha confirmado laaportación de 41 millones porparte de la Consellería deAgricultura y se esta a la esperade las siguientcs una ayuda deunos 200 millones del FondoEuropeo de Ayuda al SectorAgrario (FEOGA), organismodcpendicnte de la ComunidadEconómica Europea y otrasubvención de la CEE, porimporte de uno s 70 millones,en concepto de ayuda a laampliación y mejoras rcaliza-das. A estas tres partidas habràque sumar el total que se obtcn-drà por la ya comentada apor-tación de los soci os, unos 70millones. La suma de cstascuatro ayudas se situaria en los380 millones, que serviríanpara paliar el cndcudamicntoactual: 450 millones de pese-tas.

REDACCTÓN

MUEBLES COC/NAMUEBLES BAÑO

MENAJE COC/NAARTfCULOS DE BAÑOOBJETOS DE REGALOELECTRODOMESTfCOS

BONES FESTES

SAN NICOLAS, 31 ALAIOR

ENFRENTAMIENTO URBANISTICOENTRE POPULARES, SOCIALISTAS Y

ENTESA.Los concejales de la dere-

cha y de la izquierda se enfren-taron políticamente en el últi-mo pleno municipal y en laprensa insular con motivo delos desarrollos de Llucalari II yde Llocs Nou. Sobre LlucalariII la polémica surgió al presen-tars e a aprobación el inicio dela tramitación de esta nuevaurbanización. Los popularesvotaron a favor de iniciar lostramites, manifestando su opi-nión de que esa nueva urbani-zación sirve a los intereses de lapoblación de Alaior. Los so-cialistas y la Entesa manifes-taron estar en desacuerdo conesta nueva urbanización y mascon iniciarla ya, cuando esta-ba previsto desde noviembrepasado (cuando se incluyó enel Plan General) que no se ini-ciase hasta den tro de 6 años omas. Para los populares esopuede aportar dinero al pue-blo y asegurar trabajo y bie-nestar; para la oposición eldinero serà para el propietarioy no creen que sea el momento

óptimo para iniciar otra urba-nización estando como estanlas otras.

Sobre Llocs Nous (situadasobre Cales Coves) la polémicasurgió al defender el alcalde lanecesidad de reclamar al Go-vern Balear que permitiese sudesarrollo, prohibido por elParlament Balear al incluirIodentro de las posibles zonas deprotección. Entendía el alcaldeque, si no se les permite eldesarrollo, existe la posibili-dad de tener que indemnizar alos promotores, a la vez quepodía conseguirse de ellos queevitasen la ocupacion de lascuevas de Cales Coves. SegúnPere Alzina, para desalojar lascuevas basta con haeer cumplirla ley de una vez, sin que hayande plantearse nuevas urbaniza-ciones para ello; ademús laoposieión manifesto que elargumento de las indcmniza-ciones es completamcntc fal-so.

REDACCIÓN

DIFERENCIAS ENTRE COMERCIAN-TES Y HORTELANOS EN

CALA EN PORTER

Los hortclanos del ba-rranco y los comerciantes dela urbanización han protesta-da ante las autoridades porsus di feren tes intereses. Loscomerciantes bloquearon lasalida de las' aguas del torren-te a la playa, al entender quela contaminación que tantoperjudica a sus negocios sedebe a que el agua procedentedel torrente es la que produceel mal aspecto de la zona turís-tica. Por su parte los hortelanosse han quejado de que, al blo-quear la salida del torrente, el

nivcl del mismo ha crccido,incrementando la humcdad desus huertos hasta el punto dchacer peligrar los cuiti vos. Se-gún parece, es contrario a laley de aguas obstaculizar elcauce del torrcnte; por lo cualparece apuntarse como solu-ción el impedir que el aguallegue al mar; pero con otrasmedidas, como podría ser ladiscutida por el Ayuntamicntode bombear el agua desde la"bassa" hacia el ernisario ohacia otros terrenos, se impe-diría que virtiera en la playa.

REDACCIÓN

INFORMACiÓ LOCAL

SES MONGES SE'N VANSi fa poc temps sa Guàrdia

Civil va deixar es quarter d'A-Ió, ara se'n van ses monges.Açò va succeir es passat dis-sabte 14 de juliol, es capves-pre, quan es van dirigir cap a EsMercadal. Sa comunitat esta-va composta per cinc religio-ses, encara que ara només erentres. Van venir a's poble d' Alól'any 1943 i van estar vi vint a' sCarrer Menor. Quan ses Car-melites se'n van anar, ellesvan anar a estar a sa que éss'actual residència, devora saplaça. Totd'una van prendres'escola de davant (Ca's Cor-vo) però hi van ésser poc temps.Sa seva feina era encuidar-se'nd'es malalts a domicili i esmalalts de s'asil. Ho han dedeixar perquè hi ha poques vo-cacions i així ses monges nopoden ésser reemplaçades.Totes elles tenen una avançadaedat (que oscil.la entre es 68 i70 anys). Ho senten molt dei-xar, ja que troben que sa seva

presència a Aló és ben necessà-ria. Ja feia dos anys i mig queho van desdir, açò és que ellesho deixen (i no, com algunaveu deia, que era que les obli-gaven a deixar-ho). Ens afir-men, a s'entrevista mantingu-da, que estan molt agraïdes a'spoble d'Aló i a s'ajuntamentper s'ajuda rebuda. Ho deixenperquè no ho poden dur, ja queés una feina molt feixuga ielles ja són bastant grans. Hi haque tenir en compte que estanses 24 hores dispostes a ajudari cuidar ses persones que honecessitin. En es lloc seu, pro-visionalment hi queden duesdones, per ses compres i cuinar,i una assistenta social. Tot açòho han estat preparant tres re-gidors de s'ajuntament (NaJoana López, N'Isabel Petrus ies Sr. Verger). Sense cap dubteserà una sentida pèrdua per a'spoble.

M.M.S.

A cien metros de la playa,Juntoala carretera,

i Toda una novedad i

Centro Comercial Son Bou.

Cafeteria-Restarurante SON BOU.Pub MAY-TAY, el pub de moda.BlerKELLER,Cerveceria alemana, Pizzeria,Restaurante. Auténtlco local aleman.Elmeler ambiente nocturno de la Isla.Y el servlclo de coclna mós pr6xlmo ala playa de 50n Bou.

tA CALLEDESON BOU. .¡Lanovedad del Verano¡

INFORMACiÓ LOCAL

YA TENEMOS CLUB HÍPICO

El pasado día I de juliose inauguró el nuevo clubhípica de Alaior. Paraconocer su dinàmica hemosentrevistado a su presidenteMiguel Orfila Cardona; élnos ha puesto al tanto de susproyectos y del futuro que lesespera. Ya había probado defundarse dos veces, peroambas habían fracasado.Esta vez comentaron la ideacon Paco Perea y la han saca-do hacia adelante. Se reu-nieron con la gente interesa-da y, al ver la ilusión reinan-te, se han decidido a realizarel proyecto. El club constade unos 50 socios, de loscuales 25 son jinetes. La"tanca" donde esta ubicadoel club esta prestada por elAyuntamiento, por lo tanta

mostración, aunque el pre-sidente insiste en que no haylímites de uso de la pista, yque cualquier modalidad esaceptada. Para el cercano fu-turo tienen pensado un con-curso de obstaculos durantelas fiestas de San Lorenzo,dirigidos a los noveles jine-tes. Piensan realizar concur-sos hípicos, organizar juegosy, ya cuando estén mas con-solidados, rea1izar periódicosencuentros para competir. Enverano nos indica que es unamala época, debido a lascontínuas fies tas de pueblo,aunque cuando llegue el oto-ño ya ernpezara a funcionarla cosa con mas normalidad.Su ilusión es llegar a gozarde una pista como la quetienen y unos buenos esta-

PRONTO SE INICIARAN LAS OBRASDE AMPLIACION DEL "PAVELLO"

Las obras que van a supo-ner la construcción de un ane-xo al actual edificio del Pave-lló se iniciaran en breve tiern-po. El nuevo edificio constarade dos plantas, una para gim-nasio y la otra para actividadesjuveniles. Se construirà en ellateral que da a la Avenida deMonte Toro. Dichas obras van

a ser realizadas con aportacióndel Ayuntamiento y del Minis-terio de Educación y Ciencia,bàsicamente, y ayudas suple-mentarias del Consell y delGovern Balear. En próximasediciones ofreceremos masinformación.

REDACCIÓN

REUNIÓ DE MARES PER AACONSEGUIR UNA GUARDERIA

no se paga alqui1er. No cons-truyen establos para loscaballos ya que a largo plazotal vez el ayuntamiento quie-ra dedicarellugara otras ac-tividades. La pista la cons-truyeron los mismos aficio-nados, que perciben unaayuda económica por partedel Ayuntamiento de Alaior,los materiales para construirla caseta fueron proporcio-nados por "Ca'n Talis". Eldía de la inauguración hubocuatro modalidades de de-

blos. Esta muy contenta porla gran colaboración que hadado el colectivo aficionadoa este noble animal, y sobretodo de la gran cantidad degente que fue a la inaugura-ción. Parece ser que los ca-balios ya no son tan sólodueños de las fiestas patro-nales, como lo prueba la grancantidad de aficionados quecongregaron el pasado do-mingo.

M.M.S.

Un grup de mares treballa-dores d'Alaior, amb aUots pe-tits, es van reunir en dues oca-sions al Centre Cultural perposar en evidència la necessi-tat d'una escola infantil (guar-deria) que acollesqui fillets decero a divuit mesos. Van reple-gar quasi un centenar de firmesde persones que recolzaven lainiciativa i dirigiren unainstància a l'Ajuntament, així

com al Consell Insular deMenorca.

En aquests moments estanesperant una resposta a laseva petició, sabent que unacosa així no es pot fer deveresja que si se decideix posar enmarxa ha de ser en un lloc ambtots els requeriments, materiali dotació humana que la legis-lació contempla.

M.RAMOS

PROMOCIONES· CONSTRUCCIONESMANTENIMIENTO COMPRA·VENTA

BONES FESTESRVDO. J. HUGUET, 49, B

TELF.371499 - T.M.A. 908-136851FAX 372500

__ AIAJ()¡;>

#~-~ 8 ~--------------- _~!,

EN ALAIOR: ASES ORIA FISCAL MASTIPL. NOVA, 10 - TELF. 37 26 SO - ALAIOR

·R()NV.~ VV..'.~TV.~

REPORTATGE

MUCHA JUVENTUD ENTRE LOS 16 POLICIAS MUNICIPALESSin lugar a dudas, uno de

los carn bios acaecidos en losú1timos tiempos en Alaior hasido la ampliación y dotaciónde la Policía Municipal. Nospusimos en contacto con An-tonio Alemany, responsablede la misma, para que nos in-formara al respecto.

La plantilla actual esta for-mada por 16 personas, un caboy 15 guardias. De los mismos 8son fijos: Antoni Alemany(cabo), José Benejam (destina-do a la centralita), JoaqUÚ1Llopis(destinado al turno de noches),Pedro Tudurí, Severo Triay,Juan Seguí, Jordi Mascaró yJuan Ametller. Ademàs hay 4interinos incorporados .el añopasado: Francisco Guerrero,T~o Reurer, Francisco Pons yFernando Alonso; a la esperade que se convoque la plazadefinitiva; y 4 auxiliares con-tratados por seis meses: J. AI-berto Vade II, Javier Homs,Adolfo Luzón y Alfonso Sevi-lla (con destino en Cala enPorter).

Según Alemany, la dota-ción era en el 82 de sólo 7hom bres, siendo la actual lanecesaria para los servicios quese prestan. En todo caso,faltaría un hombre mas parapoder tener siempre abierto elcuartelillo para atender direc-tamente a los ciudadanos yencargarse de las denuncias,reclamaciones, informes, archi-vos, etc. El incremento depersonal de estos años obedccea muchas razones, entre otrasestarían: la ampliación delcenso de vehículos y de losproblemas consiguientes detrafico; atención de serviciosantes reservados a la GuardiaCivil y Policía Nacional (robos,

. inspecciones, vigilancia deurbanizaciones, etc); regulacióndel trafico creciente de la ca-rretera, que obliga a dedicar unguardia fijo; utilización de lagrúa, para lo cual siempre tie-nen que ser dos; etc.

Respecto a la juventud delos policías incorporados estosdos últimes años (todos estanentre los 18 y 29 años) nosdice Alemany que ello suponetener la plan tilla mas joven o delas mas jóvenes de la isla y queesta muy satisfecho con ello yaque poseen una preparaciónprevia que antes no exigían.Adornàs, unen a la preparaciónsu vocación y ganas de realizarun buen trabajo.

Nos explica que parapoder ser auxiliar debe supe-rarse un curso de un mes enPalma y para ser policía uncurso de tres meses, tambiénen Palma, ademàs de reunir unosrequisitos físic os y tener elgraduado escolar. Sobre el hechode obligarIes el Govern Ba-lear a desplazarse obligatoria-mente a Palma, nos dice Ale-many que eso supone una gra-ve discriminación para las islasmenores pues no todos losaspirantes pueden costeàrseloni abandonar a sus familias.ÉI piensa que podrían buscar-se soluciones alternativas, cornolos cursos por corresponden-cia, a la vez que sesiones quese impartieran en Menorca. Entodo caso, añade que el Ayun-tamiento de Alaior les ha cos-teado esos gasto s a los guardiasmunicipales y que otros ayun-tamientos dan algunas bec as.

Respecto a los temas deltrafico nos informó que no seutilizan ahora los cepos, por-que por ley su uso sólo haquedado permitido para inrno-vilizar vehículos de conducto-res bajo efectos de cstupefa-cientes o para vehículos en malestado que supongan peli gro odeterioro de la vía pública. Lagrúa sí puede utilizarse, perapara retirarvehículos que obs-taculicen la circulación o malaparcados en zonas reservadas(taxis, carga y descarga, etc),

o en zonas donde figura laseñalización de regularizadospor el servici o de grua. Añadeque una de las característicasde la grúa en Alaior es que losconductores a los cuales se lesva a retirar el coc he suelenregresar en el momento justopara impedirIo. Ello se debe aque los infractores nunca sue-Ien abandonar el coc he parairse lejos o por mucho tiempo,yeso les salva. Tarnbién nosexplicaba los problemas deenganchar coches en callesestrechas ya que después lesresulta muy dificultoso elmaniobrar para retirarlos.

Nos advirtió que en la ac-tualidad y por la nueva ley deSeguridad Vial las multaspueden ser de dos tipos: lasnormales, que tramita el pro-pio ayuntamiento; y las graves,que tramita Trafico y que pue-den ser muy caras, de 15.000ptas, mínimo, si se advierte graveirresponsabilidad del conduc-tor; en estos casos el guardi aque lo estime propone la san-ción y es Trafico quien se en-carga de multar al infractor.

Sobre el ruido ambientalproducido por las motos, nosdijo que lo normal es pararia s ycomprobar la producción dedecibelios: en caso de quesobrepasen la media pcrmitidase les da uno s quince días paraarreglarIo y volvérsela a pre-sentar para realizar una nueva

medición, multàndoles o no,según sea el nuevo resultado,quedando registradas talesmotos en el archivo para poste-riores actuaciones. Opina quetal problema ha mejorado en un70% en los últimos tiempos.

Una de las cosas de las quese mostró muy complacido esdel servicio y ayuda de la guar-dia municipal en la atenciónmédica a los ciudadanosmediante el sistema por elcual en cualquiermomento unaviso es atendi do por los guar-dias y transmitido a los médi-cos o practicante.

Por último, nos dijo quepiensa que el civismo de losciudadanos ha ido a mas en losúltimos años pero que la ac-tualidad es diferente y conlle-va problemas nuevos. Y sen-tenció diciéndonos que a algu-nos ciudadanos habría que re-cordarIes que lo que se lesexige no es que obedezcan a lapolicía sino que res peten a losotros ciudadanos.

Finalmente nos expresó sudeseo de representar a la Poli-cía Municipal en "la qualcada"de Sant Llorenç pero que su tra-bajo de coordinador se lo impe-día ya que es durante las fies tascuando mas se le necesitaba.Este año volverà a representar-los Tolo Reurer, que por otraparte lo hizo muy bien el añopasado.

ANSELM

Severo Triay, Bartolomé Reurer, José F. Alonso, Francisco J. Oms, Juan Seguí, Jorge Mascaró, José Benejam, Juan Arnel/er,Anlonio Alemany, Joaquín L1opis, JoséA. Vadel/, Adolfo luzón, Francisco Guerrero, Alfonso Sevilla, Francisco Pons y PedroTudurí.

Eren les cinc en punt d'escapvespre. Mai m 'havia passatp'es cap entrevistar una perso-na i conèixer es món que l'en-revolta. Aquell dilluns capves-pre havíem quedat per rallaruna estona d'ell i allò que haviaestat sa seva vida. Quan vaigarribar a ca seva i obrí sa porta,es cans que tenen es van posar alladrar, però estaven tancatsdins s 'habitació de la dreta i nopodien sortir. En Miquel vaaparèixer dalt s'escala, obrintes llum. Me va convidar a pujari ens vam instalar dins una sale-ta on feia feina sa seva dona.És una casa antiga; anys enrerahi havien viscut fins a tresfamílies diferents a's mateixtemps. Estava segur que podiaser una bona en trevista, perquèno era una persona famosa,sinó que sentint contar allò queli havia passat en aquesta vida,coneixeríem una mica més co-ses i fets d'es nostro poble. EnMiquel és una persona senzilla,que té algunes aficions i que araja està jubilat després de totauna vida de fer feina. Vamcomentar una mica què faríem,i això que ve a continuació és esresultat d'aquells intensos centvint minuts.ENTREVISTADOR: Bon cap-vespre. M'han dit que vostè ésen Miquel es marino, però ¿quinés en realitat es seu nom?MIQUEL ES MARINO: Somde nom en Miquel Fortuny Orfilai tenc 72 anys, açò vol dir quevaig néixer a l'any 1918. Crecque vaig néixer amb un caràc-ter pacífic.E: Si vol pot començar per quanneix i ... (l'he hagut d'aturar, jaque sa primera vegada que emcontestava quasibé ja voliacontar-m'ho tot d'un cop).M: Ja feia tres anys que havianascut quan ma mare va morir.A causa d'aquest fet em vanagafar uns concos i allà vaigviure fins abans d'anar a'sservici. Vivíem dins es carrerde Sant Antoni. Quan ja tenia17 anys volia fer es servici a samarina ja que m'agradavamoltíssim la mar. Som un ena-morat de la mar. Després d 'ha-

ver anat a escola em van posarde mosso d'un sabater i esdiumenges anàvem amb etsamics a fer excursions a CalesCoves; i va ésser allà on vaigaprendre a nedar.E: A s'escola, ¿fins quan vapoder anar-hi? Li deman açòperquè en aquell temps sa gentnormalment no hi podia anar,a escola, i si hi anaven era du-rant poc temps.M: Idò, jo vaig tenir molta sort,ja que es concos meus van vo-ler que aprengués i per açòvaig anar a s'escola a's ramalfins es catorze anys. Quan feiafeina, hi anava es vespres a sesclasses que donaven per gentmajor. Encara que es concosmeus fossin pagesos, volienque jo sapigués i em van tractarcom a un fill seu. Ells no entenien cap i em vam ajudar.E: S'afició de la mar li ve, així,des de petit?M: Sí; quan jo era petit jacol.leccionava capses de mis-tos que damunt duien dibuixosde vaixells de s'esquadra es-panyola; com ja t'he dit, abansanava amb amics més grossosque jo a Calcs Coves, on vaigaprendre a nedar.E: I quan va acabar s'escola,¿diu que el van posar a fer feinaamb un sabater?M: Sí, feia de mosso amb unmestre. Ell m'anava ensenyantpoc a poc, però abans quesapigués fer-ho bé vaig haverd'anar a sa mili.E: Veig, idò, que vostè és unapersona instruïda i que per serd'aquells anys en sabia ben prou.Bé, ara rallarem una mica d'esservei, ja que li devia enganxares començament de sa guerracivil a Espanya.M: Sí, sa veritat ésque ens haviencridat devers un parell de me-sos abans de començar-la.E: ¿Podria explicar una micaon va ser destinat i on era en esmoment de ser tots mobilitzats?M: Noltros, es que estam a'sMediterrani, pertanyem a sa basede Cartagena. Sa sol.licitud l'ha-via enviada allà i l'havienadmesa. A sa marina teníemdos períodes d'instrucció. Ens

ENTREVISTA

DUES HORES AMB]posaven en grups de cent perfer-la. Tota sa instrucció es faa Cartagena, però primer vamfer sa instrucció de la mar a s'a-renal de Cartagena durant unmes i mig. Després ja vam anara infanteria de marina i allà hivam fer sa instrucció de terra.Els ensenyen igual que un sol-dat. I després d'haver fetaquest període, que pot durardevers uns tres mesos, quedeneventuals. Han d'esperar finsque surten unes llistes ontroben es seu nom distribuïtentre diferents vaixells. Jo vaigser destinat a un, anomenat LE-PANTO.Ho vaig veure un diaescrit a una pissarra. Quanvaig ser destinat feia poc quehavia començat sa guerra inomés semblava una revolta,per la cual cosa no li donavengaire importància.E: Havent explicat aquestllarg camí que han de fer perpoder arribar a entrar dins und'aquells monstres marins,¿quan va ser que el van enviara navegar? (mentre li demanaçòem fix amb aquelles quatreparets blanques on n 'hi ha unaque hi tenen penjats sis petitsquadres: quatre són imatges dela mar, de vistes polides iromàntiques, mentre que etsaltres dos són dos retrats d'esvaixell on va ser destinat durantsa mili i que es faria més llargadel que ell havia pensat.)M: Com t'he explicat, desprésd'haver acabat sa instrucció vamfer es primer viatge, prop d'esmes de setembre. Feia poc quehi havia hagut s'alçament con-tra sa república.E: Veient s'any que va néixer,vostè haurà viscut distintesopcions polítiques durant aquestssetanta-dos anys ...M: Sí, perquè a més de sademocràcia en què estem vi-vint i dins s'època de dictadurad'en Franco, vaig veure saSegona República i es temps desa monarquia. Vaig veure pas-sar el rei Alfons quan va venir aAlaior.E: Com vàreu saber bé, saguerra civil espanyola no tansols va ser entre espanyols sinó

que va venir gent de fora ...M: Després de s'alçament vanvenir ajudes cap a sa repúblicai cap a n'en Franco. Per tant,ses dues bandes van rebremunicions i hornos ja que, pens,hi havia interessos per altresnacions. Alemanya, estic se-gur que va ajudar en Francoper, es dia de demà, tenircostat, ja que, com deus saber,després d 'haver acabat sa gue-rra civil, va començar sa Sego"na Guerra Mundial i voliatenir aliats.E: Vostès, ¿quan va ser laprimera vegada que van entraren contacte amb ses altres tro-pes?M: Vam tardarunamica,jaquefeia poc temps que sa guerrahavia començat i un dia ensvan atacar. Tot va ser perquèes govern de sa república teniatots es submarins. ¿Saps quesón, no és ver? Idò, davant Car-tagena, sense tenir es nacionalscap submarí, van born dardejarun vaixell d'es nostros i, mésenvant, vam saber que haviaestat un submarí italià. Davantaquests bombardejos, vamtreure s'esquadra fora de sabadia. Després d'aquests inci-dents, es van equipar esvaixells amb càrregues deprofunditat.E: Durant sa guerra, ¿van serferits cap vegada?M: No, es vaixell nostro maiva anar a fons i açò que moltsde dies estàvem en contacteamb s'enemic i amb sa sevaaviació, però vam tenir sa sortde no ser ferits. Hi havia unmariner de Maó i ens volíemajuntar dins es Lepanto, peròno va trobar ningú que es vol-gues baratar. Uns dies després,s'amic se'n va anar a fons en unatac.E: Van participar acap fetd'ar-mes important o conegut?M: S'única vegada va ser quanvam enviar es BALEARES afons. Va rebre qualque impac-te d'es Lepanto. En aquellabatalla es tonelatge era bon iigual: ells tenien es Balcares,es Canarias i s' Almirant Cer-vera, mentre que noltros teníem

ENTREVISTA

MIQUEL ES MARINOcreuers que, tot i ser més petitsque aquells, eren més maneja-bles i ràpids; va ser una batallaa les dues de sa matinada, esmarç de 1938. Sa situaciómeva dins es vaixell era a s'a-metralladora antiaèria.E: I quan acabà sa guerra,vostès, ¿com van deixar esvaixells, què va succeir?M: Sí; va ser una cosa curiosaja que, quan sa guerra estava apunt d'acabar i encara hihavia sectors que lluitaven, escomandants ens van enviar a'snord d'Africa i d'allà fins aTunícia. Ja arribats, ens van en-viar a unes mines a uns 700kms., en ple desert. 'Tot era

molt llarg però ell pensa quequan ets jove no t'hi fixes enaquestes coses, que es tempspassa més ràpid, encara que jono hi vénc del tot d'acord ambaçò). Vam passar tantes coses,que a açò no li don capimportància.Ens van donar esbitllets de franc per tornar ca-dascú a ca seva.E: Quan torna a Menorca iarriba a's poble, ¿com el vanrebre i de què va fer feina?M: A Alaior sempre he pensatque si una persona és bona i fabo amb tothom no ha de tenircap por. A jo em coneixiatothom i si podia fer coses perajudar no em sabia cap greu. I

arena, poc menjar i poca aigua.Va venir una comissió i vandir que, es qui volgués, podiatornar a Espanya; que en quin-ze dies serien a ca seva. D'esqui van quedar no sé que els vapassar. En van venir devers uns3.200 cap a Espanya amb untransantlàntic. Allà on ens vandur, a' s primer moment, no espodia viure. Vam anar a Cadis,a sa base naval de Rota, a uncamp de concentració i allà hivam fer prop d'un any. Aquellsquinze dies van començar a serllargs. D'allà vam fer un altracontrol a Cartagena, durantdos mesos més i ja d'allà vam.....,......t: .. (1\ -.on •.•• .-..1-.. •..•. ro •.••...•.•..•• ro;;" .• , •..•••...••...•••

açò tothom ho sap, siguis guin-xo o ganxo. Es color de sa tevabandera no hi té massa a veure.Si et portes bé amb sa gent, etduien damunt sa mà. Quant asa feina, vaig tornar a fer demosso de sabater (però si ha demenester fer de mosso dos otres anys, jo amb un en vaigsortir), ja que abans de sa gue-rra ho havia estat i a' s cap d'unany vaig començar a fer feinaper jo mateix, és a dir, ja erasabater; i podia fer una sabatasencera sense menester capajuda.E: Tota sa vida va fer desabater o abans de jubilar-se va'A~ 'A;~An n ••n 1; n~nr1Ann;~ m~n')

M: Jo vaig fer tota sa vida desabater fins que em vaig jubilarquan tenia 62 anys, l'any1980. Quant a sa feina de sasabata, ja feia cinc anys que eraper aquí després d'haver tornatd'es camp de concentració, i,com que som una mica aventu-rer per voler veure món, vaigpartir cap a Barcelona. Enaquella època conec ja sa quiserà sa dona meva. En quatreocasions, quan faltava feina,jo i uns quants més partíem capa Barcelona a fer una tempora-deta petita (solíem fer deverstres o quatre mesos de feina idesprés tornàvem). Però tantcom passa es temps quedes a cateva; ja no téns tantes ganes desortir, encara que després hemanat més vegades a fora fentviatges d'oci. No sé si saps queabans es mestre, quan no hihavia feina, no et donava debaixa. Es gran avantatge d'a-quell temps era que si tu esta-ves fix a una fabrica i te'n vo-lies anar a una altra, tambéquedaves fix a sa darrera. Hefet feina a vàries fàbriques iquan una tancava anava cap as'altra.E: Bé, ara ja conec una micabastantbé sa seva vida, ¿po-dem rallar de ses coses que liagraden fer a's seu temps lliureo ses aficions que, passant etsanys, ha tingut?M: Sí; s'afició més grossa quetenc és sa de fer excursionscaminant, anant cap a sa vore-ra, a pescar. Així, no t'avorrei-xes i fas dues coses: camines ipesques. Faig açò i programaquell mateix vespre una altraexcursió per ensoldemà; estemps em passa molt adeveres.E: Però, a s'edat que té supòsque no deven ser massa llar-ges ...M: No et creguis, no. Faigexcursions ben prou llargues.Fent feina ja en fèiem una cadadiumenge i de jove en fèiemamb uns quants amics. Però,d'ençà m'he jubilat, en faigquatre per setmana: es dimarts,es dimecres, es dijous i es di-vendres, si fa bon temps.Almanco tres excursions sezu-

res; així, arrib a fer uns quantsquilòmetres a sa setmana.E: I a quins llocs arriba a anar,vostè i motxilla?M: Solec anar pertot; m'agra-da veure totes ses bandes, en-cara que, per exemple, a S' Are-nal d'En Castell en s'estiu no hivaig ja que hi ha molta gent ihi solec anar en s'hivern.S'excursió llarga la deix ferper anar fins Es Freus i CalaMesquidaamb sa motxilla: men'hi envaig a pescar. Per anarfins Es Freus he de menesterdevers quatre hores; per açòpartesc a les dues de sa matina-da i quan arrib vaig a pescar.Menj dos panets i torn partir.Es divendres hi anam tots dos(referint-se a ell i sa dona) ivénen es dos cans que tenim.Quasi mai m'atur de caminar:és bo p'es cos.E: A part de ses excursions,¿té cap altra afició que vulguidestacar o que li agradi en espe-cial?M: Una de ses aficions és llegir.Aquí tenc llibres d'astronomia;no llegesc tant com abans peròsempre m'ha agradat. A més,m'agrada sa geografia i sesmatemàtiques. (No ho men-ciona, però té també a s'estan-teria algus diccionaris i unesquantes noveles.) I gairebécada any vaig a Barcelona.M'agraden ses coses petites icurioses; sembla mentida compoden arribar a ser de capaçosfent coses en miniatura (i jo,sense adonar-me, ja tenia da-munt sa taula ràdios, llibretspetits, piles, ...) ja que sa cièn-cia cada dia en treu de noves.Després d'açò vam acabar derallar, vam beure una cervesa icrec que, per ser sa primeravegada que ho feia, m'ho vaigpassar bé.

Ara fa cinquanta anys quesa guerra civil va acabar. Açòvol ser un homenatge a tots esqui la van haver de viure i so-frir. Esper que sa joventutd'avui endianohagide passarper experiències com aquesta.

Alaior, desembre de 1989

MIQUEL MARQUÈS SINTES.

,

LAPERS~TENTDEMANDADEL'ÀREA DE L'ENSENYANÇA

Fa uns dos anys, un grup degent (pares i mestres) d'Alaiori centre de l'Illa es van anarreunint per planificar la posadaen marxa d'una escola alterna-tiva. Ara ha estat un grup demares que han fet una peticiód'ajuda a l'Ajuntament i alConsell Insular demanant unaguarderia laboral.

Per altra banda, també ésreal que als darrers anys hi haproblemes de matriculació alpoble d'Alaior:

Va començar amb haver laInspecció d' assignar escola for-çada a fillets d'edad escolarquan venien a matricular-se itrobaven cursos saturats. Des-prés va seguir, ara fa dos cur-sos, negant-se el transport i l'es-colaritat a fillets d'edat prees-colar, rurals i d'urbanitzacions:unes famílies van optar perescolaritzar els seus fills a SanCliment, d'altres per transpor-tar-los ells mateixos; així i tot,almenys un va quedar senseescolaritzar i va començar el1er. d'EGB sense preescolar.El curs 89-90, i referint-se alDr. Comas, van ser 4 els noadmesos a preescolar de 4 an ys.Ara, pel curs 90-91, són 15 elsqui sobrepassen el tant de P-5(8 de matriculats i 7 que no).

Aquesta ploblemàtica hacomençat a sortir al carrer. Aixího va denunciar el ponentPonç Pons, a la Taula Rodonasobre Educació que hi va haverdurant la Setmana CulturalLasaliana. També L'APA delDr. Comas, a la darrera Junta,se va proposar crear una comis-sió que estudiàs aquesta proble-màtica.

I com que la realitat és larealitat, la pitjor cosa que hompot fer és tancar els ulls i ferveure que no passa res. Crecque convé obrir un amplidebat entre les entitats socials,culturals i polítiques.

El meu propòsit aquí volser una simple col.laboració ambaquest debat i apuntar ja desd'un principi certes dades atenir en compte, així com im-nerarius del dehat.

ELEMENTS QUE CRECD'IMPORTÀNCIA

1.- Ho digui o no la novaLlei de Reforma, l' escolaritza-ció de O a 6 anys és un bépúblic. Que durant els primersanys és molt bo que el filletestigui amb la mare; d'acord,però llavors s'ha d'autoritzar idotar la família com a institu-ció educativa. Sobretot DO-TAR la família donant àmpliesexcedències a les mares (dosanys), ajuts econòmics etc.Després, entre els 3 i els 6 anys,generoses escoles infantils: noens preocupam que a la casatenguin bones habitacions,amplis espais per jugar. Idò,per què no a l'escola?

2.- El tenir un adequatnúmero d' al.lots per classe crecque ja és un absolut i no tédiscusió. No és una reivindica-ció dels mestres sols, també ésuna proposta de l'administra-ció i una demanda dels pares.

I un condicionant encaramés important: una ratio quebaixa proporcional a l'edat.

3.- Aquests dos manamentses resumeixen en un: invertiren educació, millorar l'escola,augmentar els serveis educa-tius que encara que a la llarga- evidentment - és millor queinvertir en aparell de control irepressió.

4.- Un estudi sociològic-crec que del Centre Universi-tari ESADE de Barcelona -mostrava i demostrava que deguta la curva de naixements, apartir del curs 92 sobrarien llocsd'escola. Degut a aquestesdades i altres, les autoritatseducatives van donar ordre deparalitzar certs projectes edu-catius.

I ha resultat real aquest es-tudi. A l'Escola d'Estiu darre-ra na Pilar Benejam, que téresponssabilitats educatives aCatalunya, ens informava queallí hi ha unes ratio de 15' 18fillets per aula.

I dic que ha resultat real pertot menys a Alaior, Ciutadella,en part a tot Menorca inossiblement a totes les zones

turístiques.Per evidenciar això basta

sebre que un cop començat elcurs 89-90 - no en el mes demaig, període de matriculaciónormal i que permet fer unaprevisió - al col.legi Dr. Comass'han matriculat 111 al.1otsnous.

PREMISSES PEL DEBATSincerament no ho dic per

donar lliçons a ningú; jo somel primer en haver d'atendre'm

EDUCACiÓ

a aquestes i altres regles a l'ho-ra de debatre; però hi ha unesquantes normes que ens podenajudar a donar llum i encertaramb les millors solucions:

1.- El primer pas és mirar,fer un ampli repàs de la situa-ció. És a dir, fer un estudi i nodonar solucions. Les solu-cions vindran a posteriori. Sinó,començarem a dir: una escolaaquí, una guarderia allà, etc.No, no, no, simplement apun-

\

\ I

~\ \

tar les dades escoltant elsclaustres, veure els naixements,mares que fan feina etc.

2.- Agafar una visió global:mostrar i veure totes les dades.No amb interessos partidistes,sinó de servei.

3.- Fer propostes. Aquí valentotes. Fins i tot les més absur-des, les més cares. Les quemenys ens afavoreixen, igualque les que més ens van bé.Però sobretot les més útils alconjunt social.

4.- Elecció de la millorproposta. Aquí hi ha un mèto-de que resulta pràctic, que s'endiu OPTIMITZAR. Habitual-ment, quan fem una propostaque creiem bona, per contrapo-sició les altres són dolentes. La

realitat no és així.S 'ha de respondre a la pre-

gunta: ¿és la millor solució lasolució més òptima? Possible-ment no serà possible realit-zar-ho, però tot el que s'hiallunyi no és dolent; simple-ment és menys òptim.

Ala! idò. Pel bé de tots convépartir.

GABRIEL FEBRER

P.D. La Comissió de Culturade l'Ajuntament des del mesde juny encarrega fer als Ser-veis Tècnics un estudi da-munt la conveniència de feruna guarderia laboral de 0-2

ENTREVISTA

PREMI SANT LLORENÇDE DIBUIX I PINT.-lJRA

Enguany la guanyadoraha estat na Teresa Soldevila iRoseU, una jove catalana dela localitat de Tiana i que ac-tualment resideix, des de fatres anys, a una casa de campdins el terme d'Alaior.

Autodidacte. Creu queels temes dels seus dibuixoshan d'ésser fruit d'una re-cerca constant i espontània,captant qualsevol imatge dela vida quotidiana. A Me-norca - comenta - la llum, elcolor i l'aire net afavoreixenles ganes de fer coses creati-ves.

Encara que no s'hi de-dica professionalment a l'art,ha participat en alguna expo-

molt més temps per a l'oci isense horaris tan fixos, fanque la gent es trobi, facin fes-tes, ballin, es pintin, etc. Elque fa aflorar aquest art es-pontani i vivencial de cadadia és la manifestació quesurt de dins i que arriba al'altre amb elUenguatge delcor.

Ens res alta una anècdotaque va protagonitzar Jean-Baptiste Corot, pintor pre-impressionista francès, elqual, quan es trobava en unparc, pintant, va passar unasenyora i li va preguntar; "¿Enquè esteu pensant mentre pin-teu?". Ell li va contestar: "Nopens res, senyora, estic em0-

sícíó, aportant alguns dels seusquadres a l'oli. També hacol.laborat dins del món delteatre com a escenògraf.

Troba que l'art es potmanifestar de moltes mane-res des de fer un dibuix fins afer un vestit o pintar-se elcos. Considera que la gentviu massa enfeinada i aixòlimita la creativitat de lespersones. Poder gaudir de latranquilitat, conjuntat ambun ambient net i agradable,sempre és estimulant perqualsevol manifestació artís-tica.

Altres cultures -opina-menys industrialitzades, amb

cionat."Assisteix a l'Escola Mu-

nicipal de Dibuix d'Alaior.Troba que hi ha un bonambient i amb la gent potcompartir, bastant bé, lesseves inquietuds artístiques.

A la pregunta de com veul'ambient artístic d'Alaior,contesta que el veu bastantestancat, degut tal vegada aque estem, com hem dit abans,submergits dins d'una socie-tat capitalista que no dónapeu a l'art, si no és en grupsminoritaris i marginals.

I. FERRER

~,~13~·V'_·-

ANSELM BARBER, GANADOR DELPREMIO LITERARIO DE ESTE AÑO

Anselm Barber Luz hasida el ganador este año delconcurso literario de las fies tasde San Lorenzo. Su trabajo,junta a otros de los presenta-dos, se centra mas bien en lainvestigación y no en la crea-ción literaria. El lema del tra-baja era "De l'arrel i de lasoca" y trata la configuración ycrecimiento física del pueblo alo largo de la historia.S'U.S.: ¿Por qué se interesó pre-cisamente por ese tema?A.B.: Por distintas razones,pera sobre toda porque sabíaque podía resultar un mediamuy interesante de aprenderbastante sobre mi propi o pue-bla y de su vida a lo largo de lossiglos. La vcrdad es que mesentía muy satisfecho con loque aprendí haciéndolo. Peroconsidero que aún podría ha-berse hecho mucho mcjor sihubiese sida con mas tiempo ycon ayuda de un gropa de gente.S'U.S.: Hàblenos un poca masde lo que trata en su trabajo.A.B.: Bien, es un estudio clé-sico de un estudiante de cien-cias sociales en el cual se pre-tenden analizar los diferentesfactores históricos que haninfluido en la evolución deAlaior, en su personalidad. Escomo analizar la vida de unapersona deteniéndose en losmomentos de su vida que masdecisivos hayan podido serpara explicar su personalidad,Esa es lo que intenta hacer lageografía, pero en vez de cen-trarse sobre las personas secentra sobre el territorio habi-tada por grupos humanos: ésteera mi objetivo, pero no sé si lohabré conseguido.

S'U.S.: ¿Cual hasidoel métodode trabajo utilizado?A.B.: Pues tuve que leerme yanalizar toda lo que al respec-to habían escrita otras perso-nas (Rotger Vinent, MartíCamps, Hernàndez, GuillermoPons, M. LI. Serra, etc),conjugarlo con otras informa-ciones extraídas de anàlisisurbanísticos, de pianos, deobras actuales como la Enci-clopedia de Menorca, etc.Después de reunida la in for-mación, formulaba las posi-bles hipótesis de como podíanhaber sido las cosas y de suporqué.S'U.S.: ¿Cree que su trabajogustara a la gente que lo lea?A.B.: Nolosé; ami me gustaríaque fuese así pero no sé hastaque punto puede interesar unainformación de este tipo.S'U.S.: ¿Piensaseguirtrabajan-do sobre el mismo tema?A.B.: Hombre, pues siemprequeda la ilusión por completar-lo, pero realmente creo que ahoraes mas conveniente que seanotros, con otros puntos de vistay con otra metodología, los quevayan corrigiendo y amplian-do. Mi visión es una pero laciencia y el conocimiento seconstruye entre muchos. Yo sólohe añadido algo a lo que otrosya habían hecho y lo importan-te es que se animen otros aseguir añadiendo, y así sabercada día mas sobre nues tropueblo, sobre nuestras gentes,que es saber sobre nosotrosmismos.S'U.S.: Muchas gracias y nues-tra enhorabuena.

REDACCION

~,u---------------QUÈ HI DIU SA GENT?

Aquesta és una seccio ondemanam s'opinió damunt untema determinat a sa gent. Percomençar, i veient com s'atra-quen ses festes, hem demanata's caixers què pensen de sesfestes, en tres preguntes:1.- Per quin motiu troba que hiha tanta afició als cavalls aAló?2. - Quina cosa de sa colcada not'agrada tant o potenciaries?3.- Quin és es moment mésemotiu de sa festa?

A.- MIQUEL ORFILACARDONA1.- Es motiu principal són sesfestes.2.- No és agradable s'esperarper entrar a sa plaça. Tal vega-da manco cavalls o de dos endos, però a sa gent no els agra-da cap d'aquestes dues propos-tes.3.- Es jaleo, sense cap dubte.

u- JUAN BENITEZ SA-LORD1.- Trob que es cavalls no estandestinats tan sols a sa festa,sinó que sa gent s'ha aficionatcom un deport.2.- Es problema és haver d' es-perar tant, però ho duu sasituació.3.- Es moment d'entrar a saplaça i es divendres quan en-treguen sa bandera.

C.- FRANCESC BENITEZFLORIT1.- És un esport nou, que a sagent li agrada; té moltes sor-tides.2.- No m'agrada esperar, so-bretot es diumenge, per sa ca-lor.

3.- L'any passat, quan me vandonar sa bandera i, després, anar

a cercar sa canya es diumenge asa darrera volta.

D.- JOAQUIN BENITEZ SA-LORD1.- S'arrel troba que ve d'anysenrera; es promocionà cara a safesta i avui hi ha molta afició;però es cavall no serveix tansols per anar a sa festa, sinóque hi ha varietats d'usos d'escavalls i, així, l'empram tots'any, cosa ben diferent que aCiutadella, on sa majoria d'escavalls es de posen a to perCincogema fins a Sant Joan idesprés no se'ls miren més finsl'any qui ve.2.- Sa colcada està molt benorganitzada, però hi ha excésde cavalls, encara que hi ha quedonar gust a tothom que té ca-vall.3.- Es jaleo, no hi ha volta defulla. Si va bé, xales molt.

E.- JUAN ANTONIO PONSSINTES1.- Sembla que açò de tenir uncavall agrada, encara que hi haque tenir en compte que l'hasde cuidar cada dia.2. - M'agrada tot, perq uè si surtsés perquè t'agrada.3.- Es jaleo, és el més emocio-nant.

F.- JUAN SINTES RIUDA-VETS1.- A sa gent li agraden etsanimals.2.- M'agrada tot allò referent asa colcada.3.- Sa passada de sa canya és esmoment més intens i que hosent més dins jo.

M.M.S.

ARQUEOLOGIA HOY: I!!Parte

La cultura talayótica deri-va del monumento mas carac-terizado y extendido en la isla.Aún actualmente se estandescubriendo nuevas estacio-nes talayóticas como es la deSo Na Cassana (Alaior) reciénexcavada por el Director delMuseo de Menorca, D. LuisPlantalamor.

Su etimología procede delàrabe "atalayi" (centinelas) enel senti do de edificio alzadopara la vigilancia por ejemplolos TALAYOTS.

Era el arqueólogo mahonésDr. D. Juan Ramis y Ramisquien en 1772 calificó por pri-mera vez de talayótica la cultu-ra menorquina del Bronce; perodebemos reconocer que aquelinvestigador no logró, en estecaso concreto, captar la signifi-cación precisa de tal vocablo,al tomarlo de los labios de loscampesinos, en sus respecti-vas excursiones por el campomenorquín.ELTALAYOT:

Es una torre de gran despiedras, muy semejante a las"Nuraghe" de Córcega y Cer-dcña.

Su planta es circular, ova-lada, cuadrada, esta última yase puede decir que se cons-truía dentro del tiempo de la

¡

ocupación romana en nuestraisla. Los talayots se encuen-tran aislados o agrupados enlugares altos que dominen granparte del horizonte.

Tenemos talayots maci-zos, otros con corredor y unao mas camaras: estas puedenestar situada s al nivel del sueloo hacia la mitad o parte supe-rior del referido talayot, comoocurre en el majestuoso pobla-do de Torre d'En Gaumés(Alaior).FINALIDAD DE LOS TALA-YOTS:

Sobre este tema se dedu-cen diversa s opiniones, pero lomas lógico y razonable posi-ble es que por su función detorre fuesen exclusivamenteTORRES DE DEFENSA Y devigilancia. Los talayots siem-pre se hallan cercanos alTEMPLO (RECINTO DE LATAULA) como para protcgerlode las aventuales invasiones deotras tribus nórnadas, queocupaban el suelo menorquínen aquellos remotos tiemposprehistóricos.

A través de estas breveslíneas invito a nuestros conc iu-dadanos en su colaboración ydefensa de nues tro PatrimonioHistórico Artístico.Gracias.

JUANFLORIT

BONES FESTES

~~~----------------------~ 15 ~-' -VREFRESCANT SA MEMÒRIA

CORREGUDES

Aquí presentam una sec-ció, l'objectiu de la qual ésdonar a conèixer a sa gent fetsque han succeït en es poble; escontaran fets històrics, anèc-dotes i altres coses; tot açò juntfa la història d'un poble. Apro-fit aquí per demanar que si qual-sevol persona vol aportar odemanar coses, tot serà benarribat per donar -se a conèixer.Es pot enviar a sa revista, espe-cificant que és per a aquestasecció.

Per començar avui ralla-rem de ses corregudes, ja queés un d'ets actes més anticsdins es programa de festes. ABinixems ja es feia i en tenimconstància: corrien dins duestanques anomenades sa tancad'es cós i sa d'es cós d'esgarrover, darrera es conegutclot d'es guix. Allà es van ferses primeres corregudes perSant Llorenç. Es segle XVI jatenim constància que es feien ique, en un moment donat, vanser llevades, igual que altresactes, menys sa missa, perhaver-hi moltes baralles. Ja enes segle XVIII s'Audiència deMallorca les vol suprimir,però van trobar una gran oposi-ció de sa gen t que habitualmentassistia a aquesta festa i vanevitar així que moriguessin.Sabem que fins l'any 1844 hiha colcada i seria així, finsaquesta data, que existirien sescorregudes. Després s'ermitaserà abandonada i, per tant, totallò que era festa va ésser dei-xat de banda. ParaI.Ielamentque a Binixems, a Aló es feiasa festa de Sant Pere; així, sa-bem que l'any 1875, entre al-tres actes, es realitzaven corre-gudes, ben segur com a sedi-ment de ses perdudes festes deBinixems. Quan ja arribam a

l'any 1907, gracies a s'esforçd'unes persones d'es poble, esrecupera s'ermita i ses festesde SantLlorenç, iambaçòtotsets actes que s'havien fet Donenmolta importància a ses corre-gudes i, a més d'haver-hi ca-valls, també hi trobam ases,mules, i fins i tot hornos ial.lots que corren. Es lloc onsempre s'ha corregut és es cós,es camí que va cap a's cemente-ri. És una impressionant rectade 500 metres de llargària ique temps enrera es corria ensentit cap a's poble, donat essus!!! devora es pòdium, quetrobam quasi a s'acabamentd'es cós, acabant sa carreradevora es molí d'es cós, justabans d'arribar devora Sant PereNou.

Avui en dia es corre a l' en-revés, perquè a s'hora d'aturares cavalls podien llenegar i cau-re enterra; així, anant cap a'scementeri, no hi ha tant deperill. Ara que hi falta més pocd'un mes per ses festes, s'a-juntament contracta un parelld'hornos per fer-lo net, em-blancar-lo i deixar-lo curiós. Japer acabar, diré que es darrercanvi que s'ha donat dins aquestja antic acte, i que per tanthem de conservar d'una mane-ra especial, és es canvi quevan fer l'any passat, passantses corregudes d'es diumengecapvespre a's dilluns capves-pre. Va ser un bon canvi permoltes raons: hi va més gent, escavalls estan reposats d'es matxfet es dia abans, no coincideixni amb es futbol ni ses carros-ses. Amb aquests acertats can-vis crec que serà positiu per asa festa i ses corregudes matei-xes ja que hi pot haver més as-sistència a s'acte.

MIQUEL A. MARQUÈS

OPINIÓ

PORQUERIES FESTIVES

Era el dia de St. Joancapvespre i a casa fèiem elspreparatius per anar a Ciutade-lla a veure els jocs el' es Pla desd'un hort situat al costat de lamúsica. Reconec que és una

. gran sort està convidat a und'aquells horts. Dins una bossade plàstic hi posàrem dos petitspanets fets a casa, dins una altrados botilets d'aigua. Els jocssolen durar una bona estona iels al.lots, ja se sap, solen tenirde tot, gana, set, ...

El fiet, quatre anys, va dirmentre ho preparàvem que dinsuna d'aquelles bosses de plàs-tic hi posaríem els fems, el queens sobrés de la seva bereneta.Sorprenent, segons com es miri,no el fiet sinó el fet.

Al Pla ho vàrem pasarmolt bé veient els caragols,ensortilles, carotes i corregu-des, però vam partir abans d'a-cabar la festa per no trobar-nosamb tota la gentada. Costaamunt, ja molt a prop de laPlaça del Born, el fiet es vasorprendre quan va veure queel terra dels carrers era unavertadera porqueria de gots,bòtils, vidres, papers ... ¿Comés que hi ha tanta sunya? Jo,avergonyit, no vaig donar-li

cap resposta í.vaig esquivar lapregunta amb referències delscavalls de St. Joan. Cercariaun altre moment o bé ho deixa-ria córrer ... La pregunta, però,demanava una resposta claraen aquell moment i era difícilfer-ho entendre al fiet si no hoentén el major.

De tomada cap a Alaior vaigpensar que els fiets, la majoriad'ells, tenen coses vertadera-ment sorprenents i nobles, i elsmajors fem coses extraordi-nàriament desconcertants iincongruents. Demanam imuntam campanyes de neteja ipermetem, com a ritual moderni festiu, embrutar tan porca-ment els carrers d'un pobleamb l'única excusa que és lafesta, que un dia a l'any nopassa res.

Pens que el fet, desgracia-dament, es repetirà al llarg detot l'estiu a cada poble deMenorca, però no estaria gensmalament que es comencés arevisar i a separar de la Festa totallò que de negatiu van adqui-rint Ics nostres tan viscudesfestes dels cavalls.

Per a un millor Sant Llo-renç.

BIEL GARRIGA

APROBADASLASSUBVENCIONESPARA LAS ENTIDADES

En el últimopleno munici-pal se aprobaron las subvencio-nes a distribuir entre lasdi feren tes entidades que lohabían solicitado. Este año sehan incrcmcntado en un 5%sobre las cantidades concedí-das el año anterior:Joventuts Musicals 157.500,Centro Cultural 183.750,Grupo Artístico La Salle 78.750,Grupo Ecologista Menorquín26.250, Grupo ArqueológicoAlaior 26.250, GOB 42.000,

Cine Club 63.000, C.B. Alaior262.500, e.a. La Salle 262.500,C.D. Alaior 525.000, PicadcroClub Hípico 36.750, Casa deMenorca en Barcelona 26.250,Casa de Menorca en Palma26.250, Escoltes Sta. Eulàlia94.500, Hogar La Salle 63.000,Club de Jubilados 262.500, Aso-ciación de Amas de Casa 15.750,Fomento del Turismo 36.750,Obra Cultural de Menorca105.000, Associació de VeïnsCala en Busquets 15.750.

REDACCIÓN

~~~-u--------------

COOPERATIVADE CON UMO

DESITJA A SOCIS I PÚBLIC EN GENERALUNES BONES FESTES DE SANT LLORENÇ

SUCURSALES:

San Crlst6balFerrerlesUrbana PI. EspañaUrbana Rvdo. J. HuguetUrbana Ramal

Sta. Rita, 20 - Tel. 371147ALAIOR

UN POC DE TOT ~~~----------------~:~---

CUINA MENORQUINAMARENGUES PLENES

Prendràs blanc d'ou segons laquantitat que en voldràs fer:cinc són prou per fer un platetd'entrada. Els ben batràs dinsun tià fondo i quan hauran benmuntat hi posaràs una clovellade llimona ben rallada i sucreblanca en pols. Tornaràs a batreels blancs per mesclar la sucre ila llimona.

Després compondràs les ma-rengues damunt un full de pa-per blanc, fent muntets de lagrandària de mig ou, sense tocar-

se uns als altres; damunt hiposaràs una cobertora calenta iamb un poc de foc a sobre perfer-los coure, o els ficaràs alforn molt fluix.

Quan seran cuits i de colorpolit, els alçaràs del paper itreuràs de dins la part de ma-renga que no serà cuita; en sonlloc hi posaràs un poe de confi-tura i les afegiràs de dues endues, una contra l'altra, i lesserviràs el més eixutes possi-ble.

CONGRETS DE MONJA

Se necessiten dotze ous, unalliura de sucre i deu unces d'a-midó.

Se trenquen els ous dins unaolla nova i s'hi mescla la sucre,i se bat amb el remenador dellenya, de quatre cantells, finsque la mescla torna blanca.Llavors se posa al foc fluix,remenant sempre pel mateixcostat, fins que torni espès, com

si fos crema.Quan té aquest punt, se treu

del foc i es segueix remenantfins que sigui fred.

Aleshores se mescla el pol-sim d'amidó ben cernut i fi.Quan està tot ben mesclat seposa dins els motlos i es couenimmediatament al forn, perquèno s'assolin.

REFRANYS POPULARS

- Juriol, ses garbes a s'era i els bous en es sol.- Per l'agost, ni vi ni most.- Per la mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc- Per Sant Jaume, rem en taula- Per Sant Llorenç, figues a quens.

REDACCIÓ

UN MINUTO DE RIS AS

Un solo mintuo de risasprovoca hasta cuarenta y cincaminutos de relajación físicacompleta. De este modo, algu-nos minutos de risa repartida sdurante el día equivaldrían,según el neurólogo RemiRubinstein, a una hora deejercicio física intensa. Lareceta del "geloterapeuta",médico especializado en la

búsqueda del reir libcrador,podría ser: "hacer cosquillas losunos a los otros".

Poca practicada en Europa,la terapia mcdiante la risa esalga corriente en Estados Uni-dos, don de existen auténticos"Centro s de la risa" para pa-cientes con mal humor. ¡Unamanera de tomarse finalmentela risa muy en serio!

/ /B-ÜNES FESTES

A-------?ofígono Industriol- Mohón -------Avenldo Central. 1. Tels.36309] - 362219 - 362200· 07714 MAHON

_~,~~:_---------------~f¡~

RECUERDOS GRAFICOS

Cada mes intentarem os reproducir algunas estampas de nuestra historia. Cualquier colaboración en cuanto a documentos gràficosseré bien recibida y la redacción se responsabilizarà del màximo cuidado y esmero en la reproducción y devolución a suspropietarios.

Imàgencs curiosas e insólitas praducidas por grandesprccipitaciones en el año 1957. Quedaran inundadas las tierraspróximas a la carretera y actual zona escolar.

Impresionante panoràmica de la playa de Son Bou y de labasílica paleocristiana (recientemente excavada) desde una cue-\:1 Se aprecia la casi totalidad de la costa surocste de Menorca:;::11) rt'artrutx al fondo)

Una de las primeras líneas de autobuses entre Maó y Alaior.

Ya llegan las fiestas deSan Lorenzo y creo conve-niente realizar una puntua-lización sobre las mismas.El año pasado se volvió areponer una antigua tradi-ción, que por desconoci-miento la gente reaccionóde una manera agria haciala misma: tanto en el jaleodel sabado por la tarde comoen el del domingo por lamañana, cuando un caballosale a la plaza debe ir asaludar a la banda demúsica encargada de re-producir las alegres notasdel jaleo, y después dehaber realizado este proto-colo, la banda de músicaempieza a tocar. Lajuven-tud, sin duda, desconocedo-ra de esta antigua tradición,empezó a silbar al notar quela banda se paraba y volvía

MUSICA Y JALEü

a empezar su quehacer acada entrada de los caba-llos. Con estas cuatro 1í-

neas, y como joven quesoy, quiero de alguna ma-nera "prevenir" sobre esta

situación y que todos dis-frutemos con unas fiestasmas completas.

M.M.S.

~UEBLES _

OFICINAS, EXPOSICIONES Y VENTASRuiz y Pablo, 41Tel. 371000

FABRICA Y ALMACENESPoliqono La Trotxa, Porc elo 33

Tel. 371727

-ALAIOR·

canso

SABANAS, MANTAS,EDREDONES, COLCHONES, ETC.

Pol. Inu. La Trotxa, P.33 Tel. 371727

_~~~_-------------vLLEGIU "S'ULL DE SOL"!

JOAN MERCADAL

S'ULL DE SOL, S.C.BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

NOM LLINATGES-------- ----------

CARRER NQ TELF. _

POBLACIÓ --------------------

IMPORT SUBSCRIPCIÓ AGOST 90 / JULIOL 91 1.650 PIes.

A CARREGAR EN EL MEU C. C. / LLIBRETA D'ESTALVI NQ------

BANC O CAIXA _

FIRMA

PODEN DIPOSITAR AQUESTA BUTLLETA A: OFICINA D'INFORMACIÓ MUNICI-PAL O CARRER BAIXAMAR, 24