Etnosistemes Ciutats i Fronteres

Joan Manuel CABEZAS LPEZ Universitat de Barcelona

Simposio 8: Tiempo, espacio y entorno en contextos urbanos

Manuel Delgado, Joan Josep Pujadas & Teresa Tapada

Etnosistemes, ciutats i fronteres Resumen La comunicacin analiza el rol jugado por los conjuntos urbanos en la gnesis y pivotacin de los etnosistemas. Tambin se trata de demostrar la aplicabilidad explicativa de esta nueva categoria (etnosistema). Las ciudades constituyen ncleos de condensacin y de irradiacin de las energas sociales puestas en marcha en el proceso continuo de etnognesis. La comunicacin analiza diversos ejemplos histricos procedentes, sobretodo, de culturas balcnicas, esteeuropeas y negroafricanas, ya que estas sociedades proporcionan magnficos laboratorios que permiten contemplar de forma ampliada los mecanismos etnopolticos. Las ciudades ofrecen nichos ecolgicos, constituyen espacios de frontera, canalizan la comunicacin social y permiten la reestructuracin de los campos simblicos que regulan las trayectorias sociales a nivel macroantropolgico.

Abstract The communication analyzes the role played by the urban assemblies in the genesis and pivotacin of the ethnosystems. Also, it is a matter of showing the explanatory applicability of this new one cathegory (ethnosystem). The cities constitute nuclei of condensation and irradiation of the social energies unfolded in the continuous process of ethnogenesis. The communication analyzes diverse coming historic examples, mainly from Balkan, East-european and Black African cultures, since these societies provide magnificent laboratories that permit to contemplate more accurately the ethnopolitical mechanisms. The cities offer ecological ninches, constitute frontier-spaces, channel the social communication and permit the reestructuration of the symbolic fields that regulate the social process in the macroanthropological level.

Cultura & Poltica Barcelona, Septiembre de 2002

Actas del IX Congreso de Antropologa de la Federacin de Asociaciones de Antropologa

del Estado Espaol


ISBN: 84-607-7889-4 Depsito Legal: B-25963-2003

Etnosistema

El terme etnosistema constitueix un neologis-me (Cabezas Lpez, 2000) amb el qual tractem denglobar els diversos sistemes didentitat que sovint sn catalogats per separat, i jerr-quicament, com tribu, naci, nacionalitat, grup tnic, tniaTots aquests conceptes expressen realitats diferents en el plnol quantitatiu (demografia, fondria cronolgica, extensi geogrfica, etc.), per en el nivell qualitatiu expressen concrecions derivades didntics mecanismes que es dnen de manera simultnia: aglutinaci de conscincia1, diferenciaci, territorialitzaci (factual i/o imaginria) i fronteritzaci. Nacions, tribus, tnies, sn, totes, etnosistemes, s a dir, entitats geohistriques que es mantenen formalment, es desarticulen, es transformen i donen lloc a nous etnosistemes. Constitueixen unitats mltiples, complexes, per reals, ja que permeten enquadrar, en diverses escales, un projecte social, una societat poltica2. El parmetre bsic dall que hem acordat en anomenar tnic s la potncia socialitzadora generada per un col.lectiu diferenciat. Un etnosistema sorgeix i es mant grcies al consens existent entorn de leficcia simblica dels processos de diferenciaci. La incorporaci de la noci de sistema implica sostenir que les cultures no sedifiquen pas en lallament, sin mitjanant una constant interacci amb el medi ambient social i entre els heterogenis elements interns. Una tnia donada seria el nus, la condensaci3, que

deriva daquestes interrelacions ensems que les generen i les vehiculen. La idea detnosistema no pren en consideraci la uniformitzaci interna en homologia amb les pretensions homogenetzants de lEstat-Naci, sin que reconeix la validesa operacional de les tnies, recalcant llur naturalesa relacional, dinmica, i amb nuclis de potencialitat centrfuga i/o centrpeta. Territori, espai, territorialitzaci

El territori, per una banda, constitueix el lloc de gnesi i darticulaci etnoidentitria, la base material per a la formaci dun etnosistema, i, per un altre cant, aporta la plataforma dels processos de diferenciaci. La territorialitat pot sser considerada com un procs relacional assimilable a una lluita per a crear i preservar aquesta diferncia. El sentit didentitat espacial s una sort de pulsi col.lectiva. Aquesta pulsi, aquesta conscincia galvanitzada, aquesta energia4 social, prov de la existent dins duna comunitat que comparteix un espai com. Aquest espai constitueix la matriu fundacional, el marc de letnognesi5. El procs del qual estem parlant s assimilable a una mena decognesi territorial, concepte emprat pel gegraf Claude Raffestin (1986) per tal de caracteritzar el procs de creaci identitria donat en un territori que, al llarg daquest procs, s investit amb significacions socials. En una direcci similar, el filsof Paul Ricur proporciona un concepte operacional fora interessant: el de comunitat de persones, que defineix, inspirant-se en la conscincia col.lectiva durkheimiana,



del Estado Espaol



com la identificaci mtua entre subjectes (o actors socials) dins dun medi territorial com (Lyotard, 1954). Quelcom semblant s el que representa el model didentitat com endo-grupal desenvolupat entre daltres pel psicleg social Gaertner. Segons aquesta teoria, en la mesura en que persones de grups diferents es vegin a s mateixos com a membres duna nica entitat social, augmentaran els contactes positius entre ells. Lespai social compartit s capa dunir, daglutinar, de cohesionar. Per tamb resulta bsic subratllar la funci del que podriem denominar efecte del lloc en la diversificaci estructural dels sistemes etnosocials, s a dir: la traa de diversos territoris locals concentra la major part de les relacions entre les societats i lespai, i tendeixen a estructurar les identitats dels grups socials territorialitzats en una composici heterognia. De la combinaci entre cohesi i diversitat interna sorgeix la noci dunitat mltiple, complexa, que est ntimament vinculada a la detnosistema. Per un altre cant, hem de fer referncia als conceptes de frontera i de ciutat. Pel que fa al primer, cal apuntar que el lmit, la frontera, s diferenciaci, i funda diferncies de la mateixa manera que les institueix o les conserva. La frontera s part dun procs social (territorial, cultural i poltic) del qual s, al mateix temps, causa i efecte. Lexistncia duna frontera implica una gran densitat de comunicacions i, per tant, la possibilitat de noves creacions etnosistmiques6. La frontera genera un horitz de mobilitzaci social i pren la forma dun

instrument smic que est a la disposici de les col.lectivitats poltiques. Podem dir, a ms, que la frontera constitueix una sort dinvariant estructural que t la propietat de crear sentit i de generar comunitats etnosocials dins del territori per ella delimitat. La ciutat7, per la seva banda, s el mitj, el lloc, el canal, duna nova organitzaci8. La ciutat funciona com una sort despai nodal que vehicula les superfcies, articula etnosistemes i permet la cristal.litzaci de llur pivotaci territorial, aix com la posada en marxa i la circulaci de les relacions que estan en la base de tota frontera i de tot conjunt etnosocial. La ciutat s, sovint, un focus de galvanitzaci, un punt de catalitzaci de les forces desplegades pels grups socials. La ciutat esdev, aix, el vrtex dun camp simblic, dun ecumene9 etnosistmic. Amb la ciutat els eixos territorials prnen existncia fsica. Un exemple darticulaci dels complexos etnopoltics per part de les ciutats s el propor-cionat pel rol de la capitalitat. Les capitals dels sistemes etnopoltics sn assimilables a una core-area, a un punt-clau que acumula i regula les relacions de fora que les han fet nixer. Un cas il.lustratiu s el de la ciutat de Sarajevo. Abans de locupaci otomana, Bsnia era un rea sociogeogrfica que pivotava essencial-ment sobre la ciutat de Travnik, centre poltic principal. Per lany 1463, ja sota administraci turca, lantiga ciutat de Vrh Bosna fou rebatejada amb el nom de Saraybosna (saray, en turc otom, significa palau i, per extensi, capital). El nom seslavitz en Sarayevo i, ms



del Estado Espaol



tard, en Sarajevo. La ciutat va esdevenir el nucli etnogentic de lactual etnosistema bosni-musulm (Boshnjak), ensems que leix central de tot el territori bosni. La capitalitat duna ciutat genera una potencial capacitat de catalitzaci social del seu hinterland. Al sud de Nigria, la creaci del nou Estat del Delta (lany 1991) va intensificar la lluita entre les tnies Itseriki i Urhobo pel control de Warri, capital de lesmentat estat. Per un altre cant, la ciutat dIf constitueix el centre cultural de dues tnies de lactual Repblica de Nigria: els Ioruba i els Edo. En un sentit similar, la ciutat nord-caucsica de Vladikavkaz s, al mateix temps, capital poltica dOsstia del Nord-Alnia, capital histrica dels Cossacs del Terek, i un important centre de referncia etnopoltica per als Inguish. Llengua i ciutat

Primer de tot, resulta fonamental dur a terme un aclariment: pensem que la llengua est lligada a ltnia en tant que funciona com la seva matriu sociopsicolgica10. Per quan aquesta matriu pivota en daltres sistemes diacrtics, lidioma no resulta pas un component determinant en la constituci i/o el manteniment dun etnosistema. Sovint, lexistncia duna ciutat genera un sistema de comunicaci propi a on les interaccions socials sn especialment denses. Com noms la comunicaci dna forma a la llengua, aquest procs pot desembocar en la gnesi duna nova llengua. A la ciutat de Juba (sud de lactual estat del Sudan), sha

desenvolupat una variant de lrab (el Bimbashi) com a resultat de la fusi entre antics contingents egipcis (essencialment dtnia Nbia) i la poblaci local. El Bimbashi ha esdevingut la llengua vehicular de tota la regi de Juba, i una llengua materna entre fora habitants de la ciutat. Daltres contingents dorigen Nubi van desplaar-se a Uganda i Kenya, a on sha desenvolupat la llengua anomenada Ki-Nubi, actualment present en les rees urbanes de Kampala i de Nairobi. Els Aghem del nordest del Camerun es diferencien en tres grups (Wum, Isu i Weh) basats en poblats homnims i dotats duna llengua especfica cadascun dells. De fet, en la zona dels Grassfields camerunesos sn nombrosos els exemples de parlars diferenciats que tnen com a base un village concret: Ngong, Konshin, Kendem, Bambili, Babanki, Zina, Tchouvok, Adere, Yive, Fungom, Gavar, i un llarg etctera que totalitza ms de 15 idiomes diferents (Cabezas Lpez, 2002(1)). En les muntanyes del Caucas podem destacar els exemples del Hinukh del sud del Daguestan, llengua parlada pels habitants de la ciutat homnima, i dels Tindi, agrupament etnosocial que anomenen la seva parla amb lapel.latiu dIdarab mitstsi, traduible com la llengua de la ciutat dIdar. Per un altre cant, el Barani constitueix una llengua fulb (peul) cristal.litzada al voltant de la poblaci homnima, a Burkina Faso. La parla de Chefchaouen (Rif, Marroc septentrional) constitueix la fusi entre diversos elements: rab pre-hihali, berber i parlars jueus



del Estado Espaol



Ciutat i etnognesi magribins. La llengua de la ciutat de Zr, situada en la conurbaci Rabat-Sal-Casablanca, prov de la parla aportada pels beduins Maaqil. Aquests, probablement, eren originaris del Iemen, i sinstal.laren al Marroc cap al segle XII. Avui en dia, llur petjada etnosocial continua present en aquest nntxol ecolgic11 situat al sud de la ciutat de Rabat. Nombroses ciutats del Mezzogiorno itali tamb han esdevingut mbits propicis per a la conservaci duna llengua concreta. Aix, Guardia Piemontese s una ciutat occitana situada al bell mig de Calbria, fundada al segle XV per Valdesos foragitats de la Vall de Cluson. Exemples similars es troben en daltres ciutats del sud de la pennsula itlica i de Siclia, les quals han reeixit en el manteniment de poblacions albaneses (prop de 100 000 persones en lactualitat), croates i gregues.

La ciutat ha esdevingut sovint el nucli fundacional dun etnosistema, lespai darti-culaci de les energies desplegades durant aquesta fase de creaci identitria. Els etnosistemes montenegrins, per exemple, tnen llur nucli etnogentic centrat en lStari Crna Gora (Vell Montenegro), espai social que estava vertebrat per la ciutat de Cetinje, el nom de la qual deriva duna de les principals entitats tribals de la zona. La posterior integraci daltres comunitats etnosocials, especialment Albanesos i Boshnjaks, i el subsegent aug-ment territorial del conjunt tnic Montenegr, va estar facilitat pel rol catalitzador de la nova ciu-tat de Podgorica, sorgida fora de lantic Monte-negro, a la frontera amb les terres albaneses. Un altre exemple il.lustratiu s el dels Harri. Les 22 000 persones que en lactualitat pertanyen a aquest etnosistema (situat a Etipia) tamb sautodenominen Hara-Ge (el poble/la gent de la ciutat), la qual cosa no s casual. De fet, llur llengua comuna s el Ge-Sinan (la llengua de la ciutat). Els Harri deriven, originriament, duna politognesis que prove un horitz social com i unes delimitacions diferencials. Lemirat dHarr, remanent de lantic regne musulm dAdal, fou un eix datracci per a fora poblacions que trobaren refugi en la ciutat dHarr al llarg dels segles XVI i XVII. Harr esdevingu una ciutat-estat independent entre els anys 1647 i 1887. Als afores de la ciutat, diversos altars estaven sota la cura de les famlies Harri, de manera que es marcava la frontera social de letnosistema. Amb els vens clans Oromo

El mecanisme que caracteritza aqueixa tasca de manteniment etnoidentitari (lingstic, en aquest cas) consisteix en larticulaci comunitria auto-centrada que agaranteix el referent etnoterritorial, fsic ensems que simblic, proporcionat per la ciutat. Aquesta esdev la plataforma espacial propcia per a poder condensar els vincles socials que circu-len per la sociosfera. La ciutat s, de facto, el motlle perceptible, factual, que permet acollir, codificar, sedimentar i cristal.litzar el seguit de representacions col.lectives que, de manera reiterativa, han dexterioritzar-se en objectes sensibles plenament identificables per part del cos social com a significatius. Significatius pel que fa a la provisi deines intel.lectuals utilitza-bles en la tasca de dotar el mn de sentit.



del Estado Espaol



tenien lloc relacions socioeconmiques mercs, precisament, a aquest lmit diacrtic que sancionava la diferenciaci de Harr respecte del seu hinterland. Al mateix temps, les pobla-cions daquest hinterland es veien influenciades per la societat urbana harri. Per un altre cant, letnicitat djennenk deriva, com la harri, de lempremta mnsica coagulada en base al sistema poltic de la ciutat-estat de Djenn, creat al segle XVII i articulat sota lautoritat, sensu strictissimo12, del Djenn Wr (el cap poltic de Djenn). Lestructuraci etnopoltica derivada de la irradiaci proporcionada pel nucli urb de Djenn va ser suficientment forta com per a sobreviure tot i sser englobada dins de diversos sistemes estatals (Imperi sonray, paixs marroquins, estat Peul de Macina, etc..). Aquesta profunda petjada va sser producte de la gran capacitat demostrada pel sistema social djennenk per a absorbir les forces socials que circulaven per la regi (marcadament fronterera) del Delta Interior del Nger, i reconduir aquestes energies en termes propis, endgens, derivats duna constant reelaboraci sistmica. Continuant amb els exemples, resulta adient aturar-se en el cas de lespai etnosocial dibuixat per tres ciutats de lactual Benin (Nikki, Parakou i Kandi) que ha donat lloc a letnognesi Dendi, basada en una matriu territorial urbana que ha fusionat, sense esborrar i/o homogenetzar, un complex conjunt dentitats tniques (Gurmanch, Sonray, Kyenga, Kanuri, Zarma, Hausa, Sonink). Els

elements diacrtics fonamentals sn ladhesi a lIslam i la llengua comuna, el Dendi, una varie-tat especfica de les parles sonray meridionals sorgida a partir del quadre sociotnic desplegat per aquest arxiplag urb. Si traslladem la nostra atenci a lEuropa Oriental, tamb podem observar connexions (de vegades ambivalents) entre el rol de les ciutats i lestructuraci etnoidentitria. La ciutat de Tbilisi/Tiflis ha estat leix del diversificat complex tnic georgi13, el vincle simblic que lhi ha atorgat una certa cohesi. s ms: Tbilisi ha estat una mena de vincle buit en un doble sentit del terme, s a dir, (1) com a categoria lgica creada amb fites explicatives per tal de caracteritzar la naturalesa del lligam identitari i (2) com a factualitat histrica, doncs Tbilisi no fou un ciutat detnosfera predominantment georgiana fins fa molts pocs anys, doncs era una urbs majoritriament armnia. Aix, a comenaments del segle XVIII, 15.000 dels 20.000 habitants de la ciutat eren Armenis. Lany 1897, dels 160.000 vilatans, uns 90.000 eren dtnia armnia (Mouradian, 1990: 305). Per tant, Tbilisi ha estat una ciutat de frontera en termes estrictament etnosocials, per tamb en el plnol ms clarament geopoltic, doncs est situada en lactual frontera de Gergia amb els sistemes nacionals armeni i azerbaidj. A ms, el seu estatus diguem-ne que neutral, buit, ha estat bsic per a explicar el seu rol damalgama, de ciment, de lamplssim reguit-zell de sistemes tnics georgians. En no tenir una crrega etnoterritorial que la fes dependre dun marc histrico-poltic determinat, ben



del Estado Espaol



localitzat i definit, ha pogut oferir un perfecte recurs semitic, ens atrevirem a dir que un mana territorial, un surplus simblic que deriva, precisament, de la manca de significaci predeterminada i que desplega, per tant, una inmensa potencialitat connectiva. La ciutat dOpole ha estat el punt de pivotaci que ha facilitat la reestructuraci dun etnosistema fronterer per excelncia: el de Silsia (sudoest de Polnia). Letnosistema croat dels Gradiscanski (literalment, els de les ciutats) est articulat mercs a una xarxa urbana que engloba la regi del Burgenland (est dAustria), lextrem occidental dHongria i el sudoest dEslovquia. Originriament, els Gradiscanski sn un sistema fronterer, provinents de pobladors croates assentats pels governants habsburguesos en els lmits amb lImperi Otom. Llur carcter plural i obert determina la inclusi en el seu s de grups dorigen Valac14. En lmbit ttar, les diverses comunitats de la dispora presenten una evident afecci a un centre original, la ciutat de Kazan, la qual s el veritable centre de referncia per a tots els ttars. De fet, va ser a Kazan a on sesdevingu letnognesi dels Bolgari (etnnim propi dels ttars), i daquesta ciutat continua irradiant la potncia simblica que cohesiona els diversos etnosistemes identificats amb letnnim suara esmentat. Un altre cas significatiu s el de la ciutat de Moskpoli/Voskopoj, situada al sud de lactual Albnia. Fundada en el segle XVI, fou fins lany 1916 una de les urbs albaneses ms grans. Va ser saquejada dos cops durant el segle XVIII i, abans daix, va arribar a sser la segona ciutat

ms poblada de tot lImperi Otom. Moskpoli constitueix el referent bsic15, de tots els etnosistemes arumans-valacs que poblen la pennsula balcnica. Lorigen de letnnim Txetx sha de cercar en la vila de een, el nom de la qual fou aplicat pels russos com a etnnim com dun conjunt detnosistemes nordcaucasians autodenomi-nats Nokhchi. Els exemples dimbricacions entre etnosistemes i ciutats sn molt nombrosos en lrea del Caucas. Tot seguit mostrem alguns de fora significatius16: els Batsbi shan articulat territorialment, des del segle XIX, al voltant de la ciutat de Zemo-Alvani (N.O. de Gergia). Letnnim Buykhatli (poble del nord del Daguestan) s el genitiu de la ciutat de Buykhe. Els Andi sanomenen a s mateixos Khivannal, etnnim provinent de la ciutat ms gran daquest etnosistema, Khiani (ms coneguda amb el nom dAndi). Els Archi sn un poble que habita en vuit viles del sud del Daguestan, la ms important de les quals (en tant que ciutat fundadora daquest poble) s Archi. Letnosistema Budukh deriva el seu nom del de la ciutat principal daquesta comunitat. Els Khinalug anomenen Ketch la seva ciutat, i llur autodenominaci s, de fet, Ketch Halh (la gent de Ketch). Letnnim Khvarshi prov del nom del poblat ms gran daquest complex tnic. Per ltim, el nom tnic dels Rutul s Mjukhadar, que significa els habitant de la ciutat de Mjukhad. Aix doncs, en fora ocasions una ciutat genera un etnosistema que s homnim amb la deno-minaci de lurbs. Els exemples africans tamb



del Estado Espaol



sn fora nombrosos. La ciutat nigeriana dIbadan (fundada a inicis del segle XIX), va ser, en un primer moment, una federaci urbana basada en filiacions clnico-parentals. Lestreta interrelaci urbs-medi rural ha generat un sistema tnic que abasta tot el hinterland dIbadan, tal i com reconegu letngraf Paul Mercier, el qual parl dels Ibadan en tant que grup complex format recentment a partir delements dorigen Oyo, If, Egba, Ijebu, etcEls mateixos If constitueixen un etnosistema generat a partir de la irradiaci social de la ciutat del mateix nom (Mercier, 1954: 20). Per un altre cant, letnosistema Sena deu el seu nom a la ciutat homnima fundada pels portuguesos al riu Zambezi (Moambic). Grups de Teda, Kaza i Tubu que resideixen a la ciutat de Bilam (Nger) es reconeixen col.lectivament amb un etnnim com, Kamadja. Ms de seixanta anys de convivncia a la ciutat de Sim (Burkina Faso) ha generat el grup etnosocial anomenat M-Dogom, producte dunions entre homes Dogon-Gesum i dones Mossi. La ciutat de Mina (costa de lactual Benin) gener un etnosistema homnim, de llengua Gen-Gb. La seva creacci fou decisivament galvanitzada ver lany 1830 amb larribada dAfro-Brasilers. Les ciutats-estat hausa de lfrica occidental van aportar la matriu per al sorgiment didentitats tniques especfiques que sovint compten amb llenges prpies (Goberawa, Katsinawa, Kebbawa). A laltipl central del nord de Nigria, trobem etnnims com Chamawa (referit als habitants de la ciutat de Chamo) i Basawa (de la ciutat de Basai). Per la seva banda, la naci Afrikaaner s lobra voluntria i

conscient dun petit grup inicial centrat en la ciutat de Paarl (60 km a lest de Ciutat del Cap). Aquest nucli etnogentic galvanitz la unificaci de les llenges afrikaans i tamb empr com a cimentaci cohesionadora el mite fundacional del Gran Trek, tot aix davant del procs dindustrialitzaci i del paral.lel ascens de la llengua anglesa. Ciutats-Frontera

Totes les ciutats, en tant que imbriquen comunitats humanes i/o les aglutinen, i en tant que posseeixen un alt grau de densitat comuni-cativa, comparteixen les mateixes funcions socials que les fronteres. En darrera instncia, totes les ciutats sn ciutat-frontera. Alguns casos, per, sn notablement hiperblics i, per tant, molt il.lustratius. La ciutat de Timbukt (fundada pels Tuaregs Maghcharen) constitueix un exemple perfecte de ciutat-frontera, nucli de connexi etnosocial i geogrfica. A ms, la islamitzaci del bucle del riu Nger noms va reeixir a Timbukt, ciutat que va proporcionar el nntxol ecolgic oport per a la gnesi i manteniment de ltnia Arma, comunitat origina-da per la fusi entre els invasors hispano-marroquins arribats lany 1591 i les dones autctones. La importncia poltica del col.lectiu Arma ha estat fora significativa al llarg dels segles XVII-XX, i trobem representants daquest grup social a daltres ciutats de la zona (Djenn, Mopti, Gao). La ciutat casamancesa de Ziguinchor (sud de lestat senegals) ha tingut un destacat rol en la reestructuraci identitria de comunitats com ara els Manka i els Mandjak, i no s gens



del Estado Espaol



casual que hagi estat lescenari de la catalitzaci dels moviments nacionalistes pan-joola17. De fet, el rpid creixement de la ciutat del 1960 en ha reunit en el seu s gran nombre de persones joola que hi han recreat de manera molt reeixida antigues institucions com per exemple els boscos sagrats. Fent un paral.lelisme amb lanteriorment esmentat exemple de Tbilisi, Ziguinchor ha actuat en la creaci duna etnognesi joola (i/o casamancesa) com una mena de petxina buida, sense una relaci estreta amb letnoterritori: s una ciutat que va ser creada prcticament ex novo pels portuguesos i de fet, fins els anys 1960 (abans del seu espectacular creixement), la comunitat tnica dominant eren els fijus di terra18, els quals practiquen el crioulo portugus, llengua majoritria de Ziguinchor lany 1960, amb un 83 % de parlants sobre la poblaci total. Sense mourens de lactual Repblica de Senegal, podem parar atenci a lexemple proporcionat per la ciutat de Dakar, paradigmtica ciutat-frontera a on limiten i sentrecreuen (fecundant-se mtuament) Tukulr-Futank (majoritaris, en especial fins fa uns anys), Wolof, Peul, Sonink, Joola, Bassari, Manka, Mandjak, Nahr i Leb, autctons de la zona, amb una important comunitat territorialitzada en lenclavament urb de Yoff, al nord de Dakar. En total, en el nntxol ecolgic de Dakar coexisteixen unes vint llenges. Tamb caldria remarcar, encara que sigui noms de passada, el rol bsic jugat per les influncies exteriors en la configuraci de moltes ciutats que passen a esdevenir el teixit

territorial a on es basteixen les trajectries dun etnosistema. Aix, el sistema urb dels romanesos nord-danubians compta amb una etimologia que explicita aquest fet: el poblat, sat, s dorigen llat (fossatum, que don el romans medieval fsat); la vila, trg, s dorigen eslau (trg); la ciutat, ora, s dorigen hongars (vros). En un sentit similar, el mot kreml (ciutadella en rus), que identifica la matriu poltica de certes ciutats russes, t un clar origen mongol: kerem s la muralla, el fort; Tsagam Kerem s la Gran Muralla[de Xina]. En rus, per extensi semntica, el mot kremen evoca all slid, fort. Un altre exemple: la ciutat de Khartum, que ha constitut el nucli motor de letnognesi de lactual naci sudanesa (Repblica Islmica de Sudan), va ser fundada a comenaments de segle XIX per un albans (Mehmet Al), primer sobir de lEgipte modern. Ciutats de frontera

Les ciutats situades en els ambivalents territoris fronterers han vist multiplicat els seus rols de condensaci i dirradiaci de comunicacions. Kiv, Samarcanda o Timbukt van ser ciutats situades, de ple, en espais tnics de frontera. Nombroses urbs han sorgit o han agafat embranzida en zones frontereres, com s el cas de les fortaleses otomanes de Belgrad, Temesvar/Timisoara o Buda, i/o han esdevingut punts de catalitzaci social dels etnosistemes, com succe amb la ciutat de Tilsit (actual Sovietsk) dins de letnosistema litu. La frontera russo-kazakha derivada de lexpansi imperial tsarista fou un espai fronterer19 que gener ciutats com ara Omsk, fundada lany 1716.



del Estado Espaol



A la regi del Trarza, al sud de lactual Mauritnia, hom troba lexemple de Tigumatin, ciutat de frontera i important ciutat de la savana que va relacionar les terres ocupades pels Wolof amb loccident sahari i el Magrib. El bressol modern dAlbnia rau a Prizren, ciutat situada en la regi de Metohija/Djukagjin (sud de Kosovo), s a dir, en una zona fronterera amb les comunitats tniques srbies i macednies. Dori, a Burkina Faso, s una ciutat de frontera situada en un espai social dinteracci entre Peul i Gurmanch, ensems que tamb exerc el rol deix poltic de la regi de Liptako, la qual s, de fet, el seu hinterland, creat en base a les sinrgies posades en joc per la presncia de la ciutat de Dori. En aquesta urbs de 12.000 habitants, els fills de la segona generaci haussa i sonrai parlen peul(fula), i gaireb tothom tendeix a identificar-se amb els Peul, com passa amb els Rimab, els quals, tot i que tnen un orgen Mossi i llurs pares Mossi encara viuen amb ells, reivindi-quen per a s mateixos el qualificatiu de Peul. Multiculturalitat avant la lttre

Continuant amb lexemple anterior, resulta fora significatiu que a la riba oposada de Dori es trobi lassentament de Wendu, ciutat-mare dels Peul-Futank que arribaren a la zona al segle XVII. Aquesta articulaci espacial en forma de ciutats dobles ha estat una constant de la histria africana: ja estaven presents en lantic Egipte, aix com en els imperis sahelians (Wagadu-Ghana, Mali, Sonray..). En moltes viles africanes es pot evidenciar sobre el terreny el carcter diferencial del poder afric, s a dir, lautogesti de cada comunitat en

diverses escales. A la regi senegalesa del Kajoor, trobem barris (mbuur) Futank, Serer, Manding, Wolof, Peul, etc..Ara b: la gran diversitat interna no s incompatible amb una certa conscincia unitria sempre i quan les condicions ecolgiques (etnosistmiques, de fet) provoquin una certa pressi poltica que dongui com a desembocadura lamalgamaci identitria, centrada en el reconeixement de la vinculaci espacial respecte del territori format per lurbs. Aix s el que succeeix amb la ciutat multitnica de Mto wa Mbu (oest de Tanznia), els habitants de la qual es perceben com una nica comunitat tnica que ells mateixos defineixen com WaSwahili (Arens, 1989). Per una altra banda, la ciutat de Minsk (Bielorrssia) ha tingut durant fora temps un batlle catlic i un altre dortodox. A ms, la comunitat jueva ms gran dEuropa va tenir els seus barris i les seves prpies estructures sociopoltiques. A Bsnia, la comunitat Sarajlije va generar-se com a resultat de la imbricaci etnosocial condensada dins dun nntxol ecolgic determinat (la ciutat de Sarajevo). Aquesta condensaci va sser galvanitzada pel komsiluk (veinatge, en turc), sistema de coexistncia quotidiana entre les comunitats de diversos orgens i religions, mecanisme de mediaci, de provisi de relacions socials, veritable contracte i consens cvic urb (Sanguin, 1998: 47). 40.000 Sarajlije dorgen serbi van romandre a la ciutat durant el llarg setge esdevingut entre 1992 i 1996.



del Estado Espaol



Continuant amb exemples balcnics, resulta un fet histricament recorrent la presncia de nombroses comunitats albaneses que trobaren aixopluc en les ciutats dels Balcans i fins i tot dAnatlia (Istanbul, Bucarest, Constanta, Sfia, Plovdiv, etc..). s ms: a finals del segle XIX hi havia uns 30.000 albanesos a Egipte, i existien dos barris albanesos a Damasc (Sria): Suk Sarugia i Al-Mukhadjerin. El paisatge hum regnant tamb cap a finals del segle XIX a la ciutat blgara de Plovdiv era ms que variat: cristians arabfons de Sria (presents a la ciutat des del segle XVIII), Blgars ortodoxos, Turcs, Armenis, Arumans, Albanesos, Blgars catlics (Pavlikjani), Pomaks (musulmans de llengua blgara), Gudili (blgars helenitzats), Cincari (arumans del nord de Grcia), Arnauti (albanesos de religi ortodoxa), Langeri (originaris de les ciutats gregues del hinterland de Plovdiv), Gitanos, Jueus i Grecs (Lory, 1992: 96). En termes de multiculturalitat, lexemple del Delta Interior del Nger s ms que paradigmtic. Den la conversi a lIslam del cap de Djenn, aquesta ciutat, i la resta daglomeracions urbanes de la zona, van passar a constituir uns espais oberts que acolliren poblacions procedents de tota mena dhoritzons culturals. Els exemples sn ben evidents: Tongu, amb 1.736 habitants lany 1972, compta amb membres de les comunitats Marka20 i Bmbara, per tamb Peul, Bozo, Bwa, rabs Hassaniya (Moros), Sonink, Malink i Haussa; la ciutat de Dia t majoria Marka, per tamb una ms que destacable comunitat Bozo, aix com membres de les

tnies Somono, Peul i Djennenk. La ciutat de Djenn comptava lany 1958 amb menys de 7.000 habitants, pertanyents a les segents agrupacions etnosocials: Marka, Bozo, Somono, Djennenk-Sonray, Arma, rab, Peul, Rimab, Diawank, Bmbara, Bella-Iklan, etc La ciutat de Mopti continua la tradici de la diversitat interna de les poblacions urbanes de la regi del Delta, i hi troben cabuda les segents comunitats: Marka, Peul, Bozo, Bmbara, Somono, Arma, Bella-Iklan, Sonray, Dogon, Futank, Mossi, Wolof, Malink, Somogho, Moros, Haussa, Bwa, Minianka, Ashanti, etc..Ms sorprenent encara resulta el cosmopolitisme dels petits centres secundaris, a on el poblament (dentre 1.000 i 2.000 habitants) comporta sempre lexistncia, al voltant dun nucli Marka-Djennenk, dun eixam extremadament diversificat de poblacions comerciants procedents del conjunt de lfrica Occidental: aix, Sofara, amb unes 2.000 persones, compta amb Marka, Djennenk, Somono, Futank, Peul, Diawamb, Mossi, Bwa, Dogon, Jula, Bozo i Bmbara. I a Korientz, tamb amb uns 2.000 habitants, lany 1953 shi aplegaven catorze grups tnics diferents (Gallais, 1984: 149-150). Articulaci ciutat-etnosistema: ms exemples histrics

Com ja hem comentat, lOccidental del continent afric presentava urbs que han tingut una significativa funci de catalitzaci social del seu hinterland, aix com de pivotaci identitria de diverses comunitats tniques. Tamb en zones ocupades per sistemes soicals obsidionals, com ara el nord de lactual Togo,



del Estado Espaol



Retornant als exemples referits als etno-sistemes ttars, resulta adient subratllar lexistncia de grups tnics estretssimament lligats a diverses ciutats: Kazan, Tobolsk, Tomsk, Tiumen, Tara, Sargat (Tomilov, 2000: 224-225). Cal remarcar que letnognesi dels Ttars siberians va sser clarament dinamitzada per sistemes estatals (khanats) fortament vinculats a la fora centrpeta dun centre urb que exercia la capitalitat poltica ensems que funcionava com a nucli darticulaci de lespai tnic. Un exemple eloqent s el del khanat de Tinmen, format al segle XV i centrat en la ciutat de Chimge-Ture (actual Tiumen). Un altre cas s el representat pel khanat de Sibria, sorgit a finals del segle XV i amb capital a lurbs de Sibir (hores dara coneguda amb el nom de Kashlyk). No s pas una mera coincidncia lhomonmia existent entre el nom del khanat, de la regi i de la ciutat (Sibir s el nom originari que sha traduit en moltes llenges com a Sibria).

trobem nuclis etnogentics centrats en viles com ara Siar, punt de pivotaci de ltnia Adjuti. Un altre exemple s el proporcionat pels Kagoro (Mal), els quals conformen un espai en arxiplag, un etnosistema de frontera forjat entre els territoris Sonink i Bmbara. El veritable cor del mn Kagoro, la ciutat de Debo-Kagoro, acoll lany 1998 una assemblea pan-Kagoro que apleg representants de ms de 70 poblats. Aquesta efemride va sser aprofitada per a inaugurar una mena de parlament kagoro, i la llengua emprada en les reunions va ser, essencialment, el Bmbara, una llengua manding que acta com a vertadera lingua franca en tots els territoris kagoro per, molt especialment, en el seu centre poltic i simblic, Debo-Kagoro. Un fet que pot semblar contradictori resulta plenament lgic si tenim en compte que Debo-Kagoro s una ciutat situada en les fronteres occidentals del territori tnic homnim i, a ms, es troba inmersa dins dun eix econmic que travessa lespai saheli de Mal (Cabezas Lpez, 2002(2)). En base a totes dues raons, aquesta ciutat esdev el punt de condensaci de relacions comercials (i, per tant, socioculturals) de lespai kagoro, aix com el seu nucli catalitzador.

Entre els Malink de lAlt Nger (Repblica de Guinea), el dugu (poblat) constitueix lanell central de lestructuraci etnosocial. El dugu desenvolupa connexions de caire extensiu que desemboca en una malla territorial complexa, reflex de larticulaci cultural de la comunitat malink. Per un cant, tenim el sokun, s a dir, el poblat reticular. Es tracta dun conjunt de poblats lligats entre s per relacions que es defineixen, de manera prctica ensems que simblica, en base a un model de tipus genealgic: un poblat-mare genera daltres en un procs de gemaci continuat. En una altra escala espacial, es desenvolupa una segona

Per una altra banda, resulta interessant tenir en compte que el hinterland dAtenes era majoritriament albans a comenaments del segle XIX (hi havia ms de 250.000 albanfons). No s estrany, doncs, el decisiu paper dels albanesos en la guerra per a la independncia de Grcia.



del Estado Espaol



estructura territorial, el dyamana (el pas), que correspon al territori a sobre del qual viuen reunits la gent de, el poble de, situats sota el domini dun clan dominant tot i compartint el sentiment de pertnyer a una nica comunitat. En el fons, el dyamana no s altra cosa que un gran poblat. Continuant dins del continent afric, els Syenambl (ms coneguts com a Senufo) situen el village en el centre de la seva cosmologia. Kaha Tyeleo constitueix una divinitat ctnica que genera el poblat, que agaranteix les condicions del seu naixement, que fa que la virtualitat de kulo (el pas syenambl) sactualitzi en lhistoricitat de kaha (el poblat). El mn, en definitiva, s el poblat: la vertadera creaci, la que confereix lmits i formes al caos, s la que configura el poblat, amb les seves mltiples diferenciacions i les seves solidaritats (Roussel, 1965). Encara ms: nicament el poblat s reconegut plenament com un sser autntic. Els individus existeixen i adquireixen significat noms en tant que formen part dun tot. All que existeix, all que s mantingut amb vida per la divinitat, s el poblat. En relaci amb aix, el terme fla s emprat pels Guro de la Costa dIvori per a designar el poblat, i fla s, precisament, el domini de lhome plenament hum, socialitzat, el flami (Turco, 1999). Una similar imbricaci semntica es troba entre els Baul que habiten el sud daquest mateix estat afric: per ells, klo s el lloc a on lhome baul es realitza de manera plena, ntegra, i la mateixa paraula serveix per a designar el poblat. En aquest sentit, klo snan es tradueix com persona civil. I el mateix podem observar entre els vens Ajukru: bagn, el poblat, mostra la qualitat

geogrfica de la ciutadania. De fet, bagn s la col.lectivitat inscrita en el sl. Conclusions

Lany 1938, Louis Wirth afirmava que la influncia que exerceix la ciutat sobre les formes de vida no pot esborrar de sobte les formes dassociaci humana anteriorment predominants, doncs la prpia poblaci de la ciutat procedeix del seu exterior. En aquest sentit, caldria subratllar la funci etnogentica de lurbs, lespai de la qual ha estat, histricament, el bressol de noves cultures, aix com lloc dencontre, de fusi i de fissi social. De fet, la ciutat no noms ha tolerat les diferncies, sin que aquestes diferncies sn la base de la seva existncia. La ciutat sens presenta com un laboratori perfecte que exhibeix, augmentats i densificats, tots els processos etnosistmics, des de la fronteritzaci fins a la condensaci identitria, esdevenint una mena de caleidoscopi en continu moviment de sstole-distole. Parafra-sejant Georg Simmel, si la ciutat suposa un increment de lactivitat nerviosa (ergo, psquica) de les persones, i si els mecanismes de creaci i de manteniment de la conscincia etnosocial sn bsicament de caire psicosocial, obtindrem com a resultat que la ciutat implica una acceleraci de les dinmiques identitries i una posada en escena de les seves premises bsiques. La ciutat s (i ha estat sempre) una creaci col.lectiva derivada de la fusi entre fluxos denergia procedents de lexterior i matrius



del Estado Espaol



espacials presents en el territori, en letnosfera. La ciutat retroacta sobre els sistemes a ella interconnectats de manera directa o indirecta. Aix, esdev un nucli tant de generaci de forces socials com de posada en escena de les tensions i de les dinmiques de les rees territorials a on es troben inserides. Les ciutats

sn, per s mateixes, simplement per la seva existncia i la seva localitzaci, dipositries de memria i font didentitat.

Bibliografia ARENS, W. ,1989, Mto wa Mbu: A Rural Polyethnic Community in Tanzania, en Igor KOPYTOFF

(ed.), The African Frontier: The Reproduction of Traditional African Societies, Bloomington: Indiana University Press.

BROMLEI, Iulian V. ,1973, tnos i tnografiia, Moscou:Nauka. CABEZAS LPEZ, Joan Manuel, 2000, Etnosistemes i fronteres en les societats africanes, amb

referncies complementries a lEuropa Oriental, Barcelona: Universitat de Barcelona (tesis doctoral, sin publicar).

CABEZAS LPEZ, Joan Manuel, 2002 (1), Les fronteres de lrea cultural manding, en Quaderns de lICA, n17-18, Barcelona: Institut Catal dAntropologia.

CABEZAS LPEZ, Joan Manuel, 2002(2), Capital simblic, capital social i etnoterritoris africans: una perspectiva alternativa, en Studia Africana, n13, Barcelona: Centre dEstudis Africans.

CABEZAS LPEZ, Joan Manuel, 2002 (3), Fronteras culturales y creaciones sociales en el ecumene del Mediterrneo oriental, en VV.AA., Actas del 1r Congreso Internacional Pueblos y culturas de la Cuenca del Mediterrneo. Mundo Ibrico, Madrid: Fundacin Civis (en prensa).

GALLAIS, Jean, 1984, Hommes du Sahel. Espaces-Temps et Pouvoirs. Le Delta intrieur du Niger 1960-1980, Pars: Flammarion.

GARDANOV, V.K.; DOLGIKH, B.O. & ZHDANKO, T.A., 1962, Major Trends in Ethnic Processes among the Peoples of the USSR, en Soviet Anthropology and Archaeology, Vol. 1, n1, Washington: Scripta Pub. Co.

GUTS, Aleksandr K., 1997, Globalnaia tnosotsiologiia, Omsk: Omskii Gosudarstvennyi Universitet.

LYOTARD, J.-F., 1954, La phnomlogie, Pars: PUF HALBWACHS, Maurice, 1968, La mmoire collective, Pars: PUF. HUMPHREYS, A. & MITS, K. (eds.), 1991, The Red Book of the Peoples of the Russian Empire,

http://www.eki.ee/books/redbook/, Talliin.



del Estado Espaol





del Estado Espaol



LORY, Bernard, 1992, Immigration et intgration sociale Plovdiv au XIXe sicle, en Revue du Monde Musulman et de la Mditerrane, n66 (monogrfico), Les Balkans lpoque ottomane, Aix-en-Provence: disud.

MERCIER, Paul, 1954, Cartes Ethno-Dmographiques de lAfrique Occidentale, en Feuilles N 5, Dakar: IFAN

MOREAU, Marie-Louise, 1994, Ziguinchor, ville crole? Jalons pour lhistoire du crole portugais, en F.-G. BARBIER-WIESSER (coord.), Comprendre la Casamance. Chronique dune intgration contraste, Pars: Karthala, pp.179-189.

MOURADIAN, Claire, 1990, La revue ethnographie armnienne Azgagrakan Handes, Chouchi-Tiflis, 1895-1916, en Cahiers du Monde Russe et Sovitique, Vol. 31 (2-3), abril-septiembre, Pars: ditions de lcole des Hautes tudes en Sciences Sociales.

RAFFESTIN, Claude, 1986, cognse territoriale et territorialit, en: AURIAC, Frank & BRUNNET, Roger (coords.), Espaces, jeux et enjeux, Pars: Fondation Diderot/Fayard, pp.175-185.

ROUSSEL, L., 1965, Rapport sociologique, en VV.AA., Rgion de Korhogo-tude de dveloppement socio-conomique, vol. 2, Abidjan: Rp.de Cte dIvoire-Min.des Finances, des Affaires conomiques et du Plan.

SANGUIN, A.-L., 1998, Sarajevo avant et aprs le sige. Les mutations culturelles dune capitale pluriethnique, en Gographie et Cultures, n27, Pars: LHarmattan.

SHIROKOGOROFF, Sergei M., 1923, Issledovanie osnovnykh printsipov izmeneniia tnicheskikh i tnograficheskikh iavlenii, Shangai.

TOMILOV, Nikolai A., 2000, Ethnic Processes within the Turkic Population of the West Siberian Plain (sixteenth-twentieth centuries), en: Cahiers du Monde Russe, n41 (2-3), Pars: ditions de lcole des Hautes tudes en Sciences Sociales.

TURCO, Angelo, 1999, Terra Eburnea. Il mito, il luogo, la storia in Africa, Miln: Edizioni Unicopli. WALLERSTEIN, Immanuel, 1972, La conscience ethnique en Asie sovitique, en Sociologie et

Socits, vol.4 (2), Montral: Presses de lUniversit de Montral. NOTAS

1 A grans trets, la conscincia tnica consisteix en el sentiment generat per un grup que sautodelimita mitjanant signes diacrtics de diversa ndole amb lobjectiu dafaionar-se polticament. Sigui el que sigui el nom amb el qual setiqueti un grup (naci, nacionalitat, grup tnic, tribu o poble), la conscincia tnica s una afirmaci sobre el plnol poltic per a defensar uns interessos comunitaris (culturals, econmics) (Wallerstein, 1972: 226). 2 Per societat poltica entenem un consorci dhomes decidits a viure conjuntament en el territori que han construit i que, precisament per aix, assegura la realitzaci del projecte dexistncia comuna (Cabezas Lpez, 2002 (2)). 3 Letnleg russo-sovitic Iulian Bromlei identificava sgutski (condensacions) dinformacions culturals especfiques que sn intercanviades a travs dels contactes intertnics (Bromlei, 1973: 64) 4 El denergia constitueix un terme de caire explicatiu que fa referncia al potencial que permet el desplaament i/o la modificaci de la matria i, en un plnol efectiu, factual, faria referncia a la fora social, s a dir, a la intervenci duna conscincia identitria duna comunitat dinteressos a defensar (Cabezas Lpez, 2002(2)).



del Estado Espaol



5 Letnognesi no s noms assimilable al procs de constituci duna nova combinaci etnosistmica, sin que representa un procs continu, en constant reelaboraci i reestructuraci (Shirokogoroff, 1923). 6 La comunicaci social est en la base del funcionament dels etnosistemes. De fet, ltnia est sotmesa a la comunicaci humana, contraposant-se a les altres mitjanant una comunicaci analgica que determina un sentiment de complementarietat (els nostres, els altres) (Guts, 1997: 61). 7 Etimolgicament parlant, el mot ciutat prov de civitas, de larrel indoeuropea keiwos, la qual evoca la idea de convivncia, de viure-junts, dhabitar un mateix lloc. De la mateixa arrel procedeixen els mots eco-logia, clan i company. 8 El concepte dorganitzaci est fora lligat al denergia: lebullici est en la font mateixa de tota organitzaci. Si tornem a emprar lanlisi de caire etimolgic observarem que significa fora, poder, i , obrar, desitjar ferventment. 9 Per ecumene entenem una zona caracteritzada per la densitat i la fondria histrica de les interrelacions socials que hi tnen lloc (Cabezas Lpez, 2002 (3)) 10 Una matriu sociopsicolgica s un eix dintegraci simblica que articula la pertanyena etnoidentitria, funcionant com a nucli de la cohesi comunitria (Cabezas Lpez, 2002: 474). 11 Un nntxol ecolgic est constituit per (1) les relacions amb daltres etnosistemes, (2) les seves funcions (s a dir: el lloc que ocupa dins letnosistema) i (3) les relacions amb el medi ambient social. 12 Tal i com assenyalava mile Benveniste, lauctoritas s la capacitat de produir impartida per lauctor. Per tant, lautoritat, en el sentit ms estricte del terme, s lacte que genera lexistncia dall que anomena mercs al reeiximent de la funci simblica, de la creaci de sentit, impossible de dur a terme (cal subratllar-ho) sense un consens col.lectiu. De fet, el consens s la condici del sentit (consensus:sensus). 13 La diversitat interna de letnosistema kartveli (autodesignaci dels georgians) s realment remarcable: Kartali, Kakheti, the Gudamakari, Mtiuli, Khevsuri, Pshavi, Tushin, Mokhevi, Imereti, Rachin, Guri, Adjari, Meskhi, Djavakhi (Gardanov et alii, 1962: 5), als que cal afegir els Fereidan dIran i els Imerkhev de Turquia 14 Valac s una denominaci molt extesa pels Balcans i lEuropa Centro-Oriental per a definir les poblacions dorigen arrumans (autodenominaci: Armuni o Vlahi), s a dir, grups antany nmades que parlen llenges neollatines similars al modern idioma romans. 15 La memria col.lectiva pren el seu punt de recolzament en les imatges espacials. De fet, no pot existir una memria col.lectiva que no semmarqui en un quadre espacial (Halbwachs, 1968). 16 Les dades han estat extretes de llibre electrnic estoni The Red Book of the Peoples of the Russian Empire (http://www.eki.ee/books/redbook/) (1991). 17 Els Joola constitueixen un complex etnosistema (majoritari a la zona de la Baixa Casamance), format per ms de deu comunitats etnosocials diferenciades. 18 La denominaci fijus di terra s un mot crioulo que identifica els parlants daquesta variant portuguesa, producte de la dominaci exercida en la zona per part daquesta antiga potncia colonial entre 1645 i 1886. Els fijus di terra sn un grup creat a partir de la fusi entre mestissos dascendncia lusitana, immigrants de la vena Guinea-Bissau, i poblacions Mandjak, Manka i Pepel (Moreau, 1994: 182). 19 Espai que abarcava des del baix riu Ural fins la conca alta de lIrtych (sud de Sibria), i que encara avui en dia est poblat per comunitats cossaques. 20 Etnnim procedent de Mali-Ka, literalment, la gent de Mali.

EtnosistemaTerritori, espai, territorialitzaciCiutats de fronteraArticulaci ciutat-etnosistema: ms exemples hisGardanov, V.K.; Dolgikh, B.O. & Zhdanko, T.A., 19

Etnosistemes Ciutats i Fronteres

Documents

Transcript of Etnosistemes Ciutats i Fronteres