12b f de goya. la familia de carles iv
48
Francisco de Goya y Lucientes • La particularitat i la genialitat de Goya fa que tot i que es troba en la cruïlla entre tres estils artístics: rococó, neoclàssic i romanticisme, la seva obra, especialment la final, sigui inclassificable. A la vegada la seva intuïció artística el farà precursor de estils com el impressionisme, l’expressionisme i el surrealisme, sent fins i tot reivindicat per autors de les avantguardes del segle XX com Paul Klee i Kandinsky (pintors abstractes).
Transcript of 12b f de goya. la familia de carles iv
Francisco de Goya y Lucientes
• La particularitat i la genialitat de Goya fa que tot i que es troba en la cruïlla entre tres estils artístics: rococó, neoclàssic i romanticisme, la seva obra, especialment la final, sigui inclassificable. A la vegada la seva intuïció artística el farà precursor de estils com el impressionisme, l’expressionisme i el surrealisme, sent fins i tot reivindicat per autors de les avantguardes del segle XX com Paul Klee i Kandinsky (pintors abstractes).
Francisco de Goya (Fuendetodos –Saragossa- 1746 / Burdeos 1828). El seu primer aprenentatge va ser el barroc italià, va viatjar a Itàlia. El 1785 es converteix en pintor del rei Carles III i el 1799 en pintor de cambra del rei Carles IV. En aquesta època es converteix en pintor de moda de l’aristocràcia de la Cort. El 1790 una malaltia el deixa sord. Aquesta malaltia el marcarà fortament. La sordesa l’aïllarà i començarà a veure el costat amarg dels convencionalismes socials, a aquesta nova visió del món s’hi afegirà una imaginació desbordant, començarà a pintar els seus Capricis, mentre a la Cort seguia fent retrats, així el 1800 pinta La família de Carles IV. A partir de 1808 la guerra de Independència (guerra del Francès), amb tots els horrors que va comportar intensifica el vessant pessimista i crític. De fet la guerra capgira la seva pintura que mai més tornarà a ser amable. Les escenes del Dos de maig, arriben a cotes poques vegades assolides d’expressió del dolor d’un poble i de la degradació de l’ésser humà que és vist com una bèstia cruel i destructora. Lliberal convençut, amb l’arribada de Ferran VII, reprèn el seu lloc com a pintor de cambra, però de seguida en veure l’actitud del rei s’aïlla a casa seva “La Quinta del Sordo” a Madrid i comença la creació de les seves pintures negres. Amb l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís” el 1823 s’exilia a Burdeos on mor el 1828.
Francisco de Goya y Lucientes
La pintura de Goya es pot dividir en dues etapes artístiques:
• la primera, fins que es queda sord, on hi ha una visió optimista de la vida, on predominen els colors vermells i grisos, la factura acabada, el dibuix de traç continu i els temes amables;
• i la segona, on sobretot hi ha una visió del patiment de la vida, de sofriment, on el negre pren preponderància enfront del color, on la taca trenca el dibuix, on tracta temes dramàtics o d’una fantasia obscura.
• De la primera època serien els quadres sobre festes populars o retrats com La pradera de Sant Isidre, el retrat de la Família de Carles IV o la Maja desnuda i la Maja vestida. De la segona època serien els quadres sobre la guerra i les pintures negres. Entre els quadres sobre la guerra destaca les afusellaments del 3 de maig. Entre les pintures negres, el colós, dos vells menjant sopes, Saturn devorant els seus fills.
• Goya en general va treballar a l’oli però també va fer gravats i dibuixos, en la tècnica del gravat es va inspirar en Dürer i Rembrandt, la seva sèrie més important en quant a gravats serà els desastres de la guerra. També treballarà amb una nova tècnica, la litografia, especialment important en la cartellística dels segles XIX i XX.
LA FAMILIA DE CARLES IV
Precedent: La família de Felip V per Van Loo
La família de Carles IV
1800. 2’80 x 3’36. Museu del Prado. Madrid
todos juntos
Maria Lluïsa de Parma,Francesc de Paula i M. Isabel
Maria Josefa Micaela i Carles Maria Isidre
Goya i el Príncep d’Astúries
Carles IV
Infant Antonio Pascual, Infanta Carlo-ta Joaquina i Prínceps de Parma amb el seu fill
1800. 2’80 x 3’36
Infant Ferran i futura princesa d’Astúries
http://museoprado.mcu.es/home.html
La família de Carles IV, 1880-1801. Francisco de Goya Lucientes
Identificació de l’obra
Carles IV (1789-1808)
Carles III (1759-1788)
Josep I “Pepe botella” (1808-1813)
Ferran VII (1808) (1814-1833)
Els diferents esbossos els realitza de maig a juny de 1800 a Aranjuez i entre juliol de 1800 i juny de 1801 va fer la versió definitiva.
Goya pinta a part els diferents membres de la família reial
Retrat col·lectiu
13 membres de la família reial
M. Lluïsa de Parma
Carles IVinfant Francesc de Paula
Don Antoni Pascual, germà del monarca
Carlota Joaquima, filla gran de Carles IV
futura esposa del príncep Ferran
príncep d’ Astúries, futur Ferran VII
Infanta Maria Isabel
Ducs de Parma (Maria Lluïsa Josefina i Lluís de Parma)
Carles Lluís, nét dels reis
infant Carles Maria Isidre
infanta Maria Josepa, germana soltera del rei
Composició
Les dones vesteixen a la moda Imperi i porten la banda de l’Ordre de Maria Lluïsa
els homes porten la banda de l’Ordre de Carles III
L’escriptor T. Gautier féu referència a la vulgaritat de la família reial, que tant va saber captar Goya amb aquest comentari: “el forner i la seva dona després d’haver guanyat la loteria”
tres grups de quatre formats per dos homes i dues dones
com exigeix el protocol el rei està avançat
la reina es presentada com una matrona dominant
Carles IV, és representat com una bona persona, un bona fe, sense talent, sense energia i sense la decisió que necessitava com a rei absolutista
S'ha interpretat com la futura esposa, encara sense determinar del príncep d'Astúries
inspirant-se en Las Meninas, s’autorretrata en un extrem del quadre
Poca profunditat. L’espai claustrofòbic, just, els personatges s’apleguen un al costat de l’altre, mostra la forta crisi política que patia la monarquia
Las Meninas de Velázquez
Radiografia de la política espanyola d’aquella època
penombra en segon terme Llum i color
la llum il·lumina els personatges
la llum fa brillar vestits, joies i condecoracions
colors blancs i daurats harmonitzats amb vermells i blaus
focus lumínic es situa a la dreta del quadre
• TapissosEl ParasolLa veremaEl joc de la gallina cegaLa praderia de Sant Isidre• RetratsLa família de Carles IVLa maja vestida - La maja nuaMarianito GoyaFerran VII amb mantell reialAutoretrats• GravatsSèrie dels CapritxosSèrie dels Desastres de la
guerraSèrie de la TauromàquiaSèrie dels Disbarats
• Pintura religiosaFrescos de la cúpula Regina martirum del
PilarFrescos de l’ermita de S. Antonio de la FloridaL’ultima comunió de S. Josep de CalasanzFrescos de la Cartoixa d’Aula Dei• Pintura històricaEl dos de maig o la Càrrega dels MamelucsEls afusellaments de la Moncloa• Pintures negresLa LeocàdiaAkelarreA cops de bastóLa romeria de S. IsidreSaturn devorant els seus fillsEl colòs• Pintura a l’exiliLa lletera de Bordeus
Classificació de la seva obra
Majas i embozados, 1777 El cacharrero, 1778
Models per a tapissos per la Real Manufactura de tapices de Santa Bárbara. De tema costumista. Goya hi reflecteix
l'ambient de l'alta societat madrilenya
Els cartons, 1775-1791
El pelele 1791-92
El quitasol
1777
La gallina cega 1788-1789
Gigantillas 1791
La verema, 1786
1788 , La pradera de San Isidro
La nevada, 1786
RETRATS DELS GRANS D’ESPANYA
El comte de Floridablanca – 1783 La família del duc d’Osuna- 1788
Els retrats
Maja nua i Maja vestida
La Duquesa de Alba, 1797
La comtessa de Chinchón, 1800
Don Gaspar Melchor de Jovellanos, 1798
Don Manuel Godoy, 1801
El paleta ferit(1786-1787). Oli/tela. 268 x 110 cm
L’hivern(1786-1787). Oli/tela. 275 x 293 cm
Temàtica social
Temàtica religiosa
Cristo crucificado (Hacia 1780). Óleo sobre lienzo. 255 x 153 cm.
El nombre de Dios adorado por los ángeles o La gloria (1772). Fresc. 700 x 1500 cm.
Volta del Coreto, Basílica del Pilar
PINTURA RELIGIOSA Frescos de la cúpula Regina martirum del Pilar (1781)
La fe La paciència
La fortalesaLa caritat
Àngeles de la cúpula de S. Antonio de la Florida
Frescos de l’ermita de S. Antoni de la Florida (1789)
La tècnica emprada per l’artista en
aquestes pintures és la del fresc, i
consisteix en estendre sobre el mur una
capa de morter humit de calç i sorra en la
zona de treball d’aquells dia, el que es diu
"jornada". En aquesta superfície es dibuixa
el motiu per pintar amb l’ajuda de cartrons,
esbossos, i un punxó que deixa unes
marques incises. Després, abans d’assecar-
se, s'apliquen els pigments barrejats amb
aigua. La humitat produeix la carbonització
de la calç que uneix indissolublement la
pintura a la paret.
Altres pintures religioses
L’última comunió de S. Josep de Calasanz-1819
Pintures d’Aula Dei-1774)
AUTORETRATS
1771-75
1773-75
1783
1790-95
1997-1800 1815 (69 ANYS)
La tècnica del gravat GOYA (1797): Capricho 43, El Sueño de la Razón produce
monstruos,
a) Dibujo preparatorio, 1797; tinta de bugallas a pluma, 23 X 155 mm. Comentarios: Manuscrito Prado, La fantasía abandonada de la razón, produce monstruos imposibles: unida con ella, es madre de las artes y origen de sus maravillas. Manuscrito Bib. Nacional: Portada para esta obra: cuando los hombres no oyen el grito de la razón, todo se vuelve visiones.
d) Edición 1799: 43. El sueño de la razón produce monstruos. Aguafuerte y aguatinta.
b) Dibujo preparatorio, Sueño 1o, 1797, Tinta de bugallas a pluma sobre trazos de lápiz negro. Inscripción con lápiz negro: Sueno 1o Ydioma universal. Dibujado y Grabado por Fco. de Goya, ano 1797. El autor sonando. Su yntento solo es desterrar bulgaridades perjudiciales, y perpetuar con esta obra de caprichos, el testimonio sólido d la verdad.
Gravats: Caprichos (1797-99)
Els Capritxos, 1799
Gravats: Desastres de la guerra (1810-1820)
Els Desastres de la guerra, 1808
Gravats: Tauromàquia (1816)
Gravats: Disbarats (1816-23)
Disparate femenino Disparate de miedo Disparate ridículo
Modo de volar Qué guerrero! Otras leyes por el pueblo
PINTURA HISTÒRICA
La Verdad, la Historia y el Tiempo o Alegoría de la adopción de la Constitución de 1812
Carlos IV a caballo (1799). Oli/tela. 336 x 282 cm.
La reina María Luisa a caballo (1799). Óli/tela. 338 x 282 cm.
El Dos de Mayo de 1808 en Madrid
Oli /tela. 268 x 347
cm.
Inscripcions: En el
cel, a l’esquerra :
"Madrid / Dos de
Mayo".
Museo del Prado
Conegut també com
La lucha de los
mamelucos en la
Puerta del Sol
(1814).
Els afusellaments de la Moncloa o Tres de maig de 1808 Pintat l’any 1814
El Tres de Mayo de 1808 en MadridOli/tela. 266 x 345 cm.
Coneguda també com Los
fusila-mientos en la montaña
del Príncipe Pío (1814).
Esquelet estructural
Contrast: Llum i ombra;
Divisió vertical en dues parts;
Dos grups: víctimes i soldats;
Vertical (Camisa Blanca) i horitzontal
(fusells);
Blanc (Camisa Blanca) i negre (cel);
Individualitat (víctimes) i uniformitat
(soldats);
Expansió (Camisa Blanca ) i
encongiment (altres);
Centralitat del Camisa Blanca:
Concentració de color intens (blanc, groc i
vermell);
Direccionalitat cap a l’esquerra.
Profunditat, mostrant les tres dimensions;
Expressivitat: les actituds manifesten dos estats d'ànim (angoixa i indiferència);
Temporalitat: el moment pintat (immediatament abans de disparar) abans (homes morts) i després (víctimes que
desesperen).
PINTURES NEGRES (1819-20)
Aquelarre (1797-1798). Óleo sobre lienzo. 44 x 31 cm.
El coloso (1808-1812). Óleo sobre lienzo. 116 x 105 cm.
La Leocadia (1820-1823).
AVUI, juny 2008
Anys i panys pensant que El Colós (1812) l'havia pintat Goya i resulta que tot plegat era una creença falsa. Aquesta és la conclusió a què ha arribat Manuela Mena, cap de conservació de pintura del segle XVIII del Prado i una de les màximes autoritats en el pintor de Fuendetodos. Ara s'entén que aquest quadre no s'inclogués a la mostra Goya en els temps de guerra que actualment s'exhibeix al Prado. De fet, és una al·legoria de la guerra del francès i més d'un crític és del parer que el gegant del quadre representa Napoleó.
A més a més, a la part inferior del quadre s'hi van trobar fa poques setmanes dos caràcters que inicialment es van associar al número 17. Recentment el cap de conservació de pintura del segle XIX, José Luis Díez, ha demostrat que no són dos números, sinó les inicials A. J. Aquestes dues inicials, realitzades amb la grafia de l'època, els va acabar de destarotar. “El quadre pot ser del valencià Asensio Julià, un pintor que va ajudar Goya en els frescos de sant Antoni de la Florida. En sabem molt poc, d'aquest deixeble. Tan sols se li atribueixen deu quadres, i això és força estrany en un home que va passar de la setantena i que segurament va viure de la pintura", diu Díez.
SOSPITES
"Vaig començar a sospitar el 1991, quan estàvem preparant la mostra Goya, EL CAPRICI I LA INVENCIÓ. Vam fer un profund estudi de les teles que s'havien d'exposar i a la radiografia d'el COLÓS HI APAREIXIEN DUES FIGURES ESTRANYES. El pintor havia rectificat el seu pla inicial, un fet insòlit en Goya, ja que en totes les seves obres hi solen haver petits canvis o retocs, però la composició general mai canviava".A partir d'aleshores Mena va començar a mirar amb lupa una tela que fa 116 per 105 centímetres i que des del 1930 penja al costat de les anomenades PINTURES NEGRES. "és una obra molt fotogènica, però hi ha certes qüestions que l'allunyen de Goya. A tall d'exemple, el braç esquerre és matusser, no respon al preciosisme anatòmic a què ens té acostumats". per demostrar-ho, Mena va exhibir una sèrie de diapositives en què s'aprecia la diferència d'aquest braç amb d'altres pintats pel geni aragonès. "A més, els paisatges que es veuen a EL COLÓS no són naturalistes, sinó estranys i bruts; als núvols hi ha barreges de blancs, blaus i roses, tonalitats que Goya mai no va utilitzar; els braus són imprecisos i les peülles estan inacabades, estrany en un pintor tan minuciós; i hi ha un genet que cau del cavall contradient les lleis de la física".
MÉS SORPRESES
Mena i Díez creuen que encara hi podria haver més sorpreses quan s'estudiï en profunditat aquest pintor desconegut. A més, l'experta en Goya ha esmentat que tres obres més del pintor aragonès exposades al Prado -EXORCISME, EL DEGOLLAMENT i LA FOGUERA- probablement tampoc són seves. I és que encara hi ha molta feina a fer sobre els deixebles de Goya. "Portem més de 60 anys d'endarreriment", conclou Díez. La conclusió final sobre el veritable estat de la qüestió d'EL COLÓS ES publicarà a finals d'any en el butlletí oficial del Prado. "D e moment no tocarem el quadre. un cop fet l'informe, donarem a conèixer les conclusions pertinents. El Prado no vol enganyar ningú", assegura el director del museu, Miguel Zugaza.
“L’Aquelarre” o “El gran cabró”, 1820-1823. Quinta del Sordo.
Saturn devorant al seus fills 1820-1823. Quinta del Sordo.
Dos vells menjant sopes 1820-1823. Quinta del Sordo.
Baralla de gegants 1820-1823. Quinta del Sordo.
PINTURES NEGRES (1819-20)
Duelo a garrotazos o La riña (1820-1823)
Saturno devorando a su hijo (1820-1823)
La romería de S. Isidro
DARRERES PINTURES. L’EXILI
La lletera de Bordeus. Entre 1825-17
Cap de gos. Entre 1820-1823
Goya en Burdeos Director: Carlos Saura Actors: Francisco Rabal, José Coronado, Daphne Fernández, Maribel Verdú
