ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

ROMÀ: ESCULTURA (I)

INTRODUCCIÓ I RETRAT

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.2. 2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada. 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia arquitectònica. 2.3. Arquitectura religiosa 2.4. Arquitectura civil.

3. ESCULTURA ROMANA.

3.1. Característiques generals. 3.2. Evolució del retrat. 3.2.1. Característiques generals. 3.2.2. Periodització. A. República.

B. Imperi. Subetapes: B.1. Júlia - Clàudia. B.2. Flàvia. B.3. Adriana- Antonina. B.4. Severa. B.5. Anarquia i Baix Imperi.

B.6. Retrat femení. 3.3. El relleu històric i narratiu (en ESCULTURA – II). 3.3.1. Característiques segons les etapes.

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS. 4.1. Característiques generals. 4.2. Els estils pictòrics. 4.3. El mosaic romà.

5. BIBLIOGRAFIA.

ÍNDEX. ESCULTURA - I: INTRODUCCIÓ I RETRAT.

ESCULTURA (II): RELLEU

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Anar a índex…

3. ESCULTURA

3.1.- Característiques generals.

A.- Etrusca (més popular): influeix en el realisme, que arriba a través de la tradició de les màscares funeràries que copien dels etruscos, en la representació dels retrats sols de bust, i en la representació en bronze d’animals fantàstics.

B.- Grega.

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1.- Doble influència:

B.- Grega, especialment hel·lenística (més culta): es fa molt patent a partir de la conquesta de Grècia, les còpies de les seves obres i l’arribada d’escultors grecs, i es plasma en el gust per les al·legories i els temes mitològics, el moviment, les figures, certa idealització dels retrats i la realització de relleus narratius.

A.- Etrusca (més popular).

1.- Doble influència:

1.- Per satisfer la demanda de persones amb un alt poder adquisitiu, es va encarregar la producció artística a artistes grecs, per la qual cosa es va convertir en pràctica habitual la còpia d’escultures gregues en tallers romans.

3.- Els materials emprats pels romans i les tècniques són com els grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda), encara que també van fer servir matèries com la ceràmica, el vidre, la fusta o el vori.

2.- Tècnica escultòrica molt desenvolupada, cosa que es nota especialment als relleus.

4.- És una escultura marcadament realista, sobretot en el retrat: el caràcter pràctic romà obliga al reconeixement de la persona i les coses representades.

5.- Triple funció:

C. Estètica (la menys important, però també decoraven cases i espais públics).

B. Commemorativa (recordar persones i fets importants).

A. De propaganda (fonamental).

8.- Té preeminència el punt de vista frontal.

6.- La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie.

7.- Les mides solen ser superiors al natural.

9.- Estaven policromades, al menys fins el segle II d. C. 10.- L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder.

11.- L’escultura es subordina a l’arquitectura, on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,...

12.- El tema predilecte de l’escultura romana són les representacions de l’ésser humà, amb la intenció de representar no a un ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social (patrici, magistrat, emperador,...). Per aquest motiu, l’escultura romana té en general un marcat caràcter realista, a més d’un gran interès per la narrativa i la història.

B. El relleu històric i narratiu.

A. El retrat.

13.- Els dos gèneres més representats són:

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

3.2.1. Característiques.

Anar a índex…

1.- Les característiques principals del retrat romà seran, per una part, el realisme (idealitzat per influència hel·lenística, en algunes èpoques) i, per altra, la individualització del rostre, però s’han de diferenciar dues tendències que van coexistir.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

B.- Un art aristocràtic, amb una clara influència de l’escultura grega.

A.- Un art popular, amb retrats més realistes.

Anar a índex…

1.A.- Un art popular, amb retrats més realistes, que té les seves arrels o origen en els retrats funeraris etruscos (les imatges “maiorum” o màscares de cera dels caps dels difunts, amb realisme i certa rigidesa, que després passen a fer-se en terracotta, bronze i marbre), i que mostraven interès per retratar de forma fidel a les persones, perquè, era costum dels patricis fer mascaretes de cera del seus difunts per a conservar-los en els atris de les seves cases i dur-les a les cerimònies funeràries.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.

1.B.- Un art aristocràtic, amb una clara influència de l’escultura grega, adreçat a una élite, amb un caràcter més culte i oficial, i que tendia a idealitzar els trets dels retrats (per exemple mostrant a l’emperador més jove del que era en aquell moment), encara que sense arribar a la idealització total de les escultures gregues de l’etapa clàssica.

1.B.- Un art aristocràtic. Dins el retrat hel·lenitzant destaquen les imatges dels emperadors, amb un caràcter clarament propagandístic. El retrat de l’emperador es va convertir en una representació de poder, de vegades divinitzat, la qual cosa va conduir a una certa idealització, mai renyida amb la reproducció de la veritat física (la personalitat greu i serena dels retratats dóna a l’escultura romana un to fort i decidit, que no té la grega).

Trajà com a cònsol

Emperador Claudi representat com a Júpiter

1.B.- Un art aristocràtic. Exemple: La famosa estàtua de l’August de Prima Porta, coneguda per còpia, sintetitza dos aspectes essencials d’aquestes imatges imperials, per una part, la influència grega és observable en la postura, que recorda al Dorífor de Políclet, juntament amb un evident embelliment del gest i, per una altra part, la típica preocupació romana per caracteritzar el personatges no només físicament, sinó en els atributs de la seva indumentària, per això, a la cuirassa se representen diferents símbols, entre d’altres les províncies acabades de conquistar, Germania, Hispània i Gàl·lia.

1.B.- Un art aristocràtic. August de Prima Porta i Dorífor de Políclet.

2.- S’intenta captar la psicologia del personatge representat: retrat psicològic. 3.- La missió de l’artista no era demostrar la seva mestria, sinó honrar al representat.

4.- Tipologies. El tipus de RETRATS més habituals van ser els BUSTOS i menys els retrats EQÜESTRES, reservats gairebé exclusivament als emperadors i als principals caps militars. Trobem tant bustos com retrats de COS SENCER, però en el segon cas el cos no correspon al representat i, fins i tot, es podien fer retrats de substitució (quan canviava el personatge en el càrrec li canviaven el cap a l’escultura).

De cos sencer:

Sedent.

Eqüestre (reservat als emperadors).

En un principi comprenia sols fins el coll.

Posteriorment s’anirà allargant fins finals del segle II dC (quan s’esculpia fins la mitja figura).

Toga (togato).

Cuirassa (toracato).

Dempeus.

4.- Tipologies. El Retrat pot ser

Bust d’Adrià (117-138). Palazzo dei

Conservatori. Roma.

De bust (tan sols la part superior del cos):

Bust d’Adrià (vers 150 dC). Marbre (81 cm). Museu

arqueològic Sevilla.

• En arts plàstiques, escultura o pintura que representa el cap i la part superior del cos d’una figura humana: cap, coll i espatlles.

• Castellà: Busto.

23.- BUST (E, P)

Gian Lorenzo Bernini.Bust de Constanza Bonarelli (1636-38).

Marbre (72 cm). Museo Nazionale del Bargello.

Firenze.

Bust d'Adrià (Cèsar Trajà Adrià August). Escultor desconegut

(117-138). Marbre (90 cm). Localitzat a la Villa Adriana.

Tívoli. Itàlia. Ara al Palazzo dei Conservatori de Roma.

Terminologia PAU

SELECTIVITAT setembre 2010/A: Gènere escultòric que designa les representacions humanes limitades al cap, coll, espatlles i part superior del cos en general.

23.- BUST (E, P)

Bust de Nefertiti. Artista desconegut: Un famòs escultor de la ciutat d’Amarna.

1370-1330 aC. Imperi Nou. Egipte. Pedra calcària, recoberta de guix. Casi 50 cm

d’alt. Idealització de la faraona. Museu Äegyptisches, Berlín.

Terminologia PAU

4.- Tipologies de retrat En un començament, els retrats es policromaven, però després eren monocroms i per donar major realisme al rostre es feia una incisió en els ulls, en la part de la pupila.

4.- Tipologies de retrat Malauradament, pocs retrats s’han pogut identificar amb seguretat, així per a la seva datació es recorre a la moda en el pentinat. El cabell curt i sense grenyes sobre el front va perdurar fins el segle I dC; en el segle II, la cabellera es fa més voluminosa i apareix la barba.

Adrià (vers 150 dC). Museu Arqueològic de Sevilla.

3. ESCULTURA

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

3.2.2. Periodització retrat: 2 èpoques

REPÚBLICA

IMPERI

Etapa republicana es generalitza un tipus de bust curt i triangular, amb una clara voluntat realista de representar un individu concret, el seu caràcter polític i el seu rang social. Exemples: els retrats de Pompeu el Gran (o Màrius).

Començament de l’Imperi, es distingeix una etapa de realisme d’influència llatina, en què augmenta la grandària del bust, que ara comprèn fins a les espatlles i els pectorals. Exemple: el bust de Caracal·la.

S. III s’inicia la darrera etapa anomenada de simplificació, en la qual es tendeix cap al esquematisme, propis del retrat bizantí. Exemple el retrat de Constantí (colós).

3. ESCULTURA

A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 aC)

Anar a índex…

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.

- Existeixen molts exemples, però pocs identificats.

- L’ interès es centra sobretot en el rostre, són retrats molt realistes i psicològics: rostres enèrgics, forts i decidits. Exemple el retrat de Pompeu.

- Es tracta de bustos curts (sols fins el coll) i triangulars, sense vestit.

- El cabell és curt, de talla plana, i quasi sense pentinar.

- Exemples:1. Junio Lucio Brutus (segle III aC). 2. Sila (cap al 80 aC). 3. Màrius (cap al 80 aC). 4. Ancià oficiant (cap al 80 aC). 5. Vell Torlònia (cap al 70-60 aC). 6. Pompeu (cap al 50 aC). 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC). 8. Ciceró (cap al 42 aC). 9. Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 aC). 10. Porcia i Cató (segle I aC ?).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.

1. Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

La mirada profunda i la manca d'idealització permeten fer una introspecció psicològica del personatge, que marca el punt de ruptura amb els retrats idealitzats grecs.

1. Retrat republicà de Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Bronze. Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.

Retrat de Junius Lucius Brutus o Romà desconegut.

Bronze de 32 cm (69 cm amb el bust renaixentista).

Roma, Musei Capitolini

1. Retrat de Brutus Barberini (300-250 aC). Anònim. (0416) Musei Capitolini.

2. Sila (cap al 80 aC).

3. Màrius (cap al 80 aC).

4. Ancià oficiant (cap al 80 aC).

5. Vell Torlònia (cap el 70-60 aC).

6. Pompeu (cap al 50 aC). Marbre. Anònim. (0461) Còpia del segle I.

6. Pompeu (cap al 55-50 aC). Marbre (25 cm). Anònim. (0461) Còpia del segle I.Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhague.

7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).

7. Retrats de Juli Cèsar. Cèsar Chiaramonti (27-20 aC). Marbre (26cm). Musei Vaticani. Roma.

8. Ciceró (cap al 42 aC).

8. Marco Tulio Ciceró (cap al 42 aC). Marbre (93 cm). Museus Capitolins.

Probablement, Ciceró va servir de model a Bernini per al seu Scipione Borguese (s. XVII).

9. Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 aC). Marbre. Anònim. (0436) Palazzo dei Conservatori. Musei Capitolini. Roma.

La representació de les tres generacions en aquesta escultura sembla que va ser possible gràcies a les màscares mortuòries dels difunts, cosa que explicaria el gran realisme dels retratats.

10. Porcia i Cató (segle I aC ?).

3. ESCULTURA

B.- ÈPOCA IMPERIAL (27 aC – 476 dC)

Anar a índex…

RETRATS D’EMPERADORS

(diferents moments dels seus càrrecs)

Pontifex maximus o sumo sacerdot: amb un mant que li cobreix el cap i una patena.

Cònsol: amb toga (“togato”, vestidura militar) i amb el braç alçat guiant les tropes.

Pretor: amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà.

General: amb la cuirassa (“toracato”).

Divinitzat. El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu), corona de llorer al cap i, en ocasions, atributs divins com l’àguila de Júpiter.

Eqüestre: reservat als emperadors (a cavall).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.

Pontifex maximus o sumo sacerdot: amb un mant que li cobreix el cap i una patena.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Les diferents representacions fan ostentació del poder que tenia l’emperador.

Cònsol (màxima magistratura republicana). Vestien el mant consular o toga (“togato”) vestidura militar i amb el braç alçat guiant o arengant les tropes.

Trajà com a cònsol

Pretor (legislador i administrador de justícia), portaven un rotllo o edicte de les lleis a la mà.

Generals (soldats) amb la cuirassa (“thoracato”) amb el típic uniforme militar i en actitud de demanar silenci per a poder fer la adlocutio o arenga a l’exèrcit.

Divinitzat. El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu) i, en ocasions, amb atributs divins com la corona de llorer al cap i l’àguila de Júpiter.

Emperador Claudi representat com a Júpiter

Eqüestre: reservat als emperadors (a cavall).

3. ESCULTURA

B.- ÈPOCA IMPERIAL (27 aC – 476 dC)SUBETAPES

Anar a índex…

SUBETAPES

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC).

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, segona meitat segle I).

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

>< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, segle III).

>< B.5. ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

3. ESCULTURA

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

- S’observa una certa divinització d’influència hel·lenística.

- Comencen a fer-se retrats de cos sencer.

- Idealització, però sense deixar de representar els trets del personatge (realisme idealitzat), ara a la manera dels déus grecs.

- Cabell un poc més llarg i treballat i rostre sempre rasurat.

- Exemples:1. Diferents retrats d’Octavi August (segle I aC). 2. August com a pretor (12 aC). 3. August de Via Labicana, com a pontifex maximus (12 aC).4. August de Prima Porta (19 aC).5. Escultura sedent de Lívia, dona d’August (principis s. I dC). 6. Claudi divinitzat com a Júpiter (mitjan segle I dC).

Es conserven retrats d’August des de nin fins l’etapa d’emperador.

1. Retrats d’Octavi August (segle I aC).

1. Retrat d’Octavi August (segle I aC).

2. August com a pretor (12 aC).

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27

aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

3. August de Via Labicana, com a pontifex maximus (12 aC).

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST

(27 aC-68 dC).

Destaquen les estàtues en què apareix vestit com cònsol i sumo sacerdot cobert amb un mant al cap.

Una de les estàtues com a cònsol es va trobar en Primaporta, és una còpia de l’original en bronze.

Original en bronze (19 aC), còpia en marbre (14 dC).

4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.

Està representat en el moment de donar un discurs a l’exèrcit. Té influència del Dorífor i també de l’Orador.

Està en contraposat. Realitzada després de la seva mort, sembla divinitzat amb els peus descalços i, al seu costat un nin amb un dofí.

(27 aC-68 dC).

Detall de la cuirassa i dofí al peu.

Un nin amb un dofí, per ser membre de la gens Júlia, família descendent de Venus, i això explica la iconografia del dofí (atribut de la deessa).

• Cap al 19 aC. • 204 cm. • Museu del Vaticà. Roma.

Elements formals:• Estava policromada, queden restes (daurat, porpra, marró i groc).• Impressionant retrat del primer emperador, August (31 aC-14 dC) que il·lustra el compromís entre el gustos d’un escultor grec però que treballa per a un patró romà.• Es va utilitzar el Dorífor com a model perquè els romans admiraven profundament l’aire de serenitat i dignitat de l’escultura grega, però hi havia característiques que no agradaven als romans: era una figura ideal i es va modificar perquè prengués les característiques pròpies del cap d’August. La nuesa del Dorífor, no era del gust d’un romà com August, que volia ser representat com a guardià de les antigues tradicions i de la moral, per això apareix amb armadura i mantell, encara que l’armadura no impedeix representar el modelat del tors. El Dorífor vagava sense direcció i no semblava correcte que un emperador vagués d’una forma tan somiadora a través de l’espai, cosa per la qual devia dirigir-se als seus súbdits directament i dominar els espectadors que tingués davant mirant cap endavant, el cap aixecat i el braç dret estirat manant.• Tot l’èmfasi es concentra en el pla frontal, els costats es cuiden poc i el dors ni està acabat.• També s’ha destruït la gravitació del contraposto. El ritme s’ha perdut però apareix la representació de l’autoritat de l’emperador.• La decoració de l’armadura trenca també l’esperit unitari de l’estàtua grega. • Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic .• La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa a l’empar i destí dels déus.• El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST

(27 aC-68 dC).

5. Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis s. I dC).

(27 aC-68 dC).

6. Claudi divinitzat com a Júpiter (mitjan segle I dC).

Calígula.

Durant el classicisme d’August els escultors foren, generalment grecs.

Orestes i Pílades. Grup de San Ildefonso (s. I aC).

3. ESCULTURA

Anar a índex…

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

- Es torna a la tendència més realista i psicològica de l’estil republicà.

- El cap es gira lateralment.

- El bust augmenta fins arribar a espatlles i els pectorals.

- El treball del cabell guanya en profunditat, especialment en les dones amb els rulls treballats amb el trepà.

- Exemples: 1. Retrat i bust de Tit (79-81 dC).2. Vespasià (cap al 74 dC). 3. Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).

Retrat i bust de Tit (79-81 dC). Marbre (92 cm). Inv: (MC0433) Palazzo Nuovo. Sala dels Emperadors. Musei Capitolini. Roma.

Estàtua de Tit emperador.

Vespasià (cap al 74 dC).

Vespasià.

Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).

3. ESCULTURA

Anar a índex…

- Es torna a la idealització d’influència grega hel·lenística.

- Innovacions: es posen de moda les barbes (cabell i barba treballats amb profunditat i dinamisme amb el trepà).

- Figures monocromes (amb la consegüent incisió en la pupila per a donar major expressivitat al rostre).

- S’allarga la longitud del bust fins tot el pit i l’avantbraç.

- Exemples: 1.Trajà. 2. Retrats d’Adrià (cap al 125 dC). I Antínoo Farnesio.3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).5. Retrat imperial d’Antonino Pio.

1. Trajà.

2. Retrats d’Adrià (cap al 125 dC).

2. Retrat d’Adrià (cap al 125 dC).

Antínoo Farnesio. Fou el favorit d’Adrià. Escultura d’influència del classicisme grec. (s. V aC).

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

Escultura dels antonins de la 2a ½ de segle II dC. Única estàtua eqüestre de l’antiguitat i molt imitada posteriorment, sobretot, al Renaixement. Miquel Àngel li va fer un basament. Actualment, a la plaça n’hi ha una còpia i l’original es troba al museu.

Des de la República es realitzaren aquest tipus d’escultures eqüestres, sobretot amb emperadors en actitud de revista militar i amb el braç estès saludant el poble i l’exèrcit.

L’obra artística d’aquest prototip, que ens ha arribat, és la de Marc Aureli a cavall (en bronze daurat al foc); la resta s’han perdut.

L’emperador Marc Aureli era home pacífic, un savi, i així apareix retratat: no amb els seus atributs militars, sinó amb la toga del filòsof que domina amb la raó. El simbolisme es reforçava amb la presència de la figura d’un bàrbar que es trobava sota el cavall, avui desapareguda

És un retrat psicològic. Fins i tot el cavall, amb la seva actitud no violenta, contribueix a transmetre la idea d’autoritat i, a la vegada, serenitat: tan sols una pota aixecada i les altres tres sobre el terra, equilibrant la seva figura.

Marc Aureli, amb rostre seré i, en part idealitzat, és també tot ell equilibri, mesura i, per tant, saviesa.

La composició és equilibrada i tancada a la qual cosa contribueix la postura del cavall: el cap i la cola cap a baix, i les potes marquen les direccions cap el centre de la composició. La tècnica del trepanat li va donar llums i ombres.

Tindrà una influència decisivament en els retrats eqüestres del Renaixement.

4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).

Retrat de Còmode representat divinitzat com Hèrcules amb una pell de lleó que li cobreix el cap i una massa en la mà.

La talla del trepà es centra en el cabell, barba, iris i pupila.

El bust s’allarga fins el ventre i els braços apareixen sencers.

Incisió en la pupila per a donar major expressivitat al rostre (iris i pupila es marquen amb línees concèntriques.

5. Retrat imperial d’Antonino Pio.

3. ESCULTURA

Anar a índex…

>< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).

- Comença la decadència del retrat i la tècnica pateix un retrocés.

- Destaca el Retrat de Caracal·la Amb expressió de concentració i abandonament de la frontalitat.

- Barba bipartida i treball profund del trepà al cabell i la barba.

Representat amb el cap girat, cabell rull i barba incipient. Certa penetració psicològica que transmet el seu caràcter impetuós de celles arrugades.

1. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

- Retrat psicològic del personatge, expressant, fins i tot, violència.

3. ESCULTURA

Anar a índex…

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

- En la segona meitat del segle III, la tècnica escultòrica continua en decadència.

- Es substitueix el modelat fi per un modelat sec i dur que, tot i ser menys estètic, intensifica l’expressió que posa èmfasi en els trets essencials de l’anatomia.

- L’escultura es torna anti-clàssica, amb rigidesa, hieratisme, esquematització, deshumanització i colossalisme.

El retrat de Constantí és un clar exemple. A partir d’aquest moment s’enllaça amb l’escultura bizantina.

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI

(235-476 dC).

Els bocins formaven part d’una monumental escultura sedent de l’emperador que presidia la sala principal de la basílica de Majenci.

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI

(235-476 dC).

Simplicitat de trets comparat amb retrats anteriors. Cabell poc marcat i barba desapareix.

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX

IMPERI (235-476 dC).

Ulls enormes i desorbitats.

• Retrat i escultura romana es torna anti-clàssica.

• Desapareix el modelat fi.

• Expressió del rostre més intensa.

• Simplicitat i hieratisme.

• Desapareix sentit de proporció i gust pel detall.

• Deshumanització.

• Monumentalitat.

• Esquematització (aspecte arcaic), que anuncia l’estatuària bizantina.

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.

Constantí el Gran.

Constantí II.

Dioclesià.

Tetrarques de San Marcos. Venècia.

REALISTA REALISTAHEL·LÈNICIDEALITZAT

BAIX IMPERI(segles IV - V)

SIMPLIFICACIÓ HIERATISME

REPÚBLICA(segles VI - I aC)

ALT IMPERI(segles I - III)

>< EVOLUCIÓ DEL RETRAT

3. ESCULTURA

Anar a índex…

>< RETRAT FEMENÍ.

3. ESCULTURA

Anar a índex…

• Durant l’Imperi apareix el retrat femení, reflex de les modes de cada època.

• Han arribat fins avui.

• Gran interès pel pentinat.

• Mateixes característiques que el retrat masculí referent a la representació realista de la dona.

Lívia Drusila, dona d’August.

Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis s. I dC).

En l’època de Lívia (JÚLIA-CLÀUDIA), dona d’August, imperava el pentinat baix, amb l’escletxa enmig i ondulacions als costats, com s’observa en el retrat sedent de Lívia del que destaquen les seves vestimentes.

Lívia Drusila, dona d’August.

Agripina, mare de Neró.

Popea Sabina,amant de Neró

Agripina, mare de Neró. Agripina, la menor.

3. ESCULTURA

Anar a índex…

Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC). Musei Capitolini.

En l’época dels FLAVIS, durant el regnat de Tit, la seva filla (Dama de la permanent) posa de moda un pentinat diferent, alt, rull, formant una mena de corona a la part superior del cap, pentinat que perdurarà fins els ANTONINS, quan la dona de Marc Aureli imposà un pentinat baix, amb ones als costats. En els segles següents el pentinat va anar descendint fins arribar a cobrir les orelles, i es recollia en monyos, trunyelles o trenes,…

Musei Capitolini.

Júlia, dona de Tit.

Matidia, dona de Trajà.

Júlia Doma, dona de Septimi Sever.

Domitia, neboda de Trajà.

Trepà o trepanat.

Musei Capitolini. Palazzo dei Conservatori. Piazza del Campidoglio.

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

3. ESCULTURA

3.3. Relleu històric i narratiu.

3.3.1. Característiques.

Anar a índex…

Comença

ROMA: RETRATHistòria de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves

ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Education

Transcript of ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Projecte de retrat

LITERATURA EN CATALA AL PAÍS VALENCIA: RETRAT AMB …aillc.espais.iec.cat/files/2018/10/aillc_18_433_448.pdf · RETRAT AMB OMBRES AL FONS 1. CONTEXTDALITZACIÓ: DE LES NECESSITATS

Escultura renacentista española1 Escultura renacentista española.

El retrat (la descripció de persones)

Filosofia a Catalunya: un retrat en miniatura Pompeu Casanovas · 2016. 4. 11. · Filosofia a Catalunya: un retrat en miniatura Pompeu Casanovas Universitat Autònoma de Barcelona

L'heroïna de Peralada Una pintura d'Antoni Caba · autoretrat del pintor Claudio Lorenzale, retrat de la senyora Dulce, retrat de Lluïsa Dulce i Tresserra marquesa de Castellflorite,

Introducció a La Comptabilitat Mòdul 1 Introducció

Retrat Laia

Idescat. Catalunya.cat. Un retrat de la Catalunya ......Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007 Edat mitjana al primer matrimoni Homes Dones Font: Idescat

Retrat Eduard Toldrà

CONÈIXER L’ALTRE. RETRAT I BODEGÓ. - Sant Gervasi · 2019-05-05 · 1. una aproximaciÓ a l’activitat 1.01 introducciÓ 1.02 descripciÓ de l’activitat 1.03 com ho hem fet?

Escultura renaixentista - iescanpuig.com també molta importància els nus, els mitològics, el retrat en bust i eqüestre. Aquesta última és una clara recuperació de la romana,

RETRAT 37 - Vilanova i la Geltrú · 2019. 5. 30. · El retrat que teniu a les mans és d’una persona que ha deixat petjada a Vilanova i la Geltrú. És el retrat d’un home que

Fidelitat al Retrat - ADOLF · ADOLF Fidelitat al Retrat: Pintura - Dibuix - Gravat 3 Aquesta exposició a TRAMART és la quarta que dedico al retrat exclusivament, sota el títol

Retrat de Xavier García i Soler

EL RETRAT D'UN POETA ADOLESCENT · el retrat d'un poeta adolescent notes per a una lectura dl

TEMA: ARTE BARROCO. LA ESCULTURA. 1.- LA ESCULTURA …

RETRAT 39 - Vilanova i la Geltrú · 2017-05-03 · però que cada lector hi posi de la seva part un cop s’hagi acostat a la figura de Joan Ventosa i Roig. INTRODUCCIÓ E. 8 9 ...

7.Retrat estudi

Aproximacio a la fotografia. L'art del retrat.