capalparc@gmail.comENTORN I ORDENACIÓ

La proposta per a l’actuació a la Masia de Ca n’Oriac parteix de l’anàlisi del lloc, de les característiques de l’edifici a rehabilitar i del seu l’entorn. El projecte adequa l’ampliació i la rehabilitació de la Masia a les necessitats del programa funcional donat.

El recinte de la Masia de Ca n’Oriac és un gran espai urbà aliè al seu entorn immediat. El que pretén aquesta proposta és aconseguir que aquest edifici passi a formar part del barri i que entri en diàleg amb el nou edifici que es proposa i que s’integri formant un tot edificatori.

Atenent el programa funcional plantejat per aquest equipament, el primer que s’analitza són els espais interiors de la Masia i els elements patrimonials protegits per tal d’assignar-los un ús i posar-los en valor. En segon terme es posa de manifest l’hostilitat que generen les edificacions veïnes a nivell de mitgeres. I per últim, però no menys important, la no-integració de la Masia en el context urbà (Parc i carrers limítrofs). S’observa, per tant, que la Masia és un edifici aliè al seu entorn alhora que l’entorn tampoc s’hi integra.

Partint d’aquesta anàlisi, es planteja un seguit d’actuacions que configuren la forma i la relació dels espais i generaren un nou espai urbà.

Per tal de poder emplaçar el nou edifici al recinte de la Masia, es parteix del criteri d’allunyar la nova edificació cap als límits reals del solar per tal d’aconseguir generar un nou espai urbà entre les dues edificacions i per formar unes pantalles o barreres visuals davant les mitgeres veïnes quan aquest nou edifici pren alçada.

El recinte com a concepte de solar tancat es dissol amb l’eliminació de la tanca opaca i massissa i passa a entendre’s com a dos espais urbans interconnectats però independents.

Així doncs, el projecte contempla una duplicitat d’espais exteriors que respon a la necessitat de tenir un espai públic propi del nou equipament i a la integració de l’espai adjacent a l’edifici amb l’entorn natural immediat. Es generen, per tant, 2 espais amb característiques molt diferents:

- L’atri exterior, que serveix de nexe d’unió entre els 2 equipaments i ens permetrà donar-li usos molt variats (cinema a la fresca, xerrades i col·loquis a l’aire lliure, un punt de trobada per entitats, etc.)

- El carrer porxat, que sorgeix de l’ampliació i peatonalització d’una part del carrer de la Mola i que uneix ciutat i natura fent que el nou edifici sigui el punt final d’un recorregut verd i que generi una fita urbana nova.

Amb la desaparició de la tanca com a límit físic de l’àmbit d’actuació, s’aconsegueix que l’entorn immediat passi a formar part del projecte i que interfereixi en la generació d’espais. Així el Parc del Torrent de la Romeua entrarà dins l’era de la Masia de Ca n’Oriac i serà generadora de l’espai verd i de noves façanes.

CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROPOSTA

Si analitzem el programa funcional plantejat per aquest conjunt edificatori, veiem que el nou equipament ha d’estar format per 2 edificis diferents amb 2 usos independents: un equipament associatiu i un centre de serveis socials.

Aquesta singularitat programàtica, tenint en compte les característiques estructurals, patrimonials i físiques de la Masia ha portat a donar-li a l’edifici existent uns usos molt disseminats, és a dir, és una agrupació d’espais de petites dimensions que es desenvolupen al voltant d’un espai central.

No s’ha intentat omplir tots els espais pre-existents amb un ús determinat per tal de complir amb el programa, sinó que s’ha buscat la coherència funcional per tal de fer d’aquest edifici un element amb vida interior pròpia.

S’ha partit d’alliberar l’espai central d’un ús determinat i se li ha conferit la propietat de ser el lloc nexe de la resta d’espais generant un atri interior de doble alçada. Aquest espai és el que definirà el caràcter de l’equipament i serà l’element que el faci reconeixible pels usuaris. La resta d’espais, de dimensions més reduïdes, seran els que compliran l’ús concret. Tot i això, el fet d’haver deixat aquest espai central lliure, la Masia ha passat a ser un edifici flexible perquè tots els seus espais estan connectats amb aquest espai central.

No s’han cobert tots els espais de la Masia per buscar la màxima superfície construïda, sinó que s’ha buscat generar uns espais exteriors servidors de l’espai interior servit.

El programa de l’edifici d’Acció Social ve marcat per unes necessitats programàtiques molt diferents, sales de reunions, despatxos i bucs d’entrevistes. Prenent com a base la flexibilitat de la seva configuració, la forma és la resposta antagònica a la Masia, un edifici funcional que es volca cap a l’espai central i tanca i aïlla el projecte d’una de les mitgeres pitjor integrades.

L’edifici associatiu, però, ha de comptar amb un espai auditori que, com a tal, no podia ser encabit dins la masia justament per les seves característiques físiques i espaials. L’espai auditori s’ha incorporat de manera tangencial a la Masia establint un diàleg arquitectònic que ressalta l’edifici catalogat.

L’auditori, situat en planta baixa, s’emmarca en continuïtat amb l’edifici de serveis socials i acaba de conformar la plaça encerclant la Masia i oferint-li un nou i millor entorn directe.

INTERVENCIÓ A LA MASIA

L’actuació global a la Masia es planteja de manera que es mantingui i recuperi la seva essència original sense produir falsos històrics, és a dir, les intervencions han de ser reconeixibles però adequades a l’element que s’està rehabilitant: ús de materials constructius adequats als materials preexistents (morter de calç, teules àrabs, ceràmica, etc).

Es planteja la recuperació dels revestiments continus exteriors i de tots els elements històrics amb interès patrimonial com ara són el rellotge de sol, les reixes i baranes o l’escut central.

A nivell de coberta, la Masia ja va ser rehabilitada pels serveis tècnics de l’Ajuntament. A la zona dels tallers (planta 1 sobre l’espai de les tines) es planteja una reconstrucció de la coberta seguint els mateixos criteris constructius.

A nivell interior, la distribució actual de la Masia, separada per grans murs de pedra i ceràmica, és òptima per encabir-hi tots els petits espais que marca el programa funcional.

La part estructural a la Masia es planteja com una operació d’impacte mínim quant a càrregues. Tenint en compte els nous requeriments estructurals, es planteja el buidat interior de tots aquells elements estructuralment fora de servei a nivell de forjat intermig. La nova estructura es proposa amb panells CLT de fusta natural fixats en el seu perímetre sobre una subestructura metàl·lica vinculada a l’estructura vertical de l’edifici. Una intervenció que respecta l’estructura vertical existent però que substitueix els forjats col·lapsats sense imitar-los.

El paviment de la planta 1 de la Masia es planteja fer-lo amb fusta, seguint el criteri de reduir càrregues. A nivell de planta baixa es planteja la recuperació del paviment existent i protegir-lo amb resines epoxídiques.

Les actuacions a les façanes de la Masia respondran al criteri marcat per la normativa municipal referent als diferent nivells de protecció. El criteri principal serà intentar restaurar o mantenir els elements pre-existents i les actuacions que es facin en els buits (finestres) siguin amb materials naturals i nobles i que es pugui identificar amb claredat que no són originals.

DUALITAT: DIÀLEG AMB LA MASIA

El criteri arquitectònic per actuar a l’emplaçament i establir un diàleg entre l’edifici existent i el nou ha estat fomentat per ressaltar la dualitat de la nova realitat (edifici restaurat vs edifici nou). S’ha volgut ressaltar aquest fet projectant unes façanes molt transparents i lleugeres en contraposició amb les petites obertures de la Masia. També s’ha pretès diferenciar la lleugeresa del nou edifici en contraposició amb la massa i volum de la Masia fent que part del nou edifici estigui elevat respecte la plaça.

El nou edifici està obert a l’espai públic i les seves vistes estan orientades a la Masia per tal de donar-li protagonisme.

SOLUCIONS CONSTRUCTIVES

La Masia de Ca n’Oriac

Tal i com ja hem dit, l’actuació principal a la Masia consisteix en una intervenció estructural i de consolidació dels elements preexistents. L’actuació estructural que es planteja consisteix en generar uns cèrcols metàl·lics estabilitzadors dels murs de càrrega fixats amb tacs químics sobre els quals s’hi recolzarà un sostre de CLT de fusta o un sostre continu de bigues laminades encadellades (ambdós d’uns 14 cm de gruix)

El nou edifici: Acció Social Ca n’Oriac

Quant al nou edifici, es planteja una estructura amb llosa de formigó armat vista en totes les plantes, deixant a la vista el material natural i cru. Així mateix, es planteja l’acabat del paviment amb un fratassat del mateix material.

Les compartimentacions i tancaments exteriors es proposen fer-los amb blocs de ceràmica tèrmica tipus “termoarcilla”, de manera que amb una sola fulla exterior i sense haver d’emprar aïllament tèrmic plàstic, puguem aconseguir els requeriments tèrmics necessaris. A nivell de façana, es planteja un revestiment exterior amb xapa mini-ona per tal de controlar l’entrada d’aigua a sobre el mateix tancament ceràmic.

Tancaments de fusta amb vidres de baixa emissió i control solar amb control d’obertura per part de l’usuari.

Es busca la coherència i racionalitat constructiva en els materials, la forma i l’estructura per tal d’aconseguir minimitzar el manteniment de l’edifici.

La façana sud-est d’aquest edifici es planteja com una pell de vidre practicable que és adaptable al clima i controla la incidència del sol a l’interior de l’edifici.

URBANITZACIÓ I ENTORN: L’ESPAI PÚBLIC I LES MITGERES

La urbanització

És evident que un equipament d’aquest tipus necessita d’un espai adjacent que li doni servei i que reculli els fluxos de gent que genera. És per això que la urbanització d’aquest espai s’ha pensat com una continuïtat dels carrers que fins ara li eren aliens.

La paret del carrer Benavarri es recula fins al pla de la Masia, de manera que es vincula més al barri.

La tanca del solar desapareix, el carrer es passivitza al trànsit i s’amplia fins ajuntar-lo amb la zona més alta del parc del Torrent de la Romeua fent que tingui una continuïtat real i el nou equipament passi a ser un filtre natural del barri.

L’espai plaça interior s’ha projectat buscant la horitzontalitat per tal de poder portar a terme usos del barri i per facilitar la mobilitat entre els 2 edificis.

El paviment de l’espai públic és una continuïtat del carrer i és el que recull els diferents pendents i rasants del barri i s’adapta al nou accés lateral de la Masia.

El mobiliari urbà plantejat ha de ser unitari i generador de sub-espais d’estada (bancs origami). La il·luminació, generadora de paisatge i d’unitat (llum Escofet). El paviment, entès com una superfície contínua des de l’interior de la plaça semi-pública fins al límit amb el Parc, ha de permetre el pas puntual d’algun vehicle, ha de ser drenant (discontinuïtat en els escocells) i ha de permetre la flexibilitat a nivell de pendents del carrer (llosa vulcano de Breinco)

Les mitgeres

El nou edifici parteix en part de la necessitat d’actuar en unes mitgeres que tenen molt de caràcter i que, fins ara, han definit un entorn poc agradable per a la Masia. Com es pot veure, es planteja un edifici que recorre el perímetre del solar deixant un espai central lliure i adossant-se a les mitgeres fent de pantalla

visual. El nou edifici, per tant, ocultarà una part de les mitgeres del solar i donarà certa privacitat a l’espai central de l’equipament alhora que generarà uns espais d’ombra i de repòs sota un gran porxo (públic i semi-públic).

Les mitgeres que queden orientades a sud-oest, en canvi, prendran protagonisme pel fet que passaran a ser uns elements singulars del nou equipament: una façana fotovoltaica (que emmagatzemarà energia per al consum del propi edifici) i un jardí vertical (que regularà la humitat de l’espai i que serveix alhora que en millorarà les vistes). En aquesta façana hi ha, també, un rellotge de sol que serà rehabilitat i integrat en aquest nou jardí vertical que s’entendrà com la continuïtat natural de l’espai verd que puja pel parc i que s’estén cap al barri.

RACIONALITAT, FUNCIONALITAT I FLEXIBILITAT

L’edifici d’Acció Social es planteja amb criteris de racionalitat, funcionalitat i flexibilitat, tant a nivell estructural com de distribució.

És una estructura de pilars i sostres de llosa massissa que permeten qualsevol tipus de distribució i compartimentació partint d’un mòdul bàsic estandarditzat.

NZEB BUILDING: UN EDIFICI ECOEFICIENT

Els sistemes passius d’estalvi energètic són els que confereixen al nou edifici el seu aspecte i aquests es posen de manifest a les cobertes, façanes i a l’interior.

Per tal de reduir a mínims els consums energètics i emissions de l’edifici, s’ha estudiat la seva forma atenent criteris de sostenibilitat i sensibilització mediambiental:

La forma:

La forma de l’edifici afavoreix la ventilació natural de l’interior. Aprofitant la forma del solar s’han creat uns patis de ventilació i il·luminació natural que afavoreixen l’airejat dels espais interiors.

La doble pell a la façana Sud:

L’edifici de serveis socials està dissenyat de manera que s’ha separat de la mitgera veïna (amb vistes no massa agradables) formant un espai coixí vegetal en què tenim una important protecció solar a la façana sud i unes obertures de vidre regulables, de manera que l’usuari podrà tenir el control absolut del seu benestar. Aquest espai intermig és un element regulador de les condicions tèrmiques interiors. La vegetació caduca permet el pas dels rajos del sol a l’hivern i els evita a l’estiu.

Orientació dels tancaments:

Atenent també a les diferents orientacions de l’edifici, s’han disposat diferents sistemes de control solar (a la façana oest hi predominen un conjunt de lamel·les verticals regulables).

Allà on s’ha estudiat que no hi ha incidència solar, s’ha prescindit d’aquests elements de manera que no suposi una despesa econòmica innecessària.

Materials i sistemes constructius:

Els materials proposats pel nou edifici també responen a criteris de reducció i d’ús de materials naturals i nobles minimitzant els acabats.

- Façana de termoarcilla, llana de roca i xapa miniona

- Tancament de fusta (sense ponts tèrmics) - Lamel·les fixes verticals en orientació oest

Instal·lacions i control:

Instal·lacions mínimes quant a calefacció i refrigeració i passos vistos de conductes.

Es planteja un sistema de calefacció per sòl radiant controlat per aerotèrmia i alimentats per l’energia elèctrica generada en la façana fotovoltaica.

Cobertes

Les cobertes dels nous edificis s’entenen com una 5a façana degut a la seva posició en l’interior de l’illa de cases i seran enjardinades per tal d’aconseguir una bona inèrcia tèrmica alhora que un bon aïllament, un control higromètric natural i un aspecte natural i fresc. La coberta de l’auditori, a part, també generarà part de l’espai públic ja que podrà albergar una terrassa vinculada a l’associació de veïns.

Recollida d’aigües pluvials

Aprofitant la gran superfície de recollida d’aigües pluvials (cobertes enjardinades i espai públic) i el pendent natural del carrer, es planteja el soterrament d’uns grans dipòsits acumuladors per tal d’aprofitar l’aigua per al reg de les pròpies cobertes i del jardí vertical.

ESTIMACIÓ DE COSTOS

A nivell de costos, les actuacions plantejades no suposen una alta despesa econòmica atesa la seva senzillesa de materials i la facilitat en la seva execució. Tancaments ceràmics amb una xapa miniona, compartimentacions sense acabats i, per tant, sense manteniment, instal·lacions vistes, paviment de formigó vist, estructura convencional, etc.

A nivell de despesa energètica, es planteja un edifici pràcticament autosuficient degut a la gran aportació d’energia fotovoltaica que es planteja.

INTERRELACIÓ ENTRE ELS EQUIPAMENTS

Tot i que els dos edificis formin un tot edificatori i que la relació entre ells estigui marcat per aquesta dualitat edifici històric – edifici nou, a nivell funcional són absolutament independents, tant per accessos com per instal·lacions.

L’espai públic generat entre aquests dos edificis es pot entendre com un espai servidor i com un espai servit. És a dir, és l’espai que dona servei a uns equipaments municipals nous però que alhora pot ser un espai que es nodreixi dels actes promoguts per aquests dos equipaments.

L’entorn immediat al nou equipament és també espai públic que interrelaciona aquest espai semi-privat amb la immensitat del Parc del Torrent de la Romeua.

LA TANCA

Com ja hem dit, la paret que tancava el solar desapareixerà deixant l’espai més obert i obrint la parcel·la cap a l’espai públic. De fet, tot passa a ser espai públic.

El nou tancament que es planteja és el que serà el nexe entre els dos edificis i el filtre entre el carrer i la plaça interior. Es projecta com una tanca mòbil formada per tubs d’acer verticals de gran transparència que podrà ser oberta en la seva totalitat generant unes línies verticals cap a la plaça que convidaran als veïns a entrar.

Els elements o trams de la tanca pre-existent que calgui preservar, passaran a formar part de la plaça entenent-los com uns elements escultòrics al mig de l’espai.

LA VEGETACIÓ

Les plantes enfiladisses, els arbres, les flors i les gelosies vegetals són una part fonamental de la proposta ja que són generadores de noves façanes, de cobertes i de proteccions solars.

Els arbres del parc s’acosten a l’edifici i s’integren amb l’equipament generant un espai ombrívol adjacent a la Masia.

Un nou espai de trobada pel barri.