Tema 40Invertebrats no artròpodes. Fila

Porífers, Cnidaris, Ctenòfors, Platihelmints, Nematodes, Anèl·lids, Mol·luscs i Equinoderms. Espècies

representatives de la nostra fauna. Importància econòmica, sanitària i

alimentària.

1. Invertebrats•Característiques generals dels invertebrats

2. Porífers•Organització general. Els coanòcits. Nivells d’organització: àscon, sícon i lèucon. Nutrició i reproducció. Classificació: hexactinèl·lides, calcàries i demosponges. Espècies importants.

3. Cnidaris.•Organització general. Els cnidoblasts. Nivells d’organització: pòlips i meduses. Nutrició i relació. Cicles vitals. Classificació: hidrozous, escifozous i antozous. Espècies importants.

4. Ctenòfors.•Organització general. Els col·loblasts. Classificació: tentaculats i nudictenis. Espècies importants.

5. Anèl·lids.•Organització externa. La metamerització. Organització interna. Reproducció. Classificació: oligoquets, poliquets i hirudinis. Espècies importants.

6. Platihelmints.•Organització general. Classificació: turbel·laris, trematodes i cestodes. Espècies importants.

7. Nematodes.•Organització general. Espècies importants.

8. Mol·luscs.•Organització general: cap, massa visceral i peu. La conquilla. Organització interna. Reproducció. Classificació: poliplacòfors, gasteròpodes, bivalves, escafòpodes i cefalòpodes. Espècies importants.

9. Equinoderms.•Organització general. Simetria pentaradiada. Aparell ambulacral. Reproducció. Classificació: crinoïdeus, asteroïdeus, equinoïdeus, ofiuroïdeus i holoturioïdeus. Espècies importants.

Invertebrats

Simetria: els grups més primitius presenten simetria radiada. Evolutivament s’avança cap a un procés de cefalització que implica el

pas a la simetria bilateral.

Desenvolupament embrionari: la majoria són triploblàstics, però alguns grups encara presenten només dos fulls embrionaris (diploblàstics)

Cos tou, protegit en ocasions per un exosquelet.

L’aparell circulatori pot ser obert o tancat, i se situa en posició dorsal

La respiració depèn del medi en que es troben: branquial els aquàtics, traqueal o pulmonar els terrestres. El més petits poden tenir respiració

cutània.El sistema nerviós es troba en posició ventral (hiponeure). Els òrgans

dels sentits presenten un grau variable de desenvolupament en funció de l’evolució del grup i del tipus de vida.El desenvolupament és freqüentment indirecte, amb formes larvàries i

cicles vitals més o menys complexes. L’hermafroditisme i la partenogènesi són habituals en molts grups. En ocasions poden

presentar reproducció asexual.

Porífers

EctodermaEndodermaMesoglea

CanalsÒscul

Porífers

Àscon Sícon Lèucon

Porífers

Porífers

Cl. Hexactinèl·lides.

• Esponges amb espícules silícies de tres eixos. Gairebé totes viuen per sota la plataforma continental. Euplectella.

Porífers

Cl. Calcàries

• Són exclusivament marines i viuen a la zona litoral. Totes tenen espícules calcàries. Solen tenir un aspecte fràgil i una

organització senzilla. Sycon, Grantia.

Porífers

Cl. Demosponges• És la classe que té més espècies; es distribueixen des del nivell

litoral fins a les zones més profundes dels oceans. Hi ha representants d’aigües marines però també d’aigües salabroses

i dolces. Tenen esquelet format per espícules silícies o bé per fibres còrnies d’espongina. Oscarella, Tethya, Cliona, Axinella

Porífers

Celenterats

Celenterats

Celenterats

Colònia homomorfa Colònia heteromorfa

Celenterats

Celenterats

Reproducció asexual, per gemmació

Celenterats

Larva plànula

Celenterats

Celenterats

Celenterats

Cl. Hidrozous

• Formes pòlip i medusa, generalment amb alternança de generacions. Pòlips sense septes interiors. Meduses amb vel. Solitaris o colonials. Si presenten esquelet, sempre és extern i transparent. Marins i d’aigua

dolça. Velella, Obelia, Physalia, Hydra

Celenterats

Cl. Escifozous

• Predomina la forma medusa, sense vel. Solitaris. Marins. Pelagia, Aurelia, Chrysaora, Rhyzostoma.

Celenterats

Cl. Antozous

• Exclusivament en forma de pòlip. Cavitat gastrovascular dividida per septes interiors.

SCl. Octocoral·laris: tots colonials. Els seus pòlips presenten vuit tentacles

pinnats i vuit septes interns. Alcyonium, Eunicella,

Pennatulla, Veretillum.

SCl. Hexacoral·laris: espècies individuals (Actinia,

Anemonia, Adamsia, Callliactis, Cerianthus) o

colonials (madreporaris), que poden formar esquelets

cornis o calcaris, amb septes interns en nombre de sis.

Celenterats

Ctenòfors

Ctenòfors

Cl. Tentaculats Les formes típiques presenten

dos tentacles (Hormiphora, Pleurobranchia). Altres són

allargats amb forma de cinta (Cestus veneris, Velamen,

Vexillium).

Cl. Nudictenis (no tentaculats) Sense

tentacles. Tenen forma de didal, amb les files de cilis

molt visibles. Beroe

Anèl·lids

Anèl·lids

Anèl·lids

Anèl·lids

Anèl·lids

· Cl. Poliquets Majoritàriament marins. Segments amb

parapodis i nombroses quetes. Sexes separats i

desenvolupament indirecte. Nereis, Aphrodita, Spirographis,

Sabella· Cl. Oligoquets Majoritàriament terrestres o

d’aigua dolça. Segments sense parapodis i amb unes poques

quetes. Amb clitel. Hermafrodites i

desenvolupament directe. Lumbricus

· Cl. Hirudinis Paràsits externs d’animals terrestres o aquàtics. Sense parapodis ni quetes. Amb

clitel. Hermafrodites i desenvolupament directe.

Hirudo, Pontobdella

Anèl·lids

Platihelmints

Cl. Turbelaris

Platihelmints

Platihelmints

Platihelmints

Cl. Trematodes

Platihelmints

Fasciola hepatica

Dicrocoelium

Platihelmints

Cl. Cestodes

Platihelmints

Platihelmints

Nematodes

Nematodes

Ascaris lumbricoides

Trichinella spiralis

Nematodes

Oxyurus vermicularis

Nematodes

Wuchereria sp.

Nematodes

Ancylostoma duodenale

Nematodes

Dracunculus medinensis

Nematodes

Mol·luscs

Regió cefàlica

Massa visceral

Peu

Mol·luscs

Mol·luscs

Mol·luscs

Mol·luscs

Cl. Poliplacòfors. Closca dividida en vuit

plaques imbricades. Peu en forma de sola

reptant. Comprèn els quitons, bentònics i marins, que habiten

sobre les roques del fons i brostegen algues. Les espècies més comunes són Chiton corallinus,

Acanthochiton communis i

Lepidopleurus cajetanus.

Mol·luscs

Cl. Gasteròpodes. Closca d’una sola peça enrotllada helicoïdalment, que pot reduir-se o faltar. Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals

parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte. Peu en forma de sola reptant. Unisexuals o hermafrodites, ovípars o vivípars, presenten

desenvolupament directe en els terrestres i indirecte per larva trocòfora en els marins. La majoria són marins, bé que n’hi ha que

habiten a terra i a l’aigua dolça.

Mol·luscs

SCl. PulmonatsTerrestres i d’aigua dolça.

Helix, Otala, Limax, Cepaea

SCl. ProsobranquisMarins i d’aigua dolça.

Murex, Turritella, Patella, Natica, Gibbula, Haliotis,

Aporrhais, Thais.

SCl. OpistobranquisExclusivament marins.

Aplysia.

Mol·luscs

Cl. Bivalves (Lamel·libranquis o

Pelecípodes)Closca dividida en dues valves, dreta i esquerra.

Sense cap. Peu en forma de destral, excavador, fixador

o absent. Filtradors. Són unisexuals o hermafrodites, i tenen fecundació externa i desenvolupament indirecte.

Habiten a les aigües marines o dolces, colgats

en els fons de sorra o fang, units a substrats diversos o

incrustats en roques o fustes. Solen, Mytilus, Arca, Glycymeris, Venus, Pecten,

Cerastoderma, Callista, Donax, Chamelea,

Venerupis.

Mol·luscs

Cl. Escafòpodes. Cos simètric, amb el sac visceral

allargat i en general lleugerament incurvat. El mantell

i la conquilla són cònics, en forma d’ullal d’elefant, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta; el peu, allargat i cilíndric, és excavador. De l’obertura basal surt un floc

de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i

adhesius. Són tots marins i bentònics; viuen amb el peu

introduït al fang i amb l’obertura de la conquilla girada cap amunt,

i s’alimenten, sobretot, de foraminífers. A la Mediterrània

són freqüents les espècies Dentalium vulgari i Dentalium

entalis, anomenades ullals.

Cl. Cefalòpodes.Closca generalment interna o absent. Peu transformat en un

sifó. Regió del voltant de la boca hipertrofiada en forma de tentacles amb ventoses. Són exclusivament marins i

estenohalins, pelàgics o bentònics, molts d’ells

abissals, alguns, cosmopolites. Gairebé tots són

carnívors i depredadors i s’alimenten principalment de

crustacis. Els sexes són separats, i sol haver-hi

dimorfisme sexual. Alguns mascles tenen un braç modificat, anomenat

hectocòtil, que es desprèn del cos i penetra en la femella, a

la qual transfereix un espermatòfor.

Mol·luscs

Mol·luscs

Equinoderms

Equinoderms

Equinoderms

Equinoderms

Equinoderms

Equinoderms

Equinoderms

Larva bipinnària Larva doliolària Larva pluteus

Equinoderms

Cl. Crinoïdeus Cos en forma de calze del que surten 10 braços (5 x 2) d'aspecte en

general plomós. S'agafen al substrat mitjançant els cirrus tentaculars o bé es fixen amb un peduncle. Antedon

Equinoderms

Cl. Asteroïdeus Braços més o menys triangulars que surten d'un disc central mal

delimitat. Les plaques esquelètiques estan articulades donant-li una certa mobilitat a tot el cos. Asterias, Echinaster, Astropecten

Equinoderms

Cl. Equinoïdeus Cos globós format per plaques esquelètiques soldades entre si.

Normalment el cos està recobert d'espines més o menys llargues. Exemple: Eriçons de mar o garotes. Arbacia, Cidaris, Echinus, Spatangus

Cl. OfiuroïdeusEls braços són llargs i prims i queden perfectament ben delimitats del

disc central, arrodonit. Ophiotrix, Ophioderma

Equinoderms

Cl. Holoturioïdeus Cos allargat i tou. L'esquelet està format per plaquetes disseminades.

Holothuria, Stichopus.

Equinoderms

Equinoderms