Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

download Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

of 18

  • date post

    28-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    1.256
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

1. Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor CINCIES DE LA NATURALESA 1R ESO PROFESSOR RAMON BATLLE 2. 1. EL REGNE DELS FONGS Cllules eucariotes (dins del nucli) Nutrici hetertrofa. Presenten una paret cellular feta de quitina. Nhi ha de pluricellulars i dunicellulars 3. 1.1 Nutrici dels fongs La nutrici dels fongs s hetertrofa, aix significa que obt laliment a partir de matria orgnica daltres ssers vius. Hi ha 3 estratgies: SAPROFITISME PARASITISME SIMBIOSI FERMENTACI La majoria dels fongs sn saprfits. Salimenten de matria orgnica en descomposici. El parasitisme significa viure amb un altre sser viu i alimentar-te dell o del seu aliment, els perjudiquen tot i no matar- los. No s exclusiu dels fongs, una pua s un parsit. Determinats fongs utilitzen la simbiosi, per exemple els lquens. Significa viure amb un altre sser viu i compartir coses per sobreviure. Noms els unicellulars. Lestudiarem quan fem els fongs unicellulars. 4. 1.1 Nutrici dels fongs ELS LIQUENS I LA SIMBIOSI sser viu format per un fong i una alga unicellular en simbiosi. ALGA: Capa de fer la fotosntesi i aportar aliment. FONG: Grcies a la paret de quitina protegeix lalga de la dessecaci, i li permet viure fora de laigua. LA SIMBIOSI NO S EXCLUSIVA DELS FONGS. 5. 1.2 Tipus de fongs 2 grans grups segons estructura cellular: Els unicellulars i els pluricellulars. 1.2.1: ELS FONGS UNICELLULARS Bsicament els llevats (Sacharomyces cerevisiae) FERMENTACI Sucre (Glucosa) Energia + CO2 + Alcohol El sucre lobtenen del medi on viuen i el canvien amb la fermentaci. Producci de pa Producci de begudes alcohliques. 6. 1.2 Tipus de fongs 1.2.2: ELS FONGS PLURICELLULARS 7. 1.2 Tipus de fongs 1.2.2: ELS FONGS PLURICELLULARS 2 tipus: A) Les floridures Hifes molt ramificades en el medi en el que viu, generalment sobre matria orgnica. B) Els bolets El bolet s lestructura reproductora, lesporangi. El miceli del fong es troba sota a terra, i per poder- se reproduir fan aquestes estructures. 8. Els bolets El miceli del fong produir bolets amb condicions ambientals concretes: Generalment a la tardor Molta humitat Matria orgnica dels arbres caducifolis. Altres a lhivern o a la primavera Poden tenir diferents formes: 9. Estructura del bolet 10. Els fongs Nutrici Saprfits Matria en descomposici Parsits Altres ssers vius Perjudicant-los Simbitics Amb altres ssers vius Compartint Lquens Fermentaci Unicellulars Sucre del medi Tipus Unicellulars Els llevats (Fermentaci) Pluricellulars Estructura Hifes Micelis Esporangis Tipus Floridures Bolets 11. Vdeo crixer com bolets http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=30137 Trobareu la fitxa de preguntes del vdeo al moodle. 12. 2. EL REGNE DE LES PLANTES Cllules eucariotes (dins del nucli) Nutrici auttrofa. Presenten una paret cellular feta de cellulosa. Totes pluricellulars. 3 tipus segons: Presncia de vasos conductors o reproducci per flors 13. 2.1 Els Brifits No tenen vasos conductors No tenen flors, reproducci per espores Viuen en zones humides/ombrvoles, algunes adaptades en llocs secs o aqutics. Estructura de tallus com les algues. (Cllules poc diferenciades) Absorbeixen aigua i nutrients de l'atmosfera o el sl per tota la planta. No noms pel rizoide! ESTRUCTURA DE TALLUS 14. Les molses proporcionen humitat al sl i constitueixen lecosistema de petits animals, si larrenquem estem deixant sense hbitat a molts animals. 2.1 Els Brifits 2 grups de brifits HEPTIQUES I MOLSES Estructura de tallus no diferenciada Lmina lobular + esporangis Estructura de tallus tpica Brifits ms abundants Algunes adaptades a medis diferents: - Grimmia: zones seques - Sphagnum: zones inundades HEPTIQUES MOLSES 15. 2.2 Els Pteridfits Tenen vasos conductors No tenen flors, reproducci per espores Viuen en zones humides Estructura de corm Arrel + tija + fulles Cllules diferenciades i especialitzades en fer la seva funci. Aquesta estructura tamb la tenen els espermatfits. Xilema Saba bruta De les arrels a la planta Floema Saba elaborada De les fulles atota la planta 16. 2.2 Els Pteridfits ESTRUCTURA DE CORM FULLES: Especialitzades en fer la fotosntesi. TIJA: Sost les fulles ARREL: Absorbeix aigua i sals minerals. Procs pel qual la planta fabrica el seu aliment. AIGUA + CO2 MAT. ORGNICA + O2 FOTOSNTESI Tota lestructura est envoltada duna cutcula impermeable. Aquesta cutcula t uns orificis ESTOMES (La planta pot regular-ne lobertura) SABRIES DIR PER ON ENTRA I CAP ON VA CADA SUBSTNCIA NECESSRIA PER FER LA FOTOSNTESI? 17. 2.2 Els Pteridfits 2 grups de pteridfits: Falgueres i Equisets Els 2 tipus tija subterrnia RIZOMA FALGUERES EQUISETS O CUA DE CAVALL - Del Rizoma surten varies tiges, ramificacions de les tiges circulars - Alguna tija tija reproductora cont esporangis - Fulles molt petites gaireb imperceptibles - Del Rizoma surten unes fulles molt grans anomenades Frondes. - Les espores es troben als Sorus, unes protuberncies a les fulles de color vermells. 18. 3. LA LUPA BINOCULAR PART MECNICA: Platina + Cargol denfocament PART PTICA: Ocular + Objectiu + Font de llum Amb la lupa binocular podem observar objectes ampliats (5x 50x) sense necessitat que hi travessi la llum. No cal que les mostres siguin tractades. OCULAR: Entre 5x i 10x OBJECTIU: Entre 1x i 5x CLCUL DAUGMENTS: Augments Ocular Augments Objectiu= Augments Lupa P.ex: 10 5 = 50x