Pere cata..

Post on 06-Jul-2015

295 views 4 download

Transcript of Pere cata..

PERE CATALÀ I PIC

Valls, 1889 - 1971

Fotògraf Publicista i Escriptor català

• Orfe de pare, la seva mare es va instal·lar a Barcelona, on Pere Català va cursar estudis primaris, entrant a treballar en un banc, sent encara molt jove.

• En el marc laboral del banc va obtenir per sorteig una càmera fotogràfica que li permeté d'afeccionar-se a la fotografia.

• Després de la República, torna a Barcelona i s’interessa per la publicitat, on va ser pioner a Catalunya, i s’interessa per les tècniques psicològiques de la publicitat.

La seva marca, PIC. Realitza encàrrecs de fotografies publicitàries d’empreses

com Anís de Mono, Xocolates Juncosa..

També va ser fotògraf industrial

Català i Pic també va ser un fotògraf avantguardista.

“Vas de cristall”

• A la guerra civil posa el seu enginy publicitari el servei de propaganda republicana, obra famosa de “Aixafem el feixisme”.

• Té fills que seguiran la seva professió, destaquem Francesc Català Roca, que serà un prestigiós fotògraf.

ANÀLISI DE LES FOTOGRAFIES SELECCIONADES

“Vas de cristall”

Olga Barbosa

• Aquesta fotografia del fotògraf i publicista Pere Català i Pic, titulada amb el nom Vas de cristall, de l’any 1935.

• Aquesta fotografia forma part del moviment avantguardista de l’autor.

• Forma part de la seva trajectòria com a publicista, i en aquesta, incorpora elements propis del moviment nueva visión, la incorporació de fotogrames abstractes picats i contrapicats.

• És una imatge de colors blancs i negres , que utilitza dos tipus de llum: en un primer lloc, trobem una llum forta que arriba des de dalt per el costat dret de la imatge, i una segona llum, en segon lloc, que fa un efecte de menys lluminositat que arriba des de la part esquerra de dalt. Hem de destacar, com aspectes de composició important, que aquesta imatge compleix la llei de terços, és a dir una de les puntes del got, coincideix amb un dels punts que formen la llei de terços. Per altre banda, també, l’autor, vol trencar la línia d’horitzó, i no és horitzontal, sinó que té un punt de mira diagonal.

• Per altra banda, és un espai tancat, doncs, el únic punt de mira és el got, i no hi ha res més a la fotografia.

“Aixafem el feixisme”

Olga Gómez

• Podem veure una fotografía publicitària de Pere Català i Pic anomenada “Aixafem el feixisme” publicada al 1936.

• En aquesta fotografia veiem una composició de tres gran elements; en primer terme hi ha una espardenya catalana, en segon una esvàstica i per ultim uns panots del carrer.

• La composició des del nostre punt de vista, es que aquests tres elements estan enquadrats en un primer pla, fent així que ens centrem en la idea que vol mostrar l'autor. Es per això, que els tres elements comporten la totalitat de la fotografia. Entenem que la importància de la imatge es centra en l'acció del peu, del qual observem la intenció de trepitjar-la, això ens denota que te intenció de trencar-la. La esvàstica la veiem en segon pla, situada al terra, a la part inferior del peu, i creiem que vol donar-li un significat de inferioritat i menyspreu. Per ultim els panots del carrer tenen la importància de determinar el lloc on es crea l'acció.

• El format és vertical, on hi veiem una clara línia de moviment descendent, és a dir, ens fa mirar la fotografia des de la part superior a la inferior, passant així per les diferents importàncies dels elements.

• La il·luminació que hi veiem és focal, ja que i podem veure que vol destacar els tres elements ben il·luminats, i vol treure protagonisme a la part superior dreta, fent un clarobscur.

• Com a anàlisi estètic n'extraiem que el autor volia representar clarament la veu del poble envers el feixisme, i que per aquest motiu a utilitzat aquests elements. Des del nostre punt de vista creiem que era una crida al poble perquè sortís al carrer a protestar contra les repressions del règim, i que creia fermament que si el poble s'unia es podia derrotar per això la creu està escardada. És a dir, interpretem que la creu està feta d'un material consistent i dur, que representa el gran poder del règim.