2010 Revista Anual UOC Alumni

Alumni:adj. masculí i femení1. Dit de l’esperit universitari i del senti-ment de pertinença que distingeix els graduats i graduades de la UOC. 2. Conjunt d’individus amb talent, coneixe-ment i esperit de supe-ració. 3. Comunitat de més de 22.500 persones d’arreu del món.

3

Imma TubellaRectora de la UOC

Com a rectora de la Universitat, us voldria donar la benvinguda a aquest espai. La comunitat de graduats UOC s’ha posat en marxa perquè persones com vosaltres, que heu estudiat i us heu graduat aquí, pugueu compartir les vostres experiències, els vostres interessos i projectes. Ara que ja us heu graduat, la universitat queda una mica més enrere, però vosaltres sempre sereu graduats UOC i aquest espai us servirà sempre com a punt de trobada i de connexió amb aquells que us han envoltat durant el temps que han durat els vostres estudis.

Tot i que ara us trobeu a punt de començar nous camins amb les eines que aquesta universitat us ha donat, en aquesta comunitat podeu continuar compartint tot allò que sabeu fer i comunicar als altres com ha estat la vostra experiència i què heu après en aquest període que ara tanqueu. No només coneixeu la UOC, sinó que n’heu sabut aprofi tar tot allò que us hem pogut donar: estudiar en línia requereix disciplina, autonomia i un grau de maduresa que us diferencia. A tots vosaltres, com a graduats, us uneix això i també el fet que podeu demostrar un gran coneixement de les noves tec-nologies, sabeu moure-us en mons que no són físics i establir relacions en xarxa que us permeten treballar i viure d’una manera especial.

Per això esperem que aquesta comunitat us serveixi per continuar mante-nint aquells vincles que us han aportat tantes coses, o bé per compartir el talent que teniu amb altres persones que poden apreciar tot allò que sabeu fer i que, potser, també poden ajudar-vos a tirar endavant els vostres pro-jectes i les vostres idees. Aquest espai sempre serà obert a tots vosaltres i confi em que es converteixi en una eina més que us ajudarà a comunicar als altres que ser graduat de la UOC vol dir que sou persones amb una for-mació de qualitat que us distingeix. En nom de la UOC, us animo a donar vida a aquest espai que s’ha obert tot pensant en vosaltres i espero que el féu créixer amb les vostres aportacions. Perquè vosaltres sou el talent que distingeix la nostra universitat.

Benvinguts a la comunitat del talent UOC

4

Què és Alumni

UOC Alumni és un espai de relació social i professional, el punt de trobada natural dels graduats.

Maria PararedaDirectora de UOC Alumni

Ser universitari, especialment a la UOC, és exemple d’una gran capacitat de superació i de disciplina. N’es-tem convençuts. La majoria de vosaltres sou profes-sionals en actiu, amb obligacions personals i socials. Tots heu tret temps d’on no n’hi ha per una passió pel coneixement i per un desig de millorar. Participar a UOC Alumni manté aquest esperit universitari i entén la formació com una activitat per a tota la vida que s’in-tegra a l’àmbit personal, professional i social. Acabem de començar. Tens a les teves mans la pri-mera memòria anual que editem. La UOC es va fundar ara fa 15 anys, i UOC Alumni va néixer l’any 2008 per servir i per aportar valor als milers de graduats i al conjunt de la societat. Ens dirigim a totes les persones que han obtingut un títol universitari a la UOC amb una proposta: la nostra xarxa de coneixement no s’acaba amb l’obtenció del títol acadèmic; perdura tota la vida. Els graduats demostreu una gran capacitat de supera-ció, de disciplina i de coneixements, i refl ectiu laimportància creixent de les TIC, de l’e-learning i de la societat del coneixement. Són valors sobre els quals UOC Alumni es reconeix, tot i l’enorme diversitat dels vostres estudis, de les vostres situacions personals i professio-nals, i de la vostra ubicació geogràfi ca. Diferents en la diversitat, compartim el talent i la convicció que mai no deixem de ser universitaris. És un procés que no té un fi nal; és més aviat una actitud que ens acompanya tota la vida; és la lliçó que demostreu els graduats. Sou el motor que mou la xarxa UOC Alumni. Participar a UOC Alumni signifi ca mantenir aquest esperit universitari. No et desconnectis, comparteix amb nosaltres aquesta vocació i contribueix a una societat més moderna i oberta. Entra a UOC Alumni; ets a casa teva.

Una xarxa de talent compartit

Més de 22.500 persones formen UOC Alumni, la comunitat de graduats de la Universitat. Som un espai d’intercanvi de graduats que continuen vinculats amb la UOC.

UOC Alumni és la xarxa de talent de la Universitat Oberta de Catalunya, creada l’any 2008 per servir els seus milers de graduats i el conjunt de la societat. Formen part d’UOC Alumni totes les persones que han obtingut un títol universitari a la UOC: més de 22.500 persones als cinc continents. UOC Alumni existeix on viuen els graduats, on exerceixen la seva professió o on desenvolupen la seva vida social. En aquest sentit, ofereix serveis d’alt valor afegit, com ara l’accés a continguts i a materials docents actualitzats gratuïtament, el suport d’un servei de desenvolupament professional, benefi cis socioculturals i descomptes exclusius a l’oferta formativa de la UOC. És un espai de coneixement, d’enriquiment personal i professional i d’aprenentatge al llarg de la vida d’una manera oberta, adaptable, fl exible i permanent.

Un espai per compartirCompartir: amb aquest plantejament, s’ha desenvo-lupat la nova imatge institucional d’UOC Alumni, la comunitat de graduats de la UOC. El logotip adapta el símbol de compartir (share), que s’aplica a internet per compartir continguts.

5

Xarxa i participacióUOC Alumni és la xarxa de talent de la UOC, on conver-geixen persones, contactes i coneixements. Tots com-parteixen una experiència: haver acabat els seus estudis a la UOC. La meva tasca és cultivar i dinamitzar aquesta xarxa, perquè cada graduat aporti i hi trobi propostes de valor, experiències i coneixement per continuar creixent personalment i professionalment.

Formació i contingutsUOC Alumni és l’espai natural de creixement per a tots els nostres graduats, tant en l’esfera professional com personal. La nostra tasca és articular i establir els mecanismes d’accés i de comunicació idonis perquè els graduats treguin el màxim profi t de les seves experi-ències universitàries, ja sigui amb una altra titulació, amb un programa de postgrau, amb un curs de l’@teneu o tornant a revisar uns materials.

AvantatgesLa UOC és un refl ex de la importància de la formació durant tota la vida, una missió que explica per què els graduats i graduades gaudeixen de descomptes exclu-sius en la formació UOC (amb descomptes del 10% en programes de la Universitat). UOC Alumni estructura els recursos i serveis que ofereix la Universitat, i pro-posa una selecció d’avantatges comercials que ajuden en aquest camí de superació permanent.

Carrera professionalA diferència d’altres universitats, nou de cada deu estudiants de la UOC són professionals en actiu amb un interès comú: la cerca del coneixement. UOC Alumni posa en marxa eines per al desenvolupament professional. A més, ens comprometem amb la cerca de feina i amb l’accés a la informació útil per a l’em-presa o per a la millora del perfi l professional.

ComunicacióLa comunicació és la forma natural d’expressiói d’enriquiment de la xarxa de graduats de la UOC. www.alumni.uoc.edu és el lloc de referència a partir del qual aquesta xarxa s’expandeix i ocupa altres espais com ara les xarxes socials. Entenem aquesta tasca en sentit ampli i donem coherència a l’expressió del talent, de les relacions i dels interessos dels graduats.

Eva MiquelLlicenciada en Pedagogiai Psicopedagogia

Carles RocademboschLlicenciat en Dret i màster en Gestió Cultural

Sheila SantamaríaLlicenciada en Psicologia

Jordi VidalEnginyer Tècnic en Infor-màtica de Gestió i diplomaten Turisme

Adolfo RevueltaLlicenciat en Ciències Geo-lògiques i graduat enMàrqueting i Direcció i Gestióde les TIC

“És molt enriquidor treballar amb una xarxa de persones que aporten i esperen tant”

“És un repte correspondre a l’afany i a la vocació dels nostres graduats pel que fa a la seva formació al llarg de la vida”

“És emocionant treballar en aquest camp per impulsar el perfi l professional que ja tenen la majoria dels nostres usuaris”

“M’agrada treballar en equip i explorar les pos-sibilitats de desenvolupar accions i serveis en xarxa”

“Intento mantenir-me actualitzat i aplicar la innovació en general a tots els processos”

6

Una comunitat en creixement118 estudiants es graduaven l’any 1999; deu anys més tard, es van graduar més de 5.500 estudiants a Barcelona i Madrid.

Valoració de la UOC per part dels graduatsLa UOC està compromesa amb la qualitat i monitora semestralment l’índex de satis-facció dels estudiants.

Graduats per comunitats autònomesLa UOC té persones graduades a les disset comunitats autònomes d’Espanya, com ara Madrid (1.439 persones), la Comunitat Valenciana (1.000) i Andalusia (778).

< 5050-100100-150250-500500-1.0001.000-1.500> 15.000

UOC Alumni: xifres i lletres

22.500 persones. És la comunitat de graduats i graduades de la UOC, un refl ex de la diversitat de perfi ls i d’estudis, una mostra de l’extensió territorial de la Uni-versitat, un exemple de la satisfacció de persones que en un 25% dels casos con-tinua estudiant. UOC Alumni també és una comunitat en constant evolució: l’any 1999 es graduaven 118 estudiants, i al curs 2008-2009 es van graduar més de 5.500 estudiants. L’accés a la formació, un enfo-cament propi obert, adaptable, fl exible i permanent és la metodologia de la UOC, un senyal d’identitat que es refl ecteix en les xifres següents.

118

142

2.50

1

1999

-00

2000

-01

2001

-02

2002

-03

2003

-04

2004

-05

2005

-06

2006

-07

2007

-08

2008

-09

954

2.18

5

2.95

6

3.24

8

4.24

2

5.89

0

5.84

2

431

Font de les dadesEstudi U&A sobre els graduats de la UOC fet per TNS el novembre de 2009.Explotació de dades pròpies el 22 de febrer de 2010.

Excel·lent20%

Bo42%

Regular 5%

Dolent 1%

Molt bo32%

7

Edat dels graduatsLa UOC ofereix un aprenentatge centrat en l’estudiant, amb els avantatges d’uns estudis personalitzats, la fl exibilitat, l’accessibilitat i la col·laboració.

Sense fronteres La UOC existeix on un estudiant o graduat es connecta a internet per accedir de forma personalitzada als seus continguts. Els gra-duats que viuen a l’estranger representen ja el 5% de UOC Alumni.

< 1010-5050-5006.000-7.000> 15.000

Sexe dels graduatsLa metodologia educativa permet superar barreres i adaptar-se a tots els perfi ls perso-nals. Per aquest motiu, la presència d’homes i dones a UOC Alumni és avui molt similar.

Diversitat d’estudis i graduatsLa UOC ofereix una àmplia oferta for-mativa i actualment està adaptant les metodologies docents a l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Ciències Empresarials3.737

Altres titulacions3.930

Titulacions no homologades9.791

Administració i Direcció d’Empreses1.827

Ciències del Treball1.890

Enginyeria Tècnica Informàtica1.712

Psicopedagogia 1.440

Documentació 1.118Dret 1.104

Dones47,9%

Homes52,1%

11,9%

Graduats que ens recomanenLa recomanació per part dels graduats és un indicador clau de l’afany de la UOC per millorar la qualitat.

Graduats amb més d’una titulació L’índex de graduats que obre una nova matrícula és del 12%, el mateix percentatge de graduats que tenen més d’una titulació ofi cial cursada a la UOC.

< 30 anys

35-40 anys

30-35 anys

40-45 anys

> 45 anys

2.056

5.755

5.756

4.134

5.138

Segur59%

Molt probable19%

Probable18%

Poc probable o segur que no4%

8

Les persones, el seu talent i la capacitat de les orga-nitzacions de gestionar-lo són factors essencials per al progrés de la nostra societat. Aquesta afi rmació va estructurar el discurs de Gabriel Ferraté davant de més de 250 graduats a la primera trobada de graduats de la UOC, celebrada a Barcelona l’any 2009. Segons el rector fundador de la UOC, la informació i el saber són les forces que mouen el món. Per a Ferraté, rector de la UOC durant més de deu anys, el talent és un element fonamental en el nou context mundial. És un conjunt d’habilitats específi -ques que, integrades a cada personalitat, faciliten el maneig òptim de les relacions interpersonals i socials. Per tant, el talent no és exclusiu d’uns pocs, sinó fona-mentalment adquirit i present en totes les persones. Tothom pot entrenar-lo i desenvolupar-lo, va afi rmar Ferraté, que va advocar perquè a la societat es percebi la importància de relacionar coneixements i no tan sols la seva magnitud. En aquesta situació, el talent és essencial: les per-sones, les organitzacions i la societat en el seu conjunt han d’adquirir més capacitat per identifi car, cultivar, desenvolupar i gestionar adequadament el talent. En aquest sentit, segons Gabriel Ferraté, és necessari replantejar radicalment el concepte d’universitat, per dotar-la d’uns valors més oberts, més relacionals, que estimulin la creativitat, la competitivitat i l’èxit.

Va concloure l’acte la rectora Imma Tubella, que va repassar les novetats que produirà en la Universi-tat la configuració del nou espai universitari (Espai Europeu d’Educació Superior – EEES) i va impulsar el caràcter relacional amb la presentació de la inicia-tiva UOC Alumni. L’acte pretén consolidar-se com a punt de trobada anual dels graduats de la UOC per compartir els valors de la institució i de la formació al llarg de la vida com a manera d’entendre el progrés. L’acte va concloure amb un sopar informal perquè els graduats es retrobessin, establissin contactes i poguessin teixir xarxes entre ells i amb la UOC.

Trobada anualBarcelona | 02.07.09

El rector fundador de la Universitat Oberta de Catalunya, Gabriel Ferraté, i l’actual rectora, Imma Tubella, van ser els ponents principals de la primera trobada de graduats de la UOC cele-brada el 2 de juliol de 2009 a Barcelona. Ferraté va pronunciar una conferència centrada en el talent.

L’acte va acollir més de 250 graduats i es va celebrar a l’edifi ci l’Esfèric de Barce-lona, als jardins Joan Brossa de Montjuïc.

10

Trobades territorials2009

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) existeix on un estudiant es con-necta a un ordinador per estudiar de manera adaptada a les seves necessi-tats. És una constatació: la comunitat de graduats de la UOC s’estén per totes les comarques de Catalunya, totes les comu-nitats autònomes d’Espanya i pels cinc continents. UOC Alumni aspira a estar present amb els graduats i graduades, siguin on siguin.

Madrid05.03.09

Mallorca29.10.09La primera trobada de graduats a Mallorca va ser el marc del lliurament dels diplomes als graduats del curs 2008-2009. L’acte va gaudir de la presència de Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la UOC, que va impartir una conferència titulada “Tecnologia: quina pregunta era?”, i de Maria Parareda, que va fer una presentació de UOC Alumni.

La trobada va acollir dos tallers pràctics: un de comu-nicació i lideratge impartit pel graduat Carles Heredia i un altre de competències emocionals i ciències del benestar realitzat per Rafael Bisquerra. Va presentar l’acte Carles Rocadembosch, que va anunciar les nove-tats del projecte UOC Alumni.

La primera trobada UOC Alumni a Madrid va gaudir de la presència de Rosaura Alastruey, que va impartir una sessió sobre networking. Segons Alastruey, el networ-king professional és una eina estratègica per teixir una xarxa de contactes de valor. Per a Alastruey, l’entorn tecnològic facilita aquesta mena d’estratègies, que s’han de gestionar de manera professional.

Reus07.11.09

11

Girona15.05.09

Sevilla21.05.09

Mèxic03.12.09

València 10.12.09

La cerimònia de graduació de la quarta promoció de la UOC a Mèxic va acollir 102 persones. La rectora Imma Tubella va pronunciar un discurs on va reiterar el compromís de la UOC per formar millor, per més temps i cada vegada més persones. En representació dels graduats, Mauricio Reyna va assegurar que “el país necessita urgentment iniciatives amb aquesta metodo-logia i aquest model”.

Els graduats i estudiants que van assistir a la primera trobada UOC Alumni de València van ampliar els seus coneixements sobre networking i els van posar en pràctica durant el sopar. Va impartir el taller Rosaura Alastruey, experta en la gestió estratègica de contactes. L’acte va gaudir de la presència de Maria Parareda, que va apostar per desenvolupar trobades presencials de naturalesa professional.

La primera reunió de graduats de les comarques de Girona va analitzar el poder de transformació de les xarxes socials. Sota l’epígraf “Fent xarxa, podem!”, l’esdeveniment va presentar iniciatives econòmiques i socials innovadores de diversos professionals vincu-lats amb la UOC. Van participar al debat Genís Roca, Trina Milán, Marta Morera, Martí Terés i Xevi Xirgo.

La primera trobada UOC Alumni de Sevilla va analitzar el networking amb l’objectiu de millorar la xarxa de con-tactes. Tota estratègia de desenvolupament professional pot materialitzar-se amb més valor afegit a través de la correcta gestió estratègica del networking. A la trobada, es van recollir les diferents eines i plataformes que gene-ren un bon perfi l professional digital.

12

Quan l’any 1981 IBM va llançar al mercat el seu primer ordinador PC, es va iniciar una acceleració vertiginosa dels usos de la infor-màtica, que ha comportat canvis importants en la nostra activitat personal i professio-nal. Després de 15 anys amb múltiples propostes, l’any 1995 Microsoft va acon-seguir imposar la seva família Offi ce com a solució ofi màtica més habitual, i encara avui la majoria de ciutadans es considera competent en el maneig d’ordinadors pel fet d’acreditar coneixements en Word, Excel i Powerpoint. Tanmateix, l’any 1995 gairebé ningú no tenia accés a internet, mentre que actualment hi ha més de 1.500 milions de persones que sí que en tenen. La diferència més rellevant entre 1995 i 2010 és que hem passat d’un context en què la informació estava al disc dur del nostre ordinador i la generàvem nosaltres mateixos amb Word, Excel o Powerpoint, al moment

actual en què la informació és a internet i l’ha generada algú que no som nosaltres. Hem d’actualitzar el nostre kit bàsic d’ha-bilitats perquè ara el que és rellevant no és saber generar un nou document, sinó saber-ne localitzar un que ja existeixi, i com que milions de persones fan contínuament noves aportacions s’ha de saber administrar una correcta dieta d’informació (què volem rebre, amb quina periodicitat i com). En altres paraules: saber buscar i ser hàbil en el maneig dels RSS. Però les habilitats tècniques no serviran de res si no entenem que la nova lògica de la infor-mació està alterant molts conceptes, com ara els d’autoria, propietat, participació, confi ança o reputació. Així doncs, el canvi no és només d’habilitats tècniques, sinó també d’actitud.

Competències digitalsHem d’actualitzar el nostre kit bàsic d’habilitats i saber admi-nistrar una correcta dieta d’in-formació (què volem rebre, amb quina periodicitat i com), però sobretot hem d’entendre la nova lògica en què se sustenten els processos en xarxa.

Genís RocaConsultor de la UOC

Soci i director de RocaSalvatella (www.rocasalvate-lla.com), empresa de consultoria estratègica sobre els usos que les empreses i les institucions poden fer de les xarxes.

A la xarxa

Blog de Genís Rocawww.genisroca.com/RocaSalvatellawww.rocasalvatella.com/Google Reader compartitwww.google.com/reader/shared/GenisRocaSlidesharewww.slideshare.net/genisroca

La situació actual de crisi econòmica ha accentuat la inadequació del model productiu de moltes economies, com ara l’espanyola, per a la competència als mercats globals i basats en el coneixement. Aquest greu inconvenient per al benestar material futur de la societat espa-nyola presenta debilitats bàsiques directament atribuïbles a l’estruc-tura de les seves condicions de treball. En aquest llibre s’analitza com es constitueix la consolidació del treball en xarxa com a instrument imprescindible per a la recuperació de la força competitiva i per al manteniment del benestar material i de l’articulació social.

TIC, conocimiento, redes y trabajo

Autors: Joan Torrent i Pilar FicapalEdita: Editorial UOCCol·lecció: Tic Cero 23Pàgines: 130ISBN: 978-84-9788-819-6www.editorialuoc.com

“La diferència més rellevant entre 1995 i 2010 és que la informació ja no és al disc dur del nostre ordinador sinó a la xarxa”

13

A la xarxa

Perfi l a Xingwww.xing.com/profi le/Rosaura_AlastrueyPerfi l a Linkedinhttp://es.linkedin.com/in/ralastrueyProyectosTICwww.proyectostic.comLes claus del networking professionalwww.expansionyempleo.com/2008/11/07/opinion/1182170.html

El networking

Autora: Rosaura AlastrueyEdita: Editorial UOCCol·lecció: Vull Saber 84Pàgines: 96ISBN: 978-84-9788-111-1www.editorialuoc.com

Treballar la xarxa de contactes (personal i professional) de manera estratègica és, sens dubte, una tasca a mig i llarg termini que s’ha d’incorporar a les nostres vides com més aviat millor. Hem d’adquirir i aplicar una mentalitat de xarxa a totes les activitats que fem, i la UOC treballa sens dubte en aquesta direcció. Un viatge a Silicon Valley l’any 2004 em va permetre apostar per la seva passió innovadora i dedicar-me dia a dia a ensenyar a conèixer i a connectar persones interessants. Sempre s’ha de pensar que les persones que van passant per les nostres vides són interessants; mantenir-hi una relació viva i activa sense esperar-ne res a canvi és la base del networking professional (ben fet). Una paraula nova (només la paraula, en absolut el concepte), que posa base a una de les activitats més normals de l’ésser humà: el fet de relacionar-se. Si, a més,

aconseguim fer-ho gaudint des del prin-cipi, aviat es converteix en una veritable fi losofi a de vida. El networking professional (ben fet) obre moltes portes. De fet, hi ha una dada clara i totalment contrastada: més del 80% de les ofertes i dels projectes interessants, i també de les col·laboracions i dels inter-canvis de coneixements, es mouen a través de la xarxa de contactes. A més, cal afegir que actualment internet posa a la nostra disposició un important conjunt d’eines i de plataformes tecnològiques perquè encara ens sigui més fàcil, que poden (i sobretot han de) fer-se servir; això sí, com a reforç de les nostres relacions personals.

Networking professionalLa disciplina estratègica basada en les relacions personals que, treballada de manera correcta, no només serveix com a potent eina de connexió entre graduats, sinó que ens ajuda a aconseguir més fàcilment qualsevol objec-tiu personal i professional.

Rosaura AlastrueyPostgrau en Màrqueting Digital l’any 2002

Directora de ProyectosTIC. Graduada a la UOC en Periodisme Digital. Relacionada amb projectes de networking professional des de 1999, és investiga-dora, conferenciant i professora d’aquesta disciplina en totes les seves modalitats.

El networking professional ben fet treballa estratègicament per acon-seguir una xarxa de contactes, de tipus personal o professional. No és ben bé com mantenir viva la relació amb els amics de la infantesa, sinó crear vincles amb gent, per exemple, del nostre sector profes-sional. La xarxa de contactes ben treballada pot ajudar a resoldre pro-blemes, a descobrir dades, a intercanviar coneixement i experiències i, fi ns i tot, a trobar una feina nova i millor. Aquest llibre explica d’una manera molt didàctica les bases d’aquesta estratègica disciplina.

“Més del 80% de les ofertes i dels projectes interessants, i també de les col·laboracions i dels intercanvis de coneixe-ments, es mouen a través de la xarxa de contactes”

14

Una possible defi nició de comunitat virtual és l’agrupació d’individus al voltant d’un mateix interès que es desenvolupa a la xarxa, gràcies a la facilitat de reunió i de comuni-cació que proporciona la seva arquitectura interactiva. Shirky ens diria que pot existir una comunitat a qualsevol lloc en què es desenvolupi una conversa. Una de les defi -nicions que més m’agrada, perquè destaca la passió com a element essencial, és la de Ted Rheingold. A la seva presentació “The State, Future & Business of Passion-Centric Online”(L’estat, el futur i els negocis de l’online centrat en la passió), ens diu que la comunitat serà la trobada de persones que comparteixen determinats trets de pen-sament amb l’objectiu d’amplifi car la seva passió, i fer-la operativa i més productiva. A la web social, la web 2.0 com a terri-tori de col·laboració i de cerca d’atenció, la formació de comunitats respon a la neces-sitat, individual i corporativa, de tenir una

posició en el que és digital. La clau per a l’èxit a la web és actuar segons alguns dels valors que promou. Transparència (com a difi cultat de mantenir la privacitat de les dades), experiència (com a accessibilitat del coneixement a través de les fonts i conne-xions distribuïdes a la web), actualització (web en temps real) i excel·lència (com a clau per a captar una atenció que en un context de bits abundants és escassa). Existeixen variants del concepte a la web, des de les comunitats d’usuaris de productes o serveis, àmbit d’estudi de les ciències del màrqueting i de la publicitat, fi ns a les comunitats d’aprenentatge i de construcció del coneixement, versions vir-tuals de les CoP (Comunitats de Pràctica) conceptualitzades per Wenger. Aquestes últimes són objecte d’estudi de les perso-nes interessades en Pedagogia i Ciències Socials, i també d’especialistes en gestió empresarial o d’organitzacions (gestió del coneixement). Finalment, cal destacar que de les possi-bilitats de l’aprenentatge social, del potencial de la col·laboració per aprendre en comu-nitats, se’n deriven perspectives d’aprenen-tatge social i obert a la plataforma de la web.

Comunitats virtualsLa formació de comunitats res-pon a la necessitat, individual i corporativa, de tenir una posició a la web social. Aprenentatge (gestió del coneixement), repu-tació i relacions socials seran les tres funciones de les CoP pel que fa al que és virtual.

Dolors Reig HernándezProfessora i investigadora de la web social i de les tendències sociotecnològiques, experta en e-learning, Open Social Learning i societat del coneixement. Treballa a El Caparazón.

Doctorat en Societat de la Informació iniciat l’any 2004 i màster en Creació i Producció Multimèdia: Tecnologies i Aplicacions (2005-2007) per la UOC. Ha estat ponent a la reunió d’experts del Seminari Cátedra Unesco el mes de juny de 2009.

La creació d’avatars i l’exploració de móns virtuals són activitats cada vegada més freqüents entre nens i adolescents. La principal preocupació és la seguretat dels nens i com prevenir-los dels possi-bles riscos. En aquest llibre es tracta el concepte del món virtual 3D i es distingeixen diversos tipus de móns virtuals, tots enfocats al públic infantil i adolescent. Pares i formadors hi trobaran informa-ció clara i completa sobre els móns virtuals, perquè puguin aprofi tar els benefi cis que ofereixen, i conèixer i evitar els riscos potencials. En defi nitiva, una guia per no perdre’s.

Mundos virtuales 3D. Una guía para padres y formadores

Autora: Ruth Martínez LópezEdita: Editorial UOCCol·lecció: Tic Cero 31Pàgines: 112ISBN: 978-84-9788-036-7www.editorialuoc.com

“Shirky assegura que pot existir una comunitat a qualsevol lloc en què es desenvolupi una conversa”

A la xarxa

El Caparazónwww.dreig.eu/caparazonComunitats de Pràcticawww.dreig.eu/caparazon/tag/copsTwitterhttp://twitter.com/DreigSlidesharewww.slideshare.net/dreig

15

Treballar a l’era 2.0 demana unes compe-tències i habilitats tecnològiques, digitals i d’informació. En el camp de la comu-nicació, l’estratègia i les accions ja no es basen només en inserir anuncis i emetre comunicats de premsa. Avui dia la comuni-cació s’ha tornat més personalitzada. Som a un clic d’espais digitals molt variats per intercanviar opinions i compartir inte-ressos, on les persones conversen a través dels mitjans digitals. Els professionals i les empreses han d’entrar en aquests espais de conversa, i els han de seleccionar en funció dels seus interessos i el mercat on poden difondre els seus coneixements, sempre segons les normes de comportament de cada lloc. Ser present i visible és una tasca àrdua i metòdica. Aquest nou escenari, marcat per l’auge de l’ús d’internet, ofereix noves oportuni-tats tant per als professionals com per a les empreses. Per respondre a les noves neces-sitats del mercat, les empreses necessiten

incorporar nous perfi ls professionals, com ara community managers, responsables de reputació en línia, experts en analítica de web… Mentre es creen nous llocs de treball, els que ja existeixen han de redefi nir-se per continuar sent competitius, com ara els directors de màrqueting i de comunicació, que han d’incorporar les eines 2.0 a les seves estratègies per no quedar desfasats. Una predisposició positiva i una actitud digital són la clau per aprofi tar les oportuni-tats que ofereix aquest nou escenari laboral.

Feina 2.0Les noves tecnologies ofereixen noves oportunitats laborals per als professionals, que gràcies alsmitjans digitals poden fer-se conèixer i augmentar la seva visi-bilitat a la xarxa.

Bel Llodrà y Cristina Aced Coautores del llibre Visibilidad. Cómo gestionar la reputación online (Gestión 2000). Llodrà ha cursat el màster i el doctorat en Societat de la Informació i del Coneixement de la UOC (2005). Treballa a la Funda-ción IBIT com a coordinadora de l’àrea de cibersocie-tat i en la gestió de projectes.

Aced té estudis de Màrqueting per la UOC (2006) i actualment està cursant el màster en Societat de la Informació i del Coneixement. És periodista i consul-tora de comunicació.

Internet ha revolucionat el mercat. L’era 2.0 és l’era de la conversa global i de la participació. Les regles del joc han canviat i les empreses s’han d’adaptar si volen sobreviure en aquest nou entorn. En aquest sentit, necessiten professionals preparats. L’àmbit del màrqueting, les relacions públiques i la publicitat demana nous perfi ls professionals. Aquest llibre presenta aquestes noves professions, explica en què consisteixen i quines són les competències necessàries per exercir-les amb èxit i estar preparat per al futur laboral imminent.

Perfi les profesionales 2.0

Autora: Cristina AcedEdita: Editorial UOCCol·lecció: Tic Cero 32Pàgines: 94ISBN: 978-84-9788-116-6 www.editorialuoc.com

“Una predisposició positiva i una actitud digital són la

clau per aprofi tar les oportunitats que ofereix aquest nou escenari laboral”

A la xarxa

Bel Llodràhttp://belllodra.blogspot.comCristina Acedhttp://cristinaaced.com/blogLlibre ‘Visibilidad’www.visibilidad.netDelicioushttp://delicious.com/nuevas_profesiones

16

En el camp de la psicologia clínica, com en altres camps d’aplicació, trobem múltiples possibilitats de treballs i d’orientacions per seguir i triar. Sonia Alguero, Gemma Espel, Noemí Marcos i M. Carmen Ríos han analit-zat amb objectivitat el paper dels psicòlegs en centres privats i públics. D’una banda, existeix la possibilitat de treballar a l’àmbit privat, ja sigui en una consulta o en un centre, en equip. En aquest àmbit, s’és lliure d’establir la metodologia i els objectius de treball, els models tera-pèutics, etc., la qual cosa facilita l’aliança terapèutica i els objectius de treball. D’altra banda, a l’àmbit institucional, el professional es troba més emparat per la institució, els procediments que s’han de seguir, etc. Actualment, per als nous llicenciats, la via d’accés a l’especialitat de psicologia clínica és la formació PIR. És una via difícil, però permet una formació teòrica i pràctica de quatre anys d’alta qualitat, amb rotacions en diferents àrees de l’hospital en què es fa la residència. Els desavantatges són que a vegades no es pot treballar en les condicions de setting que es voldria i que

sovint es veuen només els casos més crítics que, quan milloren, es deriven a altres ser-veis de l’àrea pública o són donats d’alta. Finalment, es pot treballar com a psicote-rapeuta en centres privats adscrits a la xarxa pública de salut mental (com a proveïdors de CatSalut). En aquests casos, els psicotera-peutes acreditats (via FEAP o similar) poden desenvolupar la feina amb una qualitat de setting similar a la dels centres privats, seguint les pautes marcades des de sanitat. En qualsevol dels casos, la responsabi-litat ètica (confi dencialitat, supervisions, derivacions, informació, etc.) i la competèn-cia tècnica són molt importants. D’aquestes qüestions se’n va parlar el passat 24 d’oc-tubre a la Primera Jornada de Psicologia, dedicada al paper professional del psicòleg clínic, organitzada conjuntament pels estu-dis de Psicologia i Ciències de l’Educació, el Grup de Psicologia i UOC Alumni.

El paper del psicòleg clínicConèixer de primera mà els papers dels psicòlegs als dife-rents àmbits de treball és vital per als estudiants de psicologia i per als llicenciats.

Sara Escarra PirizGraduada en Psicologia el mes de juliol de 2009 i coordinadora del Grup de Psicologia de la UOC. Estudiant del màster en Professorat d’Educació Secundària (especialitat: orientació educativa).

No hi ha dubte. Internet ha canviat el món i la nostra percepció sobre el món. Internet ha marcat un abans i un després, perquè des del primer dia ha afectat directament la vida quotidiana de les per-sones. Internet s’ha convertit també en un repte per a qui refl exiona des de la psicologia. Ha fomentat uns nous usos comunicatius i ha multiplicat la relació de les persones amb els dispositius electrònics. I, sobretot, ha facilitat l’emergència de comunitats i la construcció d’identitats al ciberespai.

Psicología e Internet

Autores: Agnès Vayreda i Duran, Miquel Doménech i ArgemíEdita: Editorial UOC Col·lecció: Tic Cero 2Pàgines: 102ISBN: 978-84-9788-565-2www.editorialuoc.com

“La responsabilitat ètica i la competència tècnica són molt importants per a l’exercici professional d’un

psicòleg clínic”

A la xarxa

Associació de Psicopedagogia de la UOCwww.apuoc.blogspot.comServei Català de la Salutwww10.gencat.cat/catsalut/TIC i psicologia clínicawww.uoc.edu/uocpapers/4/dt/esp/botella.htmlPsicologia i societat de la informaciówww.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0103002/vila.html

17

L’any 2004, Chris Anderson encunya el concepte long tail (cua llarga). A partir d’aquell moment, ens trobem incomptables exemples de companyies que basen el seu model en nínxols de baixa freqüència que superen amb escreix el clàssic nínxol massiu de mercat. Alhora, comença a transformar-se el concepte de màrqueting i parlem de valor, de relacions amb el consumidor, de prestar atenció als nostres prescriptors. Són valors que emergeixen per sobre de conceptes tradicionals com ara la planifi cació, execució o promoció. Ens referim, en defi nitiva, a la capacitat de generar compromís. El consumidor canvia i abandona el paper passiu que tenia per adoptar-ne un de fonamentalment actiu: parla, respon, s’implica, prescriu i passa a formar part i a participar en l’ecosistema de mitjans i de continguts amb els quals ens comuniquem. Les xarxes socials acompanyen el consumi-

dor en aquest nou paper i són l’escenari on es desenvolupa la seva comesa. Els mercats són converses. Fenòmens com ara el boca en boca i les recomanacions d’altres persones a internet són els meca-nismes més infl uents. Una mostra: el nivell d’atenció a la publicitat d’un vídeo en línia és tres vegades superior al d’un spot a la televisió. Una altra: el 20% de la publici-tat en línia viatja ja per les xarxes socials. L’última: la recomanació d’un amic és el més important pel que fa a credibilitat entre les quinze fonts d’informació, i la publicitat tradicional… el menys important! El concepte de màrqueting viral va ser encunyat per Jeffrey F. Rayport l’any 1996, en el mític article “The Virus of Màrque-ting” (El virus del màrqueting) que publi-cava la revista Fast Company. L’eclosió de les tecnologies de la informació i de les xarxes socials, en especial, han donat vida al concepte i l’han fet tan real que avui no concebem la comunicació d’una gran marca o empresa sense tenir-ho present.

Màrqueting viral El model de la publicitat ha can-viat. Mentre la inversió publici-tària en tots els mitjans decreix, a internet no para de créixer. És un canvi de paradigma que respon a transformacions en tres agents fonamentals: el consumidor, el màrqueting i el mercat.

Vicente RosDoctor en Ciències de la Informació per CEU, MBA per l’Escola de Negocis de València i llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat CEU Cardenal Herrera. És consultor docent de la UOC.

Si estàs connectat, estàs infectat. Que no has rebut mai un correu electrònic amb un enllaç a un espot que t’ha semblat fascinant i l’has reenviat als teus coneguts? Gràcies a les tecnologies de la informació i de la comunicació, la publicitat que va de boca en boca passa a ser publicitat viral perquè, de clic en clic, es difonen els missatges comer-cials com virus per les xarxes socials, amb un abast i una velocitat extraordinaris.

Marketing viral

Autora: Silvia SiveraEdita: Editorial UOC Col·lecció: Vull saber 89Pàgines: 99ISBN: 978-84-9788-649-9www.editorialuoc.com

“Entre les quinze fonts d’informació considerades més creïbles, la recomanació d’un amic és la més important i la publicitat tradicional la menys important”

A la xarxa

e-Brandingwww.digitalbranding.esTerritorio Creativohttp://etc.territoriocreativo.es/etc/category/marketing/marketing-viralEssència del màrqueting viralwww.youtube.com/watch?v=rY3zzLLUoYEInteractive Advertising Bureauwww.iabspain.net

18

Gestiona la teva carrera professionalQualsevol persona, quan intenta orientar la seva carrera professional, sent una mica de por per-què creu que podria estar-se equivocant. Des de UOC Alumni et convidem a seguir deu passos per orientar les teves possibles sortides professionals amb més preparació.

Abans de buscar un lloc de treball és necessari que et coneguis bé, que et facis una autoavaluació. Què pots oferir, on vols treballar i quines són les limitacions. Només d’aquesta manera orientaràs millor la teva sor-tida professional i podràs afrontar les entrevistes amb més seguretat, sabent que ets el candidat ideal.

Cal fer una anàlisi externa de la situació del mercat per veure quin lloc pots ocupar. Conèixer les tendències del mercat laboral i les eines necessàries et permetrà des-cartar aquelles opcions professionals que no encaixen amb tu ni amb els teus coneixements previs.

Amb l’elaboració d’una anàlisi interna (els teus conei-xements) i externa (la situació actual del mercat) has de començar a defi nir-te un camí en el que creguis que podràs mostrar els teus punts més forts com a profes-sional. Consisteix a descobrir quin és el teu lloc al mer-cat per ser un professional amb actituds competitives.

Saps quin és el teu lloc i vols arribar-hi. Per aconse-guir-ho, has de saber vendre’t i convèncer que ets l’única opció. L’elaboració d’un bon currículum i una bona carta de presentació per explicar la teva candi-datura són les millors armes i la millor oportunitat per mostrar-te com a opció més convenient.

Refl exió prèvia: autoconeixement

Anàlisi del mercat laboral

Tria el teu camí

Crea la teva estratègia de màrqueting

Sheila SantamaríaLlicenciada en Psicologia i postgraduada en Administra-ció d’Empreses. Experiència a l’àrea de recursos humans des de 2001. Actualment, és responsable del Servei de Desenvolupament Professional de la UOC.

19

Una vegada ja ets la persona seleccionada per al lloc de treball, cal valorar si l’oferta et convenç al 100%. Sem-pre has de defensar els teus interessos, tot i que s’ha de cedir i tenir la voluntat d’arribar a un acord. No pots renunciar a un bon lloc de treball perquè no s’adapti íntegrament a les teves exigències.

Per buscar la feina que s’adapta a les teves necessitats pots aprofi tar les enormes oportunitats que et brinden les noves tecnologies. Internet té molts portals per bus-car feina, i les actuals eines 2.0 poden ajudar-te. Head-hunters, consultories de selecció, relacions socials,networking i la borsa de treball de la UOC són altres formes de trobar feina.

Felicitats! Comences una nova etapa a la teva vida professional. Ara ve un període d’adaptació a l’empresa i a les noves tasques. Has de demostrar que l’empresa no s’ha equivocat en elegir-te a tu. Però cal tranquil-litat; no et coaccionis. Pregunta tot el que et calgui; tots entendran que estàs en un procés d’adaptació.

Permeten conèixer personalment el candidat, compro-var com encaixa l’estil personal, obtenir i contrastar informació de primera mà i facilitar la informació sobre l’empresa. Evita arribar tard, parlar massa bé de tu mateix o criticar el teu superior anterior. La naturalitat i un bon currículum són factors que faciliten l’èxit.

Durant la carrera professional, no oblidis la impor-tància del networking i de les xarxes socials. Totes les persones que es creuen a la teva vida poden ser-te útils més endavant. D’altra banda, quan has fi nalitzat la for-mació a la UOC, passes a formar part d’una comunitat de graduats i graduades. A UOC Alumni t’oferim serveis per potenciar la teva competència professional.

La tasca de UOC Alumni és afavorir el networking entre els graduats i graduades i potenciar-ne la competèn-cia professional. Organitzem activitats territorials per afavorir l’intercanvi de coneixements, i duem a terme tallers d’assessorament per ajudar-te a desenvolupar la carrera professional.

Valoraciói negociació d’una oferta

On buscar

El canvi de feina

El procés de selecció: entrevistes i altres proves

La teva carrera professional a llarg termini

Compta amb UOC Alumni

Tocore duntut lafeugaitaut at nos alit acilisl dolor

Sed exalis do dolestrud doleseq Cin utat, core dolorperosnit Rud tem aciliFacil ilisit T 930 34 1 [email protected]

20

Respostes amb nom i cognom

Els protagonistes de UOC Alumni són els graduats i graduades de la UOC. Ells fan possible aquesta comunitat de talent com-partit i inspiren el compromís de la UOC amb més de 22.500 persones. Són profes-sionals en actiu, experts en els seus res-pectius coneixements. Tenen la paraula.

Per què et vas matricular per primera vegada a la UOC? L’any 1999 vaig decidir estudiar en una univer-sitat a distància. La UOC era, i segueix sent, la millor opció. Em vaig matricular en Ciències Empresarials perquè em motivava especialment el management i la direcció d’empreses. He pogut fer realitat les meves motivacions formatives, compaginant-les amb la feina i les circumstàncies personals.

Què destacaries de la teva experiència com a estudiant de la UOC? Estudiar en aquesta universitat requereix motivació, compromís, planifi cació, rigor i esperit de superació. Aquestes habilitats s’adquireixen i es consoliden quan ets estudiant de la UOC.

Cap a on hauria d’encaminar-se la UOC en un futur? La UOC va ser pionera en el sector universitari espa-nyol com a model innovador d’universitat global. La UOC ha de ser sinònim d’oferta universitària de quali-tat, sense fronteres i oberta al món.

Després del servei militar, has cursat cinc títols uni-versitaris. D’on has tret el temps i l’energia? Gaudir de temps per a l’estudi requereix esforç, organització, previsió, etc., i tenir la ferma convicció que, per molt bé que es faci, tot se’n pot anar en orris a última hora. Amb els partits de la Champions, els dimarts i els dimecres, és gairebé impossible.

Avui dia, de què serveix tenir tantes titulacions? En el meu cas, la formació en ciències empresarials m’ha proporcionat una base sòlida per desenvolupar eines de gestió i m’ha ajudat a adaptar-me a les tasques que m’ha tocat dirigir.

Si no hagués existit una universitat virtual com la UOC, podries tenir aquest extens currículum acadèmic? Rotundament, no. La UOC m’ha aportat coneixements i m’ha ajudat a progressar des d’un punt de vista humà i professional. També he fet bones amistats, especialment amb els participants del fòrum “Llibres per llegir”.

Josep Jonás CortésDirector de vendes de la Divisió Salons de laFira Barcelona. Va ser col·laborador extern del COOB 92 amb motiu dels Jocs Olímpicsde Barcelona. Graduat en Ciències Empre-sarials a la UOC el 2006.

Manuel CarreiraLlicenciat en Ciències de l’Educació per laUB, llicenciat en Administració i Direcciód’Empreses i diplomat en Ciències Empre-sarials per la UOC. Ha rebut l’ex aequo delPremi de Reconeixement al Millor Currícu-lum Universitari.

Quan et vas matricular per primera vegada a la UOC? Per què i de què? Era el semestre 2003-2004. Volia obtenir la diplomatura en Turisme per consolidar el que m’havia aportat la pràctica a la feina.

Què ha signifi cat estudiar a través de la UOC? Simplement la possibilitat d’estudiar. Si només hagués tingut la possibilitat presencial, no ho hauria pogut fer.

Què destacaries de la teva experiència com a estu-diant de la UOC? La fl exibilitat d’horaris. Pots estudiar a qualsevol edat i sigui quina sigui la situació personal del moment, i això et permet accedir a la formació con-tinuada. En aquest sentit, després d’acabar la diploma-tura en Turisme vaig començar el màster en Societat de la Informació i del Coneixement.

Daniel García-PerisEmprenedor a la web 2.0 i professionalturístic. Impulsa la comunitat de bloguistesPenedesfera. Treballa com a responsabletècnic del Patronat de Turisme de Subirats.Graduat el 2009 en Turisme a la UOC.

21

Què t’ha aportat estudiar a la UOC? A més de cobrir les meves necessitats de formació i d’enriquir la meva carrera professional, he establert llaços amb gent extra-ordinària de la qual continuo aprenent malgrat que no ens coneixem “en persona”.

Assegures que educar al segle XXI signifi ca canvi. Què pot aportar la UOC? Ja ofereix la possibilitat tècnica d’accedir al Campus a qualsevol moment, des de qualsevol lloc del planeta. Però la UOC, amb els seus professors i els seus alumnes, és una comunitat intel-lectualment efervescent. El que pot aportar és el conei-xement, l’experiència i les habilitats d’aquesta comunitat.

Cap a on s’hauria d’encaminar la UOC en el futur?Cap al concepte d’universitat per a tota la vida per acom-panyar les persones en els processos de canvi, de manera que desenvolupin i potenciïn les seves habilitats.

Quan et vas matricular per primera vegada a la UOC? L’any 1998, en Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió. Després, l’any 2002, em vaig matricular en Multimèdia i vaig convalidar tants crèdits com vaig poder de l’anterior carrera. El motiu principal és que el grau en Multimèdia oferia una carrera pionera, que avui és la meva professió.

Què ha signifi cat estudiar a través del Campus Virtual? Ha signifi cat ser pioner en una manera de tre-ballar i poder combinar feina amb formació continuada.

Com has tret profi t del títol acadèmic? He pogut fer un canvi professional lateral, enfocar-me cap al sector multimèdia i accedir a la posició professional que ara ocupo a ACC1Ó.

Què destacaries de la teva experiència com a estudiant? L’aprenentatge en entorns virtuals et fa ser disciplinat, organitzat i metòdic.

Ignasi AlcaldeGraduat en Multimèdia per la UOC. Responsable de grups de treball col-laboratiu a ACC1Ó i, anteriorment, arqui-tecte d’informació a l’Institut Estudis de la Salut i cap de projectes multimèdia a Lavinia Interactiva.

Carmen Martín RobledoDirectora d’e-cléctica, Gestión y Forma-ción. Ha estat professional de la televisió i professora de Comunicació Audiovisual a USAL. Ara treballa en el desenvolupa-ment de projectes de R+D+i. Viu i treballa a Santa Cruz de Tenerife.

Quan et vas matricular per primera vegada a la UOC? Per què i de què? Era el mes de setembre de 2008 i ho vaig fer perquè volia saber treballar amb plataformes d’e-learning des del punt de vista de la direcció. Tinc una empresa que basa part de la feina en la gestió del coneixement i per aquest motiu em vaig matricular en el màster en Educació i TIC, en l’especia-lització de direcció d’e-learning.

Què t’ha suposat formar-te a través de la UOC? Ha signifi cat conèixer excel·lents docents, un bon sistema de gestió i moltíssimes persones d’arreu del món que m’han enriquit com a persona i com a professional.

Has tret profi t del títol? Moltíssim. He aplicat el que he après a la meva empresa i a la meva marca personal. He pogut conèixer persones relacionades amb l’e-learning i aquest any he estat convidada com a conferenciant a Expoelearning.

Què et sembla la metodologia educativa de la UOC? És una veritable troballa, perquè com que és eminent-ment pràctica et permet aplicar la teoria als casos pre-sentats a la UOC. Encaixa molt bé amb la meva manera d’aprendre. És un model en el qual entren en joc la capacitat de raonar, la lògica i la creativitat i no tant la memòria, en comparació amb el model tradicional (de la meva època). D’altra banda, m’ha permès estudiar al meu ritme i autogestionar el meu desenvolupament.

Què destacaries de la teva experiència com a estu-diant de la UOC? Destacaria la gran tecnologia del campus; com a estudiant, una plataforma e-learning et facilita moltíssim la vida. I també la fl exibilitat que he pogut obtenir a través de la UOC i l’acompanyament per part del consultor. Ha estat de gran ajuda i una orienta-ció magnífi ca a l’hora de seleccionar assignatures.

Mónica MoralesCoach a Transiciona i consultora de l’àreade recursos humans. Desenvolupa projec-tes vinculats al desenvolupament personal,professional i d’organitzacions. Graduada en Ciències del Treball a la UOC. Viu i treba-lla a Madrid.

Arturo Iglesias BarrosoDirector de l’Escola de Negociació (ENA)i del postgrau de Confl ictes Socials i Políticsa la UOC el 2009

22

En quin context et vas matricular per primera vegada a la UOC? Va ser l’any 2005. Estava en ple procés de redefi nició de la meva carrera professional, que en aquell moment estava centrada en la docència i en la recerca universitària. L’objectiu era tenir una carrera professio-nal en el context empresarial sense perdre la relació amb l’àmbit universitari. Després d’analitzar les diferents opcions, em vaig decantar per la UOC i em vaig matricu-lar en el postgrau en Web i Comerç Electrònic.

Per què vas triar aquest programa? El contingut encaixava amb el que estava buscant, la compatibilitat amb la feina i la metodologia d’estudi en línia i asín-crona. L’èxit dels primers estudis em va impulsar a continuar amb la meva formació professional a la UOC i després em vaig matricular al màster en Business Intelligence i al màster en Gestió i Direcció de Sistemes i Tecnologies de la Informació.

Què ha signifi cat estudiar a través de la UOC? No només compatibilitzar l’adquisició i la consolidació de coneixements a les àrees necessàries per a la meva projecció professional, sinó a més fer-ho a un ritme que realment s’adequa a les persones que compaginen estudi amb feina.

De la teva experiència com a estudiant, quins aspec-tes destacaries? Estudiar a la UOC propicia un canvi en l’enfocament de l’ús de les TIC. Pel que fa a l’experiència d’estudiar a la UOC, destacaria el servei ofert a través dela seva plataforma, que facilita la consolidació dels objec-tius. Tanmateix, una plataforma és un mitjà, de manera que sens dubte també cal destacar la qualitat dels contin-guts i del professorat i els col·laboradors amb els quals he interactuat durant aquests anys.

Què et sembla la metodologia educativa? L’asso-cio als següents conceptes: moderna, orientada a les necessitats de la societat, fomenta la col·laboració entre alumnes, genera participació, està orientada a incrementar els coneixements a través de l’experiència comparativa, etc.

Després de diversos anys i estudis, què t’ha aportat la formació universitària en línia? Una formació en línia accentua valors com ara el compromís i la força de voluntat, per les seves característiques asíncrones i des-localitzades. En el meu cas concret, ha signifi cat treure el millor de mi a cadascun dels estudis cursats.

Ensenyar a utilitzar les noves tecnologies, l’ano-menada alfabetització digital, ha estat una de les principals tasques de la UOC? Molts dels primers estudiants de la UOC es compraven l’ordinador quan es matriculaven. Això va obligar a la Universitat no tan sols a centrar-se en els continguts de cada titulació, sinó també a facilitar l’adquisició de determinades compe-tències digitals.

Com és la relació entre professor i alumne? I entre els alumnes? A més de la mediació directa del pro-fessor, sempre s’ha promogut la interacció amb els fòrums i els debats, i aquesta és una tendència que va en augment. Moltes activitats es fan en aquests espais, on l’alumne ja no només respon les preguntes plantejades pel professor, sinó que també ha de comentar les dels companys, es comparteixen treballs, se’n parla, s’utilit-zen eines molt més transversals i obertes, etc.

S’han fet estudis per mesurar l’efi ciència de l’apre-nentatge virtual? L’ensenyament a distància té uns índexs d’abandonament molt més elevats que el pre-sencial pel perfi l socioeconòmic dels estudiants: són gent que té una feina i una família. No obstant, segons un estudi elaborat fa dos anys, les empreses valoren molt els estudiants de la UOC pel domini que tenen de les noves tecnologies, perquè estan molt més preparats per treballar en xarxa i perquè tenen un alt nivell de planifi cació. A més, la virtualitat fa canviar l’actitud de l’estudiant: està més motivat i se sent més fl exible a l’hora de planifi car.

Avui el concepte de 2.0 revoluciona l’ús d’internet. Com ha incorporat la UOC aquestes noves eines? El campus va començar amb un model 1.0, però tancat a l’exterior. El primer canvi va ser tecnològic, perquè el campus pogués incorporar eines i informació de fora. Ara ja podem crear un blog o un wiki a l’aula i elaborar documents conjunts entre tots els alumnes. El repte és que tot el mètode docent s’adapti.

Quin paper tenen les universitats virtuals en el nou Espai Europeu d’Educació Superior? El Pla de Bolonya trasllada en gran mesura la responsabilitat d’aprendre cap a l’estudiant i també enfoca el procés d’aprenentatge fora de l’aula. La universitat virtual ha fet de la necessitat una virtut, i des de sempre ha posat el seu model metodològic i tecnològic al servei d’un aprenentatge centrat en l’estudiant, i no en el professor o en l’aula.

Josep CurtoArea manager a ICNET Consulting, expert en sistemes de Business Intelligence.És màster en Business Intelligence, màsteren Direcció i Gestió en Sistemes i Tecno-logies de la Informació per la UOC i llicenciaten Matemàtiques.

Ismael PeñaProfessor de Dret i Ciència Política de la UOC. Doctor en Societat de la Informaciói del Coneixement, llicenciat en CiènciesEconòmiques i Empresarials i màsteren Ecoauditories i Planifi cació Empresarialdel Medi Ambient.

23

Has estat treballant cinc anys a Google. Què et va impulsar a viatjar a Irlanda? Vaig anar a viure a Dublín perquè vaig aconseguir la feina a Google. Sabia que la seu europea de Google estava en expansió i buscava gent. Ha resultat ser un lloc molt agradable per viure, amb una gent molt càlida i acollidora.

Què et va sorprendre quan vas arribar a la seu euro-pea de Google? Quan fi nalment em van contractar i vaig anar a Dublín el mes de setembre de 2004, em va agradar veure que la majoria dels companys provenien de camps diversos: empresarials, periodisme, física, màrqueting, etc. Ara la majoria dels nous empleats a Dublín solen ser llicenciats en empresarials o màrque-ting, perquè l’ofi cina de Dublín està orientada princi-palment a la publicitat en línia, amb productes com ara AdWords i AdSense.

Google és una de les empreses més conegudes del món. Quines lliçons extreus d’aquesta experièn-cia professional? Treballar a Google ha estat una experiència extraordinària. Una de les coses que més m’ha agradat és que si rendeixes a la feina, et donen moltes oportunitats per evolucionar i involucrar-te en projectes que t’interessen. Google demostra que és possible ser una empresa de gran èxit i alhora tractar bé i recomanar l’empleat. Això es tradueix en la dedicació i fi delitat dels empleats cap a l’empresa.

Fa poc has decidit canviar d’orientació i estàs cursant un programa de doctorat a la Universitat de Sevilla. Quin projecte acadèmic et planteges? En principi, m’agradaria analitzar les diferències entre la localització de software i la de llocs web. M’interessa veure com afecta la diferent naturalesa d’aquests pro-ductes al procés de localització i a la qualitat lingüística.

De la teva experiència a la UOC, en destaques espe-cialment la fl exibilitat. Per què? Estudiar i treballar mai no és fàcil i, quan surts de l’ofi cina a les sis o a les set, s’agraeix molt poder estudiar des de casa, al teu ritme i sabent que els professors et resoldran els dubtes gairebé immediatament.

Quines apostes creus que podria fer la UOC a l’àm-bit de la localització? En el postgrau que vaig fer, Tra-ducció i Tecnologies, ja hi ha un mòdul molt interessant de localització, però podria oferir un curs més extens.

Et dediques professionalment al camp de les anti-guitats, especialment a peces asiàtiques per a grans instal·lacions. Com et vas embarcar en una activitat tan atípica com aquesta? Vaig començar com molts: per casualitat. Treballava en una consultora d’empre-ses i un dels meus clients era una companyia que es dedicava a la importació d’articles antics i de gran valor de procedència persa. Estava a punt de deixar el negoci i, encara no sé com, em vaig veure venent catifes grans de seda a les botigues d’alta decoració i d’antiguitats. La veritat és que personalment sempre he sentit una especial sensibilitat i atracció cap a la cultura oriental. A partir d’aquí, vaig anar ampliant el camp d’acció cap a Tailàndia, Birmània, Laos, l’Índia, Nepal, Mongòlia, Vietnam, i, fi nalment, la Xina, la meva gran passió.

Quina és la teva activitat professional actualment?La importació de grans peces arquitectòniques enfoca-des a instal·lacions hoteleres. Gestiono grans panells de teca per a recepcions, spas, grans fi gures costumbristes birmanes, grans Budes de pedra o fusta, etc. Els mobles procedents del Tibet i Mongòlia avui són els més reva-loritzats. Aquests últims anys, els hotels han invertit generosament en la construcció d’spas amb un cert aire oriental. Com a projecte més peculiar, fa uns anys em van encarregar la compra d’uns taüts especials que es fabricaven a principis del segle XX.

Per què et vas matricular a la UOC per primera vegada? Quantes vegades ho has fet? Tenia inquie-tuds de conèixer seriosament la cultura xinesa i el xinès, i a la UOC vaig trobar el sistema educatiu adequat per a mi. No he deixat de matricular-me cap semestre des de l’any 2006.

Què ha signifi cat estudiar a través de la UOC? Alguna vegada has fet servir el terme “uocaddicte”. Per què? Fer realitat el somni d’aprendre mentre treba-llava. Em considero “uocaddicte”. Normalment em matriculo a moltes assignatures. Un semestre vaig batre els meus propis rècords i em vaig matricular a disset assignatures. Sí, estic boig; però ho faig perquè gràcies a la meva feina tinc temps disponible.

Quins aspectes destacaries de la teva experiència com a estudiant de la UOC? La qualitat dels mate-rials, la usabilitat del portal, els recursos aportats, la gran professionalitat dels professors i consultors, i el fet que la Universitat és molt innovadora en matèria d’e-learning, etc.

Elena de la CovaGraduada a la UOC en Traducció i Tecno-logies. Ha treballat cinc anys a la seueuropea de Google, ubicada a Irlanda. Aracursa un programa de doctorat sobre les diferències entre la localització de softwarei la de llocs web.

Cayetano Salas MirallesGraduat a la UOC i antiquari. Es va matri-cular per primera vegada a la UOC l’any2006, i des de llavors no ha deixat defer-ho cap semestre. És un apassionatde la cultura oriental.

24

© D

ani C

od

ina

UOC 15 anys

Aquest curs acadèmic 2090-2010, la UOC celebra el quinzè aniversari, un moment especial en la seva història. Aquests pro-pers mesos, la UOC vol celebrar-lo amb qui forma part d’aquesta universitat de la societat del coneixement, especial-ment els graduats i graduades. En aquests quinze anys, les persones que han estu-diat i fi nalitzat els seus programes a la UOC han aconseguit que sigui un referent universitari en formació de qualitat, inno-vació i tecnologia aplicada a l’àmbit aca-dèmic. Els graduats i graduades ho heu fet possible. Destaquem les experiències dels primers graduats que van apostar per la UOC en els inicis.

Web dels 15 anys de la UOC: cronologia, memòria fotogràfi ca, testi-monis en vídeo de graduats i graduades, fotografi es i articles.

http://15.uoc.edu/

Vas entrar al curs pilot d’Humanitats. Per què? No havia acabat els estudis de Filologia a la UB, perquè m’havia abocat totalment a aprendre l’ofi ci de perio-dista com a interí a la redacció d’un diari. Tenia ganes de recomençar i una persona que em coneix molt bé em va avisar que hi havia una llicenciatura que semblava feta per a mi. Si Humanitats hagués existit quan vaig començar la carrera inacabada, segurament hagués triat aquesta llicenciatura.

Què ha signifi cat estudiar a través de la UOC? Va ser una experiència increïble. De debò. Teníem molt de contacte amb els professors (eren consultors, però per a nosaltres tots eren iguals, professors a l’altra banda), més que als estudis presencials. Apreníem a utilitzar internet per alguna cosa més que per distreure’ns; teníem mòdems sorollosos i lents. Ens semblava un mira-cle. Suposo que també va infl uir que tots érem persones d’una edat, rejovenits pel fet de tornar a la universitat.

Quins aspectes destacaries de la teva experiència com a estudiant de la UOC? Aprendre a entendre les noves eines de primera mà. Aprendre a aprendre, amb debats, fòrums, texts i uns procediments molt allunyats de la classe magistral. Em sembla que vam ser pioners.

Com t’imagines la UOC en un futur? M’agradaria que la universitat més innovadora combinés tot el rigor amb la intuïció, amb la mirada artística i amb l’esperit agosarat. Aquesta és la resposta: la UOC s’hauria d’obrir cap a aquest altre univers essencial, on també aparei-xen la imaginació, el cop d’enginy, la innovació radical, l’aventura, el risc i la tramuntana.

Joan J. Carreras (janquim)Ha treballat de periodista, fent comunicació institucional i política, i guions de ràdio i de televisió. Assegura que repetir sense aprendre l’avorreix. Ara és reporter per al portal digital públic 3cat24. Escriu al seu blog janquim.blogspot.com. El 2000 es va graduar en Humanitats a la UOC.

25

Quan et vas matricular per primera vegada a la UOC? Em vaig matricular l’any 1996, al curs pilot (el primer curs) de la llicenciatura en Humanitats. Feia molt de temps que volia estudiar alguna cosa relacio-nada amb la història, el pensament o l’art perquè, tot i que era (i sóc) enginyer, sempre havia estat molt afi -cionat a aquestes disciplines.

Anys després, què ha signifi cat la UOC? Aprendre, aprendre molt, i fer uns quants amics. Qui sàpiga què signifi ca aprendre o valori l’amistat, entendrà que estu-diar a la UOC és alguna cosa més que l’obtenció d’un títol acadèmic.

Has tret profi t del títol? Com? He publicat una novel·la! Només em queda plantar un arbre, tenir un fi ll, etc. De debò, una llicenciatura en Humanitats ben feta t’ajuda a veure les coses des d’un altre punt de vista, i el pas per la Universitat m’ha permès ampliar l’horitzó de coneixements, preguntar-me més coses i intentar respondre-les millor.

Quins aspectes destacaries de la teva experiència com a estudiant pioner? El grup pilot d’Humanitats era un grup molt especial. Érem molt exigents amb els professors; sempre en volíem més i treballàvem molt, i molt bé. Vam fer una pinya envejable.

Quan et vas matricular per primera vegada a la UOC? L’any 1996, amb la preselecció d’alumnes per al primer grup pilot, i pioner, de Dret. La motivació fona-mental va ser millorar la meva formació general, i jurídica en particular, perquè sempre m’havia interes-sat el món del Dret.

Què extreus de la teva formació a la UOC? Sens dubte, un enriquiment personal i professional, i també una adaptació, absolutament necessària, a les noves TIC per estar al dia constantment.

Joan Haro i VilaProfessional a la Caixa Catalunya des de 1977, actualment és director de sucur-sal. Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques des de 1979. Economista col-legiat des de 1996. Advocat col·legiat en exercici des de 2001, quan es va llicenciar en Dret a la UOC.

Com vas descobrir l’existència de la UOC? A través de la premsa. M’havia diplomat en Magisteri dos anys abans, però volia tenir una llicenciatura. Vaig estar a punt de matricular-me a Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, però em vaig adonar que els horaris eren incompatibles amb la meva feina, perquè ja treballava de mestra. La UOC m’oferia una cosa determinant: la possibilitat de compaginar els estudis amb la feina. Vaig triar Psicopedagogia perquè venia de la branca humanística i social i era l’opció que més se m’ajustava de l’oferta d’estudis que hi havia en aquell moment.

El fet que fóssiu la primera promoció d’alumnes, no et generava una certa desconfi ança? No m’ho vaig plantejar massa. Com que des del principi vam veure que tot era molt seriós, no ens va fer por.

Sabies què era internet? No. La veritat és que només havia utilitzat l’ordinador com a processador de textos amb el programa MS-DOS, però no em va costar gens habituar-me. Recordo que el Campus Virtual tenia un fons blau i hi havia unes boletes vermelles. Tot era molt intuïtiu. El més molest que recordo era estar treballant i que algú de casa truqués per telèfon: se’m desconnec-tava tot i havia de tornar a començar.

Luis Soravilla EspañoEnginyer industrial, llicenciat en Humanitats, postgrau en Tècniques d’Informació i Comu-nicació Empresarial, postgrau en Organitza-ció i Enginyeria de la Producció, etc. Treballa a l’Institut Català d’Energia. El 2000 es va llicenciar en Humanitats a la UOC.

Joana PardoGraduada de la primera promoció de la UOC. Es va graduar amb una mitjana de 9,33, la nota més alta. Treballa com a mestra a l’escola CEIP Pau Casals de Montmeló. No descarta tornar a estu-diar a la UOC.

Quins aspectes destacaries de la teva experiència com a estudiant? Primer, veure que era perfecta-ment capaç d’estudiar de manera autònoma. A més, el sistema d’avaluació continuada em va semblar un avenç que el Pla de Bolonya ha universalitzat arreu d’Europa. Per tant, considero que la UOC va ser pionera en vàries qüestions. Em sento molt orgullós de ser un dels pio-ners de la UOC, a la qual em sento molt vinculat.

CONNAMBALUM

La condició de UOC Alumni s’assoleix amb la fi nalitza-ció d’estudis de diplomatura, llicenciatura, grau, post-grau, màster o doctorat a la UOC. Amb una d’aquestes titulacions es passa a formar part automàticament de UOC Alumni, la comunitat de graduats.

La Comunitat de Graduats

Actualitza les teves dades i descobreix per-sones amb qui compar-teixes interessosONONONpotser treballen al teu sector o que viuen

ONNmés a prop del que t’imagines. Per això,

MBMBMBMM MBMBMMBMBMMBMBSi les teves dades estan al dia des

LUMLUMLUMLUMLUU

NECTA

MNIAquesta revista és una publicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).Directora: Maria Parareda Equip: Eva Miquel, Adolfo Revuelta, Carles Rocadembosch, Sheila Santamaría i Jordi Vidal Realització editorial: líniazero edicions Redactor: Javier Velilla Fotografi a: UOC Alumni, Antoni Bofi ll, David Campos, PratsiCamps i Dani Codina; fotografi es pàg. 18 i 19: Fotolia.com (thereisnosquare, Poirot13, José Ignacio Soto, bilderbox, Mikhail Tolstoy, ampFotoStudio.com, Arrow Studio, Bellemedia, Kristian Sekulic) i UOC Revisió lingüística: Domènec Casals Impressió: Igol Agraïm la col·laboració de Cristina Aced, Rosaura Alastruey, Sara Escarra, Bel Llodrà, Dolors Reig, Genís Roca i Vicente Ros UOC Alumni: Rambla del Poblenou, 156. 08018 Barcelona Contacte: [email protected] D.L: B-21323-2010Imprès en paper procedent de boscos gestionats de manera sostenible (FSC)

2010 Revista Anual UOC Alumni

Education

Transcript of 2010 Revista Anual UOC Alumni