ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

156
ROMÀ: ESCULTURA (I) INTRODUCCIÓ I RETRAT Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves

Transcript of ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Page 1: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

ROMÀ: ESCULTURA (I)

INTRODUCCIÓ I RETRAT

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

Page 2: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.2. 2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada. 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia arquitectònica. 2.3. Arquitectura religiosa 2.4. Arquitectura civil.

3. ESCULTURA ROMANA.

3.1. Característiques generals. 3.2. Evolució del retrat. 3.2.1. Característiques generals. 3.2.2. Periodització. A. República.

B. Imperi. Subetapes: B.1. Júlia - Clàudia. B.2. Flàvia. B.3. Adriana- Antonina. B.4. Severa. B.5. Anarquia i Baix Imperi.

B.6. Retrat femení. 3.3. El relleu històric i narratiu (en ESCULTURA – II). 3.3.1. Característiques segons les etapes.

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS. 4.1. Característiques generals. 4.2. Els estils pictòrics. 4.3. El mosaic romà.

5. BIBLIOGRAFIA.

ÍNDEX. ESCULTURA - I: INTRODUCCIÓ I RETRAT.

Page 3: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

ESCULTURA (II): RELLEU

Page 4: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Anar a índex…

3. ESCULTURA

3.1.- Característiques generals.

Page 5: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

A.- Etrusca (més popular): influeix en el realisme, que arriba a través de la tradició de les màscares funeràries que copien dels etruscos, en la representació dels retrats sols de bust, i en la representació en bronze d’animals fantàstics.

B.- Grega.

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1.- Doble influència:

Page 6: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

B.- Grega, especialment hel·lenística (més culta): es fa molt patent a partir de la conquesta de Grècia, les còpies de les seves obres i l’arribada d’escultors grecs, i es plasma en el gust per les al·legories i els temes mitològics, el moviment, les figures, certa idealització dels retrats i la realització de relleus narratius.

A.- Etrusca (més popular).

1.- Doble influència:

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 7: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1.- Per satisfer la demanda de persones amb un alt poder adquisitiu, es va encarregar la producció artística a artistes grecs, per la qual cosa es va convertir en pràctica habitual la còpia d’escultures gregues en tallers romans.

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 8: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3.- Els materials emprats pels romans i les tècniques són com els grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda), encara que també van fer servir matèries com la ceràmica, el vidre, la fusta o el vori.

2.- Tècnica escultòrica molt desenvolupada, cosa que es nota especialment als relleus.

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 9: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

4.- És una escultura marcadament realista, sobretot en el retrat: el caràcter pràctic romà obliga al reconeixement de la persona i les coses representades.

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 10: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

5.- Triple funció:

C. Estètica (la menys important, però també decoraven cases i espais públics).

B. Commemorativa (recordar persones i fets importants).

A. De propaganda (fonamental).

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 11: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

8.- Té preeminència el punt de vista frontal.

6.- La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie.

7.- Les mides solen ser superiors al natural.

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 12: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

9.- Estaven policromades, al menys fins el segle II d. C. 10.- L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder.

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 13: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

11.- L’escultura es subordina a l’arquitectura, on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,...

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 14: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

12.- El tema predilecte de l’escultura romana són les representacions de l’ésser humà, amb la intenció de representar no a un ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social (patrici, magistrat, emperador,...). Per aquest motiu, l’escultura romana té en general un marcat caràcter realista, a més d’un gran interès per la narrativa i la història.

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 15: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

B. El relleu històric i narratiu. 

A. El retrat.

13.- Els dos gèneres més representats són:

Page 16: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

3.2.1. Característiques.

Anar a índex…

Page 17: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1.- Les característiques principals del retrat romà seran, per una part, el realisme (idealitzat per influència hel·lenística, en algunes èpoques) i, per altra, la individualització del rostre, però s’han de diferenciar dues tendències que van coexistir.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

B.- Un art aristocràtic, amb una clara influència de l’escultura grega.

A.- Un art popular, amb retrats més realistes.

Anar a índex…

Page 18: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1.A.- Un art popular, amb retrats més realistes, que té les seves arrels o origen en els retrats funeraris etruscos (les imatges “maiorum” o màscares de cera dels caps dels difunts, amb realisme i certa rigidesa, que després passen a fer-se en terracotta, bronze i marbre), i que mostraven interès per retratar de forma fidel a les persones, perquè, era costum dels patricis fer mascaretes de cera del seus difunts per a conservar-los en els atris de les seves cases i dur-les a les cerimònies funeràries.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 19: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1.B.- Un art aristocràtic, amb una clara influència de l’escultura grega, adreçat a una élite, amb un caràcter més culte i oficial, i que tendia a idealitzar els trets dels retrats (per exemple mostrant a l’emperador més jove del que era en aquell moment), encara que sense arribar a la idealització total de les escultures gregues de l’etapa clàssica.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 20: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1.B.- Un art aristocràtic. Dins el retrat hel·lenitzant destaquen les imatges dels emperadors, amb un caràcter clarament propagandístic. El retrat de l’emperador es va convertir en una representació de poder, de vegades divinitzat, la qual cosa va conduir a una certa idealització, mai renyida amb la reproducció de la veritat física (la personalitat greu i serena dels retratats dóna a l’escultura romana un to fort i decidit, que no té la grega).

Trajà com a cònsol

Emperador Claudi representat com a Júpiter

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 21: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1.B.- Un art aristocràtic. Exemple: La famosa estàtua de l’August de Prima Porta, coneguda per còpia, sintetitza dos aspectes essencials d’aquestes imatges imperials, per una part, la influència grega és observable en la postura, que recorda al Dorífor de Políclet, juntament amb un evident embelliment del gest i, per una altra part, la típica preocupació romana per caracteritzar el personatges no només físicament, sinó en els atributs de la seva indumentària, per això, a la cuirassa se representen diferents símbols, entre d’altres les províncies acabades de conquistar, Germania, Hispània i Gàl·lia.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 22: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1.B.- Un art aristocràtic. August de Prima Porta i Dorífor de Políclet.

Page 23: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

2.- S’intenta captar la psicologia del personatge representat: retrat psicològic. 3.- La missió de l’artista no era demostrar la seva mestria, sinó honrar al representat.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 24: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

4.- Tipologies. El tipus de RETRATS més habituals van ser els BUSTOS i menys els retrats EQÜESTRES, reservats gairebé exclusivament als emperadors i als principals caps militars. Trobem tant bustos com retrats de COS SENCER, però en el segon cas el cos no correspon al representat i, fins i tot, es podien fer retrats de substitució (quan canviava el personatge en el càrrec li canviaven el cap a l’escultura).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 25: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

De cos sencer:

Sedent.

Eqüestre (reservat als emperadors).

En un principi comprenia sols fins el coll.

Posteriorment s’anirà allargant fins finals del segle II dC (quan s’esculpia fins la mitja figura).

Toga (togato).

Cuirassa (toracato).

Dempeus.

4.- Tipologies. El Retrat pot ser

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Bust d’Adrià (117-138). Palazzo dei

Conservatori. Roma.

De bust (tan sols la part superior del cos):

Page 26: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Bust d’Adrià (vers 150 dC). Marbre (81 cm). Museu

arqueològic Sevilla.

• En arts plàstiques, escultura o pintura que representa el cap i la part superior del cos d’una figura humana: cap, coll i espatlles.

• Castellà: Busto.

23.- BUST (E, P)

Gian Lorenzo Bernini.Bust de Constanza Bonarelli (1636-38).

Marbre (72 cm). Museo Nazionale del Bargello.

Firenze.

Bust d'Adrià (Cèsar Trajà Adrià August). Escultor desconegut

(117-138). Marbre (90 cm). Localitzat a la Villa Adriana.

Tívoli. Itàlia. Ara al Palazzo dei Conservatori de Roma.

Terminologia PAU

Page 27: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

SELECTIVITAT setembre 2010/A: Gènere escultòric que designa les representacions humanes limitades al cap, coll, espatlles i part superior del cos en general.

23.- BUST (E, P)

Bust de Nefertiti. Artista desconegut: Un famòs escultor de la ciutat d’Amarna.

1370-1330 aC. Imperi Nou. Egipte. Pedra calcària, recoberta de guix. Casi 50 cm

d’alt. Idealització de la faraona. Museu Äegyptisches, Berlín.

Terminologia PAU

Page 28: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

4.- Tipologies de retrat En un començament, els retrats es policromaven, però després eren monocroms i per donar major realisme al rostre es feia una incisió en els ulls, en la part de la pupila.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 29: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 30: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

4.- Tipologies de retrat Malauradament, pocs retrats s’han pogut identificar amb seguretat, així per a la seva datació es recorre a la moda en el pentinat. El cabell curt i sense grenyes sobre el front va perdurar fins el segle I dC; en el segle II, la cabellera es fa més voluminosa i apareix la barba.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Adrià (vers 150 dC). Museu Arqueològic de Sevilla.

Page 31: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

Page 32: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3.2.2. Periodització retrat: 2 èpoques

REPÚBLICA

IMPERI

Etapa republicana es generalitza un tipus de bust curt i triangular, amb una clara voluntat realista de representar un individu concret, el seu caràcter polític i el seu rang social. Exemples: els retrats de Pompeu el Gran (o Màrius).

Començament de l’Imperi, es distingeix una etapa de realisme d’influència llatina, en què augmenta la grandària del bust, que ara comprèn fins a les espatlles i els pectorals. Exemple: el bust de Caracal·la.

S. III s’inicia la darrera etapa anomenada de simplificació, en la qual es tendeix cap al esquematisme, propis del retrat bizantí. Exemple el retrat de Constantí (colós).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 33: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 aC)

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

Page 34: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.

- Existeixen molts exemples, però pocs identificats.

- L’ interès es centra sobretot en el rostre, són retrats molt realistes i psicològics: rostres enèrgics, forts i decidits. Exemple el retrat de Pompeu.

- Es tracta de bustos curts (sols fins el coll) i triangulars, sense vestit.

- El cabell és curt, de talla plana, i quasi sense pentinar.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 35: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

- Exemples:1. Junio Lucio Brutus (segle III aC). 2. Sila (cap al 80 aC). 3. Màrius (cap al 80 aC). 4. Ancià oficiant (cap al 80 aC). 5. Vell Torlònia (cap al 70-60 aC). 6. Pompeu (cap al 50 aC). 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC). 8. Ciceró (cap al 42 aC). 9. Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 aC). 10. Porcia i Cató (segle I aC ?).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 36: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 37: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

La mirada profunda i la manca d'idealització permeten fer una introspecció psicològica del personatge, que marca el punt de ruptura amb els retrats idealitzats grecs.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 38: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Retrat republicà de Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Bronze. Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 39: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Retrat de Junius Lucius Brutus o Romà desconegut.

Bronze de 32 cm (69 cm amb el bust renaixentista).

Roma, Musei Capitolini

1. Retrat de Brutus Barberini (300-250 aC). Anònim. (0416) Musei Capitolini.

Page 40: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

2. Sila (cap al 80 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 41: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. Màrius (cap al 80 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 42: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

4. Ancià oficiant (cap al 80 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 43: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

5. Vell Torlònia (cap el 70-60 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 44: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

6. Pompeu (cap al 50 aC). Marbre. Anònim. (0461) Còpia del segle I.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 45: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

6. Pompeu (cap al 55-50 aC). Marbre (25 cm). Anònim. (0461) Còpia del segle I.Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhague.

Page 46: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 47: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).

Page 48: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

7. Retrats de Juli Cèsar. Cèsar Chiaramonti (27-20 aC). Marbre (26cm). Musei Vaticani. Roma.

Page 49: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 50: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

8. Ciceró (cap al 42 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 51: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

8. Marco Tulio Ciceró (cap al 42 aC). Marbre (93 cm). Museus Capitolins.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Probablement, Ciceró va servir de model a Bernini per al seu Scipione Borguese (s. XVII).

Page 52: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

9. Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 aC). Marbre. Anònim. (0436) Palazzo dei Conservatori. Musei Capitolini. Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 53: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

La representació de les tres generacions en aquesta escultura sembla que va ser possible gràcies a les màscares mortuòries dels difunts, cosa que explicaria el gran realisme dels retratats.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 54: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

10. Porcia i Cató (segle I aC ?).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 55: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B.- ÈPOCA IMPERIAL (27 aC – 476 dC)

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

Page 56: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

RETRATS D’EMPERADORS

(diferents moments dels seus càrrecs)

COM A

Pontifex maximus o sumo sacerdot: amb un mant que li cobreix el cap i una patena.

Cònsol: amb toga (“togato”, vestidura militar) i amb el braç alçat guiant les tropes.

Pretor: amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà.

General: amb la cuirassa (“toracato”).

Divinitzat. El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu), corona de llorer al cap i, en ocasions, atributs divins com l’àguila de Júpiter.

Eqüestre: reservat als emperadors (a cavall).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 57: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Pontifex maximus o sumo sacerdot: amb un mant que li cobreix el cap i una patena.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Les diferents representacions fan ostentació del poder que tenia l’emperador.

Page 58: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Cònsol (màxima magistratura republicana). Vestien el mant consular o toga (“togato”) vestidura militar i amb el braç alçat guiant o arengant les tropes.

Trajà com a cònsol

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 59: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Pretor (legislador i administrador de justícia), portaven un rotllo o edicte de les lleis a la mà.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 60: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Generals (soldats) amb la cuirassa (“thoracato”) amb el típic uniforme militar i en actitud de demanar silenci per a poder fer la adlocutio o arenga a l’exèrcit.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 61: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Divinitzat. El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu) i, en ocasions, amb atributs divins com la corona de llorer al cap i l’àguila de Júpiter.

Emperador Claudi representat com a Júpiter

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 62: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Eqüestre: reservat als emperadors (a cavall).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 63: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B.- ÈPOCA IMPERIAL (27 aC – 476 dC)SUBETAPES

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

Page 64: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

SUBETAPES

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC).

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, segona meitat segle I).

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

>< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, segle III).

>< B.5. ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 65: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Page 66: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

- S’observa una certa divinització d’influència hel·lenística.

- Comencen a fer-se retrats de cos sencer.

- Idealització, però sense deixar de representar els trets del personatge (realisme idealitzat), ara a la manera dels déus grecs.

- Cabell un poc més llarg i treballat i rostre sempre rasurat.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Page 67: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

- Exemples:1. Diferents retrats d’Octavi August (segle I aC). 2. August com a pretor (12 aC). 3. August de Via Labicana, com a pontifex maximus (12 aC).4. August de Prima Porta (19 aC).5. Escultura sedent de Lívia, dona d’August (principis s. I dC). 6. Claudi divinitzat com a Júpiter (mitjan segle I dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Page 68: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Es conserven retrats d’August des de nin fins l’etapa d’emperador.

1. Retrats d’Octavi August (segle I aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Page 69: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Retrat d’Octavi August (segle I aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 70: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

2. August com a pretor (12 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27

aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Page 71: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. August de Via Labicana, com a pontifex maximus (12 aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST

(27 aC-68 dC).

Destaquen les estàtues en què apareix vestit com cònsol i sumo sacerdot cobert amb un mant al cap.

Page 72: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Una de les estàtues com a cònsol es va trobar en Primaporta, és una còpia de l’original en bronze.

Page 73: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Original en bronze (19 aC), còpia en marbre (14 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 74: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 75: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Està representat en el moment de donar un discurs a l’exèrcit. Té influència del Dorífor i també de l’Orador.

Page 76: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Està en contraposat. Realitzada després de la seva mort, sembla divinitzat amb els peus descalços i, al seu costat un nin amb un dofí.

4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST

(27 aC-68 dC).

Page 77: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Detall de la cuirassa i dofí al peu.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 78: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Un nin amb un dofí, per ser membre de la gens Júlia, família descendent de Venus, i això explica la iconografia del dofí (atribut de la deessa).

4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.

Page 79: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

• Cap al 19 aC. • 204 cm. • Museu del Vaticà. Roma.

Elements formals:• Estava policromada, queden restes (daurat, porpra, marró i groc).• Impressionant retrat del primer emperador, August (31 aC-14 dC) que il·lustra el compromís entre el gustos d’un escultor grec però que treballa per a un patró romà.• Es va utilitzar el Dorífor com a model perquè els romans admiraven profundament l’aire de serenitat i dignitat de l’escultura grega, però hi havia característiques que no agradaven als romans: era una figura ideal i es va modificar perquè prengués les característiques pròpies del cap d’August. La nuesa del Dorífor, no era del gust d’un romà com August, que volia ser representat com a guardià de les antigues tradicions i de la moral, per això apareix amb armadura i mantell, encara que l’armadura no impedeix representar el modelat del tors. El Dorífor vagava sense direcció i no semblava correcte que un emperador vagués d’una forma tan somiadora a través de l’espai, cosa per la qual devia dirigir-se als seus súbdits directament i dominar els espectadors que tingués davant mirant cap endavant, el cap aixecat i el braç dret estirat manant.• Tot l’èmfasi es concentra en el pla frontal, els costats es cuiden poc i el dors ni està acabat.• També s’ha destruït la gravitació del contraposto. El ritme s’ha perdut però apareix la representació de l’autoritat de l’emperador.• La decoració de l’armadura trenca també l’esperit unitari de l’estàtua grega. • Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic .• La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa a l’empar i destí dels déus.• El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST

(27 aC-68 dC).

Page 80: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST

(27 aC-68 dC).

Page 81: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST

(27 aC-68 dC).

Page 82: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Page 83: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Page 84: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

5. Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis s. I dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST

(27 aC-68 dC).

Page 85: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

6. Claudi divinitzat com a Júpiter (mitjan segle I dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 86: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Calígula.

Page 87: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Durant el classicisme d’August els escultors foren, generalment grecs.

Orestes i Pílades. Grup de San Ildefonso (s. I aC).

Page 88: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Page 89: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

- Es torna a la tendència més realista i psicològica de l’estil republicà.

- El cap es gira lateralment.

- El bust augmenta fins arribar a espatlles i els pectorals.

- El treball del cabell guanya en profunditat, especialment en les dones amb els rulls treballats amb el trepà.

Page 90: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

- Exemples: 1. Retrat i bust de Tit (79-81 dC).2. Vespasià (cap al 74 dC). 3. Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Page 91: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Retrat i bust de Tit (79-81 dC). Marbre (92 cm). Inv: (MC0433) Palazzo Nuovo. Sala dels Emperadors. Musei Capitolini. Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Page 92: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Estàtua de Tit emperador.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Page 93: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Vespasià (cap al 74 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Page 94: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Vespasià.

Page 95: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Vespasià.

Page 96: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).

Page 97: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).

Page 98: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 99: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

- Es torna a la idealització d’influència grega hel·lenística.

- Innovacions: es posen de moda les barbes (cabell i barba treballats amb profunditat i dinamisme amb el trepà).

- Figures monocromes (amb la consegüent incisió en la pupila per a donar major expressivitat al rostre).

- S’allarga la longitud del bust fins tot el pit i l’avantbraç.

Page 100: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

- Exemples: 1.Trajà. 2. Retrats d’Adrià (cap al 125 dC). I Antínoo Farnesio.3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).5. Retrat imperial d’Antonino Pio.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 101: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Trajà.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 102: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

2. Retrats d’Adrià (cap al 125 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 103: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

2. Retrats d’Adrià (cap al 125 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 104: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

2. Retrat d’Adrià (cap al 125 dC).

Antínoo Farnesio. Fou el favorit d’Adrià. Escultura d’influència del classicisme grec. (s. V aC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 105: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

Page 106: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

Escultura dels antonins de la 2a ½ de segle II dC. Única estàtua eqüestre de l’antiguitat i molt imitada posteriorment, sobretot, al Renaixement. Miquel Àngel li va fer un basament. Actualment, a la plaça n’hi ha una còpia i l’original es troba al museu.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 107: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Des de la República es realitzaren aquest tipus d’escultures eqüestres, sobretot amb emperadors en actitud de revista militar i amb el braç estès saludant el poble i l’exèrcit.

L’obra artística d’aquest prototip, que ens ha arribat, és la de Marc Aureli a cavall (en bronze daurat al foc); la resta s’han perdut.

L’emperador Marc Aureli era home pacífic, un savi, i així apareix retratat: no amb els seus atributs militars, sinó amb la toga del filòsof que domina amb la raó. El simbolisme es reforçava amb la presència de la figura d’un bàrbar que es trobava sota el cavall, avui desapareguda

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

Page 108: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 109: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

És un retrat psicològic. Fins i tot el cavall, amb la seva actitud no violenta, contribueix a transmetre la idea d’autoritat i, a la vegada, serenitat: tan sols una pota aixecada i les altres tres sobre el terra, equilibrant la seva figura.

Page 110: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Marc Aureli, amb rostre seré i, en part idealitzat, és també tot ell equilibri, mesura i, per tant, saviesa.

Page 111: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

La composició és equilibrada i tancada a la qual cosa contribueix la postura del cavall: el cap i la cola cap a baix, i les potes marquen les direccions cap el centre de la composició. La tècnica del trepanat li va donar llums i ombres.

Page 112: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

Page 113: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Tindrà una influència decisivament en els retrats eqüestres del Renaixement.

Page 114: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 115: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 116: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Retrat de Còmode representat divinitzat com Hèrcules amb una pell de lleó que li cobreix el cap i una massa en la mà.

La talla del trepà es centra en el cabell, barba, iris i pupila.

El bust s’allarga fins el ventre i els braços apareixen sencers.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).

Page 117: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Incisió en la pupila per a donar major expressivitat al rostre (iris i pupila es marquen amb línees concèntriques.

4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 118: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

5. Retrat imperial d’Antonino Pio.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).

Page 119: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

>< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).

Page 120: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).

- Comença la decadència del retrat i la tècnica pateix un retrocés.

- Destaca el Retrat de Caracal·la Amb expressió de concentració i abandonament de la frontalitat.

- Barba bipartida i treball profund del trepà al cabell i la barba.

Page 121: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Representat amb el cap girat, cabell rull i barba incipient. Certa penetració psicològica que transmet el seu caràcter impetuós de celles arrugades.

1. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).

Page 122: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).

Page 123: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).

- Retrat psicològic del personatge, expressant, fins i tot, violència.

1. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

Page 124: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 125: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

- En la segona meitat del segle III, la tècnica escultòrica continua en decadència.

- Es substitueix el modelat fi per un modelat sec i dur que, tot i ser menys estètic, intensifica l’expressió que posa èmfasi en els trets essencials de l’anatomia.

- L’escultura es torna anti-clàssica, amb rigidesa, hieratisme, esquematització, deshumanització i colossalisme.

Page 126: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

El retrat de Constantí és un clar exemple. A partir d’aquest moment s’enllaça amb l’escultura bizantina.

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI

(235-476 dC).

Page 127: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

Els bocins formaven part d’una monumental escultura sedent de l’emperador que presidia la sala principal de la basílica de Majenci.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 128: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

Page 129: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 130: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 131: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 132: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 133: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI

(235-476 dC).

Simplicitat de trets comparat amb retrats anteriors. Cabell poc marcat i barba desapareix.

Page 134: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX

IMPERI (235-476 dC).

Ulls enormes i desorbitats.

Page 135: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

Page 136: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

• Retrat i escultura romana es torna anti-clàssica.

• Desapareix el modelat fi.

• Expressió del rostre més intensa.

• Simplicitat i hieratisme.

• Desapareix sentit de proporció i gust pel detall.

• Deshumanització.

• Monumentalitat.

• Esquematització (aspecte arcaic), que anuncia l’estatuària bizantina.

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 137: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 138: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Constantí el Gran.

Constantí II.

Dioclesià.

Tetrarques de San Marcos. Venècia.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

Page 139: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

REALISTA REALISTAHEL·LÈNICIDEALITZAT

BAIX IMPERI(segles IV - V)

SIMPLIFICACIÓ HIERATISME

REPÚBLICA(segles VI - I aC)

ALT IMPERI(segles I - III)

>< EVOLUCIÓ DEL RETRAT

Page 140: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

Anar a índex…

>< RETRAT FEMENÍ.

Page 141: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Page 142: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

• Durant l’Imperi apareix el retrat femení, reflex de les modes de cada època.

• Han arribat fins avui.

• Gran interès pel pentinat.

• Mateixes característiques que el retrat masculí referent a la representació realista de la dona.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Lívia Drusila, dona d’August.

Page 143: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis s. I dC).

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

En l’època de Lívia (JÚLIA-CLÀUDIA), dona d’August, imperava el pentinat baix, amb l’escletxa enmig i ondulacions als costats, com s’observa en el retrat sedent de Lívia del que destaquen les seves vestimentes.

Page 144: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Lívia Drusila, dona d’August.

Agripina, mare de Neró.

Popea Sabina,amant de Neró

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 145: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Agripina, mare de Neró. Agripina, la menor.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Page 146: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.2. Evolució del retrat.

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

3.2.2. Periodització.

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Page 147: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC). Musei Capitolini.

Page 148: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)

Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC). Musei Capitolini.

Page 149: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

En l’época dels FLAVIS, durant el regnat de Tit, la seva filla (Dama de la permanent) posa de moda un pentinat diferent, alt, rull, formant una mena de corona a la part superior del cap, pentinat que perdurarà fins els ANTONINS, quan la dona de Marc Aureli imposà un pentinat baix, amb ones als costats. En els segles següents el pentinat va anar descendint fins arribar a cobrir les orelles, i es recollia en monyos, trunyelles o trenes,…

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).

Musei Capitolini.

Page 150: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Júlia, dona de Tit.

Matidia, dona de Trajà.

Júlia Doma, dona de Septimi Sever.

Domitia, neboda de Trajà.

3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Trepà o trepanat.

Page 151: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Musei Capitolini. Palazzo dei Conservatori. Piazza del Campidoglio.

Page 152: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

Musei Capitolini. Palazzo dei Conservatori. Piazza del Campidoglio.

Page 153: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

Page 154: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Page 155: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.3. Relleu històric i narratiu.

3.3.1. Característiques.

Anar a índex…

Comença

...

Page 156: ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT

ROMA: RETRATHistòria de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves