� �

� � �

Coordinadores de treball

Coordinadora de format: Hiullary, Laura, Nicole

Coordinadora de bibliografia: Ada Soldevilla

Coordinadora de llengua: Laura Martin

Coordinadora de portada: Hiullary Silva

Supervisora: Mariona Pujol

Subsupervisora: Nicole Martínez

� � �

Índex

Editorial .......................................................................4

1. Els bolets ................................................................ 5

1.1. Els fongs metzinosos ...........................................7

1.2. La cuina catalana dels bolets ............................ 11

2. Els líquens ............................................................ 14

3. Les floridures ........................................................ 15

3.1. Experiment amb floridures .................................17

4. L’estrany cas del home arbre indonesi ………...... 18

5. Entreteniment ....................................................... 19

6. bibliografia ….........................................................20

� �

Editorial

Quan sentim la paraula fong, moltes vegades pensem en els bolets però, sabíeuque la floridura és també una classe de fong? O que hi ha bolets que poden

resultar mortals? Havíeu pensat mai com seria una persona arbre? Totes aquestes respostes i moltes més les trobareu a la revista fongs magazine de l’editorial

Travellyan.

Som una companyia nova, tot i que de moment no dotem d’una gran experiència, les nostres ganes de treballar units i de fer arribar a les vostres neurones tots els

nostres coneixements us contagiaran les ganes d’aprendre cada dia una mica més.

El nostre objectiu: que aquesta revista sigui una petita font d’informació perquè amplieu els camps coneguts i els que us queden per a conèixer. Ep! Però no tot és explicació! Dins trobareu experiments per a fer a casa, entreteniments per a posar

a prova tot el que sabeu i per als més grans, tenim una secció de gastronomia d’allò més genial.

I si encara voleu saber-ne més, no cal que us espereu a la pròxima entrega, us hem adjuntat la bibliografia perquè pugueu fer tantes consultes com vulgueu.

Esperem que l’assaboriu tant com nosaltres fent-la!

Els editors

26 de març de 2010

A la Núria, que ens ha fet possible aquest projecte

� � �

1.Els bolets

Com són els bolets?

Els bolets són eucariotes és a dir, que les cèl·lules tenen el nucli envoltat d’una membrana nuclear. També són pluricel·lulars ja que estan formats per més d’una cèl·lula.

L’alimentació

Són heteròtrofs, és a dir, que són incapaços de fabricar-se el seu propi aliment i es nodreixen de matèria orgànica.

Fan la digestió externa: el bolet segrega una substància que desfà la matèria inorgànica, el bolet absorbeix amb ajuda de les hifes, la matèria inorgànica.

La reproducció dels bolets

Són òrgans reproductors dels fongs, encara que només alguns fan bolet.

Amb l’ajut de l’himeni (teixit formador d’espores) les espores maduren i cauen al terra, i si van a parar a un lloc humit, germinen i formen un nou miceli.

Curiositats

Normalmet el bolet fill s’estableix al costat del bolet mare i així successivament per això trobem colònies de bolets. Recorda agafar cistell en vés de bosses de

� � �

els bolets

plàstic per a caçar bolets. Ajudaràs en la dispersió d’espores, ja que aquestes cauen pels foradets!

Parts del bolet

Important

Els fongs fan un important paper en col·laborar, juntament amb els bacteris descomponedors, en el manteniment de l’equilibri biològic dels boscós.

Així que no podem abusar d’ells, és molt important que si no sabeu quina espècie és el deixeu on estigui.

� � �

1.1 Els fongs metzinosos

•Per què hi ha bolets metzinosos?

Són mecanismes de defensa contra el medi que els evolta.

Compte amb els bolets!

Al nostre país hi ha una gran tradició amb els bolets, acostumem a collir i menjar-nos els bolets que abunden sobre tot a la tardor, quan és època de pluges i el sòl és humit. El rovelló,el cep, els camagrocs o les trompetes de la mort són bolets molt apreciats per a la cuina catalana.A la nostra península hi ha més de 3000 espècies de bolets, 40 de les quals són tòxiques i 8 mortals. El grau de toxicitat depèn del tipus de verí que contenen. L'Amanita Phalloide, per exemple, conté una toxina tan potents que una persona de 70 kg de pes, pot morir al ingerirne_només_50g.

Tot hi això, moren molts boletaires a l'any per culpa de confondre bolets que són semblants als comestibles."No hi ha cap mètode especial, per a distingir els bolets comestibles dels metzinosos. Tot hi així, els bolets que tenen un ou o volva al final del peu, solen ser verinosos". Mitjançant l'observació atenta i amb l'ajut d'una guia, podrem diferenciar dos boletssegons la presència o absència del vel, segons el color del peu, les taques, per les làmines...Si no els coneixem, més val no tocar-los i collir només els que sabem identificar sense cap problema. Però recorda! Si trobes un lloc que sigui ric amb el que són els bolets comestibles... no acostumis a xerrar_massa!

Aquí teniu una llista dels bolets no comestibles, el nivell d'intoxicació que ens poden provocar, els símptomes que notem i a on ens pot afectar dels boscos catalans:

� �

bolets metzinosos

Amanita Phalloides - Català: Farinera borda

No confondre amb les Amanites blanques comestibles!

Intoxicació: greu

Símptomes: tardans. Per culpa d’això, l’enverinament és més greu, car que la toxina passa directament a la sang. malestar general, trastorns acompanyats de vòmits i còlics dolorosos. Suor freda, molta fred i fredor a les extremitats

Ho notem: els primers efectes es noten entre les 10 i 48 hores

Ens afecte: greus lesions a tots els òrgans.

�

Amanita muscària - Català: Reig bord, oriol foll

Possibilitat de confusió amb l'Amanita caesarea (Ou de reig).

Intoxicació: atropínica

Símptomes: taquicàrdies, trastorns a la vista, eufòria, atacs de demència, visions fantàstiques... No acostuma a ser mortal.

Ho notem: ho notem 30 minuts després de la ingestió

Ens afecte: provoca una intoxicació neurotròpica, que afecta al sistema nerviós

� �

bolets metzinosos

Cortinarius orellanus - Català: Cortinari de muntanyan

No refiar-se del seu color lluent

Intoxicació: molt perillós

Símptomes: iguals que els de l’Amanita Phalloide

Ho notem: es noten al cap de 12 o 13 dies de la intoxicació.

Ens afecte: principalment al fetge i ronyons als que provoca formes molt greus de necrosi. Normalment provoca la mort.

Gyromitra gigas

Intoxicació: consumides fresques o poc cuites són veritablement tòxiques. Poden arribar a ser mortals. Si les mengem en poques quantitats, després de deixar-lessecar-se bé i coent-les repetidament amb aigua.

Símptomes: trastorns digestius, merejos, mal d’estòmag i trastorns del sistema nerviós.

Ho notem: varies hores després de la digestió

Lepiota helveola��

No confondre amb Paloma o apagallums

Intoxicació: poden resultar mortals

Símptomes: molt semblants que l’Amanita Phalloide

Característiques: les de tamany petit són més greus. Quan les tallem, la seva carn es torna vermellosa.

� �

bolets metzinosos

Boletus satanas - Català: Matagent

Intoxicació: gastrointestinal. No és mortal

Ens afecte: provoca intoxicacions que afecten a la mucosa gàstrica. El cos se sap defensar bé.

Característiques: és difícil la seva confusió. Quan aquest és vell, fa un olor molt desagradable que recorda a l’orina.

Lactarius scrobiculatus - Català: Pinetell bord

No confondre amb el Pinetell (Lactarius

deliciosus)

Intoxicació: gastrointestinal

Símptomes: vòmits i diarrea.

Ens efecte: provoca una irritació que afecte a la mucosa gàstrica.

�

Recorda: quan vas a buscar bolets…

ET JUGUES LA VIDA!

No arrenquis els bolets si no

els has d’aprofitar!

� �

1.2 La cuina catalana dels bolets

Els bolets són presents en gran varietat de plats populars. No hi ha bolet més bo i més dolent, tot aquell que sigui comestible servirà per preparar un plat de cuina tradicional.

La riquesa gastrònomica al nostre país s’ensenya amb qualsevol d’aquestes recepte, i es què abans, les mestresses de casa donaven molta importància al bon menjar.

Avui en dia, aquesta tradició es va perdent de mica en mica, potser per la comoditat dels menjars precuinats i els productes semielaborats que faciliten l’elaboració dels plats i que a més, es fan més ràpid.

Tot hi així, us volem recordar alguns dels plats amb bolets, tradicionals de la cuina catalana, que estan per llepar-se’n els dit

Mussaca de bolets-�primer plat��

TEMPS: 30 minuts

INGREDIETNS:

-rovellons-trompetes de la mort (la quantitat depèn del gust de cada persona)-1 ceba-tomàquet ratllat o salsa de tomàquet-250 g de carn picada-4 albergínies mitjanes-formatge ratllat-mig got de vi blanc

Per fer la beixamel:-80 g de mantega-80 g de farina-700 cl de llet-nou moscada-mantega-sal

� �

la cuina catalana dels bolets

PREPARACIÓ:

1. Trieu els bolets, netegeu-los i talleu-los.Passeu-los per la paella i reserveu-los.

2. Poseu la ceba tallada en una paella i un cop enrossida afegiu-hi la carn picada (que haureu salpebrat prèviament).

3. Incorporeu-hi la salsa de tomàquet i el mig got de vi blanc.

4. Mentrestant, talleu les albergínies arodanxes i enfarineu-les. Fregiu-les en oli ben calent i deixeu-les sobre un paper absorbent per retirar-ne l'excés d'oli.

5. Un cop fregides, ja podeu muntar la mussaca posant primer una capa d'albergínia. Heu de cobrir tota la safata.

6. Tot seguit poseu-hi una segona capa de sofregit de carn i una tercera capa amb els rovellons que heu reservat. Per acabar afegiu-hi una altra capa de carn picada i formatge ratllat i cobriu-ho tot amb una última capa d'albergínia.

7. Passeu les trompetes de la mort per una paella i afegiu-les a la beixamel. Tritureu-ho tot bé i cobriu la mussaca amb aquesta salsa.

8. Poseu-hi formatge ratllat al damunt i gratineu-ho al forn (uns 10 minuts a 180º).

BON PROFIT!

�

�

� �

la cuina catalana dels bolets

Crema catalana amb reigs- postres

TEMPS: 30 minuts

INGREDIENTS:

-250 g de reigs-150 g de sucre-50 g de farina de blat de moro (maizena)-1 l de nata líquida-8 rovells d'ou

PREPARACIÓ:

1. Netegeu i talleu els reigs a trossos petits i reserveu-los.

2. Poseu el sucre en una cassola, auesta poseu-la al foc encès. Deixeu-lo fondre i afegiu-hi els trossos de reig.

3. Quan comenci a caramel·litzar (trigarà uns 3 minuts), poseu-hi una mica de nata líquida i, quan faci un bull, retireu-ho del foc i barregeu-hi els rovells d'ouprèviament batuts.

4. Finalment, afegiu-hi farina de blat de moro i poseu-ho de nou tot a bullir fins que la crema comenci a espessir. Un cop llest, presenteu-ho en una cassoleta i deixeu-ho refredar. Podeu cremar-la amb sucre.

TTeellèèffoonn ddee ccoonnttaaccttee:: 665544 778888

c/ dels boletus florits enliquienatsnúm. 106

� �

2. Els líquens

Un liquen és una associació entre un fong i una alga. L’alga utilitza la llum solar per produir aliments, alguns dels quals els absorbeix el liquen. Els líquens creixen molt lentament, però poden sobreviure als habitats més hostils, inclosos els deserts i l’Antàrtida.

Molts viuen en roques i absorveixen alguns dels minerals que contenen. Durant el procés, ajuden a descompondre la roca per convertir-se en sorra.

Els líquens estan formats per dos organismes: les hifes i les cèl�lulesdels fongs.

Classificació dels líquens:

- Classe: Ascolíquens- Classe: Basidiolíquens- Classe: Hypholíquens- Subclasse: Pyrenolíquens- Subclasse: Discolíquens

Els líquens es poden utilitzar per a fer varies coses: com per exemple aliments, medicines, tints, perfums, indicacions del nivell de contaminació i per datar quan de temps han estat exposades les pedres cobertes de líquens…

Altres definicions de líquen

1. Organisme de natura doble, producte de la simbiosi entre un fong i una alga o cianofícia, que presenta una morfologia i una fisiologia pròpies, sovint ben adaptat a ambients poc favorables per a les plantes vasculars.

2. Organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong, emprats en farmàcia per llurs propietats bacteriostàtiques.

3. Els líquens són una associació entre un fong i una alga. El fong protegeix a l’alga de les del sol. L’alga realitza fotosíntesis i li ofereix aliment i vitamines

� �

3. Les floridures

Com són les floridures?

Les floridures compleixen les mateixes característiques que els bolets, ja que pertanyen al mateix regne. Hi ha diferents tipus de floridures i la majoria són semblants al llevat. Generalment són formades per hifes.

�

L’alimentació

Al igual que els bolets, són heteròtrofs. Es nodreixen de matèria orgànica i la descomponen en substàncies més simples.

Les floridures ajuden a l’ecosistema a mantenir-se, ja que descomponen tot el que és matèria orgànica.

La reproducció de les floridures

Es reprodueixen a traves d’espores petites. Aquestes espores poden romandre a l’aire molt de temps, poden sobreviure a temperatures i pressions extremes, algunes floridures es desenvolupen a temperatures inferiors a 2ºC. Quan les condicions no són favorables, poden estar vives en estat inactiu.

Relació

Quan una floridura està colonitzant un organisme, els seus enzims i determinades micotoxines (toxines de fongs) no deixen créixer altres tipus de floridures o microorganismes. Tot tipus de floridures necessita humitat i temperatura adequada per créixer, tot i així es poden trobar floridures on no hi ha aigua: les floridures xeròfiles utilitzen la humitat de l’aire com a única font d’aigua.

� � �

les floridures

La presència a les cases

La presència de les floridures a les cases només és visible a ull nu quan les condicions són favorables pel seu desenvolupament. És a dir, les espores hi són però nosaltres no les podem veure.

Normalment, viuen en subterranis i banys, però també en neveres i sobre aliments com taronges i tomàquets

Per què ens són útils?

Com que creixen on hi ha humitat, quan hi ha una fuita en una canonada d’aigua ens poden indica el punt de la fuita.

S’utilitzen en alimentació per a fer formatges

També es troben en el camp de la medicina, com per exemple per la fabricació de la penicil·lina.

� �

3.1 Experimentem amb floridures

Nom de l’experiment: “Estudi de la floridura del pa”

Introducció : Aquest fong és format per filaments grisencs, els micelis. Del miceli surten unes branques que sostenen càpsules negres, els espoangis , que contenen les espores.

Material:

Un tros de pa

Aigua

Pot de vidre

Plàstic d’embolicar

Goma elàstica

Procediment:

1. Humitejar el tros de pa amb aigua

2. Posar el pa dins del pot de vidre

3. Tapar el pot de vidre amb un tros de plàstic

d’embalatge i lligar-ho amb una goma elàstica

4. Deixar-ho en un lloc fosc i temperat i anar seguint els seus canvis.

Que ha passat ?

Al cap d’uns dies, podrem observar com el pa s’ha s’ha cobert de floridures.

Si el deixéssim uns dies més amb la humitat necessària , podria arribar a tenir aquest aspecte

� � �

4. L'estrany cas de l'home arbre indonesiUna deficiència en el seu sistema immunològic li ha fet desenvolupar arrels, com si es tractés d’un arbre. Pateix el virus del papil·loma humà, i un doctor nord-americà assegura que en sis mesos podrà tenir una vida més normal. El seu cos no serà com abans, però podrà fer servir les mans. Dede, el noi, es va convertir en el pescador més particular de tota Indonèsia en la seva adolescència, quan va tenir un accident i es va produir uns talls al genoll.

No podia dur a terme les tasques domèstiques, va deixar de treballar i va ser abandonat per la seva dona

Aquest fet, res extraordinari, va ser un punt d'inflexió en la seva vida. Dede, que ara té35 anys, va veure com del seu cos començaven a brollar unes estranyes arrels, com si d'un arbre es tractés, segons publica_el_Telegraph

Es va veure obligat a educar els seus fills immers en la pobresa, resignat a malviure amb la seva malaltia. No obstant això, un expert dermatòleg nord-americà ha volat fins a la localitat en què viu Dede, al sud de Jakarta, i li ha proposat un tractament que podria canviar la seva vida. El doctor Anthony Gaspari, de la Universitat de Maryland, va concloure, després de realitzar unes proves, que la malaltia del jove indonesi es devia al virus del papil· loma humà, una infecció .

Relativament comú que sol causar petites berrugues en les persones que_la_pateixen.

"En sis mesos, podrà viure una vidamés_normal" ��El problema és que Dede té un estrany defecte genètic en el seu sistema immunològic pel que el seu cos no desenvolupa les defenses davant el virus. "La probabilitat de tenir la seva deficiència és menys d'una entre un milió", reconeixia el doctor Gaspari. "En sis mesos, podrà viure una vida més

normal", assegura el doctor. Gaspari ha deixat clar que el seu cos no tornarà a ser com abans, però que sí que podrà fer servir les mans. Li han fet una operació.

El doctor nord-americà va conèixer el cas de Dede gràcies a un reportatge de Discovery Channel. Fins ara, l'única font d'ingressos de l'indonesi era una mena de circ en el qual es va enrolar poc temps després de desenvolupar la malaltia.

Els fongs magazine, 2010

� �

5.EntretenimentsBusca les 8 diferencies dels barrufets

Segur que ho saps tot?

1. Les floridures són

x) un fong simbionty) un fong sapròfitz) un tipus de planta

2. Els líquiens són

x) és una micoriza: simbiosi fong i plantay) éssers formats per la simbiosi d’una alga i un fongz) un tipus d’espermatòfit

3. L’època preferida del pinetell és

x) estiuy) tardorz) és un bolet que viu tot l’any

4. El bolet que cru és molt bo és

x) trompeta de la morty) xampinyóz) rovelló de llet

Resultats• Si has obtingut un màxim de respostes x, encara et falta molt per aprendre, però si t’esforçes ho aconseguiràs. Ànim!• Si has obtingut un màxim de y, ets un crac de les curiositats boletaites! Però, no vagis de sobrat a caçar bolets… encara t’enduràs una bona sorpresa. • No vagis a buscar bolets sinó vas amb un professional, no distingeixes els bolets de les plantes!• Si has empatat, ets un nifú- nifà!

L’enigma…

On dius que vas anar a buscar bolets?

� � �

6. BibliografiaSobre els bolets:

http://www.ca.wikipedia.org

www.xtec.cat/serveis/cda/a8902081/recursos/bolets.doc

Sobre els bolets metzinosos:

http://www.terra.es/personal2/jaumecarles/pagina_nueva_7.htm

http://www.nutricionlandia.com/setas-toxicas-1412.html

http://www.tv3.cat/pprogrames/cdb/cdbSeccio.jsp?seccio=receptes&idRecepta=390

http://gencat.cat/especial/bolets/cat/comestibles.htm

http://www.bolets.cat/

http://www.castellsdelleida.com/índex.php?module=pnActivitats&nav=bolets&pid=1484

Sobre les floridures:

http://www.ca.wikipedia.org

http://www.todocultura.com/micologia/galerina.htm

Sobre l’home fong:

http://www.discoverychannel.com

http://www.ca.wikipedia.org

Sobre els líquens:

http://www.dlc.iec.cat/líquens

� � �

� �

The favourite knife of mushrooms

� � ������������������ �������������� ���� ������ ���������� � �������� ��������� ���� ���������� ��������������� ������������ ���� �� �� ����

**1133,,9999��

Correfoc

�� �������� �������������

������� ����� �� ���� ��������

The favourite knife of mushrooms