20 anys de Pallassos Sense Fronteres (1993-2013)

20 anys de Pallassos Sense Fronteres (1993-2013)

Les 9 seccions de Pallassos Sense Fronteres (Espanya, França, USA, Bèlgica, Sud-

àfrica, Suècia, Irlanda, Alemanya i Canadà) han fet riure 3.547.960 persones

durant els seus 20 anys d'existència, realitzant 10.707 actuacions repartides en

708 expedicions a 98 països.

DOSSIER DE PREMSA

• I. Presentació..............................................................................2 a 9.• II. Punts rellevants acció humanitària PSF..................................10.• III. Article “La poesia a l'acció humanitària”........................11 a 13.• IV. Relació històrica d'intervencions de PSF i CWBI...................14.

www.clowns.org

20 anys de Pallassos sense Fronteres (1993-2013) #PSF20 1

I. PRESENTACIÓ

Índex de la presentació1. Els pallassos sense fronteres............................................................................................................................22. Una mica d’història.........................................................................................................................................33. La seva missió.................................................................................................................................................44. Les persones destinatàries...............................................................................................................................45. L’impacte del treball dels Pallassos.................................................................................................................56. Els principis de PSF.........................................................................................................................................77. Codi deontològic de Pallassos Sense Fronteres...............................................................................................78. Valors del pallasso i la pallassa.......................................................................................................................89. Preguntes bàsiques a les que respon l'acció de Pallassos sense Fronteres.......................................................9

1. Els pallassos sense fronteres

Pallassos sense Fronteres (PSF) és una associació sense ànim de lucre, d’àmbit internacional i de caràcter humanitari creada per un col·lectiu d’artistes procedents del món del circ que han fet del pallasso la figura cabdal del seu treball escènic.

El seu principal objectiu és millorar les condicions en les que viuen les persones, particularment els nens i nenes, de camps de refugiats i desplaçats, territoris en desenvolupament i en situació d’emergència de tot el món.

La gestualitat del pallasso i de la pallassa es pot considerar una mena de llenguatge universal, sense fronteres, que relaciona les persones i a les societats de forma emocional, intel·ligent i creativa, i per aquesta raó Pallassos Sense Fronteres juga un paper important a favor de la comprensió mútua, la pau entre pobles i el respecte cap a les persones.

Per facilitar la comunicació amb la societat de la que neix i a la que serveix s’estructura en xarxa i, seguint les pautes i els valors inherents al món del pallasso, pretén contagiar els seus valors a pallassos i pallasses, artistes escènics, a nens i nenes i a la població en general de tots els llocs del globus terraqüi, tot aplegant-los al voltant del riure.

PSF es fonamenta en professionals voluntaris que, provinents del sector del circ, ofereixen la seva feina a la infància refugiada o víctima de les absurdes i cruels guerres que organitzen els adults. El somriure en la infància que pateix conflictes o catàstrofes naturals és la màxima que mou la pràctica totalitat de les seves accions. L’ajuda humanitària no només consisteix en subministrar bens tangibles, aspectes com l’equilibri emocional també tenen una importància cabdal.Quan un nen o una nena riu en els llocs que PSF visita es perquè ha descobert una vegada més la cara de la humanitat que s’amaga en els llocs de conflicte, aquesta cara és imprescindible que es faci veure si volem trobar algun dia la pau o almenys alimentar l’esperança de trobar-la. A riure és una de les primeres coses que aprèn un ésser humà quan neix i únicament aquest fet explica la senzillesa del treball que realitza PSF i el seu indiscutible fonament.

Hi ha teòrics de diferents àmbits que han desenvolupat teories que fan del riure una teràpia i la gran difusió a occident de projectes de pallassos hospitalaris demostren que hi ha una certesa científica. També hi ha qui interpretant el riure com a una emoció positiva el relaciona amb un potenciador de la resiliència infantil davant situacions adverses. Àdhuc i tot Pallassos sense Fronteres, donat que està conformat per pallassos i pallasses i altres artistes del món escènic, no pretén assumir aquests plantejaments terapèutics o psicològics i fer-los seus. La seva confiança en la pertinència de la seva acció arrenca del sentit comú, de la enorme acceptació que té el seu treball en la població destinatària, de les demandes rebudes d'organitzacions de prestigi com ACNUR, UNRWA, MSF, Terre des Hommes, Unicef, Plan International, Save the Children i


altres similars, que si tenen personal amb un perfil específic per valorar l'impacte de les activitats que desenvolupen els artistes a terreny en l'àmbit psicològic.

D'un temps ençà la demanda d'aquest tipus de treball tant especial ha crescut de forma significativa en la mesura en que l'ajut humanitari ha anat incorporant (sobretot desprès de la guerra a la ex-Iugoslàvia) un perfil amb cada cop més contingut psicosocial. Així ho demostren les activitats realitzades en els últims anys de la mà de l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament, a través de la seva línia d'Acció Humanitària a llocs com RD Congo (Kivu), Líban, Haití (terratrèmol), Xile (terratrèmol)... en col·laboració amb ACNUR, UNRWA, MSF, TdH, Plan i altres, i amb coordinació amb els cònsols dels respectius països a Barcelona.

Aquest creixement ha fet que el projecte que va néixer a Barcelona de la ma de Tortell Poltrona amb les seves primeres activitats a la Península d'Ístria hagi florit a uns altres vuit països a punt de tancar la constitució d'una Federació Internacional (Clowns Without Borders International-CWBI). Pallasses i pallassos de França, Suècia, Bèlgica, Estats Units, Canadà, Irlanda, Sud-àfrica i Alemanya, ja han constituït organitzacions amb el mateix nom Clowns Without Borders que és liderat per Pallassos Sense Fronteres a Catalunya.

2. Una mica d’història.

Pallassos sense fronteres va néixer el 1993 com a conseqüència d’una necessitat manifestada per un col·lectiu d’educadors i educadores que desenvolupaven un programa d’educació per la pau a les escoles de Catalunya. L'organització es va crear quan un grup d’alumnes de primària de Sarrià conjuntament amb un altre grup d’alumnes de la Península d'Ístria van donar com a opció d’ajut enviar pallassos a la ex-Iugoslàvia per alleugerir el sofriment dels nens i nenes víctimes de la guerra. En aquest marc es va convidar l’artista Tortell Poltrona a actuar en el camp de refugiats de Veli Joze (Savudrija) a Croàcia, el 26 de febrer de 1993. Després d’aquesta experiència en la que es va demostrar la utilitat de les activitats artístiques i socioeducatives per tal de millorar la situació psicològica de poblacions postconflicte (amb especial atenció a la infància), es van establir les bases per a la constitució de la entitat. Es va comprovar la utilitat de l'acció de riure com a vàlvula de sortida per les angoixes, solidaritat immaterial i recuperació de l’autoestima. L’any 1998, PSF va ser declarada entitat d’utilitat pública pel Ministeri d’Interior.


3. La seva missió

Arrencant de la visió de Pallassos Sense Fronteres envers el potencial que representen les arts escèniques i especialment els valors del pallasso, l’objectiu fundacional, que segueix vigent avui, és el de millorar la situació emocional i psicològica de les poblacions, especialment nens i nenes, que viuen en zones d’emergència por causes naturals, polítiques i/o de exclusió social. Al mateix temps es pretén sensibilitzar la societat envers la situació de les poblacions per a les que PSF treballa.

4. Les persones destinatàries

Entre les nombroses necessitats de les poblacions que pateixen o han patit les conseqüències d'un conflicte bèl·lic o una catàstrofe natural, es troba la de restablir un cert equilibri emocional o facilitar recursos que compensin el desequilibri ocasionat per la guerra. Depenent de la especificitat de cada territori i de cada conflicte, els enfrontaments entre grups humans varien en relació a les causes i als processos però la situació de vulnerabilitat emocional de la població civil i en especial de la infància és molt similar tant si es fa referència a refugiats iraquians a Síria com si es fa a desplaçats a la R.D. del Congo o a nens i nenes d’Haití o Xile.

Depenent del context, en conflictes armats la població civil s'ha hagut d’enfrontar o ha presenciat diferents formes de violència com assassinats, tortures o violacions, i han hagut de suportar situacions d'aïllament, marginació i angoixa. Les seqüeles psíquiques son nombroses i la infància constitueix un dels col·lectius més vulnerables i que necessita més motivació, estímuls i missatges positius, alegria i capacitat per superar els danys emocionals.

Els nens i nenes d’entre 4 i 12 anys són els que processen millor els valors transmesos a través de les dinàmiques que generen els artistes i els que a llarg plaç les aprofiten millor. Per altra banda, els adolescents formen part dels col·lectius locals impulsors i dels beneficiaris als quals se’ls facilita un recurs professional i una via d’inserció social mitjançant l’impuls de grups d’artistes locals. El treball de gènere també és prioritari per a Pallassos Sense Fronteres i mitjançant la participació cada cop més activa de la dona en les accions que realitza la entitat es potencia la seva visibilitat i es destaca la igualtat en els drets i la diferència en el seu simbòlic. En totes les expedicions i gires d’espectacles sempre es compta com a mínim amb una artista que actua com a referent principal per a les nenes, que sense cap dubte connecten amb molta més facilitat amb la comicitat


femenina que amb la masculina, i en alguns casos s’organitzen tallers liderats per dones i adreçats a les dones dels territoris on treballa PSF.

De totes formes, cap de les línies d’intervenció mencionades poden adreçar-se a un únic col·lectiu. El benestar de nens i nenes depèn de la seva vida familiar i de la seva integració comunitària , per això s’implica des de l’inici a adults en totes les activitats que es desenvolupen. La població beneficiària s’identifica sobretot en funció d’informacions procedents de diferents agències en diferents casos. En el cas de refugiats ACNUR (Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats) o URNWA (Agència de la ONU per als Refugiats Palestins) són els referents, en el cas de catàstrofes naturals la població diana és definida en base a entitats especialitzades en aquest tipus de resposta (entitats sanitàries internacionals o altres agències humanitàries). Alguns cops es treballa amb la Creu Roja nacional o Creixent Vermell, o amb coordinadores d’emergència o protecció civil locals, però s’intenta creuar informació envers criteris amb agències internacional solvents. PSF identifica als beneficiaris en col·laboració amb aquestes entitats que ja treballen al terreny atenent a criteris de necessitat de la població, efecte multiplicador, quantitat de nenes i nens, dificultat d'accés als llocs i garanties mínimes de seguretat pels artistes.

L’adaptació al context social i cultural, i la participació comunitària des del procés de formulació dels projectes són elements imprescindibles per garantir un impacte adequat en els projectes.

5. L’impacte del treball dels Pallassos

Des del seu inici la organització ha treballat sempre amb contraparts amb una experiència contrastada a terreny, i avui segueix fent-ho havent signat un conveni general (MoU) amb UNRWA, un amb Metges Sense Fronteres i un altra amb Terre des Hommes, i estant en procés de signar un altre amb ACNUR-Espanya. Actualment PSF manté col·laboracions actives amb ACNUR a R.D. Congo, Líban, Síria, Algèria i Kenya, amb UNRWA a Jordània, territoris ocupats i Líban, amb MSF-Espanya a Haití, i altres col·laboracions més puntuals amb les Plan International, SOS Aldeas Infantiles i Handicap International a Haití.

Per si sol això ja demostra que dins dels departaments de salut mental o psicosocial d'aquestes entitats es valora l'impacte de l’activitat de PSF en els contexts relacionats. Les accions estan encaminades a donar suport psicològic a poblacions que han patit o pateixen una situació de conflicte bèl·lic o una catàstrofe natural o s’han vist obligades a refugiar-se, oferint espectacles còmics fonamentats en el pallasso teatral i en dinàmiques de circ, que en coordinació amb altres entitats integren missatges informatius d’utilitat pel moment concret que es pateix (mitigar la por a rèpliques, fomentar la prevenció amb la higiene, la col·laboració civil, la pau, la relativització dels extrems, l’autoestima...). La tasca de PSF s’ubica en el marc de la interacció sobre processos de resiliència en la infància que ha patit o pateix situacions extremes. Entesa la resiliència com la capacitat de les persones per a sobreposar-se a l’adversitat. Com dèiem més amunt hi ha estudis científics que demostren, des de la òptica de la psicologia positiva (ex; Barbara L. Fredrickson – Universitat de Michigan) que les emocions positives, com per exemple el riure, permeten un desenvolupament molt més obert (Broaden and build theory) en la ment de les persones que les


reben, de tal manera que això els fa aptes per trobar més fàcilment suports en el seu procés d'adaptació. Tot i que hi ha emocions positives que es poden generar de forma espontània i autònoma està clar que una contribució exterior multiplica el desenvolupament dels processos de resiliència en aquells nens i nenes més receptius.

La entitat realitza espectacles còmics que per si mateix ja tenen un impacte regenerador però també integra el seu treball en equips conjunts amb altres entitats que estan al terreny per afegir la seva tasca en projectes de salut mental (Bòsnia, Kosovo, Perú-Pisco, Síria-Irak, Palestina-Gaza, entre d'altres). En determinats casos es fan activitats infantils, tallers d’introducció a dinàmiques de circ i suport en direcció i producció a companyies integrades per refugiats o víctimes de les catàstrofes o conflictes.

En un altre àmbit d’acció, s’impulsa la creació de plataformes de dinamització sociocultural com a instrument de reequilibri psicològic col·lectiu que també potenciï el desenvolupament cultural en comunitats excloses, aïllades o desplaçades. Les arts escèniques, sempre aglutinades al voltant de la comicitat del pallasso, són el recurs central d’aquestes plataformes que vehiculen la seva capacitat de comunicació no formal cap a la promoció de valors socials positius com la pau, la tolerància, la diversitat o la igualtat.

En aquesta línia d’intervenció es detecten recursos humans locals que poden multiplicar l’efecte buscat. En el cas de projectes urbans la detecció d’aquests recursos humans s’orienta cap als nens treballadors o del carrer, amb l’objectiu d’oferir-los un recurs professional que els faciliti la inserció social. A Moçambic, per exemple, es col·labora amb l’Associació Casa Velha per tal de formar una companyia de clown que pugui oferir els seus serveis a les ONGs presents en aquell país i d’aquesta manera assegurar la seva pròpia sostenibilitat.

Per una altra banda, PSF posa a disposició d’altres organitzacions el seu recurs principal, els seus pallassos i pallasses voluntàries, amb l’objectiu de reforçar projectes socioeducatius, utilitzant les arts escèniques com a recurs pedagògic.En aquesta línia la organització ha treballat -a través de tallers- en projectes de prevenció en salut (aigua, sanejament ambiental, salut oral...), en projectes de protecció de la infància (Prevenció contra les mines, creació d’espais de joc segurs...), promoció dels drets humans (treball infantil, violència familiar...) i desenvolupament dels valors de la educació per a la pau com a recurs per a la resolució de conflictes.

L'impacte de les accions dels pallassos es potencia cada cop més i desprès d'una recent avaluació externa duta a terme al Líban enfocada sobretot a metodologia, pertinència i organització i se n'ha realitzat una altre focalitzada en l'impacte que provoquen les nostres intervencions. La incorporació progressiva d'avaluacions externes per mostra en els projectes forma part de la vocació en la transparència que la entitat ha tingut i té, i del compromís que sent amb la societat que la recolza.


6. Els principis de PSF

La missió de PSF es realitza sota els principis fonamentals que presideixen el treball de la organització, com son la independència respecte a qualsevol poder o ideologia, la imparcialitat i la no discriminació per motius de raça, sexe, religió o ideologia política. Igualment es treballa sobre la base del respecte total als Drets Humans, els Drets de la Infància i al Codi Ètic de les ONGs de l’Estat espanyol. Tanmateix PSF disposa d’un Codi Deontològic propi que es refereix específicament a la conducta dels pallassos, pallasses o artistes en general que col·laboren en els projectes de Pallassos Sense Fronteres, enunciant una sèrie de normes ètiques bàsiques que han de respectar.

7. Codi deontològic de Pallassos Sense Fronteres

Humanisme: El Pallasso o artista col·laborador de PsF tindrà com a objectiu fonamental la millora de la situació dels nens i nenes que viuen situacions de crisi del tipus que sigui (bèl·lica, desastre natural, desigualtat social, etc.) a qualsevol part del món.Imparcialitat: Els destinataris fonamentals dels projectes és la infància que viu situacions de crisi i el pallasso/a no farà distincions entre ells per qüestions de raça, edat, religió, sexe, cultura, situació social o qualsevol altra fet diferencial, en el moment d’oferir el seu treball. Voluntarietat: No rebrà cap tipus de recompensa econòmica per les seves activitats relacionades amb els projectes, a menys que, excepcionalment, el seu període d’estada al terreny ho faci necessari. No interès promocional: Pel que fa a la seva imatge pública, no utilitzarà per al desenvolupament de la seva carrera professional, el fet de dur a terme tasques humanitàries, separant molt clarament i en tot moment ambdues activitats i no utilitzant la tasca humanitària com a element difusor o impulsor de la seva carrera professional. No adoctrinament: No utilitzarà la seva activitat per imposar punts de vista del tipus que sigui a les poblacions a les quals van dirigits els projectes, sinó que es limitarà a compartir amb ells l’activitat artística. No ha de pretendre adoctrinar a aquestes poblacions, sinó senzillament aportar el seu treball.Respecte Cultural: Observarà la màxima precaució per a que el contingut de les seves actuacions no fereixi la sensibilitat de la població a la que es dirigeix, tenint en compte les seves característiques culturals, tant com les de les delicades situacions que viuen. Denúncia: El pallasso en el seu treball, en els projectes, veu i comparteix situacions difícils, per aquesta raó es converteix en testimoni d’excepció, havent de convertir-se en portaveu i veu de denúncia en totes les situacions d’injustícia. Els seu treball no acaba quan torna a casa, sinó que continua amb aquesta tasca de denúncia, en la mesura del possible. Acció: Els pallassos, pallasses i artistes és al terreny, en el desenvolupament mateix dels espectacles i en el contacte amb el públic, on experimenten la validesa de la seva acció. Imatge: Es vigila que el nom, el logotip i la imatge de Pallassos Sense Fronteres no sigui utilitzada amb fins lucratius.Finançament ètic: Pel que fa a la recerca de fons i finançament, vigilem els valors ètics de las nostres contraparts i donants i no acceptem com a finançadors empreses que no respecten els drets humans.


8. Valors del pallasso i la pallassa

Actualment el pallasso ofereix a la societat molts valors diversos, importants i imprescindibles, per a poder construir entre tots un món més just. Per la seva capacitat de provocar el riure, pallassos i pallasses permeten que l’alegria ocupi el seu lloc i que es generi en les persones un sentit de l’humor que els hi permetrà poder fer una ullada diferent al món, amb molta més esperança i confiança en el futur. Una mirada intel·ligent i diferent, creativa, que va més enllà de les barreres imposades socialment. El sentit de l’humor, el riure, les pallasses i els pallassos, ens permeten rebutjar la via estèril del pensament únic. Els nens i nenes, independentment de les seves cultures, son els primers en respondre a aquesta provocació del pallasso; els seu riure brolla amb facilitat. La infància d’avui es el futur de la humanitat i si els nens i nenes d’avui riuen, gaudeixen, són alegres, en el seu futur podran ser persones més confiades, alegres i intel·ligents, amb més esperança en la vida i l’ésser humà.

Per la seva aparença, i maneres, el pallasso està molt a prop dels exclosos per aquesta societat injusta. Se sent a prop de nens i nenes, de les dones, dels discapacitats, dels diferents... la seva capacitat de generar empatia fa que senti una gran complicitat en els sentiments i sigui portaveu de la veu callada. La seva gran generositat, el seu gran cor obert de bat a bat, permeten que comparteixi amb els que menys tenen i fer de la seva fragilitat la seva fortalesa.Perquè el pallasso, malgrat tenir les emocions a flor de pell, i de mostrar obertament la fragilitat, té la força de qui segueix i segueix, amb gran optimisme cap endavant, i amb ell, les adversitats es converteixen en petits esculls en mig del camí que es poden i s'han de superar. Per a la pallassa i el pallasso la vida és molt important perquè és tot el que té.

El fet de viure de ple al present, les respostes que dona el pallasso al món són creatives, generades per un anàlisi ràpid i diferent. Aquesta creativitat ja històrica el fan partícip i bon company de qualsevol altre llenguatge artístic. El pallasso ha sabut sempre submergir-se en totes les arts, i aconsegueix en la pràctica anar més enllà de la simple interrelació entre unes i altres, proposant un llenguatge transdisciplinari. Aquesta visió global, com a línia transversal que transita per totes les àrees, és la que permet a la pallassa tenir també una panoràmica transcultural, en la que s’exerceix el diàleg, la convivència, i el respecte de la diferència de l’altre. Per als pallassos no hi ha ni millors ni pitjors, tots som vàlids i som part d’alguna cosa, aportem la nostra única manera de ser i d’estar com a individus, persones que tot i ser diferents formen part d’una mateixa comunitat.


9. Preguntes bàsiques a les que respon l'acció de Pallassos sense Fronteres

− Per què? Perquè els nens son un dels col·lectius més vulnerables en un conflicte, el fet de

fer-los-hi arribar alegria i motivació pot enfortir la seva capacitat de refer-se de les

dificultats mitjançant l'humor i tenint confiança en el futur. PSF pot respondre a aquesta

necessitat de recolzament emocional perquè té experiència en aquest tipus d'intervencions i

disposa d'artistes compromesos que fan del seu treball una donació per aquests infants.

− On? En escenaris a on la població civil, i en especial els nens i les nenes, hagin patit

abusos sobre els seus drets més elementals, en situacions de crisi, ja sigui per conflicte

armat o per catàstrofe natural. S'actua per a beneficiaris definits conjuntament amb

contraparts que treballen al terreny, són neutrals i són ben rebuts per la població local.

− Quan? Els artistes actuen tant en situacions de postconflicte com en escenaris a on el

conflicte continua existint, a condició que hi hagi les condicions de seguretat adients. La

duració dels projectes sol ser d'uns 20 dies, que és el temps que permet realitzar una gira

per diverses localitats, arribar a un número de nens beneficiaris elevat i compatibilitzar el

treball humanitari dels artistes amb la seva vida professional. Es tracta de tornar als

mateixos llocs en el decurs de l'any per tal de donar continuïtat a aquest recolzament

emocional a la infància.

− Què? Les intervencions consisteixen en la donació d'espectacles en clau còmica que

ofereixin dinàmiques de relació basades en l'humor del teatre i del circ. Els espectacles

tenen una durada aproximada d'entre 60n i 90 minuts i contenen números de clown, teatre

gestual, acrobàcies, malabars i números basats en la comicitat universal, evitant sempre

qualsevol al·lusió directa a una problemàtica de la població local que pugui suscitar tensió

o dolor. Puntualment aquests espectacles estan acompanyats de tallers amb la població

local.

− Amb qui? Els llocs d'actuació son seleccionats conjuntament amb la contrapart al terreny

tenint en compte els següents criteris: Quantitat de població infantil, grau en el que el

conflicte ha afectat la zona/població, facilitat d'accés per carretera, condicions de seguretat.

− Qui?

Els artistes que integren l'equip de professionals del món de l'espectacle tenen un alt nivell

de compromís amb les poblacions afectades per situacions de crisi i desitgen oferir el seu

treball per recolzar la infància castigada per conflictes. No reben cap tipus de remuneració

per la seva feina només se'ls hi cobreix les despeses ocasionades pel viatge.


II. PUNTS RELLEVANTS DE L'ACCIÓ DE PALLASSOS SENSE FRONTERES EN EL CONTEXT HUMANITARI.

-Suport emocional a la població afectada per conflictes o catàstrofes. L'acció humanitària necessita sempre d'un component de suport psicològic i emocional, no només individual sinó col· lectiu. Per a la població afectada és important veure riure, veure uns als altres rient, és un senyal de permanència i de resistència davant l'adversitat que enforteix els processos de resiliència.

-Proximitat amb els beneficiaris. Es tracta d'un tipus d'acció en què s'interactua amb els nens i nenes, en el qual s'estableix un contacte totalment horitzontal amb els beneficiaris, en el qual els artistes es mostren a peu de terra en ple esforç per arrencar rialles al públic.

-La importància de lo innocent, del joc, de l'humor blanc. En llocs castigats per la guerra les accions de Pallassos aporten una visió innocent i sense malícia, que és imprescindible per deixar una porta oberta a l'esperança.

-Espai transgeneracional. En els espectacles en general sempre es troben adults i petits, i això possibilita que es generi un canal de comunicació que normalment en aquests contextos roman ofegat. Els pares veuen els seus fills riure i en alguns casos l'efecte que això causa en els adults és més potent que el que causa en els mateixos nens.

-Regalar l'immaterial. Sempre hem evitat que els nostres espectacles o accions es barregin amb donacions materials perquè en el que realment consisteix la nostra feina és a materialitzar l'empatia, i en demostrar que sabem que les persones que pateixen guerres o catàstrofes naturals necessiten ser reconegudes com a iguals, com a persones que pateixen emocionalment, i que no únicament necessiten de la materialitat per recuperar-se.

-Afavorir la creació de ponts entre pobles enfrontats. Ja sigui treballant en una mateixa gira amb les dues poblacions o fins i tot ajuntant nens i nenes de comunitats en conflicte, la nostra actitud s'equipara a la infància davant els adults enfrontats. Ja és un missatge que genera connexió que sàpiguen que el mateix que fem per albanesos ho fem per serbis, o el mateix amb palestins que amb israelians.

-Redimir l'espai públic. En la majoria dels camps de refugiats del món, si partim de la base que el refugiat no pot ser concebut com a ciutadà ple, l'espai públic com s'entén en els països que viuen en normalitat no es coneix. Nosaltres, mitjançant les nostres activitats, rescatem o dotem de significat al lloc de trobada entre petits i grans, al lloc de joc, de distracció innocent per a tots.

-La dona és protagonista. En tots els nostres espectacles participen dones, pallasses, acròbates, malabaristes, i això alhora que genera un missatge que aporta un nou equilibri que rescata les dones, també redescobreix en les nenes l'humor femení i el seu simbolisme. No tot es pot dir des de la comicitat masculina, les dones també tenen el seu propi riure.

-El riure contra el dolor de la guerra. Mitjançant tallers de jocs de pallassos i pallasses ajudem a persones que han patit traumes greus relacionats amb la guerra. Els obrim una porta a fixar la seva atenció en una cosa nova i positiu per tal de descarregar obsessions. Nosaltres no ens definim com terapeutes però les organitzacions amb les quals treballem valoren la nostra feina com a teràpia.


III. ARTICLE: ELS PALLASSOS SENSE FRONTERES. LA POESIA EN L'ACCIÓ HUMANITÀRIA

Article de Carles Requena; Gerent i Responsable d'Operacions de Pallassos Sense Fronteres

No sabré dir-ho en els mateixos termes que el poeta Joan Maragall, però crec que ell preferia les paraules als actes, perquè les primeres permeten més llibertat i, per tant, faciliten l'acte poètic, i tot i tenint en compte la seva valuosa experiència i el seu inestimable criteri permeteu- me que, encara que ho digués un dels nostres més preuats poetes, digui que penso que no era del tot exacte, ja que hi ha una excepció; el pallasso.

El pallasso aconsegueix traslladar la poesia a l'acció amb uns resultats excepcionals, que cap agrupació de paraules podria aconseguir mai. I aquesta deriva natural del pallasso cap a la poesia en acció i la proximitat d'un conflicte tan sagnant com va ser el de l'antiga Iugoslàvia van ser els factors que van donar a llum a Pallassos Sense Fronteres.

També va contribuir el fet que la reacció en clau emocional no

requerís per transformar-se en acte de cap estructura logística especialment sofisticada. Un fet espontani, sorgit del cor, poesia que fa riure, regalada a les nenes i als nens que patien l'erupció de violència dels adults en els Balcans. Una cosa tan absolutament possible va provocar un efecte dòmino i una cadena de companyies de pallassos van començar a sovintejar l'escenari de conflicte fent riure a grans i a petits. En Tortell Poltrona, el principal fundador i impulsor del projecte diu que si no hagués hagut una guerra a la qual es podia anar en cotxe els pallassos sense fronteres potser avui no existirien.

En els Balcans, des del meu punt de vista, també es va començar a produir un gir dins del món de l'acció humanitària. El costum era llavors la d'entendre l'ajut com un bloc d'activitats adreçat a satisfer les necessitats materials de la població afectada. En aquell cas, la proximitat cultural de la gent que patia el desastre bèl·lic ens va endinsar més en els sentiments de les persones, i sense portar a l'estat de xoc que ens va produir la segona guerra mundial vam haver assajar i tornar a fer paral·lelismes amb nosaltres mateixos. Imaginàvem els nostres parcs d'atraccions rovellats i abandonats, el nostre transport públic desarticulat, ens veiem sense menjar, passant el dia amb uns quants cafès llargs, pensant en una quotidianitat violenta on cada dia les notícies terribles ens poden sacsejar i fer que perdem una mica més de nostre precari equilibri emocional. L'empatia viatjava molt més ràpid, és una vergonya dir-ho, a una velocitat molt més gran que a l'Àfrica per exemple. "Subministrar" alegria ja no semblava una frivolitat.

Aquell funcionari de Nacions Unides que el 1999 em va increpar a Tirana dient-me "allà dalt ja n'hi ha prou circ perquè aneu vosaltres", quan li demanava transport fins Kukes per accedir a Kosovo i perquè els pallassos poguessin arribar i donar il·lusió a la infància albano -kosovar; probablement avui seria més difícil de trobar, perquè ara gairebé tothom sap que nosaltres regalem porcions de circ i de pallasso de veritat, no del "circ" de què parlava ell.


A finals dels noranta els pallassos sense fronteres ja feien, intuïtivament, sense buscar un marc científic en l qual recolzar-se, allò que ara s'entén molt millor en l'àmbit dels conflictes i les catàstrofes naturals. Se'ls ha intentat nomenar terapeutes del riure, o se'ls ha encasellat erròniament en marcs psicològics específics, però en realitat la organització dels pallassos sense fronteres està integrada per pallassos o professionals del circ que tenen un circuit ben establert en els seus llocs d'origen i que brinden una part del seu temps a l'any per regalar espectacles a la infància més desgraciada del planeta.

Van néixer com pallassos "desfronteritzats", com pallassos que generaven un moviment, i és per això que els que estem implicats en aquest somni intentem mantenir aquesta idea, evitant despersonalitzar el nom per convertir-lo en una cosa-organització més. Impedim que una vegada més l'organització es mengi a les persones i en aquest cas a les pallasses i pallassos, ja que si això

arriba a succeir aquest projecte únic haurà desaparegut.

I així des d'aquesta organització moviment reivindiquem la frescor i la simplicitat de les coses més òbvies, les que tenim davant dels nassos i que tant ens costa reconèixer, com per exemple dir que riure innocentment és necessari. I és que de tant en tant s'escolta la veu d'algú que pregunta pels criteris de prioritat en els escenaris de desastre i diu "No és més important donar de menjar o curar d'enviar pallassos a fer-los riure?" Com si la resposta a una crisi humanitària fos una cadena de muntatge fordiana i les persones, pel fet de ser víctimes, fossin màquines o membres d'una espècie animal molt llunyana a la genealogia humana. Si els membres de l'espècie humana acomodats tenim un compromís amb aquells que pateixen el resultat ha de ser integral i ha d'arribar a les emocions. Fa falta alguna cosa més que rebre menjar, atenció mèdica i sostre per sentir-se reconegut com a membre de la humanitat.

Així doncs des d'aquesta reacció espontània i creient que no hi ha pensament més profund que la poesia, i no hi ha major poesia que l'acte, els pallassos sense fronteres practiquen un model d'acció humanitària molt especial, que sense afany de voler ser millor que cap altre si que mereix ser considerat com un element important dins dels contextos de què parlem. El pallasso o la pallassa, no és un ésser que interpreta, sinó algú que dóna el seu pallasso, que es regala a la infància que pateix, i ho fa des d'una òptica còmica, pluriversal, innocent i optimista.

El fet cultural diferencial no impossibilita la seva feina ni la devalua perquè el pallasso fonamenta la seva comicitat en la contraposició entre causa i efecte, en l'atac a la lògica i el sentit comú de l'homo Sapiens Sapiens. Cal tenir en compte, això si, no ofendre les sensibilitats locals i portar al pallasso més amable descartant la faceta més transgressora i provocadora que funciona en els nostres països d'origen. D'aquesta manera, tenint en compte aquests paràmetres més aviat simples, les entrades de pallassos són composicions de caigudes, enganyifes atàviques, bromes transoceàniques, basades en allò gestual i ingenu. Són embolics sense text que s'entenen i fan riure


al llarg i ample del món, són la defensa innòcua però irrefutable del pària, d'aquest pària que en el fons és la humanitat sencera. El pallasso en una situació de conflicte és la reacció emocional més optimista davant la tragèdia, és sentiment propi, res d'interpretació, és comicitat alhora que projecció en l'alteritat, i per aquesta raó amor.

La cosa és així, es tracta de disbarats que fan riure a nens i nenes (no confondre amb infantilisme mal entès, carrincló i ridícul) que culminen en l'esclat del riure, un moment d'inconsciència absoluta, i per això de eternitat incommensurable, tot i que càpiga en tres segons, i encara que no es pugui pesar, ni tingui sentit fer-ho, aquests disbarats són mitjà, fi, impacte, indicador, font de verificació, objectiu específic, general, resultat inesperat. És cert però que al voltant del riure es genera tot un teixit transversal que es converteix en una mina inesgotable de troballes, una cosa que d'altra banda sol passar amb les coses infinites, l'intercanvi de sabers femenins entre pallasses i dones maltractades pel conflicte de l'Iraq, els espectacles mixtes amb nens albanesos i serbis a Kosovo, accions a banda i banda de Gaza, experiències conjuntes entre artistes que gaudeixen del pallasso a Espanya i a Moçambic, la construcció d'espais públics en llocs insòlits com els camps de desplaçats del Kivu (República del Congo), la comunicació emocional transgeneracional en els espectacles realitzats després del terratrèmol d'Haití.

Des d'aquest fet inofensiu d'ocupar l'espai públic per a gaudi i oci d'una població atemorida, a demostrar que la dona també té la seva autoritat pública, a ensenyar a poblacions enfrontades que els seus fills són igual de preciosos quan riuen, són moltes les maneres a través de les quals una pallassa o un pallasso poden endinsar-se en problemàtiques essencials que no es poden abordar amb facilitat d'una altra manera.

Evidentment els pallassos sense fronteres tampoc són la clau per solucionar els problemes del món, ni ho pretenen, si bé és cert que hi ha molta gent que pensa que això és imprescindible. Només intenten demostrar que en l'acció humanitària i en la cooperació s'ha de tenir en compte valors que fins no fa gaire eren menyspreats i ignorats, que cal apropar-se més i saber que no tot es pot mesurar, la intuïció, les emocions i l'espontaneïtat també compten. Plorar i riure per a aquells que viuen en l'infortuni és vital, pel que fa al plor ja tenen prou aprovisionament d'ell, i el que necessiten urgentment és riure, i veure's a ells mateixos rient, transcendint el drama per fer-se forts davant seu.


IV. HISTÒRIC DE LES EXPEDICIONS I INTERVENCIONS DE PALLASSOS SENSE FRONTERES

(26 de febrer de 1993-31 de desembre de 2012)

1. XIFRES DE PALLASSOS SENSE FRONTERES

• Pallassos Sense Fronteres, qui iniciara el projecte fa 20 anys ha realitzat 370 expedicions que han comportat 5.853 espectacles que han fet riure a 1.750.650 persones.

• D'aquestes xifres cal destacar que més de 50.000 persones han sigut beneficiaris de les activitats de Pallassos Sense Fronteres a Espanya, en el marc dels diferents projectes i intervencions que es realitzen.

2. XIFRES GLOBALS DE CLOWNS WITHOUT BORDERS INTERNATIONAL (CWBI)

• Sumant les 9 seccions de Clowns Without Borders d'arreu del món, que recentment s'han constituït en Federació Internacional de Pallassos Sense Fronteres (Clowns Without Borders International-CWBI) formada les seccions de França, Alemanya, EEUU, Bèlgica, Canadà, Sud-Àfrica, Suècia, Irlanda i Espanya les xifres totals son:

• 708 expedicions per a 3.547.960 persones i s'han realitzat 10.707 actuacions.

3. ALTRES DADES GLOBALS (CWBI)

• S'ha intervingut a 94 països (48% dels existents).

• En percentatges, per continents:

27, 5% de les expedicions s'han realitzat a països d' Àfrica.27, 5% de les expedicions s'han realitzat a països d'Amèrica.27, 5% de les expedicions s'han realitzat a països d'Àsia.17, 5% de les expedicions s'han realitzat a països d'Europa.

• On més hem intervingut es a Palestina, amb un total de 47 expedicions.

Per a més informació, recursos gràfics i entrevistes contactin:Samuel Rodríguez Aguilar (Dep. de Comunicació de PSF)Telèfon: 653984237Mail: [email protected] i [email protected]


mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

20 anys de Pallassos Sense Fronteres (1993-2013)

Documents

Transcript of 20 anys de Pallassos Sense Fronteres (1993-2013)