Post on 09-Apr-2017
Presentació Projecte ASF APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES
AMB COL·LABORACIÓ D’ENTITAT EXTERNA
Rosa Domingo Calpe
29/03/2016
2
3
Sumari Sumari __________________________________________________________________3
Introducció: ______________________________________________________________5
PBL AMB COL·LABORACIÓ D’ENTITAT EXTERNA ________________________________ 5
PROGRAMACIÓ PROJECTE ASF ________________________________________________6
A. Nivell educatiu on se situa la proposta ___________________________________ 6
B. Matèries implicades __________________________________________________ 6
C. Continguts i objectius generals _________________________________________ 6
D. Objectius específics: què volem que faci/aprengui el nostre alumnat? ___________ 6
E. Relació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge ___________________________ 6
F. Avaluació o De l’alumnat o De l’experiència en quant a: ______________________ 6
G. Temporització i calendari _____________________________________________ 7
H. Indicacions de coordinació: ____________________________________________ 7
I. Recursos necessaris _________________________________________________ 7
J. Implementació a l’aula: _______________________________________________ 7
CONTEXT ________________________________________________________________8
RESUMS TEORIA ___________________________________________________________9
Les Cooperatives: Coneixements previs _____________________________________ 10
Emprenedoria Social: Coneixements previs __________________________________ 15
EMPRENEDORIA SOCIAL _________________________________________________ 15
Economia Circular: Coneixements previs ____________________________________ 19
Economia Col·laborativa: Coneixements previs ________________________________ 21
Comerç de Proximitat:Coneixements previs __________________________________ 24
BUSINESS MODEL CANVAS: Coneixements previs _____________________________ 28
Urbanisme Participatiu _____________________________________________________ 29
VISITA COOPERATIVA "LA FAGEDA" ___________________________________________ 30
Diari de la visita __________________________________________________________ 31
COOPERATIVISME I ECONOMIA SOSTENIBLE ___________________________________ 36
Activitat _____________________________________________________________ 36
VISITA AL CAIXALAB ______________________________________________________ 37
EL PROJECTE D'EMPRESA: BUSINESS MODEL CANVAS ____________________________ 37
EL PROJECTE D'EMPRESA: BUSINESS MODEL CANVAS ____________________________ 38
Coneixements previ: ____________________________________________________ 38
BUSSINESS MODEL CANVAS ______________________________________________ 38
Quins són els blocs principals del “ Business model Canvas”? ____________________ 38
1. Socis principals: _____________________________________________________ 38
2. Activitats primordials: _________________________________________________ 38
3. Propostes de valor: ___________________________________________________ 38
4. Relació amb els clients: ________________________________________________ 39
5. Segments de clients: __________________________________________________ 39
6. Recursos Principals: __________________________________________________ 39
7. Canals: ____________________________________________________________ 39
4
8. Estructura de costos: _________________________________________________ 39
9. Fonts d’ingressos: ____________________________________________________ 39
PLANTILLA ______________________________________________________________ 40
ACTIVITAT ______________________________________________________________ 40
CONFERÈNCIA RAONS PÚBLIQUES ____________________________________________ 41
RECORREGUT CARRER PERE IV ______________________________________________ 42
ACTIVITAT URBANISME PARTICIPATIU _________________________________________ 43
URBANISME PARTICIPATIU: ______________________________________________ 43
Activitat _____________________________________________________________ 43
PRESENTACIONS FINALS: __________________________________________________ 44
ALL IN ONE: _____________________________________________________________ 45
CMC: ___________________________________________________________________ 46
THE GRAFFITI WORLD: _____________________________________________________ 47
Insertgarden: ____________________________________________________________ 48
COOPERSUPER: __________________________________________________________ 49
5
Introducció:
PBL AMB COL·LABORACIÓ D’ENTITAT EXTERNA
Laboratori d' Urbanisme Particpatiu i Economia : Millorem el barri amb propostes
economico- socials, arquitectòniques i mediambientals.
PBL (PROJECT BASED LEARNING): L’aprenentatge basat en projectes o PBL involucra
els alumnes en la investigació de problemes captivadors que neixen de preguntes
desafiants, les quals no poden ser resoltes mitjançant un aprenentatge basat en la
memorització.
PBL amb col·laboració d’Entitat Externa: és una forma de treballar per projectes
establint una relació entre una Entitat i l’Institut, en aquest cas l’entitat és Arquitectes
sense Fronteres.
Es tracta d’obrir l’Institut al món real i aconseguir que els alumnes puguin comprovar el
que suposa una exigència professional a la vegada que la utilitat i el sentit de la seva feina
6
PROGRAMACIÓ PROJECTE ASF
AUTORA: Rosa Domingo
A. Nivell educatiu on se situa la proposta
1r-2n Batxillerat
B. Matèries implicades
Economia
Economia d'Empresa
Geografia
C. Continguts i objectius generals
Les línies generals del nostre projecte són:
1. Plantejar un problema complex d’actualitat a partir de preguntes interessants
i desafiants.
2. Engrescar a buscar solucions facilitant un mètode de treball amb cert rigor teòric,
però que deixi lloc a la iniciativa i la creativitat.
3. Donar teories, claus o pistes per resoldre’l.
4. Treballar en grups cooperatius.
5. El producte final ha de ser diferenciat, no una còpia dels companys.
6. S’ha d’ajustar al treball professional i ser un producte de qualitat.
7. S’ha de presentar i compartir, i fins i tot, s’ha de publicar a la pàgina web de l’institut.
D. Objectius específics: què volem que faci/aprengui el nostre
alumnat?
1. Buscar informació i resoldre dubtes de manera autònoma a partir d’una font
d’informació.
2. Treballar en equip.
3. Donar resposta i resoldre un problema complex, simulat a partir d’un cas real.
E. Relació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge
1. Lectura de fonts d’informació
2. Activitats pràctiques per comprovar el nivell d’assoliment de nous continguts
3. Problema per resoldre
4. Publicació i exposició de la solució proposada
5.
F. Avaluació o De l’alumnat o De l’experiència en quant a:
1. Els resultats obtinguts entre l’alumnat
2. La coordinació de professorat / matèries / currículum
3. L’experiència del grup. Què canviaríeu?
7
G. Temporització i calendari
El períodes durant el que es treballarà seran 2 setmanes.
H. Indicacions de coordinació:
En quant a Professorat implicat o Horari de les matèries implicades o Currículum :
S'hauran de coordinar les sortides (LA FAGEDA, CONFERÈNCIA SOBRE URBANISME
PARTICIPATIU, CAIXALAB i RUTA PEL CARRER PERE IV) i les sessions col·laboratives de l'entitat
implicada (ASF)
I. Recursos necessaris
Trobaran tota la informació a la pàgina web:
http://projectespbl.esy.es/ASF/index.html
J. Implementació a l’aula:
Caldrà donar resposta a les següents preguntes:
1. S’ha pogut experimentar tota la seqüència didàctica?
2. En cas negatiu: quina part és la que s’ha pogut experimentar?
3. Quin grau d’efectivitat considerem que ha tingut?
4. Com justifiquem la resposta anterior? De quines evidències disposem? (evidències poden
ser: produccions de l’alumnat, vídeos enregistrats, observacions fetes a la classe pel
mateix professorat)
5. Què canviaríem i perquè?
8
CONTEXT
ARQUITECTES SENSE FRONTERES ENS DEMANEN PROPOSTES PER
REVITALITZAR URBANÍSTICA SOCIAL I ECONÒMICAMENT EL
CARRER PERE IV:
El carrer Pere IV té un munt d'edificis emblemàtics abandonats.
Tanmateix està entre la Vila Olímpica i Poble Nou, establint com una mena de barrera entre
ambdós barris.
En un context de crisi econòmica, on l'emprenedoria social potser un dels motors que mobilitzin
la ciutadania i doni noves respostes a com utilitzar uns recursos i oportunitats; és proposa als
alumnes que facin un exercici de creativitat i cerquin noves propostes d'activitats econòmiques i
socials per dinamitzar el carrer.
Per això se'ls dóna una base teòrica sobre cooperativisme, emprenedoria social i urbanisme
participatiu i els encoratgem a que actuïn com ciutadans actius i dinàmics que poden
transformar amb les seves propostes no tan sols el paisatge urbà, sinó també les relacions
socials i el teixit econòmic del barri.
9
RESUMS TEORIA
Les Cooperatives
Emprenedoria Social
Economia Circular
Economia Col·laborativa
Comerç de Proximitat
BUSINESS MODEL CANVAS
Urbanisme Participatiu
10
Les Cooperatives: Coneixements previs
LES
COOPERATIVES
VIDEO PRESENTACIÓ
11
VALORS DEL COOPERATIVISME
Autoajuda / Autoresponsabilitat/ Democràcia / Igualtat /
Equitat/ Solidaritat /
Honestedat/ Transparència /
Responsabilitat social/
QUÈ ÉS UNA COOPERATIVA?
Una cooperativa, és una empresa formada per persones (físiques o jurídiques)
que s'uneixen de forma voluntària per satisfer les necessitats i les
aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una
empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.
Una cooperativa es constitueix amb un mínim de tres socis
o sòcies que hauran de realitzar l'activitat.
12
CARACTERÍSTIQUES
Les cooperatives estan impulsats per preocupacions econòmiques i
socials.
Són organitzacions de base col·lectiva que no només es preocupen
per les línies de fons dels seus negocis, sinó també de les necessitats
dels seus membres i la qualitat de vida en les seves comunitats.
Les cooperatives difereixen d'altres empreses en tres aspectes
principals:
UN PROPÒSIT DIFERENT
El propòsit principal de les cooperatives és satisfer les necessitats comunes
dels seus membres, mentre que el propòsit principal de la majoria de les
empreses inversores és maximitzar el benefici per als accionistes.
13
DEMOCRÀCIA: UNA PERSONA, UN VOT
Una estructura de control diferents: Les cooperatives utilitzen el sistema
democràtic "una persona = un vot", i no el sistema d'un vot per acció utilitzat per
les empreses de capital.
Això ajuda a la cooperativa a servir a la necessitat
comuna, més que a la individual, i és una manera de
garantir que les persones, i no el capital, controlen
l'empresa.
SENSE ÀNIM DE LUCRE
Una assignació diferent del lucre: En les cooperatives, els beneficis
es distribueixen sobre la base de l'ús que fan els socis i sòcies de la
cooperativa, no en funció del nombre d'accions que posseeixen.
Les cooperatives també tendeixen a invertir els seus
beneficis en la millora de servei als seus membres
i promoure el benestar de les seves comunitats.
Rosa Domingo Calpe
14
PRINCIPIS DEL COOPERATIVISME
1. Adhesió oberta i voluntària
1. Gestió democràtica per part dels socis i sòcies
1. Participació econòmica dels socis i sòcies
1. Autonomia i independència
1. Educació, formació, informació
1. Cooperació entre cooperatives
1. Interès per la comunitat
LINKS
http://catalunyaempren.gencat.cat/inicia/cat/programes/cooperatives-i-
societats-laborals/cooperatives_societats_laborals.jsp
http://www.cooperativescatalunya.coop/
Rosa Domingo Calpe
15
Emprenedoria Social: Coneixements previs
EMPRENEDORIA SOCIAL
QUÈ ÉS L’EMPRENEDORIA SOCIAL?
L’emprenedoria social intenta combinar:
1. la viabilitat de negoci amb
2. el compromís social.
Rosa Domingo Calpe
16
VIABILITAT DEL NEGOCI
El negoci escollit ha de ser rendible, ja sigui gràcies a les vendes, la publicitat,
les aportacions o subvencions o donatius.
Qualsevol negoci pot tenir un impacte social si és responsable socialment i
econòmicament i respectuós amb el medi ambient.
Un exemple seria el comerç de proximitat
Una cooperativa de treball
Qualsevol empresa que tingues cura dels seus treballadors i busqués la seva
conciliciació
COMPROMÍS SOCIAL
Rosa Domingo Calpe
17
LES IDEES CLAU SÓN:
Una idea innovadora
Creativitat
Capacitat emprendedora
Ètica inqüestionable
Impacte social
IMPACTE SOCIAL:
Una manera diferent de consumir, treballar i fer empresa:
1. Negocis amb funció social, ja sigui donar feina a un col•lectiu concret de
gent (e.g. persones discapacitades)
2. Produir un producte útil i competitiu en un context social determinat (e.g.
productes de primera necessita econòmics per zones marginals)
3. Proporcionar serveis que ajudin al benestar social o del medi natural on
vivim (e.g. adequació de zones forestals).
Rosa Domingo Calpe
18
LINKS:
Podeu trobar més informació a:
http://www.emprenedoriasocial.cat/
http://www.barcelonesjove.net/area/emprendre/qu%C3%A8-%C3%A9s-
lemprenedoria-social
http://spain.ashoka.org/
Rosa Domingo Calpe
19
Economia Circular: Coneixements previs
ECONOMIA CIRCULAR
L’economia circular és l’alternativa al sistema lineal
que consisteix a produir, consumir i llençar.
En aquest sistema els rebutjos s’acumulen
amb el conseqüent deteriorament de l’entorn i
desaprofitament de materials.
Rosa Domingo Calpe
20
L’economia circular es basa en el fet que els
residus es consideren un recurs que passen a tornar
a formar part de la cadena de producció. Així, no tan
sols s’aconsegueix reduir els residus sinó
que també s’evita l’extracció de matèries primeres.
L’ECONOMIA CIRCULAR DESCANSA EN DIVERSOS
PRINCIPIS 1. L’ecoconcepció: considera els impactes mediambientals al llarg del cicle de
vida d’un producte i els integra des que es concep.
2. L’ecologia industrial i territorial: establiment d’un mode d’organització
industrial en un mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels
estocs i dels fluxos de materials, energia i serveis.
3. L’economia de la “funcionalitat”: privilegiar l’ús enfront de la possessió, la
venda d’un servei enfront d’un bé.
4. El segon ús: reintroduir en el circuit econòmic els productes que ja no es
corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.
1. La reutilització: reutilitzar certs residus o certes parts que encara poden
funcionar per elaborar nous productes.
2. La reparació: trobar una segona vida als productes fets malbé.
3. El reciclatge: aprofitar els materials que es troben als residus.
4. La valoració: aprofitar energèticament els residus que no es poden reciclar.
Rosa Domingo Calpe
20
Rosa Domingo Calpe
21
Economia Col·laborativa: Coneixements previs
ECONOMIA
COL·LABORATIVA
L’economia col·laborativa és un nou model d’intercanvi
econòmic que es basa en tres principis fonamentals:
1. Relació entre productor i consumidor, que mantenen un diàleg continu.
2. Connexió constant, gràcies a les noves tecnologies.
3. Col·laboració en benefici mutu.
Rosa Domingo Calpe
22
Les iniciatives de l’economia
col·laborativa estan impulsades
fonamentalment per emprenedors
individuals i no per grans
empreses.
Estan orientades a altres objectius,
com ara crear llaços socials i
enfortir les xarxes, reduir
l’empremta ecològica o donar
accés barat o gratuït a béns i
serveis.
Se sosté per valors com la
democratització, la cooperació,
la localització, la sostenibilitat, la
cohesió social, el desenvolupament de
capacitats individuals i comunitàries.
La base d’aquestes iniciatives és el canvi, una cosa tan antiga com l’home. La
diferència es troba en les eines que s’utilitzen:
1- Les noves tecnologies
2- Les xarxes socials
3- Els instruments de geolocalització
4- Telèfons intel·ligents que han permés desenvolupar
aquestes iniciatives a escala global i reduir els costos de
les transaccions.
Rosa Domingo Calpe
23
L’augment en l’oferta i la varietat dels productes i serveis derivat de l’economia
col·laborativa, representa una oportunitat des del punt de vista de la
competència i, per tant, un l’augment del benestar dels consumidors.
Malgrat això, alhora, també es plantegen múltiples incògnites sobre com cal
adequar la regulació actual als efectes que generen aquests nous models
econòmics.
Aquest model busca des del començament
el triple valor, econòmic, social i ambiental,
i considera que és millor que l’actual,
basat en l’acumulació individual de béns.
Rosa Domingo Calpe
24
Comerç de Proximitat:Coneixements previs
El Comerç de proximitat
Definició
El consum de proximitat significa consumir productes i
serveis fets en el nostre entorn territorial més proper.
Rosa Domingo Calpe
25
Quins beneficis té el consum de proximitat?
Tens un coneixement més directe
de la procedència dels productes,
que et permet consumir amb
majors garanties de seguretat i
qualitat.
Exerceixes un consum mediambientalment més sostenible,
doncs redueixes els costos energètics de transport dels
productes d'altres zones més allunyades.
Rosa Domingo Calpe
26
Ajudes al manteniment de petites explotacions familiars,
agràries i ramaderes, alhora que evites l'abandonament
de zones forestals.
Afavoreixes la conservació d'espècies agroalimentàries
autòctones, en perill de desaparició.
Col·labores al manteniment de la cultura,
tradicions i teixit artesanal i industrial propi.
Contribueixes al creixement i al desenvolupament del país.
Rosa Domingo Calpe
28
BUSINESS MODEL CANVAS: Coneixements previs
Què és el Business Model Canvas?1
L’eina o plantilla, popularitzada per Alex Osterwalder arran del seu llibre ‘Business
Model Generation’ publicat al 2010, permet definir la proposta de valor de la
nostra empresa respecte dels nostres segments de clients, i decidir com generem
aquest valor, i com el fem arribar als nostres clients, en un senzill esquema visual –
el canvas o llenç-, de 9 elements clau. El mètode de treball també es basa en la
simplicitat, i és habitual veure ‘llençols’ canvas penjats a les parets de la sala de
treball, farcits de post-its de colors amb les paraules clau de cada casella.
A la pràctica, per dibuixar els 9 elements clau del nostre canvas partirem
d’uns segments de clients als quals oferim una proposta de valor diferenciada.
Aquest valor el fem arribar als clients a través d’uns canals de
comercialització determinats, i aquest intercanvi genera unesrelacions,
comunicacions o converses amb aquests clients. Com a resultat de l’apropament al
mercat definit, l’empresa genera uns ingressos per vendes.
A l’altre banda del Canvas dibuixem tot allò que ens cal per generar o produir
aquest valor, producte o servei. Per una banda ens caldran uns recursos clau amb
els que podrem dur a terme aquelles activitats crítiques que hem de saber per
generar el producte o servei. També ens caldran socis estratègics que ens
aportaran aquells recursos o activitats clau en els quals nosaltres no som
excel·lents. Aquesta part del canvas genera una estructura de costos que també
visualitzem.
L’exercici permet, doncs, entendre de manera ràpida i visual com generem la
nostra proposta de valor, com la fem arribar als nostres clients, i quins ingressos i
estructura de costos això ens generarà, que definirà la competitivitat i rendibilitat
de la nostra empresa.
1 Extret de: http://www.imet.cat/flaixemprendre/?p=4493
Rosa Domingo Calpe
29
Urbanisme Participatiu
Les formes habituals de disseny urbanístic estan cenyides a un marc d’interessos
que exclou la major part d’agents implicats (i/o afectats) per la transformació
urbana, principalment veïns i usuaris de l’espai. El disseny participatiu consisteix en
cercar vies inclusives per integrar en un procés cocreatiu els diferents agents que
intervenen en un projecte urbanístic o arquitectònic. Per aquest motiu caldrà que
aquests projectes s’articulin en el context d’una forma adaptativa i orgànica,
transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert que retorni la capacitat
de decisió als agents i experts locals.2
2 Extret de: http://www.poliedrica.cat/fitxa/urbanisme-i-disseny-participatiu/
Rosa Domingo Calpe
30
VISITA COOPERATIVA "LA FAGEDA" Informació sortida la fageda d'en jordà from Rosa Domingo
Rosa Domingo Calpe
31
Diari de la visita
EXCURSIÓ A LA FAGEDA
Vam anar a la cooperativa de la Fageda. Vam usar l’autobús com
a mitjà de transport fins allà, érem tots els alumnes de 1 de
batxillerat. Quan ens anàvem acostant podíem apreciar
l’increment vegetatiu al nostre voltant, és una cooperativa
respectuosa amb el medi ambient. La Fageda dóna feina a moltes
persones amb alguna discapacitat mental. Ens vam dividir en 2
grups, nosaltres primer vam fer una excursió caminant pels
voltats i després, vam fer una ruta molt interessant per les instal·lacions. També ens
van explicar que fa La Fageda com a cooperativa amb un power point, i al final vam
poder degustar uns boníssims iogurts de la marca La Fageda. L’excursió va resultar útil,
vam entendre el funcionament i característiques de La Fageda, la història de La Fageda,
vam descobrir els voltants en fer la caminada, com funciona una cooperativa i com se’n
pot crear una.
Pau Martínez Parera
Júlia Tineo B1C
EXCURSIÓ A LA COOPERATIVA DE LA FAGEDA
El passat divendres 18 de Desembre, els alumnes de primer
de Batxillerat vam anar d’excursió a la cooperativa de
iogurts de La Fageda. Només arribar ens vam separar en
dos grups i els d’economia vam anar a donar una volta pel
bosc. Acabada aquesta volta, vam passar a veure les
instal·lacions d’aquesta cooperativa i ens van ensenyar i
explicar com fabricaven i com envasaven els iogurts.
Després de veure les vaques i de tocar-les, ens van portar a
una sala en la que ens van explicar com es va fundar i com
va sorgir tota la cooperativa.
Ens van explicar que La Fageda és una entitat catalana d’iniciativa social sense ànim de
lucre que va ser creada a Olot el 1982 i que té com a finalitat integrar laboralment a
persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitats intel·lectuals i
trastorns mentals severs. Actualment hi treballen unes 270 persones incloent usuaris i
professionals.
El principal objectiu de la cooperativa es promoure la integració social de les persones
que treballen en el projecte; i dels seus familiars, oferint formació, acompanyament, oci
i espais culturals i esportius.
Rosa Domingo Calpe
32
Cristóbal Colon (fundador de la cooperativa La Fageda) va agafar a unes quantes
persones que patien alguna discapacitat mental i va crear la cooperativa per a que
poguessin treballar i cobrar. Primer de tot, tenien un hort, després van començar a fer
llet i així seguidament fins acabar fent iogurts, gelats i melmelades. Els iogurts que
feien es van començar venent a hospitals i es van anar estenent fins a ser venuts per a
tot el públic.
Cada any la cooperativa va creixent tot i no gastar-se diners en publicitat. Va agafant
fama gràcies a la bona imatge i a la bon projecte social que fa i la major part dels diners
que guanyen són reinvertits en aquesta cooperativa per a millorar-la.
LA FAGEDA
La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social que
te com a finalitat la integració sociolaboral de les persones de
la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat psíquica
o trastorns mentals. Està formada per 203 persones.
Les activitats productives de la cooperativa són agrícolas i es
desenvolupen en: una granja de vaques per a la producció de
llet, la planta d’elaboració de productes làctics i la secció de
jardineria.
La Fageda neix l’any 1982, per iniciativa conjunta d’un grup de professionals de l’àmbit
de la psiquiatria i de l’Hospital Psiquiàtric de Girona.
Diverses entitats els han ajudat a tirar endavant inversions importants que sobrepasen
la seva capacitat de finançament com: Obra Social Cajamadrid, Fundació Fèlix Llobet i
Nicolau, Obra Social Caixa Sabadell, FUNDOSA, Fundació La Caixa, i Obra Social Caixa
Girona.
CARACTERISTÍQUES:
Les activitats productives donen feina a unes 120 persones, 70% de les quals
pateixen discapacitat psíquica o malaltia mental crònica.
La planta de làctics, creada el 1993, elabora uns 30 milions d’unitats a l’any.Han
arribat a ser el tercer fabricant de iogurts a Catalunya.La granja té mes de 500
vaques.
Van començar amb 14 persones i ara ja tenen contractats a tots els necesaris.
La Fageda no fa publicitat.La visites escolars és un dels millors sistemes que
tenen per a donar a conèixer els seus iogurts.
Te una alianza amb DANONE.
Economia de l’empresa Ona Pugibet i Comín
Rosa Domingo Calpe
33
LA FAGEDA D’EN JORDÀ:
La Fageda d’en Jordà és una entitat catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre, és a
dir, no busquen beneficis, sinó que la seva finalitat és la integració laboral de les
persones de la comarca de la Garrotxa que a part d’estar a l’atur, sofreixen
discapacitats intel·lactuals o trastorns mentals severs. Va estar creada a la comarca
d’Olot en el 1982 per un psicòloeg anomenat Cristóbal Colón Plasí.
Cristóbal, treballava en un psiquiàtrics, no li agradava, per això un dia va decidir
emportar-se a un grup reduït de persones amb trastorns mentals d’aquell psiquiàtric per
donar-lis feina i fer-los sentir útils, cosa que en el psiquiàtric no es sentien així. Ell
primer va crear una “empresa” millor dit un negoci, d’arbres petits per plantar. Això va
ser l’inici de la Fageda d’en Jordà. A partir d’allà va anar creixent i es va anar fent molt
més gran com la podem veure actualment, que ven productes per tot arreu de
Catalunya. Primer va comprar unes quantes vaques per poder estreure’ls la llet i
vendre-la, però va ser en aquell moment quan van treure la llei lletera, i no li sortia a
compte. A partir d’aquest inconvenient, va crear un altre producte, el iogurt. Va
començar a vendre els dos productes, i va veure que gràcies a la seva bona qualitat es
venien molt bé, tot i ser molt cars. Més tard van crear-se més productes com poden ser
els gelats i les melmelades. Ens van explicar que mai és plantejen crear un producte
nou, només si sorgeix segons el que es necessita a l’empresa. Per exemple: Si veuen
que encara hi ha persones de la comarca de la Garrotxa que no tenen treball, creen un
altre producte per provocar més llocs de treball.
La Fageda es va donar a conèixer d’una manera molt peculiar. Als seus inicis, els
productes que es creaven a la cooperativa només es venien a hospitals, ja que en
Cristóbal, va anar quasi suplicant a alguns Hospitals que utilitzessin als seus productes
per donar-los als pacients. Així que aquests productes només els podies trobar als
Hospitals. Fins que un dia els treballadors de la Fageda es van dividir en dos, uns
pensaven que estaria bé espendre els seus productes pels supermercats, i que les
famílies i les persones poguessin comprar-los. Però una altra part deia que no. Així que
els que deien que si, van anar un dia a la cooperativa de nit, van robar un vedell i un
munt de iogurts i se’n van anar a repartir-los gratuïtament a la porta del Corte Ingles de
Plaça Catalunya a Barcelona. En menys d’una hora havien repartit tots els iogurts.
L’amo del Corte Ingles, va veure-ho i va baixar a parlar amb ells. Els hi va poroposar
comprar-lis els iogurts per vendre’ls als seus supermercats. I així va començar la venda
dels productes de la Fageda per altres llocs d’arreu de Catalunya.
Aquesta cooperativa és una de les poques “empreses” que no ha hagut de gastar-se
mai diners en fer publicitats dels seus productes. Ens van explicar que per ells la millor
publicitat som nosaltres, és a dir, les persones que anem a fer les visites guiades, o les
persones que compren els seus productes als supermercats. Els que els interessa es que
parlem d’ells quan sortim d’allà, és igual que parlem bé o malament, però l’important és
que parlem.
Rosa Domingo Calpe
34
Sobretot, ens van voler deixar clar, que és una cooperativa sense ànim de lucre, com ja
he esmentat anteriorment, ja que tots els beneficis que s’obtenen a part de pels salari
dels treballadors, es tornen a reinvertir en coses de l’empresa, per exemple: noves
construccions, nous camps d’oci pels treballadors...
També ens van explicar una història que em servirà per explicar com funcionen els
voluntariats a la Fageda. Necessitaven treballadors sense discapacitat mental que fossin
voluntaris per treballar el Dissabte i el Diumenge per tal d’ajudar a les persones amb
discapacitat a practicar un treball que no havien realitzat mai. Que era posar els iogurts
de diferents sabors cada escun en una safata, per més tard, donar-los a la gent que
venia a fer la visita guiada per la Fageda, com vam fer nosaltres. Resulta que quan van
informar d’això als treballadors i van dir que era voluntariat, es van endur una gran
sorpresa. Tots els treballadors amb cap discapacitat s’havien apuntat per fer de
voluntaris, és a dir, anar a ajudar sense cobrar. Per tant, amb això podem veure, que és
una cooperativa molt unida i molt solidaria.
A la Cooperativa de la Fageda d’en Jordà hi ha 288 treballadors i persones assistides,
172 treballadors amb certificat de discapacitat i 51 treballadors que són persones ateses
en serveis residencials.
Cristóbal fundador de la cooperativa s’està a punt de jubilar, entre tots tenien por de
buscar una persona que el reemplaces malament, és a dir, que canvies l’essència de la
cooperativa, de no quedar-se ell els beneficis obtinguts durant l’any sinó reinvertir-los
dins de la cooperativa. Per això van decidir ser una Cooperativa però també una
Fundació. Perquè així si la persona que el substituís volgués canviar alguns trets bàsics
de la cooperativa, haurien de ser aprovats per una serie de persones amb plenes
Rosa Domingo Calpe
35
capacitats mentals. Perquè sinó, si fos una cooperativa al 100% el nou cap, es podria
aprofitar dels treballadors amb trastorns mentals.
La Fageda ha creat una serie de treballs d’oci, sales, jocs per divertir-se... perquè els
treballadors especials, també puguin passar una bona estona. Pels més joves, els caps
de setmana, una persona, agafa una furgoneta, i se’ls emporten allà on vulguin (
PortAventura, Casino, Barcelona...) als joves que vulguin anar-hi. A mi hem sembla una
idea genial, ja que tot jove a part de treballar tenim dret a passar-nos-ho bé, i
òbviament ells també.
Martina Igual
Economia de l’empresa: La Fageda, resum de la visita
La visita a la Fageda em va agradar molt, vam visitar tota la fundació i ens van explicar
com funcionava la cooperativa. Primer vam anar a les granges on estaven els animals,
ens van explicar com els cuidaven per fer el producte amb la major qualitat possible i
sense que els animals patissin. Em van sorprendre molt algunes coses que vam veure,
com que posaven música clàssica als animals perquè estiguessin més relaxats. La
veritat és que estan molt ben cuidats i molt ben atesos. Després ens van explicar tot el
procés de fabricació dels iogurts i altres productes i vam veure com els empaquetaven.
Per últim vam veure un vídeo on s’explicava tot el funcionament de la cooperativa i
sobre tot ens van parlar del projecte social que és la Fageda. La societat te com a
finalitat que les persones que pateixen discapacitats s’integrin a la societat a través
d’una feina, i els beneficis de les vendes es reinverteixen en l’empresa. Em va encantar
tot el que ens van explicar del tracte que els hi donaven a aquestes persones i trobo
que està tot molt ben organitzat. Crec que haurien d’haver-hi més empreses així, que
no només es preocupin en guanyar diners. Va ser una bona sortida i espero que la
cooperativa creixi encara més i anar a veure les novetats.
Rosa Domingo Calpe
36
COOPERATIVISME I ECONOMIA
SOSTENIBLE
Activitat
Treballs a realitzar:
INDIVIDUAL:
Resum de la visita a la Fageda, potser en format word o powerpoint i podeu afegir fotos.
Heu de fer una petit resum de l’explicació que us va fer la monitora i del ppt que us va
passar; paraules clau: Voluntaris, serveis als discapacitats, fundació, cooperativa,
manera de tractar als treballadors, com s’inverteixen els beneficis, com va sorgir La
Fageda….
GRUPAL:
Els grups han de ser de tres persones.
Heu de crear una cooperativa, buscar una idea que serveixi per millorar el benestar de
les persones que teniu al vostre voltant (afavorir a col.lectius marginats, crear nous
serveis necessaris i que ara són inexistents…)o millorar l’espai, o tenir cura del medi
ambient (comerç de proximitat, turisme sostenible, transport sostenible…)
Per a la ubicació de les cooperatives hem triat edificis del carrer Pere IV de Poble Nou,
zona que necessita reactivar-se econòmicament i que està plena d'espais i edificis
infrautilitzats.
Fàbriques mal conservades al Poblenou
Recordeu que l’objectiu no és obtenir beneficis però que és necessari que la idea sigui
viable econòmicament.
A part de la idea heu de redactar els estatuts segons el format que teniu aquí:
https://drive.google.com/a/xtec.cat/file/d/0B3yzCq_ZhXuvenk0ZG5qN0ZzM0k/view?us
p=sharing
Més informació:
http://www.aracoop.coop/wp-content/uploads/ModelGestioCoop.pdf
Rosa Domingo Calpe
37
VISITA AL CAIXALAB Informació sortida caixalab from Rosa Domingo
Rosa Domingo Calpe
38
EL PROJECTE D'EMPRESA: BUSINESS
MODEL CANVAS
Coneixements previ:
BUSSINESS MODEL CANVAS
El “Business Model Canvas” (es tradueix com “llenç de model de negoci”) és una eina
de model de negoci que permet descriure de manera lògica la forma en què un model
de negoci en marxa o recentment iniciat crea, entrega i captura valor.
El procés del disseny del model de negoci ajuda a entendre en profunditat com
opera una empresa i conèixer les fortaleses i debilitats de la mateixa.
El “Business Model Canvas” permet representar en un únic full (màxim dos)
l’estructura completa d’un negoci. Té com a objectiu que, amb una única ullada, la
persona que el llegeix tingui accés a tota la informació rellevant relacionada amb el
negoci, així com a les relacions entre les diferents parts que l’integren.
Els “canvas” (llenços) que es creen amb aquest recurs són molt útils per exposar el
negoci en presentacions, reunions d’equip...i faciliten molt la feina a l’hora de discutir-
los, millorar-los,crear relacions, etc.
El document que es crea té aparença d’esquema de blocs. A cada bloc es representen
els aspectes més importants del negoci. Per exposar la informació rellevant, es
proposen una sèrie de preguntes que s’han de respondre de forma sintetitzada i
entenedora.
Quins són els blocs principals del “ Business
model Canvas”?
1. Socis principals:
Qui són els vostres principals socis/col·laboradors? Qui pot ajudar al vostre equip
a obtenir el que necessiteu? El vostre equip pot oferir alguna cosa a canvi?
Ex: Proveïdors, Institucions, Associacions, Bancs, contactes…
2. Activitats primordials:
Aquest bloc fa referència a les activitats més importants que ha de fer el vostre
equipper crear i mantenir la vostra empresa.
Ex: fabricar, planificar, decorar, abastir-se….
3. Propostes de valor:
Rosa Domingo Calpe
39
En aquest bloc es defineix el valor diferencial, és a dir, allò que dóna valor a la
vostre producte o servei i que la diferencia de la resta del mercat,
Ex: respecte pel medi ambient, servei a domicili, guarderia gratuïta…..
4. Relació amb els clients:
Fa referència a quina és la relació que vol crear el vostre grup amb el vostre
segment de clients. Molt sovint, la relació amb els clients implica algun tipus d’activitat
que
ofereix una interacció directa entre la comunitat d’usuaris del vostre producte o servei.
Per tant, es tracta que en aquest bloc definiu quina és la relació que voleu establir
amb els usuaris del vostre producte o servei.
5. Segments de clients:
Per construir un model de negoci eficaç, una empresa ha d'identificar a quins clients vol
donar servei. En aquest bloc es tracta de definir els clients del vostre producte.
6. Recursos Principals:
Quins són els principals recursos que necessita el vostre equip? Programadors?
Una gran marca? Diners? Materials? Infraestructures? Alguna habilitat especial d’un
dels membres de l’equip?
7. Canals:
Com arribarà el vostre producte o servei als vostres clients? Botiga, botiga virtual, etc
En aquest bloc heu d’indicar quins seran els canals de distribució del vostre producte.
8. Estructura de costos:
Quines són les despeses associades a la comercialització del vostre producte?
9. Fonts d’ingressos:
Si el vostre equip té com a objectiu obtenir ingressos amb el vostre producte,
heu d’indicar quines seran les fonts d’ingressos. Ingressos per publicitat? Ingressos
per venda, donatius?
Rosa Domingo Calpe
40
PLANTILLA
ACTIVITAT
Dissenya un Business Model Canvas de la vostre projecte empresarial amb la plantilla
anterior. Abans repassa detalladament els conceptes explicats anteriorment. És
important fer una petita pluja d'idees entre tots els membres del grup com a primer
pas, per després anar descartant i seleccionant.
Una vegada ho tingueu ben perfilat i enllestit utilitzeu la plantilla del Prezi per fer les
presentacions:
Rosa Domingo Calpe
41
CONFERÈNCIA RAONS PÚBLIQUES
Què fan arquitectes, sociòlegs, antropòlegs, educadors socials i dissenyadors treballant
junts? Raons Públiques és un equip multidisciplinari que proposa una via alternativa a la
pràctica de l'arquitectura i l’ urbanisme centrada en valors que fomenten la ciutadania
responsable i inclusiva. Tenen edats molt diverses i venen de diferents ciutats del món.
Amb la seva trajectòria, demostren que la diferència sempre suma i que la unió de
molts punts de vista és, avui més que mai, determinant per créixer.
Raons Públiques és una cooperativa d'urbanisme (SCCL) que treballa en l'àmbit de
l'educació, l'arquitectura i la participació ciutadana. L'equip desenvolupa projectes
integrals a diferents escales, caracteritzats per la implicació de les persones en la
concepció, la transformació i la gestió del seu entorn.
Rosa Domingo Calpe
42
RECORREGUT CARRER PERE IV
Els alumnes realitzen un recorregut comentat pel carrer Pere IV, on s'explica la història
d'aguns dels edificis més emblemàtics.
Rosa Domingo Calpe
43
ACTIVITAT URBANISME PARTICIPATIU
URBANISME PARTICIPATIU:
Les formes habituals de disseny urbanístic estan cenyides a un marc d’interessos
que exclou la major part d’agents implicats (i/o afectats) per la transformació
urbana, principalment veïns i usuaris de l’espai.
El disseny participatiu consisteix en cercar vies inclusives per integrar en un procés
cocreatiu els diferents agents que intervenen en un projecte urbanístic o
arquitectònic.
Per aquest motiu caldrà que aquests projectes s’articulin en el context d’una forma
adaptativa i orgànica, transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert
que retorni la capacitat de decisió als agents i experts locals.
Activitat
PART 1:
1. Observar activament:
2. Fotografiar i prendre notes de recons, edificis, situacions, passatges on es
podria crear noves estructures o millorar les actuals.
PART 2
1. Interaccionar amb el barri:
2. Dissenyar una enquesta i passar-la a gent del barri.
3. Filmar les reaccions de la gent.
PART 3
Decidir-se per un petit projecte urbanístic dintre d’un context d’innovació, utilitat,
respecte al medi ambient i emprenedoria social.
Rosa Domingo Calpe
44
PRESENTACIONS FINALS:
Per a la ubicació de les cooperatives hem triat edificis del carrer Pere IV de Poble Nou,
zona que necessita reactivar-se econòmicament i que està plena d'espais i edificis
infrautilitzats.
Rosa Domingo Calpe
45
ALL IN ONE:
https://prezi.com/sb0799azm3ec/ronny-alvarez-marta-morenoa-i-sara-
espin/
Qui som?
La nostra cooperativa és una empresa on ens dediquem a proporcionar els
productes necessaris que es necessiten en l'habitatge.
La societat es constitueix per temps il·limitat.
L'objectiu principal de la cooperativa és donar feina a joves sense estudis(ESO)
Què farem?
La nostra cooperativa es basa en un supermercat, podeu trobar-hi qualsevol
producte des de menjar fins a productes de neteja!!
Rosa Domingo Calpe
46
CMC:
https://prezi.com/bviyfhkdijqi/cmc-del-born/
Amb la denominació de CMC, Societat Cooperativa Catalana Limitada es constitueix
una societat cooperativa de treball associat, subjecta als principis i disposicions de
la Llei de cooperatives de Catalunya.
LOCALITZACIÓ
Hem situat la nostra empresa cooperativa a l’edifici de l‘antiga fàbrica d’oli d’oliva
“Fernando Pallarés y Hermano”, situat als nombres 63,65 i 67 del carrer Pere IV.
L’edifici té dues plantes. A la 1a planta, hi ha el teatre i els vestidors, el bar(interior
i exterior)i dues sales de socis. A la 2a planta, hi ha moltes més sales on es fan les
activitats, també hi ha les sales de les reunions de les assemblees i de la Junta
Directiva.
CENTRE CULTURAL "Equipament del barri que realitza una activitat social i cultural
prioritària i diversificada, amb dotació per realitzar activitats de difusió, formació i
creació en diferents àmbits de la cultura, així com dinamització d'entitats".
Teatre ( amateur, musical), cursets de ballet, dansa, claqué, swing, country, tallers
de pintura, manualitats, patch workcoral, esplai, aula de música. Representacions
de les respectives activitats
Rosa Domingo Calpe
47
THE GRAFFITI WORLD:
https://prezi.com/keukywwv5si9/copy-of-societat-cooperativa-catalana-
limitada-the-graffiti-world/
“The Graffiti World” ven els seus productes a les persones interessades, per
comanda telefònica, per la seva web i en persona.
“The Graffiti World” té beneficis en la venda dels seus productes ( roba, quadres,
cartells..).
Les pintures de " The Graffiti World " estan pensades per a tota la gent que li agradi
roba original (de totes les talles), quadres creatius... Ambientat per totes les edats.
Segments de mercat
"The Graffiti World" col·labora amb persones creatives i originals que abans
pintaven al carrer de forma il·legal, d'aquesta manera en la cooperativa ho fan
legalment.
A "The Graffiti World" els canals de comunicació amb els clients són les xarxes
socials (facebook, instagram...) i la nostra web.
Activitat "The Graffiti World"
Llogar un local per donar lloc com a servei a les persones que els hi agrada fer
graffiti al carrer d’una manera legal i amb pintura natural, per no contaminar el
medi ambient.
Localització:Carrer Pere IV 63-67, "Fernando Pallarès y hermano”.
Rosa Domingo Calpe
48
Insertgarden:
https://prezi.com/e1zwlhdyqz5z/aliances-clau/
Què fem?
La cooperativa que hem creat consisteix en reinsertar en l’àmbit de treball a gent
que ha tingut problemes d’alcoholisme i drogues o gent que està en procés de
rehabilitació. La feina que els oferim és treballar en el manteniment i en la
rehabilitació de jardins i parcs dels districte de Sant Martí.
Model Canvas
Localització
El nostre punt de robada serà el centre Can Picó, del carrer Pere IV, situat al
Poblenou. El local està en procés de rehabilitació i creiem que si invertim en aquest
local podríem treure-li molt de rendiment. Hem escollit aquest lloc perquè està ben
localitzat i amés, té l’espai adient per dur a terme el nostre projecte.
Rosa Domingo Calpe
49
COOPERSUPER:
https://prezi.com/vs6bwbqueunl/coopersuper/
Som una empresa cooperativa anomenada coopersuper.
La finalitat d'aquesta empresa és crear un supermercat amb productes naturals al
100% i a l'abast de tothom.
Com que els nostres productes són de la terra, els costos de transport són molt
menors.
El nostre objectiu principal com ja hem dit és que tothom tingui accés a productes
naturals i ecològics.
La integració laboral i social de persones amb discapacitats.
Aconseguir conscienciar a la població sobre els beneficis de consumir productes
naturals i ecològics.
Ens trobareu al Carrer Pere IV nº 63-67 a l'antiga fàbrica dels germans Pallarès.
Els germans Pallarès crearen aquesta fàbrica d'olis al sXX i quan traslladaren el
negoci, quedà abandonada.
És un bonic edifici que representa el carrer Pere IV, ja que tothom el coneix.
Així que hem decidit aprofitar la seva grandesa tant física com sentimental per
convertir-lo en la nostra nova seu.