Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO

PROFESSOR RAMON BATLLE

1. EL REGNE DELS FONGS

Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)

Nutrició heteròtrofa.

Presenten una paret cel·lular feta de quitina.

N’hi ha de pluricel·lulars i d’unicel·lulars

1.1 Nutrició dels fongsLa nutrició dels fongs és heteròtrofa, això significa que obté l’aliment a partir de matèria orgànica d’altres éssers vius. Hi ha 3 estratègies:

SAPROFITISME

PARASITISME SIMBIOSI FERMENTACIÓ

La majoria dels fongs són sapròfits.

S’alimenten de matèria orgànica en descomposició.

El parasitisme significa viure amb un altre ésser viu i alimentar-te d’ell o del seu aliment, els perjudiquen tot i no matar-los.

No és exclusiu dels fongs, una puça és un paràsit.

Determinats fongs utilitzen la simbiosi, per exemple els líquens.

Significa viure amb un altre ésser viu i compartir coses per sobreviure.

Només els unicel·lulars.

L’estudiarem quan fem els fongs unicel·lulars.

1.1 Nutrició dels fongsELS LIQUENS I LA SIMBIOSI

Ésser viu format per un fong i una alga unicel·lular en simbiosi.

ALGA: Capaç de fer la fotosíntesi i aportar aliment.

FONG: Gràcies a la paret de quitina protegeix l’alga de la dessecació, i li permet viure fora de l’aigua.

LA SIMBIOSI NO ÉS EXCLUSIVA DELS FONGS.

1.2 Tipus de fongs2 grans grups segons estructura cel·lular: Els unicel·lulars i els pluricel·lulars.

1.2.1: ELS FONGS UNICEL·LULARS

Bàsicament els llevats (Sacharomyces cerevisiae)

FERMENTACIÓSucre (Glucosa) Energia + CO2 + Alcohol

El sucre l’obtenen del medi on viuen i el canvien amb la fermentació.

Producció de paProducció de begudes alcohòliques.

1.2 Tipus de fongs1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS

1.2 Tipus de fongs1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS

2 tipus:

A) Les floriduresHifes molt ramificades en el medi en el que

viu, generalment sobre matèria orgànica.

B) Els boletsEl bolet és l’estructura reproductora,

l’esporangi.

El miceli del fong es troba sota a terra, i per poder- se reproduir fan aquestes estructures.

Els boletsEl miceli del fong produirà bolets amb condicions ambientals concretes:

Generalment a la tardor Molta humitat Matèria orgànica

dels arbres caducifolis.

Altres a l’hivern o a la primavera

Poden tenir diferents formes:

Estructura del bolet

Els fongs

Nutrició

Sapròfits

Matèria en descomposici

ó

Paràsits

Altres éssers vius

Perjudicant-los

Simbiòtics

Amb altres éssers vius

Compartint

Líquens

Fermentació

Unicel·lulars

Sucre del medi

Tipus

Unicel·lulars

Els llevats (Fermentació)

Pluricel·lulars

Estructura

Hifes

Micelis

Esporangis

Tipus

Floridures

Bolets

Vídeo créixer com bolets

http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=30137

Trobareu la fitxa de preguntes del vídeo al moodle.

2. EL REGNE DE LES PLANTES Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)

Nutrició autòtrofa.

Presenten una paret cel·lular feta de cel·lulosa.

Totes pluricel·lulars.

3 tipus segons: Presència de vasos conductors o reproducció per flors

2.1 Els Briòfits No tenen vasos conductors

No tenen flors, reproducció per espores

Viuen en zones humides/ombrívoles, algunes adaptades en llocs secs o aquàtics.

Estructura de tal·lus com les algues. (Cèl·lules poc diferenciades)

Absorbeixen aigua i nutrients de l'atmosfera o el sòl per tota la planta. No només pel rizoide!

ESTRUCTURA DE TAL·LUS

Les molses proporcionen humitat al sòl i constitueixen l’ecosistema de petits animals, si l’arrenquem estem deixant sense hàbitat a molts animals.

2.1 Els Briòfits 2 grups de briòfits HEPÀTIQUES I MOLSES

• Estructura de tal·lus no diferenciada• Làmina lobular + esporangis

• Estructura de tal·lus típica• Briòfits més abundants• Algunes adaptades a medis diferents:

- Grimmia: zones seques- Sphagnum: zones inundades

HEPÀTIQUES

MOLSES

2.2 Els Pteridòfits Tenen vasos conductors

No tenen flors, reproducció per espores

Viuen en zones humides

Estructura de corm Arrel + tija + fulles

Cèl·lules diferenciades i especialitzades en fer la seva funció.

Aquesta estructura també la tenen els espermatòfits.

Xilema Saba bruta De les arrels a la plantaFloema Saba elaborada De les fulles atota la planta

2.2 Els PteridòfitsESTRUCTURA DE CORM FULLES: Especialitzades en fer la

fotosíntesi.

TIJA: Sosté les fulles

ARREL: Absorbeix aigua i sals minerals.

Procés pel qual la planta fabrica el seu aliment.

AIGUA + CO2 MAT. ORGÀNICA + O2

FOTOSÍNTESI

Tota l’estructura està envoltada d’una cutícula impermeable.

Aquesta cutícula té uns orificis ESTOMES (La planta pot regular-ne l’obertura)

SABRIES DIR PER ON ENTRA I CAP ON VA CADA SUBSTÀNCIA NECESSÀRIA PER FER LA FOTOSÍNTESI?

2.2 Els Pteridòfits 2 grups de pteridòfits: Falgueres i Equisets

Els 2 tipus tija subterrània RIZOMA

FALGUERES

EQUISETS O CUA DE CAVALL

- Del Rizoma surten varies tiges, ramificacions de les tiges circulars- Alguna tija tija reproductora conté esporangis- Fulles molt petites gairebé imperceptibles

- Del Rizoma surten unes fulles molt grans anomenades Frondes.

- Les espores es troben als Sorus, unes protuberàncies a les fulles de color vermellós.

3. LA LUPA BINOCULAR

PART MECÀNICA: Platina + Cargol d’enfocamentPART ÒPTICA: Ocular + Objectiu + Font de llum

Amb la lupa binocular podem observar objectes ampliats (5x – 50x) sense necessitat que hi travessi la llum. No cal que les mostres siguin tractades.

OCULAR: Entre 5x i 10xOBJECTIU: Entre 1x i 5x

CÀLCUL D’AUGMENTS:Augments Ocular · Augments Objectiu= Augments Lupa

P.ex: 10 ·5 = 50x