Diapositiva 1

CLIMOGRAMES SOBRE ELS DOMINIS CLIMTICSEVOLUCI I COMPARACIMnica ArrontesNeus Brinquis

EL MAPAPRESENTACI2.1. Identificaci2.2. Tema que tracta2.3. Cronologia2.4. Espai geogrfic2.5. Variables representades2.6. Unitats emprades2.7. Font3. ANLISI3.1. DESCRIPCI3.1.1. Dades 3.1.2. Tendncia general3.1.3. Com s levoluci3.1.4. Parts3.1.5. Comparaci3.2. ANLISI3.2.1. Explicaci del fenomen3.2.2. Causes de levoluci del grfic3.2.3. Context histric i geogrfic3.2.4. Conseqncies3.2.5. Comparaci4. INTERPRETACI I CONCLUSIONS4.1. Importncia del fenomen4.2. Conclusions4.3. Valoraci4.4. Perspectives de futur

NDEX1. EL MAPA

El document que tractarem continuaci s un grfic relacionat amb els dominis climtics dEspanya treballats anteriorment.

TIPUS DE GRFIC: CLIMOGRAMA

2. PRESENTACI 2.1. IDENTIFICACI

QU S UN CLIMOGRAMA?s un tipus de grfic que ens vol representar simultniament els valors de:- TEMPERATURA MEDIA MENSUAL (lnea)- PRECIPITACIONS MENSUALS MITJES (barres) Reflecteixen visualment el CLIMA del lloc on el realitzem.COM S UN CLIMOGRAMA?CONTINGUT EVOLUTIU I COMPARATIUTracta les temperatures i precipitacions a diferents altituds de diverses localitats: Valncia Sant Sebasti, Valladolid i Las Palmas

2.2. TEMA QUE TRACTA

No sabem lany en que es va fer aquest estudi per disposem duna dada que ens dona el grfic.

El grfic es va desenvolupar durant el llarg dun any ja que es veuen observats els fenmens en cada s, des de gener fins a l Desembre.

2.3. CRONOLOGIALEspai geogrfic s on han estat observades aquestes dades:Valncia: Altitud 24 mValladolid: Altitud 715mSant Sebasti: Altitud 258 mLas Palmas: Altitud 6 m

2.4. ESPAI GEOGRFICTrobem representades:A la part dreta del grfic:Temperatures: 0-125A la part esquerra del grfic:Precipitacions: 0-250A baix del grfic:12 mesos de lany: Gener- Desembre

2.5. VARIABLES REPRESENTADESPodem observar que tots els nmeros segueixen una srie:

Les precipitacions van de 10 en 10, des del nmero 0 fins el 250.

Les temperatures van de 5 en 5 des del nmero 0 fins el 125.

Tamb podem que els mesos de lany van cronolgicament.2.6. UNITATS EMPRADESBARCANOVA

2.7. FONT

VALNCIAPrecipitacions:Mnimes: 5 mm aprox.Mximes: 98 mm aprox.Temperatures:Mximes: 24 C aprox.Mnimes: 10 C aprox.

SANT SEBASTIPrecipitacions: Mnimes: 82 mm aprox.Mximes: 169 mm aprox.Temperatures:Mximes: 16 C aprox.Mnimes: 8 C aprox.

3. 1. DESCRIPCI3. ANLISI 3.2.1. DadesDADESVALLADOLID:Precipitacions:Mnimes: 9mm aprox.Mximes: 44 mm aprox.Temperatures:Mximes: 19 C aprox.Mnimes: 1 C aprox.

LAS PALMASPrecipitacions:Mnimes: 0 mm aprox.Mximes: 35 mm aprox.Temperatures:Mximes: 22 C aprox.Mnimes: 16 C aprox.

VALNCIA:Precipitacions: mant baixa puja baixa.Temperatures: puja - mant baixa.SANT SEBASTI:Precipitacions: altes baixa puja baixa puja.Temperatures: irregulars, per es mantenen.

VALLADOLID:Precipitacions: alts i baixos baixa puja baixa.Temperatures: puja - baixa.

LAS PALMAS:Precipitacions: baixa puja baixa puja baixa.Temperatures: mant puja baixa.

3.2.2. Tendncia generalVALENCIAEs mant, baixa de cop i torna a pujar de nou amb una davallada al final.Puja i baixa.SANT SEBASTIAmb alts i baixos.Irregular.VALLADOLIDEs mant, cau i torna de nouPuja i baixa.LAS PALMASMolts baixes, baixa i puja.Es mant.3.2.3. Com s levoluciPodem Observar al grfic que:

Precipitacions: Representades amb Temperatures: Representades amb

3.2.4. PartsPodem observar que hi ha localitats on les precipitacions sn molts altes i en canvi en altres molts baixes (com s el cas de Valncia i Las Palmas)

Podem observar que les temperatures, gaireb totes pugen i baixen en el mateix tram, a lestiu. Tot i aix a Sant Sebasti ho fa ms irregularment.

3.2.6. ComparaciEl climograma que tenim davant pretn relacionar cadascun dels climogrames amb un domini climtic.

En tenim quatre representats:- Mediterrani costaner- Mediterrani amb hiverns freds de tendncia continental- Atlntic costaner- Subtropical costaner clid

3. 2. ANLISI3.2.1. El FenomenVALNCIA Mediterrani CostanerZona de la costa, com ValnciaAltes precipitacions a la tardorBaixes precipitacions a lestiuTemperatures ms alta a lestiu i moderades la resta de lany

Part central de la pennsulaPrecipitacions bastant igualades al llarg de lanyPrecipitacions baixes als mesos destiu: Juliol i AgostTemperatura molt freda als mesos de hivern i molt alta a lestiu

VALLADOLID Mediterrani amb hiverns freds de tendncia continental

Zona de la costa tocant amb lAtlnticPluges molt abundants al llarg de tot lany, sobretot als mesos de l hivern i una mica ms baixes als mesos destiuTemperatura fora regular al llarg de lany, ms aviat baixa

SANT SEBASTI Atlntic CostanerZona de les illes CanriesPluges escasses i gaireb inexistents als mesos destiu sobretotTemperatura molt alta al llarg de lany i fora regular

LAS PALMAS Subtropical Costaner Clid

RESUMTrobem diverses diferncies entre els climogrames analitzats.

Cada climograma est condicionat pel domini climtic on aquesta ciutat estigui localitzada

Cal determinar les causes daquestes diversitat de resultats

3.2.2. Causes de levoluci del grficCom hem insistit anteriorment, els climogrames estan relacionats amb les zones que analitzen.

Cadascuna daquestes zones t les seves caracterstiques meteorolgiques determinades, i no sn pas les mateixes.3.2.3. Context histric i geogrficLes altes o baixes precipitacions determinen en gran part ladquisici duna poblaci a laigua.

Si les pluges arriben a ser molt violentes, poden fins i tot causar aiguats. Com per exemple a Sant Sebasti.

La temperatura tamb afecta a les persones i poden ajudar o perjudicar a les precipitacions que shi produeixen.3.2.4. ConseqnciesNosaltres observant els diferents climogrames, hem escollit aquest climograma per comparar-lo amb els altres3.2.5. Comparaci

PER QU PUIGCERD?Dintre dels quatre climogrames estan quasi b representats tots els dominis climtics, excepte el CLIMA DE MUNTANYA

Puigcerd s un poble tocant als Pirineus que pertany en al seva totalitat al clima de muntanya i representa prou b el seu clima

CLIMA DE PUIGCERDPluges molt altes als mesos de primavera i estiuTemperatures irregulars: estius molt clids i hiverns extremadament fredsAbsncia de precipitacions als mesos dhivern = neu

s molt rellevant tenir un mnim control de les precipitacions al llarg de lany duna zona determinada per saber quan podem patir una poca de squia o b enfrontar-nos a grans aiguats4. INTERPRETACI I CONCLUSIONS4. 1. IMPORTNCIA DEL FENOMEN

Depenent de la regi on ens trobem la temperatura i les precipitacions actuaran duna manera o dun altre a causa del clima.

Si aquests climes canviessin, encara que fos un mnim detall, aquests elements patirien tamb les conseqncies i aix podria alterar el clima de la regi.4. 2. CONCLUSIONS4. 3. VALORACIHem de tenir cura del embassaments daigua i del control de les temperatures.

Si el canvi climtic continua les temperatures tpiques de cada zona canviaren i aleshores tamb ho far tot el seu entorn.

4. 4. PERSPECTIVES DE FUTUR