O BC

2012-2013

Núm. 22

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

11, 12 i 13 D’ABRILDE 2014

Sala 1 / PAU CASALS

PABLO GONZÁLEZ DIRECTOR TITULAR

L’OBCilaSimfonia“delsmil”de MAHLER

PABLO GONZÁLEZdirector

Avui celebrem els 70 anys del’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

i agraïm la col·laboració especial de

33

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA PABLO GONZÁLEZ DIRECTORCLAUDIA BARAINSKY SOPRANOCHRISTINE GOERKE SOPRANOMARÍA ESPADA SOPRANOGEMMA COMA-ALABERT MEZZOSOPRANONADINE WEISSMANN MEZZOSOPRANOANTHONY DEAN GRIFFEY TENORJOCHEN KUPFER BARÍTONMANFRED HEMM BAIXORFEÓ CATALÀ (JOSEP VILA I CASAñAS DIRECTOR)COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (JOSEP VILA I CASAñAS DIRECTOR)COR INFANTIL DE L’ORFEÓ CATALÀ (GLÒRIA COMA I PEDRALS DIRECTORA)COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓ (JOSEP VILA I JOVER DIRECTOR)COR LIEDER CÀMERA (ELISENDA CARRASCO DIRECTORA)COR MADRIGAL (MIREIA BARRERA DIRECTORA)ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L’ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA

80 min.1/ GUSTAV MAHLERKalischt, actualment República Txeca 1860 - Viena 1911

Simfonia núm. 8 en Mi bemoll major. “Simfonia dels mil” (1906) I. Hymnus: Veni, Creator Spiritus II. Escena final del Faust de Goethe

CONCERT 22

DISSABTE 12

DIUMENGE 13

19h

20.30h

11h

ABRIL 2014 DIVENDRES 11

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

La durada del concert és aproximada, sense pausa. El concert de dissabte serà emès en directe per www.medici.tv i en streamig gratuït durant 3 mesos.

4

COMENTARI

Composta el 1906, la Vuitena no es va estrenar fins al setembre del 1910, a Munic, sota la direcció del mateix compositor. Aquell va ser el seu primer èxit realment triomfal –i l’últim, perquè va morir l’any següent. El sobrenom «Simfonia dels mil» prové de les dimensions extraordinàries de la plantilla requerida i es deu a l’empresari que en va gestionar l’estrena. Aquesta grandesa material es correspon amb les ambicions immenses que el compositor hi va dipositar.

JOAN GRIMALT

La Vuitena és una culminació de l’obra de Mahler, tant en l’aspecte espiritual com en l’estilístic. Hi destaca la síntesi de tres elements que semblaven incompatibles: el llenguatge simfònic postromàntic; la tradició cristiana, representada per l’himne gregorià i pel motet que s’integra al primer moviment, i el teatre musical. Aquesta triple síntesi resulta xocant, si no inversemblant, però és un bon retrat del món del seu autor.

A l’himne medieval del primer moviment, la Vuitena respon amb el Chorus mysticus, que tanca la simfonia. El més notable de la peça és segurament la relació que s’estableix entre dos textos tan diferents, amb una distància de mil anys en el temps. A través de la música, Mahler els interpreta i en su-bratlla els vincles amb una xarxa de motius musicals comuns. L’himne gregorià Veni, creator spiritus havia estat tradicional de les vespres –seqüència del segon vespre de Pentecosta–, i encara avui l’Església catòlica el canta en ocasions en què voldria inspiració divina, com ara per entrar en conclave. Va ser a través de Goethe que Mahler es va interessar per aquest him-ne. El poeta l’havia traduït i el qualificava de «crida a l’esperit general del món». A Faust, l’obra de la seva vida, Goethe, que s’havia mostrat crític amb l’Església, hi integra el llenguatge religiós i el transforma en vehicle expressiu de l’espiritualitat romàntica.

I part: Himne Veni, creator spiritus

Tot i ser cantat de principi a fi, al primer moviment es fonen el motet i la forma sonata (vegueu el text per resseguir-ne l’estructura). L’exposició comença directament, sense cap introducció. Els seus dos temes principals són sengles marxes, tractades amb la llibertat rítmica del motet, que segueix el metre del

Vuitenade Mahler

Faust de Goethe

Simfonia clàssica

Himne Veni,

creatorspiritus

• Òpera,• teatre.

• Polifonia,• Choral.

• Estructura,• vincles motívics.

5

text, i no pas els passos de la marxa. La primera marxa és de caràcter èpic; l’altra, líric. La segona presenta tot d’elements de la «marxa pastoral»: la tonalitat de bemolls, que acostuma a designar un «altre» món, idíl·lic o fictici; el tempo, més calmat; l’harmonia, estable, amb quintes de viella de roda; la melodia, quasi pentatònica; la dinàmica piano dolce, l’articulació legato; la instrumentació (fusta, trompes), i, fins i tot, el pizzicato dels contrabaixos. L’exposició d’aquestes dues marxes ocupa les dues primeres estrofes de l’himne. A la segona versió de l’exposició, Mahler avança cap a la tercera estrofa. La secció central del moviment, el desenvolu-pament, ve marcada per una gran interrupció. El text torna a la tercera estrofa, acompanya-da d’un correlat sonor a la «feblesa corporal» a què es fa referència: una música bressolant, vulnerable i consoladora, amb intervenció de les dues sopranos solistes, que contrasta vivament amb la fermesa de la marxa inicial. Sense cap transició, es repeteixen els dos versos que clamen «Encén la llum per als sentits (o per al seny), infon amor als cors!», però fortissimo tutti; és l’entrada del cor de nens, l’apoteosi de la primera marxa i, segons el mateix Mahler, la pedra angular de tota la simfonia. Aquest és el motiu que, al segon moviment, servirà perquè els àngels expliquin la salvació de Faust, malgrat els seus errors. Musicalment, queden així equiparats l’amor i el seny, d’una banda, i la salvació gràcies a l’esforç, de l’altra. La quarta estrofa, on es lluita contra l’enemic, rep una música de batalla, seguint la tradició barroca. Èpica al servei de la religió, com al Te Deum de Bruckner. Les estrofes cinquena i sisena es presenten sota els mateixos ritmes marcials, però a més amb una doble fuga, que podria simbolitzar la potència màxima del gènere humà, d’acord amb el que s’invoca a l’himne.

La reexposició dels dos temes principals, la marxa i la marxa pastoral, és més concisa, i a més incorpora la darrera estrofa, la setena. Segueix un epíleg instrumental que deixa pas a la coda, on es canta la doxologia amb què es clouen els salms i els himnes, en el seu ús litúrgic. Musicalment, s’hi recapitula el material de tot el moviment i es mostra com s’interrelaciona.

II part: darrera escena del Faust de Goethe

Pel que fa al segon moviment, Mahler recorre al Faust de Goethe. L’escena final, que Mahler musica quasi sencera, serveix per explicar com Faust ha merescut, malgrat els seus errors, la salvació eterna. Goethe, en una conversa amb el seu amic Eckermann, veia «la clau de la salvació de Faust» en la seva activitat: l’ànima de Faust, que estudia, que s’esforça pel bé, «s’ha fet bella i gran / d’una vida sagrada», i «de les alçàries eternals davalla vers ell l’ajut de l’etern amor». A diferència dels drames wagnerians, on és l’amor eròtic el que salva, a Faust es representa la sacralització d’una vida dedicada a l’esperit: una aspiració de la Il·lustració que, paradoxalment, apareix revestida d’un vocabulari pietós, fent ús de personatges i de tradicions cristians, bàsi-cament catòlics. El poeta justificava aquest sorprenent recurs per l’eficàcia comunicativa. L’audició del segon moviment és com una aven-tura, sempre renovable, perquè la riquesa de significats que té és enorme, i les ressonàncies que s’estableixen entre ells també. Es divideix en tres grans seccions, que corresponen, grosso modo, als tres moviments que, en una simfonia clàssica, segueixen l’Allegro inicial:

Simfonia clàssica

Segon moviment de la Vuitena simfonia

I

Allegro

II

Adagio

1. 2. 3.

III

Scherzo

IV

Finale (Allo)

6

Segon moviment de la Vuitena simfonia

La primera secció del moviment és instru-mental i comença lenta, com ho faria el segon moviment (Adagio) d’una simfonia clàssica, però desemboca en un Allegro appassionato, l’Arioso del Pater profundus. La segona secció està dominada pels cors angèlics. Com co-rrespon al caràcter infantil d’aquests perso-natges, Mahler escriu la indicació scherzando: precisament un Scherzo és el que hi hauria, en aquest tercer lloc, en una simfonia clàssica. En darrer lloc, el que es pot anomenar Finale és la secció més extensa de les tres. Entre-mig, la intervenció del Doctor Marianus fa de transició entre les dues darreres seccions. El Finale comença amb les intercessions de les penitents per la salvació de l’ànima de Faust, i culmina amb el Chorus mysticus. Si el primer moviment era una combinació simfònica entre la marxa i el motet, aquí el gènere dominant és el teatre musical: un tea-tre religiós modern, el model del qual podria ser Parsifal de Richard Wagner (1882). El món modern, des de la profanitat, recupera en espectacles com aquest un cert sentit del que és sagrat, participant en un ritual de consagració teatral. Paradoxalment, l’himne llatí, d’origen litúrgic, rep a la primera part de la Simfonia un vestit musical simfònic, i en canvi en aquesta escena teatral se sen-ten gèneres típicament religiosos, al costat dels recitatius i dels ariosi propis del teatre musical: himne, Choral, polifonia imitativa.Una mirada a les veus que Goethe preveia per a aquesta escena, i que Mahler manté, obliga a un moviment ascendent, de la terra fins al cel; un gest que ja és senyal del sentit idealista del text. A baix de tot, les veus greus dels pares místics i el cor d’anacoretes; al mig, el tenor i els dos cors mixtos; més amunt, les veus dels nens benaurats i les dels àngels; a dalt de tot, les quatre penitents, als peus de la Mater gloriosa.

La Vuitena simfonia de Mahler estableix un nou vincle entre la tradició cristiana i la modernitat. Al juny del 1909, tres anys més tard, el compositor va escriure a la seva dona una interpretació del seu propi Chorus mysti-cus, en aquests termes: «Hi ha una polaritat entre l’Etern masculí, que es manifesta en un moviment incessant, en un deler etern, i l’Etern femení, que seria l’arribada, la calma, personificada en la Mater gloriosa». Segons Mahler, es tracta d’un «alliberament del cos de la insuficiència terrenal», cosa que se sent al segon moviment, quan el passatge dels àngels en referència a aquesta qüestió rep la música dels versos Infirma nostri corporis, del primer moviment.

Vegeu tambéJoan Grimalt, La música de Gustav Mahler. Una guia d’audició.Barcelona: Dux, 2013.

SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS

L’FNAC RECOMANA

GUSTAV MAHLER→ Simfonia núm. 8 “dels mil”

PRAGUE PHILARMONIC CHOIRNETHERLANDS RADIO CHOIRJONGENSKOOR VAN HET KATHEDRALE KOOR ST. BAVOJOGENSKOOR VAN HET SACRAMENTSKOOR BREDA ROYAL CONCERTGEBOUW ORCHESTRA Riccardo Chailly director

DECCA (2013)

PRIMERA EXPOSICIÓ

1. Veni Creator Spiritus, Mentes tuorum visita: Imple superna gratia Quæ tu creasti pectora. 2. Qui Paraclitus diceris, Donum Dei altissimi, Fons vivus, ignis, caritas, Et spiritalis unctio. SEGONA EXPOSICIÓ

1. Veni Creator Spiritus, Mentes tuorum visita: Imple superna gratia Quæ tu creasti pectora.

3. Infirma nostri corporis Virtute fírmans perpeti. Firmans virtute perpeti Infirma nostri corporis. DESENVOLUPAMENT

3. Infirma nostri corporis Virtute firmans perpeti. Lumen accende sensibus, Infunde amorem cordibus, Lumen accende sensibus, Infunde amorem cordibus, 4. Hostem repellas longius, Pacemque dones protinus.

Ductore sic te praevio, Vitemus omne pessimum. 5. Munere Tu septiformis, Dextræ paternæ digitus, 6. Per te sciamus, da Patrem, Noscamus Fílium, Credamus Spiritum omni tempore. Lumen accende sensibus, Infunde amorem cordibus,

Vine, Esperit creador,visita les ments dels teus:omple de la gràcia altíssimal’ànima de les teves criatures.

Tu que et dius Consolador,Do del Déu altíssim,font viva, foc, amor,i bàlsam espiritual.

Vine, Esperit Creador,visita les ments dels teus:omple de la gràcia altíssimal’ànima de les teves criatures.

Els nostres febles cossosreferma amb força divina. Referma amb força divinaels nostres febles cossos.

Els nostres febles cossos referma amb força divina.Encén la llum del seny,infon amor als cors;

Encén la llum del seny,infon amor als cors!

Repèl ben lluny l’enemici dóna’ns la pau duradora:

passa davant i porta’ns,per vèncer de tot mal.

Ets un do de set formes,el dit de la mà dreta del Pare,

Que per tu sapiguem del Pare,coneguem el Fill,i creguem en l’Esperit,ara i sempre.

Encén la llum del seny,infon amor als cors!

Primer moviment: Veni, creator spiritus.

(Interludi instrumental)

• Introducció orquestral amb música llunyana (Veni).

• Doble fuga

7

REEXPOSICIÓ

1. Veni Creator Spiritus,

2. Qui Paraclitus diceris, Donum Dei altissimi,

7. Da gratiarum munera, Da gaudiorum præmia. Dissolve litis vincula, Adstringe pacis fœdera. CODA

Gloria Patri Domino, Natoque, qui a mortuis Surrexit, ac Paràclito, In sæculorum sæcula. Amen

CHOR UND ECHOWaldung, sie schwankt heran, Felsen, sie lasten dran, Wurzeln, sie klammern an, Stamm dicht an Stamm hinan. Woge nach Woge spritzt, Höhle, die tiefste, schützt. Löwen, sie schleichen stumm – Freundlich um uns herum. Ehren geweihten Ort, Heiligen Liebeshort.

S’ofereix el fragment en versió de Josep Lleonart i Maragall (1880-1951), germanòfil i home de lletres, nebot del poeta Maragall. Aquesta va ser la primera traducció catalana completa del Faust de Goethe. La va publicar valentament Proa el 1938, a punt de perdre’s la guerra, i després l’ha reeditada el 1995 i el 2008. El nombre de versos de Lleonart no es correspon sempre amb els de l’original. Tot i així, impressiona pels recursos expressius i per la fidelitat. Jaume Ortolà n’ha publicat (2009) una nova versió, “més pròxima al llenguatge actual”, que no hem consultat.

(Congostos, bosc, penyes, soledat. Anacoretes de Déu, distribuïts per la muntanya, a redós dels esvorancs.)

• Epíleg: instrumental.

Segon moviment: escena final del Faust de Goethe.

Vine, Esperit creador,

Tu que et dius Consolador,Do del Déu altíssim,

Fes-nos el do de la Gràcia,Anticipa’ns la Joia.Dissol els vincles del litigi,Estreny els lligams de la pau.

Glòria sigui al Pare i Senyor,I al Fill, que dels mortsressuscità, i de l’Esperit consolador,Pels segles dels segles. Amen.

Trad. J.G.

COR I ECOGravita el bosc ençài a dalt pesa la roca,l’entrunyellat d’arrelsaguanta soca amb socai manté en peu el bosc;onada rere onadas’encabrita el ruixim,defensa asseguradahi ha roca buida endins. s’esmunyen els lleonsmanyacs, ben a la vora,honrant el consagratindret, aquell guardatamor que el lloc implora.

8

PATER ECSTATICUS

Ewiger Wonnebrand, Glühendes Liebeband,Siedender Schmerz der Brust, Schäumende Gotteslust! Pfiele, durchdringet mich, Lanzen, bezwinget mich, Keulen, zerschmettert mich, Blitze, durchwettert mich! Dass ja das Nichtige Alles verflüchtige, Glänze der Dauerstern, Ewiger Liebe Kern!

PATER PROFUNDUS

Wie Felsenabgrund mir zu Füssen Auf tieferm Abgrund lastend ruht, Wie tausend Bäche strahlend fliessen Zum grausen Sturz des Schaums der Flut, Wie strack, mit eignem kräftigen Triebe, Der Stamm sich in die Lüfte trägt: So ist es die allmächtige Liebe, Die alles bildet, alles hegt. Ist um mich her ein wildes Brausen, Als wogte Wald und Felsengrund! Und doch stürzt, liebevoll im Sausen, Die Wasserfülle sich zum Schlund, Berufen, gleich das Tal zu wässern; Der Blitz, der flammend niederschlug, Die Atmosphäre zu verbessern, Die Gift und Dunst im Busen trug: Sind Liebesboten! sie verkünden Was ewig schaffend uns umwallt. Mein Innres mög es auch entzünden, Wo sich der Geist, verworren-kalt, Verquält in stumpfer Sinne Schranken, Scharfangeschlossnem Kettenschmerz! O Gott! beschwichtige die Gedanken, Erleuchte mein bedürftig Herz!

ENGEL

Gerettet ist das edle Glied Der Geisterwelt vom Bösen:

(en la regió pregona)

(Planant en les altures, portant la part inmortal de Faust)

1 Més precisament: el cor dels nens benaurats s’hi afegeix a la segona meitat de l’anterior

(planant adés amunt, adés avall)

PATER ECSTATICUS

Pira de joia eterna,lligam roent d’amor,trasbalsadora pena,de Déu suprem favor!Sagetes, traspasseu-me;oh llances, aterreu-me;calves, feu-me bocins:llamps, caieu i arraseu-me,perquè el no-res mesquíes purifiquii de l’amor eternl’amor tothora brilli.

PATER PROFUNDUS

Així com l’estimball de rocaté encara abismes sota seu,com els mil rius lluents adollencap al ferest saltant del freu,i amb propi impuls, erecte i viuel tronc signant al cel s’arbora,així l’Amor Omnipotentho forma tot, tot ho manté.Al volt tinc l’hòrria brunzideradel bosc i els petris tornaveus,però aquests dolls d’aigua sobrerafan dolçament el seu camícórrecs avall, fins a assolirel pla que nodriment n’espera;el llamp caient esbandiràl’espès vapor que emmetzinàl’atmosfera. Aquest són els missatgesd’amor en terra, demostrantel que tostemps s’està creant.Que aquesta força també abrandimon esperit esmaperdut,frígid, sotmès a turpituddins de les fites dels sentits,encadenat, sofrent, retut.Mons pensaments, Senyor, assossega,i·lumina el meu cor!

[…]

ÀNGELS

Ja ets deslliurat, noble esperit,dels cercles del Maligne,

(Els dos cors seguents es canten alhora) 1

9

Wer immer strebend sich bemüht, Den können wir erlösen! Und hat an ihm die Liebe gar Von oben teilgenommen, Begegnet ihm die selige Schar Mit herzlichem Willkommen.

CHOR SELIGER KNABEN

Hände verschlinget euch Freudig zum Ringverein! Regt euch und singet Heil’ge Gefühle drein! Göttlich belehret, Dürft ihr vertrauen; Den ihr verehret, Werdet ihr schauen.

DIE JÜNGEREN ENGEL Jene Rosen, aus den Händen Liebend-heiliger Büsserinnen, Halfen uns den Sieg gewinnen, Und das hohe Werk vollenden, Diesen Seelenschatz erbeuten. Böse wichen, als wir streuten, Teufel flohen, als wir trafen. Statt gewohnter Höllenstrafen Fühlten Liebesqual die Geister; Selbst der alte Satansmeister War von spitzer Pein durchdrungen, Jauchzet auf! Es ist gelungen.

DIE VOLLENDETEREN ENGEL

Uns bleibt ein Erdenrest Zu tragen peinlich, Und wär er von Asbest, Er ist nicht reinlich. Wenn starke Geisteskraft Die Elemente An sich herangerafft, Kein Engel trennte Geeinte Zwienatur Der innigen beiden: Die ewige Liebe nur Vermag’s zu scheiden.

car tot aquell és digneque el deslliurem qui no ha desditen l’alt afany. I si d’enlairevetlla l’Amor al seu damuntserà acollit cordialmentenmig dels cors dels àngels.

[…]

COR DE NENS BENAURATS 2

Doneu-vos les mansen fraternal dansa.Diguin vostres cantsemocions sagrades.Déu és el Senyorde tota esperança.Aviat veureuAquell qui adorareu.

ELS ÁNGELS MÉS JOVES Les roses d’aquelles santespenitents enamoradesa la victòria ens aidaren;elles són qui ens assolirenel botí preat d’una ànima.Sota la pluja rosadaels dolents s’acovardiren,els diables sota rosesfugiren. Els esperitsno turment d’infern patiren,ans d’Amor; i el vell Satansofria un coent martiri.Hem guanyat! Alceu el cant!

ELS ÀNGELS MÉS PERFETS

Un deix de terra ens fafeixuga la volada.Ni que fos d’asbest, 3 no està purificat.

L’ànima ha devoratels elements, i l’àngelno pot descompartirles natures contràries.Només l’Eterna Amorpot destriar-les.

(encerclant els cims més alts)

(Cor amb solo de contralt)

2 Aquest Cor de nois benaurats és una interpolació de Mahler d’un passatge anterior.3 L’asbest és un mineral conegut per la seva inalterabilitat.

10

DIE JÜNGEREN ENGEL Nebelnd um Felsenhöh Spür’ ich soeben, Regend sich in der Näh Ein Geisterleben. Die Wölkchen werden klar: Ich seh bewegte Schar Seliger Knaben, Los von der Erde Druck, Im Kreis gesellt, Die sich erlaben Am neuen Lenz und Schmuck Der obern Welt. Sei er zum Anbeginn, Steigendem Vollgewinn Diesen gesellt! CHOR SELIGER KNABEN Freudig empfangen wir Diesen im Puppenstand; Also erlangen wir Englisches Unterpfand. Löset die Flocken los, Die ihn umgeben! Schon ist er schön und gross Von Heiligem Leben.

DOCTOR MARIANUS

Hier ist die Aussicht frei Der Geist erhoben. Dort ziehen Fraun vorbei, Schwebend nach oben.Die Herrliche, mitteninn, Im Sternenkranze, Die Himmelskönigin Ich seh’s am Glanze.

Höchste Herrscherin der Welt, Lasse mich im blauen, Ausgespannten Himmelszelt Dein Geheimnis schauen! Billige, was des Mannes Brust Ernst und zart beweget Und mit heiliger Liebeslust Dir entgegenträget! Unbezwinglich unser Mut,Wenn du hehr gebietest;

(Des de la cel·la més alta i més pura)

(encisat)

ELS ÁNGELS MÉS JOVESEndevino entorn dels cimsuna boirina,una vida d’esperit.

Veig com s’il·luminenels nuvolets i s’hi moul’estol de nois benauratsdel pes del fang deslliurats.Veig com es rabegen

en la primavera novadel món eminent.Ell s’hi aplegui igualment,passada l’última prova!

COR DE NENS BENAURATSJubilants et rebem,tu, que ets com la crisàlide,i per tu fiadorasortirem. –Déu ens valgui!–Del seu tèrbol vellódeslliurem aquesta ànimaque s’ha fet bella i grand’una vida sagrada.

DOCTOR MARIANUS

Com s’eixampla la miradades d’ací! Viu de l’alçadal’esperit.Un estol de dones puja,i entremig,d’estrelles aureoladala qui és Regina del cel.Coneixem que ella és allíper la llum que entorn escampa.

Alta Mestressa del món, ton secret desvela’men el blau dosser pregonde la tenda cèlica.Sia’t grat l’humà delerconsirós i tendredel qui amb la fe de l’amorvers tu s’arrossega.El servir ton alt volerens farà indomables.

(Els dos cors següents i els primers 8 versos del Dr. Marianus es canten alhora) 4

4 Més precisament: el tenor i doctor entra als tres darrers versos del primer d’aquests dos cors. L’altre, el dels nens benaurats, es canta a continuació, mentre Marianus acaba el seu cant.

11

Tu apaivagues la xardor,amb ta pau serena.

DOCTOR MARIANUS I CORVerge, pura en el millor sentit, 5 Mare venerable, Reina, Mare que escollimi que a Déu t’assembles!

[…]

CORPren-los a bé, oh intacta,que, confiadament,elles, les qui es deixarencorrompre fàcilmentper un punt de feblesa,demanin salvament. [Les penitents.] 6 Qui la concupiscènciacolltorça per ell sol?Qui es detura quan volen el pendís llisquent?

COR FEMENÍ DE PENITENTS

Cap amunt te’n vasa l’etern reialme,puja-hi nostres precs;tu, la Incomparable,clement ens seràs.

GRAN PECADORA (Lluc 7, 36.) 7Per l’amor que sobreeixiaen plors i bàlsam alhorasobre els peus del Fill claríssim,a desgrat dels fariseus;pel vas que entorn expandial’aroma, i pel rulls blaníssimseixugant els divins peus.

DONA SAMARITANA (Joan 4) 8Per la font, on les ramadesAbraham menava un dia,

Plötzlich mildert sich die Glut, Wie du uns befriedest.

DOCTOR MARIANUS UND CHOR Jungfrau, rein im schönsten Sinn, Mutter, Ehren würdig, Uns erwählte Königin, Göttern ebenbürtig.

CHOR Dir, der Unberührbaren, Ist es nicht benommen, Dass die leicht Verführbaren Traulich zu dir kommen. In die Schwachheit hingerafft, Sind sie schwer zu retten. Wer zerreisst aus eigner Kraft Der Gelüste Ketten? Wie entgleitet schnell der Fuss Schiefem, glattem Boden!

CHOR DER BÜSSERINNEN

Du schwebst zu Höhen Der ewigen Reiche, Vernimm das Flehen, Du Ohnegleiche, Du Gnadenreiche!

MAGNA PECCATRIX Bei der Liebe, die den Füssen Deines gottverklärten Sohnes Tränen liess zum Balsam fliessen Trotz des Pharisäerhohnes, Beim Gefässe, das so reichlich Tropfte Wohlgeruch hernieder, Bei den Locken, die so weichlich Trockneten die heilgen Glieder –

MULIER SAMARITANA Bei dem Bronn, zu dem schon weiland Abram liess die Herde führen,

(La Mater Gloriosa apareix al cel)

(incl. ‘Una penitent’)

5 Lleonart no tradueix el vers en cursiva.6 L’original no diu que es deixessin corrompre fàcilment, sinó que eren fàcils de seduir, cosa que deixa com

a culpables els seductors, i no elles. 7 Tot i que l’Evangeli de Lluc només en diu “una pecadora” (BCI), tradicionalment se suposa que devia ser

una prostituta.8 Els jueus miraven d’esquivar la regió de Samaria, per una disputa religiosa que havia donat lloc a una

enemistat tradicional. Aquesta dona samaritana, però, es troba Jesús a la vora d’un pou i, quan ell li diu que és el Messies, hi creu, i en parla a la gent del seu poble.

12

per la gerra que assoliatocar el llavi assedegatdel Senyor, pel doll gematsobreabundós i claríssimque raja en aquell indreti a tots els mons s’ha escampat.

MARIA EGIPCÍACA (Fets dels Apòstols) 9Pel lloc sacratíssim onel Cos del Senyor deixaren,pel braç que al peu del portalm’allunyava, pel deserton penitent em passarenquaranta anys, i per l’adéuque deixí escrit en la sorra.

TOTES TRESTu que de les pecadoresno t’allunyes, tu que encelesl’afany del penedimentvers la deslliurança eterna,a aquesta ànima igualmentque davallà a perdedoresaccions, per un sol pecat,mostra-li la pietat!

UNA PENITENT

Abaixa els teus ulls,tu la Incomparable,tu la Resplendent.Fes-me la caritat d’una mirada!Mon cor està contentperquè el que jo estimava,sense la bena als ullsve vora meu altra vegada.

COR DE NENS BENAURATS

Son cos és més alt que el nostrei ha esdevingut fort.Del que hem fet per salvar-lo,ben pagats en som.A nosaltres ens traguerendel cor dels vivents dejorn.

Bei dem Eimer, der dem Heiland Kühl die Lippe durft berühren, Bei der reinen, reichen Quelle, Die von dorther sich ergiesset, überflüssig, ewig helle Rings durch alle Welten fliesset –

MARIA ÆGYPTIACA Bei dem hochgeweihten Orte, Wo den Herrn man niederliess, Bei dem Arm, der von der Pforte Warnend mich zurückestiess, Bei der vierzigjährigen Busse, Der ich treu in Wüsten blieb, Bei dem seligen Scheidegrusse, Den im Sand ich niederschrieb –

ZU DREI Die du grossen Sünderinnen Deine nähe nicht verweigerst Und ein büssendes Gewinnen In die Ewigkeiten steigerst, Gönn auch dieser guten Seele, Die sich einmal nur vergessen, Die nicht ahnte, dass sie fehle, Dein Verzeihen angemessen!

UNA PŒNITENTIUM

Neige, neige Du Ohnegleiche, Du Strahlenreiche, Dein Antlitz gnädig meinem Glück! Der früh Geliebte, Nicht mehr Getrübte, Er kommt zurück.

CHOR SELIGER KNABEN

Er überwächst uns schon An mächtigen Gliedern, Wird treuer Pflege Lohn Reichlich erwidern. Wir wurden früh entfernt Von Lebechören;

(Breu interludi instrumental)

(De nom Margarida, apropant-se)

(S’acosten en moviment circular)

9 Santa d’origen egipci i llegendari, venerada per cristians catòlics i ortodoxos. Patrona dels penitents per la seva conversió, de prostituta a eremita del desert. Sovint es representa al costat de Maria Magdalena, amb els llargs cabells com a únic vestit. Ottorino Respighi li va dedicar un oratori escènic (un mistero): Maria egiziaca (1931-32). Goethe remet als Fets dels apòstols, però és una confusió: el personatge no apareix a la Bíblia.

13

SI VOLEU TORNAR A VEURE EL VÍDEO DE CELEBRACIÓ DELS 70 ANYS DE L’OBC.Escanegeu aquest codi QR o entreu a youtube.com/orquestraOBC a partir del 14 d’abril.

Doch dieser hat gelernt: Er wird uns lehren.

UNA PŒNITENTIUM Vom edlen Geisterchor umgeben, Wird sich der Neue kaum gewahr, Er ahnet kaum das frische Leben, So gleicht er schon der heiligen Schar. Sieh, wie er jedem Erdenbande Der alten Hülle sich entrafft, Und aus ätherischem Gewande Hervortritt erste Jugendkraft! Vergönne mir, ihn zu belehren: Noch blendet ihn der neue Tag!

MATER GLORIOSA Komm! Hebe dich zu höhern Sphären! Wenn er dich ahnet, folgt er nach. DOCTOR MARIANUS

Blicket auf zum Retterblick, Alle reuig Zarten, Euch zu seligem Geschick Dankend umzuarten! Werde jeder bessre Sinn Dir zum Dienst erbötig! Jungfrau, Mutter, Königin, Göttin, bleibe gnädig! CHORUS MYSTICUS Alles Vergängliche Ist nur ein Gleichnis; Das Unzulängliche, Hier wirds Ereignis; Das Unbeschreibliche, Hier ists getan; Das Ewigweibliche Zieht uns hinan.

Però aquest podrà ensenyar-nos,ell que ha viscut molt.

UNA PENITENT (Margarida)Novici, no s’adona d’aquest cord’esperits que l’encerclenni de la vida nova on ara ha entrat,i ja és igual que els benaurats. Mireu-lo!Com es desfà dels llaços del vell món,de l’embocall de terra,i apareix en sa força juvenildins l’hàbit pur de l’èter!Me’l deixareu guiar,perquè aquesta alba l’enlluerna.

MATER GLORIOSAPuja a les eminents esferes,i la seva esma et seguirà.

DOCTOR MARIANUS

Penedits, alceu l’esguardvers l’esguard del Salvador.Doneu gràcies i avanceuvers el gran transmudament,i ço que té de millorcadascú sigui posatal teu homenatge.Oh verge, Mare, Regina,oh Divina,no ens allunyis de ta gràcia!

COR MÍSTICEl transitoriés sols paràbola.Ací es performael que ens mancava;l’indescriptibleesdevé un acte aquí;atrets som tots els homesde l’Etern Femení.

(Prostrat en adoració)

14

“El Mestre Toldrà va fer tota una orquestra: va

crear una nova manera de fer música. Era una

gran persona i un gran músic. Els que vam estar

en aquella orquestra hem de donar les gràcies

perquè hem viscut la millor música.”Adrià Sardó

“Em sento molt contenta per celebrar els 70 anys de l’Orquestra i

alhora sento molta recança per no poder estar al costat dels músics

d’ara, tan il·lusionats com quan nosaltres vam començar. Aquells

primers anys al costat del Mestre Toldrà van ser meravellosos.

Amb ell vaig entendre la música.”

Maria Lluïsa Sánchez

« Aquells primers anys de l’Orquestra

van ser fantàstics. Hi havia una gran

efervescència per l’Orquestra a la ciutat.

Teníem la millor corda seleccionada

personalment pel Mestre Toldrà.

N’estàvem molt orgullosos”

Josep Poch

Podeu veure les entrevistes completes a www.youtube.com/orquestraOBC

Recordem els inicis de l’obc amb 3 dels músics fundadors

15

16

* col·laboradors

PRIMERS VIOLINS: Natalie Chee*, concertino invitada / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer SEGONS VIOLINS: Alexandra Presaizen, solista / Barna Kobori*, solista invitat / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Inés Sanchís* VIOLES: Domingo Mújica*, solista invitat / Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr VIOLONCELS: José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda D'oliveira / Jean-Baptiste Texier CONTRABAIXOS: Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Albert Prat FLAUTES: André Cebrián*, solista / Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOèS: Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS: Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS: Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES: Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / Juan Conrado García, assistent solista / David Bonet / David Rosell, assistent TROMPETES: Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent TROMBONS: Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TUBA: Daniel Martínez* PERCUSSIÓ: Roxan Jurkevich, assistent / Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA: Magdalena Barrera ORGUE: Juan de la Rubia* HARMÒNIUM: Dani Espasa* ENCARREGAT D’ORQUESTRA: Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL: Begoña Pérez RESPONSABLE TèCNIC: Ignasi Valero PERSONAL D'ESCENA: Joan Luis

Fotografia → Cedida per la família Toldrà

17

Ara fa 70 anys, el 31 de març de 1944, l’Orquesta Municipal de Barcelona va presentar-se públicament al Palau de la Música Catalana. Gràcies a la tenacitat política i administrativa de Tomàs Carreras i Artau, ponent de Cultura de l’Ajuntament presidit per Miquel Mateu, el govern de la ciutat escenificava que per primera vegada assumia íntegrament el cost i la gestió d'una de les principals institucions culturals de Barcelona. Després de la guerra, el buit deixat per l’Orquestra Pau Casals s’havia cobert amb diferents projectes d'equilibri fràgil, com l’Orquesta Filarmónica de Barcelona o l’Orquesta Ibérica de Conciertos. De manera oficial, la fundació de la nova agrupació simfònica reconeixia la necessitat d’una plantilla permanent de músics i d’una direcció estable que es fes càrrec de la cohesió i de la continuïtat artístiques. Van confiar la direcció a Eduard Toldrà i es van convocar les places vacants a finals de 1943. Durant gairebé dues dècades, Toldrà fou el veritable artífex del projecte artístic de l’orquestra.

Poc després de l’estrena absoluta de L’Atlàntida de Manuel de Falla, celebrada al Teatre del Liceu el 24 de novembre de 1961, Eduard Toldrà va morir. Amb la seva mort, l’Orquesta Municipal de Barcelona va entrar en una profunda crisi artística i institucional que va comportar un replantejament del conjunt instrumental i un canvi de model organitzatiu. Uns anys després, l’Ajuntament presidit per Josep M. de Porcioles, de la mà del tinent d’alcalde Vicente Villar Palasí, va crear l’Orquesta Ciudad de Barcelona. El 6 d’octubre de 1967, també al Palau de la Música Catalana, la nova orquestra es va presentar sota la direcció d'Antoni Ros Marbà. Com la seva antecessora, es va encarregar d’organitzar les temporades d’abonament i els concerts populars. A partir de 1978, en una nova dinàmica dins la història de les orquestres simfòniques barcelonines, diferents directors titulars es van passar el relleu al capdavant de l’orquestra per períodes no superiors a cinc anys: Salvador Mas, Franz Paul Decker i Luis Antonio García Navarro.

A l’entorn de la commemoració del cinquantè aniversari de la fundació de l’Orquesta Municipal de Barcelona, la Generalitat de Catalunya passà a formar part del consorci que gestiona i manté l’orquestra. Aleshores es va adoptar el nom d’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Des del 1999 té la seu a L’Auditori, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. En aquesta darrera etapa, els seus directors titulars han estat Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Eiji Oue i Pablo González. També ha realitzat diversos enregistraments discogràfics i ha rebut tres premis Grammy al millor àlbum de música clàssica. A partir de la temporada 2015-2016 Kazushi Ono en serà el nou director titular.

Joaquim Rabaseda i MatasEscola Superior de Música de Catalunya

PABLO GONZÁLEZ director titular / EMMANUEL KRIVINE principal director convidat

18

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

Catalunya Música i Radio Clásica de RNE.

PABLO GONZÁLEZdirector

Al marge del seu compromís amb l’OBC, Pablo González desenvolupa una carrera ascen-dent. Propers projectes inclouen dirigir com a convidat les filharmòniques de Varsòvia, Països Baixos i Ràdio Alemanya de Saar-brücken Kaiserlautern, Simfònica de Bour-nemouth o l’Orquestra de la Suïssa Italiana. També té previst debutar amb la Filharmòni-ca de Malàisia, la Simfònica de Queensland, la SWR de Baden Baden i la BBC de Gal·les.

La temporada 2012/13 va debutar als EUA amb la Simfònica de Dallas i la 2011/12 ho va fer al Concertgebouw dirigint la Filharmònica dels Països Baixos i al Japó amb la Simfònica de la NHK. González ha dirigit les principals orquestres espanyoles i altres orquestres europees com la Simfònica de Londres i la Tonkünstler al Musikverein. A més de L’Elisir d’amor amb Glyndebourne on Tour el 2013, en l’àmbit operístic properament dirigirà l’OBC en un programa doble amb La Voix Humaine de Poulenc i Una voce in off de Montsalvatge al Liceu. Altres produccions inclouen Carmen, Don Giovanni, La flauta màgica, Daphne i Rienzi. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R.Capuçon, Hagner, Mullova, Gerhardt. Nascut el 1975 a Oviedo, va estu-diar a la Guildhall School de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i l’any 2006, va guanyar el premi Internacional de Direcció de Cadaqués.

www.pablogonzalez.eu

PabloGonzálezéseldirectortitulardel’OBCdesdelatemporada2010-2011

19

CLAUDIA BARAINSKY soprano

CHRISTINE GOERKE soprano

Barainsky va estudiar a la Hochschule der Künste de Berlín. Després del seu debut a la Sächsische Staatsoper de Dresden el 1994 va continuar la seva carrera interna-cional amb actuacions a Amsterdam, Berlín, Brussel·les, Düsseldorf, Dresden, Frankfurt, Hamburg, Leipzig, Munic, Stuttgart, Viena i Tòquio i a festivals com els de Bayreuth, Salzburg, Aldeburgh, Schleswig-Holstein, el Beethoven de Bonn, el Lincoln Centre, o la Triennal del Ruhr.A més, canta sovint al Konzerthaus de Viena, a la Gewandhaus de Leipzig o al Concertgebouw d’Amsterdam, amb les filharmòniques de Berlín, Munic i Londres, la NHK de Tòquio, les simfòniques de la BBC i de Berlín, i la WDR Rundfunk de Colònia. També dirigida per mestres com Albrecht, Boder, Blomstedt, Brüggen, Cambreling, Eschenbach, Harding, Janowski, Mehta, Metzmacher, Ono i Thielemann.

Christine Goerke ha cantat als principals escenaris del món: Metropolitan de Nova York, La Scala, òperes de París, Berlín, Chicago, San Francisco, Covent Garden de Londres i als festivals Maggio Musi-cale Fiorentino, i Saito Kinen. Ha actuat amb orquestres com les filharmòniques de Nova York i Los Angeles, les simfòniques de Boston, Chicago i Sidney, l’Orquestra de Cleveland, la de Radio Vara, i l’Orchestra of the Age of Enlightenment. Els seus compro-misos de futur inclouen tornar a la Royal Opera House com a protagonista d’Elektra i al Metropolitan com a dona del tintorer a Die Frau ohne Schatten, interpretar el rol principal d’Ariadne auf Naxos al Festival de Glimmerglass, el de Brunilda a La Valquíria a la Canadian Opera Company i a la Hous-ton Grand Opera, i el paper principal de Florencia en Amazonas a Washington, així com El Cicle de l’Anell complet a Chicago, Nova York i Houston.

Claudia Barainsky col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Christine Goerke col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Fotografia → ©Arielle Donesen

MARÍA ESPADA soprano

GEMMA COMA- ALABERT mezzosoprano

Nascuda a Mérida, va estudiar cant amb Ma-riana You Chi i Alfredo Kraus, entre d’altres. Ha cantat amb directors com Jansons, Fisc-her, Frühbeck de Burgos, López Cobos, Ros Marbá, Mena, Pons, González, Víctor Pablo Pérez, Fasolis, Antonini, etc. Espada ha actuat amb orquestres i grups com la Royal Concertgebouw, la Filharmònica de la BBC, la de Cambra de la Ràdio del Països Baixos, l’ONE i la de RTVE, les simfòniques d’Euska-di i Galícia, Il Giardino Armonico i l’Orchestra of the 18th century. Tot això a sales com la Philharmonie de Berlín, el Konzerthaus de Viena, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Théâtre des Champs Élysées de París, el Real de Madrid, el Bozar de Brussel·les, l’Au-ditorio Nacional de Madrid, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, la Maestranza de Sevilla o el Kursaal de Sant Sebastià. També ha enregistrat diversos CD per als segells Harmonia Mundi, Chandos, Naxos i Challenge.

Nascuda a Girona i formada a París i Londres, Coma Alabert ha esdevingut una de les mezzosopranos catalanes més sol·licitades. S’ha convertit en una habitual de les temporades del Liceu de Barcelona en produccions com Els Contes de Hoffmann, Madame Butterfly, La Sonàmbula, Ariane i Barbablava, Escenes de Faust de Schumann, etc. Aquesta temporada ha debutat al Palau de les Arts de València amb Zubin Mehta, ha interpretat l’Atlàntida de Falla, així com Teresa a La Sonàmbula al Liceu; enregistrarà Dante de Granados per a Naxos i tornarà al Liceu per cantar Suor Angelica. Naxos publicarà el CD del Rèquiem de Bottesini amb l’Orquestra Filharmònica de Londres i el DVD Ariane i Barbablava de Dukas en el rol de Selysétte, producció del Liceu, serà publicat per OpusArte.

María Espada va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el maig de 2013, interpretant la Simfonia núm. 4 de Mahler

Gema Coma Alabert va col·laborar per darrera vegada amb l’OBC el desembre de 2012 interpretant El Pessebre de Pau Casals.

20

21

NADINE WEISSMANNmezzosoprano

ANTHONY DEAN GRIFFEY  tenor

Weissmann ha captat l’atenció internacional, especialment com a cantant de Wagner. Va debutar al Festival de Bayreuth amb l’Anell del 2013. També actua a Barcelona, Madrid, València, Bilbao, i també a París i, per últim, al Teatre Nacional Alemany de Weimar, interpretant el seu primer Cicle de l’Anell, editat en DVD per Arthaus. En el camp simfònic ha interpretat recentment la Novena Simfonia i la Missa Solemnis de Beethoven, el Rèquiem de Verdi, la Segona Simfonia de Mahler i Les nits d’estiu de Berlioz al Gulbenkian de Lisboa, l’Staatskapelle de Weimar, L’Orquestra Nacional de Bordeus, la Simfònica Alemanya de Berlín i la Filharmònica també de Berlín. Aquesta temporada debuta amb Rusalka al Concertgebouw d’Amsterdam, i torna al Festival de Bayreuth

Aquesta temporada Griffey ha actuat a l’Òpera de Houston amb El rat-penat i al Carnegie Hall amb Peter Grimes. Propera-ment cantarà War Requiem de Britten amb la Simfònica d’Atlanta al Carnegie Hall, Un tranvía llamado deseo a  Los Angeles i estrenarà l’òpera de cambra de Iain Bell a  Houston.  Sovint actua amb orquestres com les filharmòniques de Nova York, Munic i Berlín, les simfòniques de Chicago, Boston i Londres o l’Orquestra de París. També ha participat en els festivals BBC Proms, Tan-glewood, Ravinia, Aspen, Edimburg i Saito Kinen. La seva discografia inclou Peter Grimes (EMI Classics), Auge y caída de la ciudad de Mahagonny (Euroarts), Un tranvía llamado deseo, Simfonia núm. 8 de Mahler amb la Simfònica de San Francisco (SFS Media) i la Filharmònica de Nova York i War Requiem de Britten amb Kurt Masur i la Fil-harmònica de Londres.

Nadine Weissmann va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el març de 2013 interpretant obres de Schönberg i Beethoven.

Anthony Dean Griffey col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Fotografia → ©Jimmy Williams

22

JOCHEN KUPFER

baríton

MANFRED HEMM baix

Nascut a Grimsby (Alemanya) va estudiar amb Helga Forner a la Musikhochschule de Leipzig i, més tard, amb Dietrich Fischer-Dieskau i Elisabeth Sxhwarzkopf. Dels premis que ha rebut cal destacar el del Festival Mozart de Würzburg i els concursos J. S. Bach a Leipzig, el Mendelssohn de Berlín i el d’Els mestres cantaires de Nüremberg. Kupfer actua sovint a escenaris tan importants com l’Staatsoper de Berlín, a la Bayersiche Staatsoper de Munic, al Carnegie Hall de Nova York, als festivals de Salzburg, Schleswig-Holstein o Ille de France i ha ofert recitals arreu del món. També ha treballat amb directors del prestigi de Frühbeck de Burgos, Sinopoli, Masur, Nagano, Jacobs, etc.

www.jochen-kupfer.de

L’austríac Manfred Hemm va iniciar la seva carrera com a membre de l’Òpera Estatal de Viena. Va debutar al Metropolitan de Nova York amb La flauta màgica (Papageno) i al Festival de Salzburg amb Les noces de Figaro (Figaro). Ha treballat amb directors com ara Claudio Abbado, Wolfgang Sawa-llisch, Nikolaus Harnoncourt, James Levine, Colin Davies, Horst Stein, Georg Solti i Her-bert von Karajan, i ha actuat en escenaris com el Royal Opera House de Londres, La Scala de Milà i la Bayerische Staatsoper de Munic o festivals com Bayreuth i Maggio Musicale Fiorentino. El seu repertori inclou, entre d’altres, El cavaller de la rosa (Baró Ochs), Don Giovanni (Leporello), El barber de Sevilla (Don Basílio), Anna Bolena (Enrico VIII), Fidelio (Rocco), i Parsifal (Gurnemanz), La flauta màgica ( Sarastro) o Les Valquíries (Hunding).

Jochen Kupfer col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Manfred Hemm col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Fotografia → ©Ludwig Olah

23

LIEDER CÀMERAElisenda Carrasco directora

Fundat a Sabadell el 1990, la seva finalitat ha estat sempre la música coral catalana i internacional i els seus cantaires tenen una sòlida formació i una gran experiència. Elisenda Carrasco és ara la seva directora i J. Vila i Casañas en va ser el fundador, el director titular i, posteriorment, l’artístic. L’han dirigit mestres de prestigi, ha col·laborat amb nombroses orquestres nacionals i internacionals i ha participat en festivals com el de Peralada. La temporada 2010-11 va participar en l’espectacle Joan Maragall, la llei d’amor al TNC, un recorregut per l’obra literària del poeta català. Ha enregistrat dos CD amb cançons populars i tradicionals catalanes, un altre amb repertori per a cor i piano i un amb poemes musicats de M. Desclot. El 2010, amb motiu del 20è aniversari del cor, van enregistrar un CD amb una selecció de peces de la Nova Cançó i des de la temporada 2012-2013 és cor adscrit de L’Auditori i l’OBC.

El Cor Lieder Càmera va col•laborar per darrera vegada amb l’OBC el mes de desembre del 2013 interpretant La infància de Jesús de Berlioz.

COR MADRIGALMireia Barrera directora

Fundat per Manuel Cabero l’any 1951, el 1993 Mireia Barrera en va assumir la direcció. Ha estat dirigit per mestres com Celibidache, Cambreling, Mc Creesh, Decker, King, Pinnock, Pons i Rostropóvitx. El seu ampli repertori es decanta pels compositors catalans contemporanis, però sense oblidar els grans autors barrocs i clàssics.Mentre Cabero hi va ser al capdavant, va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla. De les darreres temporades cal remarcar diverses produccions al Gran Teatre del Liceu, gires amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia i amb l’Staatskapelle Weimar. La temporada 2011-2012 el cor va iniciar una residència artística a l’Auditori de Vilafranca i des de la temporada 2012-2013 és cor adscrit de L’Auditori i l’OBC. El Cor compta amb la col·laboració de l’Institut Català d’Empreses Culturals.

El Cor Madrigal va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes de febrer d’aquest mateix 2014 interpretant el Rèquiem de Mozart.

24

COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Josep Vila i Casañas director

Un dels cors professionals més prestigiosos del país, va ser creat per l’Orfeó Català el 1990 per promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas va ser-ne el director durant els primers 21 anys i, des del 2011, ho és Josep Vila. El seu repertori inclou des del Renaixement fins al segle XXI, tant música a cappella com orquestral i òpera, tot prioritzant les estrenes d’ obres actuals. Pel seu rigor estilístic i la seva riquesa interpretativa va rebre el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (1994). Ha estat dirigit per F. Brüggen, H. Chistophers, G. Leonhardt, J. López Cobos, M. Minkowski, J. Pons, A. Ros Marbà, J. Savall o A. Zedda, entre d’altres. Des del 2010 és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes d’abril del 2013, interpretant el Rèquiem de Verdi.

ORFEÓ CATALÀ Josep Vila i Casañas director

És un dels cors amateurs de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal i vetllar per l’excel·lència de les seves interpretacions. Aquests valors n’han marcat la trajectòria fins a l’actualitat. Té la seu al Palau de la Música Catalana, construït el 1905 i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Al llarg de la seva història ha interpretat les obres més representatives i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per mestres com R. Strauss, D. Barenboim o L. Maazel, entre d’altres. Des del 1998 Josep Vila i Casañas n’és el director titular. El 2013 va oferir el Rèquiem de Fauré amb la Filharmònica de Berlín, dirigit per sir Simon Rattle, en el concert inaugural de la temporada Palau 100 al Palau de la Música Catalana.

L’Orfeó Català va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes de juny del 2010, interpretant la Simfonia núm. 2 de Mahler.

COR INFANTIL DE L’ORFEÓ CATALÀGlòria Coma i Pedrals directora

Pertany a l’Escola Coral de l’Orfeó Català i està format per 45 cantaires d’11 a 16 anys. Els cantaires  reben una formació individualitzada de cant i classes de llenguatge musical per poder cantar un repertori a cappella, amb piano o simfonicocoral, que comprèn la música catalana, la clàssica i les del món. Amb un reconegut nivell artístic i musical, actua habitualment en els cicles estables del Palau de la Música Catalana i per Catalunya, Espanya i Europa. Ha col·laborat amb rellevants directors i orquestres del país i internacionals, ha enregistrat diversos CD i sovint realitza intercanvis amb cors de prestigi. Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista acompanyant. L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

El Cor infantil de l’Orfeó Català va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada en el concert participatiu del juny de 2009 interpretant Carmina Burana d’Orff.

25

COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓJosep Vila i Jover director

Neix el 1996 amb l’Escola de Música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers i destaca per la qualitat, l’eclecticisme i la singularitat de les seves produccions: òperes infantils com Brundibar a Therezin o Hansel i Gretel, espectacles juvenils com Somnis de Músic en col·laboració amb la JONC, o concerts teatralitzats com V-E-U-S!. L’han dirigit, entre d’altres, Ch. Grube, M. Boder, J. L. Basso, D. Callegari, M. Valdivieso o P. Carignani i ha actuat als principals auditoris del país. Ha col·laborat també amb el Gran Teatre del Liceu a El cavaller de la rosa, Pagliacci, Cavalleria Rusticana i Tosca, i ha guanyat reconeguts concursos nacionals i internacionals, d’entre els quals destaca el Let the Peoples Sing 2013, que va situar el cor com a millor formació vocal amateur d’Europa.

El Cor infantil Amics de la Unió col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

26

PRIMERS VIOLINS: Bernat Prat / Helena Clapés / Anna Bayod / Luís Rodríguez SEGONS VIOLINS: Anna Roca / Cibran Seixo / Rebeca Chie / Núria Martín / Daniela Roa / Daniel González VIOLES: Maite Abásolo / Eura Fortuny / Nina Sunyer / Ricardo Gil / Carla Rica / Oriol Tort VIOLONCELS: Carlos Sánchez / Júlia Carrasco / Claudia Romaní / Lorena Lanza / Marta Pons CONTRABAIXOS: Salvador Morera / Mariona Mateu / Jan Fité FLAUTES: Jaume Castells / Alejandro Ortuño / Alejandra Villalobos OBOèS: Pau Roca / Albert Lopeandia CLARINETS: Antonio ñiguez / Carlos Gay / Roser Carceller FAGOTS: Clara Canimas / Nahia Gasteasoro / Oriol Guimerà TROMPES: Noemí González / Guillem Serra / David Smith / Anna Ferriol / Rubén Mas / Ivan Carrascosa TROMPETES: Kazuki Abe / Àlex Maestro / Carlos Bosch / Patricia Máñez / Tania Camacho / Sergi Marquillas TROMBONS: Francisco Criado / Francisco Pardo / Pau Romero / Vicent Reverté / Àlex Huguet, trombó baix PIANO: Talgat Kurmankulov CELESTA: Miquel Massana PERCUSSIÓ: Dani Ishanda / Miquel Vich / Paula Piñero MANDOLINA: Marcus Toscano / Alberto Garcia ARPA: Ester Piñol

ORQUESTRASIMFÒNICADE L’ESMUC

Els Grans Conjunts són les formacions de caràcter estable que fan visible l’activitat acadèmica instrumental de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Són la Cobla, el Conjunt de Música Antiga, la Banda, la Big Band i l’Orquestra Simfònica. En el cas de l’Orquestra, la participació dels estudiants es realitza mitjançant audicions i el període de treball es desenvolupa a finals del primer semestre (gener) i a finals del segon semestre (juny). Durant una setmana, els estudiants participants i el director de la formació treballen amb un ritme i unes dinàmiques que s’apropen al màxim a les d’una experiència professional real. A més, en virtut de la interdisciplinarietat del Centre, els estudiants, siguin de l’àmbit que siguin, poden participar en les diferents agrupacions, la qual cosa complementa la seva formació musical i enriqueix el conjunt.

L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC ha estat dirigida per Salvador Mas, Jaime Martín, Enrique Mazzola, Patrick Cohën-Akenine, Lutz Köhler, Jordi Mora i Georges Pehlivanian, entre altres, i va col•laborar dins la temporada de l’OBC el mes de febrer del 2013.

Per als abonats a l’OBC l’entrada al Museu de la Música és gratuïta el mateix dia del concert. La resta de dies el preu és reduït (3,50€).

27

Gràcies a les persones que cada dia omplenla sala Pau Casals de vida i emoció.

Gràcies a

a les empreses que ens donen suport

als principals mitjans de comunicació

als mitjans de comunicació

CONCERTS DESTACATS A L’AUDITORI

L’OBC I LA PATèTICA DE TXAIKOVSKIABRIL 2014 Dv 25 → 20.30h / Ds 26 → 19h /Dg 27→ 11h # Sala 1 Pau Casals

Jakub Hrusa directorJanine Jansen violí

Obres de: Britten, Prokófiev i Txaikovski

Preu: de 10 a 51€

JOVE ORQUESTRA NACIONAL DE CATALUNYA (JONC)ABRIL 2014Dt 29 →20.30h# Sala 1 Pau Casals

Manel Valdivieso director

Obres de: Bach-Schöenberg, Hindemith, Casablancas i Skriabin

Preu: 6€

MÚSICA I PINTURA

ABRIL 2014 Dg 27 →11.30h# Sala 2 Oriol Martorell

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONAJuan Miguel Romero piano

ALDO FORTE » Dalí | Estampes impressionistes JOHAN DE MEIJ » Voice of space | Els mestres holandesos. Suite

Preu: 14€

BUSCA L’AUDITORI A LA XARXA

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

Comenta aquest concert amb l’etiqueta #OBCladelsMil

@lauditori@OrquestraOBC