GEOMORFOLOGIA - Generalitat de Catalunya€¦ · La xarxa fluvial s’instal·la durant el període...

GEOMORFOLOGIA

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. OBJECTIUS I ÀMBIT DELS TREBALLS

3. METODOLOGIA

4. CONDICIONS CLIMÀTIQUES I FISIOGRÀFIQUES

5. CARTOGRAFIA GEOMORFOLÒGICA

5.1. Sistemes fluvials

5.2. Planes deltàiques marines

5.3. Sistema de Cons de Dejecció

5.4. Dinàmica de vessants

5.5. Dinàmica ocupacional de la zona inundable

6. CARTOGRAFIA GEOMORFOLOGICA DE DETALL

7. COMENTARIS I OBSERVACIONS

8. ESQUEMES GEOLÒGICS

Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT Conques Intercomunitàries.

Volum III: Geomorfología Pàg. 1

1. INTRODUCCIÓ

El Decret de Llei, 2508/1975 de 18 de setembre, sobre previsió de danys per avingudes és el primer decret que insta a l’Administració Hidràulica a delimitar les zones ocupades per les avingudes fluvials d’acord als factors hidrològics i les condicions topogràfiques del terreny. Fins aquell moment, l’ocupació dels espais pròxims als rius s’havia resolt amb l’experiència històrica, la memòria popular i les escombrades sobre la plana d’inundació periòdicament feien les inevitables avingudes extraordinàries.

La Revolució Industrial iniciada al segle XIX, amb un procés ininterromput d’expansió a l’entorn de les zones urbanes provoca la ocupació sistemàtica de les zones inundables. A Espanya, el creixement urbanístic de les ciutats iniciat als anys 60 és responsable de l’increment dels riscos d’inundació que experimenten els nous espais urbans, industrials i viaris. En són prou representatius els últims episodis d’inundacions en els que obstacles viaris o urbans situats en les planes o cursos majors dels rius i torrents fan de barrera als fluxos fluvials desviant-los fins i tot cap a zones deprimides o cursos fluvials secundaris. Les noves demandes de sòls urbans afavoreixen fins al moment l’ocupació d’espais de risc, el que fa indispensable articular la coordinació de les diferents administracions que actuen sobre el territori.

A Espanya es produeixen unes sis o set inundacions importants anualment amb pèrdues materials de l’ordre de 600 milions d’euros/any dels quals correspon a Catalunya un 20%.

Les mesures del tipus estructural aplicades als rius, tal com artificialització de cursos fluvials, embassaments de regulació, obres de defensa, etc... han de coordinar-se o substituir-se amb actuacions de prevenció més efectives, de més difícil gestió però cost molt menor. L’urbanisme territorial s’haurà d’aplicar respectant tant les característiques mediambientals i paisatgístiques com les hidrològiques; en els següents aspectes:

��Prevenció de riscos ��Minimització dels efectes de l'ocupació de les planes fluvials ��Impermeabilització del sòl

Cal recordar la importància d’aquestes planes d’inundació per la recarrega dels aqüífers al·luvials existents sota aquestes (possiblement el 50% dels recursos hídrics subterranis utilitzats al país). Són aqüífers estratègics amb aigua de bona qualitat, gràcies a l'efecte de filtratge i depuració que exerceixen els seus materials constituents: llims, sorra i grava. Per aquest motiu, s’han de respectar



en el seu estat més natural, evitant dragats i correccions de llera, que poden afectar als ciutadans per la pèrdua d’aquestes eficients i gratuïtes depuradores, de rics entorns de biodiversitat i de paisatges de gran bellesa natural.

Aquest annex així com la cartografia dels espais inundables que es presenta a escala 1:50.000, ha estat realitzada pels Tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (des d’ara l’Agència). L’extensió i característiques dels espais susceptibles d’inundació s’han delimitat d’acord amb els criteris:

• Geomorfològics: basats en l’observació de les terrasses fluvials, cons de dejecció, cicatrius d’erosió, moviments en massa...

• Històrics: dades de cabals, testimonis personals i bibliogràfics recopilats per diversos organismes i tècnics (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Solé Sabaris, Bayó, Pasqual, Balasch, Batalla, Pujades...)

Els mapes elaborats centren i il·lustren d’una manera ràpida i pràctica les zones més dinàmiques dels sistemes fluvials.

S’ha relacionat la informació històrica de les principals riuades les obres públiques d’endegaments i l’evolució urbana de les poblacions de manera que el creixement de les alçades assolides per les grans inundacions permet a grans trets calibrar la superfície delimitada com a potencialment inundable.

Les observacions geomorfològiques i els assentaments urbans medievals són els paràmetres claus en la delimitació elaborada. Aquesta dóna un ordre de magnitud de l’extensió de la gran avinguda així com de l’adequada ocupació del territori i de les mesures, estructurals o no, que caldrà prendre. En principi qualsevol estructura o edificació existent dins dels límits presentarà riscos, alts o baixos, difícils de classificar.

Així doncs, si bé no s’especifiquen detalls de calats, velocitats o períodes de retorn concrets, s’alerta de la possibilitat que en les zones delimitades es puguin produir en alguna ocasió inundacions amb diferent grau de perillositat.

2. OBJECTIUS I ÀMBIT DELS TREBALLS

L’objectiu del treball és la delimitació, a partir d’una anàlisi geomorfològica, dels espais potencialment inundables definits bàsicament pels terrenys que configuren el canal fluvial i les terrasses baixes dels cursos d’aigua, aplicat a l’àmbit de la part catalana de la conca de l’Ebre, de la Garona i de la Sénia.

3. METODOLOGIA

L’Agència ha realitzat la delimitació sobre la base topogràfica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (vol aeri any 1990) a escala 1:50.000, recolzant-se en la cartografia del Ministeri de l’Exèrcit de 1945, l’Institut Geogràfic Nacional (1975) i amb la visualització del relleu (estereografia) amb la col·lecció de fotografia aèria dels anys 1956 i 1985 a escala 1:33.000, existent en la Biblioteca de la Facultat de Geologia de Barcelona i del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

S’ha contrastat la informació amb observacions de camp, recopilació bibliogràfica i memòria popular de diversos testimonis. Es delimita l’extensió d’ocupació de zones inundables indicant-se aquells punts afectats per riscos d'esllavissaments de gran magnitud. Finalment tota aquesta informació en suport paper ha estat digitalitzada i estructurada topològicament per Tècnica y Proyectos SA.

La ciència de la Geomorfologia permet la definició d’unitats físiques i formes del relleu. Explica la gènesi del modelat de la superfície terrestre segons la conjunció de diversos factors: estructura tectònica i sedimentació, composició química del subsòl, variacions climàtiques i agents erosius (circulació d’aigua, gel – desgel, contrasts tèrmics, etc...). Es desprèn que la informació geomorfològica té una gran aplicació en estudis ambientals i gestió territorial. Són precisament els mapes de cartografia geomorfològica els que condueixen, presenten i concentren la informació que pot estar diferenciada, segons els diferents temes d’interès.

El coneixement d’aquesta branca de la geologia permet “llegir” com si fos el llibre de registre de la Història els events i evolució, tant a escala de temps geològic com de temps històric, dels processos que han afectat la superfície terrestre (modelacions del relleu, sedimentacions, inundacions, etc...).

Bàsicament, amb la cartografia de les terrasses fluvials, planes d’inundació dels rius, cons de dejecció, formacions deltàiques i planes costaneres, s’ha pogut delimitar l’extensió de les zones potencialment inundables.



4. CONDICIONS CLIMÀTIQUES I FISIOGRÀFIQUES

La geodinàmica tant interna com externa són els principals factors fonamentals del modelat del relleu. Els principals factors que condiciona la geomorfologia, són els elements climàtics i litològics. Les conques hidrogràfiques queden modelades i zonificades en diferents àrees climàtiques amb variada pluviometria, segons l’altitud. Les precipitacions poden oscil·lar, entre 1000 mm/any per sobre de la cota 1000 (Serralada dels Pirineus), 700 mm/any entre la cota 1000-600 (Prepirineus) i 500 mm per sota de la cota 600 (plana costanera i altiplans de la Terra Alta i Priorat).

El règim de precipitacions és el típic del clima mediterrani, amb pluges torrencials a l’estiu i fortes pluges durant la primavera i la tardor, amb casos de precipitacions diàries intenses que poden representar el 50% del total de pluja anual.

Interanualment es conjuguen períodes de sequera amb d’altres, excepcionalment humits.

L’absència o no de recobriment arbori, els cultius agrícoles, els assentaments humans impermeabilitzadors del subsòl i l’artificialització dels rius configuren un tipus d’escorrentiu i de xarxa de drenatge que altera substancialment el funcionament del règim natural. Es per aquest motiu que la “dinàmica fluvial” i de vessants adquireix en llenguatge col·loquial, l’adjetivització d’“imprevista”, “extraordinària”, etc.

5. CARTOGRAFIA GEOMORFOLÒGICA

Els elements claus en la cartografia d’inundacions són els cursos fluvials i plana costanera amb el seu entorn de terrasses associades, planes deltàiques, cons de dejecció actius, dinàmica de vessants i esllavissaments.

Les actuacions urbanístiques ocupacionals, terraplens, obres de defensa fluvial, etc... configuren l’escenari que sota les condicions meteorològiques del moment, fan que les situacions d’inundabilitat siguin més o menys crítiques.

5.1. Sistemes fluvials

La topografia de les superfícies al·luvials es presenta sota l’aspecte d’un entramat de formes fluvials conservades, remogudes o totalment erosionades. La cartografia dels elements resultants dels processos fluvials: planes al·luvials,

terrasses, escarps, canals, meandres, “levées” i sediments permeten reconstruir l’evolució de la dinàmica fluvial amb una petita dosi d’intuïció i imaginació.

Les terrasses fluvials són restes de les antigues planes d’inundació d’un vell riu en constant evolució on s’han acumulat sediments. Les més antigues seran les de cota més alta, i les més modernes, excavades en les anteriors, les més pròximes a la llera. Normalment formen superfícies planes o lleugerament inclinades, quedant limitades per un rebord escarpat, generalment de poca alçada (de 3 a 5 m). S’esglaonen en diferents nivells, paral·lels a l’eix de la vall.

Els nivells de terrasses quaternàries es corresponen als períodes erosius i sedimentaris glacials i interglacials. Posant com exemple el riu Segre i Cinca en el seu curs mig i baix, els nivells són els següents, començant per les terrasses més antigues:

T6 85-95 m T5 40-45 m T4 30-35 m T3 15-20 m T2 8-10 m zona d’inundacions “extraordinàries” T1 3-5 m zona d’inundació ordinària T0 llera actual amb el canal d’estiatge

En essència, són tres les terrasses que interessen en la cartografia: la terrassa baixa (T0), equivalent pràcticament a la llera ordinària per on circula el canal d’estiatge, i les terrasses primera (T1) i segona (T2) topogràficament immediates a cota superior, amb sediments de grava i sorra recoberts pels llims fèrtils dipositats pels successius episodis històrics d’inundació. És sobre aquesta terrassa (T2), on històricament i en l’actualitat s’ha desenvolupat la intensa activitat agrícola, tipus horts i fruiters, i ja modernament va essent ocupada temeràriament per “fàcils” expansions urbanístiques, industrials i fins i tot parcs logístics i “lúdics”, amb components d’objectes mòbils fàcils de desplaçar i arrossegar aigües avall per la dinàmica d’una avinguda amb l’efecte d’obturació de ponts i estretaments.

Les terrasses es desenvolupen normalment als cursos mitjans dels rius i en la desembocadura al mar (planes deltàiques) on la pèrdua de velocitat de l’aigua té un efecte deposicional dels sòlids transportats.

En els trams de capçalera del riu l’efecte erosió, el fort gradient i la velocitat de l’aigua fa que la vall tingui morfologia en V amb nul·la o escassa presència de terrasses, les quals, com a úniques zones planes de les valls pirinenques són



objecte d’ocupació urbanística i de vials. Predomina fonamentalment el transport de material sòlid encara que gairebé sempre s’observen pistes i cicatrius a les vessants que indiquen la cota que assoleixen les riuades històriques.

La xarxa fluvial s’instal·la durant el període geològic quaternari i per causa dels canvis climàtics i atenuació de les grans glaciacions, la plana d’inundació va disminuint d’extensió des de l’edat del Pleistocé fins l’actualitat (interval postwürmià).

5.2. Planes deltàiques marines

La desembocadura al mar del riu Ebre adopta la morfologia de delta amb gran extensió superficial i amb gradient gairebé zero. Les oscil·lacions del nivell del mar i la subsidència condicionen la deposició dels sediments sobre els “levées” del riu on es van ubicar els primers nuclis urbans dels colonitzadors agrícoles i les primitives defenses militars medievals. Sobre aquests amples espais convergeixen rius, llacunes, antics cursos fluvials i formacions de dunes que periòdicament estan afectades, en règim natural, per inundacions fluvials de gran extensió, però de poc calat i nul·la velocitat. Caldrà tenir en compte tant el procés natural de compactació de sediments com el procés de subsidiència lligat a l’enfocament general del Delta

5.3. Sistema de Cons de Dejecció

La xarxa fluvial del tipus torrencial, instal·lada sobre el territori amb grans declivis i poca longitud, drena els altrelleus dels massissos muntanyencs donant lloc a amplis ventalls de sediments sobre el que s’encaixen uns canviants cursos fluvials en disposició radial segons la forma de ventall. S’activen en episodis d’intensos aiguats amb caràcter torrencial, arrossegant i transportant gran quantitat de sediments provinents de l’àrea de capçalera.

En aquestes zones, són previsibles desbordaments de grans cursos d’aigua; la dinàmica instantània de l’avinguda i les seves característiques poden provocar importants danys difícils de preveure i de seguir mitjançant sistemes preventius d’alerta. Encara són recents les tragèdies de Biescas, les Valls Alpines Franceces i els barrancs de Tenerife.

5.4. Dinàmica de vessants

Els forts aiguats sobre vessants de grans pendents constituïdes per terrenys amb litologia del tipus argilós o pissarrenc, amb fàcil retenció i sobre saturació en aigua amb el corresponent augment de pes, causen la desestabilització de les dites vessants amb trencament i esllavissament de material cap a la vall, amb el risc que suposa d’obturació dels cursos fluvials en episodis d’avinguda d’aigües.

Moviments sísmics naturals o induïts pel ràpid ompliment d’un gran embassament, poden provocar col·lapse en talussos i materials inestables. La sismicitat als Pirineus és moderada, encara que al segle XV Catalunya registrà un període d’alta activitat sísmica amb terratrèmols destructors. Cal considerar aquest fet per a poder adoptar les mesures necessàries per a garantir la seguretat aigua avall de les obres hidràuliques existents a la xarxa fluvial.

5.5. Dinàmica ocupacional de la zona inundable

L’expansió urbanística passada, present i futura tendeix a ocupar la zona inundable, terraplenant o no la superfície natural del terreny. El resultat ha estat una reducció substancial de l’espai inundable fluvial que afavoreix l’augment de la velocitat de l’aigua d’avinguda i els processos d’erosió dels marges i murs de contenció, tornant-se les defenses fluvials insuficients i rebasables per molts punts.

6. CARTOGRAFIA GEOMORFOLOGICA DE DETALL

Fora de l’àmbit d’aquest estudi, l’Agència està elaborant la cartografia geomorfològica de detall (escala 1:5000) per delimitar zones inundables de forma més acurada i fer una caracterització més precisa de la dinàmica fluvial. En aquest sentit s’ha d’informar que dins de la zona compresa a l’àmbit d’aquest estudi ja es disposa d’aquesta cartografia en format paper en diverses àrees significatives

S’ha descartat incorporar aquesta cartografia dins d’aquest estudi pels següents motius:

��Mantenir una escala uniforme de treball ��Per la falta de representativitat en planta (E 1:50000)



7. COMENTARIS I OBSERVACIONS

Com a comentaris de tipus general i d’acord a l’escala del present treball s’ha d’indicar:

• Els límits de la zona inundable es corresponen en general amb la superfície ocupada per la terrassa baixa fluvial que va variant en extensió i alçada sobre la llera, segons la situació geogràfica a la conca. El límit superior està definit pel primer esglaó de la terrassa mitja.

• Els cons de dejecció, les zones palustres i deltàiques tenen la seva morfologia pròpia i característica (cons de dejecció d’alta muntanya, delta de l’Ebre).

• Els barris medievals de ciutats i pobles s’han mantingut per sobre del nivell de la terrassa baixa, d’acord a l’experiència adquirida al llarg de centenars d’anys.

• L’urbanisme de l’època moderna i contemporània (així com els futurs plans) ocupen a vegades amplis sectors de les zones inundables. S’ha de destacar que la xarxa viària no és aliena a aquesta ocupació, amb predomini d’estructures en terraplens que endeguen i compartimenten amplis sectors de la vall inundable o del con de dejecció, agreujant la situació.

• Alguns grans embassaments estan en situacions de risc per accidents geològics causats per lliscaments gravitacionals (Caneller, cavallers...) o lents moviments deformants del subsòl causats per fenòmens diapírics de grans masses de sals i guixos (Rialb)

• L’ocupació de la zona inundable pot afectar l’equilibri natural d’aqüífers, de recursos hídrics, de la capacitat depuradora natural de l’aigua, d’entorns biològics i així com provocar la transformació del paisatge.

8. ESQUEMES GEOLÒGICS

A continuació s’adjunta la relació de figures autoexplicatives de certs fenòmens geològics que s’han detectat a les zones estudiades:

Figura 1 Encaixament de la vall Baixa del riu Ebre al seu pas per les serres de Cardó-Benifallet

Figura 2 Zones inundables i de risc : Terrassa baixa Delta

Cons de dejecció Rambles

Figura 3 Anticlinal diapíric de Pons-Tiuarana sobre el nucli del qual s’encaixa el riu Segre.

Figura 4 Ocupació de la terrassa baixa inundable del curs mig del riu Segre

Figura 5 Bloc diagrama amb les grans regions geomorfològiques



Figura 1



Figura 2



Figura 3



Figura 4


Volum III : Geomorfologia Pàg. 10

Figura 5

GEOMORFOLOGIA - Generalitat de Catalunya€¦ · La xarxa fluvial s’instal·la durant el període...

Documents

Transcript of GEOMORFOLOGIA - Generalitat de Catalunya€¦ · La xarxa fluvial s’instal·la durant el període...