Aproximacio a la fotografia. L'art del retrat

Click here to load reader

  • date post

    08-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    219
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Treball de recerca, Roser tarrago. Institut CAR, Sant Cugat. Elaboracio d'un manual per a la millora del retrat fotografic en usuaris sense coneixements especifics de fotografia. Posada en practica i valoracio.

Transcript of Aproximacio a la fotografia. L'art del retrat

  • APROXIMACI A LA FOTOGRAFIA

    LART DEL RETRAT

    TREBALL DE RECERCA

    Roser Tarrag i Aymerich

    INISTITUT CAR, Sant Cugat

    2on de Batxillerat

    Curs 2010/2011

    Tutora: . Jimnez

  • Aquest treball ha estat possible grcies a lentusiasme de lAnna Gallart per la fotografia i

    lajut de tota la meva famlia, els Lleja tamb.

    De totes les frases dites per definir la fotografia i el retrat em quedo amb dues den Manuel

    Barrios, que malgrat no dedicar-se a la fotografia sin a la tele diu:

    La fotografa es aprovechar un fenmeno fsico -cmara obscura- y qumico

    -revelado- para obtener una imagen sin la intervencin directa de la mano, lo real

    atrapado a travs de una de la mximas expresiones de lo artificial: la mquina.

    Un buen retrato podra ser aquel que es capaz de transmitirle a un tercero esa

    experiencia de mirarte en la cara de un prjimo.

    Matar, gener de 2011

  • NDEX

    1. INTRODUCCI 2

    2. HISTRIA DE LA FOTOGRAFIA 3

    2.1 Els inicis 3

    2.2 Les instantnies 4

    2.3 Especialitzaci 5

    2.4 Les Guerres Mundials 6

    2.5 El reconeixement com a art, finals dels anys 70 7

    2.6 Els anys 90 8

    2.7 La fotografia digital 9

    3. EL RETRAT FOTOGRFIC 10

    3.1 Definici 10

    3.2 Evoluci histrica 11

    3.3 El significat del retrat a la fotografia 11

    3.3.1 La cmera lcida 12

    3.3.2 Un cas molt especial: la fotografia post-mortem 13

    3.4 Recerca sobre retrats a lentorn proper 13

    3.4.1 Els fotgrafs catalans i els seus retrats 14

    3.4.2 Fotografia i retrats a la meva famlia 27

    4. ENTREVISTES A FOTGRAFS I PROFESSIONALS DE LA IMATGE 31

    5. LA CMERA 42

    5.1 Funcionament 42

    5.2 Parts de la cmera 43

    6. MANUAL PER FER RETRATS: 44

    6.1 Manual per fer retrats 447. PRCTICA 497.1 Procediment 498. CONCLUSIONS 64

    9. BIBLIOGRAFIA 67

    1

  • 1. INTRODUCCI

    En aquest treball intentar fer una aproximaci al mn de la fotografia perqu sempre

    mha interessat de forma especial poder captar els llocs, les situacions, els estats dnim i

    els moments que acompanyen la meva vida.

    Ja que la fotografia com a tcnica i com a art s relativament jove, comparant-la amb la

    pintura o lescultura, he cregut necessari fer-ne un resum histric que posi de manifest el

    seu naixement, la seva evoluci i lestat actual.

    La fotografia sha especialitzat tant que voler aprofundir en tots els tipus seria una tasca

    que superaria molt les intencions del meu treball. Lobjectiu de la meva recerca se

    centrar en la realitzaci de retrats fotogrfics.

    Els aspectes tcnics de la fotografia sn molt importants. La popularitzaci de la

    fotografia i el preu assequible de les cmeres al llarg del segle XX han fet que sigui a

    labast de tothom. En lactualitat la digitalitzaci ha perms abaratir encara ms els costos

    en estalviar la impressi de les fotografies no desitjades, tot i que aix no ha fet millorar

    els resultats. Sovint les fotografies que veiem no tenen inters, ms enll del fet que

    coneguis la persona retratada i a vegades ni aix. I aqu sha centrat la part prctica del

    meu treball, en intentar donar uns consells bsics que facin millorar la qualitat dels retrats

    que fan persones que no tenen coneixements especialitzats de fotografia a partir duna

    mateixa cmera. s a dir que la meva hiptesi de treball s que podem millorar els retrats

    amb lelaboraci dun manual que doni informaci i indicacions bsiques importants.

    Com a metodologia dinvestigaci he fet servir mtodes directes de recerca dinformaci

    com sn les entrevistes o les fotografies guardades per la meva famlia. Tamb he fet

    recerca bibliogrfica i a Internet a partir de les trobades que he fet amb fotgrafs

    aficionats que mhan aconsellat.

    La part prctica del treball ha estat feta intentant aproximar-me al mtode cientfic en all

    que ha estat possible donat que aquest no s un treball que pugui complir tots els passos.

    He fet tot el possible perqu la prctica realitzada fos el ms semblant a una situaci de

    laboratori tenint especial cura en no influir sobre els resultats obtinguts per les persones

    que la feien. Finalment tamb he intentat que les conclusions no estigussin infludes pel

    meu desig que sorts b sin que estiguessin fonamentades en els resultats obtinguts.

    2

  • 2. HISTRIA DE LA FOTOGRAFIA

    Fotografia

    La paraula fotografia prov del grec i significa "dibuixar amb la llum" (phots llum i

    graphe escriptura).

    s la tcnica de gravar imatges fixes sobre una superfcie de material sensible a la llum

    basant-se en el principi de la cambra obscura. Fins fa unes dcades les cmeres

    fotogrfiques utilitzaven pellcules sensibles per emmagatzemar la llum, per actualment

    tamb utilitzen sensors digitals.

    2.1 Els inicis

    El 1816 J. N. Nipce wiki/NNiepce va aconseguir

    capturar la primera imatge de la que es t constncia

    utilitzant la cambra fosca1 i una planxa recoberta de betum de Judea, imatge a http://www.google.es/niepce

    Exposant-la a la llum la imatge quedava gravada a la

    planxa tornant el betum soluble o insoluble depenent

    de la llum rebuda. Cal tenir present que Nipce

    pretenia aconseguir millorar les tcniques de les litografies i que el que va aconseguir va

    ser un nou mitj dexpressi.

    Ms tard, el francs L. Daguerre va inventar la daguerrotpia (1837-1839) amb intencions

    comercials. s el que actualment coneixem com a retrat2, podeu veure algunes de les seves fotografies a http://www.google.es/daguerre.

    La prctica de la fotografia estava molt condicionada per les males tcniques utilitzades,

    ja que durant fora anys va ser molt ms important l'aportaci tcnica i cientfica a la

    fotografia que no pas els avenos esttics. Hi havia dos tipus de fotgraf: el retratista i

    l'inventor, aquest darrer, ms cientfic que artista. Els inventors van acabar dimpulsar la

    fotografia aconseguint nous avenos amb els quals oferien moltes ms possibilitats al

    fotgraf que la daguerrotpia.

    Entre el 1835 i el 1841, l'angls W.H.F. Talbot invent la calotpia, tamb anomenada

    talbotpia, que ja introdua el procs negatiu-positiu. Aquest procs fou superat pel

    3

  • collodi humit (1851), inventat per G. Le Gray (1849) i Scott Archer (1851), que ja

    utilitzava plaques de vidre en comptes de negatius de paper translcid. s amb el

    collodi que Roger Fenton fu el reportatge ms complet sobre la guerra de Crimea

    (1855) http://www.google.es/RogerFenton i que, sis anys desprs, Mattew Brady i els

    seus ajudants van fotografiar la guerra de Secessi nord-americana,

    http://www.google.es/Matew Brady. Curiosament, per, Brady es va arrunar en

    l'empresa, ja que el fotogravat no havia estat inventat encara i a la premsa de l'poca li

    resultava impossible de publicar les fotografies. Al mateix temps, els primers veritables

    artistes fotgrafs feien la seva obra: Gaspard-Flix Tournachon Nadar, Timothy O'Sullivan;

    destacarem Julia Margaret Cameron, de qui podem veure imatges a

    http://www.google.es/JuliaMargaret

    Tamb en aquesta poca sanuncia que "la pintura ha mort", frase que, aplicada a unes

    determinades funcions acomplides per la pintura abans de l'arribada de la fotografia era

    certa. Per els mateixos fotgrafs van posar en perill la fotografia com a mitj expressiu

    en voler demostrar, imitant composicions pictriques, que era un art (pictorialisme).

    Aquesta tendncia va dur a fer obres d'un mal gust esgarrifs, com algunes de les de

    Robinson i Rejlander, entre molts d'altres, tot i que servides duna tcnica depurada.

    Veieu els resultats daquesta expressi fotogrfica que vol copiar la pintura a

    http://www.google.es/Rejlander. Contra tot aix es va oposar la veu de Peter Henry

    Emerson, que el 1889 va publicar el seu Naturalistic Photography, on demostrava la validesa de les seves creences en una fotografia despullada d'artificialitat i orientada cap

    a la fidel representaci de la realitat (paisatges, persones, etc.) present davant de

    l'objectiu de la mquina.

    2.2 Les instantnies

    El principal progrs representat pel material ortocromtic est en la possibilitat d'efectuar

    instantnies amb una exposici bastant curta, ja que es tractava de plaques molt ms

    sensibles a la llum que les de collodi humit. Una altra millora molt important va ser que

    no calia emulsionar la placa abans de fer el retrat i per tant es podia seguir fent

    fotografies sense haver danar rpidament a revelar les fetes. Aix alleugeria molt l'equip

    necessari per a fotografiar i fa que es divideixi i especialitzi el treball fotogrfic: se separa

    la captaci dimatges, el fotgraf, del treball tcnic de laboratori. Al mateix temps van

    4

  • aparixer les pellcules en rotlle, que permetien fer ms d'una fotografia sense haver-la

    de canviar. En poc temps es perfeccionen les mquines, i, sobretot, la construcci

    d'objectius. Amb aquests nous elements tcnics, els fotgrafs aconseguiren d'encarrilar el

    seu art per un cam propi i, alhora, entrar en estreta relaci amb el periodisme i la

    impremta.

    D aquesta poca destaquen els fotgrafs: Jacob A. Riis, Johan Thomson, Adolphe Smith,

    Jean Atget, Jacques-Henri Lartigue i Alfred Stieglitz, que aconseguiren l'objectiu proposat

    per a la fotografia en un fams editorial del Bri