10 anys Institut Ramon Llull

Missió possible

Fa deu anys, els governs català i balear van crear l’Institut Ramon Llull com a eina per a la projecció exterior de la llengua catalana, la cultura que s’hi expressa i tota la producció cultural d’aquests dos territoris que no té estrictament una base lingüística. També com una eina per consolidar i aprofundir les relacions entre els diversos territoris que comparteixen aquesta llengua. Són encàrrecs inevitablement a llarg termini, que demanen insistència i continuïtat. Deu anys són poc temps per parlar d’objectius assolits, però són un període suficient per avançar balanços i començar a respondre preguntes. Balanços i preguntes sobre la idoneïtat i l’eficàcia de l’eina, de l’Institut com a instrument per a objectius més ambiciosos. Balanços i preguntes també sobre la missió mateixa, sobre si amb aquests anys d’experiència sembla realista i abastable l’objectiu sencer: dotar de visibilitat una llengua i una cultura; incrementar els llaços entre els diversos territoris on es parla; associar-la a les idees de diversitat estètica, de qualitat i ambició; asseure-les a les taules on és metafòricament el debat sobre el món contemporani.

Probablement, els qui avui tenim l’honor de dirigir-la no som els més adequats per valorar la idoneïtat i la potència de l’eina. Però sí que ho som per proclamar que la feina de moltes persones, de totes les direccions anteriors, de tots els equips que hi han treballat, el compromís de les institucions, la complicitat de la societat, l’entusiasme de la gent del Llull, han anat construint en aquests deu anys una herència sòlida que permet fer ara un salt endavant. Amb la tranquil·litat d’esperit que et dóna parlar de l’herència rebuda, es pot dir que el Llull ha estat i és una eina útil i prestigiosa, ben valorada dins i fora, que ha dut a terme multitud d’iniciatives, visibles i invisibles, excepcionals i capil·lars, que han deixat un pòsit valuós.

Aquest llibre només en pot recollir algunes de les més destacades i de les més visibles de cada any, d’aquestes activitats. Però al costat n’hi ha hagut moltes més, de tota mena. Des de Frankfurt a Venècia, des d’Avinyó a Kassel, des de Nova York o Washington a Londres, París o Berlín, passant per les cent cinquanta universitats de tot el món que acullen ensenyaments de català, la feina del Llull s’ha fet sentir i ja ha deixat empremta. Gràcies a tots.

Però no és el balanç de l’eina el més important. Per molt afinada que fos l’eina, per molt entusiasme i experiència que hi aboquéssim els qui en un moment o altre hi hem participat, tot plegat serviria de ben poc si no hi hagués al darrera una cultura potent i creativa, efervescent i variada. Per poder explicar al món que som una cultura important cal, per damunt de tot, que siguem realment una cultura important. I el balanç de deu anys de projecció a l’exterior i de recepció des de l’exterior ens diu que ho som. Que la projecció de la cultura és una missió possible, perquè hi ha el gruix i la diversitat suficients. Que els objectius són abastables. Complicats, llargs, que no s’esgoten en una acció ni arriben mai a un punt i final. Però que són abastables. Tots. Els de projectar-nos cap enfora. El de connectar-nos des de dins. El de ser visibles, perquè hi ha coses a veure. El de poder anar pel món escoltant, però també parlant. Aprenent, però també ensenyant. Les persones que han fet el Llull poden estar orgulloses de la feina feta. Però el principal actiu del Llull no és el Llull, és la cultura que el Llull té l’encàrrec de projectar. Anirem al món a explicar-ho. Però hi anirem amb el cap ben alt, perquè sabem que hi ha coses per explicar.

Vicenç VillatoroDirector de l’Institut Ramon Llull

L’Institut Ramon Llull és un organisme públic creat pels governs de Catalunya i les Illes Balears amb l’objectiu de promoure a l’exterior els estudis de llengua catalana en l’àmbit acadèmic, la traducció de literatura i pensament escrits en català, i la producció cultural catalana i balear en d’altres àmbits com el teatre, el cinema, el circ, la dansa, la música, les arts visuals, el disseny o l’arquitectura.

Amb aquesta finalitat, l’Institut Ramon Llull subscriu acords amb universitats de l’exterior per tal de promoure-hi la docència de català i coordina i ofereix suport a més de cent quaranta centres amb presència dels estudis catalans a tot el món. En paral·lel, l’Institut Ramon Llull secunda les associacions interna-cionals de catalanística i estimula els estudis avançats i la recerca lingüística en universitats de prestigi. Com a organisme oficial de certificació dels coneixements de català a l’exterior, organitza proves per a acreditar els diferents nivells, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

En un altre àmbit d’actuació, l’Institut Ramon Llull impulsa la traducció d’obres literàries i de pensament escrites en català, ajudant els editors en altres llengües que les publiquen i els traductors que se n’ocupen, a qui se’ls procura una formació continuada i el reconeixement de la seva feina. Es facilita el diàleg i l’intercanvi entre assagistes i investigadors en llengua catalana amb els seus interlocutors d’altres llengües, de la mateixa manera que s’afavoreix la projecció de les revistes de pensament i cultura en català i es promou l’intercanvi amb les d’altres països.

Finalment, l’Institut Ramon Llull es preocupa de difondre el conjunt de la literatura catalana en fires del llibre, i d’assegurar la presència d’artistes de Catalunya i les Illes Balears en programes destacats de la creació contemporània internacional, mitjançant acords amb institucions, mostres internacionals, centres d’art i museus; treballa perquè la cultura catalana sigui present en festivals i fires de ressò mundial; participa en esdeveniments culturals en ciutats estratègiques i capdavanteres en diferents àmbits de la creació; i promou intercanvis entre el sector creatiu local i l’internacional amb visites de comissaris, crítics, programadors, editors i agents estrangers per assistir a festivals, exposicions, estrenes, concerts o conferències a Catalunya i a les Illes Balears.

Institut Ramon Llull

10 anys promovent la cultura catalana al món

La llengua catalana al món

I Col·loqui Europeu d’Estudis CatalansUniversité Paul-Valéry Montpellier 33 - 5 d’octubre de 2002

L’exposició del pintor mallorquí Andreu Terrades, oberta fins al 3 de novembre a la Galerie im Pferdestall de la Kulturbrauerei, inclou obres de l’artista realitzades entre el 1967 i el 2001.

Organitzat per l’Association Française des Catalanistes i la Deutscher Katalanistenverband i centrat en la literatura catalana de la democràcia i la recepció de la literatura catalana a Europa.

Destaca la presència d’escriptors com Baltasar Porcel, Quim Monzó, Carme Riera o Gabriel Janer Manila, i les actuacions musicals de Montserrat Torrent, Damià Timoner i els grups Cap Pela, Música Nostra, S’Albaida i Contemporary Club Ensemble. Les companyies de dansa Au Ments i Àngels Margarit - Cia. Mudances, un cicle de cinema amb la presència de Bigas Luna, Ventura Pons i Agustí Villaronga, i una exposició retrospectiva del pintor Andreu Terrades completen la mostra.

Cultura catalana a Berlín.Die Blaue Brücke23 octubre – 23 novembre

2002

“Er wurde langsam wach und dachte in jedem der sukzessiven Stadien des Erwachens daran, dass er beim Einschlafen gehofft hatte, die Erektion würde nach der Siesta wie weggezaubert sein.”Quim Monzó, La magnitud de la tragèdia

“Es va anar despertant a poc a poc, i en cada estadi successiu de desvetllament recordava que s’havia adormit amb l’esperança que, després de la migdiada, com per art de màgia l’erecció hauria desaparegut.”


Maria del Mar Bonet, la companyia de dansa Nats Nus, el pianista Albert Atenelle, una instal·lació d’Eulàlia Valldosera a la Galeria Tretyakov (Moscou) i l’exposició «Gaudí, un univers» a Arte Nova Studio (Sant Petersburg) actuen com a ambaixadors de la cultura catalana a Rússia. A l’entorn de l’arquitecte s’organitza un seminari i, en paral·lel, es duen a terme un programa de música clàssica catalana i un altre de cinema.

Cultura catalana a Moscou i Sant Petersburg.L’agulla daurada23 juny – 4 juliol

2003

“Demanà l’amic a son amat si havia en ell nulla cosa a romasa a amar; e l’amat respòs que ço per què l’amor de l’amic podia multiplicar, era a amar.”

“L’arquitecte del futur es basarà en la imitació de la naturalesa, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes.”Antoni Gaudí

“Спросил Любящий Возлюбленного своего, не выше ли сил его сила любви; и ответил Возлюбленный, что в любви-то любовь Любящего и набирает силу.” Ramon Llull, Llibre d’amic e amat

El català s’ensenya a 13 noves universi-tats de 10 països

AlemanyaArgentinaCanadà Cuba Eslovènia França Itàlia Marroc Polònia República Txeca


Poesia completa, Ramon Xirau. Tr. A. Sánchez Robayna(Mèxic DF, FCE-UNAM , 2007)

“Punza la luz, esqueje de palabras sencillas, mientras la niebla moja los vidrios del espacio en las propagaciones inexactas del aire.”Ramon Xirau

“Fibla la llum, esqueix / de paraules senzilles, / mentre la boira mulla / els miralls de l’espai / en les difusions / inexactes de l’aire.”

Eton College, Regne Unit17-19 de desembre

50è Col·loqui de l’Anglo-Catalan Society i 11è Col·loqui de la North-American Catalan Society

La fira del llibre més important d’Amèrica Llatina acull la cultura catalana amb un programa literari de 600 participants i 150 actes. També destaquen la Retrospectiva d’Antoni Tàpies al Museo de Arte de Zapopán i una exposició de Salvador Dalí, els concerts de Miquel Poveda, Agustí Fernández i Eugenia León, l’actuació de Comediants i les companyies La Viuda i Sol Picó, a més d’un cicle de cinema amb Cesc Gay i José Luis Guerín.

Feria del Libro de Guadalajara. La cultura catalana, convidada d’honor27 novembre – 5 desembre

“No m’interessa magnificar els grans temes de la filosofia, o els grans personatges; prefereixo magnificar coses trivials i quotidianes. I aquesta preferència em porta a una meditació sobre el que és insignificant, sobre el fet que tots estem fets de la mateixa pols, sense privilegis ni diferències.”

Antoni Tàpies

2004

R. X

irau


“Veig l’art i la literatura

com un possible

eixamplament d’horitzons

cap a la llibertat.”

Joan Brossa

Noves càtedres i Centres d’Estudis Catalans

Es presenta l’exposició «Desde Barcelona al Nuevo Mundo», sobre Joan Brossa, i hi actuen Carles Santos, la Companyia Gelabert-Azzopardi i Pep Bou. El cineasta Pere Portabella és el protagonista d’un cicle de cinema, i acadèmics de les universitats catalanes i balears fan seminaris a Santiago i Temuco.

Lugares como poemas. Creación catalana en Chile6 – 14 juliol

L’exposició «La Divina Comèdia» de Miquel Barceló al Castel Nuovo emmarca els concerts de Carles Santos i Raimon, i les actuacions d’Àngels Margarit, Roger Bernat i Pep Tosar. També s’hi fa un cicle de lectures dramatitzades d’obres de Lluïsa Cunillé, Sergi Belbel i Jordi Galceran, i un de cinema amb la participació de Joaquim Jordà, Ramon Térmens i Carles Torras, entre d’altres. Les tres universitats de la ciutat acullen un complet programa d’actes acadèmics

Veles e vents. Cultura catalana a Nàpols7 – 15 octubre

2005

Centre d’Estudis Catalans a la Universitat Queen Mary de Londres

Estudi d’Investigació Catalanística de la Universitat Goethe de Frankfurt

Càtedra d’Estudis Catalans Joan Coromines a la Universitat de Chicago

“A través de la porta de la interdisciplinarietat, en un curs de català ja no només s’ensenya la llengua o la literatura, sinó també el cinema, l’urbanisme, l’arquitectura, la geografia i altres aspectes de la cultura catalana.” Jaume Martí Olivella President de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística

JOAN

BR

OSS

A desdeBarcelonaal NuevoMundo


21 de desembre: acte de constitució a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona)

Creació de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística

Exposició «Literatures de l’exili»Itinerància de l’exposició a Buenos Aires, Santiago de Xile, Mèxic DF i Santo Domingo.

La ciutat nord-americana és la seu de diverses mostres culturals: una exposició del fotògraf Joan Fontcoberta a l’Aperture Foundation, un cicle de cinema a la Film Society del Lincoln Center amb la participació d’Isabel Coixet, Marc Recha i Romà Gubern, i un simposi de poesia amb la presència de nombrosos poetes i del crític Harold Bloom.

Catalan Culture in New York27 gener – 14 febrer

2006

“Few peoples are as devoted to the best of their imaginative literature as are the Catalans. Barcelona in particular is a city-of-cities, like New York City, Rome, and Paris, and resembles them most in being a city of the imagination.”Harold Bloom, Ramon Llull and Catalan Tradition

Coberta i interior del catàleg de l’exposició amb fotografies de diversos escriptors exiliats; s’hi pot reconèixer Francesc Trabal, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Carles Riba, entre d’altres.

Prova d’impremta de la revista El Poble Català, París, 1939-1940.

“Em veig obligat a fugir de tot el

que estimo i tinc tanta ràbia i

tanta pena que ploro amb els

ulls ben secs i no em doldria gens

morir-me.”Pere Calders

Fira del llibre de Frankfurt.La cultura catalana, convidada d’honor10 – 14 octubre

2007

Autors traduïts a l’alemanyMaria BarbalCarles BatlleSergi BelbelJaume CabréAmbrosi CarrionMaite CarranzaAda Castells Víctor CatalàCarles DuarteSalvador EspriuPau FanerAntoni Vidal FerrandoJosep M. FonallerasManuel ForcanoGuillem FronteraPere GimferrerÀngel GuimeràGabriel Janer ManilaMaria de la Pau JanerAntoni LozanoRamon LlullJoan MargaritMiquel Martí i PolJoanot MartorellQuim MonzóMaria Antònia OliverMiquel de PalolJosep PlaRosa PlanasBaltasar PorcelCarles PortaJordi PuntíCarme RieraMercè RodoredaEmili RosalesJosep Maria de SagarraAlbert Sánchez PiñolAntoni Serra BauzàTeresa SolanaJaume SubiranaFrancesc TorralbaDaniel Vázquez SallésAntònia VicensLlorenç VillalongaEugeni Xammar

La fira del llibre més important del món obre les portes a la cultura catalana. Hi participen 118 autors, 237 entitats i 5.719 persones vinculades al món cultural; s’hi programen 95 actes i 53 obres literàries es tradueixen del català a l’alemany.


30 anys del Centre d’Estudis Catalans de la Universitat París-Sorbonne17 de juny, París

Made in Catalunya. Catalan Culture in New York7 març – 3 juny

“No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions.”Quim Monzó, discurs d’obertura de la Fira de Frankfurt

Alguns dels actes més celebrats són l’adaptació del Tirant lo Blanc dirigida per Calixto Bieito, el cicle de dansa contemporània «Dance: meeting Catalan Culture», les exposicions Cultura Catalana, Singular i Universal i VisualKultur.cat, els Dies de l’Òpera Catalana i les Sónar Nits.

“EN FI, BENVOLGUTS

AMICS, ESCRIC PERQUÈ

HE LLEGIT, LLEGEIXO

PERQUÈ VISC. I CREC, AIXÍ,

EN TOTS NOSALTRES, DIMENSIÓ I

ARDOR DEL CEL I DE LA TERRA.”

Baltasar Porcel, discurs de cloenda de la Fira de Frankfurt

Del 7 de març al 3 de juny el Metropolitan Museum (MET) acull l’exposició «Barcelona and Modernity. Gaudí to Dalí» i és la seu d’una gala lírica amb Joan Pons i Jaume Aragall.

El Centre d’Estudis Catalans està dotat d’una càtedra de llengua i cultura catalanes, a fi que s’hi imparteixin estudis de català amb un diploma universitari propi, i que s’hi organitzi un programa anual de recerca i difusió de la llengua, la literatura i la cultura catalanes. Compta amb una biblioteca de 14.000 volums, entre els quals s’inclou el fons Cambó.

En la segona edició d’aquest programa, els cantants Laurie Anderson, Lou Reed i Patti Smith llegeixen poemes de poetes catalans.

“Let me escape into your old domain. Our ghosts still drift about the usual place.”

“Deixa’m fugir d’aquí, i tornar al seu temps. Trobem-nos altre cop al lloc de sempre.”

“Temps enrera”, Gabriel Ferrater llegit per Lou Reed (traducció: A. Terry)

2007


7 de novembre, Palma

Inauguració del curs acadèmic 2008-2009

“Aquest professorat és un col·lectiu de persones excepcionals, que no només garanteixen la promoció de la llengua i la cultura, sinó que a més viuen una experiència personal i investigadora ben rellevant que a fi de comptes revertirà algun dia també en el nostre patrimoni intel·lectual.”

Mavi Dolz Directora de l’Àrea de Llengua i Universitats (2008-2009)

«Walter Benjamin vist per Francesc Abad». Exposició i cicle de conferències a Berlín13 març – 16 maig

“Escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas –La plaça del Diamant– es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la guerra civil.”Gabriel García Márquez

Any Mercè Rodoreda

Guanajuato és la seu del festival cultural amb més ressò d’Amèrica Llatina. La presència catalana porta a Mèxic a Joan Manuel Serrat, Jordi Savall, que hi actua amb Hespèrion XXI, la Capella Reial de Catalunya i Tembembé Ensemble; la companyia Sarruga, Barcelona 216, Marta Carrasco, Xavier Albertí, una exposició d’Agustí Centelles i la Dansa de la Mort de Verges, entre d’altres.

Guanajuato: Festival Internacional CervantinoLa cultura catalana, convidada d’honor. 8 – 26 octubre

2008 L’Any Rodoreda se celebra entre

el juliol del 2007 i el desembre del 2009, amb nombrosos actes arreu del món.

Ana Belén (a Guanajuato i Madrid) i Jessica Lange (a Nova York) interpreten un monòleg basat en La plaça del Diamant sota la direcció de Joan Ollé.

Es fan lectures dramatitzades d’altres obres a París i Brussel·les.

En el cicle de conferències, coordinat per Josep Maria Lluró, hi participen Jean Bollack, Georges Nivat, François Rastier, Enzo Traverso, Martin Crowley , Carme Molinero i altres experts europeus.


Llançament de la plataforma universitària Xarxa Llullxarxallull.cat

Realització de la sèrie didàctica multimèdia 4cats

Be Balears – Salònica i Brussel·lesOctubre-novembre

A Nova York hi actuen Sònia Gómez, Societat Doctor Alonso, Mal Pelo, i Àngels Margarit-Cia. Mudances, i hi tenen lloc els cicles «Food and Drama», dirigit per Carlota Subirós, i «Jazz and Food at the Standard», amb la participació del xef Isma Prados, i dels músics Llibert Fortuny i Chano Domínguez Quartet, entre d’altres. Destaca també el Sonar Sounds i el cicle de cinema Clandestí: Forbidden Catalan Cinema Under Franco. Dins del marc del PEN World Voices Festival, s’homenatja Blai Bonet.

Artistes balears duen un tast de música, poesia, gastronomia, teatre, dansa i cinema a Salònica i Brussel·les. Entre d’altres, hi participen Maria del Mar Bonet, David Vidal, Joan Martorell, els Dimonis de Sa Pobla, les companyies Au Ments i Hierba Roja, a més de les pel·lícules Els rastres fosforescents dels cargols, de Cesc Mulet, i El mar, d’Agustí Villaronga.

Catalan Days – Nova York12 abril – 20 maig

L’Institut Ramon Llull presenta per primera vegada el Pavelló de Catalunya i les Illes Balears a la 53a edició de la Biennal d’Art de Venècia, en el marc dels Eventi Collateralli, amb el projecte «La comunitat inconfessable», comissariat per Valentín Roma, que rep 45.633 visites. En paral·lel es programen la jornada acadèmica «Les Ciutats Inconfessables. De Catalunya a Europa, passant per Amèrica», a la Universitat Ca’Foscari, i la interpretació del Juditha Triumphans d’Antonio Vivaldi, a l’església de San Giovanni in Bragora, per part de l’Orquestra Academia 1750. A més, una obra del col·lectiu Bestué&Vives és inclosa dins de l’Exposició Internacional. La participació a la Biennal de Venècia és un projecte amb continuïtat. L’any 2011, es presenta «Mabel Palacin 180º», projecte comissariat per David G. Torres, que també es completa amb unes jornades acadèmiques de debat.

Biennal d’Art de Venècia5 juny – 30 novembre

2009

Revista Transfer

París acull recitals, xerrades i altres actes poètics amb què la lírica catalana es presenta en aquest festival singular, en què participen 30 poetes.

La revista anual, en anglès, que edita l’Institut Ramon Llull arriba al número 5 i entra a formar part d’Eurozine, la xarxa europea de revistes culturals.

Marché de la Poésie.La cultura catalana, convidada d’honor20 maig – 30 juny

L’accent català arriba al cor de la capital francesa, amb el lema Le catalan, la langue de 10 millions d’Européens. Amb la participació de més de 200 exhibidors de 30 països i un total de 22.786 visitants, la fira de llengües i ensenyament ha comptat amb la col·laboració d’institucions de tots els territoris de parla catalana. L’acte inaugural, a càrrec de Comediants, és una adaptació de l’espectacle Llibre de les bèsties, basat en l’obra de Ramon Llull.

París: Expolangues 2010.La llengua catalana, convidada d’honor3 – 6 febrer

2010

Festival Internacional de Teatro de Bogotà. Catalunya i les Illes Balears, convidades d’honor19 març – 4 abril

En el marc del festival d’arts escèniques més important d’Amèrica Llatina, Concha Buika ret un homenatge a Chavela Vargas, Àlex Rigola presenta la seva adaptació de la novel·la 2666 de Roberto Bolaño, Sergi López el monòleg Non solum, i la companyia Res de Res hi estrena el muntatge Èxode, Sine Terra , entre d’altres artistes.


“Comme une seule mise sur le tout et le rien sang et mot et amour: vertige dé de miroirs en jeu

NRF, La poésie catalane, Maria-Mercè Marçal en traducció d’Annie Bats (n. 590, 2009)

“Com una sola aposta / al tot i al res / sang i paraula / i amor: vertigen / dau de miralls en joc.”


18 – 21 de juliol, Universitat de Girona

25 anys de Jornades Internacionals per a Professors de Català

Festival Mondiale des Théâtres de Marionnettes de Charleville-Mezières16 – 25 setembre

En les set edicions d’aquest festival literari hi han participat més de 500 escriptors d’arreu del món, dels quals 20 són en llengua catalana. Cal destacar la participació de Jordi Puntí, Najat El Hachmi, Francesc Serés amb Colum McCann i Peter Carey, Quim Monzó, al costat de Robert Coover, o Joan Margarit amb Philip Levine, entre d’altres.

El Focus Català i Balear hi participa amb gran nombre de companyies de titelles del país com Jordi Bertran, Centre de Titelles de Lleida i Companyia Joan Baixas.

PEN World Voices Festival a Nova York25 abril – 1 maig

Miró & Catalan Culture14 abril – 11 setembre

“Una de les coses que jo he après a la universitat és a ser humil, en el sentit de saber enfrontar-te a les coses despullat, sense mitificacions. Aleshores és quan veus la realitat, amb tota la seva dificultat i riquesa alhora.”Joan SolàCatedràtic de lingüística catalana a la Universitat de Barcelona i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

2011

“Catalonia is certainly a place of literature.”Colum McCann

La cultura catalana desembarca a Londres amb l’exposició «Joan Miró: The Ladder of Escape» a la Tate Modern. L’acompanyen espectacles de Tap Olé, Nats Nus Dansa, Sol Picó, concerts de Carles Benavent Quintet, Miguel Gómez Quartet, Colia Miralta Sambeat, Biel Ballester Trio, Mishima, Les Aus i Aias, entre d’altres actuacions, i se celebra un cicle de conferències sobre l’obra de Joan Miró.

Per primera vegada, Catalunya i les Balears tenen un pavelló propi en aquesta mostra vinculada a la Biennal d’Art. En el marc de l’Eventi Collateralli, s’hi pot visitar el projecte Vogadors, de Jordi Badia i Félix Arranz.

La llengua catalana al món: 10 anys d’ensenyament i divulgació

Avignon à la catalane 7 – 28 juliol

La música catalana i balear és present en festivals de primera línia: grups com Manel, Seward, Mujeres, Ninette & The Goldfish, Els Amics del Bosc, Ferguson o Petit actuen a la Canadian Music Week (Toronto), al South by South West (Austin), a The Great Escape (Brighton) i al Vive Latino (Mèxic DF).

Catalan Sounds on Tour14 març – 12 maigBiennal d’Arquitectura

de Venècia29 agost – 25 novembre

2012

Vuit propostes escèniques catalanes es presenten al Festival OFF d’Avinyó, un dels més importants del món. Les companyies Pelmànec, Eia, Pere Faura, Alba Sarraute, Los Excéntricos, Cor de Teatre, Katraska i Mariantònia Oliver actuen en diversos espais de la ciutat.

“El que avanza creando algo nuevo lo hace como un remero, avanzando hacia delante, pero rema de espaldas, mirando hacia atrás, hacia el pasado, hacia lo existente para poder reinventar sus claves.” Jorge Oteiza

Rowan Cope, estudiant de català a la Universitat d’Oxford, on va llegir La plaça del Diamant, s’examina dels certificats de català a la Universitat Queen Mary de Londres i inicia la seva carrera com a editora a l’editorial Virago, que el 2013 publicarà l’obra en una nova traducció a l’anglès de Peter Bush.

10 anys enllaçant

institucionsi unint

persones

Els primers deu anys de vida de l’Institut Ramon Llull han servit per exportar el bo i millor dels diversos sectors que configuren la nostra cultura, tant duent a terme accions de difusió genèrica encaminades a visibilitzar i reforçar la nostra marca, com propiciant la màxima mobilitat dels nostres creadors a través de les diverses convocatòries d’ajuts públics de què disposem.

Ara bé, l’actual conjuntura econòmica exigeix la màxima eficàcia i eficiència en tot el que fem, i per això ens plantegem els propers anys com els de la definitiva consolidació de l’IRL: 1) tot redefinint la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior d’acord amb criteris d’excel·lència, recorregut curricular, grau d’implicació econòmica i acadèmica, i interès estratègic; 2) reforçant la política actual de suport a les traduccions bo i afegint-hi dos àmbits prioritaris d’actuació –el dels clàssics i el de la literatura infantil i juvenil–, i tornant a promoure la candidatura de la literatura catalana com a convidada d’honor a aquelles fires internacionals del llibre d’interès estratègic per a la seva difusió; i 3) propiciant la màxima presència d’artistes catalans i balears en les programacions dels centres, festivals i mostres internacionals més rellevants de la creació contemporània, tot fent possible focus sectorials o garantint la seva circulació en els principals circuits internacionals.

Des d’aquest punt de vista, alguns dels principals projectes del 2012 i 2013 s’arrengleren ja amb aquests objectius: des dels nous acords amb diverses universitats estratègiques –com la London School of Economics i la Monash University de Melbourne– i la presència de la literatura catalana com a convidada d’honor als salons del llibre del Quebec el 2012 i de París el 2013, fins a la gira «Catalan Sounds» (focus de pop-indie català als principals festivals del mercat anglosaxó), «Avignon à la catalane» (presència de vuit grups al Festival OFF), o la col·laboració de l’IRL en la promoció de la pel·lícula Pa negre al mercat nord-americà, passant per la presència de cinc artistes catalans a la Documenta de Kasel, les exposicions de J. M. Sert (al Petit-Palais de París), Miró (a la National Gallery of Art de Washington) o Dalí (al Centre Pompidou de París), així com la participació per primera vegada a la Biennal d’Arquitectura de Venècia.

Tot això ha estat possible gràcies a la competència i entusiasme de tots els equips de les seus de Barcelona i Palma, els delegats de París, Londres, Berlín i Nova York, i, sobretot, al sentit d’una feina que s’imposa per si sol.

L’IRL i la força d’una cultura

Àlex SusannaDirector adjunt de l’Institut Ramon Llull

10 anys en xifres

Llengua i universitats

150universitats de l’exterior

amb estudis catalans

37països amb exàmens per a la certificació de coneixements

de llengua catalana

750beques atorgades a estudiants

de català de l’exterior

Literatura i pensament

734subvencions a la traducció

39llengües amb obres traduïdes del català

279actes acadèmics realitzats

Arts visuals, arquitectura, arts escèniques, música i cinema

5.000artistes presents a escenaris d’arreu del món amb el suport

de la convocatòria pública creada l’any 2005

700acords amb festivals, teatres, sales, centres d’art, biennals, museus i fires de tot el món

L’Institut Ramon Llull assoleix enguany la seva primera dècada d’existència. Per a una institució amb un objectiu tan ampli com és la projecció exterior de la cultura de Catalunya i de les Illes Balears en tots els seus vessants, potser no és un període prou llarg per fer grans balanços, però sí que ens dóna perspectiva a bastament per valorar-ne una característica per sobre de les altres: l’estabilitat.

La feina desenvolupada al llarg d’aquests deu anys ha servit per augmentar la presència internacional dels nostres artistes i escriptors i situar-los en el mapa global de les arts. Els creadors de Catalunya i les Balears han tengut nombroses oportunitats d’intercanviar coneixements i experiències amb artistes de procedències i àmbits diversos, en un ventall molt ampli d’entorns professionals, cosa que ha enriquit i continuarà enriquint el nostre bagatge cultural.

Les dues administracions que formen l’Institut representen realitats diferents, però amb una base comuna. És precisament en això que ens hem de centrar: els aspectes que ens uneixen ens donen la força necessària per dur els nostres creadors per tot el món i donar-los plataformes per fer-los visibles arreu.

En la complicada situació actual, no podem escatimar esforços per garantir la continuïtat d’aquesta feina conjunta i per fer de l’Institut un organisme durador en el temps amb independència de les possibles circumstàncies conjunturals dels anys que vendran.

Tenim un llarg camí per recórrer junts: la nostra producció artística i literària està en un moment excel·lent i cada vegada més ocupa un espai en el panorama internacional. La seva elevada qualitat és la nostra millor carta de presentació, i això, en els moments que vivim, només ens serveix d’impuls per continuar endavant en la mateixa línia de col·laboració a dues bandes.

La cultura com a eina de projecció

Antoni VeraDirector adjunt de l’Institut Ramon Llull a les Illes Balears

Seus Equips directius

Anys 2002-2004 Joan Maria Pujals i Vallvè DirectorPilar Arnau i Segarra Directora adjunta a les Illes BalearsMiquel Segura i Aguiló Director adjunt a les Illes BalearsJosep Marcé i Calderer GerentEster Franquesa i Bonet Directora de l’Àrea de Llengua Àlex Susanna i Nadal Director de l’Àrea de CulturaEnric Canals i Cussó Director de l’Àrea Virtual i Audiovisual

Any 2006 Emili Manzano i Mulet DirectorJosep Marcé i Calderer GerentÀngels Prats i Mora Cap de l’Àrea de Llengua Borja Sitjà i Colàs Cap de l’Àrea de CreacióCarles Torner i Pifarré Cap de l’Àrea de Pensament i HumanitatsMary Ann Newman Coordinadora institucional

Anys 2004-2006 Xavier Folch i Recasens DirectorJosep Marcé i Calderer GerentÀngels Prats i Mora Cap de l’Àrea de Llengua Xavier Albertí i Gallart Cap de l’Àrea de CreacióCarles Torner i Pifarré Cap de l’Àrea d’Humanitats i CiènciaMary Ann Newman Coordinadora institucional

Anys 2006-2010 Josep Bargalló i Valls DirectorMaria Neus Fornells i Macià Directora adjunta a CatalunyaFrancesca Tur Riera Directora adjunta a les Illes BalearsJosep Marcé i Calderer GerentMavi Dolz Gastaldo Directora de l’Àrea de Llengua i UniversitatsAndreu Bosch i Rodoreda Director de l’Àrea de Llengua i Universitats Borja Sitjà i Colàs Director de l’Àrea de CreacióCarles Torner i Pifarré Director de l’Àrea de Literatura i PensamentMary Ann Newman Coordinadora institucional

Des del 2011 Vicenç Villatoro i Lamolla DirectorÀlex Susanna i Nadal Director adjuntFrancesca Tur Riera Directora adjunta a les Illes BalearsAntoni Vera Alemany Director adjunt a les Illes BalearsJosep Marcé i Calderer GerentAndreu Bosch i Rodoreda Director de l’Àrea de Llengua i Universitats

Oficines a l’exterior

AlemanyaCharlottenstraße, 18D-10117 Berlín+49 30 208 86 43 24www.llull.cat/berlin

Regne Unit107-111 Fleet StreetEC4A 2AB Londres+44 (0) 20 7936 9041/9431www.llull.cat/london

Estats UnitsOne Rockefeller Plaza,26th Floor10020 Nova York+1 212 782 33 34www.llull.cat/new_york

França3, rue de la Boétie75008 París+ 33 (0) 142 660 245

www.llull.cat/pariswww.llull.cat/pariswww.llull.catwww.facebook.com/IRLlulltwitter.com/irllull

Seus

CatalunyaDiputació 279, planta baixa08007 Barcelona+34 934 678 [email protected]

Illes BalearsProtectora 10, local 1107012 Palma+34 971 729 [email protected]

EditaInstitut Ramon Llull, en ocasió del seu 10è aniversari

DirectorVicenç Villatoro

Director adjuntÀlex Susanna

Director adjunt a les Illes BalearsAntoni Vera

GerentJosep Marcé

Coordinació editorialInstitut Ramon Llull

Realització editorialLíniazero edicions

Disseny gràficPau de Riba

ImpressióSyl

© de l’edició: Institut Ramon Llull © dels textos: Institut Ramon Llull o els autors indicats© de les imatges: si no s’indica altrament, Institut Ramon Llull

Crèdits fotogràfics2003 (Gaudí): ©Eleanor Tomczyk2004 (Ramon Xirau): ©Agustín Estrada; (Eton College): blog.visitlondon.com2005: (Lugares como poemas. Creación catalana en Chile): ©Carles Santos2006 (Landscapes without Memory, Aperture, New York ©Joan Fontcuberta2008 (Mercè Rodoreda a Ginebra a finals de 1950): ©Arxiu Fundació Mercè Rodoreda

Imprès en paper amb les certificacions mediambientals FSC, PEFC i EMASDL: B-25581-2012Barcelona, 2012

10 anys Institut Ramon Llull

Documents

Transcript of 10 anys Institut Ramon Llull