Presentació Projecte ASF APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES

AMB COL·LABORACIÓ D’ENTITAT EXTERNA

Rosa Domingo Calpe

29/03/2016

2

3

Sumari Sumari __________________________________________________________________3

Introducció: ______________________________________________________________5

PBL AMB COL·LABORACIÓ D’ENTITAT EXTERNA ________________________________ 5

PROGRAMACIÓ PROJECTE ASF ________________________________________________6

A. Nivell educatiu on se situa la proposta ___________________________________ 6

B. Matèries implicades __________________________________________________ 6

C. Continguts i objectius generals _________________________________________ 6

D. Objectius específics: què volem que faci/aprengui el nostre alumnat? ___________ 6

E. Relació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge ___________________________ 6

F. Avaluació o De l’alumnat o De l’experiència en quant a: ______________________ 6

G. Temporització i calendari _____________________________________________ 7

H. Indicacions de coordinació: ____________________________________________ 7

I. Recursos necessaris _________________________________________________ 7

J. Implementació a l’aula: _______________________________________________ 7

CONTEXT ________________________________________________________________8

RESUMS TEORIA ___________________________________________________________9

Les Cooperatives: Coneixements previs _____________________________________ 10

Emprenedoria Social: Coneixements previs __________________________________ 15

EMPRENEDORIA SOCIAL _________________________________________________ 15

Economia Circular: Coneixements previs ____________________________________ 19

Economia Col·laborativa: Coneixements previs ________________________________ 21

Comerç de Proximitat:Coneixements previs __________________________________ 24

BUSINESS MODEL CANVAS: Coneixements previs _____________________________ 28

Urbanisme Participatiu _____________________________________________________ 29

VISITA COOPERATIVA "LA FAGEDA" ___________________________________________ 30

Diari de la visita __________________________________________________________ 31

COOPERATIVISME I ECONOMIA SOSTENIBLE ___________________________________ 36

Activitat _____________________________________________________________ 36

VISITA AL CAIXALAB ______________________________________________________ 37

EL PROJECTE D'EMPRESA: BUSINESS MODEL CANVAS ____________________________ 37

EL PROJECTE D'EMPRESA: BUSINESS MODEL CANVAS ____________________________ 38

Coneixements previ: ____________________________________________________ 38

BUSSINESS MODEL CANVAS ______________________________________________ 38

Quins són els blocs principals del “ Business model Canvas”? ____________________ 38

1. Socis principals: _____________________________________________________ 38

2. Activitats primordials: _________________________________________________ 38

3. Propostes de valor: ___________________________________________________ 38

4. Relació amb els clients: ________________________________________________ 39

5. Segments de clients: __________________________________________________ 39

6. Recursos Principals: __________________________________________________ 39

7. Canals: ____________________________________________________________ 39

4

8. Estructura de costos: _________________________________________________ 39

9. Fonts d’ingressos: ____________________________________________________ 39

PLANTILLA ______________________________________________________________ 40

ACTIVITAT ______________________________________________________________ 40

CONFERÈNCIA RAONS PÚBLIQUES ____________________________________________ 41

RECORREGUT CARRER PERE IV ______________________________________________ 42

ACTIVITAT URBANISME PARTICIPATIU _________________________________________ 43

URBANISME PARTICIPATIU: ______________________________________________ 43

Activitat _____________________________________________________________ 43

PRESENTACIONS FINALS: __________________________________________________ 44

ALL IN ONE: _____________________________________________________________ 45

CMC: ___________________________________________________________________ 46

THE GRAFFITI WORLD: _____________________________________________________ 47

Insertgarden: ____________________________________________________________ 48

COOPERSUPER: __________________________________________________________ 49

5

Introducció:

PBL AMB COL·LABORACIÓ D’ENTITAT EXTERNA

Laboratori d' Urbanisme Particpatiu i Economia : Millorem el barri amb propostes

economico- socials, arquitectòniques i mediambientals.

PBL (PROJECT BASED LEARNING): L’aprenentatge basat en projectes o PBL involucra

els alumnes en la investigació de problemes captivadors que neixen de preguntes

desafiants, les quals no poden ser resoltes mitjançant un aprenentatge basat en la

memorització.

PBL amb col·laboració d’Entitat Externa: és una forma de treballar per projectes

establint una relació entre una Entitat i l’Institut, en aquest cas l’entitat és Arquitectes

sense Fronteres.

Es tracta d’obrir l’Institut al món real i aconseguir que els alumnes puguin comprovar el

que suposa una exigència professional a la vegada que la utilitat i el sentit de la seva feina

6

PROGRAMACIÓ PROJECTE ASF

AUTORA: Rosa Domingo

A. Nivell educatiu on se situa la proposta

1r-2n Batxillerat

B. Matèries implicades

Economia

Economia d'Empresa

Geografia

C. Continguts i objectius generals

Les línies generals del nostre projecte són:

1. Plantejar un problema complex d’actualitat a partir de preguntes interessants

i desafiants.

2. Engrescar a buscar solucions facilitant un mètode de treball amb cert rigor teòric,

però que deixi lloc a la iniciativa i la creativitat.

3. Donar teories, claus o pistes per resoldre’l.

4. Treballar en grups cooperatius.

5. El producte final ha de ser diferenciat, no una còpia dels companys.

6. S’ha d’ajustar al treball professional i ser un producte de qualitat.

7. S’ha de presentar i compartir, i fins i tot, s’ha de publicar a la pàgina web de l’institut.

D. Objectius específics: què volem que faci/aprengui el nostre

alumnat?

1. Buscar informació i resoldre dubtes de manera autònoma a partir d’una font

d’informació.

2. Treballar en equip.

3. Donar resposta i resoldre un problema complex, simulat a partir d’un cas real.

E. Relació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge

1. Lectura de fonts d’informació

2. Activitats pràctiques per comprovar el nivell d’assoliment de nous continguts

3. Problema per resoldre

4. Publicació i exposició de la solució proposada

5.

F. Avaluació o De l’alumnat o De l’experiència en quant a:

1. Els resultats obtinguts entre l’alumnat

2. La coordinació de professorat / matèries / currículum

3. L’experiència del grup. Què canviaríeu?

7

G. Temporització i calendari

El períodes durant el que es treballarà seran 2 setmanes.

H. Indicacions de coordinació:

En quant a Professorat implicat o Horari de les matèries implicades o Currículum :

S'hauran de coordinar les sortides (LA FAGEDA, CONFERÈNCIA SOBRE URBANISME

PARTICIPATIU, CAIXALAB i RUTA PEL CARRER PERE IV) i les sessions col·laboratives de l'entitat

implicada (ASF)

I. Recursos necessaris

Trobaran tota la informació a la pàgina web:

http://projectespbl.esy.es/ASF/index.html

J. Implementació a l’aula:

Caldrà donar resposta a les següents preguntes:

1. S’ha pogut experimentar tota la seqüència didàctica?

2. En cas negatiu: quina part és la que s’ha pogut experimentar?

3. Quin grau d’efectivitat considerem que ha tingut?

4. Com justifiquem la resposta anterior? De quines evidències disposem? (evidències poden

ser: produccions de l’alumnat, vídeos enregistrats, observacions fetes a la classe pel

mateix professorat)

5. Què canviaríem i perquè?

8

CONTEXT

ARQUITECTES SENSE FRONTERES ENS DEMANEN PROPOSTES PER

REVITALITZAR URBANÍSTICA SOCIAL I ECONÒMICAMENT EL

CARRER PERE IV:

El carrer Pere IV té un munt d'edificis emblemàtics abandonats.

Tanmateix està entre la Vila Olímpica i Poble Nou, establint com una mena de barrera entre

ambdós barris.

En un context de crisi econòmica, on l'emprenedoria social potser un dels motors que mobilitzin

la ciutadania i doni noves respostes a com utilitzar uns recursos i oportunitats; és proposa als

alumnes que facin un exercici de creativitat i cerquin noves propostes d'activitats econòmiques i

socials per dinamitzar el carrer.

Per això se'ls dóna una base teòrica sobre cooperativisme, emprenedoria social i urbanisme

participatiu i els encoratgem a que actuïn com ciutadans actius i dinàmics que poden

transformar amb les seves propostes no tan sols el paisatge urbà, sinó també les relacions

socials i el teixit econòmic del barri.

9

RESUMS TEORIA

Les Cooperatives

Emprenedoria Social

Economia Circular

Economia Col·laborativa

Comerç de Proximitat

BUSINESS MODEL CANVAS

Urbanisme Participatiu

10

Les Cooperatives: Coneixements previs

LES

COOPERATIVES

VIDEO PRESENTACIÓ

11

VALORS DEL COOPERATIVISME

Autoajuda / Autoresponsabilitat/ Democràcia / Igualtat /

Equitat/ Solidaritat /

Honestedat/ Transparència /

Responsabilitat social/

QUÈ ÉS UNA COOPERATIVA?

Una cooperativa, és una empresa formada per persones (físiques o jurídiques)

que s'uneixen de forma voluntària per satisfer les necessitats i les

aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una

empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

Una cooperativa es constitueix amb un mínim de tres socis

o sòcies que hauran de realitzar l'activitat.

12

CARACTERÍSTIQUES

Les cooperatives estan impulsats per preocupacions econòmiques i

socials.

Són organitzacions de base col·lectiva que no només es preocupen

per les línies de fons dels seus negocis, sinó també de les necessitats

dels seus membres i la qualitat de vida en les seves comunitats.

Les cooperatives difereixen d'altres empreses en tres aspectes

principals:

UN PROPÒSIT DIFERENT

El propòsit principal de les cooperatives és satisfer les necessitats comunes

dels seus membres, mentre que el propòsit principal de la majoria de les

empreses inversores és maximitzar el benefici per als accionistes.

13

DEMOCRÀCIA: UNA PERSONA, UN VOT

Una estructura de control diferents: Les cooperatives utilitzen el sistema

democràtic "una persona = un vot", i no el sistema d'un vot per acció utilitzat per

les empreses de capital.

Això ajuda a la cooperativa a servir a la necessitat

comuna, més que a la individual, i és una manera de

garantir que les persones, i no el capital, controlen

l'empresa.

SENSE ÀNIM DE LUCRE

Una assignació diferent del lucre: En les cooperatives, els beneficis

es distribueixen sobre la base de l'ús que fan els socis i sòcies de la

cooperativa, no en funció del nombre d'accions que posseeixen.

Les cooperatives també tendeixen a invertir els seus

beneficis en la millora de servei als seus membres

i promoure el benestar de les seves comunitats.

Rosa Domingo Calpe

14

PRINCIPIS DEL COOPERATIVISME

1. Adhesió oberta i voluntària

1. Gestió democràtica per part dels socis i sòcies

1. Participació econòmica dels socis i sòcies

1. Autonomia i independència

1. Educació, formació, informació

1. Cooperació entre cooperatives

1. Interès per la comunitat

LINKS

http://catalunyaempren.gencat.cat/inicia/cat/programes/cooperatives-i-

societats-laborals/cooperatives_societats_laborals.jsp

http://www.cooperativescatalunya.coop/

Rosa Domingo Calpe

15

Emprenedoria Social: Coneixements previs

EMPRENEDORIA SOCIAL

QUÈ ÉS L’EMPRENEDORIA SOCIAL?

L’emprenedoria social intenta combinar:

1. la viabilitat de negoci amb

2. el compromís social.

Rosa Domingo Calpe

16

VIABILITAT DEL NEGOCI

El negoci escollit ha de ser rendible, ja sigui gràcies a les vendes, la publicitat,

les aportacions o subvencions o donatius.

Qualsevol negoci pot tenir un impacte social si és responsable socialment i

econòmicament i respectuós amb el medi ambient.

Un exemple seria el comerç de proximitat

Una cooperativa de treball

Qualsevol empresa que tingues cura dels seus treballadors i busqués la seva

conciliciació

COMPROMÍS SOCIAL

Rosa Domingo Calpe

17

LES IDEES CLAU SÓN:

Una idea innovadora

Creativitat

Capacitat emprendedora

Ètica inqüestionable

Impacte social

IMPACTE SOCIAL:

Una manera diferent de consumir, treballar i fer empresa:

1. Negocis amb funció social, ja sigui donar feina a un col•lectiu concret de

gent (e.g. persones discapacitades)

2. Produir un producte útil i competitiu en un context social determinat (e.g.

productes de primera necessita econòmics per zones marginals)

3. Proporcionar serveis que ajudin al benestar social o del medi natural on

vivim (e.g. adequació de zones forestals).

Rosa Domingo Calpe

18

LINKS:

Podeu trobar més informació a:

http://www.emprenedoriasocial.cat/

http://www.barcelonesjove.net/area/emprendre/qu%C3%A8-%C3%A9s-

lemprenedoria-social

http://spain.ashoka.org/

Rosa Domingo Calpe

19

Economia Circular: Coneixements previs

ECONOMIA CIRCULAR

L’economia circular és l’alternativa al sistema lineal

que consisteix a produir, consumir i llençar.

En aquest sistema els rebutjos s’acumulen

amb el conseqüent deteriorament de l’entorn i

desaprofitament de materials.

Rosa Domingo Calpe

20

L’economia circular es basa en el fet que els

residus es consideren un recurs que passen a tornar

a formar part de la cadena de producció. Així, no tan

sols s’aconsegueix reduir els residus sinó

que també s’evita l’extracció de matèries primeres.

L’ECONOMIA CIRCULAR DESCANSA EN DIVERSOS

PRINCIPIS 1. L’ecoconcepció: considera els impactes mediambientals al llarg del cicle de

vida d’un producte i els integra des que es concep.

2. L’ecologia industrial i territorial: establiment d’un mode d’organització

industrial en un mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels

estocs i dels fluxos de materials, energia i serveis.

3. L’economia de la “funcionalitat”: privilegiar l’ús enfront de la possessió, la

venda d’un servei enfront d’un bé.

4. El segon ús: reintroduir en el circuit econòmic els productes que ja no es

corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.

1. La reutilització: reutilitzar certs residus o certes parts que encara poden

funcionar per elaborar nous productes.

2. La reparació: trobar una segona vida als productes fets malbé.

3. El reciclatge: aprofitar els materials que es troben als residus.

4. La valoració: aprofitar energèticament els residus que no es poden reciclar.

Rosa Domingo Calpe

20

Rosa Domingo Calpe

21

Economia Col·laborativa: Coneixements previs

ECONOMIA

COL·LABORATIVA

L’economia col·laborativa és un nou model d’intercanvi

econòmic que es basa en tres principis fonamentals:

1. Relació entre productor i consumidor, que mantenen un diàleg continu.

2. Connexió constant, gràcies a les noves tecnologies.

3. Col·laboració en benefici mutu.

Rosa Domingo Calpe

22

Les iniciatives de l’economia

col·laborativa estan impulsades

fonamentalment per emprenedors

individuals i no per grans

empreses.

Estan orientades a altres objectius,

com ara crear llaços socials i

enfortir les xarxes, reduir

l’empremta ecològica o donar

accés barat o gratuït a béns i

serveis.

Se sosté per valors com la

democratització, la cooperació,

la localització, la sostenibilitat, la

cohesió social, el desenvolupament de

capacitats individuals i comunitàries.

La base d’aquestes iniciatives és el canvi, una cosa tan antiga com l’home. La

diferència es troba en les eines que s’utilitzen:

1- Les noves tecnologies

2- Les xarxes socials

3- Els instruments de geolocalització

4- Telèfons intel·ligents que han permés desenvolupar

aquestes iniciatives a escala global i reduir els costos de

les transaccions.

Rosa Domingo Calpe

23

L’augment en l’oferta i la varietat dels productes i serveis derivat de l’economia

col·laborativa, representa una oportunitat des del punt de vista de la

competència i, per tant, un l’augment del benestar dels consumidors.

Malgrat això, alhora, també es plantegen múltiples incògnites sobre com cal

adequar la regulació actual als efectes que generen aquests nous models

econòmics.

Aquest model busca des del començament

el triple valor, econòmic, social i ambiental,

i considera que és millor que l’actual,

basat en l’acumulació individual de béns.

Rosa Domingo Calpe

24

Comerç de Proximitat:Coneixements previs

El Comerç de proximitat

Definició

El consum de proximitat significa consumir productes i

serveis fets en el nostre entorn territorial més proper.

Rosa Domingo Calpe

25

Quins beneficis té el consum de proximitat?

Tens un coneixement més directe

de la procedència dels productes,

que et permet consumir amb

majors garanties de seguretat i

qualitat.

Exerceixes un consum mediambientalment més sostenible,

doncs redueixes els costos energètics de transport dels

productes d'altres zones més allunyades.

Rosa Domingo Calpe

26

Ajudes al manteniment de petites explotacions familiars,

agràries i ramaderes, alhora que evites l'abandonament

de zones forestals.

Afavoreixes la conservació d'espècies agroalimentàries

autòctones, en perill de desaparició.

Col·labores al manteniment de la cultura,

tradicions i teixit artesanal i industrial propi.

Contribueixes al creixement i al desenvolupament del país.

Rosa Domingo Calpe

28

BUSINESS MODEL CANVAS: Coneixements previs

Què és el Business Model Canvas?1

L’eina o plantilla, popularitzada per Alex Osterwalder arran del seu llibre ‘Business

Model Generation’ publicat al 2010, permet definir la proposta de valor de la

nostra empresa respecte dels nostres segments de clients, i decidir com generem

aquest valor, i com el fem arribar als nostres clients, en un senzill esquema visual –

el canvas o llenç-, de 9 elements clau. El mètode de treball també es basa en la

simplicitat, i és habitual veure ‘llençols’ canvas penjats a les parets de la sala de

treball, farcits de post-its de colors amb les paraules clau de cada casella.

A la pràctica, per dibuixar els 9 elements clau del nostre canvas partirem

d’uns segments de clients als quals oferim una proposta de valor diferenciada.

Aquest valor el fem arribar als clients a través d’uns canals de

comercialització determinats, i aquest intercanvi genera unesrelacions,

comunicacions o converses amb aquests clients. Com a resultat de l’apropament al

mercat definit, l’empresa genera uns ingressos per vendes.

A l’altre banda del Canvas dibuixem tot allò que ens cal per generar o produir

aquest valor, producte o servei. Per una banda ens caldran uns recursos clau amb

els que podrem dur a terme aquelles activitats crítiques que hem de saber per

generar el producte o servei. També ens caldran socis estratègics que ens

aportaran aquells recursos o activitats clau en els quals nosaltres no som

excel·lents. Aquesta part del canvas genera una estructura de costos que també

visualitzem.

L’exercici permet, doncs, entendre de manera ràpida i visual com generem la

nostra proposta de valor, com la fem arribar als nostres clients, i quins ingressos i

estructura de costos això ens generarà, que definirà la competitivitat i rendibilitat

de la nostra empresa.

1 Extret de: http://www.imet.cat/flaixemprendre/?p=4493

Rosa Domingo Calpe

29

Urbanisme Participatiu

Les formes habituals de disseny urbanístic estan cenyides a un marc d’interessos

que exclou la major part d’agents implicats (i/o afectats) per la transformació

urbana, principalment veïns i usuaris de l’espai. El disseny participatiu consisteix en

cercar vies inclusives per integrar en un procés cocreatiu els diferents agents que

intervenen en un projecte urbanístic o arquitectònic. Per aquest motiu caldrà que

aquests projectes s’articulin en el context d’una forma adaptativa i orgànica,

transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert que retorni la capacitat

de decisió als agents i experts locals.2

2 Extret de: http://www.poliedrica.cat/fitxa/urbanisme-i-disseny-participatiu/

Rosa Domingo Calpe

30

VISITA COOPERATIVA "LA FAGEDA" Informació sortida la fageda d'en jordà from Rosa Domingo

Rosa Domingo Calpe

31

Diari de la visita

EXCURSIÓ A LA FAGEDA

Vam anar a la cooperativa de la Fageda. Vam usar l’autobús com

a mitjà de transport fins allà, érem tots els alumnes de 1 de

batxillerat. Quan ens anàvem acostant podíem apreciar

l’increment vegetatiu al nostre voltant, és una cooperativa

respectuosa amb el medi ambient. La Fageda dóna feina a moltes

persones amb alguna discapacitat mental. Ens vam dividir en 2

grups, nosaltres primer vam fer una excursió caminant pels

voltats i després, vam fer una ruta molt interessant per les instal·lacions. També ens

van explicar que fa La Fageda com a cooperativa amb un power point, i al final vam

poder degustar uns boníssims iogurts de la marca La Fageda. L’excursió va resultar útil,

vam entendre el funcionament i característiques de La Fageda, la història de La Fageda,

vam descobrir els voltants en fer la caminada, com funciona una cooperativa i com se’n

pot crear una.

Pau Martínez Parera

Júlia Tineo B1C

EXCURSIÓ A LA COOPERATIVA DE LA FAGEDA

El passat divendres 18 de Desembre, els alumnes de primer

de Batxillerat vam anar d’excursió a la cooperativa de

iogurts de La Fageda. Només arribar ens vam separar en

dos grups i els d’economia vam anar a donar una volta pel

bosc. Acabada aquesta volta, vam passar a veure les

instal·lacions d’aquesta cooperativa i ens van ensenyar i

explicar com fabricaven i com envasaven els iogurts.

Després de veure les vaques i de tocar-les, ens van portar a

una sala en la que ens van explicar com es va fundar i com

va sorgir tota la cooperativa.

Ens van explicar que La Fageda és una entitat catalana d’iniciativa social sense ànim de

lucre que va ser creada a Olot el 1982 i que té com a finalitat integrar laboralment a

persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitats intel·lectuals i

trastorns mentals severs. Actualment hi treballen unes 270 persones incloent usuaris i

professionals.

El principal objectiu de la cooperativa es promoure la integració social de les persones

que treballen en el projecte; i dels seus familiars, oferint formació, acompanyament, oci

i espais culturals i esportius.

Rosa Domingo Calpe

32

Cristóbal Colon (fundador de la cooperativa La Fageda) va agafar a unes quantes

persones que patien alguna discapacitat mental i va crear la cooperativa per a que

poguessin treballar i cobrar. Primer de tot, tenien un hort, després van començar a fer

llet i així seguidament fins acabar fent iogurts, gelats i melmelades. Els iogurts que

feien es van començar venent a hospitals i es van anar estenent fins a ser venuts per a

tot el públic.

Cada any la cooperativa va creixent tot i no gastar-se diners en publicitat. Va agafant

fama gràcies a la bona imatge i a la bon projecte social que fa i la major part dels diners

que guanyen són reinvertits en aquesta cooperativa per a millorar-la.

LA FAGEDA

La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social que

te com a finalitat la integració sociolaboral de les persones de

la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat psíquica

o trastorns mentals. Està formada per 203 persones.

Les activitats productives de la cooperativa són agrícolas i es

desenvolupen en: una granja de vaques per a la producció de

llet, la planta d’elaboració de productes làctics i la secció de

jardineria.

La Fageda neix l’any 1982, per iniciativa conjunta d’un grup de professionals de l’àmbit

de la psiquiatria i de l’Hospital Psiquiàtric de Girona.

Diverses entitats els han ajudat a tirar endavant inversions importants que sobrepasen

la seva capacitat de finançament com: Obra Social Cajamadrid, Fundació Fèlix Llobet i

Nicolau, Obra Social Caixa Sabadell, FUNDOSA, Fundació La Caixa, i Obra Social Caixa

Girona.

CARACTERISTÍQUES:

Les activitats productives donen feina a unes 120 persones, 70% de les quals

pateixen discapacitat psíquica o malaltia mental crònica.

La planta de làctics, creada el 1993, elabora uns 30 milions d’unitats a l’any.Han

arribat a ser el tercer fabricant de iogurts a Catalunya.La granja té mes de 500

vaques.

Van començar amb 14 persones i ara ja tenen contractats a tots els necesaris.

La Fageda no fa publicitat.La visites escolars és un dels millors sistemes que

tenen per a donar a conèixer els seus iogurts.

Te una alianza amb DANONE.

Economia de l’empresa Ona Pugibet i Comín

Rosa Domingo Calpe

33

LA FAGEDA D’EN JORDÀ:

La Fageda d’en Jordà és una entitat catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre, és a

dir, no busquen beneficis, sinó que la seva finalitat és la integració laboral de les

persones de la comarca de la Garrotxa que a part d’estar a l’atur, sofreixen

discapacitats intel·lactuals o trastorns mentals severs. Va estar creada a la comarca

d’Olot en el 1982 per un psicòloeg anomenat Cristóbal Colón Plasí.

Cristóbal, treballava en un psiquiàtrics, no li agradava, per això un dia va decidir

emportar-se a un grup reduït de persones amb trastorns mentals d’aquell psiquiàtric per

donar-lis feina i fer-los sentir útils, cosa que en el psiquiàtric no es sentien així. Ell

primer va crear una “empresa” millor dit un negoci, d’arbres petits per plantar. Això va

ser l’inici de la Fageda d’en Jordà. A partir d’allà va anar creixent i es va anar fent molt

més gran com la podem veure actualment, que ven productes per tot arreu de

Catalunya. Primer va comprar unes quantes vaques per poder estreure’ls la llet i

vendre-la, però va ser en aquell moment quan van treure la llei lletera, i no li sortia a

compte. A partir d’aquest inconvenient, va crear un altre producte, el iogurt. Va

començar a vendre els dos productes, i va veure que gràcies a la seva bona qualitat es

venien molt bé, tot i ser molt cars. Més tard van crear-se més productes com poden ser

els gelats i les melmelades. Ens van explicar que mai és plantejen crear un producte

nou, només si sorgeix segons el que es necessita a l’empresa. Per exemple: Si veuen

que encara hi ha persones de la comarca de la Garrotxa que no tenen treball, creen un

altre producte per provocar més llocs de treball.

La Fageda es va donar a conèixer d’una manera molt peculiar. Als seus inicis, els

productes que es creaven a la cooperativa només es venien a hospitals, ja que en

Cristóbal, va anar quasi suplicant a alguns Hospitals que utilitzessin als seus productes

per donar-los als pacients. Així que aquests productes només els podies trobar als

Hospitals. Fins que un dia els treballadors de la Fageda es van dividir en dos, uns

pensaven que estaria bé espendre els seus productes pels supermercats, i que les

famílies i les persones poguessin comprar-los. Però una altra part deia que no. Així que

els que deien que si, van anar un dia a la cooperativa de nit, van robar un vedell i un

munt de iogurts i se’n van anar a repartir-los gratuïtament a la porta del Corte Ingles de

Plaça Catalunya a Barcelona. En menys d’una hora havien repartit tots els iogurts.

L’amo del Corte Ingles, va veure-ho i va baixar a parlar amb ells. Els hi va poroposar

comprar-lis els iogurts per vendre’ls als seus supermercats. I així va començar la venda

dels productes de la Fageda per altres llocs d’arreu de Catalunya.

Aquesta cooperativa és una de les poques “empreses” que no ha hagut de gastar-se

mai diners en fer publicitats dels seus productes. Ens van explicar que per ells la millor

publicitat som nosaltres, és a dir, les persones que anem a fer les visites guiades, o les

persones que compren els seus productes als supermercats. Els que els interessa es que

parlem d’ells quan sortim d’allà, és igual que parlem bé o malament, però l’important és

que parlem.

Rosa Domingo Calpe

34

Sobretot, ens van voler deixar clar, que és una cooperativa sense ànim de lucre, com ja

he esmentat anteriorment, ja que tots els beneficis que s’obtenen a part de pels salari

dels treballadors, es tornen a reinvertir en coses de l’empresa, per exemple: noves

construccions, nous camps d’oci pels treballadors...

També ens van explicar una història que em servirà per explicar com funcionen els

voluntariats a la Fageda. Necessitaven treballadors sense discapacitat mental que fossin

voluntaris per treballar el Dissabte i el Diumenge per tal d’ajudar a les persones amb

discapacitat a practicar un treball que no havien realitzat mai. Que era posar els iogurts

de diferents sabors cada escun en una safata, per més tard, donar-los a la gent que

venia a fer la visita guiada per la Fageda, com vam fer nosaltres. Resulta que quan van

informar d’això als treballadors i van dir que era voluntariat, es van endur una gran

sorpresa. Tots els treballadors amb cap discapacitat s’havien apuntat per fer de

voluntaris, és a dir, anar a ajudar sense cobrar. Per tant, amb això podem veure, que és

una cooperativa molt unida i molt solidaria.

A la Cooperativa de la Fageda d’en Jordà hi ha 288 treballadors i persones assistides,

172 treballadors amb certificat de discapacitat i 51 treballadors que són persones ateses

en serveis residencials.

Cristóbal fundador de la cooperativa s’està a punt de jubilar, entre tots tenien por de

buscar una persona que el reemplaces malament, és a dir, que canvies l’essència de la

cooperativa, de no quedar-se ell els beneficis obtinguts durant l’any sinó reinvertir-los

dins de la cooperativa. Per això van decidir ser una Cooperativa però també una

Fundació. Perquè així si la persona que el substituís volgués canviar alguns trets bàsics

de la cooperativa, haurien de ser aprovats per una serie de persones amb plenes

Rosa Domingo Calpe

35

capacitats mentals. Perquè sinó, si fos una cooperativa al 100% el nou cap, es podria

aprofitar dels treballadors amb trastorns mentals.

La Fageda ha creat una serie de treballs d’oci, sales, jocs per divertir-se... perquè els

treballadors especials, també puguin passar una bona estona. Pels més joves, els caps

de setmana, una persona, agafa una furgoneta, i se’ls emporten allà on vulguin (

PortAventura, Casino, Barcelona...) als joves que vulguin anar-hi. A mi hem sembla una

idea genial, ja que tot jove a part de treballar tenim dret a passar-nos-ho bé, i

òbviament ells també.

Martina Igual

Economia de l’empresa: La Fageda, resum de la visita

La visita a la Fageda em va agradar molt, vam visitar tota la fundació i ens van explicar

com funcionava la cooperativa. Primer vam anar a les granges on estaven els animals,

ens van explicar com els cuidaven per fer el producte amb la major qualitat possible i

sense que els animals patissin. Em van sorprendre molt algunes coses que vam veure,

com que posaven música clàssica als animals perquè estiguessin més relaxats. La

veritat és que estan molt ben cuidats i molt ben atesos. Després ens van explicar tot el

procés de fabricació dels iogurts i altres productes i vam veure com els empaquetaven.

Per últim vam veure un vídeo on s’explicava tot el funcionament de la cooperativa i

sobre tot ens van parlar del projecte social que és la Fageda. La societat te com a

finalitat que les persones que pateixen discapacitats s’integrin a la societat a través

d’una feina, i els beneficis de les vendes es reinverteixen en l’empresa. Em va encantar

tot el que ens van explicar del tracte que els hi donaven a aquestes persones i trobo

que està tot molt ben organitzat. Crec que haurien d’haver-hi més empreses així, que

no només es preocupin en guanyar diners. Va ser una bona sortida i espero que la

cooperativa creixi encara més i anar a veure les novetats.

Rosa Domingo Calpe

36

COOPERATIVISME I ECONOMIA

SOSTENIBLE

Activitat

Treballs a realitzar:

INDIVIDUAL:

Resum de la visita a la Fageda, potser en format word o powerpoint i podeu afegir fotos.

Heu de fer una petit resum de l’explicació que us va fer la monitora i del ppt que us va

passar; paraules clau: Voluntaris, serveis als discapacitats, fundació, cooperativa,

manera de tractar als treballadors, com s’inverteixen els beneficis, com va sorgir La

Fageda….

GRUPAL:

Els grups han de ser de tres persones.

Heu de crear una cooperativa, buscar una idea que serveixi per millorar el benestar de

les persones que teniu al vostre voltant (afavorir a col.lectius marginats, crear nous

serveis necessaris i que ara són inexistents…)o millorar l’espai, o tenir cura del medi

ambient (comerç de proximitat, turisme sostenible, transport sostenible…)

Per a la ubicació de les cooperatives hem triat edificis del carrer Pere IV de Poble Nou,

zona que necessita reactivar-se econòmicament i que està plena d'espais i edificis

infrautilitzats.

Fàbriques mal conservades al Poblenou

Recordeu que l’objectiu no és obtenir beneficis però que és necessari que la idea sigui

viable econòmicament.

A part de la idea heu de redactar els estatuts segons el format que teniu aquí:

https://drive.google.com/a/xtec.cat/file/d/0B3yzCq_ZhXuvenk0ZG5qN0ZzM0k/view?us

p=sharing

Més informació:

http://www.aracoop.coop/wp-content/uploads/ModelGestioCoop.pdf

Rosa Domingo Calpe

37

VISITA AL CAIXALAB Informació sortida caixalab from Rosa Domingo

Rosa Domingo Calpe

38

EL PROJECTE D'EMPRESA: BUSINESS

MODEL CANVAS

Coneixements previ:

BUSSINESS MODEL CANVAS

El “Business Model Canvas” (es tradueix com “llenç de model de negoci”) és una eina

de model de negoci que permet descriure de manera lògica la forma en què un model

de negoci en marxa o recentment iniciat crea, entrega i captura valor.

El procés del disseny del model de negoci ajuda a entendre en profunditat com

opera una empresa i conèixer les fortaleses i debilitats de la mateixa.

El “Business Model Canvas” permet representar en un únic full (màxim dos)

l’estructura completa d’un negoci. Té com a objectiu que, amb una única ullada, la

persona que el llegeix tingui accés a tota la informació rellevant relacionada amb el

negoci, així com a les relacions entre les diferents parts que l’integren.

Els “canvas” (llenços) que es creen amb aquest recurs són molt útils per exposar el

negoci en presentacions, reunions d’equip...i faciliten molt la feina a l’hora de discutir-

los, millorar-los,crear relacions, etc.

El document que es crea té aparença d’esquema de blocs. A cada bloc es representen

els aspectes més importants del negoci. Per exposar la informació rellevant, es

proposen una sèrie de preguntes que s’han de respondre de forma sintetitzada i

entenedora.

Quins són els blocs principals del “ Business

model Canvas”?

1. Socis principals:

Qui són els vostres principals socis/col·laboradors? Qui pot ajudar al vostre equip

a obtenir el que necessiteu? El vostre equip pot oferir alguna cosa a canvi?

Ex: Proveïdors, Institucions, Associacions, Bancs, contactes…

2. Activitats primordials:

Aquest bloc fa referència a les activitats més importants que ha de fer el vostre

equipper crear i mantenir la vostra empresa.

Ex: fabricar, planificar, decorar, abastir-se….

3. Propostes de valor:

Rosa Domingo Calpe

39

En aquest bloc es defineix el valor diferencial, és a dir, allò que dóna valor a la

vostre producte o servei i que la diferencia de la resta del mercat,

Ex: respecte pel medi ambient, servei a domicili, guarderia gratuïta…..

4. Relació amb els clients:

Fa referència a quina és la relació que vol crear el vostre grup amb el vostre

segment de clients. Molt sovint, la relació amb els clients implica algun tipus d’activitat

que

ofereix una interacció directa entre la comunitat d’usuaris del vostre producte o servei.

Per tant, es tracta que en aquest bloc definiu quina és la relació que voleu establir

amb els usuaris del vostre producte o servei.

5. Segments de clients:

Per construir un model de negoci eficaç, una empresa ha d'identificar a quins clients vol

donar servei. En aquest bloc es tracta de definir els clients del vostre producte.

6. Recursos Principals:

Quins són els principals recursos que necessita el vostre equip? Programadors?

Una gran marca? Diners? Materials? Infraestructures? Alguna habilitat especial d’un

dels membres de l’equip?

7. Canals:

Com arribarà el vostre producte o servei als vostres clients? Botiga, botiga virtual, etc

En aquest bloc heu d’indicar quins seran els canals de distribució del vostre producte.

8. Estructura de costos:

Quines són les despeses associades a la comercialització del vostre producte?

9. Fonts d’ingressos:

Si el vostre equip té com a objectiu obtenir ingressos amb el vostre producte,

heu d’indicar quines seran les fonts d’ingressos. Ingressos per publicitat? Ingressos

per venda, donatius?

Rosa Domingo Calpe

40

PLANTILLA

ACTIVITAT

Dissenya un Business Model Canvas de la vostre projecte empresarial amb la plantilla

anterior. Abans repassa detalladament els conceptes explicats anteriorment. És

important fer una petita pluja d'idees entre tots els membres del grup com a primer

pas, per després anar descartant i seleccionant.

Una vegada ho tingueu ben perfilat i enllestit utilitzeu la plantilla del Prezi per fer les

presentacions:

Rosa Domingo Calpe

41

CONFERÈNCIA RAONS PÚBLIQUES

Què fan arquitectes, sociòlegs, antropòlegs, educadors socials i dissenyadors treballant

junts? Raons Públiques és un equip multidisciplinari que proposa una via alternativa a la

pràctica de l'arquitectura i l’ urbanisme centrada en valors que fomenten la ciutadania

responsable i inclusiva. Tenen edats molt diverses i venen de diferents ciutats del món.

Amb la seva trajectòria, demostren que la diferència sempre suma i que la unió de

molts punts de vista és, avui més que mai, determinant per créixer.

Raons Públiques és una cooperativa d'urbanisme (SCCL) que treballa en l'àmbit de

l'educació, l'arquitectura i la participació ciutadana. L'equip desenvolupa projectes

integrals a diferents escales, caracteritzats per la implicació de les persones en la

concepció, la transformació i la gestió del seu entorn.

Rosa Domingo Calpe

42

RECORREGUT CARRER PERE IV

Els alumnes realitzen un recorregut comentat pel carrer Pere IV, on s'explica la història

d'aguns dels edificis més emblemàtics.

Rosa Domingo Calpe

43

ACTIVITAT URBANISME PARTICIPATIU

URBANISME PARTICIPATIU:

Les formes habituals de disseny urbanístic estan cenyides a un marc d’interessos

que exclou la major part d’agents implicats (i/o afectats) per la transformació

urbana, principalment veïns i usuaris de l’espai.

El disseny participatiu consisteix en cercar vies inclusives per integrar en un procés

cocreatiu els diferents agents que intervenen en un projecte urbanístic o

arquitectònic.

Per aquest motiu caldrà que aquests projectes s’articulin en el context d’una forma

adaptativa i orgànica, transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert

que retorni la capacitat de decisió als agents i experts locals.

Activitat

PART 1:

1. Observar activament:

2. Fotografiar i prendre notes de recons, edificis, situacions, passatges on es

podria crear noves estructures o millorar les actuals.

PART 2

1. Interaccionar amb el barri:

2. Dissenyar una enquesta i passar-la a gent del barri.

3. Filmar les reaccions de la gent.

PART 3

Decidir-se per un petit projecte urbanístic dintre d’un context d’innovació, utilitat,

respecte al medi ambient i emprenedoria social.

Rosa Domingo Calpe

44

PRESENTACIONS FINALS:

Per a la ubicació de les cooperatives hem triat edificis del carrer Pere IV de Poble Nou,

zona que necessita reactivar-se econòmicament i que està plena d'espais i edificis

infrautilitzats.

Rosa Domingo Calpe

45

ALL IN ONE:

https://prezi.com/sb0799azm3ec/ronny-alvarez-marta-morenoa-i-sara-

espin/

Qui som?

La nostra cooperativa és una empresa on ens dediquem a proporcionar els

productes necessaris que es necessiten en l'habitatge.

La societat es constitueix per temps il·limitat.

L'objectiu principal de la cooperativa és donar feina a joves sense estudis(ESO)

Què farem?

La nostra cooperativa es basa en un supermercat, podeu trobar-hi qualsevol

producte des de menjar fins a productes de neteja!!

Rosa Domingo Calpe

46

CMC:

https://prezi.com/bviyfhkdijqi/cmc-del-born/

Amb la denominació de CMC, Societat Cooperativa Catalana Limitada es constitueix

una societat cooperativa de treball associat, subjecta als principis i disposicions de

la Llei de cooperatives de Catalunya.

LOCALITZACIÓ

Hem situat la nostra empresa cooperativa a l’edifici de l‘antiga fàbrica d’oli d’oliva

“Fernando Pallarés y Hermano”, situat als nombres 63,65 i 67 del carrer Pere IV.

L’edifici té dues plantes. A la 1a planta, hi ha el teatre i els vestidors, el bar(interior

i exterior)i dues sales de socis. A la 2a planta, hi ha moltes més sales on es fan les

activitats, també hi ha les sales de les reunions de les assemblees i de la Junta

Directiva.

CENTRE CULTURAL "Equipament del barri que realitza una activitat social i cultural

prioritària i diversificada, amb dotació per realitzar activitats de difusió, formació i

creació en diferents àmbits de la cultura, així com dinamització d'entitats".

Teatre ( amateur, musical), cursets de ballet, dansa, claqué, swing, country, tallers

de pintura, manualitats, patch workcoral, esplai, aula de música. Representacions

de les respectives activitats

Rosa Domingo Calpe

47

THE GRAFFITI WORLD:

https://prezi.com/keukywwv5si9/copy-of-societat-cooperativa-catalana-

limitada-the-graffiti-world/

“The Graffiti World” ven els seus productes a les persones interessades, per

comanda telefònica, per la seva web i en persona.

“The Graffiti World” té beneficis en la venda dels seus productes ( roba, quadres,

cartells..).

Les pintures de " The Graffiti World " estan pensades per a tota la gent que li agradi

roba original (de totes les talles), quadres creatius... Ambientat per totes les edats.

Segments de mercat

"The Graffiti World" col·labora amb persones creatives i originals que abans

pintaven al carrer de forma il·legal, d'aquesta manera en la cooperativa ho fan

legalment.

A "The Graffiti World" els canals de comunicació amb els clients són les xarxes

socials (facebook, instagram...) i la nostra web.

Activitat "The Graffiti World"

Llogar un local per donar lloc com a servei a les persones que els hi agrada fer

graffiti al carrer d’una manera legal i amb pintura natural, per no contaminar el

medi ambient.

Localització:Carrer Pere IV 63-67, "Fernando Pallarès y hermano”.

Rosa Domingo Calpe

48

Insertgarden:

https://prezi.com/e1zwlhdyqz5z/aliances-clau/

Què fem?

La cooperativa que hem creat consisteix en reinsertar en l’àmbit de treball a gent

que ha tingut problemes d’alcoholisme i drogues o gent que està en procés de

rehabilitació. La feina que els oferim és treballar en el manteniment i en la

rehabilitació de jardins i parcs dels districte de Sant Martí.

Model Canvas

Localització

El nostre punt de robada serà el centre Can Picó, del carrer Pere IV, situat al

Poblenou. El local està en procés de rehabilitació i creiem que si invertim en aquest

local podríem treure-li molt de rendiment. Hem escollit aquest lloc perquè està ben

localitzat i amés, té l’espai adient per dur a terme el nostre projecte.

Rosa Domingo Calpe

49

COOPERSUPER:

https://prezi.com/vs6bwbqueunl/coopersuper/

Som una empresa cooperativa anomenada coopersuper.

La finalitat d'aquesta empresa és crear un supermercat amb productes naturals al

100% i a l'abast de tothom.

Com que els nostres productes són de la terra, els costos de transport són molt

menors.

El nostre objectiu principal com ja hem dit és que tothom tingui accés a productes

naturals i ecològics.

La integració laboral i social de persones amb discapacitats.

Aconseguir conscienciar a la població sobre els beneficis de consumir productes

naturals i ecològics.

Ens trobareu al Carrer Pere IV nº 63-67 a l'antiga fàbrica dels germans Pallarès.

Els germans Pallarès crearen aquesta fàbrica d'olis al sXX i quan traslladaren el

negoci, quedà abandonada.

És un bonic edifici que representa el carrer Pere IV, ja que tothom el coneix.

Així que hem decidit aprofitar la seva grandesa tant física com sentimental per

convertir-lo en la nostra nova seu.