Onze referents delpensament ambientalOnce referentes delpensamiento ambiental

Eleven referents onenvironmental thinking

medi ambientTecnologia i Cultura

Pensa

ment

am

bie

nta

l

30

medi

am

bie

nt

Oct

ub

re/O

ctu

bre

/Oct

ob

er

30

20

01

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient

Sumari

Editorial

Svante ArrheniusL’albor del canvi climàticJosep Enric Llebot

Takashi AsanoSavi regenerant aiguaRafael Mujeriego

Ildefons CerdàPersonalitat i ideologiaSalvador Rueda

Gro Harlem BrutlandDivulgadora de la sostenibilitatIgnasi Doñate

Ivan IllichEl visionari injustament oblidatJosep Puig

James E. LovelockEl preu de la independenciaJordi Bigues

RamonMargalefMestre d’ecòlegs i d’ecologistesJoandomenec Ros

Ian L. McHargProjectar amb la naturalessaJosé María Baldasano

Mario MolinaDe la recerca al compromís ambientalJoan Albaiges

Vandana ShivaLa mirada ètica del SudJoana Díaz

Víctor ToledoL’ecologia compromesaMartí Boada

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

2

3

5

21

13

45

31

37

51

69

63

77

85

Sumario

Editorial

Svante ArrheniusLos albores del cambio climáticoJosep Enric Llebot

Takashi AsanoSabio en regenerar aguaRafael Mujeriego

Ildefons CerdàPersonalitad y ideologíaSalvador Rueda

Gro Harlem BrutlandDivulgadora de la sostenibilidadIgnasi Doñate

Ivan IllichEl visionario injustamente olvidadoJosep Puig

James E. LovelockEl precio de la independenciaJordi Bigues

RamónMargalefMaestro de ecólogos y de ecologistasJoandomenec Ros

Ian L. McHargProyectar con la naturalezaJosé María Baldasano

Mario MolinaDe la investigación al compromisoambientalJoan Albaiges

Vandana ShivaLa mirada ética del SurJoana Díaz

Víctor ToledoLa ecología comprometidaMartí Boada

93

94

100

97

110

105

107

112

120

118

123

126

Summary

Editorial

Svante ArrheniusThe dawning of climatic changeJosep Enric Llebot

Takashi AsanoScholar in water reclamationRafael Mujeriego

Ildefons CerdàPersonality and ideologySalvador Rueda

Gro Harlem BrutlandPopulariser of sustainabilityIgnasi Doñate

Ivan IllichThe unjustly forgotten visionaryJosep Puig

James E. LovelockThe price of independenceJordi Bigues

RamónMargalefMaster of ecologists andenvironmentalistsJoandomenec Ros

Ian L. McHargDesign with natureJosé María Baldasano

Mario MolinaFrom research to environmentalcommitmentJoan Albaiges

Vandana ShivaThe ethical view from the SouthJoana Díaz

Víctor ToledoThe ecology of commitmentMartí Boada

131

132

137

135

147

142

144

149

157

154

160

162

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

3

Deu anys de reflexióambiental

L’any 1991, actuant com a catalitzador polític el conflicte que esva viure a la Conca de Barberà contra la instal·lació d’abocadors,el Govern de la Generalitat va decidir crear el Departament de Me-di Ambient. La protesta–que va arribar a ser violenta– de la Cata-lunya interior va fer sonar les alarmes a la plaça Sant Jaume. Es-devenia un tema prioritari decidir quines infraestructures necessàriesper al país es construïen aquí o allà i amb quins criteris ambientals.Així, Albert Vilalta, persona vinculada i ben vista pels movimentsambientals, va ser nomenat conseller d’un departament de novacreació: Medi Ambient. La seva tasca principal era endreçar am-bientalment el país, és a dir, construir un seguit d’instal·lacionssobre el territori: depuradores, centres de tractament de residus,abocadors, etc. absolutament necessàries per garantir el desen-volupament de Catalunya sota paràmetres europeus. En el contextespanyol, una vegada més, Catalunya anava a l’avançada.Paral·lelament, gràcies al consell savi de Jaume Cabaní, que ma-lauradament ja no està entre nosaltres,l’aleshores nou conseller Vi-lalta va decidir que l’acció s’ha de complementar amb el pensa-ment. La idea original, el codi genètic d’aquesta publicació era bensenzilla: crear un cos de reflexió teòric sobre el pensament am-biental. Es tractava de donar espai i donar a conèixer els principalscorrents i els pensadors, del país i del món, que treballen en te-mes ambientals. Després els consellers Pere Macias, Joan IgnasiPuigdollers i Felip Puig han agafat el relleu i han mantingut ambvida i fet créixer el projecte original.

En aquestes pàgines, s’ha escrit sobre reciclatge; sobre una novacultura del turisme; sobre la cimera de la Terra de Rio de Janeiro;sobre els models de ciutat; sobre el producte ecològic; sobre la cul-tura de l’aigua; sobre Gaia i les xarxes de la vida; sobre econo-mia ecològica; sobre energia; sobre superpoblació; sobre biodi-versitat; sobre producció neta; sobre disseny ecològic; sobre elcotxe; sobre les migracions; sobre el concepte de sostenibilitat; so-bre agricultura; sobre educació ambiental; sobre la història del’ecologisme a Catalunya; sobre el canvi global i la Mediterrània;sobre el futur territorial de Catalunya; sobre la gestió del rerepa-ís; sobre la societat del risc; de nou sobre l’escassetat d’aigua; so-bre democràcia ambiental; sobre els espais naturals; sobre glo-balització, empreses i consum crític; sobre residus urbans... Hancol·laborat els més destacats especialistes, en bona part gràcies ala disposició i l’esforç de tots els membres del Consell de Redac-ció.Precisament i de nou, la feina dels membres del Consell ha estatclau per commemorar els trenta números i els deu anys de vidade Medi Ambient. Tecnologia i Cultura. En aquest número pre-sentem una semblança humana i intel·lectual d’onze pensadors icientífics que considerem fonamentals en l’àmbit del coneixementambiental actual. Hem cregut, fidels al codi genètic de la revista,que presentar un petit grup d’homes i dones que ha pensat ipensa sobre el medi ambient era el millor regal per als nostreslectors.•Lluís RealesDirector de Medi Ambient. Tecnologia i cultura

Editorial

Svante Arrhenius (1859-1927), físicsuec que va arribar a ser rector dela Universitat d’Estocolm i directorde l’Institut Nobel. Va desenvoluparla teoria química de la ionitzaciódels electròlits, treball pel qual varebre el premi Nobel l’any 1903.L’any 1895 va presentar unacomunicació on suggeria que unareducció o un augment d’unquaranta per cent en laconcentració d’un constituentmenor de l’atmosfera, el diòxid decarboni, podia desenvoluparretroaccions que provoquessinl’avanç o el retrocés de les geleres.Per això, se’l pot considerar pionerpel que fa al possible origenantròpic del canvi climàtic actual.

Svante ArrheniusL’albor del canvi climàtic

Josep Enric LlebotUniversitat Autònoma de Barcelona

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans

«La Terra rep els raigs del sol, els quals pene-tren la seva massa i es converteixen en calorno lluminosa. La Terra posseeix la calorinterna amb què fou creada, la qual contí-nuament és dissipada a la seva superfíciei, finalment, la Terra rep els raigs de llumi de calor d’innombrables estrelles, entreles quals hi ha el sistema solar. Aquestessón les tres causes generals que determi-nen la temperatura de la Terra.»1 JosephFourier (1824)Podem pensar que el canvi climàtic és unconcepte nou, generat i utilitzat per deno-minar una sèrie de fenòmens que es donena partir de no fa més de quinze anys, i proba-blement ho encertarem. La climatologia,com a ciència, no ha estat considerada finsfa molt poc, quan es va constatar d’unabanda el desconeixement profund que estenia dels mecanismes importants que carac-teritzen el sistema climàtic i de l’altra lanecessitat de disposar d’una bona capaci-tat predictiva, també pel que fa al clima.Fins ben entrada la segona meitat del segleXX no es va començar a parar atenció sobreel clima i sobre els treballs dels climatòlegs.La climatologia era considerada una brancamenor de la meteorologia que es dedicavasimplement a la compilació de dades. Unclimatòleg era algú que es dedicava adescriure el clima, habitualment a nivell delsòl, i es valorava en la mesura que apor-tava dades útils per a l’agricultura, i per ala construcció d’infraestructures. Per a aques-tes tasques, es pensava que era suficientreunir i tractar grans quantitats de dades iextenses anàlisis estadístiques sobre el tempsmeteorològic. Es pensava que el compor-tament del clima del passat proper erauna guia adequada per al temps del futur.Fins als anys 1950, doncs, el clima era única-

ment una addició del comportament deltemps meteorològic diari, i hem de tenir encompte també que, aleshores, l’estudi deltemps meteorològic estava molt a les bece-roles. En aquest context eren pocs els quesabien dels treballs d’Arrhenius, com aprimer científic que va fer el càlcul sobrequè passarà a l’atmosfera quan aquestatingui una quantitat doble de diòxid decarboni de l’existent al començament del’era industrial. En aquest article es preténfer una petita aproximació a la generaciódel concepte d’efecte hivernacle i de canviclimàtic, atribuïts al físic francès JosephFourier i al químic físic suec Svante Arrhe-nius respectivament, tant des del punt devista estrictament científic, com també desd’una visió social.

Carnot i Fourier: els inicis

Podríem dir que, simbòlicament, la histò-ria comença l’any 1824, pel que fa al canviclimàtic. Aquest any, l’enginyer francès SadiCarnot publica el seu treball Réflexions surla puissance motrice du feu et sur les machi-nes propes à développer cette puissance.El segle XIX serà el segle del desenvolu-pament dels conceptes fonamentals de latermodinàmica i el treball d’en Carnot enva ser un dels punts clau, trencant amb elparadigma newtonià de la mecànica clàs-sica. Era Sadi Carnot 6 qui deia el 1824:«És a la calor a què s’han d’atribuir els gransmoviments que caracteritzen la Terra; ésa ella a què es deuen les agitacions del’atmosfera, l’ascens dels núvols, les plugesi altres meteors, els corrents de l’aigua perla superfície del globus dels quals l’homeutilitza una petita part; fins i tot el tremo-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

5

lar de la Terra i les erupcions volcàniqueses deuen a la calor».Tanmateix, tot i que conceptualment SadiCarnot és molt important no només per ala física sinó també per al que avui anome-naríem les ciències ambientals, ja que elsseus estudis porten al reconeixement delslímits d’aprofitament dels recursos energè-tics, la seva referència al funcionamentde la Terra no va anar gaire més enllà. Elmateix any 1824 fou el físic Jean BaptisteJoseph Fourier, conegut pel desenvolu-pament de les sèries de Fourier, útil einamatemàtica per a l’anàlisi de funcions, o béper la llei de Fourier de conducció de lacalor, qui va proporcionar una visió pionerapel que fa al paper energètic de l’atmosfera.Fourier era un home amb interessos diver-sos i amb facultats àmplies. A banda demembre perpetu de l’Acadèmia Francesade les Ciències, amic de Napoleó i baró, vaser també professor de matemàtiques, poli-cia, governador d’Egipte i egiptòleg. Sobre-tot és conegut per la seva obra Théorieanalytique de la chaleur (1822), però és enl’article3 «Remarques générales sur lestempératures du globe terrestre et des espa-ces planétaires», publicat com a resum d’unaintervenció seva davant de l’Acadèmia Fran-cesa de les Ciències i fonamentat en treballsprevis duts a terme i publicats entre 1807i 1809 sobre l’escalfament del planeta i elmoviment periòdic del sistema solar, onresumeix les seves consideracions sobre elque avui anomenem efecte hivernacle.Fourier, com Carnot, perseguia reconèixerels fenòmens generals. Feia, doncs, abstrac-ció de les causes secundàries i dels detallsnumèrics per assolir una visió del funcio-nament tèrmic de la Terra, també a causaque no podia fer altra cosa ja que, com totsels contemporanis seus i molts dels queel van succeir, no disposava pràcticamentde dades meteorològiques. Així escriviaFourier sobre el sistema solar: «...estàcol·locat en una regió de l’univers on totsels punts tenen una temperatura comunai constant, determinada pels raigs de llumi de calor que envien tots els astres del’entorn. La Terra està així submergida enla temperatura freda del cel planetari i, d’altra

banda, s’escalfa pels raigs solars la distri-bució diferent dels quals produeix la diver-sitat del clima». També escriu Fourier: «latemperatura augmenta per la interposicióde l’atmosfera, ja que la calor troba menysobstacle a penetrar per l’aire quan és llum,que quan l’ha de travessar convertida ja encalor fosca».També s’atribueix a Fourier la primeraadvertència que les activitats humanespoden influenciar el clima. Afirmava Fourier:«l’establiment i el progrés de les societatshumanes, l’acció de les forces naturals,poden canviar notablement, i en vastescontrades, l’estat de la superfície del sòl,la distribució de les aigües i els grans movi-ments de l’aigua. Aquests efectes són propisde fer variar, en el decurs de molts segles,el grau de calor mitjà». Tanmateix la ideaque les activitats humanes afecten elcomportament de l’atmosfera ja es docu-menta en el filòsof Teofrast, deixebled’Aristòtil, que va sospitar que canvis en elsusos de zones del territori per augmentarla superfície cultivable, com el drenatge dezones humides o l’eliminació de boscos,comportaven canvis en els períodes de fredo de calor d’una determinada zona. TambéDavid Hume, dos mil anys més tard, vasuggerir també que els canvis climàtics aEuropa podien ser causa de l’avenç de lasuperfície cultivable.

Tyndall i les propietats radiativesdels gasos

Durant la segona meitat del segle XIX ésquan podem dir que s’estableixen elsprimers passos del que és el camp de larecerca sobre el canvi climàtic avui. Tantl’irlandès John Tyndall com el suec SvanteArrhenius, van tenir amplis interessos cien-tífics i van realitzar les seves singulars recer-ques climàtiques únicament com un delsseus nombrosos camps d’investigació. Bendiferent és la situació actual, en què larecerca és, necessàriament, molt especia-litzada i hi ha un gran nombre de científics,instituts i organitzacions dedicats a la recercasobre el clima.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

6

Durant la segonameitat delsegle XIX és quanpodem dir ques’estableixen elsprimers passosdel que és elcamp de larecerca sobre elcanvi climàticavui

Com hem dit, John Tyndall va néixer aIrlanda i era enginyer de formació. Va treba-llar en les propietats magnètiques dels cris-talls, la transmissió de la calor a travésd’estructures orgàniques, les propietats físi-ques del gel i les propietats radiatives delsgasos, entre les quals especialment estu-diava l’absorció en la regió de l’infraroigpròxim i a temperatures molt diferents deles que es donen en l’ambient terrestre. Eramolt aficionat a l’excursionisme i, motivatper les seves excursions a les geleres alpi-nes, l’any 1854 va començar a interessar-seper l’estudi de problemes de geologia, espe-cialment sobre qüestions relacionades ambla pressió i la pissarra. L’any 1859 Tyndallva començar una sèrie notabled’experiments sobre les propietats radia-tives de diversos gasos. Va establir i va publi-car4 que l’absorció de la radiació terrestrepel vapor d’aigua i pel diòxid de carbonipresents a l’atmosfera té importància enl’explicació de fenòmens meteorològicscom el refredament nocturn, les gebra-des i les gelades i, possiblement, la varia-ció dels climes durant el passat geològic.També va intentar explicar el color del celtreballant en la polarització i la difusió dela llum per molècules d’aire i pols. Natu-ralment les condicions ambientals, cientí-fiques i materials el van influir, i l’atmosferaplena de pols i pol·lució del Londres demitjans del segle XIX va ajudar Tyndall, ales-hores ja membre de la Royal Society deLondres, a plantejar-se i a plantejar, d’unaforma brillant però prudent, la idea revo-lucionària que els canvis de la temperaturadel planeta associats a les variacions delsconstituents actius de l’atmosfera, pel quefa a la seva radiació, podien haver produïtalgunes de les variacions del clima queels geòlegs havien constatat.Tanmateix la geologia, com tota la histò-ria natural, era objecte d’apassionadesdiscussions. A l’època que Tyndall explo-rava minuciosament les propietats radia-tives del vapor d’aigua i del diòxid decarboni, les declaracions de Louis Agas-siz sobre els períodes glacials de la histò-ria climàtica de la Terra havien produït acalo-rades discussions científiques. Encara

haurien de passar molts anys abans queel món científic i també l’opinió públicaacceptessin l’alternança de períodes càlidsi de períodes freds en el decurs de laimmensa història de la Terra i de les espè-cies que l’habiten.Les propostes de Tyndall no van cridar gairel’atenció, ja que ningú s’imaginava en aquelltemps que uns constituents tan minorita-ris en la composició atmosfèrica, com elvapor d’aigua o el diòxid de carboni,poguessin desequilibrar el balanç energè-tic de l’atmosfera i induir la transició d’unclima càlid a un clima fred, encara quefos en milers d’anys. Altres consideracionsvan rebre molta més atenció, com les causesastronòmiques formulades força anys méstard per Milutin Milankovitch. Avui, la pale-oclimatologia és un component interdis-ciplinari imprescindible per a la compren-sió del clima, i podríem dir que Tyndallen fou un dels seus iniciadors.

Svante Arrhenius i el canvi climàtic

Fins fa poc, Svante Arrhenius era conegutúnicament per les seves contribucions enel camp de l’electroquímica, per les qualsva ser guardonat l’any 1903 amb el premiNobel de química. Arrhenius va néixer aUppsala (Suècia) l’any 1859, justament quanJohn Tyndall realitzava els experimentssobre l’absorció de la radiació per algunsgasos atmosfèrics. Va ser el segon fill d’unafamília lligada per la feina del pare a laUniversitat d’Uppsala, fundada el 1477 i desd’aleshores motor cultural de la ciutat idel país. Com era comú aleshores, el nenArrhenius, fins als vuit anys, va estudiar acasa seva amb un tutor i fins a la seva entradaa la universitat, va estudiar a l’escola dela catedral de la ciutat. Ja a la universitat,va iniciar estudis amplis de física, química,llatí, història, geologia i botànica. Va comple-tar el seu primer títol en física i va començara preparar el que aleshores es coneixia coma llicenciatura en filosofia. Malgrat la histò-ria i el prestigi de la Universitat d’Uppsala,quan Arrhenius acabava els seus estudisel Departament de Física vivia un períodedifícil amb importants problemes que fins

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

7

Avui, la paleocli-matologia és uncomponentinterdisciplinariimprescindibleper a lacomprensió delclima, i podríemdir que Tyndallen fou un delsseus iniciadors

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

8

i tot havien arribat a ser de domini públic,la qual cosa va inclinar Arrhenius a marxarcap a Estocolm a treballar a l’Institut deFísica de l’Acadèmica Sueca de les Ciènciesamb Erik Edlund, un professor de física inte-ressat en la meteorologia.A Estocolm, Arrhenius també va estudiarquímica amb Otto Petterson i va utilitzar elsseus coneixements de física en l’anàliside problemes d’electroquímica que vanculminar en una tesi escrita sobre la teoriaquímica dels electròlits, que va publicarel 1884. La comissió que va jutjar el treballno va ser gaire sensible a les aportacionsdel treball teòric d’Arrhenius i no el va valo-rar amb la màxima qualificació. Aquesttreball va ser la base per la qual, poste-riorment, Arrhenius va ser guardonat ambel premi Nobel juntament amb altres doselectroquímics: Wilhem Ostwald i JacobusH. van’t Hoff.Com els avaluadors del seu treball de docto-rat, els professors de química de la Univer-sitat d’Estocolm no eren sensibles al treballd’Arrhenius i aquest va marxar a treballaramb Wilhem Ostwald al Politècnic de Riga.El treball amb Ostwald i un ajut valuós del’Acadèmia de les Ciències li van perme-tre visitar nombrosos laboratoris europeusi col·laborar amb prestigiosos científicsde l’època com Ludwig Boltzmann a Graz,Friedrich Kohlrausch a Würzburg i JacobusH. van’t Hoff a Amsterdam. Aquests contac-tes van servir a l’inquiet i imaginatiu Arrhe-nius per completar la seva teoria sobre ladissociació electrolítica, la qual cosa vapropiciar que després d’un llarg períodepostdoctoral de sis anys, Arrhenius obtin-gués la seva primera posició estable coma professor de física a l’Escola Superiord’Estocolm.A banda de l’estabilitat que li va propor-cionar, aquesta posició li va permetre dispo-sar d’un laboratori mitjançant el qual vacompletar el seu treball d’electroquímica.Va fundar, aleshores, la Societat de Físicad’Estocolm, de la qual va ser el primer secre-tari. Aquesta societat, d’esperit obert, aple-gava físics, geòlegs, meteoròlegs i astrò-noms. Va ser també promogut a catedràticde física l’any 1895 i va ser rector de l’Escola

Superior d’Estocolm de 1896 a 1902. Tambéva ser elegit membre de l’Acadèmia Suecade les Ciències l’any 1901 i, com s’ha dit,li va ser atorgat el premi Nobel l’any 1903.Durant aquest període es va casar duesvegades i va tenir quatre fills, un del seuprimer matrimoni amb una estudiant iajudant seva, Sophia Rudbeck, i tres del seumatrimoni amb Maria Johansson. Tambéva ser el primer director de l’Institut Nobelde Fisicoquímica i al final de la seva carreracientífica es va interessar per problemesteòrics d’immunoquímica i per la divul-gació de la ciència. Reconegut pel món cien-tífic de l’època, entre d’altres actuacionssignificatives va pronunciar l’any 1914 laconferència Tyndall a la Royal Institutionde la Gran Bretanya, conferència que elva lligar formalment amb l’altre científic delsegle XIX que va iniciar el coneixement deles propietats radiants de l’atmosfera, trans-cendents per al fenomen del canvi climà-tic. Arrhenius va morir l’octubre de l’any1927 a Estocolm, després de patir un infartals seixanta-sis anys, que li va disminuir lesseves facultats fins que va haver d’abandonarles seves responsabilitats enfront de l’InstitutNobel mig any abans de la seva mort.És important el paper de la Societat de Físicad’Estocolm en l’estímul de l’interèsd’Arrhenius en la física de la Terra, delmar i de l’atmosfera. El contacte científicamb geòlegs, meteoròlegs i oceanògrafs vafer interessar Arrhenius en alguns proble-mes plantejats d’aquestes ciències. La sevaformació en física i química li va perme-tre fàcilment introduir-se en l’anàlisi teòricade fenòmens elèctrics de l’atmosfera, coml’estudi dels llamps i l’estudi de les influèn-cies del Sol i de la Lluna en l’estat elèctricde l’atmosfera, o en el desenvolupamentd’una teoria sobre la formació del sistemasolar. No va interessar-se gaire per la partobservacional i experimental i la major partdel seu treball fou teòric, aplicant els seusconeixements a observacions i mesures,molt limitades aleshores, realitzades peraltres.Va ser l’any 1895 quan Arrhenius va presen-tar a la Societat de Física d’Estocolm unacomunicació, avui considerada pionera, en

Arrhenius va ser elprimer director del’Institut Nobel deFisicoquímica i alfinal de la sevacarrera científicaes va interessar perproblemes teòricsd’immunoquímicai per la divulgacióde la ciència

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

9

què suggeria que una reducció o unaugment d’un quaranta per cent en laconcentració d’un constituent menor del’atmosfera, el diòxid de carboni, podiadesenvolupar retroaccions que podiendonar compte de l’avenç o del retrocésde les geleres. En el seu treball Arrheniusva desenvolupar un model de balançd’energia que considerava els efectesradiants del diòxid de carboni i del vapord’aigua a temperatura ambient i estudiavales respostes d’aquest model a canvis enles concentracions de CO2. El seu treballva ser publicat l’any següent 5 i, natural-ment, heretava els resultats recents de JosefStefan sobre la llei d’emissió de radiaciófunció de la quarta potència de la tempe-ratura, de Léon Teisserenc de Bort, sobrel’estimació de l’albedo dels núvols per adiferents latituds, de Knut Ansgström, sobreels valors dels coeficients d’absorció deldiòxid de carboni i del vapor d’aigua, id’Alexander Buchan sobre les temperatu-res mitjanes a tot el planeta.El model formulat i treballat per Arrhe-nius era força simple i feia estimacions sobrela reflexió de la radiació per la superfícieterrestre i els núvols o les retroaccionsproduïdes per la coberta de neu que, teninten compte el coneixement actual, avuiconsideraríem rudimentàries o, simplement,errònies. Arrhenius va concloure que lesvariacions del contingut de diòxid decarboni i de vapor d’aigua de l’atmosferapoden tenir una gran influència en el balançde calor del sistema climàtic. Aquestaconclusió la va obtenir després de fer càlculsa mà realitzant entre 10.000 i 100.000 opera-cions (no hi havia aleshores suport mecà-nic al càlcul), en el que avui anomena-ríem diferents escenaris de contingut dediòxid de carboni a l’atmosfera (conside-rant que el CO2 que hi havia aleshoresera 1, ho va calcular per a situacions en quèel CO2 fos 0,67; 1,5; 2,0; 2,5; i 3,0). Els càlculsels va fer per a les quatre estacions de l’anyi discriminant per la latitud. Dels seus càlculsArrhenius va concloure de forma gene-ral: «...si la quantitat de carbònic augmentaen progressió geomètrica, la temperaturavariarà en progressió aritmètica». També

Arrhenius va obtenir que la variació de latemperatura augmentarà més com més gransigui la quantitat de diòxid de carboni i commés alta sigui la latitud i que serà més grana l’hivern que a l’estiu. En general, Arrhe-nius va predir un ascens de la tempera-tura en doblar-se el contingut de CO2atmosfèric de 5 a 6 graus.Sorprèn que les prediccions d’Arrheniussiguin tan semblants, des del punt de vistaquantitatiu, als resultats actuals elaboratsmitjançant sofisticats models de circula-ció general. En aquesta semblança, proba-blement, rau també la consideració gene-ral del físic suec com a iniciador de latemàtica del possible origen antròpic delcanvi climàtic actual. És important asse-nyalar, però, que Arrhenius, amb el seutreball, inicialment mirava cap al passat,ja que pretenia cercar la causa de l’evoluciódels cicles climàtics glacials del passat, ambel càlcul de la probabilitat de grans varia-cions en el contingut de diòxid de carbonien temps geològics relativament curts.Això ho va fer gràcies als estudis del seuamic i col·lega el geòleg Arvid GustafHögbom, els treballs del qual es preocu-paven del que avui anomenaríem com elcicle del carboni. Högbom mantenia, encontra del pensament més generalitzat del’època, que durant la història geològica dela Terra s’han produït grans variacions enles fonts i els embornals de carboni que hanconduït a canvis substancials en el contin-gut atmosfèric de diòxid de carboni. Talcom treballava el cicle del carboni, Högbomutilitzava molts components plenamentvigents avui, com el paper regulador delsoceans i l’activitat volcànica, a la qualHögbom donava el protagonisme com lamajor font de CO2 de l’atmosfera. Des dela perspectiva del geòleg suec, però, nicremant combustibles fòssils ni eliminantboscos s’influenciava el contingut atmosfè-ric de carboni, ja que la formació de sedi-ments i de carbonats o la descomposiciódels silicats eren processos geològics natu-rals que ell creia que quantitativament tenienmolta més importància. Högbom va esti-mar que el CO2 atmosfèric és de l’ordrede magnitud de tot el carboni fixat en el

Arrhenius vaconcloure que lesvariacions delcontingut dediòxid de carbonii de vapor d’aiguade l’atmosferapoden tenir unagran influència enel balanç de calordel sistemaclimàtic

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

10

món orgànic i, comparant-lo amb el carbonilliurat a l’atmosfera a causa de l’ús del carbó,va trobar que aquest darrer representavauna proporció molt petita (inferior a l’u permil). El treball d’Arrhenius de 1896 va seruna important aportació a la quantifica-ció d’aquests efectes, tot i que més tarden va qüestionar les causes. Efectivament,el model d’Arrhenius va permetre el càlculde l’augment de la temperatura a l’Àrtic oentre els paral·lels 40 i 50, i va mostrarque les variacions del contingut de CO2atmosfèric podien donar compte de les eresglacials i interglacials.La perspectiva històrica permet emmar-car el treball d’Arrhenius amb la referèn-cia de la situació actual del coneixementsobre els temes de canvi climàtic. Una deles seves contribucions més importantsva ser elaborar un model quantificat, a partirde dades observacionals, en contrast ambles anàlisis més freqüents aleshores de cairequantitatiu. La informació de què dispo-sava Arrhenius no era, però, de molta quali-tat. La idea que les erupcions volcàniqueseren la principal font del carbòni atmosfè-ric era simplista i connectada amb el conei-xement geològic de l’època. La informacióespectroscòpica disponible aleshores eramolt primitiva: no es disposava d’informaciócompleta sobre l’absorció de la radiacióinfraroja, especialment en la banda amblongituds d’ona superiors a 9,5 micròme-tres6, molt important tant pel diòxid decarboni com pel vapor d’aigua, i la majorpart de dades es referien a mesures fetesa la pressió atmosfèrica, pressió que si bées dóna a la superfície terrestre no és lapressió que hi ha a les capes mitjanes i altesde la troposfera. La imprecisió de la infor-mació espectroscòpica va ser una de lesprincipals crítiques que es van formularsobre el treball d’Arrhenius en dos aspec-tes: d’una banda l’efecte del vapor d’aigua,que és molt més abundant que el CO2, ique absorbeix tota la radiació infraroja enuna banda espectral que segons les dadesque es tenien aleshores coincidia amb unabanda d’absorció del gas carbònic. Per tant,en doblar-se el contingut de diòxid decarboni, augmenta la capacitat d’absorbir

radiació però no l’absorció real 7. D’altrabanda, la saturació: si una determinadaquantitat de CO2 absorbeix una quantitatde radiació, si doblem la quantitat del gascarbònic, necessàriament no es dobla laradiació absorbida ja que hi ha un momenten què tota la radiació que es pot absor-bir ja s’ha absorbit.Durant el començament del segle XX Arrhe-nius va continuar treballant en la seva teoriadel clima. Conscient de la fragilitat de lesseves dades espectroscòpiques, va seguirdiscutint el cicle del carboni i l’absorcióde la radiació d’ona curta i d’ona llarga iva arribar a bandes d’absorció força grans8.També va publicar els seus treballs de formapoc tècnica amb l’objectiu que arribessin auna àmplia audiència 9 i va revisar el treballde Fourier, Tyndall i altres investigadors,on parlava de la teoria de l’hivernacle, refe-rint-se a l’atmosfera.Arrhenius utilitzava el seu model per asse-nyalar que la temperatura observada dela Terra és trenta graus superior a la quetindria tenint en compte consideracionssimplement geomètriques (o el que és elmateix, una Terra sense atmosfera), i quela causa d’aquesta diferència rau en el paperde l’atmosfera, el que avui anomenem efectehivernacle. També va mostrar amb el seumodel que una atmosfera sense diòxid decarboni tindria una temperatura uns vint-i-un graus inferior. No només com a cientí-fic, sinó com a atent observador del’esdevenidor de la societat del seu temps,Arrhenius es va adonar del ràpid creixe-ment de les emissions antròpiques de diòxidde carboni a causa de les activitats indus-trials i va manifestar que era probable queels avenços de la indústria i de la societatdesenvolupada en general conduïssin enel transcurs de pocs segles a una atmosferamés rica en CO2 i, per tant, més càlida.Els treballs d’Arrhenius però també la sevavisió des de la perspectiva d’un ciutadà d’unpaís situat al nord, amb un clima rigorós ifred, juntament amb una visió positivistadel progrés, el van portar a escriure:«Mitjançant la influència d’un percentatgecada vegada més gran d’àcid carbònic a

Una de les sevescontribucionsmés importantsva ser elaborar unmodel quantificat,a partir de dadesobservacionals,en contrast ambles anàlisis mésfreqüents alesho-res de caire quan-titatiu

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

11

l’atmosfera, podem esperar fruir de perí-odes amb un clima més temperat i millor,especialment pel que fa a les regions mésfredes de la Terra, la qual cosa significaràque la Terra produirà millors i més abun-dants collites que incidiran en beneficidel gènere humà» 10. Heus aquí, doncs, laprimera menció moderna sobre els impac-tes antròpics del canvi del clima.

Epíleg

La visió actual sobre el treball d’Arrheniusa vegades fa somriure els investigadors.Probablement va tenir tota la sort que uninvestigador sempre busca, però tambétenia molta intuïció. L’acord entre les sevesprediccions i els resultats de les simulacionsdels grups més avançats actuals, tot i quemerament fortuïts, no deixen de sorpren-dre. Tampoc no és banal la seva menció alsimpactes i també en aquest punt avui s’haavançat molt. La visió optimista d’Arrheniusxoca amb l’enorme capacitat de la socie-tat moderna d’incidir en el cicle del carbonii de modificar el balanç energètic del’atmosfera, però també en aquest contextavui es parla d’un desplaçament vers leslatituds fredes de determinats conreus. Endefinitiva, a vegades l’arrogància que ensdóna la tecnologia ens fa oblidar i menys-tenir l’esforç i el treball del passat. Poc mésde cent anys després que Arrhenius parlésde canvi climàtic, avui intentem simplementmillorar, introduint-hi matisos, tot allò queell va fer.•

Referències

1 Joseph Fourier, conferència llegida a l’AcadémieRoyale des Sciences l’any 1824 i publicada a "Remar-ques générales sur les températures du globe terres-tre et des espaces planétaires", Annales de Chimieet de Physique, 27 (1824), 136-167

2 Sadi Carnot, "Réflexions sur la puissance motrice dufeu et sur les machines propes à développer cettepuissance", Paris: Bachelier (1824)

3 Joseph Fourier, "Remarques générales sur les tempé-ratures du globe terrestre et des espaces planétai-res", Annales de Chimie et de Physique, 27 (1824),136-167

4 John Tyndall, "On the absorption and radiation ofheat by gases and vapour, and on the physical connec-tion of radiation, absorption and conduction", Philo-sophical Magazine, 22 (1861), 167 – 194, 273 – 285

5 Svante Arrhenius, "Über den Einfluss des atmosphä-rischen Kohlensäuregehalts, auf die Temperatur derErdoberfläche", Bihang, 22 (1896), 102, "On theinfluence of Carbonic Acid in the Air upon the Tempe-rature of the Ground", Philosophical Magazine, 41(1986), 237-76

6 1 micròmetre = 10-6 metres = 0,000001 metres71 Aquesta crítica al treball d’Arrhenius apareixia en

una prestigiosa publicació de la Societat Americanade Meteorologia l’any 1951: C.E.P. Brooks a "Compen-dium of Meteorology", T.F.Malone ed., AmericanMeteorological Society, (1951) p. 1004

8 Svante Arrhenius, "Lehrbuch der kosmischen Physik",Leipzig, S. Hirzel (1903)

9 Svante Arrhenius, "Worlds in the Making: The Evolu-tion of the Universe", Harper and brothers, New York(1908)

10 vegeu nota 9

Poc més de centanys després queArrhenius parlésde canvi climàtic,avui intentemsimplement millorar,introduint-himatisos, tot allò queell va fer

Takashi Asano (1937), enginyerd’origen japonès, és un pioner ireconegut expert en l’àmbit de laregeneració, reciclatge ireutilització de l’aigua. Des de laUniversitat de Califòrnia a Davis,estat on escasseja el recurs hídric,ha portat endavant diversostreballs i estudis sobrel’aprofitament segur de l’aiguaregenerada. Molt vinculat a un grupde recerca de la UniversitatPolitècnica de Catalunya, Asano harebut recentment el premi Fundaciód’Aigua d’Estocolm. Tot un savi del’H2O.

Takashi AsanoSavi regenerant aigua

Rafael MujeriegoCatedràtic d'Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

El 22 de març de 2001, Dia Mundial del'Aigua, es va fer pública la concessió delPremi de l'Aigua d'Estocolm a TakashiAsano, professor de la Universitat de Califòr-nia a Davis. Takashi Asano esdevenia aixíl'onzè guardonat amb aquest prestigióspremi que la Fundació d'Aigua d'Estocolmconcedeix anualment des de 1990.El comitè responsable de la concessiód'aquest premi ha volgut ressaltar que elPremi de l'Aigua d'Estocolm ha estat conce-dit a Takashi Asano per les seves excel·lentscontribucions a l'ús eficient de l'aigua enels camps de la regeneració, el reciclatgei la reutilització de l'aigua residual, a travésdels seus desenvolupaments teòrics, la sevainvestigació aplicada i la seva adaptació ipromoció internacional.Takashi Asano s'ha convertit en un delsexperts més famosos en el camp del'aprofitament segur de l'aigua regeneradadurant els últims 20 anys. Al final de ladècada dels anys setanta, i durant tota ladècada dels anys vuitanta, Asano ha contri-buït a la implantació i a la investigació dela reutilització de l'aigua des delCalifornia State Water Resources ControlBoard (CSWRCB). Aquesta investigacióes va plasmar inicialment en el Manualpràctic de reg amb aigua residual muni-cipal regenerada, publicat per l'estat deCalifòrnia el 1984 i posteriorment traduït alcastellà el 1990, amb el suport de la Gene-ralitat de Catalunya i de la Universitat Politèc-nica de Catalunya. Aquests treballs vanculminar en els California Water Recla-mation Criteria, que han servit de baseper a la majoria dels projec-tes i normatives internacionals enel camp de la rege- neració, el reciclatgei la reutilit-zació de l'aigua.

Asano ha actuat com a catalitzadord'avenços tecnològics i com a mitjancerentre científics, enginyers i polítics de zonesàrides i semiàrides del món, on l'aigua ésmés necessària i on el preu de l'aigua asso-leix les cotes més altes. Takashi Asano hadedicat la major part de l'última dècada aviatjar per tot el món, assessorant diver-sos països en la gestió dels recursos hídrics,l'ús eficient de l'aigua, l'estalvi d'aigua i lareutilització de l'aigua.Entre les seves aportacions més destacadescal esmentar la formació el 1987 del GrupEspecialitzat de la International Water Asso-ciation (IWA) sobre Regeneració, Reciclatgei Reutilització de l'Aigua. Després de 8 anysa la presidència del grup, el vam succeir enaquesta tasca el 1995, durant el segonSimposi Internacional sobre Regeneració,Reciclatge i Reutilització de l'Aigua, cele-brat a Creta. A les acaballes de la nostrapresidència del grup Especialitzat, durantel Primer Congrés Mundial de l'Aigua cele-brat a París el juliol de 2000, el grup haquedat consolidat entre els dos mésnombrosos de la IWA.La commemoració dels 10 anys d'existènciade la revista Medi Ambient ens brinda unaexcel·lent oportunitat per glossar la personadel professor Asano, col·laborador i amicpersonal des de fa ara 16 anys i protago-nista d'excepció de l'evolució de l'enginyeriaambiental durant la segona part del segleXX. El text que apareix a continuació recullla semblança i les reflexions recollidesdurant una trobada recent amb TakashiAsano, en què analitza l'evolució seguidaper la gestió dels recursos hídrics i la sensi-bilitat sobre el medi ambient, tal com elll'ha viscut des que va iniciar els seus estu-dis a Califòrnia el 1963.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

13

El creixement continu de la poblaciómundial, la contaminació de les aigüessuperficials i subterrànies, la distribuciódesigual dels recursos hídrics i les seque-res periòdiques que afecten extenses zonesdel món han fascinat la imaginació delprofessor Asano en la seva condiciód'enginyer ambiental i enginyer de recur-sos hídrics. La Llei de l'aigua neta (CleanWater Act) de 1972 als Estats Units va esta-blir les aigües aptes per a la navegació ila pesca en els rius, els estuaris i els canalsdel país. Sota aquesta Llei de proteccióde la contaminació, totes les estacions depu-radores d'aigües residuals de titularitatpública havien de complir amb un nivellmínim de tractament secundari, cosa queimplicava unes concentracions de demandabioquímica d'oxigen i de matèria en suspen-sió inferiors a 30 mg/l. Nombroses esta-cions depuradores van necessitar una remo-delació per assolir nivells molt superiors detractament (filtració a nivell terciari) i dereducció de nutrients (nitrogen i fòsfor),ja que els seus abocaments es realitzavenen medis aquàtics ecològicament sensiblesdels Estats Units. Com a resultat de totsaquests esforços, les estacions depurado-res d'aigües residuals municipals han anatproduint uns efluents amb elevats nivellsde qualitat, que han despertat lògicamentun interès creixent com a font fiable d'aiguaper a les ciutats assedegades i el mediambient ignorat. La reutilització d'aigua hapassat a ser un element important de laplanificació dels recursos hídrics en nombro-ses parts del món, incloent-hi Espanya ialtres països mediterranis, i una solucióviable per a les restriccions d'aigua en regagrícola i de jardineria.El professor Asano ha realitzat un treballpioner en el camp de la regeneració, el reci-clatge i la reutilització de l'aigua als EstatsUnits i en moltes altres parts del món. Laseva trajectòria en aquest camp es va iniciaramb la seva incorporació el 1978 a l'Oficinade Reciclatge de l'Aigua del CSWRCB aSacramento, procedent de la seva activi-tat docent a la Universitat de l'Estat deWashington. El 1980 va ser designat profes-sor associat del Departament d'Enginyeria

Civil i Ambiental de la Universitat de Califòr-nia a Davis, on ha dut a terme la seva prin-cipal tasca investigadora. Entre els seustemes d'investigació cal destacar: 1) la plani-ficació i l'anàlisi de projectes de reutilit-zació d'aigua, 2) l'avaluació tecnològica deles aplicacions de reciclatge i de reutilit-zació industrial d'aigua, 3) el reg agrícolai la recàrrega d'aqüífers amb aigua rege-nerada, 4) l'anàlisi econòmica de la reuti-lització de l'aigua, 5) l'avaluació de tecno-logies de tractament i de fiabilitat delsprocessos de tractament i 6) l'avaluacióquantitativa del reg microbià associat a l'úsd'aigua regenerada mitjançant els virus entè-rics.Takashi Asano va néixer a Sapporo, Japó,el 1937, i es va graduar a la Universitat deHokkaido a Sapporo el 1959. Després dela seva graduació, va treballar en unacompanyia petroliera a Tòquio i Osakadurant quatre anys. La companyia el vaenviar als Estats Units el 1963 per estu-diar el control de la contaminació indus-trial de l'aigua a la Universitat de Califòrniaa Berkeley, on va obtenir el mestratge enenginyeria civil i sanitària el 1965. D'allà vapassar a treballar dos anys a l'Oficina deDistricte de la badia de San Francisco delDepartament de Recursos Hídrics de l'estatde Califòrnia. Una beca predoctoralcompleta de la National Science Founda-tion li va permetre acabar els estudis dedoctorat el 1970 en enginyeria ambientali de recursos hídrics a la Universitat de Michi-gan a Ann Arbor. Des de llavors, ha seguituna contínua i brillant trajectòria que l'haportat a convertir-se en una de les perso-nes més autoritzades en el camp de la rege-neració, el reciclatge i la reutilització del'aigua.La nostra relació professional amb el profes-sor Asano es va iniciar l'octubre de 1985,amb motiu d'una invitació del Consorcide la Costa Brava (CCB) per participar enunes Jornades Tècniques sobre reutilitza-ció planificada de l'aigua que es van cele-brar a Castell-Platja d'Aro. Des de la nostraposició a l'ETS d'Enginyers de Camins,Canals i Ports de la Universitat Politècnicade Catalunya hem col·laborat estretament

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

14

El professorAsano ha realitzatun treball pioneren el camp de laregeneració, elreciclatge i lareutilització del'aigua als EstatsUnits i en moltesaltres partsdel món

amb el professor Asano en projectes nacio-nals i internacionals durant tots aquestsanys. La realització d'aquesta entrevistaha estat un motiu de satisfacció per reme-morar i reflexionar sobre el desenvolupa-ment de la nostra relació personal i profes-sional al voltant de la protecció del mediambient i la gestió dels recursos hídrics.Sobre les raons que el van portar a estudiarla regeneració, el reciclatge i la reutilitza-ció de l'aigua fa ara més de 20 anys, elprofessor Asano explica: «més enllà del'enginyeria sanitària i ambiental que vaigestudiar durant la meva estada a la Univer-sitat de Califòrnia a Berkeley, vaig tenirun interès especial a estudiar enginyeriadels recursos hídrics a la Universitat deMichigan a Ann Arbor. D'altra banda, vaigimpartir docència i vaig exercir l'enginyeriaambiental tradicional a les universitats deMontana i de l'Estat de Washington, a finalsdels anys setanta i a principis dels vuitanta.El desenvolupament de l'enginyeria ambien-tal que coneixem actualment es va iniciaral principi dels anys cinquanta i el campusde Berkeley era una de les millors univer-sitats per estudiar enginyeria sanitària iambiental. El pla d'estudis incloïa engi-nyeria civil, química, microbiologia, salutpública i enginyeria química. El programad'estudis era molt competitiu però alhoramolt satisfactori. Per a mi, la Universitatde Michigan em va oferir una excel·lentocasió per aprendre enginyeria dels recur-sos hídrics així com les bases químiques ibioquímiques de l'enginyeria ambiental».I afegeix: «els anys 1987 i 1988 van ser unsanys molt secs i amb sequeres intenses aCalifòrnia i altres estats de l'oest americà.El governador de Califòrnia, l'HonorableJerry Brown, va publicar un decret llei ambel qual creava l'Oficina de Reciclatge del'Aigua, dintre del CSWRCB. Va ser el setem-bre de 1978 quan vaig tornar a Califòrniaper ocupar el lloc recentment creatd'especialista en regeneració d'aigua, al'oficina del CSWRCB a Sacramento. Lapersistència de la sequera i el gran èmfasique es va atorgar a la creació de recursosaddicionals d'aigua van fer que la reutilit-zació de l'aigua passés a ser una de les

primeres prioritats de l'estat de Califòr-nia, cosa que em va oferir la possibilitatde portar a terme nombrosos estudis i inves-tigacions aplicats en aquell temps».Durant aquests anys, a Monterrey, Califòr-nia, es va dur a terme un estudi notablesobre la viabilitat i la seguretat del reg agrí-cola amb aigua municipal regenerada percultivar productes hortícoles de consumcru. Sobre això, el professor Asano recorda:«el Monterrey Wastewater ReclamationStudy for Agriculture (MWRSA) va ser unestudi de camp de set anys de durada sobreels efectes del reg amb aigua regeneradasobre els cultius, els sòls i les aigües subterrà-nies. Al llarg d'aquest estudi de demos-tració, portat a terme entre 1978 i 1987, vamser capaços de demostrar la seguretat abso-luta de l'aigua regenerada i dels cultius hortí-coles produïts amb aquesta aigua. Aquestestudi va tenir una gran significació perquèens va permetre demostrar que la conjun-ció del procés de tractament terciari i de lestècniques de reg funcionaven de formafiable, que els agricultors estaven satisfetsi que 7 anys d'estudi de camp havien permèsprovar-ne la seguretat i l'acceptació per partdel públic».Arran dels seus treballs sobre reutilitzaciód'aigües a Califòrnia, el Consorci de la CostaBrava (CCB) el va convidar a les prime-res Jornades Tècniques sobre ReutilitzacióPlanificada de l'Aigua, celebrades el 1985.Sobre aquell viatge, el professor Asanorecorda: «la meva esposa i jo havíem visi-tat Espanya en diverses ocasions com aturistes. Tanmateix, visitar la Costa Bravael 1985 va ser una de les experiències mésentranyables que recordo, a la vegada quel'inici d'una llarga i continuada amistat id'una excel·lent col·laboració professionala Espanya. El primer Simposi Internacionalsobre Regeneració i Reutilització de l'Aiguacelebrat el 1991 a Castell-Platja d'Aro vamarcar l'inici de les activitats internacionalssobre reutilització planificada de l'aigua.Les actes van ser publicades per la Inter-national Water Association (IWA) dins dela sèrie Water Science and Technology,en el volum 24 (1991), núm. 9». I afegeix:«ser originari de Sapporo, l'illa més septen-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

15

El desenvolupamentde l'enginyeriaambiental queconeixemactualment es vainiciar al principidels anys cinquantai el campus deBerkeley era unade les millorsuniversitats perestudiar enginyeriasanitària i ambiental

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

16

trional, freda i hivernal de Japó, va fer quesempre tingués un desig especial de conèi-xer Espanya, a causa de la meva fascinaciópel seu clima, la seva gent, la seva histò-ria i la seva cultura. Quelcom molt similara l'interès per Espanya que existeix actual-ment a Japó, basat en l'admiració per la sevamúsica, les seves danses i la seva cultura.Crec que la meva estada a Califòrnia haaugmentat encara més la meva fascinacióper Espanya. Per tant, el simposi de la CostaBrava em va donar l'oportunitat de realit-zar una immersió total a Espanya. Gràciesa la tasca d'introductor de Rafael Mujeriego,vaig saludar i vaig tenir ocasió de conèi-xer el professor Josep Arnau, aleshoresPresident del CCB, i Manel Serra i Lluís Sala.Durant les nostres visites al camp de GolfMas Nou, el primer camp de golf regat ambaigua regenerada a la Costa Brava, vamconèixer el professor Aurelio Hernándezi el Sr. Tompson, gerent del camp de golf.Va ser un moment molt emotiu per a miconstatar que la reutilització planificada del'aigua era una realitat a Espanya i que esdifonia per la regió mediterrània».Sobre el llibre Riego con agua residualmunicipal regenerada, coeditat amb eldoctor Pettygrove, que va tenir un gran èxitals Estats Units i que el 1990 va ser traduïti editat en espanyol, el professor Asanoassenyala: «quan vaig començar a treba-llar a l'Oficina de Reciclatge de l'Aigua el1978, una de les necessitats més urgents eral'elaboració i publicació d'un manual pràc-tic de l'estat de Califòrnia sobre el reg agrí-cola i de jardineria amb aigua regenerada.En aquest projecte hi vaig col·laborar ambel doctor Stuart Pettygrove de la Universi-tat de Califòrnia a Davis. L'informe resul-tant va ser publicat inicialment per l'estatde Califòrnia el 1984 i posteriorment deforma comercial per Lewis Publishers d'AnnArbor, Michigan. Va ser una gran satisfac-ció que Rafael Mujeriego realitzés l'ediciói publicació d'aquest manual pràctic enespanyol el 1990, amb el patrocini de laGeneralitat de Catalunya i la UniversitatPolitècnica de Catalunya. Tinc entès que ésuna publicació àmpliament utilitzada aEspanya i països de parla espanyola. He

vist el llibre en els meus viatges a Xile, CostaRica i Mèxic, cosa que em resulta molt grata».Durant els últims anys, el professor Asanoha seguit dues grans àrees d'investigació:la fiabilitat dels processos de tractament il'avaluació quantitativa del risc micro-biològic. Sobre la seva tasca investigadoraexplica: «considerant que la reutilització ésuna forma alternativa de subministramentd'aigua, la fiabilitat del rendiment i del'explotació de la planta de regeneraciód'aigua és un aspecte d'enorme trans-cendència. Tenint en compte que les exigèn-cies de qualitat de l'aigua en rius, llacs icanals seran crítiques a Espanya durant elspròxims anys, permet-me que analitzi ambdetall els aspectes relatius a la fiabilitat ial risc sanitari de la reutilització d'aigua.Estic convençut que aquests temesd'investigació seran d'interès pràctic aEspanya, de la mateixa manera que ja hosón la vigilància sistemàtica de la qualitatde l'aigua i la implantació de les normes dequalitat de l'aigua.Si contemplem la situació de Califòrniaen els anys seixanta, els nostres rius i torrentsdel sud de l'estat eren pràcticament efluentsd'aigua residual procedents de les ciutatsi poblacions situades aigües amunt,tot i que la majoria d'ells disposavad'instal·lacions de tractament secundari. Lesactivitats d'esbarjo amb immersió a l'aiguaper part dels nens eren una gran preocu-pació, especialment per les possibilitatsd'infecció amb virus entèrics. El PomonaVirus Study va ser realitzat a finals dels anyssetanta i es va convertir en el fonamentde la seguretat sanitària en allò que es refe-reix a la reutilització de l'aigua. Va ser llavorsquan es va dur a terme el projecte deMonterrey que abans hem esmentat, ambl'objectiu de verificar les observacions i valo-rar els efectes del reg sobre els cultius,els sòls i les aigües subterrànies. Aquestsestudis constitueixen la base de l'últimesborrany (novembre de 2000) dels Crite-ris de reciclatge de l'aigua del Departamentde Serveis Sanitaris de Califòrnia».I afegeix Asano: «una de les preocupacionsreals que suscita l'ús d'aigua regenerada ésel seu possible efecte sobre la salut pública.

Durant els últimsanys, el professorAsano ha seguitdues grans àreesd'investigació:la fiabilitat delsprocessos de trac-tament i l'avaluacióquantitativa del riscmicrobiològic

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

17

Amb la intenció d'analitzar el risc que aquestús comporta, necessitàvem realitzar unavaloració del risc, utilitzant les dades dispo-nibles de la vigilància sistemàtica amb virusentèrics. La fiabilitat d'una planta de rege-neració d'aigua pot avaluar-se en funció dela seva capacitat per produir de formasistemàtica una aigua regenerada de quali-tat acceptable. Hi ha dos tipus de proble-mes que poden afectar el rendiment i lafiabilitat d'una planta de regeneració d'aigua:1) els problemes derivats de la variabilitatde l'aigua residual afluent, tot i que la plantade regeneració d'aigua ha d'estar dissen-yada, explotada i mantinguda adequada-ment i 2) els problemes deguts a avariesmecàniques, deficiències de disseny i errorsd'explotació. Per al primer tipus de proble-mes, l'avaluació prèvia de la variabilitatde la qualitat de l'aigua residual afluent il'adopció de les mesures capaces d'assegurarla fiabilitat de l'explotació són els aspec-tes de major importància a l'hora de projec-tar els sistemes de regeneració i de reuti-lització d'aigua. Pel que fa al segon tipusde problemes, els errors d'explotació i demanteniment són esmentats amb moltafreqüència com les principals causes d'unrendiment deficient de les instal·lacions. Enconseqüència, la fiabilitat del sistema deregeneració és funció tant de la fiabilitatintrínseca del procés com de la seva fiabi-litat mecànica».Precisament, els resultats d'aquests estudisvan ser publicats en el Journal Water Envi-ronment Research el 1998 i van merèixerla Medalla Jack McKee de la Water Envi-ronment Federation el 1999. Sobre això,Asano recorda: «l'article va ser elaboratconjuntament amb un dels meus estudiantsgraduats i diversos col·legues. Va ser unagran satisfacció rebre aquest guardó. Hed'afegir que l'objectiu d'obtenir una aiguapràcticament lliure de virus que es plantejaen els Criteris de reciclatge d'aigua deCalifòrnia no s'ha d'interpretar com que lautilització pràctica d'aquesta aigua nocomporta cap risc. Les dificultats troba-des a l'hora de correlacionar la presènciad'agents infecciosos (patògens) ambl'aparició de malalties i amb la seva signi-

ficació epidemiològica fa que sempre exis-teixi un cert risc d'infecció associat al'exposició a l'aigua regenerada. Tanma-teix, això no significa que la pràctica dela regeneració i reutilització d'aigua siguiinsegura comparada amb altres fonts d'aiguadisponibles. La seguretat de les tècniquesde regeneració i de reutilització de l'aiguaes defineix en cada cas pel nivell accep-table de risc establert per les autoritatscompetents en gestió de riscos i confir-mat per la població, davant de la necessi-tat d'incorporar tals activitats dintre d'unagestió integrada dels recursos hídrics».Pel que fa als seus plans futurs, el profes-sor Asano assenyala: «un cop acabadal'edició del llibre Regeneració i reutilitza-ció de l'aigua, publicat per TechnomicsPublishing Co. Inc., el 1998, he començata reflexionar sobre la conveniènciad'escriure un llibre de text sobre la reuti-lització de l'aigua. Crec que ha arribat elmoment d'escriure una obra sobre aquesttema i desitjo poder-me concentrar en laseva elaboració en dates pròximes. Percompletar el projecte adequadament i poderreflectir la realitat pràctica de la reutilitza-ció de l'aigua, visitaré diversos països.Espanya ha estat el meu primer destí el maigde 2001, i allà he pogut constatar el progrésrealitzat des de la meva primera visita el1985. He après molt de l'experiència espan-yola en reutilització d'aigua. He pogut analit-zar els temes relatius a qualitat de l'aiguaamb les autoritats espanyoles dedicadesa la gestió integral dels recursos hídrics, aixícom sobre les formes d'establir directriusde qualitat de l'aigua i d'aplicar les regla-mentacions.Una altra activitat que m'interessa és ajudarpaïsos en vies de desenvolupament a supe-rar els problemes de contaminació de l'aiguai de restriccions d'aigua, i ajudar a implan-tar formes fiables de reutilització de l'aigua.Els requisits de qualitat aplicables a l'aiguaregenerada en països en vies de desen-volupament s'estableixen amb freqüèn-cia en relació amb els recursos limitats dispo-nibles per a obres públiques i altres sistemesde protecció sanitària, que poden produirbeneficis molt més grans en proporció als

Les dificultatstrobades a l'hora decorrelacionar lapresència d'agentsinfecciosos(patògens) ambl'aparició demalalties i amb laseva significacióepidemiològicafa que sempreexisteixi un cert riscd'infecció associata l'exposició al'aigua regenerada

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

18

fons invertits. Aquests països no dispo-sen normalment de sistemes tancats declavegueram i d'instal·lacions de depura-ció d'aigua residual, i per això la reutilit-zació de l'aigua es percep com una fontessencial d'aigua i fertilitzants per al'agricultura. La major preocupació que lautilització d'aigua residual per a reg repre-senta per a la majoria d'aquests països ésque l'aigua residual bruta o inadequada-ment tractada conté, en certs casos, nombro-sos helmints entèrics, com ara ascàrides itrichuris, així com altres espècies més noci-ves (beef tapeworm). Aquests agents infec-ciosos, juntament amb altres patògensmicrobians, poden perjudicar la salut tantdel públic que consumeix els cultius conta-minats amb l'aigua residual com dels treba-lladors i de les seves famílies». I afegeix:«l'Organització Mundial de la Salut (OMS)recomana que els cultius de consum crus'haurien de regar amb aigües residuals quehan estat depurades almenys amb un procésbiològic i han estat desinfectades de maneraque el seu contingut de coliformes no superaels 100 NMP/100 ml en un 80% de lesmostres. Els criteris recomanats per l'OMSper al reg amb aigua regenerada han estatacceptats per diversos països mediterra-nis com un objectiu raonable per al dissenyde tals instal·lacions. Alguns països de laregió del Golf Pèrsic, com Abu Dhabi iels Emirats Àrabs Units, han construït recent-ment instal·lacions per a la regeneraciód'aigua per a reg adoptant criteris de reuti-lització més estrictes, similars als inclososen les normatives californianes. L'adopcióde criteris de qualitat més exigents està moti-vada pel desig de mantenir uns nivells desalut pública considerablement alts, evitantla introducció de patògens en la cadenaalimentària, al marge del cost econòmic queaixò pot suposar. En definitiva, tots estemd'acord que aquestes activitats suposen ungran repte per a tots nosaltres. Espero queles experiències espanyoles suposin unacontribució destacada per als altres païsosmediterranis, tant del nord com del sud».Des d'una perspectiva orientada al futur, elprofessor Asano està convençut que aquestafont alternativa d'aigua és una oportuni-

tat per a la nostra societat: «reitero la tesirepetida durant l'últim quart de segle queel tractament avançat de les aigües residualsmunicipals i industrials permet disposard'un efluent tractat d'una qualitat tan altaque no hauria de ser abocat de forma indis-criminada, sinó que hauria de ser aprofi-tat per a diferents usos. Aquesta convicció,unida a la constatació de les creixents restric-cions d'aigua i els problemes de protec-ció ambiental, proporciona un marc dereferència realista per a la incorporacióde la regeneració i la reutilització de l'aiguaen moltes parts del món. La reutilització nopotable d'aigua, com el reg agrícola i dejardineria, la utilització per a fluxors en gransedificis d'oficines i l'ús de l'aigua per amillora estètica i ambiental constitueixenavui dia opcions importants i realistes dereutilització planificada de l'aigua». Per alprofessor Asano: «la reutilització de l'aiguaés un element del desenvolupament i gestiódels recursos hídrics que proporcionaopcions alternatives i innovadores per al'agricultura, els municipis i la indústria. Elsesforços de lluita contra la contaminacióque s'estan portant a terme en molts païsosproporcionen efluents tractats que podenconsiderar-se com fonts complementàries,a un cost comparable al dels recursos hídricsdisponibles, especialment quan es tenenen compte els enormes costos econòmicsi els efectes ambientals tan desfavorablesque el desenvolupament de noves fonts desubministrament pot tenir. No obstant això,la reutilització d'aigua no és l'única alter-nativa disponible a l'hora de planificar lesformes de satisfer les necessitats futures derecursos hídrics. L'estalvi d'aigua, el reci-clatge d'aigua, la gestió i l'ús eficient delssubministraments actuals i el desenvolu-pament de noves fonts de subministramentbasat en la gestió integrada a nivell de concahidrogràfica són altres alternatives possi-bles. La reutilització de l'aigua no només téimplicacions per a la salut pública sinó quetambé requereix una avaluació detalladade la planificació de les infraestructures ide les instal·lacions, de la ubicació de lesplantes de depuració d'aigua, de la fiabi-litat del tractament, de l'anàlisi econòmica

L'adopció decriteris de qualitatmés exigents estàmotivada pel desigde mantenir unsnivells de salutpública considera-blement alts, evitantla introducció depatògens en lacadena alimentària,al marge del costeconòmic que aixòpot suposar.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

19

i financera i de la gestió de les compan-yies d'aigua, en la mesura que exigeix unaintegració efectiva del proveïment d'aiguai del subministrament d'aigua regenerada.Que la reutilització de l'aigua arribi a serapropiada en un cas determinat depènd'unes curoses consideracions econòmi-ques, dels usos potencials de l'aigua rege-nerada, del caràcter restrictiu de les normesd'abocament i d'una visió política que consi-deri desitjable la conservació dels recursoshídrics en contraposició al desenvolupa-ment de nous recursos, i això per sobrede consideracions de tipus sanitari i econò-mic. Disposem actualment de processossuficientment contrastats per depurar l'aiguaresidual i potabilitzar l'aigua, i amb capa-citat per produir una aigua de la qualitatque es desitgi en cada cas. Per aquesta raó,la reutilització de l'aigua mereix un llocprominent i ha de tenir un paper importanten l'optimització de la planificació i enl'ús i gestió eficient dels recursos hídrics enmoltes parts del món.Tot i que els subministraments d'aigua alsEstats Units són, en termes generals, sufi-cients per satisfer les demandes de totsels aprofitaments, certes àrees i regionstenen problemes considerables de proveï-ment. Aquests problemes inclouen lesrestriccions resultants d'uns sistemes dedistribució inadequats, la sobreexplota-ció d'aqüífers i la degradació de la quali-tat de les fonts de subministrament d'aigüessuperficials i subterrànies, tal com va mani-festar el Water Resources Council a l'informede 1978. A mesura que la demanda d'aiguaaugmenta, la regeneració i la reutilitzacióde l'aigua adquireixen una importància crei-xent com a font d'aigua per satisfer una partd'aquesta demanda».I afegeix Asano: «la regeneració d'aigua resi-dual i la reutilització planificada d'efluentsdepurats mantenen una estreta relació ambel subministrament d'aigua dolça d'unaregió, cosa que explica que els projectesde reutilització d'aigua s'implantin tant enzones concretes amb escassetat d'aigua comen zones metropolitanes extenses on esregistra una demanda d'aigua elevada.Mitjançant la planificació de la gestió inte-

grada, l'ús d'aigua regenerada pot propor-cionar a la companyia de subministramentd'aigües una flexibilitat suficient com perpermetre-li respondre a puntes breus dedemanda i augmentar la fiabilitat del submi-nistrament a llarg termini, sense haver deconstruir instal·lacions d'emmagatzematgei transport addicionals, amb les despeseseconòmiques i ambientals que això podriasuposar. A més, la reutilització de l'aiguaredueix simultàniament la contaminaciódels recursos hídrics, en la mesura queofereix la possibilitat d'imposar restriccionsals abocaments en aigües continentalssuperficials i en aigües marines. El desigexprés de protegir la qualitat sanitària deles platges i les aigües costaneres ambien-talment sensibles, com les de les costesmediterrànies espanyoles, l'oest de Floridao el sud de Califòrnia, poden requerir laimplantació de límits d'abocament mésestrictes, fins arribar a la prohibició abso-luta d'abocament d'aigües residuals depu-rades. L'adopció de límits d'abocamentprogressivament més estrictes han portatzones costaneres com Limasol, a Xipre, iSan Diego, a Califòrnia, a implantar la rege-neració i reutilització dels seus efluentsen els últims anys». •

La reutilització del'aigua mereix unlloc prominent i hade tenir un paperimportant enl'optimització de laplanificació i enl'ús i gestióeficient delsrecursos hídricsen moltes partsdel món

Ildefons Cerdà (1815-1876),enginyer de camins de formació,era en realitat un home polifacètic,una mena d’esperit renaixentistasituat en el segle XIX. Enginyer,urbanista, arquitecte, jurista,economista, polític, milicià, Cerdàés un dels referents de l’urbanismemodern i d’una aproximaciósistèmica a la ciutat. En el seutemps sabíem moltes menys cosesque en l’actualitat –no s’haviadesenvolupat la teoria de sistemes,ni aspectes bàsics de latermodinàmica, ni del’autoecologia–, però aquest fill deCentelles era un innovador que vaplantejar un model d’urbanitzaciósostenible d’acord amb la realitatsocial del moment.

Ildefons CerdàPersonalitat i ideologia

Salvador Rueda.Biòleg i director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

Ildefons Cerdà i Sunyer1 va néixer el 23de desembre de 1815 al mas El Serdà, unapropietat que la seva família posseïa desdel segle XIV a Centelles, a la Plana de Vic.Malgrat el seu ascendent rural, els Cerdàeren gent de món; tant l’avi com el seu pareformaven part d’aquelles generacions que,en ple redreçament de l’economia catalana,havien lligat els seus interessos al comerçamericà, un fet que sens dubte va estimu-lar l’esperit obert i les inquietuds del joveIldefons juntament amb la seva fe en elprogrés.En no tractar-se de l’hereu de la família,la seva vida va ser orientada vers l’estudi;primer es va traslladar a Barcelona, on vainiciar arquitectura, matemàtiques, nàuticai dibuix a la Junta de Comerç, i més tarda Madrid a l’Escola d’Enginyers de Camins,on va obtenir el títol l’any 1841.El 1841 va començar a desenvolupar la sevaactivitat professional, ocupant destinacionsdintre del cos d’enginyers de camins a lesprovíncies de Múrcia, Terol, Tarragona,València, Girona i Barcelona.L’any 1848 significà l’autèntic punt d’inflexióen la vida i l’obra de Cerdà, ja que el seumatrimoni amb Clotilde Bosch, i la prema-tura mort dels seus germans més grans,Ramon (1808-1837) i Josep (1806-1848), idel seu pare (1787-1844) convertiren Ilde-fons en hereu d’un considerable patrimoni.Aquests factors van portar Cerdà el 1849a demanar la baixa del cos d’enginyersde camins per dedicar-se exclusivament alsseus estudis d’urbanització.Ja en la dècada dels cinquanta, Cerdà entraen el món de la política activa i resulta elegitdiputat a Corts en la legislatura del 1851 pelsegon districte de Barcelona formant partd’una candidatura progressista juntament

amb Estanislau Figueres, Pascual Madoz iJacint F. Domènech. A partir d’aquesta fitano va deixar mai una certa activitat políticaarticulada en tres institucions: diputat alCongrés de Madrid, regidor de l’Ajuntamentde Barcelona (1854-1856 i 1863-1866) i dipu-tat provincial, i va esdevenir president interíde la Diputació de Barcelona des del maigde 1873 fins al gener de 1874.Fou precisament en aquesta dècada delsanys cinquanta quan l’urbanista fixà lesbases del futur Eixample de Barcelona,en veure com la ciutat no podia créixer,ja que restava constreta i ofegada per lesmuralles que l’envoltaven i impedien el seucreixement físic i higiènic. Precisament unaepidèmia de còlera va contribuir a fer efec-tiu l’expedient d’enderroc de les murallesa càrrec del governador Pascual Madoz.Ildefons Cerdà va elaborar l’any 1856 unestudi sobre la classe obrera, en què l’autoranalitzava les necessitats socials, econò-miques i d’alimentació de la Barcelonad’intramuralles; un estudi important que vaser inclòs com a apèndix a la Teoría gene-ral de la urbanización.Malgrat les seves aportacions, la persona-litat de Cerdà despertava recels. Destituïtde l’Ajuntament barceloní pel capità gene-ral Zapatero el 1856, Cerdà fou empreso-nat dues vegades. No obstant això, el maigde 1860, el Govern va promulgar un reialdecret aprovant –de forma irrevocable–el Pla Cerdà, que finalment va ser inau-gurat per la reina Isabel II el dia 4 d’octubrede 1860 en un clima de fredor a causa dela controvèrsia que des del primer momenthavia provocat el pla per l’afer del concurso per qüestions com l’amplada dels carrerso la distribució de les càrregues de la tasca

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

21

urbanitzadora, que crearen retards en elritme constructiu de la nova Barcelona.Cerdà, a més de projectar, va controlar laseva obra. La seva participació en l’Eixamplees pot resumir en xifres: del 1860 al 1865va ser assessor tècnic de l’Estat; de 1863 a1866, regidor de l’Ajuntament, i de 1863 a1865, des de la iniciativa privada, directorfacultatiu de la societat Fomento del Ensan-che de Barcelona. Més enllà de 1870 i finsa la seva mort l’any 1876, Cerdà va desple-gar la seva activitat estudiant i reclamant totun ventall d’obres d’infraestructura perl’Eixample. Malgrat tot, el Pla Cerdà vaser objecte ben aviat de modificacions, comper exemple la construcció de les quatreilles de cases, l’augment de l’altura, la supres-sió dels jardins interiors de les illes i laprogressiva ampliació de la profunditatedificable.El 21 d’agost de 1876, mentre es trobavaprenent uns banys de vapor a Caldas deBesaya (Santander), ignorant que patia unamalaltia cardíaca, va sofrir una síncopemortal. El dia 23 d’agost el diari La Imprentava publicar una nota necrològica amb lesparaules següents: «El señor Cerdà era libe-ral y tenía talento, dos circunstancias queen España perjudican y suelen crear muchosenemigos... ».

Cerdà, una figura polifacètica

Tot seguit cal complementar aquest apuntbiogràfic amb la figura polifacètica de Cerdà,que ens ajudarà a entendre la magnitud dela seva obra i, en part, la seva actualitat.

Cerdà, enginyer de camins

El setembre de 1835 Cerdà es desplaça aMadrid per iniciar els estudis d’enginyer decamins, canals i ports, formació bàsica quefinalitza l’any 1841.Durant aquests anys Cerdà es forja un caràc-ter propi de l’escola, caracteritzat per l’espritde la géometrie. Tal com exposa M. Ange-lón: «Creía que la conducta seguida debíaser producto de un cálculo y origen de unademostración. Cerdà era, permítaseme lafrase, un hombre algebraico», i acaba carac-

teritzant la seva personalitat amb la següentexpressió: «Cerdà pensó como un sabio,demostró como un matemático y sintiócomo un niño».

Cerdà, urbanista

De totes les facetes és la que millor li escau.En primer lloc, per haver fundat aquestadisciplina amb la Teoría General de la Urba-nización. En segon lloc, per haver realit-zat com a tasca principal l’Avantprojecte del’Eixample de Barcelona de 1855, el Projectede Reforma i Eixample de Barcelona de1859, i la Reelaboració, de 1863, del’esmentat projecte. En tercer lloc, dirigídurant 15 anys la construcció real del’Eixample a través de les múltiples formesde gestió directa o indirecta, de coordi-nació, d’impulsor, de canalitzador, d’assessortant de l’administració pública com delsparticulars, etc.

Cerdà, arquitecte

A l’estudi de la casa dedica, amb el seu rigorcaracterístic, esforços analítics ingents enforma escrita i estadística, com de síntesisgràfiques a base de propostes d’habitatgesper a diverses categories socials i dife-rents graus de complexitat, des de la casaaïllada fins a la col·lectiva.

Cerdà, jurista

Cerdà, en les seves propostes per a les ciutatsde Madrid i Barcelona, propicià una novalegislació però mancat de precedents, tantpel que fa a la legislació espanyola com al’estrangera.Cuatro palabras sobre el Ensanche (1861)desenvolupa extensament el sistema decompensació i la tècnica de reparcel·laciócom el mitjà per aconseguir una justa distri-bució dels beneficis i càrrecs del plante-jament entre els propietaris i l’obtencióde terrenys regulars i edificables en propor-ció a la parcel·la aportada, sistema inclòsmés tard en el Projecte de llei de PosadaHerrera i incorporat un segle després enla Ley del Suelo de 1956.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

22

Cerdà conside-rava la política«como una cienciapráctica, cuantono es práctico noera política paraél». Conseqüentamb aquesta idea,des del momentque decideix dedi-car-se a la ciènciaurbanitzadoraexercirà l’activitatpública

Cerdà, economista

Cerdà va establir les normes de la infra-estructura, les de la divisió de la propie-tat i les d’atribució de les parcel·les delterreny de la Barcelona nova.

Cerdà, polític

Cerdà considerava la política «como unaciencia práctica, cuanto no es práctico noera política para él». Conseqüent ambaquesta idea, des del moment que decideixdedicar-se a la ciència urbanitzadora exer-cirà l’activitat pública. En la seva primeraaparició política, Cerdà es presenta per adiputat a les Corts de Madrid el 1851. Surtescollit per al Districte 2n de Barcelona, enuna candidatura progressista juntament ambEstanislau Figueres, Pascual Madoz i JacintF. Domènech. A partir d’aquest moment nodeixarà mai una certa activitat política quearticula des de tres institucions: com a dipu-tat en el Congrés de Madrid, com a regi-dor de l’Ajuntament de Barcelona en dosperíodes (1854-1856 i 1863-1866) i com adiputat provincial, concretament com a vice-president de la Diputació de Barcelonadurant el període 1873-1874.Tal com fa observar Estapé, en l’evoluciópolítica de Cerdà es produeix una progres-siva radicalització: «el talante rectilíneo einflexible del antiguo liberal de 1841, deldemócrata de 1850 y del republicano dela etapa final.»

Cerdà, milicià

La pertinença de Cerdà a la Milícia Nacio-nal és una faceta essencial en la seva trajectò-ria. La Milícia té l’origen a les Corts de Cadis(1812).El 4 de juliol de 1855 va tenir lloc una vagageneral que va commocionar Barcelona ila rodalia. Davant la difícil situació, les forcesmilitars de Capitania General es van retirarals quarters, la qual cosa provocà que laMilícia es fes responsable de l’ordre públic.En aquest marc especial, l’actuació de Cerdàcom a màxim responsable de la Milícia vapermetre desactivar la vaga, esdeveniment

que el condicionà en el futur. Per unavegada, va ser mal vist pels militars i elselements més reaccionaris, de tal maneraque al final del règim fou empresonat. Apartir d’aquell moment Cerdà va tenir uncontacte estret amb el món obrer.

L'origen de l’urbanisme i els seusinstruments

Va estar Ildefons Cerdà qui va inventar ameitat del segle XIX el terme urbanisme perabordar una realitat amb greus disfuncionsi que requeria per a les seves resolucionsun sentit interdisciplinari i la imaginaciósuficient per usar i crear els instrumentstècnics, econòmics, legals i socials quedonessin suport al nou concepte.Així doncs, Cerdà exposa en la seva obramagna (Cerdà I., 1867): «colocado en laalternativa de inventar una palabra, o dedejar de escribir sobre una materia que amedida que he ido profundizando en suestudio, la he creído más útil a la huma-nidad, he preferido inventar y escribir, quecallarme, el uso de una palabra nueva nopuede ser censurable siempre y cuandola necesidad lo justifique, y lo abone a unfin laudable».La nova paraula, però, anava més enllàde les consideracions de veïnatge del'habitatge amb la resta d' habitatges i elsseus avantatges i inconvenients, el carreren relació amb les cases, etc., i inclou al'anàlisi consideracions d'altres discipli-nes aplicades. «...Y observé los muchos ycomplicados intereses que juegan y luchany se combaten en estos grandes palenquesdonde se concentran y bullen, todos los deuna comarca, a veces de una provincia ydistrito, a veces de una Nación entera; y meconvencí de la parte muy principal, que novoluntaria, si no forzadamente forman enesas luchas los intereses materiales, losmorales, los administrativos, los políticosy los sociales y los de la salud pública y delbienestar del individuo, que son casi siem-pre sacrificadas a la prepotencia de aque-llos...»En la nova idea que tracta de definir suportael concepte de sistema de manera més o

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

23

Va estar IldefonsCerdà qui vainventar a meitatdel segle XIX elterme urbanismeper abordar unarealitat amb greusdisfuncions

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

24

menys clara: «lo primero que se me ocurriófue la necesidad de dar un nombre a esemare-magnum de personas, de cosas, deintereses de todo género; de mil elemen-tos diversos, que sin embargo de funcio-nar, al parecer, cada cual a su manera deun modo independiente, al observarlosdetenida y filosóficamente, se nota queestán en relaciones constantes unos conotros, ejerciendo unos sobre otros unaacción a veces muy directa, y que por consi-guiente vienen a formar una unidad.El conjunto de todas estas cosas, sobre todoen su parte material, se llama ciudad; mascomo mi objeto no era expresar esa mate-rialidad, sino más bien la manera y sistemaque siguen esos grupos al formarse, y comoestán organizados y funcionan despuéstodos los elementos que los constituyen,es decir, que además de la materialidaddebía expresar el organismo, la vida si asícabe decirlo, que anima a la parte material;es claro y evidente, que aquella palabra nopodía convenirme.»L'origen del terme el busca en la paraulaurbs romana i expressava tot allò que esti-gués dins de l'espai circumscrit pel solc peri-metral que els romans obrien amb els boussagrats «...con la apertura del surco urba-nizaban el recinto y todo cuanto en él secontuviese; es decir, que la apertura de estesurco, era una verdadera urbanización; estoes, el acto de convertir en urbs un campoabierto o libre.He aquí las razones filológicas que me indu-jeron y decidieron a adoptar la palabra urba-nización, no sólo para indicar cualquieracto que tienda a agrupar la edificación ya regularizar su funcionamiento en el grupoya formado, sino también el conjunto deprincipios, doctrinas y reglas que debenaplicarse, para que la edificación y su agru-pamiento, lejos de comprimir, desvirtuary corromper las facultades físicas, mora-les e intelectuales del hombre social, sirvanpara fomentar su desarrollo y vigor y paraacrecentar el bienestar individual, cuyasuma forma la felicidad pública.»Aquest és l'origen de l'urbanisme, un nouconcepte interdisciplinari que relaciona elscomponents físics amb l'activitat humana

que es desenvolupa en un espai teòrica-ment tancat. Aquesta visió de conjunt, noobstant això, no ha estat fins als nostres diesla regla utilitzada per la majoria dels autorsde realitzacions urbanes. Les solucions quehan estat donades han estat mediatitza-des per visions teleològiques i fragmen-tades, per intentar resoldre problemesconcrets i parcials sense atendre a la reso-lució dels conflictes que els emmascareni provocar, a voltes, disfuncions secundà-ries d'una envergadura que difícilment justi-ficaven la solució donada.Una de les característiques que fan actualsla teoria de la urbanització de Cerdà és justa-ment l'aportació d'una visió de conjuntde l'urbs per tal de resoldre els conflictesmés importants de la seva època (la higiene,la mobilitat, la trituració del que s'ha cons-truït, la reducció de la injustícia, etc.), apor-tant, alhora, més solucions de conjunt ide detall a problemes que es van arrosse-gant al llarg de la història de la urbanitza-ció, com són la dialèctica entre privat ipúblic, privacitat i sociabilitat, camp i ciutat,etc.La nova concepció de ciutat i el nou enfo-cament metodològic que Ildefons Cerdàimprimeix per aproximar-se a la realitat,l'obliga a la creació de nous instrumentsper abordar els conflictes que cal resoldre.Aquesta actitud metodològica anteposa elsfonaments axiològics de la urbanització ala projecció tècnica, o facultativa com elldeia, i s'enfronta a la problemàtica d'unamanera integral: analitzant, valorant i apro-fundint en els aspectes polítics, econòmics,socials, higiènics, administratius i jurídicsde la urbanització (Bassols M. 1995).

Instruments de caràcter legali administratius

Cerdà va captar amb tota intensitat que laurbanització comportava un canvi socialde gran magnitud i que per ordenar aquestcanvi calia una nova legislació. Davant lallacuna existent, s'ofereix per omplir-la ambuna important reflexió que li permet apor-tar idees, conceptes i tècniques jurídiquesautènticament transformadores que topa-

La nova concep-ció de ciutat i elnou enfocamentmetodològic queIldefons Cerdàimprimeix peraproximar-se a larealitat, l'obliga ala creació denous instrumentsper abordar elsconflictes que calresoldre

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

25

rien amb la mentalitat de l'època i queencara sorprenen avui pel seu vigor, capa-citat imaginativa i estratègia operativa.Utilitzant l'analogia com a criteri hermenèu-tic, construeix la teoria de la planificacióurbanística estructurant les seqüènciesprocedimentals de manera que, en els seusperfils bàsics, no ha estat superada poste-riorment (Bassols M., 1995). El plànol queserà la síntesi gràfica; els mitjans econò-mics, legals i administratius que s'hand'utilitzar per desenvolupar-lo (pla o esta-tut econòmic), i les ordenances de cons-trucció i de policia urbana constitueixen lasíntesi de la planificació urbanística.En les ordenances de construcció del'Eixample és on centra la seva atenció,considerant que les ordenances de poli-cia existents estaven prou reglamentadesi que calia aplicar-les amb vigor.Cerdà creu que «...la construcción urbanaha permanecido estacionaria a causa dehaberse amoldado a las contingencias dela industria y del arte con menospreciode los estudios de economía política, higieney de administración que deben conside-rarse como sus naturales e inseparablesauxiliares».D'aquesta manera, institueix per a les obresd'utilitat pública que, als plànols i altresdocuments tècnics, s’hi afegeixi un plec decondicions tècniques a la seva execució iels reglaments per a la seva conservació ipolicia desprès d'executada l'obra.Segons Bassols, les bases axiològiques del'urbanisme de Cerdà es resumeixen en elssegüents punts:

a) l'aglomeració urbana d'edificacionsgenera per si mateixa una comunitatd'interessos recíprocs entre les finquesurbanes que justificaven la intervenciópública i permet parlar d'uns drets o situa-cions actives o passives en si mateixesi amb l'interès públic;b) el criteri per determinar el límit del'intervencionisme urbanístic públics'expressa, en atenció a aquesta mateixacomunitat, segons el següent axioma: «eljefe de familia manda en el interior delhogar doméstico, la autoridad intervienecuando las familias se ponen en contacto,

dirige y reglamenta sus relaciones y armo-niza sus intereses y sus derechos respec-tivos.»

Les ordenances de la construcció són uncompendi de fórmules operatives i la crea-ció de noves figures conceptuals que esconstitueixen en el primer exemple delnostre Dret urbanístic d'àmbit supramu-nicipal. Així s'anticipa al concepte de zoni-ficació d'usos distingint les categories d'úsedificat: habitacions privades, usos indus-trials i administratius, i usos del sòl senseedificació: passeigs, parcs, jardins, places,etc. A la zonificació dels usos industrialsreserva unes zones de Barcelona, alhoraque prohibeix se n’instal·lin en les altres.Les unitats de referència seran el sistemaviari i les illes i, com en les ordenances tradi-cionals, el solar o l'edifici.A part de les obres d'urbanització, regulatambé les obres subterrànies en ordre ala seva programació, canalització i dispo-sició de galeries per a aigües i instal·lacionsde gas. Això representa una anticipaciód'allò que avui s'anomena urbanisme subte-rrani (Bassols, 1995).Disposava de mesures específiques per ala determinació, disposició, separació isuperfície de les illes, així com la seva forma-ció dels solars i alçàries dels edificis perconstruir; tot això de conformitat amb elsimperatius d'higiene, salubritat i comoditatque justificaven aquest intervencionismetan detallat, i que tenia la seva màximaexpressió en l'exigència d'un fons de jardíigual al de la construcció en les illes i edifi-cis.El que avui s'anomena disciplina urbanís-tica Cerdà ho va anomenar "Policía deobras"; amb aquest títol regula un conjuntde solucions i previsions, des de la inicia-ció de les obres fins que aquestes finalit-zessin. Així es regulen d'una manera racio-nal qüestions tan actuals com: la caducitatde la llicència d'obres, la responsabilitat dela construcció, el règim d'enderrocs, larecepció de les obres, el certificat final deles obres, la demolició en cas de desajus-taments. Al mateix temps, com a tancamentdel procés edificador, Cerdà, profundamentpreocupat per l'habitabilitat higiènica, esta-

bleix un control d'habitabilitat de la cons-trucció, de manera que tot habitatge (perconstrucció viciosa, per defectes de venti-lació, falta de neteja, insuficiència del cubatmosfèric, escala, falta de serveis higiènics,etc.) serà considerat inhabitable i desa-llotjat, i es col·locarà a la façana un rètolamb el missatge següent: "casa interdichapor causa de salubridad" (art. 321) (Bassols,op. cit.).

Mesures de caràcter econòmic

L'aspiració d'Ildefons Cerdà en l'ordreeconòmic s'orientava cap la recerca d'unafórmula o dispositiu de finançament del'acció urbanitzadora.Ell considera que la reforma i l'Eixampled'una ciutat és una obra d'utilitat pública,i en l’esmentada obra inclou un inventarique considera tant les obres de superfíciecom subterrànies. Estableix els mecanis-mes per al finançament de les xarxes urba-nes i el repartiment de càrregues i benefi-cis.No considera de justícia per al finançamentde les obres ni el sistema d'expropiacióni la imposició d'impostos extraordinaris,ni tampoc el sistema d'emprèstits públics,la qual cosa implicaria «pagar muy caro aun propietario el derecho de hacerle másrico».La base del seu sistema de finançamentés que les despeses han d'anar a compted'aquells a qui proporcioni els avantatgesde l'obra. Considera que ningú no pot enri-quir-se a costa dels altres.Seguint Bassols (1995), la concreciód'aquests principis presenta el següentquadre de situacions:

a) Per a l'obertura de nous carrers alsafores de les poblacions, ja sigui perconvertir-los en solar o per obrir un carreral bell mig d'una illa tancada per a laconstrucció de cases, han de ser elspropietaris interessats en l'obertura elsque paguin l'import del terreny i totsels seus accessoris de clavegueram, cano-nades de tota mena, i, després de cons-truït, cedir-ho tot i entregar-ho a la muni-cipalitat i al domini públic in perpetuam.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

26

b) Per a la reforma interior de les pobla-cions, proposa la tècnica francesa adop-tada per París d'expropiar les dues zonescol·laterals de la via pública i abordarla seva urbanització amb unitat de criterii gestió. Com subratlla, «la administra-ción propietaria de esta triple zona tiene,es verdad, la obligación de costear lacalle con todos sus accesorios pero, alpropio tiempo, tiene el derecho exclu-sivo de aprovecharse de todas las venta-jas que la apertura de la misma callepuede proporcionarle...». Considerainjust, però, que el cost d'aquesta obrad'urbanització vagi a càrrec del'Administració, ja que redundaria enbenefici dels propietaris colindants.c) Per obviar aquests inconvenients,proposa que es concedeixin un seguitd'execucions temporals per espai detrenta anys i construir en les zones expro-piades.

Introdueix també la tècnica de la repar-cel·lació i els perfils del sistema de compen-sació, anticipant-se unes quantes dècades,més de quaranta anys, a la primera formu-lació d'aquest tipus que va tenir lloc aAlemanya amb l'aprovació l'any 1902 de lallei que es coneix en el dret urbanísticcomposat com a Llei Adickes.En efecte, proposa un sistema equitatiude repartiment entre els propietaris delsbeneficis i prejudicis. Així, els beneficisde l'Eixample, diu, «no deben repartirseentre los propietarios por el mero caprichodel acoso o de la suerte como los premiosde la lotería, se hace preciso que los propie-tarios mismos se apresuren, cada uno porsu parte, a hacer que la distribución seaigual, y equitativa. Es decir que aquellosque por casualidad se encontrasen másfavorecidos han de ser los primeros en cederuna parte de sus mayores ventajas, inme-recidas e injustas, a los que por esa mismacasualidad se vieran menos beneficiados».Com diu Bassols, s'aprecia en aquestesparaules la formulació de dos principis queinformen l'urbanisme modern i que hanestat recollits en la legislació urbanísticacontemporània: «la interdicció de la lote-ria del planejament urbanístic i el reparti-

ment entre els afectats dels beneficis i càrre-gues derivades del planejament. »

Mesures de caràcter organitzatiu

Per al desenvolupament dels objectius tanttècnics com econòmics o jurídics, va propo-sant noves fórmules organitzatives. Així,per tal de donar sortida a la idea de la repar-cel·lació, articula la idea de construir unamancomunitat o comunitat transitòria entretots els propietaris de porcions de terrenycompresos en una illa, la qual s'integra perla superfície bruta total (limitada pels eixosdels carrers que l'envolten), i la superfí-cie, tant se val quin sigui el nombre depropietaris partícips, ja que formen unaúnica entitat, tenen els mateixos drets iconfosos (pro indiviso). (Bassols, M., 1995).Proposa també en les ordenances la crea-ció del Consell de Salubritat i Construccióper assessorar a tots els ajuntaments del'Eixample en l'aplicació de l'ordenança.Hi havien d'estar representats tots els impli-cats: l'Administració i el Govern, el dret,l'economia, la higiene, l'estadística i els facul-tatius de la vialitat, l'edificació i la indústria.Cerdà considera que la gestió urbanitza-dora no ha de ser consumida perl'Administració, i proposa que sigui unaempresa privada, un concessionari, a quis'adjudiqui l'obra en subhasta pública, enanalogia a la legislació de ferrocarrils.

Instruments de caràcter tècnico facultatiu

La ciutat que projecta el fundador del'urbanisme se'ns presenta avui dia, ambuna gran actualitat, tal com es traspua alllarg d'aquest article.Les propostes de caràcter tècnic que va anarrealitzant a partir de la segona meitat delsegle XIX són moltes i variades i sense preten-dre fer una descripció exhaustiva de la sevaobra facultativa, és interessant destacar algu-nes de les seves proposicions conceptuals,en part realitzades.Cerdà, qualificat de socialista científic perF. Estapé (1994) i de cap manera com asocialista utòpic, o qualificat de planifica-

Cerdà consideraque la gestió urba-nitzadora no ha deser consumida perl'Administració, iproposa que siguiuna empresaprivada, unconcessionari, aqui s'adjudiquil'obra en subhastapública, en analo-gia a la legislació

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

27

dor liberal per A. Soria (1995), cerca la reso-lució de diversos conflictes que té la ciutatde principis del XIX. D'una banda, preténconstruir una societat tan igualitària comsigui possible (F. Estapé a les I JornadesInternacionals Cerdà, urbs i territori, 1995)i, com diu el mateix Estapé, si no haguésestat per interessos mesquins, la Barcelonaprojectada per Cerdà hauria estat la primeraciutat jardí del món (tot i que hauríem dematisar aquesta expressió). Fruit d'aquestarecerca de la igualtat són el seus estudissobre el cost de l'habitatge per fer asse-quible un habitatge digne per a la classeobrera, lluitant contra els especuladors delsòl, o també els treballs sobre l'alimentació,el pressupost familiar, les condicions detreball de les famílies obreres, la densitato la mortalitat, que quedaren recollits en laMonografia estadística de la classe obrera.La resolució final ha estat una mixtió derendes en el mateix edifici construït, demanera que les plantes properes al carrereren ocupades per rendes més elevadesque anaven disminuint a mesura que espujava en alçària. Aquí rau, al meu parer,una de les explicacions de la vivacitat i esta-bilitat en el temps de l'Eixample de Barce-lona.D'altra banda, Cerdà pretén resoldre elsproblemes de la manca de salubritat, fruitde la congestió i l'absència de les infraes-tructures i normes bàsiques d'higiene, tanten l'edificació com en la infraestructurapública.Extraient alguns paràgrafs de la recenttrobada Teoría de la construcción de ciuda-des, seleccionats per A. Cabré i F. Muñoz(1995), queda reflectida de manera clara iexplícita la seva voluntat de resolució delsproblemes de salut pública:«...observaremos que en dichas casas nopenetra la luz que todo lo vivifica, no seencuentra espacio suficiente para moversey lo que es más todavía ni siquiera el airepara respirar, no puede esto llamarse viviren casas sometidas a las reglas que, espe-cialmente en beneficio de la salud pública,establece la civilización. Esto no es más queencaramar colocados en estantes a los seresracionales unos sobre otros...

El aire, la luz, el espacio y el agua que lanaturaleza ha echado alrededor de noso-tros con tanta profusión (...) abundan yabundarán siempre para todo el mundo,y sin embargo en la habitación del rico lomismo que en la del pobre se dispersancon una avaricia verdaderamente criminal.»De tot plegat i en ordre a definir algunescaracterístiques de l'habitatge, Cerdà imposaun pis de superfície generosa, aproxima-dament 200 m2, per tal de resoldre la inti-mitat de l'individu a la llar i les condicionsadequades de salubritat i higiene (aire, llum,ventilació, etc.).Després de considerar en una primera etapal’habitatge com a peça elemental de la ciutat,va entendre posteriorment que la cèl·lulabàsica estructurada era l'illa o la intervia,que es convertia en una peça del mosaicd'una xarxa de vialitat, on la continuïtat delmoviment obligava a ocupar-se de les viesen la seva totalitat i no una a una.La importància que pren per Cerdà la xarxa,l'obliga a estudiar amb deteniment els nusosi els enllaços, atès que és en aquests onperilla la continuïtat del moviment.Així la proposta urbanística de Cerdàcomença definint l'estructura del conjunt,és a dir la xarxa, per després anar descen-dent als altres elements. La seqüència queproposa, seguint A. Soria (1995), és lasegüent:

1r. Les xarxes com a tals, ja que cadaxarxa viària té avantatges i inconvenientsque cal conèixer per la seva decisivainfluència en el disseny de la ciutat ien el seu funcionament.2n. El tram, és a dir, les característiquesdels carrers entre interseccions.3r. Els nusos i l'encreuament de vies. Elsfamosos xamfrans de l'Eixample deBarcelona, són fruits delimitats d'unaanàlisi detallada sobre la continuïtatdel moviment.4t. Els espais delimitats pels trams i nusos,que és el que s'anomena illa i que Cerdàva definir com a intervies.5è. L'edificació i els jardins que ocupenles intervies.

És interessant fer notar la reducció a l'absurdque fa Cerdà dels traçats radioconcèntrics.

Si la xarxa és radial, seria lògic que els carrerss'anessin eixamplant a mesura ques'apropen als centres generadors de tràn-sit, a la manera que «se ensancha el caucede un río o cada riachuelo que a él confluye»(Cerdà, I., 1861) i a més a més, seria «indis-pensable que haya en el centro suficienteholgura para el movimiento que allí habráde reinar, y no se halle cuajado de edificios»(Cerdà, I. 1861).En suma, el sistema radial o radiocèntric,per poder funcionar, exigeix un centre buiti vies de secció creixent a mesura ques'aproximen a aquell. Però si el centre ésbuit, quin centre és aquest? (Soria, A., 1995).Aquesta és la raó de la quadrícula del'Eixample de Barcelona, recolzada en ungran eix longitudinal: la Gran Via de lesCorts Catalanes.Com dèiem anteriorment, Cerdà proposal'illa com a cèl·lula elemental del dissenypròpiament urbà, en contraposició a l'edifici,que es converteix en la unitat elemental deldisseny arquitectònic. La base del dissenyde la ciutat és, per l'inventor del concepted'urbanisme, la xarxa viària en la seva tota-litat, d'una banda, i les illes de l'altra. Ésen les intervies on es dóna resposta inte-grada a les necessitats de l'habitabilitat ila vialitat i n'ha de ser el mòdul de crei-xement de la ciutat.Cerdà és conscient que «la forma y magni-tud del "intervías" determina la forma y lamagnitud del "solar", el cual, a la vez, deter-mina la forma y magnitud de los edificios»(Cerdà, I., tww 1861).És a dir, sense intervies ni solars de deter-minades característiques, no és fàcil cons-truir habitatges adequats. Per tot això, consi-dera que la legislació de l'habitatge quedeixi de banda certes variables relatives ales intervies, serà sempre incompleta i inefi-caç (Soria, A., 1995).La famosa illa oberta, amb xamfrans i envol-tada d'amples vies, és l'intent de Cerdàper trobar un nou equilibri entre vialitat ihabitabilitat. Obrint l'illa i millorantl'habitabilitat dels habitatges, dotant-los dedues façanes –una al carrer i l'altra a l'amplijardí interior (intent de ruralitzar la ciutat)–,projectant una quadrícula d'amples avin-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

28

gudes, facilita la circulació al distribuir-launiformement, i aixamfranant les canto-nades augmenta la superfície de les inter-seccions amb la finalitat d'evitar embus-sos (Adrià, A., 1995).Com ha estat explicitat, la visió del concepted'urbanisme creat per Cerdà era una visióàmplia integradora, sistèmica diríem, ambun afany d'aconseguir l'equilibri entre diver-sos parells de nocions oposades i comple-mentàries: camp-ciutat, soledat i sociabi-litat, quietud i moviment, regularitat i varietat(Soria, A., 1995).D'aquests complementaris, en destaca unper la seva difusió:«Ruralizad lo urbano: urbanizad lo rural».Però com diu l'autor abans citat, aquestafrase no s'ha d'entendre exclusivamenten termes espacials o físics. Ruralitzar perexemple el que és urbà no consistia perCerdà tan sols a introduir trossos de naturaen cada casa, illa o barri, sinó a fer compa-tibles la quietud i l'aïllament propis delcamp, amb el moviment i la sociabilitatpropis de la ciutat.Aquesta complementarietat, la plasmatambé en la combinació entre els petitsdetalls i les visions de conjunt. Com afirmaA. Soria, Cerdà s'avança a la noció que lateoria del caos avui ha posat en voga: «Nosiempre los grandes efectos provienen degrandes causas, sobre todo cuando sesecundan y coadyuvan, llegan a producirefectos de la mayor trascendencia; y estolo mismo en el orden físico que en el ordenmoral. La dificultad en tales casos consisteen encontrar y distinguir estas causas peque-ñas y en saber darles la importancia que semerecen, lo cual no se improvisa, sino quees siempre obra del tiempo, de la obser-vación y del estudio» (Cerdà, I., 1861).Aquesta afirmació la firmarien els teòricsdels sistemes dissipatius embrancats a desxi-frar la complexitat dels sistemes, als qualsagradaria també dissenyar teixits urbansprou flexibles per encabir-hi la màximaquantitat d’informació organitzada. Cerdà,sense saber-ho, va projectar un teixit urbàque avui aplega la major complexitat urbanaque es coneix en un radi de més de milquilòmetres al voltant de Barcelona. Aquesta

és, potser, la gran força de l’Eixample i tambéla seva projecció de futur, ja que ha estatcapaç d’anar incorporant al llarg de la sevahistòria les noves activitats econòmiquesi les pròpies de la societat civil. La diver-sitat de persones jurídiques que conté faque sigui l’espai central d’un territori moltampli.Però la visió sistèmica que Ildefons Cerdàva imprimir a la seva obra va ésser subver-tida ja en el seu temps per efectes de l'enveja,l'especulació i les visions parcials i de curtallargada.Al llarg d’aquest segle i mig des que Cerdàelaborà el seu pla, s’han anat succeint orde-nances especuladores que mossegaven partdel disseny primer i, amb ell, part de la teoriaque el sustentava. Al començament es vanocupar els interiors d’illa que havien deproveir de verd la "meitat" de l’Eixample,que havien d’omplir de contingut la meitatde la vida ciutadana, aquella que està rela-cionada amb la quietud, l’aïllament, la rela-xació, el poder llegir un llibre o prendreel sol al costat de la remor de l’aigua d’unahipotètica font. El "robatori" d’aquest verdexplica, en part, el posterior desastre esde-vingut al nostre país: la proliferació de sego-nes residències fins a situar-nos al capda-vant del món sencer, amb les consegüentsconseqüències ambientals. La pressió queva suposar el desenvolupament nomésde l’altra meitat de la vida ciutadana, la desti-nada a la relació, l’intercanvi i el contacte,va obligar el ciutadà barceloní a haver decompensar, fora de la ciutat, allò quemancava a dintre. Cal dir, però, que el destíde les edificacions, la major part d’unaplanta, a l’interior de l’illa, ha permès donara l’Eixample una flexibilitat i capacitatd’adaptació que altres teixits urbans notenen. La proliferació de petits tallers, magat-zems i darrerament aparcaments, ha anatdonant resposta als reptes que els tempsli han plantejat.Les següents ordenances, fins a l’èpocade Porcioles, han estat destinades en bonapart a augmentar l’alçada dels edificis,projectant, a mesura que anaven creixent,ombres sobre altres edificis. Un dels crite-ris de disseny, avui de moltíssima actuali-

Però la visiósistèmica queIldefons Cerdà vaimprimir a la sevaobra va éssersubvertida ja en elseu temps perefectes del'enveja,l'especulació i lesvisions parcials ide curta llargada

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

29

tat, està relacionat amb el comportamentenergètic dels edificis. L’orientació al sol il’existència de zones de sol i ombra enun edifici, creen les millors condicionsper generar corrents creuades, que són,com se sap, la millor i primera solució perregular la temperatura a l’interior. Lespropostes recents, adreçades a dividir pisosamb un afany en algun cas especulador ien uns altres per acomodar els habitatgesa les actuals estructures familiars, són nefas-tes amb relació a l’eficiència energètica.Després de Cerdà no han estat gaires elsurbanistes que han aportat visions integrals,potser perquè els encàrrecs no tenien lapossibilitat de construir una nova ciutat.Ara bé, els planificadors d'aquest segle,sobretot després de l'aparició d'un nou mitjàde locomoció, l'automòbil, que ha deter-minat una nova forma d'urbanització, hantingut la possibilitat de crear no una, sinómoltes ciutats (si ens atenem a la superfí-cie construïda) i els resultats no podenser més desencisadors i més parcials.

Escenaris generadors de conflictes:l’urbanisme com a instrumentresultori

El tifus, la tuberculosi, el còlera, etc., epidè-mies íntimament relacionades amb la ciutatintramurs, densa, amb població amunte-gada i edificis triturats, sense la infraes-tructura de sanejament mínima, justifiquenl'aparició d'una nova disciplina: l'urbanisme,que demoleix les muralles i els barris insa-lubres, que crea el carrer corredor ambarbres i infraestructures de sanejament, queconstrueix allotjaments populars, parcspúblics i places públiques.Les millores que proporciona la nova ciutaten combinació amb la descoberta dels agentspatògens de la tuberculosi, el còlera, el tifusi la pesta, i altres millores sanitàries i desalut pública, fa que augmenti l'esperançade vida i es redueixi la mortalitat infantil.Ildefons Cerdà va establir que els conflic-tes principals per resoldre en la planifica-ció i construcció de la ciutat eren els rela-tius a la higiene i la salubritat, l'equitat i

la reducció de la injustícia social, i els quefan referència a la mobilitat. No es va tornara reprendre la necessitat de planificar novesciutats atenent a la resolució de nous conflic-tes fins a l'arribada de Le Corbusier i el movi-ment funcionalista.Potser cal destacar mentrestant la figura d'E.Howard i el moviment de la ciutat jardí quepretenien aclarir el conflicte camp-ciutat deresultes dels diferents impactes de conta-minació atmosfèrica, visual, per sorolls, desalubritat de la ciutat industrial. Es trac-tava de proporcionar la il·lusió de viureal camp, vivint a la ciutat. Després, el Plaregional de Geddes amplia la planificacióterritorial i regional i estén la ciutat jardí aperifèries extenses, tot i que intenta senseaconseguir-ho preservar les àrees de sòlfèrtil d'ús agrícola.L'equitat, la reducció de la injustícia que elsprimers urbanistes i socialistes utòpicsincloïen en el disseny dels nous assenta-ments –cal recordar els esforços realitzatsper Cerdà a conèixer i quantificar les condi-cions de vida i les disponibilitats econò-miques dels menys afavorits, i que va reco-llir en la seva obra Monografia estadísticade la classe obrera– els portà a solucionsformals i funcionals diverses, algunes d'elles,com és el cas de l'Eixample, amb resul-tats palpables i permanents. Avui la sepa-ració dels grups socials en l'espai per diferèn-cies econòmiques, ètniques, religioses, etc.,és causa de conflictes socials, d'inseguretati d'incertitud en el futur. La delinqüència,la droga, el treball submergit, el controlno democràtic de l'espai per grups que usenregles de joc alienes a l'estat de dret, són,entre d'altres, els conflictes emergents d'unasocietat dual que la ciutat segregadora haanat fomentant i fomenta encara ara.La resolució de conflictes en l’era industrialha estat presidida per una millora de lescondicions higièniques i de salubritat i tambéla millora de les condicions de vida gene-rals que tenen a veure amb les condicionsde treball, tant de l’elongació de la jornadalaboral com les condicions higienicosa-nitàries, o també en les millores del’habitabilitat de l’habitatge i de l’espai urba-nitzat per a una part dels grups socials.

En les ciutats occidentals, part dels conflic-tes han estat resolts a través d'un seguitde normes edificadores i urbanístiques deplans i projectes; no obstant això, les carac-terístiques i les dimensions d’alguns conflic-tes actuals fan que sense oblidar allò que,entre d’altres Cerdà, van resoldre, s’hagi deposar l’accent en unes noves bases teòri-ques de planificació. Unes bases que abor-din el funcionament de la ciutat de maneraintegrada, de manera sistèmica. Quan Cerdàva fer la seva aproximació sistèmica de laciutat no havien estat desenvolupades ni lateoria de sistemes, ni aspectes bàsics dela termodinàmica, ni de l’autoecologia, quepermeten avui comprendre les relacionsessencials dels sistemes oberts. No se lipodia demanar, per tant, que comprenguésla naturalesa dels nous conflictes i els plas-més en el disseny de la seva proposta. Esticconvençut, malgrat això, veient la profun-ditat de les seves teories i el grau d’intuïcióque incorporaven, que Cerdà introduiria,avui, els coneixements actuals per resoldreels nous conflictes i formularia, segurament,un nou marc teòric per fer-ho. •Bibliografia

• Bassols, M., "Ildefons Cerdà davant l’ordenació jurí-dica de l’urbanisme: aportacions i anticipacions",I Jornades Internacionals. Cerdà, urbs i territori,1995

• Cerdà, I., 1867, Teoría General de la Urbanización.Reforma y Ensanche de Barcelona, Instituto de Estu-dios Fiscales, 1968

• Cerdà, urbs i territori, catàleg de l’exposició amb elmateix nom, 1994

• Soria, A., "Actualidad de la Teoría de Cerdà", I Jorna-des Internacionals. Cerdà, urbs i territori, 1995

Referències

1 Les referències biogràfiques de Cerdà han estat extre-tes dels textos recollits en motiu de la Mostra Cerdà.

Gro Harlem Brundtland (1939) ésuna metgessa sueca especialitzadaen salut pública. Primera ministrade Suècia durant deu anys, l’any1983 va fer-se càrrec i presidir laComissió Mundial de Medi Ambienti Desenvolupament. El treball mésconegut d’aquesta comissió ésl’anomenat "El nostre futur comú" o"Informe Brundtland" on es posenles bases del concepte dedesenvolupament sostenible. Donaamb una gran vocació política iinternacionalista, en l’actualitat ésla directora general del’Organització Mundial de la Salut(OMS).

Gro Harlem BrundtlandDivulgadora de la sostenibilitat

Ignasi DoñateAdvocat expert en temes ambientals

«Estem vivint en un món en el qual la líniadivisòria entreelsque tenen ielsquenotenencontinua fent-se més gran; un món en el qualtan sols uns pocs privilegiats tenen accés alsfruits de la revolució tecnològica. El nostrerepte és construir un pont sobre aquestalínia divisòria. Nosaltres podem fer-ho totmillorant els accessos: l’accés als recursos,l’accés als productes, l’accés a la informaciói a la tecnologia i l’accés als sistemes de salut,si comptem amb la infraestructura i amb lesinstitucions que poden fer-ho possible».Amb aquestes paraules pronunciadesrecentment per Gro Harlem Brundtland ala 54a Assemblea Mundial de la Salut(14.5.01) es pot fer la presentació de la que,actualment i fins l’any 2003, és la direc-tora general de l’Organització Mundial dela Salut (OMS), però que restarà mundial-ment coneguda com la divulgadora delprincipi de la sostenibilitat o del desen-volupament sostenible.Vaser l’any1983quanel llavorssecretarigene-raldelesNacionsUnidesvaconvidarladoctoraGro Harlem Brundtland a fer-se càrrec i presi-dir la Comissió Mundial de Medi Ambient iDesenvolupament. Aquesta comissió, que vaser més aviat coneguda pel fet de desenvolu-par el concepte polític i ampli de desenvolu-pamentsostenible,vaferpúblicelsseustreballselmesd’abrildel’any1987ambl’elaboraciódel’informe"Elnostre futurcomú",mundialmentconegut per "Informe Brundtland".

La sostenibilitat: un conceptepolisèmic

La sostenibilitat és un concepte polisè-mic, que correspon a una pluralitat dedimensions:

- la sostenibilitat com a principi ètic (teniren compte la preservació de l’ambienti dels recursos naturals per a les gene-racions futures);- la sostenibilitat com a principi econò-mic (fer ús dels recursos naturals d’acordamb la seva capacitat de regeneració);- la sostenibilitat com a model d’anàlisisociopolítica (la integració dels factorsambientals en totes i cadascuna de lespolítiques sectorials), i- la sostenibilitat com a principi jurídic(el dret fonamental de l’ésser humà a un

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

31

La primera opcióprofessional deBrundtlandno va ser nil’ambientalismeni la política.Com a doctora ladisciplina que vaescollir va ser larehabilitació

ambient adequat es correspon amb elcompromís internacional dels països demantenir els ecosistemes i els processosecològics essencials per a la biosfera).

Referències biogràfiques

Gro Harlem Brundtland va néixer a Oslo,Noruega, el dia 20 d’abril de l’any 1939.Va estudiar i llicenciar-se en medicina, ies va especialitzar en salut pública. Treba-llant en l’àmbit de la investigació va dedi-car els deu primers anys de la seva vidaprofessional al sistema de salut pública delseu país. Ha estat ocupant llocs públicsdurant més de 20 anys, 10 dels quals coma primera ministra del seu país.Així doncs, la primera opció professionalde Brundtland no va ser ni l’ambientalismeni la política. Com a doctora la disciplinaque va escollir va ser la rehabilitació, unaespecialitat amb una gran evolució desprésde la Segona Guerra Mundial, una espe-cialitat la passió per la qual va heretar delseu pare. Quan Gro Harlem tenia 10 anysla seva família es va traslladar als EstatsUnits, on el seu pare havia guanyat unabeca de la Fundació Rockefeller. Haventretornat a Noruega, el seu pare va tornara treballar a l’estranger, aquesta vegada aEgipte, com a expert en rehabilitació de lesNacions Unides. Amb aquests desplaça-ments se sembraven en ella i des de moltjove les llavors de l’internacionalisme.La doctora Brundtland va heretar una altrapassió del seu pare: l’activisme polític. Alsset anys es va inscriure a la secció infantildel Moviment Laborista de Noruega, enel qual va seguir treballant des de llavorsi fins a liderar la victòria electoral del seupartit tres cops.El sentit de la consciència global es va desen-volupar en la seva ment desperta, com amare jove i doctora recentment graduada,quan Gro Harlem Brundtland va guanyaruna beca a l’Escola de Salut Pública deHarvard. Allà, treballant al costat d’eminentsexperts en salut pública, la visió de la salutde la doctora Bruntland es va estendre mésenllà dels límits de l’àmbit de la medicinaper començar a introduir-se en temesambientals i de desenvolupament humà.

Havent retornat a Oslo i, en concret, al Minis-teri de la Salut l’any 1965, va treballar alministeri en temes de salut infantil i en eldepartament infantil de l’Hospital Nacionali de la Ciutat d’Oslo, on esdevingué direc-tora dels Serveis de Salut Escolar d’Oslo,tasques que féu compatibles amb tirar enda-vant la seva família i representar Noruegaen conferències internacionals.L’any 1974 es va oferir a la doctora Brund-tland el càrrec de Ministra del Medi Ambient.En un primer moment, creient que no teniaprou experiència en temes ambientals,estava dubtosa d’acceptar el càrrec. Tot iaixí, la seva convicció del lligam existententre salut i medi ambient la va fer canviard’opinió. Així fou com, al llarg dels anys 70,va guanyar un reconeixement internacio-nal en els cercles mediambientals i una repu-tació política al seu país. El càrrec l’ocupàfins a l’any 1979. En l’entretant, l’any 1977esdevenia membre del Parlament deNoruega.L’any 1981, encara a l’edat de 41 anys i coma líder el Partit Laborista, va ser nome-nada per primer cop primera ministra deNoruega. Gro Harlem Brundtland era llavorsla persona més jove i la primera dona aocupar aquest càrrec al seu país. Poste-riorment seria primera ministra en dos altresperíodes: del 1986 al 1989 i del 1990 al 1996.En total la doctora Brundtland ha estatcap de govern de Noruega durant més de10 anys.En aquest període i atenent la preocupa-ció creixent de la doctora Brundtland pertemes de significació global, l’any 1983 elllavors secretari general de les NacionsUnides la va convidar a fer-se càrrec i apresidir la Comissió Mundial de MediAmbient i Desenvolupament. Acceptat elcàrrec, va nomenar els membres de laComissió, que va ser més aviat conegudapel fet de desenvolupar un concepte polí-tic i ampli de desenvolupament sostenible,i que va fer públic el mes d’abril de l’any1987 el seu informe:"El nostre futur comú".Tal com explica ella mateixa en el prefacide la publicació de l’informe (edició caste-llana: "Nuestro Futuro Común". Comisiónmundial del medio ambiente y del desa-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

32

Les recomanacionsde la ComissióMundial deMedi Ambient iDesenvolupamentconduïren a laCimera de laTerra-Conferènciade les NacionsUnides sobre MediAmbient i Desenvo-lupament, a Rio deJaneiro, l’any 1992

rrollo. Alianza Editorial, S.A., Madrid, 1988),«les meves reflexions i visió de l’assumptees fonamentaven també en altres fets dela meva experiència política: el treball prece-dent de la Comissió Brandt sobre qüestionsNord-Sud i de la Comissió Palme sobre qües-tions de seguretat i desarmament, comis-sions de les quals vaig formar part». Dins elperíode de redacció de l’informe, l’any 1986,va ser nomenada vicepresidenta de la Inter-nacional Socialista.Les recomanacions de la Comissió Mundialde Medi Ambient i Desenvolupamentconduïren a la Cimera de la Terra-Conferèn-cia de les Nacions Unides sobre MediAmbient i Desenvolupament, a Rio deJaneiro, l’any 1992.Un cop acabat el seu darrer període coma primera ministra, el mes d’octubre de 1996,va ser escollida com a directora generalde l’OMS el dia 13 de maig de l’any 1998.En aquesta darrera elecció hi van contri-buir les seves diferents facetes i capaci-tats com a doctora, política, activista igestora.

El naixement de la ComissióMundial sobre el Medi Ambient i elDesenvolupament

L’any 1983 el llavors secretari general deles Nacions Unides va demanar a GroHarlem Brundtland que formés i presidísuna comissió especial independent queacceptés el repte de redactar un informeque constituís "un programa global per alcanvi". L’Assemblea General volia fer unacrida urgent a tots els estats del món a fide proposar estratègies ambientals a llargtermini, que permetessin assolir un desen-volupament sostenible per al segle XXI.Rere l’objectiu de la Comissió hi havia lapreocupació per incentivar una més grancooperació entre països amb diferentsnivells de desenvolupament, tot millorantels mecanismes amb els quals la comuni-tat internacional hauria de tractar amb méseficiència els problemes ambientals, tot iajudant a definir sensibilitats comunes quepermetessin elaborar un programa d’accióa llarg termini.

Com indica la mateixa doctora Brundtlandcom a presidenta de la Comissió: «Quanl’any 1982 es va començar a discutir sobreles atribucions de la Comissió, va haver-hi veus que volien limitar l’àmbit de treballa les ‘qüestions mediambientals’. Per sortno es va caure en aquest fàcil error. El ‘mediambient’ és l’entorn on vivim tots, i el desen-volupament és el que tots fem per tractarde millorar la nostra vida a l’entorn enquè vivim. Moltes qüestions crítiques desupervivència estan relacionades amb undesenvolupament desigual, amb la pobresai amb el creixement de la població. Peraquest motiu les vinculacions entre lapobresa, la desigualtat i la degradacióambiental constituïen un tema bàsicd’anàlisi».Així va ser com la Comissió Mundial sobreel Medi Ambient i el Desenvolupament foucreada en virtut de la Resolució 38/161de l’Assemblea General de les NacionsUnides, la tardor de 1983. El secretari gene-ral nomenà com a presidenta Gro HarlemBrundtland, que llavors era cap del PartitLaborista noruec, i com a vicepresident eldoctor Mansour Khalid. Foren ells dos qui,posteriorment, nomenaren la resta de comis-saris que havien d’intervenir en l’elaboraciói la redacció de l’informe.

La sostenibilitat com a principijurídic

Un grup de juristes experts internacionalsva treballar per a la Comissió i va formu-lar una "Proposta de principis legals per ala protecció ambiental i el desenvolupa-ment sostenible", que va representar el puntde partida de la sostenibilitat com a prin-cipi jurídic i que no sols va constituir el fona-ment jurídic dels principals convenis apro-vats a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro,sinó també del V Programa d’Acció de laComunitat Europea i de moltes constitu-cions estatals que van introduir posterior-ment en els seus redactats el dret individuala un medi ambient adequat i de qualitat.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

33

«Moltes qüestionscrítiques desupervivènciaestan relaciona-des amb undesenvolupamentdesigual, amb lapobresa i amb elcreixement de lapoblació»

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

34

Resum de la proposta de principislegals per a la protecció ambientali els desenvolupament sostenibleaprovats pel grup d’experts en dretambiental de la Comissió Mundialde Medi Ambient i Desenvolupament

I.-Princiis, drets i deures generals

1.- Tots els éssers humans tenen el dret fona-mental a un ambient adequat per a la sevasalut i benestar.2.- Els estats han de conservar i utilitzarl’ambient i els recursos naturals en bene-fici de les generacions actuals i futures.3.- Els estats han de conservar els ecosis-temes així com els processos ecològicsessencials per al funcionament de la bios-fera, preservar la diversitat biològica i respec-tar el principi de l’òptim rendiment soste-nible en l’ús dels recursos naturals vius idels ecosistemes.4.- Els estats han d’instaurar models adequatsde protecció ambiental, de seguiment delscanvis, i publicaran les dades sobre la quali-tat ambiental i l’ús dels recursos.5.- Els estats faran o exigiran avaluacionsambientals prèvies de les activitats projec-tades que puguin afectar l’ambient demanera significativa o la utilització d’unrecurs natural.6.- Els estats han d’informar en un terminioportú totes les persones que puguin estarafectades significativament per una acti-vitat projectada, els garantiran la igualtatd’accés i un procés just d’acord amb elsprocediment administratius i judicials.7.- Els estats garantiran que la conserva-ció sigui considerada com una part integralde la planificació i l’execució de les activi-tats de desenvolupament i ajudaran altresestats, especialment de països en desen-volupament, en suport a la proteccióambiental i al desenvolupament sostenible.8.- Els estats han de cooperar de bona feamb altres estats en l’aplicació dels dretsi de les obligacions esmentats.

II.- Principis, drets i obligacions en rela-ció amb els recursos naturals i a les inter-ferències transfrontereres.

9.- Els estats han d’utilitzar els recursos natu-rals transfronterers de manera raonable iequitativa.10.- Els estats han de prevenir o eliminarqualsevulla interferència ambiental trans-fronterera que pugui causar o sigui causad’un dany considerable (vegeu les excep-cions previstes més avall als articles 11 i 12).11.- Els estats adoptaran totes les mesu-res de precaució raonables per limitar elrisc quan duguin a terme o autoritzin certesactivitats beneficioses però perilloses ihauran de garantir que s’atorgui unacompensació substancial pel dany causat,encara que aquestes no es coneguessin coma nocives quan es van iniciar.12.-Elsestatshaurand’obrirnegociacionsambl’estat afectat sobre les condicions equitativessota les quals s’haurà de dur a terme unaactivitat,quanesplanifiquidura termeoquans’autoritzinactuacionsqueprovoquinundanytransfronterer de consideració, però, tot i així,moltmenoral costdeprevenció (sinos’arribaa un acord, vegeu l’articlt. 22).13.- Els estats, com a mínim i en darrerterme, hauran d’aplicar les mateixes pautesde conducta i d’impacte pel que fa als recur-sos naturals i interferències transfrontere-res que les apliquen en l’àmbit intern (perexemple, no fer a altres el que tu no fariesals teus mateixos ciutadans).14.- El estats han de cooperar de bona feamb els altres estats per assolir una utilit-zació òptima dels recursos naturals trans-fronterers, així com una prevenció efectivao l’eliminació de les interferències ambien-tals transfrontereres.15.- El estats d’origen hauran de donar ambtemps la informació que correspongui alsaltres estats pel que fa als recursos natu-rals i a les interferències ambientals trans-frontereres.16.- Els estats hauran de comunicar prèvia-ment i amb temps les activitats previstesque puguin comportar efectes transfron-

Ja la Conferènciad’Estocolm de lesNacions Unides(1972) va fer unacrida a incorporarla sostenibilitatcom a principijurídic

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

35

terers de consideració, hauran de donarla informació d’aquestes activitats quecorrespongui als altres estats afectats ihauran de fer o exigir una prèvia avalua-ció ambiental.17.- Els estats d’origen hauran de consultar,en una primera fase i de bona fe, amb elsaltres estats afectats sobre les interferènciesreals o potencials derivades de l’aprofitamentd’un recurs natural o de l’ambient.18.- El estats hauran de cooperar amb elsestats afectats en la vigilància, recerca cien-tífica i en l’aprovació de pautes pel quefa als recursos naturals i a les interferènciestransfrontereres.19.- El estats han de desenvolupar, per siarriba el cas, plans en previsió de situacionsd’emergència com les derivades de les inter-ferències ambientals transfrontereres ihauran d’avisar ràpidament, donar la infor-mació adequada i cooperar amb els estatsafectats quan es produeixin les situacionsd’emergència.20.- Els estats han de garantir un accés equi-tatiu, un procés establert i un tractamentigual en els àmbits administratius i judicialsa totes les persones que estan o poden estarafectades per interferències transfronte-reres derivades de la seva utilització d’unrecurs natural o de l’ambient.

III.- La responsabilitat estatal

21.- Els estats han d’aturar les activitats queinfringeixin una obligació internacionalamb relació a l’ambient i hauran de compen-sar el dany causat.

IV.- La resolució pacífica dels conflictes

22.- Els estats hauran de resoldre les sevescontrovèrsies ambientals amb mitjans pací-fics. Si en el termini de 18 mesos no s’haassolit un acord mutu sobre la solució o elsmitjans per a resoldre el conflicte, aquests’haurà de sotmetre a una conciliació i, sino es resol, se sotmetrà després a un arbi-tratge o a un procediment judicial, a peti-ció de qualsevol dels estats afectats.

La debilitat i grandesa de lasostenibilitat

Ja la Conferència d’Estocolm de les NacionsUnides (1972) va fer una crida a incorpo-rar la sostenibilitat com a principi jurídic:«També el marc jurídic internacional hade ser notablement reforçat per donarsuport al desenvolupament sostenible».Si bé el dret internacional relatiu al mediambient ha evolucionat ràpidament des dela Conferència d’Estocolm, s’han de supe-rar encara importants buits i deficiènciesen el procés de transició al desenvolupa-ment sostenible.Com explica el professor Ramon MartínMateo, el principal problema del principiés la seva poca efectivitat i la mancad’exigibilitat jurídica. Tot i així, desprésde Rio no pot dir-se que la sostenibilitatestigui mancada en dret de tota trans-cendència pràctica, atès que la sostenibi-litat s’inscriu en l’òrbita dels grans princi-pis que han de guiar l’ordenació de lesconductes als diversos estats que integrenles Nacions Unides. Però, més enllà d’això,els diferents corrents ideològics són causade l’actual confusionisme terminològic("desenvolupament durable", "creixe-ment sostingut", "creixement soste-nible"...) i els estats eviten una formulaciólegal que determini deures concrets quecapaciti els particulars a exigir el seu compli-ment per la via judicial.És políticament correcte que la formulaciójurídica del principi vagi més endarreridaque la formulació de la sostenibilitat coma principi ètic, com a principi econòmico com a model d’anàlisi sociopolítica. Noés, doncs, d’estranyar que no fos un jurista,sinó Gro Harlem Brundtland (doctora-política-activista), la que divulgués la soste-nibilitat com a principi universal. I és aixícom en l’àmbit mundial es parla ja d’unatercera gran transició: la societat sosteni-ble. •

Si bé el dretinternacionalrelatiu al mediambient haevolucionatràpidament des dela Conferènciad’Estocolm, s’hande superar encaraimportants buitsi deficiènciesen el procés detransició aldesenvolupamentsostenible

Ivan Illich (1926), filòsof i teòlegaustríac, és un crític radical de lesinstitucions. Ha dedicat bona partdels seus esforços intel·lectuals aposar en dubte el culte que lessocietats industrialitzadesprofessen a institucions coml’escola, el transport, la medicina.Illich ha encunyat els termesciència del poble i societatconvivencial. Des d’una perspectivapròpiament ecològica, Illich hareflexionat sobre el mode deproducció, l’ús de l’energia, l’aigua,el sòl... Una visió filosòfica fresca iradicalment diferent delsplantejaments habituals.

Ivan IllichEl visionari injustament oblidat

Josep Puig i BoixDoctor enginyer industrial

Amb el titular d’aquest article s’iniciava aLe Monde de l’éducation (juliol- agost, 1999)un reportatge sobre què ha significat elpensament d’Ivan Illich en la crítica radicalde les institucions que permeten la repro-ducció del sistema productivista de gene-ració de béns i serveis.La personalitat d’Ivan Illich brilla avui encaramés que no pas quan va començar a publi-car el resultat de les recerques realitzadesal CIDOC de Cuernavaca (estat de More-los, Mèxic), que ell mateix va cofundar.En un món immers en el procés de globa-lització, uniformitzador i destructor de cultu-res, agressor de sistemes naturals i desta-rotador de sistemes socials, rellegir lesprofundes i radicals anàlisis d’Illich enspermet comprendre per què la societatevoluciona com ho està fent. I justament,per les seves anàlisis radicals (per anar al’arrel de les coses), la clarividència d’IvanIllich s’ha anat fent molesta als sistemesde domini que imperen al planeta. Per aixòmolts manaires de torn fan tot el que podenper mantenir-lo en l’oblit.Els escrits d’Illich van ser traduïts a nombro-sos idiomes i publicats en molts diaris i revis-tes, tant comercials com alternatius. Peròal nostre país, Catalunya, ni tan sols hempogut llegir cap ni un dels seus llibres enla nostra parla, tot i que algunes associa-cions ecologistes catalanes proposaren laseva candidatura al Premi Catalunya, ambl’aval de Raimon Panikkar, entre d’altres.En canvi, hem pogut llegir alguns dels seusllibres en castellà: l’editor Carlos Barralva publicar 4 obres d’Illich a la "Breve biblio-teca de respuesta", la dècada dels anys70, i una editorial de Madrid en va publi-car una altra a finals dels anys 80. En canvi,a Mèxic s’han publicat totes les seves obres.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

37

Definir l’obrai l’actitud d’Illichno és gens fàcil.Michel Bosquetva dir d’ell:«És un catòlicsubversiu quecontemplales societatsindustrialitzadesamb unaperspectiva demolts segles»

A l’Estat espanyol es van publicar escritsseus a El País, El Viejo Topo (1a època) i aIntegral (1a època).A Catalunya hem tingut l’oportunitat dellegir Illich en català mercès al pioner treballd’informació i de difusió realitzat pelCol·lectiu de Periodistes Ecologistes, a finalsdels anys 70 i principis dels 80. Una primeraentrevista a Ivan Illich va ser publicada alsetmanari Canigó, signada per XavierGarcia. Posteriorment Josep Català va fer-n’hi una altra que va ser publicada al setma-nari El Món (1982). També el diari Avuies feia ressò del IV Simposi d’ECOROPA– Acció Ecològica Europea, que es va reunira la Universitat de Kassel (Alemanya, 1980)i on Ivan Illich va exposar el resultats dela seva recerca sobre el "Shadow Work". Enaquest simposi hi prengueren part altrespersonalitats rellevants del naixent món del’ecologisme: Denis de Rougemont, EdwardGoldsmith, Nicholas Georgescu-Roegen iPetra Kelly, entre d’altres. També hi erenXavier Garcia (autor de la crònica publi-cada a l’Avui) i Santiago Vilanova, el qualva presentar-hi les seves tesis sobrel’econacionalisme (posteriorment publica-des en forma de llibre l’any 1981:L’econacionalisme: una alternativa cata-lanadinsunaEuropaecològica, Ed. Blume,Barcelona). En assumir la direcció del Diaride Barcelona, Santiago Vilanova va ferpossible la difusió de molts textos d’IvanIllich a través de les pàgines d’El Brusi.Posteriorment, la revista Via Fora també enva publicar alguns al llarg dels anys 90.Vaig tenir l’oportunitat de conèixer perso-nalment Ivan Illich a Barcelona, en motiud’una conferència que va impartir al Col·legid’Enginyers Industrials de Catalunya ,quanva ser al nostre país, l’any 1980, convidatpel professor Pere Escorsa, catedràticd’economia a la UPC, i director del curs"Desarrollo industrial", en el qual Ivan Illichva participar. Posteriorment el seu treball"El derecho al desempleo creador" va serpublicat en el llibre El desarrollo industrialde los 80, que recopilava totes les aporta-cions de les persones que havien intervinguten l’esmentat curs.

Però per seguir la seva obra, m’ha estatde gran ajut el treball d’una persona del’equip d’Ivan Illich, Valentina Borremans,que va dirigir durant 12 anys el CIDOC ique l’any 1982 va començar a publicar elsquaderns de Tecno-Política, un serveid’informació i de difusió d’articles referentsa tecnologies alternatives, les seves condi-cions socials i les seves implicacions polí-tiques. A Tecno-Política aparegueren moltsescrits d’Ivan Illich.Però, qui és Ivan Illich? Ivan Illich va néixera Viena (Àustria) el 4 de setembre del 1926en el si d’una família de propietaris rurals.Va estudiar a les Escoles Pies de la capitalaustríaca (1936-1941), d’on va ser expulsaten aplicació de les lleis antisemites (el seupare, croat catòlic, estava casat amb unajueva sefardita). Va acabar els estudis secun-daris a Florència (Liceo Scientifico Leonardoda Vinci, 1942). Va cursar estudis en cièn-cies naturals (especialitat de química orgà-nica i cristal·lografia) a la Universitat deFlorència (1945-1947), alhora que es llicen-ciava en filosofia (1944-1947) i, més tard,en teologia (1947-1951) a la UniversitatGregoriana de Roma. Es va doctorar enhistòria a la Facultat de Filosofia de la Univer-sitat de Salzburg (1951), amb una tesi docto-ral titulada "The Philosophical and Metho-dological Dependence of Arnold Toynbee",que li va merèixer la qualificació summacum laude.Illich havia estat escollit pel Vaticà per ala carrera diplomàtica, però va preferir exer-cir de capellà, i va ser nomenat pel carde-nal Spellman vicari de l’església del’Encarnació a Nova York, una parròquiafreqüentada per feligresos d’ascendènciairlandesa i porto-riquenya. L’any 1956 marxade Nova York per fer-se càrrec del vice-rectorat de la Universitat Catòlica de SantaMaria (Ponce, Puerto Rico). La seva relacióamb aquesta universitat es va acabar perno estar d’acord amb la prohibició, feta pelbisbe de la diòcesi, de votar un governa-dor favorable al control de la natalitat.De tornada a Nova York va fer de profes-sor al Departament de Sociologia de laUniversitat de Fordham (1960-1983) i alhorava participar en la fundació l’any 1961 del

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

38

El filòsof alemanyErich Fromm, enel pròleg deCelebration ofAwarenessempra l’expressió"radicalismehumanista" perreferir-se a Illich.Radicalisme entèsno com a doctrinasinó com a actitudvital

CIDOC – Centro Intercultural de Docu-mentación a Cuernavaca (Mèxic), del qualva ser director. Els seminaris organitzatsal CIDOC (1961-1976) van convertir aquestcentre en una veritable universitat infor-mal, i van fer que es convertís de seguidaen un indret on s’analitzaven els problemesdel desenvolupament i un focus de difusiósobre alternatives a la societat tecnològica.El 1968, en topar amb la jerarquia ecle-siàstica, el CIDOC es va secularitzar i Illich,poc temps després, va abandonar el sacer-doci (1969).Professor invitat a la Universitat de Kassel(Alemanya, 1979-1981); membre de l’Institutd’Estudis Avançats de Berlín (1981); regentsprofessor a la Universitat de Califòrnia,Berkeley (1982); professor invitat a laUniversitat de Marburg (Alemanya, 1983-1986), associat al Museu Nacional de Bavieraen l’organització d’una gran exposició sobrela història del pelegrinatge a les culturesorientals i en el desenvolupament concep-tual per un museu sobre la història de laidea de l’escolarització al Bayerisches Schul-museum (1984); professor visitant al PitzerCollege (Claremont, Califòrnia, 1984);membre invitat al College of Engineeringde la Universitat de Califòrnia, Berkeley(1984); membre visitant a l’Institut d’HistòriaItalogermànica a la Universitat de Trento(1985); membre de la junta de govern delDallas Institute for the Humanities andCulture (1985); professor invitatd’humanitats i ciències al Departament deFilosofia de la Pennsylvania State Univer-sity (1986 - ); professor invitat al programade doctorat d’arquitectura a la Universityof Pennsylvania (1990 - ); titular de la càte-dra Karl Jaspers de la Universitatd’Oldenburg (1990-1991); professor invitata la Universitat de Bremen (1991-). Resi-deix a Cuernavaca, i des de fa un tempsresisteix un tumor al rostre.Definir l’obra i l’actitud d’Illich no és gensfàcil. Michel Bosquet va dir d’ell: «És uncatòlic subversiu que contempla les socie-tats industrialitzades amb una perspec-tiva de molts segles». El mateix Bosquet,emprant el pseudònim d’André Gorz, deia:«Un dels esperits més subversius del segle»,

en un llarg article, resumint el pensamentd’Illich, publicat a Le Nouvel Observateur(11 de setembre de 1972). El filòsof alemanyErich Fromm, en el pròleg de Celebrationof Awareness empra l’expressió "radica-lisme humanista" per referir-se a Illich. Radi-calisme entès no com a doctrina sinó coma actitud vital. Aquest radicalisme, segonsFromm, es basa en el lema de omnibusdubitandum: tot s’ha de qüestionar, i tots’ha de sotmetre a la crítica, però sobre-tot aquells conceptes i postulats que esconsideren immutables, sòlidament esta-blerts. Aquells que «són així, perquè semprehan estat així». Humanista, perquè l’ésserhumà és el punt de partida de les reflexionsd’Illich.Ivan Illich ha dedicat gran part dels seusesforços a erosionar el culte que les socie-tats industrialitzades professen a determi-nades institucions: l’escola, el transport,la medicina... I aquest treball es va realit-zar en el marc del CIDOC, el Centro paraDocumentación Intercultural. Allís’organitzaren incomptables seminaris sobreles vies i els mitjans per evitar que a l’AmèricaLlatina hi hagués una expansió del Mono-poli Radical de la Indústria i de la Domi-nació Professional. S’hi exploraren les condi-cions en les quals els beneficis de la ciènciamoderna podrien emprar-se de forma equi-tativa en una societat, no només per a lagent sinó per la gent. La teorització que allíes va fer dels conceptes "ciència per alpoble" i "ciència del poble" són bàsics pera qualsevulla persona implicada en els afersde la ciència i de la tecnociència.Allí es va encunyar el terme "eina convi-vencial" per referir-se a dispositius, progra-mes i institucions modernes que permetenque la gent comuna generi valors d’ús quel’alliberin de les necessitats produïdes perles mercaderies comercialitzades. Allí es vatractar especialment la creixent dependèn-cia popular respecte de les mercaderiesintangibles, o sia, els serveis. Es van explo-rar específicament les vies i les maneresque la gent podia utilitzar per viure sensela diagnosi professional i la teràpia profes-sional de les seves necessitats; necessitatscom aprendre, com la cura de la salut, com

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

39

Ivan Illich hadedicat gran partdels seus esforços aerosionar el culteque les societatsindustrialitzadesprofessen adeterminadesinstitucions:l’escola, el trans-port, la medicina...

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

40

tenir tutors d’administració o de llocs detreball.També allí es va concretar què es voliadir quan es parlava de "societat conviven-cial": una societat en la qual en el centre del’economia hi ha allò que la gent crea ofa personalment, en grups primaris; unasocietat en la qual es dóna prioritat a aques-tes activitats, a través de les quals la gentdetermina i satisfà les seves necessitats; unasocietat en la qual s'assigna valor social ales mercaderies perquè fomenten l’habilitatde la gent per generar valors d’ús.Illich mateix reconeixia que «no és fàcilimaginar una societat en què l’organitzacióindustrial estigués equilibrada i compen-sada amb modes de producció distints icomplementaris i d’elevada eficiència. Estemtan deformats pels hàbits industrials, queja no gosem ni tan sols considerar el ventallde possibilitats. Per a nosaltres, renunciara la producció en massa significa retornara les cadenes del passat, o adoptar la utopiadel bon salvatge. Però si hem d’eixamplarel nostre angle de visió cap a les dimen-sions de la realitat, haurem de reconèixerque no hi ha una única forma d’utilitzaciódels descobriments científics, sinó almenysdues de contraposades. Una consisteixen l’aplicació del descobriment quecondueix a l’especialització de les tasques,a la institucionalització dels valors, a lacentralització del poder. En ella, la personahumana es converteix en un accessori dela megamàquina, en un engranatge de laburocràcia. Però hi ha una segona formade fer fructificar l’invent. Aquella queaugmenta el poder i el saber de cadascú,permetent l’exercici de la seva creativitat,amb l’única condició de no coartar aquestamateixa possibilitat a les altres persones».Avui, ficats de ple en el debat sobrel’anomenada globalització, i els suposatsbeneficis que, segons diuen els seus apòs-tols, la mercantilització de tot el que passaal món ens donarà, és bo recordar el queva escriure Ivan Illich: «si volem, doncs,parlar sobre el món del futur, dissenyarels entorns teòrics d’una societat de l’avenirque no sigui hiperindustrial, hem de reconèi-xer l’existència d’escales i de límits naturals.

L’equilibri de la vida s’expandeix en diver-ses dimensions i, fràgil i complex, no trans-gredeix certs marcs. Hi ha llindars que nos’han de passar. Hem de reconèixer quel’esclavitud humana no va ser pas abolidaper la màquina, sinó que solament va asso-lir un nou rostre, ja que en traspassar un llin-dar, l’eina es converteix de servidor endèspota.Passat un llindar la societat es conver-teix en una escola, un hospital o una presó.És aleshores quan comença el gran parany.És important, justament, situar a on es trobaaquest llindar crític per a cada componentde l’equilibri global. Aleshores serà possiblearticular d’una forma nova la mil·lenària tríadaque forma la persona humana, l’eina i la socie-tat. Anomeno societat convivencial aquellaen què l’eina moderna està al servei de lapersona integrada en la col·lectivitat i no alservei d’un cos d’especialistes. Convivencialés la societat en la qual la persona humanacontrola l’eina.»El treball de recerca crítica d’Ivan Illich sobreel monopoli del mode industrial de produc-ció i sobre la possibilitat de definir concep-tualment altres modes de producció postin-dustrial, el va conduir, primer de tot, a l’anàliside la instrumentació educativa. Les sevesconclusions van ser: 1. L’educació universalmitjançant l’escola obligatòria és impossible.2. Condicionar les masses mitjançantl’educació permanent en res soluciona elsproblemes tècnics, però resulta moralmentmenys tolerable que la vella escola. Aquestssistemes són instruments de condicionament,poderosos i eficaços, que produiran en sèrieuna mà d’obra especialitzada, consumidorsdòcils, usuaris resignats. Tenen aspectesseductors, però la seva seducció amaga ladestrucció. Tenen aspectes que destrueixen,de forma subtil i implacable, els valors fona-mentals. 3. Una societat que aspiri a repar-tir equitativament l’accés al saber entre elsseus membres i a oferir-los la possibilitatde trobar-se realment, hauria de reconèi-xer límits a la manipulació pedagògica iterapèutica associada al creixement indus-trial i que ens obliga a mantenir aquest crei-xement per sota de determinats llindars crítics.En una de les darreres entrevistes publi-cades Ivan Illich reconeixia que «no havia

El treball derecerca críticad’Ivan Illich sobreel monopoli delmode industrial deproducció i sobrela possibilitat dedefinir conceptual-ment altres modesde producciópostindustrial, elva conduir, primerde tot, a l’anàlisi dela instrumentacióeducativa

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

41

aconseguit emprendre una veritable i granreflexió sobre l’educació», a diferència delque ha ocorregut amb les reflexions sobrela medicina (la seva obra Némesis médicaés encara avui, 25 anys després de ser publi-cada, una referència per als estudiants deles facultats de medicina).Entre 1972 i 1975, Illich va concentrar unabona part del seu temps a analitzar els efec-tes inhabilitants respecte de la salut d’unestil de vida medicalitzat. Comença la sevaobra Némesis médica afirmant:«L’establiment mèdic ha esdevingut el perillmés gran per a la salut. L’impacte desca-pacitador del control professional sobrela medicina ha assolit proporcionsd’epidèmia. Iatrogènesi, el nom d’aquestanova epidèmia, prové dels noms grecs iatros(metge) i genesis (origen)... Els límits a lacura professionalitzada de la salut són unaqüestió política d’interès creixent. Quesiguin uns límits o altres dependrà en granmesura de qui prengui la iniciativa a formu-lar la seva necessitat: la gent organitzadaper a l’acció política que qüestioni el statuquo de poder professional, o els profes-sionals de la salut que intentin expandirel seu monopoli encara més… El meu argu-ment és que la persona profana i no el metgeté la perspectiva potencial i el poder efec-tiu per aturar l’epidèmia iatrogènica encurs… La "salut", abans que tot, és unaparaula quotidiana que s’empra per desig-nar la intensitat amb què les persones indi-viduals fan front als seus estats interns i ales condicions del seu entorn». I acabal’esmentada obra dient: «La salut designaun procés d’adaptació. No és el resultatde l’instint, sinó una reacció autònoma iculturalment formatejada a una realitatcreada culturalment. Designa la capacitatd’adaptació a entorns canviants, a créixeri fer-se gran, a curar-se quan s’està danyat,a sofrir i a l’espera pacífica de la mort. Lasalut abraça també el futur, i per tant incloul’angoixa i els recursos interns per viureamb ella. »Valentina Borremans, persona que va treba-llar amb Illich, creu que una societatmoderna fruirà d’una molt bona salut quanes compleixin dues condicions: 1. que la

societat distribueixi el que produeix deforma equitativa, i 2. que la societatprodueixi la quantitat de béns i serveisnecessaris per a dotar equitativament la gentde les eines que necessitin per a assolir elnivell més efectiu d’acció autònoma.Avui, en ple debat sobre l’energia a Cata-lunya, és bo recordar el que va escriure IvanIllich l’any 1974: «Creure en la possibilitatd’alts nivells d’energia "neta" com a solu-ció a tots els mals, representa un error dejudici polític. És imaginar que l’equitat enla participació del poder i el consumd’energia poden créixer junts. Víctimesd’aquesta il·lusió els homes industrialitzatsno posen el menor límit al creixement enel consum d’energia, i aquest creixementcontinua amb l’única finalitat de proveircada vegada més gent de més productesprocedents d’una indústria controlada cadavegada per menys gent… La meva tesi sostéque no és possible assolir un estat socialbasat en la noció d’equitat i alhora augmen-tar l’energia disponible, si no és amb lacondició que el consum d’energia per càpitaes mantingui dins de límits». I continua dient:«ara és necessari que els polítics reconeguinque l’energia física, una vegada ha tras-passat una determinada barrera, es fa inevi-tablement corruptora de l’entorn social.Encara que s’assolís produir una energiano contaminant i produir-la en quantitat,l’ús massiu d’energia sempre tindrà sobreel cos social el mateix efecte que la into-xicació per una droga físicament inofen-siva però psíquicament esclavitzant. Unpoble pot elegir entre una droga substitu-tiva i una desintoxicació feta a voluntat;però no pot aspirar simultàniament al’evolució de la seva llibertat i conviven-cialitat per una banda, i a una tecnologiaintensiva en energia per l’altra.»Les anàlisis d’Illich sobre valors vernacu-lars i de les activitats de subsistència carac-terístiques de les societats vernaculars, apli-cades a interpretar la relació entrel’ensopegada d’un grup d’europeus ambun nou continent (ara fa una mica més de500 anys) i la gramàtica castellana d’ElioAntonio de Nebrija, publicada a Salamancael mateix any del "descobriment" d’Amèrica,

Entre 1972 i 1975,Illich va concentraruna bona partdel seu temps aanalitzar els efectesinhabilitantsrespecte de la salutd’un estil de vidamedicalitzat

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

42

fan de molt bon llegir a la seva obra ShadowWork, on es mostra la complementarietatentre colonitzar i dominar nous territorisamb mercenaris i armes i colonitzar la parlaviva del poble amb una nova arma, lagramàtica, imposant-li una nova parla através d’un nou tipus de mercenari: elletrado.Avui, que a casa nostra ja es considera l’aiguauna mercaderia més, i hi ha qui es plan-teja enviar-la amunt i avall, és bo recor-dar les reflexions d’Illich sobre l’aigua (fetesarran d’un debat públic sobre la conve-niència de construir un gran llac al mateixcentre de la ciutat de Dallas i que va serla contribució del Dallas Institute of Huma-nities and Culture al debat): «Els somnissempre han donat forma a les ciutats, lesciutats sempre s’han inspirat en somnis, itradicionalment l’aigua ha avivat tant elssomnis com les ciutats. Tinc seriosos dubtessobre si l’aigua urbana pot encara connec-tar els somnis i les ciutats. La societat indus-trial ha convertit l’aigua en H2O, unasubstància amb la qual l’arquetip "aigua"no es pot mesclar… La història de l’H2Ocom a substitut de l’aigua es pot escriurede moltes maneres. Jo la tracto aquí com ladegradació enginyada d’una substància quela fa refractària, incapaç de conduir la metà-fora que nosaltres i els nostres fills neces-sitem. Haig d’insistir que l’aigua, a diferèn-cia de l’H2O, és una construcció històricaque emmiralla, per a millor o pitjor, l’elementfluid de l’ànima. L’H2O d’avui pot desen-tonar molt amb les aigües per les qualssospirem en els nostres somnis».No voldria acabar aquesta ressenya de l’obrad’Ivan Illich sense citar un dels documentsmés bonics i profunds que he llegit mai: LaDeclaració de Hebenshausen sobre el sòl,redactat en motiu d’un homenatge a RobertRodale, impulsor de l’agricultura ecològicaals EUA, realitzat el desembre de l’any 1990a Oldenburg. Serveixi aquesta declaracióper recordar que avui aquesta fina pelldel nostre planeta que conforma el sòl, estàessent agredida de forma greu arreu delmón. La destrucció de sòls fèrtils, a travésdel seu enverinament o de la seva desa-parició sota l’asfalt i el formigó, clama al

cel. I no sembla pas que l’afany de "desen-volupar" els sòls fèrtils vius que envoltenles nostres ciutats i pobles, per obtenir-ne diners, vagi pel camí d’aturar-se, ansal contrari. S’oblida així que la bona salutecològica dels sòls, conjuntament amb lade l’aigua i la de l’aire, formen la base mate-rial necessària perquè les societats huma-nes i les persones frueixin dels béns i serveisper mantenir-los en un bon estat de salutecològica.«El discurs ecològic sobre el planeta Terra,la fam global i les amenaces a la vida, ensexigeixen mirar vers el sòl, humilment, coma filòsofs. Estem plantats en el sòl, no enla terra. Del sòl venim i al sòl llencem elsnostres excrements i les nostres restes.I tanmateix el sòl –el seu cultiu i la nostraservitud d’ell- es troba sorprenentmentabsent entre els afers clarificats per la filo-sofia en la nostra tradició occidental.Com a filòsofs explorem el que està sotaels nostres peus perquè la nostra genera-ció ha perdut el seu arrelament en el sòl ien la virtut. En parlar de virtut ens refe-rim a la forma, l’ordre i la direcció de l’acció,informats per la tradició, lligats al lloc i quali-ficats per a les opcions practicades dins delnostre abast habitual; ens referim a pràc-tiques reconegudes com a bones dins d’unacultura local compartida que realcen lamemòria d’un lloc.Hem observat que aquesta virtut es trobatradicionalment en el treball, l’ofici,l’assentament i el sofriment sustentats nopas per una terra abstracta, un medi ambiento un sistema energètic, sinó per uns sòlsparticulars enriquits per les petjadesd’aquestes accions. I tanmateix, malgrataquest vincle fonamental entre el sòl i l’ésser,el sòl i el bé, la filosofia no ha generat elsconceptes que ens permetrien relacionarla virtut amb el sòl comú, quelcom ente-rament diferent de manejar el comporta-ment en un planeta compartit.Vam ésser arrencats dels nostres vinclesamb el sòl –les connexions que limitavenl’acció i que feien possible la pràctica dela virtut– quan la modernització ens va aïllardel simple greixum, de l’angoixa, de la carn,del sòl i de la tomba. El sistema econò-

S’oblida així quela bona salutecològica dels sòls,conjuntament ambla de l’aigua i la del’aire, formen labase materialnecessària perquèles societatshumanes i lespersones frueixindels béns i serveis

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

43

mic en el qual hem estat absorbits –algunsde bon grat o per força, altres a un alt cost-transforma la gent en petits fragments inter-canviables de població, regits per les lleisde l’escassesa.Els comuns i les llars són difícilment imagi-nables per les persones enganxades alsserveis públics i emmagatzemades en cubí-culums moblats. El pa resulta una merasubstància alimentària, si no calories o unaliment difícil de digerir. Parlar d’amistat,de religió i sofriment compartit com a estilde convivencialitat –una vegada que elsòl ha estat enverinat i cobert amb ciment-apareix com un somni acadèmic per a lagent escampada a l’atzar en vehicles, ofici-nes, presons i hotels.Com a filòsofs, posem l’èmfasi en el deurede parlar sobre el sòl. Per a Plató, Aristò-til i Galé, això es donava per entès; no éspas així en l’actualitat. El sòl, en el qual lacultura pot créixer i el blat de moro potser conreat, es perd de vista quan se’l defi-neix com un subsistema, sector, recurs,problema o explotació agrària –com la cièn-cia agrícola tendeix a fer.Com a filòsofs, oferim resistència a aquellsexperts ecològics que prediquen respecteper la ciència, però fomenten el menyspreuper la tradició històrica, la flaire local i lavirtut terrenal, i l’autolimitació.Amb tristor, però sense nostàlgia, reco-neixem la preteritat del passat. Per tant, ambmodèstia, intentem compartir el que veiem:algunes conseqüències de la terra que haperdut el seu sòl. I ens fastigueja el menys-preu pel sòl que observem en els discur-sos que practiquen alguns ecologistes desaló. També som crítics d’alguns romànticsben intencionats, luddites i místics que exal-ten el sòl i fan d’ell la matriu, no de la virtut,sinó de la vida. Per tant, llancem una cridaper construir una filosofia del sòl: una anàlisiclara i disciplinada de l’experiència i elrecord del sòl sense els quals ni la virtutni una nova forma de subsistència podenexistir. » •

Bibliografia

• Illich, I., Celebration of Awareness, Doubleday, 1969(traducció castellana: Alternativas, Ed. J. Mortiz,Mèxic, 1974)

• Illich, I. Deschooling Society, Harper & Row, 1971(traducció castellana: La sociedad desescolarizada,Barral Ed., Barcelona, 1975; Ed. J. Mortiz, Mèxic,1974)

• Illich, I., Tools for Conviviality, Harper & Row, 1973(traducció castellana: La convivencialidad, BarralEd., Barcelona, 1978; Ed. J. Mortiz, Mèxic, 1974)

• Illich, I., Energy and Equity, Harper Torchbooks,1974 (traducció castellana: Energía y equidad, BarralEd., Barcelona, 1974; publicat conjuntament ambEl desempleo creador en un sol volum per Ed. J.Mortiz, Mèxic, 1974)

• Illich, I., Medical Nemesis, Calder & Boyards, 1975(traducció castellana: Némesis médica, Barral Ed.,Barcelona, 1977; Némesis médica: la expropia-ción de la salud, Ed. J. Mortiz, Mèxic, 1974)

• Illich, I. et al., Disabling Professions, Marion Boyards,1977

• Illich, I., Toward a History of Needs, Pantheon, 1978• Illich, I., The Right to Useful Unemployment, Marion

Boyards, 1978• Illich, I., Shadow Work, Marion Boyards, 1981• Illich, I., Gender, Pantheon, 1982 (traducció caste-

llana: El género vernáculo, Ed. J. Mortiz, Mèxic, 1990)• Illich,I., H2O and the Waters of Forgetfulness, Dallas

Institute of Humanities and Culture, 1985 (traduc-ció castellana: H2O y las aguas del olvido, Ed. Cáte-dra, Madrid, 1989; Ed. J. Mortiz, Mèxic, 1991)

• Illich, I. & B. Sanders, ABC: The Alphabetizationof the Popular Mind, North Point, 1988

• Illich, I., In the Mirror of the Past: Lectures andAddresses 1978-1990, Marion Boyards, 1991

• Illich, I., In the Vineyard of the Text: A Commentaryto Hugh’s Didascalion, The University of ChicagoPress, 1993

1 (s’han posat solament les primeres edicions de cadaobra, ja que han estat reeditades per diferents editors)

«El discursecològic sobre elplaneta Terra, lafam global i lesamenaces a lavida, ens exigeixenmirar vers el sòl,humilment, com afilòsofs. Estemplantats en el sòl,no en la terra»

James Lovelock (1919), metge ibiofísic anglès, des d’infant es vaaficionar a la natura i al dissenyd’objectes. Aquesta habilitatd’inventor li ha permès crear trentapatents, fet que li ha facilitat actuaramb independència econòmica ipoder investigar. L’any 1979 vaformular la hipòtesi, que desprésva esdevenir teoria. En aquesta,James Lovelock sosté que lacooperació ha estat tan importantcom la competició per almanteniment de la vida a la Terra.Molt criticat per l’establishmentcientífic, és indiscutible que laconcepció del món viu i de la Terraha canviat a partir de lesaportacions d’aquest savi britànic.

James E. LovelockEl preu de la independència

Jordi BiguesPeriodista i ecologista

Gaia, segons la mitologia grega, és la deessade la Terra. Concebuda com elementprimordial del qual sorgeixen les races divi-nes. Segons Hesíode nasqué per ellamateixa, després del caos i en oposició aell. Sense intervenció masculina engendràUrà (el Cel), les muntanyes i Pont (la mar).S’uní en incest a Urà tot engendrant elstitans, els gegants i els ciclops. Urà odiavaels seus fills i els condemnà a habitar ales profunditats de Gaia, la qual per talde venjar-se donà a Cronos la falç d’acer;en arribar la nit, quan Urà cobrí Gaia, Cronosel castrà i la sang de la feridura fecundàde nou Gaia, de la qual nasqueren elsErínies, els gegants i les nimfes. Gaia s’uní,novament en incest, amb Pont i engendràcinc divinitats marines: Nereu, Taumant,Forcis, Ceto i Euríbia.Som a l’any 1978. James E. Lovelock hade decidir com batejar la seva hipòtesi."Arca", "Mare Terra", "Geofisiologia", "Gea"...I decideix compartir els seus dubtes ambWilliam Golding (1911-1993), veí seu aCornualla. L’escriptor suggereix la deno-minació Gaia, l’antiga denominació de Gea,la mare Terra grega, una paraula que potsemblar un feliç recurs poètic, a més detenir quatre lletres (que en anglès vol dir"paraula gruixuda"). Aquest és el títol delseu primer llibre: Gaia, a new look at lifeon the Earth, publicat l’any 1979 per OxfordUniversity Press.Des d’aleshores Gaia, aquesta denomina-ció biocèntrica, el feliç recurs poètic enparaules de Ramon Folch, rep l’atencióde totes les àrees del saber humà ambconnotacions científiques, religioses, filosò-fiques, simbòliques i polítiques.Gaia dóna nom l’any 1985 a l'atlas Gaiade la gestió del planeta, primer llibre de

l'Editorial Gaia, que sis anys després vapublicar Gaia, una ciència pràctica de lamedicina planetària, un llibre il·lustratde difusió. Gaia dóna nom a una fundació,a diferents col·lectius d’activistes que inten-ten donar resposta a la recerca modernad’una antiga espiritualitat perduda, en parau-les de Riane Eisler, autora d’El cáliz y laespada (1987), en què revela «la deessaamagada en les ombres de la nostra memò-ria genètica», en seductores paraules del’escriptora Isabel Allende.En essència, la recerca d’una saviesa místicad’antany és la recerca del tipus d’espiritualitatcaracterística d’una societat solidària abansque dominadora, seguint l’argumentacióde Riane Eisler. Tant l’evidència mítica comarqueològica assenyalen que potser la quali-tat més notable de la ment predominadorafou el seu reconeixement de la seva unici-tat amb tota la naturalesa que es troba enl’arrel mateixa de la veneració neolítica icretenca de la deessa. De forma creixent,el treball dels ecòlegs moderns, unificadorsde les ciències fragmentades i simplifica-dores, indica que aquesta qualitat mésprecoç de la ment, associada sovint en elsnostres temps amb cert tipus d’espiritualitatoriental, era molt més avançada que la ideo-logia actual destructora del medi ambient.En realitat, això anticipa noves teories cien-tífiques en el sentit que tota la matèria viventde la Terra, junt amb la de l’atmosfera, comla dels oceans i els sòls, forma un sistemade vida complex i interconnectat.Segons Lewis Thomas (1913-1993) laparaula utilitzada per denominar la Terra,al principi de les llengües indoeuropees, famils d’anys (ningú no sap exactamentquants), era dhghem. A partir d’aquestaparaula, que no significa més que terra, surt

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

45

la paraula humus, que és el resultat deltreball dels bacteris del sòl. I, per donar-nos una lliçó, de la mateixa arrel surt humili humà.És veritat que James Lovelock fuig d’aquestateranyina, entre el coneixement científic (larecerca de com funciona tot plegat) i elconeixement simbòlic (la recerca del sentitde tot plegat) invocant, per exemple, unestrambòtic suport a l’energia nuclear defissió que el lliura de l’alineament ambl’activisme ambiental. Però no sempre potlliurar-se d’aquesta nebulosa i es presentacom a «portaveu dels bacteris i de les formesmenys atractives de la vida, que no solentenir qui advoqui per elles. El meu àmbités tota la vida, menys la dels humans» (1991).Després, James Lovelock suggereix queel seu paper és similar al d’un honrat sindi-calista. «No som ni administradors ni amosde la Terra. Som sols treballadors elegitscom a representants dels restants éssersvius del planeta. Tots els éssers vius sónmembres del nostre sindicat i estan indig-nats per les diabòliques llibertats que enshem pres amb el seu planeta i les sevesvides» (1991). En la mateixa direcció encaraque a les antípodes, el nord-americà DaveForeman, fundador del grup radical EarthFirst, declara que els humans, «lluny deser el sistema nerviós central de Gaia o elseu cervell, som un càncer que l’està consu-mint». Anys després a Barcelona, el 25 degener de 1995, convidat a donar unaconferència amb el suggestiu títol Ambels drets humans no n’hi ha prou, JamesLovelock confessa al periodista Luis ÁngelFernández Hermana: «No sóc el delegatsindical dels éssers vius. No són ells els queestan en perill de desaparèixer, som nosal-tres».Els fonamentalistes tecnològics i els inte-gristes cientifistes desqualifiquen d’immediatla hipòtesi Gaia tot titllant-la de visionà-ria, mística i teleològica. La mateixa LynnMargulis aclareix a la segona edició nord-americana de Five Kingdoms. An Illustra-ted Guide to the Phyla of Life on Earth (1988)el caràcter metafòric de l'impactant dibuixde la portada del llibre, en la qual una màdibuixada suspèn amb el polze i l’índex un

bombó, la famosa foto de la Terra feta perl’Apol·lo VIII, el 21 de desembre de 1968.«En alguns casos, les crítiques que m’hanfet parteixen de la idea que Gaia és unconcepte teleològic que presenta la Terracom una entitat superior amb capacitatde decidir el que és millor per al planeta.Al no trobar la manera d’explicar els meca-nismes homeostàtics (les condicionsd’estabilitat dels organismes sans) de controlplanetari, en neguen l’existència. Per tald’evitar-ho, alguns dels meus col·leguesm’han aconsellat que prescindeixi de laparaula Gaia per anomenar la meva teoria.He de reconèixer que en algun moment heestat a punt de llençar la tovallola id’anomenar-la geofisiologia global, termemés encertat per a un concepte científic»(1980). També remata aquesta confessióamb l’afirmació que Gaia o geofisiologiano és una visió contradictòria amb els valorshumans de la bondat i la compassió. Pergeofisiologia entén la ciència de Gaia, laciència que pretén explicar com funcionala Terra viva.Entre els seus detractors de primera fornadadestaquen Richard Dawkins, autor del best-seller El gen egoista, professor de zoolo-gia a la Universitat d’Oxford, i W. FordDoolittle, prestigiós biòleg molecular.«Aquestes crítiques van ser molt valuoses.Vaig entendre que havia pensat d’unamanera molt intuïtiva i encara faltava unaexplicació adequada. Vaig preparar unmodel científic que vaig anomenar Daisy-world, el món de les margarides». De fet, lahipòtesi es convertirà en teoria amb inves-tigacions que l’han confirmat com a correctao han obert altres àrees d’interès.Al número 8 d’aquesta revista, dedicat aGaia: les xarxes de la vida, James Lovelockexplicava a Lluís Reales: «Daisyworld és unmodel informàtic amb un planeta que ténomés dues espècies de margarides, unesde fosques, i les altres clares. El modeldemostra que la temperatura de la super-fície del món augmenta tant com la de lesmateixes margarides… En l'última fase,s’assoleix un estat d’equilibri entre el nombred’unes i altres margarides que resulti òptimper al seu creixement. Així el sistema tendeix

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

46

Els fonamentalistestecnològics i elsintegristescientifistes desqua-lifiquen d’immediatla hipòtesi Gaia tottitllant-la devisionària, místicai teleològica

a autoregular-se en funció dels raigs solarsque rep».Jean Paul Deléage recordarà en la sevaHistòria de l’ecologia (1991), on dedicaun capítol a la teoria Gaia: «Lovelock creuque la crítica més perniciosa a les sevesidees és la que pretén que no hi ha res denou en la seva teoria, que tot plegat ja eraconegut des de feia temps». Aquesta críticaté un fons de veritat. Efectivament, la hipò-tesi geofisiològica s’inscriu dins la tradi-ció filosòfica i científica de Humboldt iels romàntics alemanys en el segle XIX, ide Vladimir I Vernadsky i G. Evelyn Hutchin-son en el segle XX. Així doncs, a Lovelockli resulta fàcil recordar que la ciència normalva rebutjar fora del seu camp d’investigacióalguns fenòmens coneguts i observats, jaque no en trobava cap explicació en el marcdels paradigmes dominants.Però no tan sols va trobar detractors. «L’any1972 va començar la meva col·laboracióamb l’eminent biòloga Lynn Margulis, queha continuat des d’aleshores. Pocs cientí-fics comparteixen el nostre punt de vista.La majoria tendeix a descartar les nostresidees per "fantàstiques i metafòriques".Semblen veure la metàfora com quelcompejoratiu, inexacte i, per tant, gens cientí-fic. Malgrat tot, la ciència vertadera és plenade metàfores i creix a partir de models imagi-naris, i es poleix després per ajustamentsque acoblin aquests models a la realitat».Així, quan parla d’un planeta viu, «no esticpensant en una forma animista, en unplaneta amb sensibilitat, o en pedres quepoden moure’s per la seva pròpia volun-tat o propòsit. Penso en altres coses quepot fer la Terra, com regular el clima deforma automàtica, no per un acte de volun-tat, sinó dins dels límits estrictes de la cièn-cia» (1991).I és que el missatge de James Lovelock estàinfectat per l’esdevenir de la ciència i delmoviment ecològic. No podria ser d’altramanera. Malgrat tot, James Lovelock esmanifesta sovint sobre els problemes ecolò-gics globals, tot buscant respostes i fins itot un llenguatge que defuig un escèpticdictamen científic o ahistòric. El fet d’haverestat capaç de catalitzar en una teoria una

visió global, l’ha obligat a utilitzar un llen-guatge etnocèntric, comprensible, que haanat abandonant. Aquest compromís haestat fatal per a la seva carrera. Per exem-ple, no ha rebut el premi Nobel com elseu amic William Golding, que el va obte-nir el 1983 per Lord of the flies (1954), ElSenyor de les mosques, per cert, traduït alcatalà per Manuel de Pedrolo. I viure sotal’estigma no és fàcil, fins i tot per a un cien-tífic independent.El fet és que tot plegat va anar refredantel seu llenguatge. Per la seva banda,l’ecologisme va anar distanciant-se de laseva teoria. «L’adopció de la hipòtesi Gaiaper part de l’ecologisme delata o un pensa-ment confós o un latent antropocentrisme»(Andrew Dobson, 1990). Si Gaia és unsistema que s’autoregula, serà capaç dereaccionar al comportament de l’espèciehumana i, en el fons, no ens hem de preo-cupar del que fem. Així s’alimentaria el fona-mentalisme tecnològic i l’integrisme quedifonen un conformisme religiós que nocal canviar de sistema, perquè tot s’arreglarà.James E. Lovelock neix el 26 de juliol de1919 a Letchworth, al comptat de Hert-fordshire, al sud-oest d’Anglaterra, on vaviure amb els seus avis fins als sis anys.Els seus pares tenien una botiga a Brix-ton, popular barri al sud de Londres, dedi-cada a marcs de quadres i làmines. Allí iniciala seva vida escolar, de la qual li quedaun record espantós. D’esquena a l’escola,a la biblioteca de Bitons es torna un lectorempedreït. Llegeix tot el dia i obté moltbones notes.El seu pare és un naturalista aficionat alspasseigs pel camp i desperta la veneraciódel seu fill per la vida. «Quan era nen hotrobava tot meravellós. I segueixo igual quealeshores. La meva infància no ha acabat.El dia que perdi la il·lusió pel món hauràarribat el dia de buscar un lloc on cavarla meva fossa».Als 18 anys entra a treballar a una empresaquímica londinenca i estudia química. Acabaels estudis a Manchester. El 1939, a les portesdel conflicte bèl·lic, potser influït perBertrand Russell, es declara objector deconsciència i no participa a la Segona Guerra

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

47

El missatge deJames Lovelockestà infectat perl’esdevenir dela ciència i delmovimentecològic.No podria serd’altra manera

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

48

Mundial, almenys al front de guerra. Aixíi tot, durant la guerra entra a treballar al’Institut Nacional de Recerca Mèdica deLondres, on, tot sigui dit, es fan tot tipusd’experiments amb fins bèl·lics sota la direc-ció de Henry Dale i després de CharlesHarrington.Després la guerra comença les primerescabòries del que serà trenta anys desprésla seva hipòtesi, tot estudiant les al·lèrgies,perquè James Lovelock ja és doctor en medi-cina i biofísic. Mesura l’acció dels correntsd’aire sobre aquestes malalties i, ambl’instrumental de l’època, tan sols pot mesu-rar la humitat i la temperatura de l’aire, peròno el desplaçament de masses gasoses; aixòl’obliga a fer aparells molt sensibles a deter-minats gasos i substàncies com el fum deltabac.Fa feina a l'Institut Nacional de RecercaMèdica de Londres fins 1961, tret de dosintervals a Harvard i Yale. La família viuamb tres mil dòlars anuals, té tres fills icompleta els seus ingressos venent mig litrede sang al mes a canvi de cinquanta dòlars.L’estada als Estats Units li permet perfec-cionar els seus coneixements i enllestirl’ElectronCaptureDetector, un aparell capaçde mesurar la presència de determinadesmolècules. Són precisament els seus detec-tors els que permeten mesurar la presèn-cia i concentració de plaguicides sintèticsper tot el planeta a cadenes tròfiques, unsestudis que van fer despertar la denúnciade Raquel Carson al llibre La Primaverasilenciosa (1962).Els captadors d’electrons per descobrir imesurar els PCB, els òxids de nitrogen i elsclorofluorocarbonis (CFC) a l’atmosfera,permeten a Mario Molina i Sherry Rowlandformular la teoria del deteriorament de lacapa d’ozó estratosfèric a causa del freócontingut als aerosols i plàstics com el polies-tirè.L’any 1961, la National Aeronautics andSpace Administration (NASA), que té notí-cies de l’existència dels nous detectors,convida James Lovelock a formar part del’equip investigador de la primera missiólunar Surveyor a Houston (Texas). «Als anysseixanta era possible predir gairebé amb

certesa que Mart i Venus no tenien vida,la qual cosa, tot s’ha de dir, no va ser consi-derada una bona notícia pel meu patroci-nador». L’estada va durar dos anys, combi-nant-la amb classes de química al BaylorCollege of Medicine. Així resumeix aque-lla experiència: «la meva reacció a laconquesta de l’espai ha estat exactament lacontrària a la de la comunitat científica.Aquesta ha vist en ella la possibilitat dedescobriments més enllà del nostre planeta.Per mi, ha suposat l’ocasió de contemplarper primera vegada la Terra en la seva tota-litat. La Terra se’m va aparèixer aleshorescom una persona en la qual tots elselements, vius i no vius, eren interdepen-dents». Així doncs, tot observant Mart, Love-lock va començar a comprendre la Terra.Sense trencar la col·laboració amb la NASAretorna al seu país i s’estableix al camp, aBowerchalke, Devon, com a professionalindependent i consultor per a Shell Rese-arch i Pye Unicam. El seu laboratorid’investigació, la Coombe Mill ExperimentalStation, és al garatge de la llar, on es dedicaa dissenyar enginyosos aparells de mesurade gasos atmosfèrics d’alta precisió. «Esticescrivint des d’una habitació afegida al queva ser un molí d’aigua que treia la seva ener-gia del riu Carey. El molí de Coombe segueixsent un lloc de treball, ara un laboratori, unracó on passo molt de temps. La descrip-ció del lloc on s’ha escrit és important perentendre’l. Treballo aquí i és la meva llar.No hi ha altra manera de treballar entornd’un tema no convencional com Gaia. Lesinvestigacions i les expedicions m’hanocupat prop de vint anys. Aquesta activitatm’ha compensat per les rendes per la inven-ció i el desenvolupament d’instrumentscientífics».L’any 1987, durant una nova estada a Barce-lona, James Lovelock bromeja sobre aixòamb el periodista Tomás Mata, de la revistaIntegral, a l’Hotel Colón sobre el seu interèspels aparells, que es remunta als cinc anys,quan el seu pare li va regalar un parell debateries connectat a unes bombetes.«Sempre he pensat que la ciència era quel-com que s’havia de fer a casa, com escriure,pintar o compondre música; després de tot

La hipòtesi "Gaia"exposa quel’evolució de lesespècies no ésindependent oparal·lela a l’entorn.Els darwinistes ineodarwinistessostenen quel’evolució és elresultat de lacompetència entreles espècies i ambel seu entorn.James Lovelocksosté que lacooperació ha estattan important comla competició per almanteniment de lavida a la Terra

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

49

no és res estrany que un artista faci a casael treball creatiu. Tant la idea d’un artistapintant retrats al departament de belles artsd’alguna universitat com la d’un novel·listaque es trasllada a diari a l’institut del'escriptura creativa són absurdes. Per quèla ciència no es pot fer a casa? »Durant unes vacances d’estiu a la costad’Irlanda l’any 1966 observa el vent del’Atlàntic, net i transparent, i el vent proce-dent d’Europa: una boira fosca. Insatisfetper les diferents interpretacions, dos anysdesprés, aprofitant el desplaçament estivalfamiliar, fa servir un cromatògraf de gasosequipat amb un captador d’electrons queli permet detectar els contaminants SO3,òxids de nitrogen i els CFC. La detecciód’aquest gas artificial el porta a continuarels estudis i, anys després de moltes peti-cions, aconsegueix prendre mostres finsa l’Antàrtida amb el vaixell Shackleton.Les trenta patents de les quals és creadorli van permetre actuar amb independènciaeconòmica i poder investigar. «No hauriapogut treballar amb Gaia si no fos inde-pendent. Fins i tot a hores d’ara no potsobtenir beques amb un tema com aquest.Si fa deu anys hagués volgut treballar ambaixò, el director del laboratori m’hauria dit:"no has de perdre el temps en aquestescoses, no és seriós, has de treballar ambquelcom important" ».I ho va fer desobeint el consell. L’any 1979articula la seva hipòtesi "Gaia". I així la defi-neix: les condicions físiques i químiquesde la superfície de la Terra, de l’atmosferai dels oceans han estat i són adequades perla vida gràcies a la presència mateixa dela vida, cosa que contrasta amb la saviesaconvencional segons la qual la vida i lescondicions planetàries segueixen caminsseparats adaptant-se les primeres a les sego-nes. Després es reafirmarà amb la hipò-tesi convertint-la en teoria. El 1988 publi-carà TheAgesofGaia. El 1991 HealingGaia:practical medicine for the Planet i l’any 2000Homage to Gaia: the life of an independentscientist.La hipòtesi "Gaia" exposa que l’evolució deles espècies no és independent o paral·lelaa l’entorn. Els darwinistes i neodarwinistes

sostenen que l’evolució és el resultat dela competència entre les espècies i ambel seu entorn. James Lovelock sosté quela cooperació ha estat tan important comla competició per al manteniment de la vidaa la Terra, fent costat a les teories de Kropot-kin (1842-1921), l’anarcocomunista rus autorde Mutual Aid: a Factor of Evolution (1892).Diuen que només formular-se, les teoriesque revolucionen la ciència solen ser consi-derades com desviacions herètiques dela doctrina establerta. Sols després, quanarriben les proves, es converteixen en reali-tats capaces de canviar el món. La de Love-lock n’és una. Ara, el prestigiós diari TheIndependent titulava: "The man who chan-ged the world" (2000). En una apassionadadefensa de Lovelock, el professor RicardGuerrero afirma que podem dividir la nostraconcepció del món viu i la Terra en duesèpoques. Abans de James Lovelock, elnostre concepte de la vida consistia en indi-vidus, poblacions o comunitats d’éssers viusque residien en un món essencialment esta-ble, de condicions fisioquímiques permis-sives i determinades per les lleis de la físicai la química. Després de la revolució love-lockiana, la vida no consisteix ja sols en ungrup d’organismes adaptats al seu ambientmitjançant una relació determinada per leslleis externes. No és que les condicionsespecials de la Terra hagin permès el desen-volupament i l’evolució de la vida sobreella (la Terra), sinó que és la vida la queha determinat el desenvolupament il’evolució de les condicions adequades pera ella (la vida) sobre la Terra. •

Bibliografia per comprendre la teoria de Gaia

• Gaia. Una nueva visión de la vida sobre la Tierra.James E. Lovelock. Hermann Blume Editors. Madrid,1983. Primer llibre editat en versió original l’any1979, on s’explica l’aleshores hipòtesi “Gaia”.

• Las edadesdeGaia.Unabiografíadenuestroplanetavivo. James E. Lovelock. Tusquets Editors. Barce-lona, 1993. Segon llibre editat l’any 1988 en la versióoriginal amb una presentació de Ricard Guerrero.

• Gaia. Implicaciones de la nueva biología. Diferentsautors. Editorial Kairós. Barcelona 1989. Articlespresentats al congrés de la Lindisfarne Associa-tion l’any 1981.

• Gaia. Una ciencia para curar el planeta. James E.Lovelock. Edicions Integral. Barcelona, 1992. Edicióil·lustrada destinada a la divulgació.

• Microcosmos. Cuatro mil millones de años de evolu-ción desde nuestros ancestros microbianos. LynnMargulis i Dorion Sagan. Tusquets Editors, 1995.Brillant llibre d’articles dedicats a temes col·lateralsde la teoria Gaia.

• Los equilibrios de la vida. La teoría Gaia completalas propuestas darwinistas sobre la evolución dela vida en la Tierra. Diferents autors. Ciencia yTecnología, suplement de La Vanguardia. Número241, dissabte 21 de gener de 1995. Número espe-cial dedicat a la visita de Lovelock a Barcelona.

• Gaia. Les xarxes de la vida. Diferents autors. MediAmbient, tecnologia i cultura, número 8. Barcelona,1995. Revista del Departament de Medi Ambientdedicada monogràficament a la teoria Gaia.

• La biosfera. Vladimir I Vernadsky. Fundació Argen-taria. Madrid, 1997. Introducció de Ramon Marga-lef del llibre dels anys vint del científic rus.

• Homage to Gaia. The life of an independent scien-tist. James E. Lovelock. Oxford University Press.New York, 2000. Actualització biografiada de lateoria Gaia.

Ramon Margalef (1919), ecòleg,limnòleg, oceanògraf i planctòleg,és possiblement el científici naturalista català de mésanomenada internacional. Mestred’ecòlegs i ecologistes, Margalef harealitzat destacades aportacions enl’àmbit de l’ecologia però sensedescuidar, ans el contrari, l’entornsocial. Tots aquells coneixementsque l’estudi de la natura li hadesvetllat, ha intentat explicar-lossenzillament a tothom, especialmentals infants.

Ramon MargalefMestre d’ecòlegs i d’ecologistes

Joandomènec RosDepartament d’Ecologia, Universitat de Barcelona

Si és cert, com s’ha dit més d’un cop, queper protegir la natura se l’ha d’estimar, i perestimar-la se l’ha de conèixer, difícilmenttrobaríem a casa nostra un estudiós de lanatura que hagi contribuït més a aquestconeixement (i, per tant, a la proteccióde la natura) que el professor Ramon Marga-lef. Margalef acaba de complir sis dèca-des de vida activa en la recerca científicaen els camps de la limnologia, l’oceanografiai l’ecologia, i en tots ells ha creat escola, acasa nostra i a fora. És un dels ecòlegsmés respectats a tot el món, no només perla feina ingent que ha fet en cada unad’aquestes disciplines, de les quals es potdir sense exageració que ell va ser el pioneri impulsor a Espanya, sinó perquè aquestatasca de recerca que el va fer recórrer bonapart de les aigües continentals de la penín-sula Ibèrica i estudiar la Mediterrània, lesries gallegues, el mar Carib i l’àread’aflorament de les costes del Sàhara, entred’altres, ha estat acompanyada de la publi-cació de treballs i llibres seminals i tren-cadors en teoria ecològica i ecologia gene-ral.Un resum en el marc que permeten aques-tes pàgines seria per força massa sintètic iinjust, i per això mateix em remeto a allòque jo mateix (Ros, 1991) deia sobre la sevavida i la seva obra en el volum d’homenatgeque fa deu anys li vam dedicar els seusdeixebles i col·legues (Ros & Prat, 1991),a la biografia que en va publicar la Funda-ció Catalana per a la Recerca (Bonnín, 1994)i a la panoràmica històrica dels estudis ecolò-gics als Països Catalans (Camarasa, 1989),de la qual Margalef és el més conspicu prota-gonista. Però no és exagerat afirmar quedes de l’aparició de les seves primeres publi-cacions de teoria ecològica, en les dècades

dels cinquanta i seixanta, fins al darrer delsseus llibres (per ara), Our Biosphere (1997),l’aportació d’aquest naturalista cum ecòlega la comprensió del funcionament de labiosfera ha estat immensa, i reconegudainternacionalment. (Allò que s’espera d’unelogi és que faci quedar bé la persona trac-tada, però les cartes de suport que vamrecollir al departament en ocasió de prepa-rar la seva candidatura per al premi Ramóny Cajal d’investigació científica, que li fouconcedit el 1984, suposen un impressio-nant i variadíssim ventall de testimonis de

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

51

Margalef acaba decomplir sis dècadesde vida activa en larecerca científicaen els campsde la limnologia,l’oceanografia il’ecologia, i en totsells ha creat escola,a casa nostra i afora

reconeixement a la seva labor en els diver-sos camps de la ciència ecològica que haconreat, procedents de professionals de totel món.)Les primeres d’aquestes publicacions sobreteoria ecològica són els seus articles "Lateoría de la información en ecología" (1957),en què proposava l’aplicació de mètodesde la teoria de la informació a l’estudi de ladiversitat d’espècies d’un ecosistema, queva ser publicat l’any següent en anglès ala revista General Systems, i "On certain unif-ying principles in ecology" (1963), i el seullibre Perspectives inecological theory (1968).Aquest darrer va tenir una gran influènciaa tot el món (va ser traduït a diverses llen-gües, entre elles al castellà el 1978), i vasuposar la difusió de les seves idees sobrel’organització i el funcionament de la bios-fera, de les quals Ecología (1974a), La bios-fera, entre la termodinámica y el juego(1980b), Limnología (1983a), Teoría de lossistemas ecológicos (1991d), Oblik Biosfer(1992b) i Our Biosphere (1997) han supo-sat contínues posades al dia.Com he dit, en aquestes pàgines no pretencglossar el Margalef ecòleg, sinó tot just feruna pinzellada d’una faceta menys cone-guda, però que corre paral·lela a les altresesmentades, del nostre gran naturalista:el seu interès pel significat i el rol ecolò-gic de la nostra espècie dins de la bios-fera. El seu missatge és que l’ésser humà ésuna espècie animal més, molt nombrosa(i molt poderosa, mercès a l’ús d’energiaexterna) però sotmesa a les regles del jocque les lleis físiques i biològiques imposena tot ésser viu, i que el seu paper de modi-ficador profund de l’entorn, allò que hemconvingut a denominar "impacte ecolò-gic o ambiental", és una altra de les moltespertorbacions a les quals els ecosistemesdel planeta estan sotmesos, i a les qualsl’evolució (de la qual també som el resul-tat, no ho oblidem) els ha adaptat. Aquestavisió, que contrasta sovint amb la panorà-mica catastrofista que ens en donen elsecologistes des de fa mig segle –i que sies vol situar en el temps és contemporà-nia de les de Rachel Carson (1962), GarrettHardin (1968) i els Ehrlich (dècada de 1970),

per esmentar tres fites importants en la difu-sió al gran públic de les relacions entrel’home i el seu entorn–, té el mèrit d’estarfonamentada en una teoria ecològica sòlidai de base científica.Per aquesta contribució a la comprensiódel paper de l’home dins de la biosfera(fa temps que Margalef diu que el programaMAB, Man and Biosphere, de la UNESCO,dirigit a l’estudi de les relacions entre l’homei la natura i a fomentar la conservaciód’aquesta en un món transformat pels éssershumans, s’hauria d’haver anomenat MIB,Man in Biosphere) no dubto a afegir a lesfacetes ja universalment reconegudes deMargalef (de naturalista, ecòleg, limnò-leg, oceanògraf) la de conservacionista oecologista, en la seva varietat de teòric dela conservació i/o de l’ecologisme. Potseraquesta etiqueta no agradarà al col·lectiuque la fa servir, merescudament o no (quepoden no combregar amb algunes de lesidees de Margalef que els mitjans de comu-nicació han difós de tant en tant; vegeu,però, què se’n diu, d’aquests, més enda-vant); però des d’aquí m’agradaria dir-losque no opinin fins haver llegit els princi-pals textos del professor Margalef ques’esmenten en la bibliografia.Al professor Margalef no li agrada, tampoc,que se’l defineixi com a ecologista, demanera que li’n demano excuses i, si cal,ho matisaré: mestre d’ecologistes, com hoha estat d’ecòlegs. Com tampoc no li agradaque les preguntes que sovint li fan els perio-distes, que saben que tracten amb un "savide l’ecologia", tinguin a veure amb les deixa-lles urbanes, la contaminació de la Medi-terrània o la protecció de la biodiversitat,encara que sobre tots aquests punts potopinar i hi té idees molt clares. És quecreu que no són aquests els veritablesproblemes ambientals; que els mitjans i elspolítics (i també alguns ecòlegs, per raonspotser no del tot confessables) han contri-buït a donar una imatge esbiaixada del’ecologia (el que ell anomena "l’ecologiade pala i escombra", ocupada exclusiva-ment de feines de neteja i endreç del’entorn), i, sobretot, que la natura és tanmeravellosa i el seu estudi tan interessant

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

52

El seu missatge ésque l’ésser humà ésuna espècie animalmés, molt nombrosa(i molt poderosa,mercès a l’úsd’energia externa)però sotmesa a lesregles del joc queles lleis físiquesi biològiquesimposen a totésser viu

que ocupar-se d’aquestes foteses del mediambient és perdre un temps valuós, quepodríem dedicar millor a esbrinar-ne elsmecanismes de funcionament.Per això els periodistes no acabend’entendre que "passi" d’aquests temes: 1

«En les meves diferents trobades amb elsperiodistes m'he vist repetidament impli-cat en converses d'aquest gènere: "La Medi-terrània és morta?". "No, que jo sàpiga"."Llavors, hi ha vida normal, en les sevesaigües?". "En quaranta anys, la composi-ció química de les seves aigües lliures iles diferents poblacions d'organismes quehi viuen gairebé no han canviat". "Però,llavors, com és que la gent es queixa dela contaminació creixent, els pescadorspesquen cada cop menys peix i, de tant entant, ens espanta l'abundància excessiva demeduses, o les masses imponents de mucí-lag, i els residus d'hidrocarburs a les plat-ges, que cal afegir a la porqueria que sobreles mateixes platges amunteguen els turis-tes i les poblacions costaneres?" I, llavors,faig un llarg discurs que, naturalment, noés possible sintetitzar o bé és sintetitzatmalament; i és per això que sembla quehom sigui un cínic o un ciutadà inconscienti irresponsable.» (Margalef, 1990a)I el públic en general tampoc no comprèndel tot aquest aparent desinterès pels proble-mes ambientals, sobre els quals sovintironitza:«... hace unas semanas tuve que pronun-ciar otro "sermón" en relación con el Medi-terráneo, acerca de cuyo acontecer en elcurso de los 40 últimos años me creo rela-tivamente informado, dentro de lo que cabe.Chocó que no fuera más catastrofista ycaí pronto en la cuenta de cómo hubieradebido ser un lenguaje más correcto polí-ticamente, que, para ser sincero, me hubieradado repelús: "Sí, en efecto, el Mediterrá-neo se está muriendo, aunque quizá nopodamos decir que está totalmente muerto.Con nuestro esfuerzo, si movilizamos debi-damente a la gente, y con la ayuda de losgobiernos, aún hay esperanzas de podersalvarlo". Y, motivada la gente, podría prose-guir el relato explicando las desgracias

presentes y las que se avecinan si no obra-mos adecuadamente.» (Margalef, 1996)«Actualmente, la ecología goza de granpredicamento en los medios de comuni-cación y en la propaganda política. Losresultados son mixtos: no vale aquello deque, bien o mal, lo importante es salir enlos periódicos. Mucho esfuerzo y dinero sehan invertido en estudios ambientales decalidad muy dudosa y cuyos resultados,además –no sabemos si hay que añadir afor-tunadamente– suelen permanecer archi-vados.» (Margalef, 1991d)Però ens equivocaríem si, com el periodistao l’audiència (o els polítics) que el mateixprofessor Margalef esmenta en aquestescitacions, creguéssim que les coses terre-nals (els problemes ambientals) no inte-ressen el nostre personatge. Ell mateix vadefinir ja fa molts anys la relació entre laciència de l’ecologia i el moviment conser-vacionista o ecologista: «L’ecologia és al’ecologisme allò que la sociologia és alsocialisme». Algú ha volgut veure en aquestafrase un menyspreu alhora per una deter-minada forma de política i pels movimentsde defensa de la natura, però a mi m’agradamés creure que el que volia dir el profes-sor Margalef és que tant una com els altresnecessiten una base científica sòlida per talque els seus programes i accions per millo-rar la societat o per protegir la natura tinguinsentit i puguin entusiasmar els ciutadans.I prefereixo aquesta segona lectura perquèel professor Margalef és l’exemple viud’aquesta manera de fer. Quan tants indo-cumentats s’han afegit a les reclamacions(molt sovint justes) dels ecologistes, queexigeixen protecció per a espècies i hàbi-tats, sostenibilitat en l’ús de recursos, ener-gies i processos nets, etc., és bo recordarque qui ha posat el dit a la nafra de lesmaltempsades ambientals han estat gene-ralment els científics que, com el nostreprotagonista, coneixen de primera mà elsproblemes, en copsen els efectes sobre lanatura i, molt important, s’han atrevit a fer-los públics. Deixem que, de nou, siguiMargalef qui ens delimiti els camps d’acciórespectius d’ecòlegs i ecologistes:

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

53

Al professorMargalef no liagrada, tampoc,que se’l defineixicom a ecologista,de manera queli’n demanoexcuses i, si cal,ho matisaré:mestred’ecologistes,com ho ha estatd’ecòlegs

Nota

1 He citat literalment els textos de Margalef en catalài castellà, mentre que he traduït els escrits en altresllengües.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

54

«El moviments ecologistes, com bona partde les religions organitzades, promouen unsincer sentiment de culpa, que de vega-des porta a adoptar bones decisions perso-nals. Portar-les a la pràctica es fa, sovint,difícil. Què pot fer el ciutadà normal davantles complicades estructures econòmiquesde les quals també sent el pes, sobre ell isobre el seu entorn? Tractar de millorar elplaneta és important, però no ens ha dedistreure d'ocupar-nos del nostre entorn...Una funció positiva dels moviments ecolo-gistes és facilitar la percepció comuna queexisteix un límit superior a tot, i estimu-lar, discretament, les motivacions cultu-rals per cercar el desitjable redreçament. Lafunció de l'ecòleg és, a partir de l'observacióde la naturalesa, reconèixer els mecanis-mes físics i biològics en els sistemes globals;mentre que l'ecologista, intuint o recollintla percepció social dels possibles límits...,ha d'ajudar a generar motivacions o reac-cions "redreçadores". També podríem parlarde la funció de relligar la percepció delslímits amb una ètica d'actuació.» (Margalef,1990b)«Els ecòlegs i els "paraecòlegs" (= ecoboigs)estan sensibilitzant la gent i fent augmen-tar la seva responsabilitat. Si hom escoltaels profetes, si la gent se n’adona, les catàs-trofes poden evitar-se. L’ecologia pot feraquesta tasca i falsificar, amb optimisme,les seves pròpies prediccions. És millor queles prediccions resultin falses que tenir ladubtosa satisfacció de dir: "Ja us ho vamadvertir"». (Margalef, 1973a)Ramon Margalef, el naturalista de nome-nada internacional com a ecòleg, limnòleg,oceanògraf i planctòleg, i que ha integraten un corpus teòric coherent el funciona-ment de la biosfera, ha fet precisament això:«a partir de l'observació de la naturalesa,reconèixer els mecanismes físics i biològicsen els sistemes globals». I explicar de quinamanera la nostra espècie està alterantaquests mecanismes. Pot sorprendre que,entre els quatre centenars d’articles cien-tífics i la dotzena llarga de llibres que elprofessor Margalef ha publicat al llarg de laseva prolífica carrera, hi figurin un bongrapat de textos dirigits a explicar, preci-

sament, el paper de l’home dins de la bios-fera. (Sense pretendre ser exhaustiva, labibliografia al final de l’article aplega bonapart del que ha publicat en aquest camp).La raó és ben clara:«En entretant, la destrucció de boscos persis-teix, l'erosió continua essent important icomencem a modificar de manera preo-cupant la concentració de CO2 enl'atmosfera i és possible que afectem el climadel futur. Al costat d'això, la contamina-ció sembla un problema secundari, encaraque prou notable perquè pugui ser impor-tant per estimular moviments de reacciói, en general, una actitud de més respecteenfront de la naturalesa. El respecte depèndel coneixement i de l'admiració i hi valligat. Una sèrie d'actuacions públiquess'orienten a evitar la degradació d'àreesnaturals selectes, que poden servir tambéde centres educatius, però la defensa dela naturalesa no és només això, sinó queexigeix tenir cura també de qualsevol retallde terra, d'aquests racons plens de deixalleso descurats que ens estant convertint el paísen un immens suburbi.» (Margalef, 1985)Després d’un quart de segle d’estudi de lescomunitats aquàtiques de la Península i lesIlles, Margalef va publicar "El conceptode polución y sus indicadores biológicos"(Margalef, 1969), que acota el significat delterme i descriu les característiques fisico-químiques i les espècies que assenyalenque la situació ambiental "normal" de riusi llacs està alterada per causes antropogè-niques. Posteriorment (Margalef, 1974a,1977a, 1980a) situaria la contaminació enun context ecològic general i la definiria enfunció d’aquest:«… polución significa que algo se encuen-tra fuera de lugar, y, como consecuenciade esto, las propiedades de cierto fluidoson diferentes de lo habitual. La poluciónresulta del desequilibrio entre entrada oproducción y salida o descomposición deciertos materiales... y siempre existe unarelación muy directa entre la intensidad depolución y la capacidad de transporte… Lapolución es la ausencia del retorno, laobstrucción del ciclo natural.» (Margalef,1974a)

Són notables lescontribucions deMargalef a unadisciplina que faun terç de segleencara no estavaben definida, quetot just començava arelacionar l’ecologiaamb els problemeshumans i quedepassava elsàmbits relativamentben establerts del’ecologia humanao de l’antropologiasocial

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

55

La frase que segueix a les anteriors («Poresto, el mejor remedio para combatir lapolución en los cursos de agua, consiste enobligar a tomar el agua por debajo del niveldonde se hacen los propios vertidos. »)ha estat sovint presa com una boutade, però,com tantes altres afirmacions de Marga-lef, contenen un missatge de racionalitat isentit comú que, en el nostre tracte ambla natura, es troben a faltar sovint. I són,també sovint, malinterpretades per un lectoro oient casual que no copsa el nucli delmissatge. Això és el que va passar amb unamagnífica exposició pensada i creada pelprofessor Margalef, "L'Ecologia", que vapromoure la Diputació de Barcelona i dela qual el nostre personatge va fer un llibretdeliciós. (Margalef, 1985)Un estudi fet sobre aquesta exposició vademostrar, entre d’altres coses, que encarasom lluny de saber què carai hi fem, coma espècie biològica, en aquest món. Els visi-tants de l'exposició van ser enquestats pertal d'esbrinar què n'havien entès, què elshavia agradat més, què menys i què elshavia sorprès. Els resultats són alhoraxocants i alliçonadors (Prats & Flos, 1991);per exemple, que, de tots els àmbits del'exposició (que parlaven del planeta blau,de l'energia i la producció, de la diversi-tat, de la selecció natural, del llenguatge dela natura, del ritme de la vida, del bosc, ide l'home), el que menys va agradar i elque menys va entendre el públic va serel referit a aquest darrer. Perquè l'homehi era retratat com una espècie més (moltmés capaç de modificar l'entorn que lesaltres, però al cap i a la fi, una peça més delgran trencaclosques que és la biosfera) iaquest missatge no va plaure ni va sercomprès. (Ros, 1999a)És cert que alguns aspectes complexos delfuncionament de la biosfera poden ser decomprensió relativament difícil per al ciutadàmitjà (els cicles biogeoquímics, el paper del’oceà i de l’atmosfera com a reguladors delclima, la interacció i regulació mútua de lespoblacions d’espècies que comparteixenun mateix hàbitat, els mecanismes del’evolució biològica, etc.), però el profes-sor Margalef ha maldat per posar aquests

coneixements a l’abast de tothom, i ho hafet en un llenguatge ric i suggestiu i ambuna narrativa àgil i agradosa, característi-ques totes (coneixements profunds, plomafàcil i diversa) pròpies dels millors natu-ralistes-divulgadors, de Buffon a Wilsonpassant per Brehm, de Huxley a Attenbo-rough passant per Gould. Prescindint delsseus textos més científics (que, però, estanlluny de la grisor "acadèmica" que sovinttenen els llibres de text), n’esmentaré noméstres dels dirigits al gran públic, així comdues seccions introductòries per a enci-clopèdies de gran difusió. Són aquests unllibret encantador per la seva senzillesa ibrevetat, que va servir com a manual pera un curs de la UNED (Margalef, 1977b);un èxit de vendes, que primer va formarpart d’una enciclopèdia així mateix de grantirada (Margalef, 1981); una actualitzaciómolt reeixida (Margalef, 1992a), i senglesaportacions a dues enciclopèdies d’històrianatural (Margalef, 1989, 1993a).Dit d’una altra manera, quan les becero-les de l’ecologia se’ns presenten tractadesamb rigor i en un llenguatge a l’abast detothom, en llibres, articles de divulgació icapítols d’enciclopèdies de gran tiratge, benescrits i formalment bells, el problema nodeu raure en el missatge ni en el vehicle,sinó en el receptor. Més endavant retornaréa aquest aspecte; seguim, però, ara, ambl’ecòleg cum ecologista que és el professorMargalef.Són notables les contribucions de Marga-lef a una disciplina que fa un terç de segleencara no estava ben definida, que tot justcomençava a relacionar l’ecologia ambels problemes humans i que depassavaels àmbits relativament ben establerts del’ecologia humana o de l’antropologia social.Es tracta de l’aplicació de les idees i prin-cipis ecològics als problemes humans, jasiguin aquests ambientals o no: demogra-fia i economia; ús, conservació i gestió derecursos; contaminació i degradació ambien-tal, etc. El postulat bàsic de Margalef és quecal considerar l’home com a part de la bios-fera i dins d’un context ecològic general.Sense arribar, sortosament, al rebomborii al rebuig que en el seu moment va produir

El postulat bàsicde Margalef ésque cal considerarl’home com a partde la biosferai dins d’un contextecològic general

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

56

la inclusió de la nostra espècie entre la restad’espècies del regne animal, pel que fa alcomportament individual i social, en bonapart inscrit en el patrimoni genètic i modu-lat per l’ambient (que és el missatge deWilson a Sociobiology, 1975), el nostre urccom a espècie no ens acaba de permetreacceptar aquesta dependència humanade l’entorn (Ros, 2001). També hi té unpaper el fet que, a casa nostra, mai no s’hapaït del tot la realitat de l’evolució:«…la aportación de la teoría de la evolu-ción ha consistido en mostrar la continui-dad genética del hombre con el resto dela naturaleza viva. Creo que la ecología nosestá haciendo ver la unidad funcional delhombre con el resto de la biosfera y delplaneta. Pero la cultura contiene muchosconflictos y las afirmaciones anteriorescorresponden a la opinión de ciertos grupos.En otros despiertan un rechazo conside-rable… La norma tan antigua según la cualno se puede gobernar a la naturaleza, si noes conociéndola y obedeciéndola, despiertamás irritación que entusiasmo entre laspenúltimas hornadas de intelectuales.»(Margalef, 1983b)«...la nostra societat, espanyola i catalana,no ha assimilat les teories biològiques del'evolució. La intel·lectualitat no ha assimilatla inserció molt fonda de l'home dins lanatura. La nostra cultureta no ho admet. Lanaturalesa i l'home es veuen molt diferents.Dir que l'home no està relacionat amb laresta de la vida sembla que sigui una menade defensa.» (Margalef, 1999)Les primeres incursions del professor Marga-lef en aquest camp, que podríem qualificard’interacció de l’home amb la resta de labiosfera, fent un manlleu del títol d’un arti-cle fonamental seu (Margalef, 1973a), datende fa més de trenta anys: ja són evidentsa Perspectives in ecological theory (Marga-lef, 1968), però, segons les seves pròpiesparaules, «[en 1970] empecé a interesarmemás seriamente por las implicaciones huma-nas y sociales de la ecología, que hastaentonces había consistido para mí en elestudio y la contemplación de organis-mos acuáticos.» (Margalef, 1983b)

Per aquella època hi va dedicar, efectiva-ment, alguns articles inicials (Margalef,1970a, 1970b, 1971, 1972, 1973b); la forma-lització del missatge es troba especialmentdesenvolupada en l’article esmentat (Marga-lef, 1973a), en el capítol corresponent dela seva Ecología (Margalef, 1974a), en laintroducció (Margalef, 1976) de Natura, úso abús? (Folch, 1976 [1988]) i en un arti-cle escrit als deu anys de la famosaConferència de les Nacions Unides sobreel Medi Humà, d’Estocolm (Margalef,1983b). És important esmentar que, en lasegona edició de Natura, ús o abús? del1988, amb força canvis al llarg del text gene-ral del llibre, la introducció del professorMargalef va romandre invariada, la qualcosa indica fins a quin punt el plantejamentera actual fa un quart de segle (i segueixsent-ho ara).En els dos capítols introductoris de les enci-clopèdies esmentades (Margalef, 1989,1993a) s’acaba d’arrodonir aquesta presen-tació, que ha estat així mateix objected’ampliació i refinament en d’altres contri-bucions posteriors, generals o centrades enla conservació, la explotació i la gestió dela biosfera, l’economia de la natura, elslligams entre economia i ecologia, elpaisatge, la biodiversitat, la predicció ecolò-gica i diversos aspectes socials (Margalef,1974b, 1979, 1980c, 1982b, 1984a, 1987,1988a, 1988b, 1990b, 1990c, 1990d, 1990e,1990f, 1991a, 1991b, 1993a, 1993b, 1994a,1994b, 1995, 1996a, 1998, 2000a, 2000b).Algunes d’aquestes contribucions hauriende ser de lectura obligada per a alguns polí-tics i gestors del medi, com les que expli-quen que el paper ecològic dels rius noes limita a transportar aigua per al’apropiació per part de la nostra espècie(Margalef, 1982aa, 1996b), o les que expli-quen per què és tan difícil fer prediccionsen ecologia (Margalef, 1991c, 1994c).No sabria condensar adientment en l’espaid’aquest article la diversitat i profunditat deles contribucions del professor Margalefa la comprensió del nostre paper dins dela biosfera, i tenint en compte l’abundànciade fonts fàcilment consultables tampoc

«...la nostrasocietat, espanyolai catalana, no haassimilat les teoriesbiològiques del'evolució.La intel·lectualitatno ha assimilat lainserció molt fondade l'home dins lanatura»

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

57

no vull llevar als lectors que encara no elconeguin el plaer de la descoberta delpensament ambiental d’aquest naturalistai ecòleg, que és, alhora, un humanista:«És difícil plantejar-se i plantejar de maneraraonablement completa, que no oblidiaspectes essencials ni doni lloc a crítiquesque obliguin a començar una i altra vegada,la problemàtica de les relacions entre l'homei la natura, i d’allò que hom anomena ladefensa de la natura. Aquesta problemà-tica implica en part sentit comú i en partecologia –que és una ciència i com a talno tota és sentit comú–, però també contéelements més emotius, que impliquen, finsi tot, la concepció que tinguem de l'univers.»(Margalef, 1976)«Per a la major part de temes que tenen aveure amb l’ecologia, prefereixo els poetesals advocats, i em sento més inclinat a lafantasia, als sentiments i a la inspiració queal rigor, la consistència i àdhuc la respon-sabilitat. En la meva consideració delsproblemes ambientals, em sento més atretper l’origen dels problemes i allò que ensdiuen sobre els mecanismes de la bios-fera que per les seves solucions… No estracta de manifesta insensibilitat, sinó preo-cupació pel fet que molt sovint les actua-cions acceptades com "ecològicamentcorrectes" contribueixen a accentuar lesdesigualtats de les oportunitats de què lahumanitat disposa.» (Margalef, 1997)N’hi haurà prou, pel que es dirà a conti-nuació, amb unes pinzellades. El missatgedel professor Margalef parteix d’una obvie-tat per a un biòleg: reconèixer que l'homeés una espècie més dins de la biosfera, ambles limitacions biològiques i ecològiquesque totes tenen; que usa, però, recursos noestrictament alimentaris (matèries prime-res, estris, espai per a construir camps deconreu, carreteres, habitacles, etc.) i, espe-cialment, recursos energètics, en majormesura que cap altra espècie animal. Ésl'energia exosomàtica que, a diferènciade l'endosomàtica, no passa per dins delcos. Al metabolisme intern o biològic, quecompartim amb la resta d’éssers vius, lanostra espècie n’hi afegeix un d’extern o

cultural, que hem portat a unes cotes inigua-lades pels altres organismes. És l’accióconjunta del creixent nombre d’individusde la nostra espècie i de la cada vegada mésgran capacitat d’usar energia externa permodificar l’entorn allò que degrada la natura,malmet la biodiversitat i exhaureix els recur-sos, i crea desigualtats socials, econòmi-ques i polítiques (el Nord i el Sud), queparadoxalment tenen més incidència sobrel’espècie humana que sobre la biosferaen el seu conjunt, avesada a patir maltemp-sades força més grans.Aquesta degradació ambiental antropogè-nica té unes característiques i uns efectessobre els ecosistemes que no la fan dife-rent, llevat de la magnitud, de la que té llocper pertorbacions naturals, i l’explotacióhumana dels recursos es regeix per lesmateixes normes que l’explotació ecolò-gica en general. El resultat és la banalit-zació dels ecosistemes, el rejovenimentde les comunitats, la pèrdua de la diversi-tat original i la seva substitució per unespoques "males herbes" (vegetals i animals)i espècies plaga que afecten negativamentels nostres recursos. Perquè l’home és unaespècie més, que actua sobre l’entornsegons pautes ecològiques ja establertes,és fàcil veure que algunes d’aquestes actua-cions són insostenibles, per a la naturai/o per a la nostra espècie, i això en moltsaspectes que d’antuvi podríem conside-rar fora dels circuits reguladors dels ecosis-temes. Tot això, i més, que és fàcil de veurei de fer veure des d’un punt de vista ecolò-gic, resulta difícil de fer entenedor a ciuta-dans i governants:«Podemos imaginar a la humanidadpulsando el acelerador del planeta: damosmás gas y nos comemos la diversidad; mien-tras que si conservamos una marcha lentala diversidad se podría mantener. Sinembargo, el hombre necesita cada vez másrecursos. ¿Qué vamos a hacer? Dentro delo inevitable quedan dos opciones. Si acele-ramos por un igual los flujos sobre todoel planeta, la pérdida total de diversidadseguirá siendo imparable. Otra posibilidadsería distribuir la presión de manera desi-

És l’acció conjuntadel creixent nombred’individus de lanostra espèciei de la cada vegadamés gran capacitatd’usar energiaexterna permodificar l’entornallò que degrada lanatura, malmetla biodiversitati exhaureix elsrecursos, i creadesigualtats socials,econòmiquesi polítiques

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

58

gual: acelerar la explotación hasta el límiteque permita la tecnología disponible enunas áreas, y disminuir en lo posible laexplotación en el resto, con la esperanzade que allí la diversidad no disminuya tanto.Es esto lo que se piensa cuando, despuésde haber destruido totalmente los bosquesprimarios de la zona templada, ponemosel grito en el cielo para que se respete laAmazonia. Porque se ve como la única posi-bilidad de mantener no demasiado bajala diversidad promedio de la biosfera, enla medida que este promedio tenga signi-ficado.» (Margalef, 1990g)Aquests desiderata, que són perfectamentdefensables en el camp de l’ecologia, coin-cideixen de manera notable amb els sugge-riments de paisatgistes i arquitectes, peròmolt menys amb les activitats de polítics ieconomistes. Els "tecnòcrates" són gentpràctica, i per això poden entendrel’ecologia. Allò que és essencial és afegirprioritat als objectius a llarg termini. Aquestés un punt de partida molt modest.L’objectiu final és dominar i restringir el fluxd’energia. Un efecte secundari seria reduirel poder dels estats i propiciar una coope-ració més efectiva entre tots els grupshumans. I probablement aquí raul’impediment més greu a l’efectivitat deposar en pràctica àdhuc els més modes-tos projectes d’aplicar punts de vista ecolò-gics a problemes pràctics en la mesura queaquests afecten el poder o el control. Actual-ment, el nom del joc és competència, basadaen l’expansió, i és difícil imaginar que aixòpugui tenir un final. Àdhuc si hom té encompte aquesta possibilitat, el més naturalés intentar per tots els mitjans arribar almoment decisiu en les millors condicionsde prosperitat i de capacitat de control.(Margalef, 1973a)Aquesta impermeabilitat de la societat engeneral, i dels polítics i gestors en concret,a les causes profundes de la problemà-tica ambiental i a la millor manera de resol-dre-la té molt a veure amb hàbits que arros-seguem, com a espècie, des que el món eragran i inexplorat i els nostres avantpas-sats podien explotar-ne recursos aparent-

ment il·limitats, i com a ciutadans, a causade mancances de formació que tenen aveure tant amb la visió judeocristiana delpaper de l’home en el món (Déu digué:'Fem l'home a la nostra imatge, semblant anosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells,els animals domèstics i els salvatges i totesles cuques que s’arrosseguen per terra'; Gèn.1:26), com amb el disseny dels progra-mes curriculars de les nostres escoles iuniversitats.Precisament per intentar superar aques-tes mancances, el professor Margalef vaassenyalar en un article important (Marga-lef, 1984b) aquells «fets senzills sobre la vidai l’ambient que cal no oblidar a l’hora depreparar llibres de text per als nostres néts».Són, resumits, els següents:

1) L'energia externa és un factor clau queexplica l'èxit de l'home com a espèciei que cal tenir en compte al considerarel seu impacte sobre l'ambient i la sevasupervivència.2) La física imposa restriccions generals:màquines i ecosistemes no poden girarde la mateixa manera dues vegadesseguides; els equilibris ecològics són tanimpossibles com les economies estables.3) Cal tenir en compte l'espai i les fron-teres (a través de les quals hi ha trànsitde matèria i d’energia).4) Els sistemes ecològics, que sovint s'hansimplificat per a modelar-los com a siste-mes binaris, són força més complexos,en ser el resultat de la història, la termo-dinàmica i el processament de la infor-mació.5) Hi ha dos grans tipus de canvis enels ecosistemes: canvis procedents del'exterior, sovint ràpids, impredictiblesi catastròfics, i canvis controlats des dedintre, lents i predictibles.6) Aquests canvis poden estar associatsa maneres d'evolució diferent: macro-evolució (interrompuda) i microevolu-ció (gradual).

Aquests conceptes bàsics que cal ensenyara la mainada (i als més grans) per tal queentenguin aquest món en què vivim i quese’ns està fent petit, pobre i lleig perquè no

«L’allunyamentreal de la naturade molts infantsde ciutat emsembla greu, aixícom la pocatendència o elpoc esforç quees posa adesvetllar el seuinterès per lanatura... »

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

59

el sabem amanyagar, són el millor resumdel missatge de Ramon Margalef, com aecòleg i com a ecologista. També hi ha espaiper a altres actituds, però:«... no puc deixar de pensar en el bombar-deig seguit a què els infants estan sotme-sos, amb la visió fal·laç d’una naturalesaestrafeta –televisió, dinosauremania.L’allunyament real de la natura de moltsinfants de ciutat em sembla greu, així comla poca tendència o el poc esforç que esposa a desvetllar el seu interès per la natura...Em preocupa que l’interès per itineraris denatura, museus, etc., estigui minvant...L’aquari de la Barceloneta desapareguésense fer-ne esment i el projecte de ferper a Barcelona un jardí botànic mínima-ment digne es perd en els somnis de lesgrandeses olímpiques. La presentació de lanaturalesa als museus s’està degradant...Potser els mestres no en sabem prou. Però...més aviat és qüestió de sensibilitat... la infor-mació i el poder acumulats per la nostracivilització es pot permetre amb arrogàn-cia cloure l’entrada a més informació i... enstanquem a l’adquisició de la saviesa.»(Margalef, 1991d)«Reflexionant sobre la nostra Terra i la sevacoberta viva podríem arribar a veure el móncom una obra d'art. No existeixen tots elselements ni tots els compostos químicsimaginables. Algú hi podrà veure lagràcia del transcendent. Davant d'una obrad'art genuïna generalment no pensem–almenys jo no hi penso– en altres imatgeso no imatges que hauria pogut expressarun artista, el mateix artista. L'univers es potveure amb la qualitat d'una obra d'art queporta una informació no gratuïta que encap-sula almenys tota una història passada, difí-cilment o gens repetible, i seguramentencara més coses. Hem de considerarl'Univers com a obra d'art, perquè és unentre un nombre infinit d'universos possi-bles o pensables i nosaltres hem arribat perselecció natural a atrevir-nos a fer consi-deracions d'aquesta mena? I per què, enaquest món, queda tan d'espai per al sofri-ment i per a la culpa?» (R. Margalef, 2000a)

En la coberta d’un dels seus llibres mésconeguts (Margalef, 1992a), s’hi pot veureel fragment d’un tapís del segle XVI, enel qual un ancià immobilitzat per unesmanyoteres sembla estar estudiant unesconquilles, mentre al seu voltant té lloc unaescena bèl·lica impressionant. En l’explicacióde la il·lustració, l’autor comenta que «calvalor per estudiar la diversitat biòtica entretanta adversitat», segurament en referènciaals seus propis i difícils inicis com a natu-ralista, en l’ambient gens propici, ni al campni al laboratori, de la Catalunya i l’Espanyade la postguerra. A mi m’agrada fer-ne unaaltra interpretació. Sovint als naturalistesse’ls ha criticat aquest anar a la seva, impas-sibles als esdeveniments d’aquest món,generalment turbulents, dels quals se solenaïllar en les seves torres de vori. El Marga-lef mestre d’ecologistes no ho ha fet pas,això d’aïllar-se de l’entorn social; ans alcontrari: ha aplicat al món que l’envolta,difícilment explicable en la seva globali-tat des de les diferents òptiques a l’ús,parcials i per tant sectàries, els coneixe-ments que l’estudi de la natura li han desvet-llat.Segons J. Gould (1991), hi ha dues menesde naturalistes: els galileans (de Galileu) esdelecten en els enigmes intel·lectuals de lanatura però, sense negar-ne la bellesa visce-ral, malden per trobar-hi explicació cien-tífica (el mateix Gould en seria un cas).Els naturalistes franciscans (de Francescd’Assís), en canvi, simplement en gaudei-xen i l’exalten amb paraules: són els poetesde la natura. Segons E. O. Wilson (1998),el món, en tota la seva multifacètica comple-xitat, és explicable a partir d'uns matei-xos principis generals, bàsicament físics,que són d'aplicació alhora a les ciències ia les humanitats; això és la consiliència.Recentment he dedicat un recull d’articlesi assaigs sobre ciència (Ros, 1999b): «ARamon Margalef, naturalista galileà i cien-tífic consilient avant la lettre…». •

El Margalef mestred’ecologistes no hoha fet pas, aixòd’aïllar-se del’entorn social; ansal contrari: ha apli-cat al món quel’envolta, difícilmentexplicable en la sevaglobalitat des de lesdiferents òptiques al’ús, parcials i pertant sectàries, elsconeixements quel’estudi de la naturali han desvetllat.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

60

Bibliografia

• Bonnín, P., Ramon Margalef, Fundació Catalana pera la Recerca, Barcelona, 1994

• Camarasa, J. M., "Aspectes històrics dels estudisecològics als Països Catalans", a: Història Naturaldels Països Catalans, 14 (J. Terradas, N. Prat, A. Esca-rré & R. Margalef, eds.), 15-25, Enciclopèdia Cata-lana, Barcelona, 1989

• Carson, R., Silent Spring, Houghton Mifflin, Boston,1962

• Ehrlich, P. R., Ehrlich, A. H. & Holdren, J. P., Ecos-cience: Population, resources, environment, Free-man, San Francisco, 1977

• Gould, S. J., Bully for Brontosaurus. Reflections inNatural History, W. W. Norton. Nova York, 1991(Traducció cast. "Brontosaurus" y la nalga del minis-tro, Crítica, Barcelona, 1993)

• Hardin, G., ‘The tragedy of the commons’, Science,162:1243-1248, 1968

• Margalef, R., "La teoría de la información en ecolo-gía", Mem. Real. Acad. Cièncias Arts Barcelona,32: 373-449, 1957 (traducció anglesa a GeneralSystems, 1959)

• Margalef, R., ‘On certain unifying principles inecology’, American Naturalist, 97: 357-374, 1963

• Margalef, R., Perspectives in ecological theory, Univer-sity of Chicago Press, Chicago, 1968 (traducció cast.Perspectivas de la teoría ecológica, Blume, Barce-lona, 1978)

• Margalef, R., "El concepto de polución y sus indi-cadores biológicos", Documentos de Investiga-ción Hidrológica. Supl. Agua, 7: 105-133, 1969

• Margalef, R., "Protecció de la natura o proteccióde l’home?", Muntanya, 1970a

• Margalef, R., "Explotación y gestión en ecología",Pirineos, 98: 103-121, 1970b

• Margalef, R., "L'Home part de la biosfera i objected'estudi de l'Ecologia", Treb. Soc. Cat. Biologia,30: 15-25, 1971

• Margalef, R., "Ecologia i problemes humans", Pers-pectiva social, 4: 35-46, 1972

• Margalef, R., ‘Ecological theory and prediction inthe study of the interaction between man and therest of the biosphere’, a: Ökologie und Lebensschutzin internalionaler Sicht, (H. Sioli, ed.), 307-353,Rombach, Freiburg, 1973a (traducció cast. "La teoríaecológica y la predicción en el estudio de la inte-racción entre el hombre y el resto de la biosfera",a: Ecología y protección de la naturaleza. Conclu-siones internacionales, 306-355, Blume, Barcelona,1982)

• Margalef, R., "Ecología, entre la ciencia y el tópico",a: Desarrollo económico y medio ambiente, 10-15,18-19, Servicio de Estudios del Banco Urquijo, Barce-lona, 1973b

• Margalef, R., Ecología, Omega, Barcelona, 1974a• Margalef, R., ‘Human impact on transportation and

diversity in ecosystems. How far is extrapolationvalid’, a: Proc. First Intern. Congress of Ecology,La Haia, 1974b

• Margalef, R., "Bases ecologiques per a una gestió dela Natura", a: Natura, ús o abús? Llibre Blanc de

la Gestió de la Natura als Països Catalans, (R. Folch,ed.), 25-64, Barcino, Barcelona, 1976 (segona edicióde 1988)

• Margalef, R., "L'inquinamento in un contesto ecolo-gico generale", a: Aspetti scientifici dell'inquina-mento dei mari italiani, 11-22, Roma, gener 1976,Accademia Nazionale dei Lincei, 1977a

• Margalef, R., Ecología, Universidad Nacional deEducación a Distancia, Madrid, 1977b

• Margalef, R. "El precio de la supervivencia. Consi-deraciones ecológicas sobre las poblaciones huma-nas", Ethnica, 15:103- 115, 1979

• Margalef, R., "La contaminació en un context ecolò-gic general", Xl Congrés de metges i biòlegs de llen-gua catalana, 5-15, 1980a

• Margalef, R., La Biosfera: entre la termodinámica yel juego, Omega, Barcelona, 1980b

• Margalef, R., "Cap a una teoria de la biosfera", Cièn-cia, 1: 28-40, Barcelona, 1980c

• Margalef, R., Ecologia, Planeta, Barcelona, 1981• Margalef, R., "Consecuencias previsibles de la regu-

lación de los ríos sobre las condiciones de produc-ción de las áreas marinas costeras", The Siren, UNEP,octubre 1982, 7-14, 1982a

• Margalef, R., "Energía y medio ambiente", Simpo-sium Asamblea Anual del Comité Nacional Espa-ñol de la Conferencia Mundial de la Energía, 1982b

• Margalef, R., Limnología, Omega, Barcelona, 1983a• Margalef, R., "La ciencia ecológica y los proble-

mas ambientales técnicos, sociales y humanos", a:Diez años después de Estocolmo, CIFCA, Madrid,177-200, 1983b (reeditat a El desafío ecológico. EcologíayHumanismos, Universidad Pontificia de Salamanca,21-87, 1985)

• Margalef, R., "Visión del paisaje desde la ecolo-gía", Monogr. de l'Equip, 1: 101-117, 1984a

• Margalef, R. ‘Simple facts about life and the envi-ronment not to forget in preparing schoolbooks forour grandchildren’, a: Trends in ecological researchfor the 1980's (J.H. Cooley and F.B. Golley, eds.),299- 320, NATO Conf. Series, Plenum Press, NovaYork i Londres, 1984b

• Margalef, R., L'Ecologia, Diputació de Barcelona,Servei del Medi Ambient, Barcelona, 1985 (traduc-ció cast. La Ecología, Diputació de Barcelona, Serveidel Medi Ambient, Barcelona, 1989)

• Margalef, R., "Divagacions sobre el concepte deconservació", Arrels, 19: 6-1, 1987

• Margalef, R., "La ecología como marco conceptualde reflexión sobre el hombre", Ecología y Culturas,15-39, Asoc. interdisciplinar José de Acosta, Madrid,1988a

• Margalef, R., "Manipulació a l'escala de l'ecosistema.Gestió de recursos naturals", Tretzècongrésdemetgesi biòlegs de llengua catalana, Llibre de ponències,Andorra, nov. 1988, 53-64, 1988b

• Margalef, R., "Introducció al coneixement de la bios-fera", a: Historia Natural dels Països Catalans 14,15-25 (J. Terradas, N. Prat, A. Escarré & R. Marga-lef, eds.), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989

• Margalef, R., "Morto il mar Mediterraneo? Io dicodi no", Rivista del grupo Italgas, 22(2): 51, 1990a

• Margalef, R., pròleg a "La necessitat d'una econo-

Segons E. O. Wilson(1998), el món,en tota la seva multi-facètica complexitat,és explicable a partird'uns mateixosprincipis generals,bàsicament físics,que són d'aplicacióalhora a les ciènciesi a les humanitats;això és laconsiliència

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

61

mia ecològica mundial", d'Edward Goldsmith, a:Una sola Terra, 111-114 (S. Vilanova, ed.), GustavoGili, Barcelona, 1990b

• Margalef, R., ‘Is there a "balance of nature"?’, a: Envi-ronmental Ethics, 225-233 (P. Bourdeau, P.M. Fase-lla & A. Teller, eds.), Comm. European Communi-ties, ECSC-EEC-EAEC, Brussel·les, Bèlgica, 1990c

• Margalef, R., "La Biosfera sota l'imperi de l'home:canvis en fluxos energètics i cicles biogeoquímics",Mem. R. Acad. Cièn. Arts Barcelona, 49: 295-332,1990d

• Margalef, R., "Viure a la Terra: dels límits i de lesregles del joc", a: Poblacions, societats i entorn,23-55, Els llibres de l'lnstitut d'Humanitats, 1, Barca-nova, Barcelona, 1990e

• Margalef, R." Les xarxes en Ecologia", a: Poblacions,societats i entorn, 151-180, Els llibres de l'Institutd'Humanitats, 1, Barcanova, Barcelona, 1990f

• Margalef, R., "La diversidad biológica y su evolu-ción", Panda, 29: 4, 1990g

• Margalef, R., "Energía exosomática y crecimientocero", O ambiente na Peninsula Ibérica, perspec-tivas o montante, 37-46, Universidade de Trás-os-montes e Alto Douro, Universidade Internacional,1991a

• Margalef, R., "L'homme dans la Biosphere. Les arti-facts culturels en tant que commutateurs et ampli-ficateurs sur les voies de I'energie exosomatique",Actes du Forum Science, Technologie et Societé: LeDéfi de la Grande Europe, 145-155, 8-10 novem-bre 1990, Estrasburg, 1991b

• Margalef, R., "La predicción ecológica: incertidum-bre y riesgo", a: Forum Deusto. Tercer ciclo: Elpresente discontinuo, Universidad de Deusto, Bilbao,1991c

• Margalef, R. Teoría de los sistemas ecológicos, Publi-cacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona,1991d

• Margalef, R., "Perspectives de la creació científica(a Catalunya)", a: La recerca a Catalunya, reptede futur, 205-218, CIRIT, Barcelona, 1991e

• Margalef, R., Planeta azul: Planeta verde, PrensaCientífica, Barcelona, 1992a

• Margalef, R., Oblik Biosfer (A view of the Biosphere),Acadèmia de Ciències Russa, Institut d'Oceanologia,Moscou, 1992b

• Margalef, R., "El planeta blau. Matèria per a la vida.Energia per fer i desfer. Éssers vius i informació",a: Biosfera (R. Folch, ed.), 1:145-233, Enciclopè-dia Catalana, Barcelona, 1993a

• Margalef, R., "Biotic diversity and energy flow. Forcingfrom Man and Nature", Symposium "Biological Indi-cators of Global Change”, 9-15, The Royal Academyof Overseas Sciences, 1993b

• Margalef, R., ‘Diversity and biodiversity: Their possi-ble meaning in relation with the wish for sustai-nable development’, An. Acad. bras. Ci., 66 (Supl.1), 3-14, 1994a

• Margalef, R., "A la recerca de l'estructura. Funcio-nament i evolució de la Biosfera", a: Les Relacionsentre Ciència i Societat a la Catalunya a la fi delsegle XX, 49-57, Fundació Catalana per la Recerca,Barcelona, 1994b

• Margalef, R., "Por qué es tan difícil hacer predic-ciones interesantes", a: El mundo que viene (J. Nadal,ed.), 249-266, Alianza Editorial, Madrid, 1994c

• Margalef, R., "Ecologia, artefactes i energies exter-nes", a: Reptes de la ciència a les portes del segle XXI(X. Bellés i J. Estruch, eds.), 49-51, Rubes, Barce-lona, 1995

• Margalef, R., Una ecología renovada a la medidade nuestros problemas, Fundación Cesar Manrique,Lanzarote, 1996a

• Margalef, R., "Apropiació de l'aigua epicontinen-tal i cicle global", a: Quinzè Congrés de Metges iBiòlegs de Llengua Catalana, 1996, llibre de ponèn-cies, 35-46, 1996b

• Margalef, R., Our biosphere, Excellence in Ecology,10, Ecology Institute, Oldendorf/Luhe, 1997

• Margalef, R., ‘Going at our own risk. Abstracts,The Earth's Changing Land Gcte-Lucc Open ScienceConference on Global Change’, 3-5, Barcelona, 1998

• Margalef, R., "L'ecologia com a passió de vida",La Universitat, 6: 26-27, 1999

• Margalef, R., "Organització de la biosfera i reflexionssobre el present i el futur de la nostra espècie i dela ciència ecològica", a: La biologia a l’alba d’unnou mil·lenni (J. Bertranpetit, ed.), Treb. Soc. Cat.Biol., 50: 47-59, 2000a

• Margalef, R., ‘Exosomatic structures and captiveenergies relevant in succession and evolution’, a:Thermodynamics and Ecological Modelling (S. E.Jørgensen, ed.), 3-15, Lewis, Boca Raton, 2000b

• Prats, C. & Flos, J., ‘Ecology at an exhibition: Impactand informal learning’, a: ‘Homage to Ramon Marga-lef, or Why there is such pleasure in studying nature’(Ros, J. D. & Prat, N., eds.), Oecologia aquatica, 10:393-409, 1991

• Ros, J. D., ‘Ramon Margalef, limnologist, marinebiologist, ecologist, naturalist’, a: ‘Homage to RamonMargalef, or Why there is such pleasure in studyingnature’ (Ros, J. D. & Prat, N., eds.), Oecologia aqua-tica, 10: 413-423, 1991

• Ros, J. D., Rots de vaca i pets de formiga, Thassà-lia, Barcelona, 1999a

• Ros, J. D., Proposicions il·luminadores i insensates,Empúries, Barcelona, 1999b

• Ros, J. D., La natura marradeja, Rubes, Barcelona,2001

• Ros, J. D. & Prat, N., eds., ‘Homage to Ramon Marga-lef, or Why there is such pleasure in studying nature’,Oecologia aquatica, 10. Universitat de Barcelona.Barcelona. 1991

• Wilson, E. O., Sociobiology. The New Synthesis, Belk-nap, Cambridge, 1975 (traducció cast. Sociobiolo-gía, Omega, Barcelona, 1982)

• Wilson, E. O., Consilience. The Unity of Knowledge,Knopf, Nova York, 1998 (traducció cast. Consilience.La unidad del conocimiento, Galaxia Gutenberg,Barcelona, 1999)

«La informació iel poder acumu-lats per la nostracivilització es potpermetre ambarrogànciacloure l’entradaa més informaciói... ens tanquema l’adquisició dela saviesa»

Ian McHarg (1920-2001), arquitectei divulgador científic, és autor d’ unllibre clau i que es va anticipar alseu temps pel que fa als gransproblemes ambientals. Design withNature (Proyectar con lanaturaleza), publicat l’any 1969,relaciona l’ecologia amb laplanificació i l’ordenacióterritorial. Amb aquest treball,McHarg es va anticipar a lanecessitat de l’avaluació ambientalabans del desenvolupament i laconstrucció d’infraestructures i vaorientar el camí per a unaconvivència entre l’artefacte–l’objecte projectat– i la natura.

Ian L. McHargProjectar amb la naturalesa

José M. Baldasano RecioCatedràtic d'Enginyeria Ambiental

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Ian L. McHarg va néixer l'any 1920 a Clyde-bank (Escòcia) i va morir el passat mesde març. Va ser un pioner de l'arquitecturadel paisatge, de la planificació ecològica, amés de professor emèrit de la Universitatde Pennsylvania, on va fundar el Depar-tament d'Arquitectura del Paisatge, i onva exercir com a director durant tres dèca-des. També ha estat considerat com unacadèmic, un divulgador televisiu i un defen-sor del medi ambient. El 1990, el presi-dent Bush el va premiar amb la NationalMedal of Art, i l'any 2000 va rebre el JapanPrize in City Planning.L'obra Design with Nature (Projectar ambla naturalesa), editada el 1969, ha estatel seu treball científic més influent. Ambla publicació d'aquest llibre, McHarg sobre-surt entre un grup reduït de professorsuniversitaris, escriptors i activistes ambien-tals que, als Estats Units, comencen a orien-tar i cridar l'atenció pública cap al mediambient a principis dels anys seixanta.Design with Nature és un text que es vaanticipar a qüestions avui vives i en el quales poden descobrir idees d'una vigènciaextraordinària. El 1992 John Wiley & Sonsen va publicar la segona edició, i l'any 2000va ser traduïda al castellà per l'editorialGustavo Gili. La principal contribució deMcHarg com a professor coincideix amb laseva estada a la càtedra del Departamentd'Arquitectura del Paisatge de la Univer-sitat de Pennsylvania entre 1954 i 1987,on després va ser professor emèrit. Vadesenvolupar un programa interdiscipli-nari únic i influent, incorporant-hi profes-sionals de diferents disciplines. En les sevesclasses va utilitzar, de forma conjunta, tantmètodes de taller com de treball de labo-ratori i camp. L'esmentat departament

universitari es va convertir en un referenten la seva especialitat. McHarg tambécompleta la seva trajectòria amb una incan-sable activitat de conferenciant i amb treballsde divulgació, especialment a la televisió.Design with Nature s'escriu quinze anysdesprés que McHarg fos contractat per laUniversitat de Pennsylvania per crear unnou programa d'arquitectura del paisatge.El president de la Conservation Foundationel va convèncer per escriure aquest llibre,perquè considerava necessari, crucial enaquells moments —i també en l'actualitat—,que s'escrivís un llibre que relacionésl'ecologia amb la planificació i l'ordenacióterritorial. Amb aquest llibre, McHarg avançala necessitat de l'avaluació ambiental prèvia

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

63

McHarg sobresurtentre un grup reduïtde professorsuniversitaris,escriptors i activis-tes ambientals que,als Estats Units,comencen a orientari cridar l'atenciópública cap al mediambient a principisdels anys seixanta

al desenvolupament i construcciód'infraestructures, proposa un mètoded'estudi específicament orientat a la plani-ficació territorial i aplana el camí per a laconvivència entre l'artefacte (objecte projec-tat) i la naturalesa. En definitiva, defineixtècniques per al desenvolupament de noveseines d'inventari i anàlisi espacial.No hem d'oblidar que quan s'escriu aquestllibre, l'any 1969, s'entenia poca cosa delsignificat de l'ecologia fora d'un contextestrictament científic o no se sabia comintroduir els processos naturals en la plani-ficació i en la realització de projectes. Peraixò, s'ha convertit en un text clàssic i dereferència, que s'utilitza com a llibre de texten moltes universitats i que apareix en unaàmplia gamma de col·leccions bibliogrà-fiques. Té una estreta vinculació amb laprotecció del medi ambient, amb les cièn-cies ambientals, amb l'arquitectura delpaisatge, així com amb la planificacióterritorial. Encara avui a Europa, estem adop-tant tímidament les avaluacions ambientalsestratègiques en els projectes i progra-mes.Però també convé esmentar que, durant elsanys seixanta del segle passat, eren moltpocs els defensors del medi ambient, aixícom el nombre de ciutadans interessats peltema. Al concepte de desenvolupamentsostenible, encara li quedaven uns quantsanys per ser simplement enunciat (1987).En aquell moment no s'havia sentit a parlarde Seveso, Txernòbil, Bhopal, Love Canal,Times Beach, Valdez, etc. No hi havia indi-cis del canvi climàtic, ni de la desertització,ni de la reducció de la capa d'ozó. Ambprou feines es començava a treballar en elstemes de qualitat de l'aire i de les aigües,ni els residus havien assolit el nivell deproblema que avui suposen.Als Estats Units, on es va iniciar i es va lide-rar el moviment mediambiental, en aquellmoment només hi havia un petit cercled'iniciats. Tanmateix, els seguidors, perso-nes preocupades pels problemes mediam-bientals que estaven emergint, van anarcreixent de forma insospitada. En aquestcontext es va escriure el llibre. Encara queda-ven anys perquè la preocupació pel medi

ambient es convertís en una inquietud prio-ritària en l'agenda global.Proyectar con la naturaleza és una traduc-ció molt encertada del títol original anglèsal castellà; ofereix una combinació singu-lar d'idees on la Terra en el seu conjunt, ino només la regió, es presenta com unecosistema viu, i en conseqüència dinàmic,on s'integren els processos i els factors biofí-sics amb els humans a fi i efecte de fona-mentar les decisions de planificació i deprojecte. Tot plegat s'intenta resumir enel paràgraf següent, reproduït del llibreHuman Ecological Planning at Pennsyl-vania (1981).«Les possibilitats de crear una ecologiahumana semblen viables per una novaampliació i integració de les disciplines cien-tífiques existents. L'ecologia està acostu-mada a integrar les ciències del medi biofí-sic. Si ampliem l'ecologia afegint-hil'etologia, hi introduïm el comportamentcom una estratègia adaptativa. Si l'ampliemmés enllà amb l'etnografia i l'antropologiapodem incloure-hi l'estudi del comporta-ment humà com a adaptació. Si, finalment,l'ampliem amb l'antropologia mèdica il'epidemiologia podem tancar el cicle exami-nant el medi natural i humà en termes desalut i benestar.»Les seves propostes són pròximes, conte-nen elements de similitud, a la Teoria deGaia desenvolupada per Lovelock i Margu-lis (1979), en la qual la vida no s'adaptade forma aleatòria a un medi inert, sinó queés el producte derivat de totes les interac-cions que crea un ecosistema viu, sa o insà,sintròpic o entròpic.El llibre sorgeix de diferents cursos teòricsplantejats amb enfocaments innovadors,del curs titulat "Ecology of the City"(L'ecologia de la ciutat), i principalment delcurs impartit per McHarg, titulat "Man andEnvironment" (L'home i el medi ambient).En aquest, s'hi tractava l'evolució de la matè-ria, la vida i l'home; les diferents formes enquè, des de la filosofia o des de la religió,s'havia concebut la naturalesa. Intentavarecollir la dependència de l'home de la natu-ralesa des d'un punt de vista fisiològic i

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

64

La seva participacióprofessional ennombrosos plansi projectes, fora idins dels EstatsUnits, contribueixena desenvolupar lapràctica actual dela planificacióterritorialintegrant-hi elmedi ambient

psicològic per concloure presentant la visióde l'ecologia.Tanmateix, el llibre també sorgeix de lapraxi, de la realització de projectes i estratè-gies orientats a la solució de problemescada vegada de volum i complexitat mésgran, tant des de l'experiència docent comde la professional. La seva participacióprofessional en nombrosos plans i projec-tes, fora i dins dels Estats Units, contri-bueixen a desenvolupar la pràctica actualde la planificació territorial integrant-hi elmedi ambient, a contrastar les teories, aconsolidar el seu mètode de treball, a tras-lladar al seu treball les idees i els mèto-des desenvolupats, però també a concep-tualitzar la pràctica.En un dels seus treballs va adoptar unsistema d'indicadors ambientals per orien-tar el desenvolupament del municipi deMedford (1974), aspecte molt en voga avuidia en el desenvolupament de les Agendes21, nascudes de la Conferència sobre MediAmbient i Desenvolupament de Rio deJaneiro de 1992. També va establir lesidoneïtats d'ús per a cada sòl.Segons les pròpies paraules de McHarg (pera l'edició de 1992):«Projectar amb la naturalesa es proposavadonar resposta a tota una sèrie de defi-ciències òbvies. La primera d'elles eral'absència de qualsevol noció mediambientalen la planificació, que en aquells momentsera un procés exclusivament socioeconò-mic. La segona era la falta d'integració entreles diferents ciències mediambientals. Elsgeòlegs, els meteoròlegs, els hidròlegs, etc.,coneixien molt bé les ciències físiques, peròno les de la vida; d'altra banda, els ecòlegsi els biòlegs coneixien modestament elsprocessos físics. Per la resta, els científicsen general no mostraven cap interès pelsvalors o per la planificació; finalment, nohi havia una aproximació teòrica que abor-dés el problema de les adaptacions huma-nes.»«Projectar amb la naturalesa va suposaruna resposta a cadascun d'aquests proble-mes descrits i, de fet, va proporcionar unametodologia per incorporar les dadesmediambientals als processos de planifi-

cació. L'enfocament dominant en els estu-dis d'ecologia s'amplia integrant-hi la tota-litat de les ciències mediambientals. La qües-tió dels valors es va presentar com aessencial dintre del moviment de defensadel medi ambient (i podem afegir, tambéen el fet de planificar i projectar) i es vaconfigurar una teoria. Em permetria sugge-rir que aquest caràcter integrador és eltret principal de la metodologia de la plani-ficació ecològica. »És la barreja especial d'aprofundiment cien-tífic i disseny constructiu el que converteixaquest llibre en una aportació excepcional.En establir la necessitat d'una intervencióconscient, d'una valoració ètica, d'una orga-nització ordenada i d'uns plantejamentsestètics deliberats que tinguin en consi-deració tots i cadascun dels aspectes del'entorn, McHarg no posa l'èmfasi única-ment en el projecte o en la naturalesa perseparat, sinó en la preposició amb pelque implica de cooperació entre l'home ila naturalesa. No pretén imposar el dissenyd'una manera arbitrària, sinó utilitzar almàxim el potencial que la naturalesa ofereix,sense oblidar les restriccions necessàriesque imposa. D'aquesta manera, en incor-porar la naturalesa en la seva totalitat, sapque l'esperit de l'home, com a part d'ellaque és, posseeix quelcom molt valuós perafegir-ho a aquest potencial.La teoria central de McHarg és que l'ecologiaha d'estar en el fonament de les ciènciesque intervenen i repercuteixen en l'ambient.Per això, és necessari un reajustament bàsicde caràcter filosòfic, ètic i estètic, que aturila destrucció del planeta.El mètode de McHarg consisteix a compren-dre els processos que configuren el terri-tori i utilitzar-los com a fonament delprojecte. El mètode analitza els sistemesbiofísics i socioculturals del lloc per desvet-llar on han de ser establerts usos del sòlespecífics. Com ell mateix ha resumit diver-ses vegades:«El mètode defineix les millors àrees pera un ús del sòl potencial i la convergèn-cia de tots o gairebé tots els factors consi-derats propicis per aquest ús en absènciad'altres condicions. Les àrees que reunei-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

65

El mètode deMcHarg consisteixa comprendre elsprocessos queconfiguren elterritori i utilitzar-loscom a fonament delprojecte. El mètodeanalitza els sistemesbiofísics i socio-culturals del llocper desvetllar on hande ser establertsusos del sòlespecífics

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

66

xen aquestes característiques es conside-ren intrínsicament idònies per a l'ús del sòlconsiderat... (...) Demanem a la terra quemostri on hi ha els millors llocs. Establimcriteris per a diferents tipus d'excel·lènciaque responguin a una àmplia varietatd'alternatives. Busquem no només l'índexmés ampli d'excel·lències diferenciado-res entre diferents emplaçaments per aciutats, sinó també el major nombred'alternatives dintre de cadascuna d'elles.»Per assolir aquest objectiu, és fonamentalun procés interdisciplinari de recollida ianàlisi de les dades. El reconeixement(survey) ha de precedir al projecte, i elprojecte ha de liderar l'acció. McHarg estruc-tura la cronologia del dispositiu que had'organitzar la investigació: recollir la infor-mació dels diferents components (geolo-gia, condicions meteorològiques, hidro-logia, sòls, vegetació, vida animal, perculminar amb els usos del sòl); despréses representa en mapes la distribució espa-cial de la informació. Utilitzant el procésanomenat anàlisi d'idoneïtat (suitabilityanalysis), aquests mapes s'estructuren encapes que representen un espai determi-nat (layer cake) i se sobreposen o combi-nen (overlay mapping) per desvetllar elsmodels de territori i per identificar tantles limitacions com les oportunitats d'usospotencials.Aquesta representació en capes facilita unaexplicació de l'àrea d'estudi, de manera quecadascun dels nivells depèn de les carac-terístiques de les capes inferiors, cada capaincrementa l'explicació; tot plegat dóna coma resultat el model descriptiu biofísic. Elmodel permet plantejar quines zones podenresultar més adequades per a un ús deter-minat i quines més desaconsellables. És adir, permet buscar els llocs en què es donenel major nombre de característiques favo-rables, amb limitades característiques perju-dicials. Desenvolupa una metodologia queengloba, mitjançant la incorporació delsaspectes mediambientals del territori, l'eternproblema per a l'home d'on ha de localit-zar les seves activitats.

McHarg també dóna una enorme importàn-cia als inventaris, tant en els aspectes decontingut com metodològic; l'aplicació delseu mètode exigeix inventaris molt elabo-rats. Els avenços tecnològics mitjançant elssatèl·lits actuals en faciliten la realització.Els inventaris constitueixen una descripciódel món, o ecosistema objecte d'estudi, coma processos que actuen recíprocament icom a sistema de valors i varietat de medisque mostren graus d'adaptació per als orga-nismes, homes i usos del sòl. Tot això podriamanifestar-ne la forma intrínseca. Es podriaveure que hi ha graus de salut i malaltia.Els inventaris han d'incloure tant els arte-factes de l'home com els processos natu-rals.La seva obra no ha estat, lògicament,exempta de crítiques. Alguns projectistesi professors van criticar McHarg perpromoure un "determinisme ambiental" enquè el coneixement ecològic semblava lafont de tot coneixement projectual. Des dela perspectiva ecològica —en una revisióprimerenca del llibre realitzada el 1971—,es conclou que és el coneixement cientí-fic, elitista, tecnocràtic el que legitima elpoder i l'autoritat destructius. I, encara quela planificació fos una activitat política isocial, no estrictament ecològica, reco-neixien l'atractiu de la visió compressivaque Projectar amb la naturalesa ofereix.El mètode de McHarg, conegut també comel mètode de les transparències, va facili-tar el desenvolupament dels actuals siste-mes d'informació geogràfica (SIG), sobre-tot gràcies a un grup d'investigació deHarvard que, motivat per les seves conferèn-cies dels anys seixanta, va desenvolupar elsprimers programes d'ordinador d'aquesttipus. Així, J. Dangermond, president ifundador d'ESRI (Environemntal SystemsResearch Institute), autors d'ArcInfo iArcView, afirmava que el professor McHarg«havia creat el context en el qual el SIGpogués florir» (Thompson, 1991). Els siste-mes d'informació geogràfica han incre-mentat i constitueixen un important instru-ment metodològic actual en l'avaluació delsimpactes i riscos ambientals. Una de lesmajors contribucions d'un SIG es deu a la

Alguns projectistesi professors vancriticar McHarg perpromoure un"determinismeambiental" en quèel coneixementecològic semblavala font de totconeixementprojectual

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

67

capacitat per integrar dades en un formatcartogràfic referenciat i potenciar fortamentla capacitat analítica i deductiva. El seuinterès està lligat a les possibilitats que oferei-xen per descriure i analitzar la informa-ció distribuïda espacialment, tant en l'anàlisiespacial de les dades de partida, com enl'anàlisi espacial dels resultats que s'obtenen;així com la seva evolució en el temps.A principis dels anys setanta McHarg vaelaborar un pla global de qualitat mediam-biental per a l'Agència de Protecció Ambien-tal dels Estats Units (USEPA), que va conduira la institucionalització de moltes de lesseves idees en l'avaluació ambiental delsprojectes federals. En els anys setanta varealitzar avaluacions d'impacte ambientalpioneres.En col·laborar, des de la Universitat dePennsylvania, amb la USEPA en l'elaboraciódels inventaris ambientals nacionals enels anys setanta, va influir en la políticaambiental del seu país, avantguarda mundialen aquells moments. La realització del Diade la Terra es deu en part a les idees deMcHarg.La National Environmental Policy Act cons-titueix la primera llei mediambiental delsEstats Units en un sentit estricte. Part deltipus de llenguatge que s'hi utilitza provédel seu llibre Projectar amb la natura-lesa. La seva metodologia va donar lloc al'anomenat Environmental Impact Analy-sis and Statement (Avaluació d'impacteambiental), que constitueix la base queha permès introduir els aspectes mediam-bientals en els projectes, tantd'infraestructura com d'enginyeria indus-trial, a tot el món.A McHarg li va interessar la qüestió delsvalors. La va plantejar des del punt de vistade la polèmica que sempre ha existit entrel'home i la naturalesa en les diferents acti-tuds occidentals, exemplificada amb totaclaredat en la narració de la Creació que esrecull en el Gènesi, i que comparteixen tantel cristianisme com el judaisme. L’interessavaqüestionar l'actitud cultural dominant aOccident enfront de la naturalesa i propo-sar una perspectiva diferent, disposada areconèixer els valors de la naturalesa i

d'avaluar les decisions múltiples pròpiesde la planificació. Defensa una concep-ció ecològica que està més d'acord ambl'experiència, i una via capaç de manteniri enriquir la biosfera, la salut de l'home iel seu benestar. Indica: «el sistema econò-mic de valors ha d'ampliar-se en un sistemarelatiu que abasti els processos biofísics iles aspiracions humanes».Es planteja i adopta una posició en quèla naturalesa no és l'enemic que l'homeha de conquerir, sinó que és tractada coma aliada i amiga. Respecte a la qüestió deper què tenen valor el medi ambient i elsrecursos naturals?, McHarg es decanta peruna posició que posteriorment s'ha anome-nat l'ètica de la terra, on la naturalesa nohumana té un valor intrínsec, inherent, iposseeix, per tant, drets morals i naturals(Azqueta, 1994). Aquesta posició està enconfrontació amb l'altre extrem, en quètrobem les postures que comparteixen unaètica antropocèntrica, en què el que confe-reix valor a les coses, inclòs el medi ambient,és la seva relació amb l'ésser humà (les cosestenen valor sempre en la mesura que lespersones els en donen). Segueix el treballd'Hipòcrates en el seu famós Tractat delsaires, les aigües i els llocs, en què, perprimera vegada s'enfoca la vida de l'hometant en salut com en malaltia, com depe-nent de les forces de la naturalesa, a diferèn-cia dels primers filòsofs grecs, que conce-bien l'home com quelcom aïllat. Compodem veure, el problema no és nou.Pren en consideració l'existència d'un buitsignificatiu. Mentre l'atenció principal delsproblemes mediambientals se centra enl'aire, les roques, l'aigua, el sòl, les plantes,els animals i els ecosistemes, amb proufeines es té en compte l'estudi dels siste-mes socials. McHarg assenyala:«tots els sistemes estan subjectes a la neces-sitat de descobrir el més adequat delsentorns possibles, adaptant-ho i adaptant-s'hi ells mateixos per fer-ho encara mésadequat. Un entorn adequat és el querespon al màxim de necessitats plantejadesper un usuari, amb el mínim esforçd'adaptació possible. En aquest sentit, undesenvolupament apropiat comportaria un

mínim d'intervenció. Una adequació sintrò-pica revelarà el gran triomf evolutiu, aixícom la salut de les diferents espècies idels ecosistemes. D'altra banda, les pato-logies i les malalties excessives posen demanifest el desajust entròpic; és a dir,l'existència d'un sistema que resulta inca-paç d'assolir l'adequació al medi, incapaçd'adaptar-s'hi o d'adaptar-lo».En els seus llibres i en el seu treball intentadeterminar els processos per planificarun medi ambient autorenovable i equili-brat, que contingui tots aquells ingredientsnecessaris perquè s'hi donin la prosperi-tat biològica de l'home, la cooperació sociali l'encoratjament espiritual. No ens sonaaixò que avui dia anomenem desenvolu-pament sostenible?Aquest article intenta ser un petit home-natge a aquest home que ha dedicat la sevavida a establir i millorar la nostra relacióamb la naturalesa. Res millor que acabaramb les seves pròpies paraules:«Tenim davant nostre una tasca: compren-dre el funcionament del planeta, regular lesnostres actuacions tenint en compte aquestsconeixements, restaurar la Terra, tornar-lila seva verdor... [...] En la recerca de la super-vivència, de l'èxit i de la seva realització,la perspectiva ecològica ofereix una apro-ximació d'allò més valuosa. Mostra el camípel qual l'home seria enzim de la bios-fera: administrant-la, millorant l'adequaciócreativa de l'entorn humà, portant aterme el projecte de l'home amb la natu-ralesa. » •Bibliografia

• Azqueta D. (1994), Valoración Económica de laCalidad Ambiental. McGrawHill, 299 pp.

• McHarg, Ian L. (2000), Proyectar con la Naturaleza.Editorial Gustavo Gili, 197 pp.

• Thompson W. (1991), ANatural Legacy: IanMcHargand His Followers. Planning, novembre: 14-19.

Mario Molina (1943), enginyerquímic mexicà, doctorat per laUniversitat de Berkeley, ha dedicatla seva carrera científica alconeixement dels processosquímics que controlen la formació idescomposició de l’ozó al’atmosfera. Precisament per haverdescobert les causes de la formaciódel forat d’ozó antàrtic, va rebrel’any 1995, conjuntament ambRowland i Crutzen, el premi Nobelde Química.

Mario MolinaDe la recerca al compromís

ambientalJoan Albaiges

Químic. Investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

«La ciència per ella mateixa no és ni bonani dolenta», respon Mario Molina, premiNobel de química l’any 1995, en ser inter-pel·lat sobre l’impacte del progrés indus-trial en el medi ambient i en la nostra salut.«El que la societat fa amb la ciència, és a dirla tecnologia, ja és una altra història.»Roald Hofmann, premi Nobel de químical’any 1981, sembla coincidir en la mateixaapreciació: «No hi ha molècules dolentes,hi ha negligència o maldat en els éssershumans», escriu en el recorregut imagina-tiu, gairebé poètic, que fa per la químicaen el seu llibre The same and not the same1.I comenta alguns exemples. La talidomida,tan desastrosa com és en els primers esta-dis de l’embaràs, ha mostrat la seva utili-tat en el tractament dels processos infla-matoris associats a la lepra, i fins hi tot hiha indicis sobre la seva capacitat per inhi-bir la replicació del VIH de la SIDA. L’òxidnítric, el NO, és un contaminant atmosfè-ric que contribueix a la formació de l’ozó,però també és un neurotransmissor fona-mental en el nostre organisme. Precisamentl’ozó, actor principal de l’obra científica delnostre personatge, i productor del nefastsmog fotoquímic, causat principalment pelsescapaments dels cotxes, és també unprotector de la radiació solar. Per això esdiu que hi ha un ozó "bo" i un ozó "dolent",el primer produït per la naturalesa i situata l’estratosfera, entre 15 i 50 km d’altitud,el segon produït per l’activitat humana ala troposfera. L’ozó estratosfèric actua defiltre de les radiacions ultravioleta de longi-tud d’ona inferior a 300 nm, que són moltperilloses per a les diverses formes de vidaa la Terra. Per la seva banda, l’ozó troposfè-ric, que representa només un 10% del queenvolta la Terra, però la concentració del

qual ha anat augmentant els darrers decen-nis a l’hemisferi nord i sobretot a les gransciutats, contribueix a l’efecte hivernacle icomporta un risc per a la salut.Aquesta ambivalència del progrés científicha estat viscuda de manera intensa i compro-mesa per Mario Molina al llarg de la sevacarrera investigadora. Una carrera dedicadaal coneixement dels processos químics quecontrolen la formació i descomposició del’ozó a l’atmosfera, i que van fer-lo merei-xedor del Nobel de química, junt ambRowland i Crutzen, per haver descobert lescauses de la formació del forat d’ozó antàr-tic, veritable taló d’Aquil·les de l’univers.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

69

Aquestaambivalència delprogrés científicha estat viscuda demanera intensai compromesa perMario Molina al llargde la seva carrerainvestigadora

Vaig conèixer-lo en un congrés a Oaxaca(Mèxic), l’any 1993, on havíem estat convi-dats per exposar els nostres treballs. La sevapresentació, centrada en l’efecte dels cloro-fluorocarbonis, els CFC, sobre l’ozó estra-tosfèric, més enllà del seu indubtable valorcientífic, va ser alhora didàctica i exigentd’una major consciència de la societat indus-trial enfront de la problemàtica ambien-tal. Em va sorprendre com combinava elrigor científic amb la capacitat de comu-nicació i la preocupació pels problemesreals de l’ambient. «El que realment emmotiva», ha dit sovint, «és fer recerca fona-mental i veure que no és incompatible ambfer quelcom de beneficiós per a la societat.Fer les dues coses és una experiència moltgratificant.»

Els inicis

Mario Molina va néixer a Ciutat de Mèxic,el 1943, en el si d’una família benestant.Després de passar uns anys d’escola primà-ria a Suïssa, seguint un costum familiar, id’aprendre a tocar el violí amb destresa, vacursar els estudis d’enginyeria química a laUNAM, on es va graduar el 1965. Ell mateixconfessa que gran part d’aquesta orienta-ció va ser deguda a la fascinació que desde molt petit li va produir l’experimentaciócientífica, fins al punt de convertir un banyen desús de casa seva en un laboratori,on passava hores i hores entretingut ambjocs de química, amb l’ajuda d’una tia sevaque era química.El coneixement de l’alemany li va facilitarfer un postgrau de dos anys, en cinètica deles polimeritzacions, a la Universitat deFriburg, i ampliar els seus coneixements endiverses àrees de la química física. Final-ment, el 1968, va marxar cap a la Univer-sitat de Berkeley per fer el doctorat en elgrup del professor Pimentel, amb l’objectiud’estudiar la dinàmica molecular utilitzantlàsers químics, que uns anys abans havienestat descoberts en el seu grup. En aquestaestada va conèixer Luisa Tan, que desprésesdevindria la seva esposa i col·laboradora.El seu treball en el grup de Pimentel, de quiguarda un excel·lent record com a mestre,

va versar sobre la distribució de l’energiainterna en els productes de les reaccionsfotoquímiques. Va haver de familiaritzar-seamb l’ús dels làsers químics i la interpre-tació dels senyals de l’emissió làser. Aquellseren els anys dels moviments estudiantilscontra la guerra del Vietnam, i va haverde confrontar-se amb el fet que els seusútils de recerca, els làsers químics, fossintambé emprats com a armes. Això el vafer qüestionar-se sobre la responsabilitatsocial del científic, un tema que és sovintpresent en el seu discurs. Per què fem elque fem? Es podrien esmerçar millor elsrecursos de què disposem? La ciència ésbona o dolenta? «En tot cas», deia, «vull estarimplicat en recerques que siguin benefi-cioses per a la societat, i no amb finalitatsdestructives. »En acabar el doctorat a Berkeley, l’any 1972,ell i la seva esposa es van traslladar a Irvine(Califòrnia) a treballar en el grup deRowland, que havia estat pioner en larecerca de les propietats químiques delsàtoms amb excés d’energia translacional iproduïda per processos radioactius.Rowland li va oferir de treballar en unprojecte consistent en l’estudi del compor-tament a l’atmosfera, de certs compostosquímics industrials, summament inerts, elsCFC (principalment FCl3 i CF2Cl2), queJames Lovelock havia demostrat que s’hiestaven acumulant, encara que, aparent-ment, sense cap efecte negatiu. 2

Efectivament, els freons tenien unes propie-tats singulars. Es podien comprimir i vapo-ritzar amb facilitat i eren pràcticament inal-terables amb el temps, cosa que els feiaaptes per a moltes aplicacions, sense quese’n pogués esperar cap problema en el seuús. L’any 1930 el seu inventor inhalavavapors de CFC i bufava sobre una espelmaencesa per mostrar com aquests compos-tos no eren ni tòxics, ni inflamables. Finsals anys 80 els CFC van fer possible l’aparicióde noves tecnologies i productes com elsmoderns refrigeradors, l’aire condicionatals cotxes i a les cases, els materials plàs-tics esponjats, emprats entre d’altres com aaïllants, el rentat en sec, o bél’emmagatzematge en dipòsits a pressió de

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

70

El seu treball en elgrup de Pimentel,de qui guarda unexcel·lent recordcom a mestre, vaversar sobre ladistribució del’energia interna enels productes deles reaccionsfotoquímiques

fàrmacs, cosmètics, insecticides, colorantsi molts altres productes, per ser dispen-sats en forma d’aerosol. La seva produc-ció es duplicava cada cinc anys. «Com podiaimaginar», diu Molina, «que l’ús d’unsproductes tan comuns com els desodorantsfossin els causants d’un problema d’abast tanglobal? »

La descoberta

Així explica ell mateix l’evolució dels esde-veniments.3 «Tres mesos després d’arribara Irvine, Rowland i jo vam desenvolupar lateoria de la fotodissociació de l’ozó perals CFC. En principi, però, els resultats nosemblaven ser gaire interessants, perquè,de fet, els CFC eren transparents a la radia-ció ultravioleta de la baixa atmosfera i,per tant, els seus efectes eren poc rellevants.Vam saber, però, que els freons podienmigrar cap a les capes altes de l’atmosfera,i fins i tot arribar a l’estratosfera, on, allàsí, podrien ser destruïts per la radiació solarde longitud d’ona més curta, i produir radi-cals Cl i ClO, que iniciarien una sèrie deprocessos de conseqüències extraordinà-ries, la principal de les quals era la destruc-ció de la capa d’ozó estratosfèric que envoltala Terra i que ens protegeix precisament dela radiació solar ultravioleta més perillosa.I vam ser conscients de la gravetat delproblema quan vam constatar que d'acordamb les quantitats de CFC produïdes indus-trialment i sense un control de les emis-sions, en poques dècades es podia reduiren un 30 o 40% l’ozó que es troba a uns40 km d’alçada. Un efecte molt superioral poder destructor dels òxids de nitro-gen, d’origen antròpic o natural, que haviaestat descobert per Crutzen uns anys abans.4

Els resultats eren tan sorprenents que laprimera cosa que vam pensar va ser queens havíem equivocat en els càlculs.Davant la magnitud del problema vam deci-dir intercanviar informació amb elscol·legues experts en recerca atmosfèricai vam anar a Berkeley per parlar-ne ambel professor Johnston, conegut pels seustreballs sobre l’impacte dels vols supersò-nics en la capa d’ozó estratosfèric. Johns-

ton ens va informar que feia alguns mesosque dos científics, Cicerone i Stolarski,havien arribat a conclusions similars pelque fa al paper catalític dels àtoms de clora l’estratosfera, en relació amb les emissionsd’àcid clorhídric dels volcans o de l’ús deperclorat amònic en els transbordadorsespacials. Convençuts, finalment, de lacorrecta interpretació de les nostres dadesvam publicar els resultats a la revista Nature,el juny del 1974.5 »Era la primera vegada que es tenia evidèn-cia dels efectes adversos d’una activitatindustrial a escala global. Amb tot, la desco-berta va tenir un ressò més aviat limitat.El 1977, alguns països com els EUA, Canadài Suècia van començar a prohibir l’úsd’aerosols a base de CFC, i poca cosa més,ja que l’estratosfera quedava molt llunyde les preocupacions de la gent i dels polí-tics. El fet, però, va constituir un impor-tant precedent de l’aplicació del principi deprecaució, que estableix la necessitatd’actuar, fins i tot sense proves concloents,si hi ha indicis de possibles danys irrever-sibles. Sortosament, la constatació fefaentde la gravetat del problema vindria anysdesprés. D’altra banda, la descoberta esproduïa deu anys abans que el movimentecologista s’organitzés i tingués una certacapacitat d’influència. És per això que davantl’absència d’organitzacions a través de lesquals advocar per un canvi, van decidirno només comunicar-ho als col·legues cien-tífics, sinó també als mitjans de comuni-cació. Era l’única manera d’aconseguir quetota la societat s’impliqués en el problemai adoptés les mesures necessàries per a miti-gar-lo. «Va ser aleshores quan vaig adonar-me», diu Molina, «que havia deixat de durel barret de científic per parlar com unciutadà preocupat.»Mentrestant, Molina era promogut com aprofessor de la universitat i això va ferque hagués d’establir el seu propi grupde treball, en el qual va col·laborar la sevaesposa Luisa. La seva passió pel treball expe-rimental, que havia conreat des de petit, esva veure dificultada per l’activitat acadè-mica que havia de dur a terme. És per aixòque, després de sis anys a Irvine, el 1982

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

71

Era la primeravegada quel’Acadèmia Suecaconcedia el premiNobel a unaactivitat de recercarelacionada ambl’impacte de l’homesobre el medi

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

72

va decidir acceptar una posició no acadè-mica al Jet Propulsion Laboratory del Cali-fornia Institute of Technology. Allí tindriaun grup més petit, però podria realitzarel seu somni de continuar experimentantamb les seves pròpies mans.Aquella situació d’aparent desinterès perles repercussions ambientals dels CFC vaesvair-se ràpidament l’any 1985, quanFarman i els seus col·laboradors del BritishAntarctic Survey van publicar les sorpre-nents dades sobre la depressió estacionalde la capa d’ozó a l’Antàrtida.6 En deu anys,del 1980 al 1990, les concentracions d’ozómesurades durant la primavera austral, al’octubre, a la Halley Bay Station, haviencaigut de 300 a 150 unitats Dobson, moltmés del que es podia preveure, i deixantpràcticament sense protecció de la radia-ció solar un territori tan gran com els matei-xos EUA. El més sorprenent era que unsproductes consumits majoritàriament al’hemisferi nord deixaven sentir els seusefectes tan lluny com al pol sud, la qualcosa podia ajudar a prendre consciènciadels límits del nostre planeta i de la neces-sitat de preocupar-se per la seva salut global.Però, per què l’efecte estava tan localit-zat, en l’espai i en el temps?Els models de circulació atmosfèrica del’ozó, que han estat estudiats durant mésde 50 anys, partint de les observacions deDobson (1920), impliquen un transportvertical des de la troposfera cap al’estratosfera en els tròpics i un flux advec-tiu cap a latituds més grans, especialmenten augment a la primavera. D’altra banda,a l’hivern es formen uns núvols (polar stra-tospheric clouds, PSC) de cristalls de gel id’àcid nítric sòlid, que seran el substratnecessari perquè, en acréixer la radiaciósolar a la primavera, es produeixin una sèriede reaccions heterogènies, que comportenla producció de clor, procedent de la foto-dissociació dels CFC, que serà la font deradicals que destruiran l’ozó. Aquesta coin-cidència de factors no es dóna a l’Àrtic,on els PSC desapareixen abans de l’arribadade suficient radiació solar, capaç de produirel radicals clor.

Molina i la seva esposa Luisa van contribuirde manera significativa al coneixementde les reaccions químiques que ocorren enels núvols polars, i en uns experimentsde simulació en el laboratori van identifi-car noves fotoreaccions de derivats del clor(àcid clorhídric, òxid i peròxid de clor, etc.)sobre cristalls de gel, que condueixen ala formació de radicals clor i permeten expli-car la ràpida pèrdua d’ozó a l’estratosferapolar.7

El reconeixement científic

L’11 d’octubre del 1995, en arribar al seudespatx després d’un dia normal de classe,com a professor de ciències ambientals alDepartment of Earth, Atmospheric andPlanetary Sciences, del Massachussets Insti-tute of Technology de Boston, on s’haviatraslladat el 1989, Mario Molina va rebreuna trucada de l’Acadèmia Sueca. Li haviaestat concedit el premi Nobel de química,compartit amb F.S. Rowland, company seua la Universitat de Califòrnia, a Irvine, i ambPaul Crutzen, de l’Institut de Química MaxPlanck, a Mainz, per la seva contribuciópionera, tal com diu el títol de concessió,al coneixement dels processos químics quecontrolen la formació i descomposició del’ozó a l’estratosfera. «Amb l’explicació delsmecanismes químics que condicionen lacapa d’ozó estratosfèric», conclou el docu-ment, «els guardonats van contribuir a salvar-nos d’un problema ambiental global deconseqüències catastròfiques pel planetai per la humanitat.» Era la primera vegadaque l’Acadèmia Sueca concedia el premiNobel a una activitat de recerca relacionadaamb l’impacte de l’home sobre el medi.«Estic content de celebrar i compartir aquestreconeixement amb tots els meus col·legues,estudiants i amics, passats i presents, quem’han acompanyat al llarg dels darrers vintanys en la meva vida acadèmica i que esperoque ho segueixin fent en els anys a venir.Espero continuar amb el meu compromísde treballar pel bé de l’ambient i de la huma-nitat».8 «És molt gratificant», deia Molina,«veure com des de la recerca hom pot trac-tar de treballar en problemes que afecten

Amb la major partdel premi, Molina vaconstituir un fonsd’ajudes per a jovesde països en vies dedesenvolupament,particularmentd’Amèrica Llatina,per dur a termeinvestigacions enciències ambientals

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

73

la societat de manera directa. El guardóposa de manifest com la preocupació cien-tífica més fonamental pot tenir importantsrepercussions en el nostre món.»Amb la major part del premi, Molina vaconstituir un fons d’ajudes per a joves depaïsos en vies de desenvolupament, parti-cularment d’Amèrica Llatina, per dur a termeinvestigacions en ciències ambientals. Atèsel gran nombre de problemes ambientalsque aquests països tenen, com la desfo-restació, la desertificació, o la contamina-ció de les aigües i l’aire, Molina consideracrucial implicar els joves d’aquestes regionsen la recerca de solucions. «Hi ha massapocs experts en els països en vies de desen-volupament i aquests països han de parti-cipar també en negociacions internacionalsper assegurar un futur sostenible, i per aixòhan de tenir una formació adequada. Elmón ha de treballar conjuntament, demanera que el desenvolupament no es facien detriment del medi ambient com ha estaten el passat.»L’activitat científica de Molina no va aturar-se en les seves revolucionàries prediccions.El seu grup ha continuat treballant en laquímica i en la microfísica dels aerosols dediversos tipus, per comprendre millor, perexemple, els processos que tenen lloc enles partícules de gel o en la superfície deles partícules atmosfèriques. Ha desenvo-lupat noves tècniques instrumentals per al’estudi bàsic del processos químics atmosfè-rics, de manera que ha pogut indagar lacinètica d’una gran varietat de reaccionsque tenen lloc a l’atmosfera, així com elsmecanismes de diverses reaccions foto-químiques a la troposfera, que poden tenirconseqüències importants sobretot en lesgrans concentracions urbanes.Un problema que el preocupa especial-ment, perquè afecta la seva ciutat natal,Ciutat de Mèxic, és el de la contaminacióurbana originada pel tràfic automobilís-tic. Ell mateix recorda que «quan era petitla major part dels dies podia veure elsvolcans que voregen la ciutat, mentre queara cal tenir molta sort per veure’ls». A partird’una anàlisi integrada de factors de risc,econòmics i polítics, junt amb la recerca i

l’obtenció de dades sobre el terreny, preténtrobar, en el cas de Ciutat de Mèxic, lamanera d’enfortir les polítiques ambientalsde les grans ciutats. En aquest sentit, calremarcar el seu interès a desenvolupar mèto-des de gestió ambiental, amb plantejamentstècnics, però també interactius i educa-cionals, amb l’objectiu de millorar tant elsprocessos com les capacitats institucionalsper a la presa de decisions. Aquesta és lacomesa d’un important projecte dirigit ambla seva esposa i finançat per la ComissióAmbiental Metropolitana, el Banc Mundiali el MIT. 9

Així, espera que els arguments i les estratè-gies que van fer possible aturar la degra-dació de la capa d’ozó a l’estratosfera servei-xin també per reduir-ne la formació a latroposfera, originada principalment per lesemissions de combustibles fòssils, i alleu-gerir d’aquesta manera el problema del’escalfament del planeta.

La connexió entre ciència i política

Un dels aspectes més remarcables delstreballs de Molina i Rowland va ser no sola-ment el de rebre el primer reconeixementdel Nobel a una activitat ambiental, sinóel fet de constituir un dels pocs casos enel qual la descoberta científica va provocarun ampli debat social, i va arribar fins ala generació d’un tractat internacional, elProtocol de Montreal.10 Els científics preveienque si no es produïa una actuació inter-nacional conjunta, la capa d’ozó s’esgotariade manera greu durant les dècades vinents,amb el subsegüent increment dels casos decàncer de pell, la disminució de les collitesi amplis danys en la vida aquàtica. Cièn-cia i política van mostrar, aleshores, la sevaraó de ser, que no és altra que la de guiaradequadament el progrés de la societat.El Programa de les Nacions Unides per alMedi Ambient (UNEP) va canalitzar laresposta governamental a aquestaproblemàtica a través de les convencionsde Viena (1985) i Montreal (1987). El 16de setembre de 1987, la diplomàcia ambien-tal internacional aprovava el Protocol deMontreal per restringir l’ús d’aquelles

Un dels aspectesmés remarcablesdels treballs deMolina i Rowland vaser no solament elde rebre el primerreconeixement delNobel a unaactivitat ambiental,sinó el fet deconstituir un delspocs casos en elqual la descobertacientífica vaprovocar un amplidebat social, i vaarribar fins a lageneració d’untractat internacio-nal, el Protocol deMontreal

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

74

substàncies químiques que s’havien mostratperjudicials per al finíssim tel d’ozó estra-tosfèric que ens protegeix de la perillosaradiació ultravioleta procedent del sol.El Protocol de Montreal ha estat l’intent mésambiciós que mai s’ha fet per combatrela degradació ecològica a escala global. Elscompromisos van ser ratificats per mésde 150 països, tant rics com pobres, malgratl’impacte que l’acord els podia produir, perraons ben diverses en uns i altres. El proto-col va marcar, també, el començament d’unanova etapa quant a diplomàcia ambien-tal, que va seguir amb la Conferència deRio, i que té el seu darrer exponent en elConveni d’Estocolm sobre els compostosorgànics persistents. Sens dubte que partde la reeixida gestació i posterior gestiód’aquest conveni va ser deguda al paperque Molina va tenir en la sensibilització delsresponsables públics, dels mitjans de comu-nicació i del públic en general, sobre lasignificació de les seves descobertes.El procés no va ser fàcil. Les tesis de Molinai Rowland van ser fortament qüestiona-des per científics i polítics, i molt espe-cialment per la indústria. Uns es pregun-taven si el fenomen observat simplementformava part d’un cicle natural i els altress’oposaven a qualsevulla restricció en laproducció i ús dels CFC. El mateix any querebien el Nobel, al Congrés dels EUAs’aixecaven veus qüestionant l’existènciadel forat d’ozó i, per tant, que els freonsfossin el cos del delicte. El mateix estatd’Arizona va declarar invàlid el Protocol deMontreal en el seu territori. Davantd’aquestes resistències, Molina declaravapúblicament: «Els convido a anar al’estratosfera per veure quant clor hi ha, iconvèncer-los que ve dels freons».11

L’agre debat se centrava en el fet quel’aerosol marí, les erupcions volcàniques,o els incendis forestals enviaven quantitatsde clor a l’atmosfera milers de vegades supe-riors a les que representava tota la produc-ció de freons al llarg de la història, senseque hi hagués constància que la capa d’ozós’hagués vist afectada. Altres, com RushLimbaugh, a The way things ought to be,

o Dixy Ray a Trashing the Planet, parlavenfins i tot de frau. Però hi havia una dadaimportant que se’ls havia passat per alt.El clor procedent de les fonts naturalsesmentades era soluble en aigua, de maneraque quedava retingut, amb les pluges, a lescapes baixes de l’atmosfera, mentre que elsCFC eren insolubles i inerts i podien arri-bar fins a l’estratosfera. D’altra banda, lespresències de sodi o de clorur de metil, queestarien associades, respectivament, al’aerosol marí o a la combustió de biomassaterrestre, són pràcticament nul·les al’estratosfera. Les determinacions de 30espècies clorades, fetes el 1985, amb elsinstruments col·locats en satèl·lits i nausespacials, i els corresponents balanços demassa de les diferents espècies, van deixarclar que el clor estratosfèric estava estre-tament associat als CFC. Molina i la sevaesposa Luisa, el 1987, havien ja identifi-cat en el laboratori la sèrie de reaccions queprovaven aquella relació. Avui està benprovat que les concentracions de CFC ide clor a l’estratosfera han crescut enparal·lel i la teoria segons la qual el foratd’ozó està causat per reaccions químiques,en les quals el clor té un paper essencial,és ben sòlida.En el futur, el principal repte està en elreforçament del Protocol de Montreal, perevitar, entre d’altres, el mercat negre deCFC. L’any 1995 la producció mundial defreons s’havia reduït un 76% i s’espera laseva total eliminació el 2010. Amb tot, lesconcentracions a l’estratosfera encara seguei-xen pujant i les estimacions actuals indi-quen que, si el Protocol és respectat, la capaprotectora d’ozó no quedarà restablerta finscap a l’any 2045.

Epíleg

Mario Molina ha rebut nombroses distin-cions que honoren persones que han contri-buït a la millora de la gestió i proteccióde l’ambient, com el Tyler Award (1983),la medalla de la NASA al mèrit científic(1989), el premi Sasakawa de l’UNEP (1999),etc.

El Protocol deMontreal ha estatl’intent mésambiciós que mais’ha fet percombatre ladegradacióecològica a escalaglobal. Els compro-misos van serratificats per mésde 150 països, tantrics com pobres,malgrat l’impacteque l’acord elspodia produir, perraons ben diversesen uns i altres

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

75

El 1994 Molina havia estat nomenat pelpresident Clinton, un dels 18 membresdel Consell Assessor en Ciència i Tecno-logia, creat per tal d’ajudar a adaptar la polí-tica científica i tecnològica a les necessitatsdel país, a partir d’una relació més estretaentre els sectors productius, governamen-tals i acadèmics. Posteriorment, el 1997, vaser convidat a la Casa Blanca per tal decol·laborar en el disseny d’una campanyade sensibilització social sobre l’efecte hiver-nacle. El president Clinton va demanarals científics presents que treballessin perconvèncer el públic en general sobre elfet que l’escalfament global del planeta eraun problema causat per l’home i que nopodíem passar la responsabilitat a les gene-racions futures, si no abordàvem respon-sablement el repte del canvi climàtic. Molinadeclara explícitament que mirant les tendèn-cies futures, la conclusió és clara i preo-cupant. Els registres existents indiquen queen unes desenes d’anys tindrem uns nivellsd’anhídrid carbònic a l’atmosfera com nohem tingut en els darrers 50 milions d’anys.Molina és bel·ligerant en la defensa del mediambient, però no és alarmista. «Mai no hedit que ens acostem a la fi del món».Molina dedica ara menys temps al labo-ratori i més a parlar amb polítics i mitjansde comunicació per convèncer-los de laimportància dels problemes ambientalsglobals. «Tot i això m’alegra», explica,«compartir estones amb els meus estudiantsde doctorat o postdoctorals, perquè cons-titueixen un veritable estímul intel·lectual.Els intento fer veure que l’obtenció de resul-tats rellevants requereix paciència i perse-verança. La clau és mantenir viva la capa-citat de fascinació més enllà del mateixsistema. D’altra banda, la docència m’obligaa transmetre els coneixements als estudiants,amb esperit crític i obert, i a repensar contí-nuament les mateixes idees. Desprésd’aquests anys considero que l’activitat cien-tífica i docent són complementàries. Quanvaig començar a investigar el comporta-ment dels freons a l’atmosfera em moviapoc més que la curiositat científica. Ara esticaclaparat pel fet d’haver contribuït no sola-

ment a la comprensió de la química atmosfè-rica, sinó també a la millora global del’ambient. » •Referències

1 Roald Hoffman, The same and not the same, Colum-bia University Press, New York, 1995, 294 pp.

2 J. E. Lovelock, R.J. Maggs i R.J. Wade, ‘Halogena-ted hydrocarbons in and over the Atlantic’, Nature,241, 1973, 194-196

3 Mario Molina, Autobiografia, Fundació Nobel, 19954 P.J. Crutzen, ‘The influence of nitrogen oxides on

atmosphere ozone content’, Q.J.R. Meteorol. Soc.,96, 1970, 320-325

5 M.J. Molina i F.S. Rowland, ‘Stratospheric sink forchlorofluoromethanes: chlorine atom catalyseddestruction of ozone’, Nature, 249, 1974, 810-812

6 J.C. Farman, B.G. Gardiner i J.D. Shanklin, ‘Largelosses of total ozone in Antarctica reveal seasonalClOx/NOx interactions’, Nature, 315, 1985, 207-210

7 M.J. Molina, T.L. Tso, L.T. Molina, F.C.Y. Wang, ‘Antarc-tic stratospheric chemistry of chlorine nitrate, hydro-gen chloride and ice: release of active chlorine’,Science, 238, 1987, 1253-1257

8 M. J. Molina, ‘Polar ozone depletion (Nobel Lecture)’,Angew. Chem. Int. Ed. Engl., 35, 1996, 1778-1785

9 M.J. Molina, L.T. Molina., Programa Integral sobreContaminación Urbana, regional y global: Estudiode Caso de la Ciudad de México. Informe final, Insti-tuto Tecnológico de Massachusetts, agost 2000, 73pp.

10 H.F. French, "Aprendre de l’experiència de l’ozó",a: L’estat del món, 1997 (Ed. Lester R. Brown), World-watch Institute (versió catalana, Centre Unesco deCatalunya), 1997, pp. 177-200

11 S. Nemecek, Mario Molina, ‘Rescuing the ozonelayer’, Scientific American, nov. 1997

Molina ésbel·ligerant en ladefensa del mediambient, però noés alarmista. «Maino he dit que ensacostem a la fi delmón»

Víctor Toledo (1945), biòleg mexicà,ha combinat la seva formaciócientífica amb estudis socials sobreeconomia política, culturesagràries i sociologia rurals. Toledoés un expert en etnoecologia i elsseus estudis i aportacionsteòriques sobre les relacions entreles cultures indígenes i la naturasón reconegudes internacionalment.Així mateix, ha contribuït en unajove disciplina, l’ecologia política,on el seu pensament connecta ambles aportacions de l’anomenada"ciència postnormal" popularitzadaper Funtowicz i Ravetz.

Víctor Toledo.L’ecologia compromesa

Martí BoadaCentre d’Estudis Ambientals

Departament de Geografia (UAB)

Víctor Toledo va néixer a la ciutat de Mèxicl’any 1945. Molt jove es va incorporar a laUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic(UNAM), primer com a estudiant de prepa-ratòria, desprès com a estudiant de biolo-gia (1963-1966) de la Facultat de Ciències,i des de 1970 com a investigador cientí-fic, primer a l’Institut de Biologia i més enda-vant a l’Institut d’Ecologia.Les seves primeres investigacionss’enfocaren a l’estudi de la diversitatd’espècies d’arbres tropicals a partir de lateoria de la informació. Aquests estudis,que foren pioners a Mèxic, el portaren atreballar en la interpretació biogeogràficai històrica dels patrons de biodiversitat a lesregions calidohumides de Mèxic.Fortament impactat pels greus problemesde desforestació i de deteriorament ecolò-gic, no va tardar gaire a veure de forma moltpionera que calia explorar les causes socialsd’aquells impactes, i acceptar que els proces-sos naturals no poden ser estudiats senseels seus vincles amb la societat i viceversa.L’any 1971 realitza una investigaciócol·lectiva sobre l’"ecología del ejido", ambla qual enceta una nova manera d’abordarla problemàtica ecològica, formulant unametodologia avançada, que tres dècadesmes tard esdevé un imperatiu a escalamundial: els estudis i l’anàlisi interdisci-plinària.A la sòlida formació en biologia i en ecolo-gia a partir dels anys setanta hi anirà afegintuna permanent formació social que inicial’any 1976, amb una estada sabàtica a l’Écoledes Hautes Études en Sciences Socialesde París, de la qual arrenca una continuadaformació en els camps de l’economia polí-tica, les cultures agràries i la sociologia rural,

sempre obrint nous horitzons metodolò-gics i conceptuals.El plantejament interdisciplinari li permetràsengles estudis de dues regions indíge-nes: la selva Lacandona, a Chiapas, i la concadel llac de Pátzcuaro, a Michoacan. Aquestadarrera experiència, a la qual vam tenir lafortuna de tenir accés, constitueix un modelabsolutament avançat de participació inno-vadora, que la cultura sostenibilista deprimer món hauria de fer seva. Es tracta delque Toledo anomena "diálogo de saberes",tot reconeixent altres formes de coneixe-ment, mes enllà de l’acadèmic, que, senserenunciar-hi però, té en compte els conei-xements empírics populars. Una metodo-logia que aplicarà en diversos estudis decomunitats rurals a Veracruz, Oaxaca,Tabasco i Michoacan.La seva darrera aportació d’aquesta pers-pectiva és l’aplicació d’una metodologiasocioecològica per a interpretar la realitatrural de Mèxic.Són remarcables les seves aportacions,sempre innovadores, en el camp del’etnoecologia (l’estudi de les relacions entreles cultures indígenes i la natura), essentun dels líders acadèmics mundials enaquesta matèria. Actualment l’etnoecologiaés la seva preocupació acadèmica central,que ja va ser el camp sobre el qual va realit-zar la tesi doctoral. Les seves valuoses apor-tacions teòriques sobre les relacions entreles cultures indígenes i la natura, li hanvalgut un ampli reconeixement interna-cional. És fundador-editor de la revistade circulació internacional Etnoecológica.Les seves aportacions també han incidit enla nova disciplina de l’ecologia política.El darrer dels seus llibres, acabat de publi-car, ofereix una alternativa original per a

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

85

l’assoliment de la pau a Chiapas, a partir del’ecologia, la saviesa acumulada pels poblesindígenes i la recerca d’una modernitat alter-nativa.Amb els més de trenta anys de treball acadè-mic, ha desenvolupat una extraordinàriatasca d’investigació, en docència i forma-ció, en el camp del pensament ambien-tal, vinculant la ciència ecològica amb lasocietat, i en la interpretació interdisci-plinària de les societats rurals i indíge-nes.La seva productivitat assoleix unes dues-centes publicacions, de les quals 130 sóntreballs de recerca científica i 65 de divul-gació. Entre les publicacions destaquen deullibres i més de 40 articles arbitrats en publi-cacions internacionals. Ha estat professorvisitant en universitats dels EUA (1988),Veneçuela (1996), Cuba (1994), Brasil(1994), Equador (1997), Bolívia (1999) iEspanya (1997,1998 i 1999). Ha rebut untotal de 12 distincions, entre les quals desta-quen la beca J.S. Guggenheim (1992-1993),el premi al mèrit ecològic (1999) i el LuisElizondo (2000) de l’Instituto Tecnológicode Monterrey.

Ciència i compromís

Vam conèixer per primera vegada enpersona Víctor Toledo l’any 1998 en el ForoInternacional del Ajusco, organitzat pelColegio de México, i ens van impressio-nar les seves tesis, la seva força comuni-cativa i sobretot el respecte i la incidèn-cia que té entre el seus col·leguesiberoamericans.Per a nosaltres fou sorprenent sentir i veureaquell no tan jove ecòleg social del qualens havien parlat i n’havíem llegit articles.Era un verdader jove acadèmic en l’actitud,compromesa i alhora innovadora. La sevacomunicació començava reconeixent quea l’indeturable procés globalitzador, porta-dor d’amenaces globals, s’hi havia d’oposarresistències locals. Una de les forces deresistència eren els grups culturals, parti-cularment les aliances de les comunitatsindígenes amb la seva biodiversitat, quedefinirà com neozapatisme ecològic, i que

prendrà cos en el seu darrer llibre: La Pazen Chiapas: ecología, luchas indígenas ymodernidad alternativa. En la presentacióA. Bartra insisteix que Toledo en aquesttreball mostra una lògica implacable, a partirde consideracions filosòfiques visionàries,que passa per un vertiginós cataclismeplanetari que qualifica d’imminent, peròconclou amb una generosa aposta civilit-zatòria.Tot i no negar en cap moment el mal

moment de l’anomenada crisi planetària,resultat de les creixents tensions societat-medi, el nostre autor coincideix amb altresecòlegs en considerar que es podria estara punt d’entrar en una fase terminal. Reco-neixent el pervers metabolisme societat-naturalesa, Toledo proposa per a revertirla crisi ecològica planetària una nova iden-titat supranacional i supraclassista,metahistòrica i metasocial, la de l’home coma espècie dotat d’una consciència trans-generacional.Toledo crida l’atenció sobre el fet que hi hauna afortunada, consistent i gens casualcoincidència entre biodiversitat i multi-culturalitat, segons la qual la riquesa sociali l’abundància natural del planeta es trobenen els mateixos llocs, i en el fet que lescomunitats rurals, i en particular els malanomenats indis, són guardians del mésvaluós dels nostres reservoris naturals.De forma nuclear Toledo defensa que si lesrelacions home-societat es basen en unamena de procés de producció en sentitampli, l’apropiació de la natura corres-pon al món rural, on es concentren les acti-vitats primàries, mentre el consum, tantproductiu-industrial com final, es foca-litza en els àmbits urbans, on tenen lloc lesactivitats secundàries i terciàries.D’aquesta manera, segons Toledo, al’amenaçar els indígenes i els camperols, elcapitalisme salvatge amenaça també lanatura, i la resistència de les comunitatsindígenes i camperoles contra el desman-tellament i l’exclusió per aquest principisón el germen de l’ofensiva civilitzatòriaque haurà de conduir-nos a una moder-nitat alternativa.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

86

Toledo crida l’atenciósobre el fet que hi hauna afortunada,consistent i genscasual coincidènciaentre biodiversitat imulticulturalitat,segons la qual lariquesa social il’abundància naturaldel planeta es trobenen els mateixos llocs,i en el fet que lescomunitats rurals, ien particular els malanomenats indis, sónguardians del mésvaluós dels nostresreservoris naturals

Si bé la tesi tolediana pot tenir dificultatsde comprensió, des d’una perspectivaintel·lectual primermundista, al nostre enten-dre es tracta d’una formulació ambiental-ment progressista, i ara ja la considerem unelement conceptual, que pot tenir un papermolt rellevant en la construcció de la culturasostenibilista, una cultura en marxa, quepateix fortes detraccions en origen, que veucom el primer món formula plantejamentsintel·lectuals escassament aplicats. Martí-nez Alier parla de sostenibilitat de baixaintensitat.

Crisi ambiental i pensament social

En ocasió d’un treball de caràcter divul-gatiu, realitzat conjuntament amb Toledo,aquest insistia sobre la necessitat que tantl’educació com la comunicació s’hauriend’emmarcar dins del fet que estem vivintuna crisi única en la història: la crisi de super-vivència de l’espècie humana, com unaamenaça al procés d’evolució.Per a la superació de la crisi el punt clauseria la presa de consciència social. Calun canvi d’actitud, car quan l’individu prenconsciència, aquesta és irreversible, i a partird’ella amb tota probabilitat, insisteix, aquestindividu es compromet en la defensa del’evolució del cosmos, de la vida i de lapròpia evolució de l’home com a espè-cie.Es tracta per a Toledo que aquests proces-sos es recarreguin a través de l’educacióambiental i de la informació científica,ambdues als nivells corresponents, dirigi-des a nodrir aquesta necessària conscien-ciació. La situació actual no fa pensar ques’estigui avançant en la direcció i sobre-tot intensitat que demana la situació.En l’àmbit polític aquesta conscienciaciógenera processos diversos, individus dediferents classes socials, nacionalitats, sexes,històries de vida es fan còmplices i s’ajuntenen defensa de la humanitat i de l’entorn, ies produeixen uns processos socials queno tenen precedents històrics coneguts, ique són, malgrat les dificultats, espe-rançadors.

Així sorgeixen unes noves solidaritats quevan més enllà dels interessos de classe, ique parteixen conceptualment de diferentsautors i pensadors. En aquest sentit, calreprendre l’autor de la Teoria GAIA, JamesLovelock, que representa un bon corpuscientífic, i que ens retorna en certa maneraa l’entorn filosòfic de Teilhard de Char-din, que va estar de moda en el pensamentprogressista dels anys 60 i 70, i que actual-ment retorna amb la idea lovelockiana d’unsúper organisme, en el qual els individussom unes cèl·lules, que ens integrem a partird’un tot.En la línia del pensament de Toledo,s’insisteix que la crisi ambiental ha de teniruna traducció en el llenguatge i l’acció polí-tica. Enfront de la crisi d’idees polítiquesi ideològiques que està filtrant-se arreu delplaneta, l’ambientalisme i la nova culturade la sostenibilitat poden ser una propostaesperançadora, de caràcter fortament reno-vador, que amb molta probabilitat han dedonar lloc a una filosofia política, tot i queaquest procés sens dubte si s’arriba a produirserà amb el temps.

Cap a la formulació d’enfocamentshíbrids

La reconceptualització de les relacions entrenatura i societat, formulada per Toledo,té un punt d’encontre amb la proposadades del camp de l’Actor-Network Theory,que implica també un major compromíspolític i pot contribuir a dissenyar un futursocioambiental més just. En aquest sentit,es poden trobar punts de coincidència ambaltres enfocaments que també pretenenla superació dels dualismes i la major ober-tura de les ciències cap a formes discursi-ves no convencionals.La "ciència postnormal", popularitzada perS. Funtowicz i J. R. Ravetz (2000), ambqui Toledo reconeix grans coincidències,seria un d’aquests enfocaments alternatius.Aquests autors qüestionen els fonamentsde la noció de la societat sostenible, orga-nitzada entorn d’una visió fantasmal de lanaturalesa i argumenten que, com qual-sevol de les utopies anteriors, probable-

ment estigui abocada al mateix destí. Elquasi paradigma de la sostenibilitat podriaconstituir una forma postmoderna deconfiança que es resistiria a reconèixer elcaràcter desequilibrat i turbulent de lanatura, quan intuïm que cap fantasia ideolò-gica no pot impedir que la natura tornisempre al seu lloc.Per a Funtowicz i Ravetz no és possibletrobar una tradició cultural que pugui apor-tar un coneixement suficient per al tipus derespostes predictives que demanden elsproblemes ambientals globals. Algunes difi-cultats d’aquesta complexitat rauen en elcaràcter elitista de la ciència, en la unívocasupremacia atorgada als científics, que conté

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

87

L’expansiócivilitzatòriaeuropea s’hauriatraduït, a nivellepistemològic,en la imposiciód’una sola formade coneixement:aquella que,arrelada en elracionalisme i elpragmatisme,assoleix la sevamodalitat méssofisticada en laciència contem-porània

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

88

unes propostes que resulten insuficientsper a donar sortida a la crisi ambiental.L’ideal de racionalitat de la ciència normalseria no només insuficient sinó en moltscasos inapropiat. En part, aquesta inca-pacitat rau precisament en el fet que la meto-dologia científica imperant és la respon-sable de la crisi ambiental, un tema sobreel qual també s'ha insistit força des de lesciències socials. Per a aquests autors, elreconeixement dels riscos ambientalsglobals revela que l’ideal de racionalitatcientífica ja no és universalment apropiat.Des del nou postulat de la ciència post-normal, o "ciència amb la gent", s’obre unestimulant camí cap a la democratitzaciódel coneixement. Es convoca a la formu-lació de nous participants en els nous diàlegsi es dóna cabuda a diferents perspectivesi formes de coneixement, posant èmfasia un revolucionari "diàleg de sabers", comindica Víctor Toledo. En la mateixa línia,altres autors com Houstoun destaquen quela tensió derivada de la crisi ambiental cons-titueix un escenari positiu ja que desvet-lla noves formes de participació/intervenció,com l’anàlisi multicriterial, en la qual finsi tot l’antagonisme esdevé un valor

intel·lectualment motriu. La mateixa tensióforça el plantejament de noves formes departicipació de baix a dalt, tot obrint proces-sos innovadors de desfronterització secto-rial, amb la qual cosa la interdisciplinarie-tat esdevé una eina de treball indispensable.Per bé que cal donar-los la importància quees mereixen, les lleis de la natura difícil-ment poden explicar les dinàmiques socials,com l'ecologia per ella sola no pot tampocabastar totes les modalitats de relació entreles societats humanes i el medi. Per aixòla necessària interdisciplinarietat, ja que elsprincipis entròpics imposen límits materialsals fenòmens socials, però no els governen.Pròxim a aquest darrer enfocament, Toledoparla amb to esperançador del que hauriasorgit a contracorrent de la tendència predo-minant en la ciència contemporània, la qualpromou l’especialització excessiva i laparcel·lització del coneixement. Aquest nouenfocament pretén integrar les ciènciesde la naturalesa amb les ciències socials ihumanes, i suposa una revolució concep-tual alimentada per una nova visió geocèn-trica i per una nova consciència global, queintentaria superar un "neoobscurantisme"sense precedents al qual condueix

l’especialització científica en camps incon-nexos.Toledo comparteix el posicionament críticde Funtowicz i Ravetz en el sentit que reconèi-xer la ciència com a únic model vàlid deconeixement i la consegüent desqualificacióde qualsevol altra forma de conèixer el mónno és sinó part d’un mecanisme que intentajustificar un sistema de dominació.L’expansió civilitzatòria europea s’hauriatraduït, a nivell epistemològic, en la impo-sició d’una sola forma de coneixement:aquella que, arrelada en el racionalisme iel pragmatisme, assoleix la seva modali-tat més sofisticada en la ciència contem-porània. Tanmateix, segons Toledo, la cièn-cia entronitzada com l’única forma deconeixement legítim esdevé immediata-ment cientisme, és a dir, assoleix el cosd’una ideologia. Prenent com a exemple larelació amb la natura peculiar del tròpichumit americà, aquest autor posa en entre-dit la premissa segons la qual existeix unsol coneixement detallat i complex sobrela natura (el científic) i mostra que el modeindígena és l’única forma provadad’utilització dels recursos del tròpic humitamb una certa factibilitat ecològica

•Disciplines híbrides, segons V. Toledo

Sociologia

Socioecologia

Ecologia humanaSociologia ambiental

HistòriaHistòria ambiental

PolitologiaEcologia política

AgronomiaAgroecologia

GeografiaEcogeografia

Ecologia del paisatgeGeografia ambiental

Geognòsia

EconomiaEconomia ambientalEconomia ecològica

AntropologiaEcologia cultural

Antropologia ecològicaEtnoecologia

UrbanísticaEcologia urbana

Ecologia industrial

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

89

El mateix Toledo, en un treball de Valdivia,parla del sorgiment de "disciplines híbri-des" com a resposta a la necessitat de trans-cendir l’objectivitat fragmentària mitjançantuna explicació multidimensional o inte-grativa. Una d’elles seria el principi decomplexitat d’Edgar Morin. Amb el "prin-cipi de complexitat", s’intenta superar elconeixement en móns separats, propi dela ciència clàssica, en què les ciències socialsno tenen en compte el caràcter físic i biolò-gic dels fenòmens humans, i les ciènciesnaturals no tenen consciència de lluradscripció en una cultura, una societat, unahistòria, ni dels principis ocults que orien-ten llurs elaboracions. No cal dir que aquestplantejament ha topat amb la resistènciaper part dels ecòlegs, que s’esforcen acircumscriure el seu enfocament al merestudi dels fenòmens de la naturalesa,concebuda com una entitat pura, prístinao intocada (Gómez-Pompa i Kaus, Ehrlich,Wilson).En oposició amb aquests posicionaments,s’han enderrocat les barreresd’impermeabilitat i puresa disciplinàriaen almenys vuit àrees del coneixement,amb la consegüent aparició de quasi unavintena de disciplines híbrides, és a dir,de formes interdisciplinàries per abordarla realitat ambiental.Tot i així, Toledo adverteix de l’enorme difi-cultat teòrica i metodològica d’un objected’estudi que és tan complex i que possi-blement és inabastable.L’element nuclear del pensament tolediàparteix de la formulació d'Schmidt, en quèles societats humanes produeixen i repro-dueixen les seves condicions materialsd’existència a partir del seu "metabolisme"amb la naturalesa, una condició que apareixde forma presocial, natural i eterna. Per aToledo, aquest metabolisme el realitzen elshumans a través del procés social del treball,un procés que implica el conjunt d’accionsa través de les quals els éssers humans, inde-pendentment de llur situació en l’espai(formació social) i en el temps (momenthistòric), s’apropien, produeixen, circulen,transformen, consumeixen i excretenproductes, materials, energia i aigua provi-

nents del medi natural. En realitzar aques-tes activitats, els éssers humans consu-men dos actes: d’una banda "socialitzen"fraccions de la natura i de l’altra "natura-litzen" la societat en reproduir els seusvincles amb el medi. Arguments semblantshan estat desenvolupats per Joan Martí-nez Alier quan, per exemple, afirma que laintroducció d’elements ecològics en la histò-ria humana no implica la naturalitzacióde la història sinó més aviat la "historitza-ció" de l’ecologia (Guha i Martínez Alier,1997).Del discurs del nostre ecòleg social, volemdestacar-ne el concepte "d’apropiació dela natura" com el primer acte del procésmetabòlic que l’espècie humana erigida ensocietat estableix amb l’univers natural.Aquesta apropiació constitueix l’acte a partirdel qual un subjecte social fa seva una"cosa". En aquest cas, aquest concepte estàaplicat a l’acció per la qual els éssers humansextreuen elements o es beneficien d’algunservei de la natura per a transformar-los enun element social. És a dir, es tracta de l’actea partir del qual els humans fem transitarun fragment de matèria o energia des del’espai natural "a l’espai social", moment enel qual l’apropiació es metamorfosa enproducció (en sentit estricte, com a segonacte particular del procés productiu). Enaquest sentit, l’apropiació de la natura ésun acte d’internalització o assimilaciód’elements o serveis naturals a l’organisme"social".Amb Toledo ens trobem amb una línia demestratge, valent, una combinatòria de rigori base metodològica solvent, en innova-ció constant, on les lleis de la natura i lasocietat es troben inseparats, interactuants,i una línia de pensament i de treball acadè-mic que troba en la ciència el punt de partidad’un compromís social irrenunciable, benlluny dels postulats gasius del cientismeelitista. •

Bibliografia

• Toledo, V.M., "Chiranthodendron pentadactylon:una especie polinizada por aves percheras", Bol.Soc. Bot. Mex., 35: 59-67*, 1975

• Toledo, V.M., "Introducción a los estudios de ecolo-gía humana", Biótica, 3: 57-61*, 1978

• Toledo, V.M., J. Caballero, A. Argueta et al., "Eluso múltiple de la selva basado en el conocimientotradicional", Biótica, 3: 85-101,* 1978

• Caballero, J., V.M. Toledo et al., "Flora útil o eluso tradicional de las plantas", Biótica, 3: 103-144*, 1978

• Toledo, V.M., "Etnobotánica hoy: reversión del cono-cimiento, lucha indígena y proyecto nacional",Biótica, 7: 141-150*, 1982

• Carabias, J. i V.M. Toledo (Eds.), Ecología y Recur-sos Naturales, Ediciones del PSUM, 1983

• Toledo V.M. i N. Barrera-Bassols, Ecología y Desa-rrollo Rural en Pátzcuaro, Instituto de Biología,UNAM, 1984

• Toledo V.M., J. Carabias, C. Mapes i C. Toledo,Ecología y Autosuficiencia Alimentaria, Siglo XXIEditores, México, 1985, 108 pp. (primera reim-pressió 1991; segona reimpressió 1993)

• Toledo, V.M., Naturaleza, Producción, Cultura:ensayos de ecología política, Universidad Veracru-zana, Xalapa, 1988

• Toledo, V.M., J. Carabias, C. Toledo i C. Gonzá-lez-Pacheco, La Producción Rural en México: Alter-nativas Ecológicas, Fundación Universo Veintiuno,1989, 392 pp. (primera reimpressió, 1993)

• Toledo, V.M., El Juego de la Supervivencia: unmanual para la investigación etnoecológica en Lati-noamérica, Consorcio Latinoamericano de Agro-ecología y Desarrollo (CLADES), Santiago de Chile/Berkeley, Calif. EUA, 1991, 75 pp.

• Toledo, V.M., P. Alvarez-Icaza & P. Avila (Eds)., PlanPátzcuaro 2000: investigación multidisciplinariapara el desarrollo sostenido, Fundación F. Ebert,1993, 225 pp.

• Toledo, V.M., La Ecología, Chiapas y el Artículo27, Ed. Quinto Sol, México, 1994, 60 pp.

• Toledo, V.M., México: Diversidad de Culturas,CEMEX/ Sierra Madre, 1995, 275 pp.

• Toledo, V.M., La Paz en Chiapas: ecología, culturaindígena y modernidad alternativa, QuintoSol/UNAM, 2000

• Toledo, V.M., P. Alarcón-Cháires i L. Barón, LaModer-nización Rural de México: un análisis socio-ecoló-gico, SEMARNAP, INEGI, UNAM (en premsa), 2001

• Boada, M. i . Toledo, V.M., El Planeta; NuestroCuerpo: dos visiones, un mismo compromiso, Fondode Cultura Económica (en premsa), 2001