MODELS PLANIFICACIÓ

Post on 01-Jul-2015

4.020 views 0 download

Transcript of MODELS PLANIFICACIÓ

Els trobem a l’antiga Grècia, on els aspirants a guanyar en els JJOO portaven a terme un règim d’entrenament diari, acabant amb una

concentració a Elite.

Utilitzaven una divisió del procés

d'entrenament Tetradas (pla de 4 dies),

semblant a l’actual microcicle.

Kotov 1916

Inicia la concepció de l’entrenament ininterromput i dividit en cicles: “cicle d’entrenament general”, “cicle

d’entrenament preparatori”, “cicle d’entrenament especial”

Pihkala 1930

Proposa un ritme ondulant de l’entrenament (alternant treball i

recuperació); en un treball perllongat la càrrega de volum ha de disminuir i

augmentar la velocitat; l’entrenament físic s’edifica sobre una amplia base general.

Grantyn 1939

Manté la connexió entra la formació general i l’específica; proposa tres cicles d’entrenament: principal, preparació, i

transició.Ozolin 1949

-Entén l’entrenament com un sistema a elaborar durant molts anys.

• Tan sols els exercicis especials provoquen les adaptacions necessàries.

• Divideix el període preparatori en general i específic; i el competitiu en sis etapes:

primerenca, competitiva, de descàrrega, de preparació immediata, conclusiva i principal.

En el període de transició no s’ha d’interrompre l’entrenament.

• Els calendaris de competició supediten l’estructura

Letunov 1950

-Intenta establir les bases de l’entrenament a partir de

principis fisiològics.• Divideix la temporada en:

etapa d’adquisició; etapa de forma competitiva;

etapa de disminució de l’estat d’entrenament.• Acceptació de la

individualitat dels processos d’adaptació

Matveiev 1955

-Periodització anual-Transfereix la teoria de la Síndrome General de l’Adaptació a la consecució de la forma esportiva.

-Actualitza i profunditza en conceptes com: periodització i calendari, les lleis biològiques, condicions climàtiques...

-Caràcter continu del procés d’entrenament, tot i que alterna càrregues de treball i de recuperació.

-Augment progressiu i augment màxim dels esforços d’entrenament.

PERIODITZACIÓ CLÀSSICAMATVEIEV

PP General PP Específic P. de Competició P. Transició

CÀRREGA

INTENSITAT

VOLUM

PERÍODE PREPARATORI

GENERAL (PRETEMPORADA)Crea la base de l’entrenament. Predomina el volum sobre la intensitat. Té una durada de 1 a 4 mesos. El període comença amb poc treball a un intensitat baixa i finalitza amb el màxim volum de treball amb una intensitat progressiva. No hi ha competicions.

ESPECÍFICS’incrementa molt la intensitat de treball i es redueix el seu volum. Sol tenir una durada de 1 a 2 mesos. Hi ha competicions, tot i que són poc importants i serveixen per valorar l’estat de forma.

PERÍODE DE COMPETICIÓ• L’objectiu és el de mantenir el nivell de forma

assolit i “afinar” el rendiment, aconseguint el màxim nivell en la competició més important.

PERÍODE DE TRANSICIÓ• El seu objectiu principal és la recuperació de

l’organisme. Disminueix considerablement el volum i la intensitat de l’entrenament. S’aprofita per realitzar el treball compensatori.

-Excessiu treball de preparació general.• Desenvolupament simultani de diferents

capacitats.• Ús rutinari de les càrregues en llargs períodes de temps.

• Poca importància en el treball específic.

• Períodes de forma en reduïdes fases del

temps...no apte per a esports col·lectius

Aroseiev

L’estructura del pèndul. S’alternen dues variant de microcicles: principals i de regulació

Voroviev

Elevades càrregues d’entrenament. Fa un ús prioritari de les càrregues específiques d’entrenament. Considera necessari

realitzar continus canvis de càrregues per obtenir constantment adaptacions de l’organisme

Tschiene

Ús especial de alta intensitat de la càrrega, i existeix poca diferència de volum entre període preparatori i competitiu.

CARACTERÍSTIQUES

-Individualització de les càrregues d’entrenament

• Concentració de les càrregues de treball d’una

mateixa orientació en períodes curts de temps.• Increment del treball

específic en els continguts de

l’entrenament, fugint de les càrregues generals

que tant es proposaven a l’inici

• VERJOSHANSKIEntrenament per blocs:

BLOC GENERALPredomini del volum sobre la intensitat. Orientació general de les càrregues

BLOC ESPECÍFICPredomini de la intensitat sobre el volum. Orientació específica de les càrregues.

• ATR

ACUMULACIÓ TRANSFORMACIÓ REALITZACIÓ

Bondarchuk

Orientat als esports individuals, té en compte les característiques d’adaptació individual que cada esportista

posseeix. Intercala períodes de desenvolupament i manteniment amb els de repòs

Seirul·lo

-L’orientació de la càrrega queda supeditada a l’estructura condicional,

cognitiva, i coordinativa del procés d’entrenament.

-S’interessa pel què passa a l’interior de l’esportista...intenta millorar la capacitat

d’interpretar de l’esportista-Presenta tres nivells d’aproximació de la

càrrega: general, dirigida i específica

Bompa

L’esportista passa per diferents fases que es repeteixen seqüencialment. Així, l’esportista

passa per tres estats de forma:• Nivell de forma esportiva general

• Nivell d’alta forma esportiva• Nivell de màxima forma

El nivell d’estat de forma s’ha de mantenir durant tota la temporada, intentant assolir la

màxima forma en els moments puntuals i claus de la temporada

Planificació Tàctica